introducció a la documentació

Introducció a la Documentació Curs 2005-2006 1

Documentació: concepte i àmbit d’actuació

Context històric i social

Origen i evolució

Documentació ara i aquí:

Definició

Objectes d’estudi

Objectiu

Tasques


Context històric i social

Segle XV: la impremta

Segle XVII: la revista científica

Segle XIX: revolució industrial

Els 40: “explosió de la informació”

Els 70: nous suports documentals

Els 90: revolució tecnològica

Avui: Societat de la Informació


Origen i evolució

1934: neix la Documentació

Antecedents:

Biblioteconomia + Bibliografia

El problema de la denominació:

Biblioteconomia

Documentació

Nous noms


Documentació ara i aquí (1)

Definició:

Tècnica

Ciència

Objectes d’estudi:

Recursos d’informació

Serveis i processos

Sistemes d’informació



Objectiu

Genèric: posar en contacte informació i necessitats d'informació.

Específic: seleccionar, recopilar,

organitzar i tractar la informació per tal de facilitar-ne la recuperació i l’accés.



Tasques

Formació de la col·lecció

Anàlisi documental

Sistemes i tècniques de recuperació d’informació

Polítiques i serveis de difusió i accés a la informació

Introducció a la documentació Curs 2005-2006 1

Societat de la Informació

Dimensió històrica

Dimensió social

Dimensió econòmica

Dimensió política


SI: dimensió històrica

Més facilitat i rapidesa en la difusió de la informació

Explosió de la informació

Nous suports i productes d’informació

Ràpid avenç de les tecnologies de la informació (TIC)


SI: dimensió social

Necessitat d’informació del gran públic en les rutines de la vida diària

Flexibilització i permeabilització de l’entorn laboral

Bretxa digital: information literacy


SI: dimensió econòmica

La informació com a capital de l’empresa i element de competitivitat i eficàcia

Indústria de la informació: continguts, tractament i difusió

Canvis de rol i contactes entre sectors: cal trobar un lloc en el mercat


SI: dimensió política

Dret d’accés a la informació

Necessitat de cooperació i normalització

Necessitat de polítiques d’accés, formació i infrastructures

Problemes de regulació


Normalització

Definició: què és?

Justificació: per què cal?

Organismes normalitzadors: qui ho fa?

Aspectes a normalitzar: què cal normalitzar?

Altres exemples de normalització

Certificació


Normalització: què és?

Procés pel qual s’unifiquen criteris respecte a

determinades matèries i es possibilita la

utilització d’un llenguatge comú en un camp

d’activitat concret.

L’expressió pràctica de la normalització està

constituïda per un norma, en la qual

s’especifiquen les característiques que ha de

reunir un producte o servei.

(AENOR. Normalización y certificación: conceptos básicos, p. 15)


Normalització: per què?

Necessitat de control bibliogràfic

Necessitat d’intercanvi i

cooperació

Desaparició de fronteres en

relació a la informació

Garantia de qualitat


Normalització: qui? (1)

International Organization for Standarization (ISO) <http://www.iso.org>. TC 46 Information and documentation.

Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR) <http://www.aenor.es>. AEN/CTN 50 Documentación.

International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) <http://www.ifla.org>


Normalització: qui? (2)

AEN/CTN 50 Documentación “Normalización de todas las etapas del proceso

de transferencia de la información a través de documentos, tales como: preparación, redacción y presentación de los documentos y sus resúmenes; almacenamiento, tanto de los documentos como de la información en ellos contenida y su reproducción”.

http://www.fesabid.org/federacion/gtrabajo/aenor/comite50.htm


Aspectes a normalitzar

Tots els processos de la cadena documental: Citació i descripció bibliogràfica:

quins elements, en quin ordre, amb quina forma...

Anàlisi i representació de contingut: procés, llenguatges documentals...

Aspectes tecnològics: formats i protocols tècnics


Altres exemples: ISBN

International Standard Book Number

Codi internacional, únic per a una edició

determinada, que identifica una edició d’una

obra publicada per un autor específic.

Norma ISO 2108-1992 (UNE 50130-1994).

Format per 10 dígits dividits en 4 parts:

àmbit nacional, geogràfic o lingüístic de les editorials

editorial

títol específic

dígit de control


Altres exemples: ISSN

International Standard Serial Number

Codi numèric internacional per a la

identificació de les publicacions en sèrie.

Norma ISO 3297-1986 (UNE 50107-1989).

Compost per 8 xifres separades en dos

grups de 4 dígits.


Altres exemples: DL

Dipòsit legal Exigència per via legal de dipositar, en una o

diverses agències específiques, diversos exemplars de tota mena de publicacions, reproduïdes en qualsevol suport i per qualsevol procediment per a la distribució pública, lloguer o venda.

Codi format per lletres i números lletra inicial que identifica el lloc geogràfic on es fa el Dipòsit

número que indica l’ordre seqüencial

l’any en què s’efectua el Dipòsit


Altres exemples: NIPO

Número de Identificación de Publicaciones Oficiales

Codi identificador per al control de les publicacions emanades de les Administracions Públiques

Format per 9 dígits distribuïts en 4 grups: 3 dígits identifiquen la unitat o organisme editor

2 dígits corresponents a l’any de publicació

3 dígits del número de l’obra

1 dígit de control


Certificació

Acció d’acreditar, mitjançant un document

fiable, emès per un organisme autoritzat,

que un determinat producte o servei

compleix amb els requisits o exigències

definits per una norma.

(AENOR. Normalización y certificación: conceptos básicos, p. 37)


Bibliografia complementària

AENOR. Documentación. 3ª ed. Madrid: AENOR, 1999. ISBN: 84-8143-149-4.

Carrizo Sainero, Gloria. “Normalización”. A: Carrizo Sainero, Gloria et al. Manual de fuentes de información. Zaragoza: CEGAL, 2000, p. 113-138.

Suscrinorma. [CD-ROM]. Madrid: AENOR, 1998-


Document Definició Components bàsics

Continent Contingut

Tipologia de documents Segons el suport material Segons morfologia de la informació Segons codificació de la informació Segons l’objectiu del document Segons el grau d’elaboració


Document: definició

Qualsevol suport material que conté informació enregistrada que pot ser llegida per una persona o una màquina.


Document: components

Continent, o suport en el qual està enregistrada la informació.

Contingut, o informació enregistrada en el suport.


Document: tipologia (1)

Segons el suport: Tradicionals o directes: pedra, argila,

pells (pergamí), vegetals (papir), paper...

Nous o indirectes: plàstic, cel·luloide (microformes), magnètics (cintes, discs, disquets...), òptics (discos compactes, DVDs)



Segons morfologia de la informació Formes bàsiques: text, so,

imatge Formes combinades: audiovisual,

multimèdia



Segons codificació de la informació Analògics: codificació seqüencial que

no pot ser processada per un ordinador (llibre en paper, disc de vinil, microformes...).

Digitals: codificació binària en forma de 0 i 1 que pot ser processada per un ordinador (disc compacte, aquesta presentació...)



Segons l’objectiu del document Documents administratius/d’arxiu: la

intenció no és de divulgació sinó de gestió; solen ser únics o amb còpies limitades; solen tenir un emissor i un receptor clars i identificats.

Documents bibliogràfics/cognitius: intenció divulgativa; contingut cultural o científic; múltiples còpies; emissor clar però receptor múltiple i anònim.



Segons el grau d’elaboració de la informació: Documents primaris: contenen informació

nova, original, directa i de primera mà. Poden estar en forma de monografies, publicacions seriades, literatura grisa...

Documents secundaris: fan referència a documents primaris. Exemples en són els catàlegs, bibliografies, filmografies, directoris de recursos web...


Documents primaris (1) Monografies:

Contenen informació completa, amb principi i final, tractada de forma homogènia i relacionada.

Pot estar en un únic volum o en més, però està concebuda com un tot.

Tradicionalment representada per la imatge de llibre, sol incloure portada, sumari i text dividit en parts, a més de complements com il·lustracions, índexs de noms, bibliografia, pròleg, introducció, annexos...


Documents primaris (2) Publicacions seriades - I:

Apareixen, amb un mateix títol, en diversos volums o números successius al llarg del temps de forma més o menys regular i periòdica.

Tenen voluntat de continuació indefinida. No estan pensades com un tot, sinó que giren al voltant d’una matèria o organització, en relació a la qual es va generant informació.

Periòdiques: periodicitat fixa inferior a un any, com ara la revista Ítem, que apareix dues vegades per any.

Altres: periodicitat igual o superior a un any, com ara la memòria anual d’una institució, les actes d’un congrés que es celebra cada dos anys...


Documents primaris (3)

Publicacions seriades - II: Normalment, cada número inclou: un

sumari, els articles o parts que el formen amb resums quan són de tipus científic, informació sobre la publicació periòdica sencera (responsables, condicions de subscripció, informació sobre novetats i propers números...), i, de vegades, un apartat que representa l’opinió dels responsables de la publicació seriada.


Documents primaris (4) Literatura grisa:

Integrada per materials no convencionals, diferents de les categories clàssiques (monografies i publicacions seriades): informes, patents, textos de conferències, tesis doctorals...

Produïda i difosa per canals diferents dels habituals De difícil accés, donada la seva escassa disponibili-tat i

les dificultats per a la seva identificació, localització i adquisició

De tirades curtes i nombre limitat de lectors Sotmesa a poc control bibliogràfic Emana d’organismes, institucions o empreses


Documents secundaris Bibliografia: llista de documents que,

generalment, tenen una relació entre ells, per exemple, tenen un autor comú, un tema determinat o s’han publicat en el mateix lloc.

Catàleg: conjunt de registres bibliogràfics dels documents d’una determinada col·lecció ordenats segons unes normes.

Filmografia: llista de films d’un actor, d’un director, d’un productor, etc. o d’un determinat tema o gènere.

Directori de recursos web: llista d'adreces de llocs web generalment sobre una matèria comuna.


Tipologia: altres criteris Sempre es poden trobar altres criteris per establir tipus

de coses, en aquest cas, documents. Així podríem parlar de documents confidencials o de documents comercials, per exemple.

Segons la forma en què s’organitza i estructura la informació o el nivell d’aprofundiment amb què es tracta, també es pot parlar de diverses tipologies documentals, com ara articles científics i articles d’opinió, o textos argumentatius i textos legals...

O bé, podríem parlar de documents per a ser llegits de forma seqüencial com una novel·la, o consultats de forma puntual, com ara un diccionari o una enciclopèdia.


Bibliografia recomanada ISO 5127/1:1983 (UNE 50113-1:1992). Vocabulari:

conceptes fonamentals. ISO 5127/2:1983 (UNE 50113-2:1991). Vocabulari:

documents tradicionals. Martínez de Sousa, José. Diccionario de bibliología y

ciencias afines. 2ª ed. Madrid, Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez; Madrid: Pirámide, 1993. (Biblioteca del libro; 29). ISBN 84-86168-78-3.

(Teniu en compte la data d’aquestes obres que, evidentment, condiciona el seu contingut)


Cicle de la informació i cadena documental

Cicle de la informació: del productor a l’usuari

Cadena documental:

Selecció i adquisició

Tractament

Recuperació i difusió


Cicle de la informació

Productors d’informació

Documentació administrativa o de gestió

Documentació bibliogràfica o cognitiva

Arxius

Publicació Difusió limitada

Distribució comercial

Biblioteques i centres de documentació - tria i adquisició - tractament - difusió

Usuaris


La cadena documental

Definició de la política de selecció

Fase 1: Selecció i adquisició

Compres Subscripcions Donatius Intercanvis

Fase 2: Tractament

Tractament material (registre, segellament, protecció, etc.)

Tractament intel·lectual: anàlisi formal i de contingut

Tractament material (disposició, conservació, esporgada, etc.)

Fase 3: Recuperació i difusió

Elaboració de productes documentals per a la recuperació: catàlegs, bases de dades, butlletins de sumaris, butlletins de novetats

Recuperació de la informació

Consulta Préstec Difusió selectiva de la informació Reprografia


Bibliografia recomanada

Martínez-Comeche, Juan Antonio. El proceso informativo documental. En: Manual de ciencias de la documentación. Coordinador José López Yepes. Madrid: Pirámide, 2002, p. 25-31.

Abadal Falgueras, Ernest. Edición digital. En: Manual de ciencias de la documentación. Coordinador José López Yepes. Madrid: Pirámide, 2002, p. 633-649.


Selecció i adquisició de documents Definició d’una política de gestió de

la col·lecció Criteris de selecció dels documents Localització dels documents Adquisició Recepció, tractament, ... Esporgada


Política de gestió de la col·lecció Objectius generals: descripció de la situació de la

biblioteca dins el seu entorn, les seves prioritats, objectius, etc.

Categories del fons segons l’ús: fons d’adults, infantil, de referència, local, música, fons especialitzats, etc.

Suports, grau d’exhaustivitat, idiomes, duplicats, període cronològic cobert, zones geogràfiques, etc.

Responsabilitat de la selecció Gestió de donatius, intercanvis, etc. Criteris i fonts per a la selecció Criteris d’esporgada


Criteris de selecció Presentació física: enquadernació,

maneig, identificació externa, tipografia... Contingut intel·lectual:

Autor/editor Pròleg, prefaci, introducció, etc. Organització del contingut (organització,

índexs, bibliografia, il·lustracions, etc.) Cobertura: temàtica, cronològica, geogràfica... Fiabilitat i exhaustivitat Actualització dels continguts

Biblioteca digital: + accés


Localització dels documents

Eines per localitzar documents: Bibliografies (recull de la BUB:

Buscant informació/Guia d'informació general/Bibliografies)

Novetats de llibreters Catàlegs d’editorials


Localització de monografies

Bibliografies nacionals: Bibliografía Nacional Española

Bibliografies comercials: Agencia Española del ISBN Global Boocks in Print

Premsa i publicacions professionals


Localització de publicacions seriades

ISSN Compact

Serials Directory

Ulrich’s International Periodicals Directory


Localització de literatura grisa

Tesis doctorals:

Teseo

Tesis doctorals en xarxa (TDX)


Adquisició de documents

Adquisició per pagament: Compra Subscripció

Adquisició gratuïta: Intercanvi Donatiu Dipòsit legal


Adquisició compartida

Cooperació en la selecció Cooperació en l’adquisició Cooperació en la conservació Cooperació en la difusió


El procés d’esporgadab Adquisició

Catàleg

Avaluació

Esporgada

Conservació Eliminació

Reparació i substitució

Conservació compartida Còpia

Dipòsits

Paper Microformes Digitalització

Intercanvis Venda

Donatius Destrucció

Estat físic

Data publicació

Ús


Bibliografia recomanada Calenge, Bertrand. Les politiques d’acquisition: constituer une

collection dans une bibliothèque. Paris: Éditions du cercle de la librairie, 1994.

Concepció Carreras i Elvira Permanyer. “L'esporgada del fons a les biblioteques públiques: aproximació a la creació d'un centre de documents obsolets”. Item, num. 8 (1991)

Gaudet, Françoise; Lieber, Claudine. El expurgo en la biblioteca. Madrid: ANABAD, 2000. ISBN 84-88716-31-1.

“Gestión actual de colecciones en las bibliotecas españolas”. Educación y biblioteca, vol. 17, núm. 148 (julio-agosto 2005), p. 67-133. Dossier monogràfic.

Política de desenvolupament de la col·lecció [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques, 2003. <http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf> [Consulta: setembre 2004].

Sánchez Rodríguez, José Luis. “El expurgo de la Biblioteca Municipal de Peñaranda de Bracamonte (Salamanca)”. Educación y Biblioteca, vol. 13. núm. 124 (2001), p. 32-36.


Fonaments d’anàlisi documental

Processament de la informació Anàlisi formal Anàlisi de contingut Punts d’accés


Processament de la informació

Fase de tractament de la cadena documental

Processament intel·lectual i processament automàtic

Anàlisi documental: Normalització de la catalogació Nivells de catalogació Política de catalogació


Anàlisi documental

Components: anàlisi formal anàlisi de contingut

indexació classificació resum

establiment de punts d’accés / control d’autoritats


Anàlisi formal

Identificació de tots aquells elements d’un document que facin possible la seva identificació precisa de manera que no es pugui confondre amb cap altre document.

Eines bàsiques de normalització: ISBD (International Standard for Bibliographic

Description) AACR (Anglo-American Cataloging Rules)


Objectius de la normalització Fer intercanviables els registres originats en diferents

fonts, de manera que els registres produïts en un país puguin ser integrats fàcilment en catàlegs de biblioteques o en bibliografies de qualsevol altre país.

Facilitar la interpretació de registres a través de barreres lingüístiques, per tal que així els registres produïts per als usuaris d’una llengua puguin ser interpretats pels usuaris d’altres llengües.

Facilitar la conversió de registres bibliogràfics a una forma llegible per màquina.


ISBD - característiques Iniciativa de la IFLA: 1969 projecte; 1971

ISBD(M) Estableixen els elements formals del

document que cal identificar i representar. Prescriuen:

les zones i els elements descriptius que s’han d’identificar i representar

la font d’informació per a cada element l’ordre en què s’han de representar la puntuació que els ha de separar la llengua en què s’han de representar


ISBD

zona: àrea de la descripció bibliogràfica que conté dades d’una categoria concreta i que està formada per diferents elements

element: frase o paraula que representa una unitat diferenciada dins de la informació bibliogràfica, i que forma part d’una zona de la descripció


ISBD – família ISBD (G) General ISBD (M) Monografies ISBD (A) Antiquària (monografies < 1801) ISBD (NBM) Materials no llibre ISBD (CM) Materials cartogràfics ISBD (PM) Música impresa ISBD (ER) Recursos electrònics (abans CF de

computer files o fitxers informàtics) ISBD (CR) Publicacions seriades o recursos

continuats (abans S de serials)


ISBD - zones

Títol i menció de responsabilitat Edició Material Publicació i distribució Descripció física Col·lecció Notes Número normalitzat


ISBD - esquema

Títol : subtítol o informacions complementàries del títol / primera menció de responsabilitat ; altres mencions de responsabilitat. – Edició. – Lloc d’edició : editor, data d’edició. – Extensió del document : altres dades físiques ; dimensions. – (Títol de la col·lecció ; numeració dins la col·lecció). – Notes i aclariments. – ISBN o número normalitzat.


Per saber-ne més Tota la informació sobre les ISBD:

http://www.ifla.org/VII/s13/index.htm Traduccions catalanes de les ISBD:

http://www.ifla.org/VI/3/nd1/isbdcatalan.htm John D. Byrum Jr. Programa ISBD de IFLA: objetivo, proceso y

perspectivas de futuro. http://www.loc.gov/loc/ifla/imeicc/source/papers-byrum-sp.pdf

IFLA. ISBD (G): descripció bibliogràfica normalitzada internacional general. Barcelona: Departament de Cultura, Institut Català de Bibliografia, 1983. ISBN 84-500-8777-5.

IFLA. ISBD (M): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a publicacions monogràfiques. 2a ed. rev. Barcelona: Departament de Cultura, Institut Català de Bibliografia, 1993. ISBN 84-393-2610-6.


AACR - característiques

Normes de descripció elaborades per The American Library Association, The Australian Committee on Cataloguing, The British Library, The Canadian Committee on Cataloguing, CILIP: Chartered Institute of Library and Information Professionals and The Library of Congress.

La primera edició es publica el 1967 en dues versions (americana i anglesa).


AACR - Part I. Descripció

Introducció1 Regles generals de descripció = ISBD (G)2 Llibres, fullets i fulls impresos = ISBD (M) i ISBD (A)3 Materials cartogràfics = ISBD (CM)4 Manuscrits = No hi ha equivalent5 Música = ISBD (PM)6 Enregistraments sonors = ISBD (NBM)7 Pel·lícules cinematogràfiques i enregistraments de vídeo = ISBD (NBM)8 Materials gràfics = ISBD (NBM)9 Fitxers informàtics = ISBD (ER)10 Artefactes en tres dimensions i reàlies = ISBD (NBM)11 Microformes = ISBD (NBM)12 Publicacions en sèrie = ISBD (CR)13 Anàlisi (Parts components de documents) = Pautes ISBD


AACR – Part II + ApèndixsEncapçalaments, títols uniformes i referències Introducció 21 Tria de punts d’accés 22 Encapçalaments de persones 23 Noms geogràfics 24 Encapçalaments de noms d’entitats 25 Títols uniformes 26 Referències

Apèndixs A Majúscules i minúscules B Abreviacions C Xifres D Glossari


On cal buscar la informació?Zona Fonts prescrites

Títol i menció de responsabilitat Portada

Edició Portada, altres preliminars, colofó

Dades específiques de material -

Publicació, distribució, etc. Portada, altres preliminars, colofó

Descripció física Tota la publicació

Col·lecció Portada de la col·lecció, portada de la monografia, coberta, resta de la publicació

Nota Qualsevol font

Número normalitzat i termes de disponibilitat

Qualsevol font


Parts d’un llibre (Gascón, 2000, p. 75)


Puntuació

Tots els senyals d’un element d’una zona prescrita van precedits i seguits d’espai, llevat de la coma, el punt, el guionet i els parèntesis i claudàtors. La coma, el punt, el guionet, i el parèntesi i el claudàtor de tancament no van precedits d’espai; el guionet i el parèntesi i el claudàtor d’obertura no van seguits d’espai.


Llengua dels elements

En la llengua del document: Títol i menció de responsabilitat Edició Publicació, distribució, etc. Col·lecció

La resta en la llengua del catàleg


Zona del títol i menció de responsabilitat

Elements i puntuació: Títol propi [ ] Designació general de material

(opcional) = Títol paral·lel : Informació complementària del títol / Primera menció de responsabilitat ; Menció següent de responsabilitat


Zona del títol i menció de responsabilitat

Títol propi: nom principal d’un document, inclòs qualsevol títol alternatiu però exclosos els títols paral·lels i la informació complementària del títol.

Títol alternatiu: segona part d’un títol propi que consisteix en dues parts, cada una de les quals és un títol; les parts van unides per o, o el seu equivalent en una altra llengua.

Designació general de material: designació de la classe general de material a la qual pertany un document.

Títol paral·lel: títol propi en una altra llengua o escriptura que s’anota a la zona del títol i de la menció de responsabilitat

Informació complementària del títol: títol d’un document altre que el títol propi, el títol o títols paral·lels, o el títol o títols de col·lecció; també qualsevol frase que acompanya el títol propi i que indica el caràcter, contingut, etc. del document, o els motius o l’ocasió de la seva producció o publicació.

Menció de responsabilitat: menció, transcrita del document que es descriu, relativa a les persones responsables del seu contingut intel·lectual o artístic, a les entitats de qui n’emana el contingut, o a les persones i entitats responsables de l’execució del seu contingut.


Zona de l’edició Elements i puntuació:

Menció d’edició / Primera menció de responsabilitat relativa a

l’edició Exemples:

3a ed. 2nd. ed. [5a ed. rev. i augm.] New ed., rev. and enl. World Cup ed.


Zona de dades específiques de material

Aquesta zona s’usa en la descripció de materials cartogràfics (capítol 3), música (capítol 5), fitxers informàtics (capítol 9), publicacions en sèrie (capítol 12) i, en alguns casos, en la descripció de microformes (capítol 11).


Zona de la publicació, distribució, etc.

Elements i puntuació: Lloc de publicació : Nom de l’editor , Data de publicació () Lloc de fabricació, nom del fabricant,

data de fabricació


Zona de la descripció física

Elements i puntuació: Extensió del document : Altres dades físiques ; Dimensions + Material d’acompanyament: material

publicat amb el document que es cataloga destinat a ser usat conjuntament amb ell.


Zona de la col·lecció Definició: grup de documents separats relacionats

els uns amb els altres pel fet que cada document porta, a més del seu títol propi, un títol col·lectiu que s’aplica al grup com un tot. Els documents individuals poden anar numerats o no.

Elements i puntuació:

( Títol propi de la col·lecció ; ) Numeració dins la col·lecció


Zona de les notes Naturalesa, abast o forma física Llengua del document i/o de la traducció o adaptació Font del títol propi Variants del títol Mencions de responsabilitat Edició i història Descripció física Tesis Destinataris Resum Contingut Exemplar descrit, fons de la biblioteca Notes relatives a l'original, etc.


Zona del número normalitzat

Número normalitzat Termes de disponibilitat


Exemple 1

El año de la muerte de Ricardo Reis / José Saramago ; [traducción, Basilio Losada]. -- 4ª ed. -- Madrid : Suma de Letras, 2004. -- 600 p. ; 18 cm. -- (Punto de lectura ; 8/8) Traducción de: O ano da morte de Ricardo Reis DL B 13723-2004. -- ISBN 84-663-0847-4


Exemple 2

L'any de la mort de Ricardo Reis / José Saramago ; traducció de Víctor Martínez-Gil. -- 1ª ed. dins aquesta col·lecció. -- Barcelona : Edicions 62, 2001. -- 477 p. ; 18 cm. -- (Butxaca 62 ; 17/1) Traducción de: O ano da morte de Ricardo Reis DL B 12698-2001. -- ISBN 84-297-4833-4


Exemple 3

O ano da morte de Ricardo Reis / José Saramago. -- [Barcelona] : Bibliotex, [2002]. -- 350 p. ; 21 cm. -- (Mil folhas ; 2) DL B 18064-2002. -- ISBN 84-8130-496-4


Per saber-ne més Regles angloamericanes de catalogació: traducció de

les Anglo-American Cataloging Rules, Second edition, 1998 revision. Barcelona: Biblioteca de Catalunya; Vic: Eumo, 1996. ISBN 84-7845-123-4 (Biblioteca de Catalunya); ISBN 84-7602-324-3 (EUMO).

Tota la informació sobre les AACR: http://www.aacr2.org/ Joint Steering Commitee for Revision of AACR. A Brief history of

AACR. http://www.collectionscanada.ca/jsc/history.html

Gascón, Jesús. Fonaments d’anàlisi documental. Barcelona, UOC, 2000. ISBN 84-8429-100-6.


Anàlisi de contingut

Què és i per a què serveix?

Algunes característiques

El llenguatge lliure i la representació de contingut

Els llenguatges documentals controlats

Tipus de llenguatges controlats i processos de l’anàlisi de contingut

Eines de normalització


Què és i per a què serveix?

Conjunt d’operacions destinades a identificar i representar el contingut informatiu d’un document per tal de facilitar la seva posterior recuperació en base a aquest contingut.

Objectius:

Recuperar documents que tracten sobre un tema.

Saber de què tracten els documents.


Algunes característiques I

El contingut informatiu d’un document pot ser una persona, una entitat, un lloc, un riu, un objecte, una acció o qualsevol altra cosa.

El contingut informatiu d’un document no es limita a la matèria de què tracta, ja que aquesta està condicionada per aspectes de forma, temps, espai, enfocament, etc., que fan que el document respongui a una necessitat d’informació o a una altra.


Algunes característiques II

Malgrat l’existència d’eines de normalització, en anàlisi de contingut és fàcil que es donin problemes de coherència.

Etapes de l’anàlisi de contingut: Identificació

Selecció

Traducció


Etapes de l’anàlisi de contingut

Identificació: anàlisi del document amb l’objectiu d’identificar tots els elements relacionats amb el contingut informatiu (matèria, forma, enfocament, espai, temps, etc.)

Selecció: selecció dels elements principals i secundaris en funció dels factors condicionants (centre, col·lecció i usuaris)

Traducció: representació del contingut com a resultat de la traducció dels elements identificats a un llenguatge documental controlat.


Característiques positives del llenguatge lliure

És el llenguatge natural que fem servir habitualment per comunicar-nos.

És el llenguatge que fan servir els autors en els documents.

És el llenguatge que fa servir l’usuari en la recuperació d’informació.

S’aprèn sol dins l’entorn familiar, escolar i social.


Característiques negatives del llenguatge lliure

El seu significat no és universal.

Problema bàsic per a representar contingut amb llenguatge lliure: ambigüitat.

Ambigüitat:

Sinonímia i silenci documental

Polisèmia i soroll documental

Representació de contingut en llenguatge lliure: resum


Llenguatges documentals controlats

Alternativa al llenguatge lliure per a representar contingut evitant els problemes d’ambigüitat.

Conjunt prefixat i estructurat de representacions de conceptes en forma de signes extrets del llenguatge natural o codis artificials.

Funcions bàsiques: Control del vocabulari: univocitat Ajuda en la recuperació: estructura de relacions

conceptuals


Funcions del llenguatge documental controlat

Univocitat:

A cada concepte un terme

A cada terme un concepte

Estructura de relacions:

Relació d’equivalència

Relació jeràrquica

Relació associativa


Tipologia de llenguatges controlats i processos d’anàlisi

Llenguatges d’indexació: utilitzen el llenguatge natural per a la representació. Es basen en la idea de la representació directa del concepte específic (llistes d’encapçalaments i tesaurus)

Llenguatges de classificació: utilitzen el llenguatge artificial per a la representació. Es basen en la idea de la importància del context i la classificació dels camps del saber (sistemes de classificació)

Els dos processos d’anàlisi de contingut i els llenguatges corresponents són complementaris.


Tipologia de llenguatges controlats i coordinació

Llenguatges precoordinats: l’analista coordina els elements en el moment de la representació (llistes d’encapçalaments i sistemes de classificació)

Llenguatges postcoordinats: és l’usuari qui realitza la coordinació de conceptes en el moment de la cerca, ja que no s’ha fet en el moment de la representació (tesaurus)


Taula resum

Llenguatge lliure

Resums Indexació Natural Postcoordinat

Llenguatge controlat

Llistes d’encapçalaments

Indexació Natural Precoordinat

Tesaurus Indexació Natural Postcoordinat

Sistemes de classificació

Classificació Artificial Precoordinat


Eines de normalització

Normes ISO/UNE del procés d’anàlisi de contigut: "Métodos para el análisis de documentos, determinación de su contenido y selección de los términos de indización, UNE 50 121:1991".

Normes ISO/UNE d’elaboració de resums: "Preparación de resúmenes, UNE 50 103:1990“.

Normes ISO/UNE d’elaboració de llenguatges controlats (tesaurus): "Directrices para el establecimiento y desarrollo de tesauros monolingües, UNE 50 106:1990".

Llenguatges controlats reconeguts: LEMAC, LCSH, CDU (UNE 50001:2000)…


Per saber-ne més

Gil Urdiciain, B. Manual de lenguajes documentales. 2ª ed., rev. y ampl. Gijón : Trea, cop. 2004. 280 p. ISBN 84-9704-138-0.

Lancaster, F.W. El control del vocabulario en la recuperación de la información. València: Universitat de València, 1995. (Educació. Materials, 12). 286 p. ISBN 84-370-2315-7.

------------------------------------------------------------------------------- CDU. Introducció. En: Clasificación Decimal Universal (CDU):

edición abreviada de la Norma UNE 50 001:2000: incluye las modificaciones de la Norma UNE 5001:2004/1M. . 2ª ed. Madrid: AENOR, cop. 2004. XXXIII, 811 p. ISBN 84-8143-410-8.

LEMAC. Informació. http://www.bnc.es/catalegs/autoritats/lemacinfo.html

http://eclipsi.bib.ub.es/cgi-bin/virtua.web.gateway?bib=0856-42560&lang=catalan






http://www.bnc.es/catalegs/autoritats/lemacinfo.html


Establiment de punts d’accés

El producte de l’anàlisi documental: la representació del document

Què són els punts d’accés? Tipologia de punts d’accés Tria dels punts d’accés Forma dels punts d’accés Control d’autoritats i referències


Producte de l’anàlisi documental

Representació dels elements identificats amb l’anàlisi formal i l’anàlisi de contingut.

Document secundari: registre bibliogràfic, metadades, bibliografies…

Formats de visualització normalitzats del registre bibliogràfic.


Què són els punts d’accés?

Conjunt d’elements normalitzats que representen un document i que permeten recuperar-lo.

Objectiu general: recuperació d’informació, a partir de representar els documents originals per servir de contacte entre aquests i les

necessitats d’informació


Tipologia de punts d’accés Resultants de l’anàlisi formal: autor, títol

propi, col·lecció… Resultants de l’anàlisi de contingut: matèries

en forma de termes (indexació o estructura de classificació)

Altres tipus: Matèries codificades (classificació amb llenguatge

artificial) Accés final al document: signatura i enllaç. Paraula clau: tots els tipus


Establiment dels punts d’accés Punts d’accés principals i punts d’accés

secundaris: AACR

Bühler, KarlTeoria del lenguaje / Karl Bühler ; versión [del alemán]

de Julián Marías. -- Madrid : Alianza Editorial, 1979. -- 447 p. : il. ; 20 cm. -- (Alianza universidad ; 231). -- Índice. -- ISBN 84-206-2231-1

1. Lenguaje-Filosofía. I. Marías, Julián (1914-). II. Título. III. Serie800.1


Exemples de normalització de la tria (AACR)

En obres d’un sol autor, el punt d’accés principal és aquest autor, encara que no figuri al document. Ex:

De bello Germanico... / written in 1918 by the author of Understones of war.

L’encapçalament principal serà l’autor d’Understones of war, que és Edmund Blunden


Exemples de normalització de la tria (AACR)

En obres de més d’un autor quan els noms dels autors apareixen amb la mateixa importància a la portada, el punt d’accés principal és el primer que apareix i els altres autors seran secundaris.

En obres de les quals no se’n coneix l’autoria, el punt d’accés principal serà el títol propi.


Forma dels punts d’accés

Normalització: AACR, llenguatges documentals, obres de referència.

Molt important:La normalització de la forma d’un nom de

persona afecta al nom, no a la funció de la persona. La forma serà la mateixa tant si la persona és autor com si és matèria, i serà igual per a tots els documents amb els quals pugui tenir-hi relació.


Exemples de normalització de la forma (AACR) Si una persona utilitza un pseudònim, cal triar

la forma del pseudònim i fer referències des del nom real.

El primer element del nom de persones que es representa és el cognom, seguit d’una coma i el nom, excepte en llengües on s’ha establert un altre ordre (ex: noms castellans: Casas, Bartolomé de las; noms italians o francesos: La Fontaine, Jean de, o, Da Ponte, Lorenzo)


Exemples de normalització de la forma (AACR) Cal usar la forma catalana per a noms de llocs si n’hi

ha una d’ús corrent (ex: Àustria, i no Österreich (nom original en la llengua del país). Si no hi ha una forma d’ús corrent, cal usar la forma vernacle (ex: Buenos Aires, o, Huelva)

Si un nom d’una entitat indica que és part d’una entitat més gran, posar primer el nom de l’entitat gran seguit del de l’entitat petita. (ex: Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació). Alguns organismes s’han de posar amb el nom del país al davant, com per exemple: Catalunya. Departament de Cultura.


Control d’autoritats i referències

Tota la normalització aplicada en una col·lecció relativa als punts d’accés es registra a partir del control d’autoritats.

Aquest control d’autoritats permet generar el sistema de referències.

Referències: mostra de les relacions per ajudar en la recuperació d’informació.


Recuperació d’informació El procés de recuperació d’informació Fase d’aproximació

Traducció del problema i tria de la font Fase de cerca

Anàlisi de la font i plantejament de l’estratègia de cerca

Judici de rellevància Adequació dels resultats del procés

Avaluació de la recuperació d’informació


El procés de recuperació d’informació

S’inicia quan una persona te un problema que vol resoldre mitjançant informació que ha d’obtenir (Belkin: ASK)

Finalitza quan la persona resol el problema inicial mitjançant la informació que ha obtingut.

Està format per diverses etapes que poden sintetitzar-se en tres fases principals relacionades entre elles.


Etapa 1, d’aproximació

Està formada per dos qüestions principals: Anàlisi del problema a resoldre per tal de

concretar-lo en necessitats d’informació (per resoldre aquest problema necessito informació sobre..., necessito x tipus d’informació, etc.)

Tria de la font que es pot utilitzar per trobar la informació que es necessita.


Tria de la font d’informació

Sistemes automatitzats actuals: bases de dades

Base de dades: conjunt de registres o entitats (persones, documents, insitucions...) formats per camps o atributs (color d’ulls i alçada, autor i títol, carrer i telèfon...) i acompanyats d’un programa que permet recuperar les entitats a partir dels atributs.


Tipus de bases de dades Generals

Catàlegs de centres o conjunts de centres (catàleg de la biblioteca de la UB o del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya)

Cercadors d’informació general a Internet (Google, Yahoo, Altavista...)

Especialitzades Per tema (base de dades amb documents sobre medicina,

portal de recursos web sobre dret...) Per tipologia d’entitats (base de dades de patents, de

llibres en venda, d’articles a text complet o de resums...) Combinació de criteris (base de dades de resums d’articles

sobre biblioteconomia) Poden ser bibliogràfiques o referencials, factuals,

de text, d’imatges...


Catàlegs bibliogràfics Entitats: documents d’una col·lecció representats per registres

bibliogràfics elaborats a partir de l’anàlisi documental. El registre bibliogràfic està format per camps on es representen

els diferents atributs dels documents (autor, títol, matèria, dades d’edició, descripció física, ISBN, etc.) El conjunt d’atributs permet diferenciar un document d’un altre dins de la col·lecció.

Un dels atributs d’un document és el que fa referència a les còpies físiques idèntiques de cada document existents a la col·lecció. Cada còpia s’anomena exemplar i és tractada dins de la base de dades com una subentitat amb els seus propis atributs.

Els exemplars estan representats al catàleg pels registres d’exemplar que contenen els atributs o informació referida a la còpia: a quin centre està, a quin prestatge, quin codi de barres té, etc.


Resultat de l’etapa d’aproximació

Sabem si necessitem un document determinat, un conjunt de documents, una informació puntual, documents d’un tipus concret, documents anteriors a una data...

Sabem a quina font ho anirem a buscar, si necessitem anar a un catàleg, a una base de dades de resums d’articles especialitzats, a una bibliografia, a un cercador de pàgines web, o... potser és millor trucar al 010.


Etapa 2, de cerca d’informació

Està formada per tres aspectes principals: Anàlisi de les possibilitats de cerca que

ofereix la font triada Plantejament de l’estratègia de cerca Interacció amb el sistema o font

d’informació


Possibilitats del sistema i estratègia de cerca

Cerca per camps. Cerca per frases. Operadors booleans. Operadors d’expansió. Operadors de proximitat. Cerca per intèrvals o rang. Reutilització de resultats: limitació o filtre. Eines de suport i ajudes a la recuperació.


Operadors booleans Intersecció (and/i)

Documents que tractin d’arxius i d’arxivers. Documents d’un autor que es digui Víctor i Català

Unió (or/o) Documents que tractin d’arxius o d’arxivers Documents d’un autor que es digui Alas o Clarín

Negació (not/no) Documents que tractin d’arxius però no d’arxivers Documents d’un autor que es digui Saavedra però

no Cervantes


Etapa 3, de judici de rellevància

Consisteix en decidir si els resultats són rellevants a la nostra necessitat d’informació o no.

Aquest judici es fa durant tot el procés, no només al final, sinó també amb resultats parcials.

El judici ens porta a decidir el següent pas en el procés, modificar la cerca, canviar de font, etc.


Adequació: rellevància i pertinència Quan es fa el judici de rellevància, s’està

determinant l’adequació total dels resultats per a la resolució del problema, la seva pertinència.

Graus bàsics d’adequació: Rellevància: el document respon a la nostra

necessitat (tracta del tema que volem) Pertinència: el document ens serveix per resoldre

el problema inicial (tracta del tema, és un manual bàsic, està en català i és actual)


Adequació: soroll i silenci documentals

Soroll documental: als resultats hi ha documents que no són rellevants (no tracten del tema que busquem)

Silenci documental: als resultats no hi ha documents rellevants tot i que a la col·lecció n’hi ha.


No adequació: possibles motius

No hem concretat bé la necessitat d’informació.

No hem triat bé la font d’informació. No hem utilitzat correctament i de forma

òptima les possibilitats del sistema o font. No hem plantejat bé l’estratègia de cerca. L’anàlisi documental que s’ha fet dels

documents és incorrecta o incompleta.


Avaluació de la recuperació d’informació Àrea d’estudi especialitzada que es centra en

el procés de recuperació d’informació. Hi ha dos models bàsics d’avaluació:

Tradicional o centrat en el sistema: avalua l’efectivitat del sistema, es centra més en els resultats i mesura numèricament els índexs de soroll i silenci documentals obtinguts. Treballa amb els índex d’exhaustivitat i de precisió i l’anàlisi de característiques dels sistemes.

Model centrat en l’usuari: analitza el procés des del punt de vista de l’usuari, estudia com el realitza, quins problemes es troba, com reacciona i decideix l’usuari, etc. Treballa amb estudis d’usuaris i l’enregistrament i anàlisi dels processos de recuperació que duen a terme.