41núm.

Març de 2009

Publicació del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”

22a calçotada popular de Sants

L’Insurgent no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels

articles que hi apareixen, i la seva opinióes veurà reflectida en l’editorial.

Edita Casal Independentista de Sants Jaume Compte

C/ Premià, 31, baixos 08028 SantsDipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

Sumari

S U M A R I

2 EDITORIAL

3-6 PAÏSOS CATALANS

7-10 BARRI

11-14 EDUCACIÓ

13-16 CULTURA POPULAR

17-18 INTERNACIONALISME

1

Que el capitalisme està en crisi, no éscap novetat per a aquells que fa anys,dècades i segles que ho denunciem.El Capitalisme, necessita d'una constant expansió del propi sistema iper tant, tendeix ha entrar en crisi encada nou estancament del sistema.

Va superar les primeres crisis mit -jançant la colonització -instauranttant l'explotació de recursos com lade persones- dels nous continentsdescoberts, després la tecnificació dela producció -reduint cost de produc -ció- i després la reducció de dretssocials al sí dels països on el capita-lisme es va fundar.

I ara, què? Com pot un sistemaautodestructiu sobreviure a la sevadestrucció? Simplement, no pot, iesperarà fins a l'últim moment perseguir afirmant, que la seva existèn -cia és el millor dels sistemes possi -bles, i que cal adaptar -se a les novessituacions, q ue c al e strènyer-se e lcinturó -encara més?, altre cop?- finsque tot torni a la normalitat. Però,quina normalitat? Es normal que elpreu de l'habitatge estigui pelsnúvols? Que la classe treballadoraperdi capacitat adquisitiva? Que lesprivatitzacions i copagaments siguinel pa nostre de cada dia? Que l'edu -cació esdevingui un privilegi per a

E D I T O R I A L2

uns pocs? Que es persegueixi el sindi-calisme c ombatiu? Q ue l es d onessegueixin cobrant menys pel mateixtreball? Que hi hagi treballadorsil·legals?

Per a ells, aquesta és la millor nor -malitat, la seva normalitat, i per tant,tot aquell que pretengui canviar -la,patirà la normalitat policial, judicial ipenal del sistema capitalista. EnKarim de Vilanova i la Geltrú, n'ésnomés un primer cas.

Banquers, caixes d'estalvi i transna -cionals no tenen cap mena de dubtesobre com superar aquesta nova crisi,organitzant-se per fer prevaldre elsseus interessos. Ara pressionant perl'acomiadament lliure, ara demanantavals multimilionaris a l'estat, arasol·licitant liquiditat per mantenirl'estabilitat financera, ara exigint ladesaparició de l'estat quan es tractad'agilitzar els ERO, i cinc minuts méstard demanant al mateix estat que essocialitzin les despeses.

I què fem els treballadors i treba-lladores dels Països Catalans? Poquesopcions ens queden. Or ganitzar-noscontra el capitalisme, or ganitzar-noscap al socialisme.

Cal d'una banda tenir clar que davantles ofensives del capital, la lluita encontra mai és fructífera si no somcapaces de fer-la a favor de quelcom,i per tant cada ar gument contra elcapitalisme l'hem de saber ar gumen-tar amb l'alternativa. I per tant calanar des del discurs general i teòric,demanant la independència nacionalper garantir un marc propi de relacions politiques socials ieconòmiques sobre les quals constru -ir un futur de justícia social; Alhoraque som capaces de treballar des de labase, colze a colze amb els movi -ments populars, denunciant a peu decarrer les injustícies, solidaritzant-nos amb els aturats, les acomiadades,amb els qui okupen amb k, i sense.Amb la mà d'obra il·legal, que fuig dela misèria i la guerra per caure en lacriminalització i l'explotació.

En definitiva teixir xarxes socialsarreu del país, capaces d'exercir decontrapoder popular a l'or ganitzaciódels interessos del capital. En lamesura que sapiguem donar respostaa aquestes expectatives, seremcapaces de guanyar la legitimitatsocial necessària en tot procés d'alli-berament nacional.

Crisi, patir-la ocombatre-la?

P A Ï S O S C A T A L A N S 3

Crisi econòmica:Què és i com fer-hifront.

4 P A Ï S O S C A T A L A N S

Les crisis al sistema capitalistaLes crisis econòmiques no són unfenomen nou. Són conegudes les depres -sions viscudes a les economies capita-listes, com la del 1873, el crac de 1929 ola crisi dels anys 70, a partir de la quales reestructuren els mecanismes d'obten -ció dels beneficis pel capital. La globa-lització i el seu mecanisme de gestió, lespolítiques neoliberals, esdevindra n elseixos centrals de la nova dinàmica delcapitalisme, i són els elements que ensportaran a la crisi actual. En la històriamés recent, s'han viscut altres crisissecundàries, com la“Crisi del deute”, al1982 o la crisi de l'any 2000, lligada al'ensorrament de la “bombolla tecnològi -ca”, basada en el boom d'Internet. Pertant, podríem dir que el capitalisme portaacumulades tot un seguit de crisis quefan pensar que CAPIT ALISME i CRISIsón dues paraules indestriables.

Quan parlem de crisis, a què ensreferim?Les crisis són períodes econòmics en elsque s'interromp la circulació de capital ila generació de beneficis. Es caracte-ritzen per la davallada del PIB, l'augmentde l'atur , la caiguda del consum i gransvariacions dels preus. Molts dels econo -mistes actuals, diuen que no existeixenteories per explicar el perquè de les cri -sis. Atribueixen els seus orígens a fenò -mens externs al propi sistema capitalista,com ara qüestions naturals (males collites,climatologia...) o humanes (elscicles d'eufòria i desconfiança quepuguin tenir els inversors, errors de l'in -tervencionisme polític, guerres,revolu -cions...).

Però segur que aquesta és la única man-era d'explicar les crisis?La visió més liberal de l'economia diu queel capitalisme és un sistema econòmic per -fecte, capaç de regular -se per si sol gràciesal lliure mercat i a la llei de l'oferta i lademanda. Per tant, el capitalisme, com asistema, no pot entrar en crisi, i els governs,per tant, no han d'intervenir en les decisionseconòmiques, i s'han de limitar a no posar -hi traves. Llavors, per tal de justificar aquests períodes econòmics que hemesmentat, diuen que l'evolució del sistemano és lineal, sinó que es tracta de cicleseconòmics. Aquests, estan formats per unperíode de recessió, una depressió, unperíode d'expansió i una crisi.

Una altra visió de l'economia, que sorgeix apartir de crack del 1929, és la que parteix dela tesi de Keynes que van ser aplicades dela segona guerra mundial fins als anys 70.Aquesta argumenta que, per mantenir el sis-tema capitalista, l'estat ha d'intervenir prote-gint les economies nacionals i fent gransinversions públiques que serveixin per areactivar la demanda de l'economia en elstemps de decreixement econòmic. Mésendavant, veurem que aquest model s'enca-rrega de posar un pedaç a l'endèmic proble -ma capitalista, ja que solucionarà els pro-blemes de manera temporal, però reaparei-xeran en el futur encara més accentuats.

En canvi, la visió marxista de l'economia ila societat fa un anàlisi ben diferent, tant deles crisis com del propi sistema capitalista,i dóna una explicació diferent del que estàpassant. Segons aquesta, el capitalisme ésun sistema econòmic que té com a objectiuobtenir el màxim benefici privat. Per a

P A Ï S O S C A T A L A N S 5

assolir-lo, es basa en la inversió i el creixe -ment permanent del capital, i per a que fun-cioni el sistema econòmic, aquest no potestancar-se, ni decréixer. Per tant, els capi -talistes necessiten contínuament invertir elcapital que tenen perquè no s'estanqui ipugui, en un futur , generar nous capitals.Podem parlar , aleshores,d'un espiral on elcapital és cada cop més gran, és a dir , hi hauna acumulació del capital. I aquí és onrecau el problema principal del capitalisme,que fa que, una vegada i una altra,apareguin les crisis.

El capitalisme, els beneficis i els salarisCom ja s'ha comentat, el funcionament delcapitalisme està basat en la constant recerca

del major benefici possible. Cal tenir pre-sent que els beneficis en el capitalismes'obtenen a partir de l'explotació del treballen el procés productiu. A aquesta explotacióés el que anomenem plusvàlua i la podríemdefinir com la diferència entre el que cobrael treballador i el que ell produeix durant laseva jornada de treball. Per tal d'incremen -tar al màxim aquesta plusvàlua, els empre -saris o capitalistes busquen sempre aquestbenefici rendibilitzant al màxim la sevaproducció de mercaderies. Per aconseguir -ho, poden emprendre dues vies:

-Reduir el cost de la mà d'obra (augmentantel nombre d'hores treballades, reduint elpersonal, c ongelant s alaris,deslocalitzantfàbriques...)

6 P A Ï S O S C A T A L A N S

-Millores en el capital constant (infraestruc-tures,tecnologies...) que els permetin aug -mentar la producció en un menor temps.Pel que fa a la diferència entre els salaris ila producció, aquesta distància s'ha anataccentuant en les darreres dècades en totesles economies capitalistes. Els treballadorscada cop perceben una renda real més baixasi es compara amb l'augment de la produc -tivitat dels beneficis, de la renda total i pertant, de la riquesa del país. I fins a diad'avui, la classe treballadora, ha aguantataquesta disminució del salari real gràcies al'endeutament. En els darrers anys, hi hahagut un progressiu endeutament de lesvides fins al punt que ha calgut incrementarels préstecs per pagar l'habitatge, el cotxe itota mena de béns de consum. D'altrabanda, els capitalistes inverteixen en tec -nologia per tal d'optimitzar el procés deproducció, amb maquinària més efectiva,més especialitzada i informatitzada.

El problema apareix quan invertir en tecnolo-gia per millorar la producció acaba sent méscar que el propi benefici que es pugui gene-rar. Aquest fenomen, s'anomena estancamentde la taxa de guany i és una de les causes fo-namentals de l'aparició de la crisi actual. Pertant, apareix una contradicció evident en el sidel sistema capitalista, ja que els interessosdels propis capitalistes porten a una situacióde col·lapse del sistema. El que podríemresumir com “allò que és bo per un capitalistano és bo pel capitalisme”.

Com que l'economia productiva no potgenerar els beneficis que el capitalismenecessita per mantenir l'espiral d'acumu -lació, els capitalistes han d'invertir en elcapital financer. En aquest sentit, cal dife-

renciar els conceptes capital productiu icapital financer. El primer, també anomenatpels marxistes “riquesa”o capital real, és elconjunt d'elements que serveixen per pro -duir diners a partir de la venda de serveis omercaderies. En canvi, el capital financer ésel conjunt de diners, actius o accions queresulten indispensables pel funcionamentde l'economia real (per finançar inver -sions). Però a partir d'un cert moment de lahistòria recent es produeix la separacióentre el capital financer i l'economia real. Elcreixement de l'esfera financera especulati -va esdevé cada cop més important i es con-verteix en l'element dominador del capita-lisme actual.

Així doncs, la diferència rau en que granpart dels recursos de l'esfera financera noparticipen de l'espiral d'acumulació pro -duint béns i serveis reals, sinó que generendiners ficticis.

Diners que no existeixen però que alhorageneren encara més diners ficticis, amb elsque s'anirà construint un castell de cartesque ara comença a trontollar . Potser, ara espot començar a veure que la crisi no ésquelcom tan extern al sistema, sinó que sónles pròpies dinàmiques internes les que lageneren.

B A R R I 7

Més enllà de factors externs que puguininfluir en l'economia,els capitalistescomencen a tenir problemes per obtenirbeneficis cada cop més alts, i que s'hanconstruït i especulat amb un capitalfinancer fictici, que no correspon al capitalproductiu real.

Mobilitzacions per a fer front a la crisiDes del passat mes de novembre diversoscol·lectius polítics i socials del Principats'estan reunint per a donar resposta a lacrisi econòmica en la que estem immersos.Sota el lema “Que la crisi la paguin elsrics” i dins un gran marc unitari d'actuacióque inclou sindicats, or ganitzacions polí -tiques i socials i una gran amalgama decol·lectius, els dies 15 i 29 de novembrees van portar a terme dues manifestacions(contra la directiva europea de les 65 hores

i contra la crisi respectivament), que vandonar el tret de sortida a diferents accionsinformatives, una convocatòria d'accionsdescentralitzades ( el 2 0 d e f ebrer), l acreació de comissions a nivell local per afer front a la crisi i la convocatòria a unanova manifestació per al 28 de març contrala reunió del G20 a Londres, data per a laqual s'ha convocat una jornada de protestaque s'ha proposat efectuar de manera glo-bal i descentralitzada arreu del planeta.

Convocatòria d'accions descentralitzadesdel 20 de febrer a SantsL'ocupació de diverses seus bancàries vamarcar la jornada de lluita del dia 20 defebrer als Països Catalans, per denunciarels culpables de la crisi econòmica i, con-cretament, assenyalar els bancs com undels principals generadors d'aquesta.

Dins aquesta dinàmica, al nostre barri entreles 8 i les 9 del matí, persones de la comis-sió Anti-Crisi de l'ABS van penjar unatrentena de pancartes a les boques demetro, de la Renfe i dels Ferrocarrils delsbarris de Sants i les Corts per denunciar ala banca com a responsables de la crisi.

I inspirant-se en una frase de Bertolt Brecht("Què és robar un banc comparat amb fun -dar-lo?"), la mateixa Comissió Anti-Crisiva portar a terme una acció de denúnciaque, malgrat la intimidació policial (unafurgoneta antiavalots i dues patrules delsMossos d'Esquadra), els activistes vanpoder acabar de fer davant d'una oficinabancària, per tal de denunciar que les enti-tats financeres continuen guanyant benefi -cis a costa de la classe treballadora.

8 B A R R I

Campanya contra la crisi a SantsDins aquesta dinàmica mobilitzadora, alnostre barri també s'ha creat una comissiósobre la crisi i que, dins l'entramat del'Assemblea de Barri de Sants (ABS),pretén tractar el tema i desenvoluparmecanismes no tant encaminats a donar unaresposta mobilitzadora, que també, sinó a“mirar de construir pràctiques, tàctiques iestratègies, que siguin fàcilment assumibles

i extensibles i que permetin superar el sis -tema que produeix la crisi quotidiana”, elcapitalisme.

En aquest sentit, la comissió de l'ABS quetracta el tema de la crisi ha redactat unesquema bàsic de com creuen possible ferfront a la crisi des del barri i d'una formaconstructiva, i que reflectim aquí mateix:

Objectius Objectius físics Discurs teòric Alternatives concretesGenerals del Barri

Alimentació Grans superfícies Distribució Comerç JustProducció Consum críticConsum Coop. de consum

Producció localSobirania Alimentària

Bancs Seus bancs Crèdits "Banca" ÈticaHipoteques RecolzamentInteressos mutu econòmic

Habitatge Immobiliàries Mòbbing OkupacióEspeculació Coop. De vivendaDesallotjaments Compartir espais de

vida

Treball Oficina treball Precarietat Treball AutogestionatETT ERO deslocalització Cooperatives

Ocupació d'empresa

Serveis Ambulatoris Privatització(Ex.Mutua) Recupera protagonismeTransports Elitització universitat en la gestió de la

Externalització pròpia salutGestionar necessitatsdes de la base (Ass.deveïns) Universitats /Formació popular

En un context molt més concret i tambéal barri de Sants, s'estan portant a termed'altres iniciatives que entren de ple aformar part d'aquest esquema propositiu:la Xarxa d' Intercanvi de Sants i el Puntd' Informació Laboral.

Iniciatives concretes al barriLa Xarxa d' Intercanvi de Sants està for -mada per gent que està interessada aengegar i col·laborar en un projecte detroc a Sants, essent un projecte d'inter -canvi tant de coses materials com deconeixements, fent-ho de forma continu -ada per mitjà d' internet (a través del bloghttp://intercanvisants.entodaspartes.net/)i amb trobades puntuals i més personalsen un format més físic per mitjà de mer -cats d'intercanvi.

Allò que ha motivat a crear aquesta xarxaés la immersió cultural consumista en la

que estem, la qual con-sideren que ens fa

tenir gran quan -

titat de materials sobrants amb els qualsno sabem què fer i que potser , poden serútils per algú altre sense que els dinerssiguin el que marqui l'intercanvi.

Per altra banda, El Punt d' InformacióLaboral és una iniciativa que vacomençar el dia 6 d'octubre del 2008 ique es porta a terme al Centre Social deSants (C. Olzinelles 31), a on es pretén,de forma quinzenal, fer un assessora -ment laboral gratuït i obert a solucionarels dubtes laborals i de pensions de laSeguretat Social.

B A R R I 9

L'objectiu d el p rojecte é s a propar l ainformació en aquesta matèria a les per -sones afectades, essent una eina més enla defensa dels drets dels treballadors.

Moltes persones no arriben a reclamar elsseus drets a causa d'un desconeixementgeneralitzat sobre aquesta matèria, fetque permet que els empresaris imposinsituacions il·legals a les feines o quemolts treballadors no exerceixin els seusdrets. Com a exemples pràctics, el Puntd' Informació servirà per assessorar elsveïns i veïnes en casos de càlculs de qui -tances ('finiquitos'), acomiadaments,baixes, pensions atur o situacions dematernitat, entre molts d'altres.

La iniciativa parteix d'un grup de sindi -calistes i advocats laboralistes que par -

ticipen en l' Assemblea de Barri de Sants,i es planteja esdevenir amb el temps ungrup solidari i d'ajuda per tal d'or ga-nitzar respostes col·lectives que denun-ciïn situacions laborals al barri.

Per sol·licitar assessorament al punt espot trucar al 93 331 10 07 per demanarhora de dilluns a divendres al CentreSocial de Sants de 18 a 21 hores.

*Informació extreta del llibret Idees per entendre lacrisi econòmica i les seves conseqüències,

d'Endavant OSAN (www.endavant.org) i de les pàgines d'internet

www.centresocialdesants.org/PuntInformaciLaboral.htmhttp://intercanvisants.entodaspartes.net/

1 0 B A R R I

E D U C A C I Ó 1 1

En el marc d'actual context de crisi de lesrelacions de producció capitalistes de tallneoliberal i davant els intents a la desesper-ada dels seus apologistes de seguirapedaçant aquest sistema per tots els mitjans possibles, entre ells el desmantella -ment de l' anomenat 'Estat del Benestar',hem considerat oportú parar atenció a unade les seves facetes: la privatització del'ensenyament superior.

En tant que les causes i possibles conse -qüències de l'aplicació del Pla Bolonya,materialitzat al nostre país amb la LOU delPP, ja han estat discutides en ocasions ante-riors a l' Insur gent, l'objecte d'aquest escritseran les mobilitzacions estudiantils que, enresposta a aquesta nova agressió capitalista,han anat agafat embranzida sobretot elsúltims mesos del passat 2008 i tornaranamb força aquest nou semestre.

Tot i que fins l'any passat el moviment estu-diantil es trobava aparentment estancat, eltreball de base realitzat durant els últimsanys, juntament amb la imminència del'aplicació dels nous plans d'estudi el curs2009-10 van desembocar en una primeraactivació de la lluita en defensa de la uni -

versitat pública el curs passat. Això va tenircom a conseqüències immediates la càrregadels mossos d'esquadra del 4 de Març a laFacultat de Lletres de la UAB, l'oberturad'expedients contra 31 estudiants a lamateixa universitat, així com una sospitosapressa per enllestir els últims plans d'estudia les facultats, arribant al punt d'aprovar-losde forma irregular . Tanmateix, el desem -mascarament efectiu i evident dels objec -tius i mètodes dels defensors/es de l' EEESaixí com la repressió política despropor -cionada envers les seves detractors/es es vatraduir en el posicionament clar i creixent afavor del no per part d'una majoria delsestudiants que fins el moment havia romàsinactiu.

En aquesta conjuntura es van iniciar unseguit de protestes amb uns objectius unà-nimes:

- Una moratòria en l'aplicació dels nousplans d'estudi i l'obertura d'un debatampli i realment representatiu per aestablir el model d'ensenyament superior que vol la nostra societat, alho-ra que la celebració, a totes les universi-tats, d'un referèndum legal i vinculant

Les mobilitzacions

estudiantils en contra de la

privatització de la universitat

1 2 E D U C A C I Ó

sobre la paralització del procés de con -vergència europea (EEES).

- La retirada, per part de l'equip de go-vern de la UAB, dels expedients obertsa 31 estudiants de la universitat i ladesvinculació de totes i cadascuna deles 15 imputacions penals.

A les assemblees de facultat de diversesuniversitats dels Països Catalans així comtambé de l'estat espanyol es va consen -suar establir les ocupacions de les aules oespais emblemàtics de les universitatscom a forma de pressió per aconseguirl'assoliment de les seves reclamacions, enel que es convertiria, contra tot pronòstic,en un fenomen d'ocupacions en cadena.

Progressivament, doncs, es van anar ocu -pant espais o fent tancades a la UB, UAB,UdG, UdL, a València, a Castelló, Palmade Mallorca, Madrid, Sevilla, Saragossa ialtres llocs de l'estat, així com també esvan rebre manifestacions de suport des demoltes altres universitats (per exempledes de Nova York).

L'increment de l'enver gadura que, tant anivell quantitatiu com qualitatiu, vanexperimentar les protestes es manifestaamb l'efectivitat de la coordinació tant anivell d'universitats (amb la CAF o elComitè Contra Bolonya) com a nivellmetropolità amb la CAE (Coordinadora d' Assemblees d' Estudiants) i també a ni-vell nacional. El moviment té un caràcterhoritzontal i heterogeni, en el que lesassemblees de facultat es constitueixencom el màxim or ganisme de repre -sentació dels i les estudiants i on es con -

sensuen totes les decisions de formademocràtica.

En relació al 'com' de la protesta, elfenomen de les ocupacions s'ha materia-litzat de formes diverses segons les possi -bilitats de les persones i les característiquesdel lloc on es realitzaven. La UAB ha estatl' única universitat on es va procedir a l'atu-

rada de classes i a l'or ganització de docèn -cia alternativa, mètode que s'ha demostratcom el més eficaç alhora d'exercir pressió,en tant que ha estat l' única universitat ons'ha obert un procés de negociació. Enaltres llocs com la UB, la UdG o la UCM noes van aturar les classes. Paral·lelament,mereix atenció el cas del Rectorat de la UBque, sense impedir l'activitat del funciona-riat, s'ha convertit en un centre de debat icomunicació, no solament entre la comuni -tat universitària, sinó amb tot aquell(col·lectiu o individual) que s'hi volgués(vulgui) apropar. Aquesta activitat ha anat

L L E N G U A 1 3

acompanyada de l'or ganització de xerrades,debats, tallers, manifestacions, i accionsdiverses, com la ocupació de laComissionada d' Universitats el darrer 19 dedesembre, encadenaments a seus institu -cionals i de partits o les tallades de transit al'AP7, la Diagonal, la B-30, Gran Via i elsTúnels de la Rovira.

La valoració que podem fer d'aquestaprimera fase de lluita és, en general, positiva.L'important ressò que les protestes hantingut als mitjans de comunicació, tot i quetergiversats, la col·laboració amb col·lectiussocials i laborals, així com la difusió feta alcarrer, han aconseguit fer arribar el debat al'opinió pública, la qual cosa es conformacom un element fonamental per a continuar

les reivindicacions alhora que com un triomfvers el buscat obscurantisme que ha envoltatel gran desconegut 'Pla Bolonya'.Conjuntament a l' anterior , cada vegada esreben més mostres de solidaritat per part delprofessorat, amb l'elaboració de manifestos iplataformes de suport, així com del personalno docent/investigador (PDI, PAS) i d'algunssindicats (USTEC·STES, CGT , entre d'al -tres). Per altra banda, s'ha transcendit l'àmbitde les negociacions locals per passar a con -vertir-se en un “problema” que afecta a nivell estatal: amb els rectors de cinc univer-sitats demanant ajut al govern i generantpolèmica dins la Generalitat. La comissiona-da d'universitats, Blanca Palmada, preténconstituir una Taula Nacional per laUniversitat pública que, en principi, serviria

1 4 L L E N G U A

per debatre els plans d'estudi i les titulacions.El govern central, al seu torn, està elaborantun pla per transmetre un missatge positiusobre el que representa Bolonya contractantcom a publicista a G. Rachid, un empresarilligat a l' integrisme catòlic, assessor d'uni -versitats privades i expert en privatitzacions.

Tanmateix, de cara a les pròximes mobilitza-cions, r esultarà f onamental m obilitzar iestablir vincles més estrets de coordinacióamb els/les estudiants universitàries no poli -titzades, el moviment a secundària, lesprotestes en contra de la LEC, el professorat,els sectors socials en lluita i la societat engeneral, així com unir esforços per acon -seguir una coordinació efectiva a nivellestatal, la qual cosa es comença a materia-

litzar amb la preparació d'una vaga generalde l'educació. Per altra banda, no podem oblidar que sis companys han estat expulsatsi que, tot i els avenços en les negociacions,encara no s'ha decidit res en ferm sobre elseu futur . La lluita no pot relaxar el seuritme.

L' objectiu s'ha de dirigir a l'assoliment d'unareforma educativa, entenent que aquesta ésimprescindible, però acceptar una imposicióneoliberal destinada a la recrudescència delcapitalisme és del tot inacceptable. Ensrefermem en l'exigència d'un model educatiupúblic i de qualitat al servei dels interessosde la classe treballadora, essent condiciónecessària la derogació de la LOU i el ReialDecret de graus.

C U LT U R A P O P U L A R 1 5

La XXXIV Trobada Nacionalde Ball de Bastons arriba aSants

1 6 C U LT U R A P O P U L A R

Aquest any 2009 ha estat la ciutat deBarcelona la localitat escollida per a celebrar la XXXIV Trobada Nacional deBalls de Bastons. Aquesta Trobada ésanual i és una jornada que pretén agluti -nar en un sol dia i en un sol espai el cen -tenar llarg de colles de balls de bastonsdel Principat, tot i que també es convi -daran diversos balls de bastons de laresta dels Països Catalans, el que signifi-ca reunir a gairebé 2.000 bastoneres.

La XXXIV Trobada es realitzarà el 23 demaig però un mes abans, i de la mà de laColla Bastonera de Sants, arribarà albarri. Concretament el dissabte 18 d'abrilse celebrarà la “Jornada del CompteEnrere” que amb la intenció d'apropar laTrobada als barris i fomentar els balls debastons donarà el tret de sortida a lesactivitats prèvies a aquesta. Serà unaJornada descentralitzada en que cadabarri de la ciutat que té Colla Bastoneraorganitzarà una cercavila a la mateixahora, les cinc de la tarda. Així és possibleque hi hagi més de 5 cercaviles bas -toneres per la ciutat simultàniament.

A Sants anirem una miqueta més enllà,farem la Cercavila que començarà a laplaça Màlaga a les 17h. amb la partici -pació de les Colles Bastoneres de Lleida,Berga, Sant Celoni, Vilassar de Mar ,Sants i la de l'Aleixar (que vindrà amb laColla infantil) i posteriorment la inaugu -ració de l'exposició del concurs defotografia del món bastoner que vaorganitzar la Coordinadora de Balls deBastons de Catalunya durant el darrerany. La presentació es farà quan acabi elcercavila al bar Terra d'Escudella on a

més de poder observar el seguit de fotosexplicarem breument en què consistirà laTrobada Nacional.

Així doncs marqueu-vos el 23 de maig alcalendari ja que la ciutat quedarà envaïdaper bastoners de tots els racons delPrincipat. La Trobada començarà a les18h i es dividirà en dues cercaviles quecomençaran a la Rambla del Raval i estornaran a trobar a les Rambles on es faràla ballada final. Posteriorment hi ha unsopar per a les Colles Bastoneres i unconcert gratuït obert a tothom a la plaçadels Àngels (davant el MACBA) on hiactuarà el conjunt musical Dijous Paella.

Trobada Nacional de Cambrils any 2008.

I N T E R N A C I O N A L I S M E 1 7

Parlem de Palestina !

Parlar de Palestina també vol dir parlard'Israel; les dues realitats van indefugible -ment lligades. En aquest moments de lahistòria podem dir que no hi ha un sensel'altre, així que m'atreviria a dir que lapacificació de la zona ha de passar pel dià-leg.

El problema però (un dels problemes) sónels interessos que hi ha sobre la regió perpart d'altres països o potències estrangeres,així doncs, ens hauríem de mirar el con -flicte entre les dues comunitats com en untauler d'escacs, on els palestins i israelianssón dos peons més de tota la partida.

1 8 I N T E R N A C I O N A L I S M E

Però el meu escrit no va en la línia d'in -tentar buscar solucions al problema ni deparlar de qui són els bons o els dolents,ni de discernir de qui te la raó ... això hodeixarem per un altre article.

Vull parlar des de casa; la meua curiosi -tat em porta a preguntar el perquè el con-flicte entre israelians i palestins aixecatantes passions al nostre país, als nostresentorns més immediats, arribant a barallar-nos entre nosaltres. Posicionstant o més confrontades com en la pròpiazona del conflicte.

A tall d'exemple, han estat les reaccionsconfrontades de catalans i catalanesdavant els últims atacs de l'exèrcitisraelià a la Franja de Gaza; en algunscasos han estat durs (no entraré en detallsni en noms propis), en contraposició del'actitud de les autoritats palestines a lazona de Cisjordània davant els assassi -nats de la població civil a Gaza, al meuparer ha estat tèbia, per qualificar-la d'al-guna manera i fins hi tot en alguns casosalgú la podria definir com de col·labora -cionista, amb la detenció de militants deHamas en les poblacions de Cisjordània.

Com es que la ciutadania al nostre paísreacciona tant aïradament davant d'aque-st conflicte? En comparació al genocidi aRuanda, Txetxenia o les últimes massacres a la RD del Congo...

El que sí em de dir, es que aquí (al nostrepaís) com a d'altres llocs, algunes forcespolítiques utilitzen el conflicte per eti -quetar als seus contraris, així, unasuposada esquerra, multiculti i interna -

cionalista però gens respectuosa amb lesnostres lluites, es posiciona al costat delspalestins, sense diferenciar que un delsprojectes per part de les autoritatspalestines escollides democràticament ala Franja de Gaza, pretén instaurar unasocietat islàmica. I acusa a la dreta cata -lana (nacionalista) de posicionar -se ambl'Estat d'Israel, de qui admira la capacitatde crear un estat i fer ressor gir una llen -gua quasi morta. Però he de dir que depro israelians i sionistes n'hi ha en totesles ideologies.

Per altra banda, m'agradaria constatar elrecel i denunciar el racisme que he viscutper part de “ciutadans” davant algunesconcentracions en contra dels atacs onmoltes de les persones concentrades erend'origen magrebí; això em planteja pre -guntar-me el perquè d'aquetes reaccions iel paper de l'EI en la nostra lluita per a laconstrucció Nacional i social, el treballque fem o no fem amb el tema de laimmigració.

Per tancar l'escrit, i encara que sembliuna mica bèstia, l'exèrcit israelià seguiràatacant el poble palestí amb la complici -tat o no segons els interessos interna -cionals, ells, es defensaran com podranfins hi tot hauran de fer front al seu“botiflerisme” i aquí seguirem ficant elcrit al cel segons ens interessi iparal·lelament incrementarà l'an -tisemitisme i el racisme contra els immi -grants magrebís.