40núm.

setembre de 2008

Publicació del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”

L’Insurgent no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels

articles que hi apareixen, i la seva opinióes veurà reflectida en l’editorial.

Edita Casal Independentista de Sants Jaume Compte

C/ Premià, 31, baixos 08028 SantsDipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

Sumari

S U M A R I

2 EDITORIAL

3-10 BARRI

11-12 CULTURA POPULAR

13-16 LLENGUA

17-18 INTERNACIONALISME

1

D'una taronja, en podem treure unbon raig de suc, tal volta ni mig gotde l'esmorzar , però ven bé en farienfalta tres per fer -ne un bon got.Minúcies.

Del que nosaltres parlem, no és d'unani de tres taronges, els PaïsosCatalans som ja a hores d'ara mésd'onze milions d'habitants i cada diaens espremen com a taronges per talde treure'ns el màxim de suc a lesnostres vides, per alimentar no pasels esmorzars de pobres famolencs,sinó per alimentar el projecte espa-nyolista que la bur gesia ha dissenyatper al poble català. Si bé és cert queels números canten per si sols, nonomés en les dades macro -econòmiques de les balances fiscalsens hem de fixar , doncs si bé és certque l'espoli econòmic és real, no ésmenys real que les aportacions que fal'estat -amb els nostres propis diners-al conjunt dels Països Catalans sónper a infraestructures i projectesaliens a les classes populars cata -lanes, que ven poc hi poden dir alrespecte. El TAV, la MAT, el PHN enel seu dia, el quart cinturó, l'aeroportdels empresaris reunits a l'IESE,l'exèrcit, l'OTAN, la monarquia, lessubvencions al turisme elitista i con -cessions urbanístiques als explota -dors del territori, són un llarg etcèterade projectes finançats en detrimentdel projecte de construcció d'unasocietat més justa, on el ferrocarril enxarxa que comuniqui el país; on esmillorin les instal·lacions quegeneren i transporten l'energia, millo-rant l'eficiència i reduint consum,

E D I T O R I A L2

esdevenint innecessàries la MAT i lesseves conseqüències; o invertint din -ers en més formigó, contaminacióacústica fruit de la combustió delsmilers de litres de fuel en cada avióque surt o aterra als nostres aeroports,i tot això en un model econòmic quetendeix a encarir el preu del com -bustible, que farà que en pocs anysl'aviació turística de baix cost desa -paregui, tornant altre cop a ser unmitjà de comunicació de luxe per aviatges de negocis i vacances d'unspocs. Impostos per a mantenir unamonarquia que viu a costa nostra icondemna a aquells que la critiquen oparodien, un exèrcit que bombardejal'Afganistan en nom de la llibertat, itortura en casernes de la guàrdia civil.

A tot això cal afegir una segonaespremuda, la que ja de per si fa queels catalans, visquem al llindar de laprecarietat social, hipotecats de pervida a pagar un habitatge, amb unsalari mileurista, amb contracte tem -poral, i si cal, fent 65 hores set -manals, eliminant la negociaciócol·lectiva dels convenis laborals idomesticant encara més els sindicatsdel pacte social, il·legalitzant bonapart de la mà d'obra que ve als PaïsosCatalans a buscar un futur inventatpels mitjans de comunicació i queatrau a milers de joves -i no tant

joves- a jugar -se la vida creuantl'estret de Gibraltar , o amb visats deturistes des d'Equador o Colòmbia,per esdevenir al cap de pocs mesosresidents il·legals.

Si amb això no en teníem prou, la ter-cera espremuda és la que es deriva delgenocidi cultural que els estatsimposen a la llengua i cultura cata -lana, una clau de volta més que ofegael català, promou el bilingüisme,espolia els nostres arxius, imposa elcastellà a les escoles, inunda el cine -ma, la premsa i l'oci...

Cal que els Països Catalans, trenqueml'espremedor que els estats ensimposen i tirem pel dret, que construïm estructures fortes i sòlides,arrelades al teixit social, capaces noja de fer referèndums, sinó de fer -losvaler, ja que de poc ens servirà fermajoria social, si no som capaces defer valer la nostra decisió, restantsubmisos a la llei, tribunals i jutgesimposats, porucs de la reacció del'oligarquia i els seus poders fàctics.

Ara més que mai, els PaïsosCatalans decidim Independència iSocialisme!

Que no ens espremin!

B A R R I 3

Presentada la campanyaper a canviar noms decarrers indignes del barri

Un dels actes emmar cats en la darr era Festa MajorAlternativa va ser la cer cavila que donava el tr et de sorti-da a la campanya que duran a terme dos col·lectius delbarri: l'Assemblea de Joves de Sants i Negres Tempestes.

4 B A R R I

A la cercavila hi van participar una quaran-tena de persones i es penjaren plafonsexplicant el motiu pel qual es vol canviar elnom del carrer en qüestió.

La campanya s'enceta degut a la incom -petència de les administracions per acom -plir les seves pròpies lleis (com la Llei perla Memòria Històrica), ja que arreu delsPaïsos Catalans podem trobar carrers dedi -cats a personatges afins al franquisme, i aSants no ens en lliurem tampoc. Però, a mésa més, els carrers del barri englobats a lacampanya tenen el nom d'explotadors,esclavistes, militars i genocides.

L'objectiu de la campanya és reunir-se ambel veïnat dels carrers i recollir signatures ipropostes de nom per a fer efectiu el canvi.

La posada en pràctica de la campanyacomençarà al carrer Muntadas degut al seusignificat en la història del barri. Els carrersi el seu origen són els següents:

- Muntadas: cognom de la família fun -dadora de l'Espanya Industrial. Aquestafàbrica va esdevenir la més gran del tèxtilde l'Estat, on van treballar directament uns1.600 obrers (majoritàriament dones inens).

Els Muntadas exerciren ben ràpidamentcàrrecs importants. Josep Anton, un delsprincipals impulsors de la fàbrica arribà a ladirectiva del Foment on va exercir les sevespolítiques proteccionistes i antiaboli -cionistes de l'esclavitud a les darrerescolònies de l'Estat Espanyol, pagant tambétropes per lluitar contra els independen -tistes cubans.

La família Muntadas també participà del'incipient negoci ferroviari, influint defini -tivament per tal que la primera línia de tren,que anava de Barcelona a Mataró, tinguésuna parada davant de la seva fàbrica, partintper la meitat el poble de Sants.

Després de la guerra, els Muntadas es sig -nificaren amb el franquisme produint400.000 banderes franquistes, convidant aldictador a visitar la fàbrica i, fins i tot, con-vidant a actuar a les joves gimnastes de lesjoventuts hitlerianes a la fàbrica. Pel quesembla aquesta política d'amistat amb elpoder també es va practicar des d'un inici ala fàbrica, ja que per ella van anar passantels diversos governants: Alfons XII, IsabelII, la reina regent Maria Cristina ambAlfons XIII, Primo de Ribera o Franco.

- Joan Güell: va fundar una casa comerciala Cuba, on va enriquir -se gràcies al mono-poli d'entrada i sortida de mercaderies delport de L'Havana i gràcies també al tràficd'esclaus.

Al 1840 va fundar el “V apor Vell” a Sants.El 1851 el Vapor Vell disposava de 200 te-lers mecànics i d'una plantilla de més de360 treballadores. Pel que fa a les jornadesde treball, aquestes eren de 11 hores i mitja.

Durant les vagues generals de juliol de1854 i 1855 es van barrejar les lluites obreres amb l'aixecament progressista. Lestreballadores i treballadors van defensar eldret de lliure associació i el conveni. Unade les conseqüències del conflicte va ser l'a-justiciament de Josep Sol i Padís, presidentde la Junta de Fàbriques.

B A R R I 5

El 1869 va ser regidor de l'Ajuntament deBarcelona i diputat a les Corts espanyolesper la Unió Liberal del General O'Donnellel 1857-1858. Cal destacar la seva defensadel proteccionisme i, per tant, la defensadels seus interessos particulars.

Durant la Revolució cubana de 1868, JoanGüell destacà per la seva aportació en lacreació de les Milícies de voluntaris, grups desuport a l'exèrcit espanyol que lluitaven contraels independentistes revolucionaris cubans.

- Béthencourt: fou un noble i corsari d'ori-gen Normand que va conquerir les illesCanàries per al regne de Castella.Recordem que la progressiva conquesta icolonització de l'illa va suposar el genocidide la població autòctona, els guantxes. Vasotmetre als indígenes militarment i va con-vertir als habitants de Lanzarote al cristia-nisme per la força.

- Autonomia: en origen, aquest carrer es vaanomenar Llibertat, però als voltants de laGuerra de Cuba es va voler modificar elnom per tal que no es relacionés amb la lli-bertat de l'illa caribenya. Pensant justamenten això es va decidir anomenar -loAutonomia, fent referència al projecte d'au-tonomia que es va voler oferir a Cuba perevitar la seva independència.

Al 1942 el nom fou relacionat amb l'au -tonomia de Catalunya i fou substituït peld'Unidad. Amb la fi del franquisme, esrecuperà el nom d'Autonomia, però aquestcop sí, pensant en l'autonomia deCatalunya.

- Enric Bargès: aquest militar barcelonínascut el 1842 va participar a les guerrescarlistes i colonials d'Àfrica. Fou nomenatCapità General de Granada i de Catalunya.Va fer reprimir amb molta duresa la vaga

6 B A R R I

Hi ha qui passa els estius anant de festivalen festival. Hi ha qui busca refugi a les Illeso als Pirineus. Hi ha qui fa grans viatges.Enmig de la fauna humana enguany ha sor-git una nova espècie: aquella composadaper individus que cerquen una altra formade gaudir de les vacances. Maneres dife-rents de trencar amb la rutina tant pels quees podien permetre escapades de cap desetmana com pels que es van veure obli-gats a quedar-se a la metròpoli.

Objectiu comú: la voluntat d'aprofitar eltemps residual al que tenim accés desprésd'haver invertit energia en hores puramentproductives i en hores de repòs. Arrencavaal Bages la “T robada de movimentssocials:posem en marxa el decreixement,construïm contrapoder” després de l'èxit dela Marxa pel Decreixement que va recórrermés de 60 poblacions catalanes. Tractanttemes com economia contrahegemònica,autogestió de l'habitatge, autonomia ali -mentària, model territorial, relació camp-ciutat tot plegat amb la intenció de bastir

projectes contrahegemònics reals a partirde revolucions personals i col·lectivesmodestes. Enmig de l'apogeu turística laUniversitat Lliure d'Estiu pretenia trencaramb els motlles de l'ensenyament institu -cionalitzat lluny dels valors del pensamentúnic. Tallers, xerrades i conferènciesgiraven entorn uns nodes: llengües, arts,informàtica, societat, ciència, etc.

Finalment, coincidint amb el 30è aniversaride la repoblació de Clua (la Noguera) perpart d'uns joves, s'hi van celebrar lesprimeres Jornades per l'alliberament de laTerra. Defensa del territori, alliberamentanimal, autogestió de l'alimentació van serels fils ar gumentals per demostrar que elshumans podem viure en equilibri amb elmedi ambient. Els qui han participat enalguna d'aquestes asseguren que és unaexperiència satisfactòria, que omple i treuaquell petit regust amarg de pensar que lesvacances només han servit per malmetrecerts òr gans corporals. L'any que vé n'hihaurà més. S'haurà de provar.

Trobada de moviments socials:posem en marxa el decreixement, construïm contrapoder

general de febrer de l'any 1902, la qualvolia reivindicar la jornada de vuit horesper ajudar a amortir l'atur i per forçar elcanvi social.

- General Almirante: anteriorment aquestcarrer s'anomenava Riera Blanca, ja que éscontinuació d'aquesta. Però segons paraulesdel propi Ajuntament, el juliol de 1942 es

va ator gar el canvi de nom al carrer ainstàncies del cap de l'Estat Major del ge-neral Franco a la batalla de l'Ebre. Ambaquesta tria es pretenia honorar al generalJosé Almirante Torroella (Valladolid 1823 -Madrid 1894). Aquest general va serconegut principalment per escriure llibresde temàtica militar

B A R R I 7

ABS 1 - Districte 0La Festa Major Alternativa

okupa el carrer

8 B A R R I

Aquest any la festa major del nostrebarri serà recordat per molt temps comaquell any en que la Festa MajorAlternativa (FMA) es va plantar i vadir prou, prou al nomadisme, prou alssolars allunyats, prou als indretsinhòspits... Prou! El dissabte de festamajor es va plantar , no a qualsevollloc, no només cinc minutets, es vaplantar al cor del barri: a la plaça deSants, al bell mig de la carretera i s'hiva estar més de tres hores, fent el queel Districte havia procurat obsta-culitzar negant el Parc de l'EspanyaIndustrial a la FMA: celebrant la FestaMajor del barri.

El dissabte 30 d'agost va començar aescalfar motors per la tarda, amb lacursa de carretons al carrer JocsFlorals, cursa que gaudeix cada any demés participació i més expectació. Alvespre, davant la negativa delDistricte de cedir el Parc de l'EspanyaIndustrial per a desenvolupar lesactivitats de la FMA, s'havia convocatuna ManiFestaAcció on s'anunciavacorrefoc, batucada i el concert delsgrups musicals del barri Pirat's SoundSistema i Ràbia Positiva i el conjuntde Borriol Gargamboig.

Aquest conglomerat d'esdeveniments ipropostes per a celebrar la festa majordel dissabte a la nit, tot reivindicant unespai digne i estable per a la FMA, vacomençar amb una manifestació queva transcórrer durant una hora pelscarrers del barri. Quan la manifestacióbaixava pel carrer Joan Güell es vanafegir a la marxa tres camions, que

poc després desvetllarien el seu con -tingut.

La manifestació va arribar a la plaçade Sants i de cop i volta va acabar laprimera part de la ManiFestaAcció i esva donar pas a les altres dues: la festai l'acció. Per una banda va començar elcorrefoc dels Diables de Sants i elsCorrellops de Vilallonga, al qual vaseguir una batucada, per l'altra, mentretot això es desenvolupava, es desco -bria un dels camions on es muntava unescenari i apareixien set carros devenda de cerveses i un altre de ventad'entrepans.

Un cop finalitzades les actuacions apeu de carrer , es va llegir el manifestdes del camió-escenari i va arrencar elconcert amb Pirat's Sound Sistema. Amesura que avançava la nit el nombred'assistents al concert de la FMAanava augmentant, fins a arribar aomplir el tram de Carretera i Passeigde Sant Antoni que atravessen la plaçade Sants.

Mentre el concert es desenvolupavaamb total normalitat, darrera l'escenaris'explicava (doncs havien vingut apreguntar què passava) als respon-sables polítics (més concretament a laregidora de seguretat i mobilitat del'Ajuntament de Barcelona AssumptaEscarp) i policials (Guàrdia Urbana iMossos d'Esquadra) que allò era unconcert de festa major i que quan s'a -cabés es recolliria tot i els camions i lagent marxaria de la plaça. Aquestaexplicació no va convèncer als respon-

sables, ni polítics ni policials, que vanrespondre que s'havia de desmuntar elconcert i restablir la circulació i que siaixò no passava abans de la mitjanitenviarien als antiavalots per a dissol -dre la concentració de gent.

Davant la continua arribada de gent ila insistència de l'or ganització enacabar el concert els responsablespolítics i policials es van veure obli-gats a pactar una hora d'acabada de lafesta, així es va acordar acabar el con-cert a la 1:30 de la matinada i restablirla circulació a les 2.

A dos quarts de dues de la matinada vafinalitzar el concert i es va agrair l'as -sistència de tota la gent que haviaomplert de gom a gom el concertreivindicatiu, tot convidant-la amarxar de la plaça i seguir disfrutantde la festa major pels diferents carrersengalanats del barri. L'escenari i laresta de camions van estar recollits envuit minuts, davant la perplexitat delscaps policials que havien insistit enque l'or ganització no seria capaç derecollir i buidar la plaça en mitja hora.A les dues de la matinada a la plaçanomés hi quedaven els serveis de nete-ja de l'Ajuntament.

Així doncs, el dissabte es van acon -seguir els objectius de l'Assemblea deBarri: engrescar a la gent a participaren una manifestació en plena festamajor, fer el concert al mig de la car -retera de Sants i visibilitzar el con -flicte de falta d'espai per a la FMA.

Després de la crònica del dissabte calrecordar que la Festa MajorAlternativa no va durar només un dia,va començar el dilluns, com és tradi -cional, amb un sopar al carrer Premià,a les portes del Casal. Després d'om -plir la panxa es va donar pas al pregó,la traca inicial i el concert de Rauxa,tot això a la plaça d'Osca, on van transcórrer els actes de la FMA fins eldijous. Els tres primers dies la FMAcomptava amb el permís municipal pera realitzar la festa en aquesta plaça delbarri, el dijous la festa es va celebrarconjuntament amb l'Associació deVeïns del Triangle, utilitzant el permísque tenia aquesta associació per a rea-litzar la festa major a la plaça d'Oscade dijous a dissabte.

Dels actes dels quatre primers dies caldestacar, a banda del sopar , els con -certs, la presentació del llibre que haeditat l'Assemblea de Barri, la pilotavalenciana,etc..., la cercavila per a lamemòria històrica, or ganitzada perl'Assemblea de Joves de Sants iNegres Tempestes, que va recordar aqui homenatgen alguns carrers delnostre barri.

Des de l'ABS s'han valorat molt posi-tivament aquests quatre dies tant pelque fa a la qualitat de les actuacionsmusicals com a la quantitat dels assis -tents, arribant a doblar l'assistència del'any anterior els primers dos dies.

El divendres es va realitzar elCremapicapuja “1a jornada de culturapopular” a la plaça de Sants que va ser

B A R R I 9

organitzada per l'ABS, els Castellersde Sants, els Diables de Sants i laColla Bastonera de Sants. Durant eldia es van poder veure diferentsexposicions i es van realitzar tallersper a la canalla, un dinar , una taularodona sobre la presència de la culturapopular a la festa major . ElCremapicapuja va cloure amb una cer-cavila on hi van participar elscastellers, bastoners i diables del barrii quatre colles bastoneres vingudes defora.

La nit del divendres va acollir el po-pular Cercarrers or ganitzat per laFMA que va sobrepassar les previ-sions més optimistes de participació.A banda de la FMA aquest any hi hahagut 12 carrers engalanats, la festaorganitzada pels Castellers de Sants ila de la plaça d'Osca.

Com d èiem a l p rincipi d e l 'articleaquest any serà recordat com l'any delconcert a la carretera de Sants, al migdel barri i als morros del Districte.Així doncs, cal, primer , alegrar -nos icelebrar la victòria obtinguda, la batal-la guanyada i, després començar a tre -ballar per a que l'any vinent la FestaMajor Alternativa es faci al Parc del'Espanya Industrial com ho reclamal'Assemblea de Barri, el teixit social iles comissions dels carrers engalanats.Fins que la Festa Major Alternativa notingui un espai digne i estable, pernosaltres, la guerra no ha acabat.

1 0 B A R R I

C U LT U R A P O P U L A R 1 1

Ball de Diables:Una mica d'història

La tradició del correfoc, tal i com elconeixem actualment, no té molts anysd'antiguitat, però està molt arrelada en doselements molt importants en la historia:d'una banda en la imatge del diable que vaagafar forma a partir de la percepció cris -tiana com a conseqüència de la revoltadels àngels contra el poder diví. I d'unaaltra, del foc, element universal i estrany ,

lligat a l'esoterisme principalment peròtambé a la festa i a moltes creences i ritu -als folklòrics. També està molt influenciatper teatre popular al carrer i els balls pop -ulars.

Els inicis són confusos, però apunten a queva començar a l'Edat Mitjana com una re-presentació teatral del Bé contra el Mal. Es

1 2 C U L T U R A P O P U L A R

representava a la festa del Corpus com acloenda. Es té constància de l'aparició delBall de diables en diferents actes durant lahistòria de Catalunya i que aquests vanacompanyats sempre de parlaments, alprincipi de caire doctrinal, i més tard méssatírics.

Actualment hi ha dos grans models de ballde diables. El que encara conserva la tradi-ció de fer aquests grans parlaments i quetenen una sèrie de personatges fixes comel Lucífer , la diablessa, un nombre variable de dimonis, i l'àngel i l'altre,potser el més estès actualment, se centramés en la part visual de l'espectacle: el foci el ball.

Els Diables de Sants. Cultura i tradició

Els diables de Sants naixem a l'estiu de1980, quan alguns membres de l'Orfeó deSants s'animen i fan una escapada a unpoble del Garraf on veuen un correfoc.D'allà, i amb l'ajut de la colla de Diablesdel Clot sor geix la idea de formar unaColla de Diables al barri. Es decideix aga -far la figura del ratpenat a l'ésser molt fre -qüent en diversos racons del barri. Laprimera sortida en la que participàrems'emmarca dins la trobada de germanororganitzada per les diferents seccions del'Orfeó de Sants a la Pobla de Cérvoles.

Amb el temps, la colla va madurant finsque a l'any 1983, és amfitriona de laTrobada de Diables de Barcelona queorganitzada al barri de Sants. El mateixany, la Colla també comença a participar ales Trobades de Diables de Catalunya,ampliant així les seves sortides fora de la

ciutat.La colla va creixent i l'any 1985, neix undels membres més carismàtics i estimatper tots, el nostre drac Pitu, creat per JosepAlcober, “Pitu”. Amb la seva experiènciacom a ninotaire, es va ampliant el bestiari,creant el “Microones”, la "Dragona", la“Heura”, el “Sol” i la “Lluna” (aquestaúltima, cedida per la casa okupa Cros 10) ,i representant els quatre elements: el “Boco Cabró”, el “Ratpenat”, “l'Unicorn” i la“Deessa de les Meduses”. Com a últimacreació s'ha incorporat el "Xot".

Com a entitat cultural hem participat endiferents trobades, festes majors i especta-cles d'arreu dels Paísos Catalans, sortinttambé de les nostres fronteres cap aGinebra (amb el Tren de les Nacions), laVall d'Aosta (Itàlia), Montpellier, La Riojai Occitània, mostrant així, una part de lanostra cultura allà on hem estat.

La colla de Sants, hem anat incorporantnoves formes d'expressar -se, celebrant el20è aniversari amb una “performance” depirotècnia, música, color i moviment. Apartir de l'any 2000, l'entitat ha or ganitzatdiversos espectacles piro musicals i con -certs per a la gent del barri i l'any 2005, encommemoració del seu 25è aniversari,realitzà un espectacle piro musical al'Espanya Industrial dins el marc delprimer “Fes-te al carrer”.

Ens podeu trobar a la web www.diables-desants.org, al nostre mail de contacte

contacte@diablesdesants.org o al telèfon629046449 (Raquel)

o 607404851 (Jordi).

La tercera hora de castellào els equilibrismes de lasubmissió

L L E N G U A 1 3

Segons dades del SEDEC 1 el percentatged'escoles que oferien ensenyament total oparcial en català, durant el curs 1978-79,era del 3%. És per això, i davant elsbaixos percentatges d'ús social de la nos -tra llengua, que es va creure pertinentengegar un procés d'immersió lingüística.

Aquest procés, a banda de promoure unaprenentatge eficaç i ràpid de la llenguaque no es dominava, també preteniagarantir la cohesió social i el mantenimentdel català com a llengua de referèncianacional.

I és així com va néixer l'Escola Catalana2.Un model d'escola pedagògicamentavançat, amb voluntat integradora i d'a-rrelament al país; que prenia el català coma llengua vehicular i d'ús acadèmic.També hem de destacar , tenint en compteque les competències en educació sóncompartides entre el Ministeri d'Educacióespanyol i la Conselleria d'Educació cata -lana, que aquest fet es va produir sota con-sens.

És aquest context, exposat a mode d'intro-ducció, el que ens pot ajudar a compren -dre el grau d'indignació i sorpresa de bonapart de la comunitat educativa i la societatcivil davant l'aprovació del Decret142/2007 de 26 de juny que establia elsensenyaments mínims de l'educació

1 Serveis d'Ensenyament del Català. 2 No confondre amb la publicació del mateix nom

1 4 L L E N G U A

primària. En aquest decret, el govern delPrincipat acatava el Reial Decr et1513/2006 de 7 de desembre mitjançant elqual e l M inisteri d 'Educació e spanyolhavia establert aquests ensenyaments.

Però anem a pams, què vol dir i com esconcreta tot això?

Fins aleshores, el consens entre elMinisteri d'Educació espanyol i laConselleria d'Educació catalana definiaque com a mínim s'havien de dedicar 420hores al llar g de tota l'etapa de primària(6-12 anys) en l'aprenentatge de la llenguai la literatura catalana i unes altres 420hores destinades a garantir la competèncianecessària en llengua i literatura caste-llana. La resta d'àrees curriculars, inclosala d'estructures lingüístiques comunes, escontinuava impartint en català (la llenguavehicular de l'escola fruit del procés d'im-mersió lingüística)

La intenció del Reial Decret 1513/2006 vaser regular de forma uniforme per totes lescomunitats autònomes el nombre d'horesque s'havia de dedicar a les matèrieslingüístiques, prescindint de lesmetodologies i sobretot de la realitat idiversitat socio-lingüística de cada comu -nitat.

Per la seva banda, la Conselleriad'Educació aprovà el Decret 142/2007 -abans esmentat - i a través de l'OrdreEdu/221/2007 de 29 de Juny establí que siles 245 hores corresponents a estructureslingüístiques comunes s'impartien en llen-gua catalana, s'havia de garantir un nom -bre equivalent d'hores en activitats d'apre-

nentatge de llengua castellana dins elcòmput horari de lliure disposició (és adir, afegir més sessions de llengua i lite-ratura castellana dins l'horari lectiu) o bédesenvolupant continguts d'altres àrees nolingüístiques en llengua castellana.

En definitiva, per compensar les 245hores corresponents a les estructureslingüístiques comunes, obligaven a afegirmés hores de llengua i literatura castellanao bé impartir alguna de les altres àreescurriculars en castellà (informàtica,coneixement del medi, educació física…)També aclarir que, com molt bé diu el seunom, quan es parla d'estructures lingüís -tiques comunes tot i impartir -se en catalàes fa referència als aspectes comuns de lesdiverses àrees lingüístiques. Aquest fet noté cap més intenció que la d'optimitzartemps i esforços. Per tant, no són hores ones treballi exclusivament la llengua i la li-teratura catalana.

Fou així, doncs, com el Govern català, iper imperatiu legal, va obligar a modificarels Projectes Lingüístics de tots els cen -tres escolars del Principat. Entremig, jahavia aparegut la denúncia deConvivència Cívica acusant al governcatalà d'incompliment del Reial Decret de2006.

Tot plegat desencadenà en una picabarallalegal que faria modificar tots els projecteslingüístics, amb la feina que això compor-ta. A més, i com a mitjà de pressió, elServei Jurídic de la Conselleriad'Educació va ordenar que aquests pro -jectes lingüístics havien d'arribar signatspels equips directius a la Conselleria

d'Educació, prèvia aprovació del consellescolar abans del 14 de Juny de 2008, perdesprés ser enviats a jutjats.

Però la història no va acabar aquí.

Després de tanta indignació compartida,del pronunciament públic en defensa delmodel d'Escola Catalana i la immersiólingüística de la Plataforma pel català al'escola (integrada per l'Ustec-STEs, elSEPC, la CAL, Òmnium Cultural,Plataforma per la Lleng ua, CIEMEN,entre molts altres), de mobilitzacions, dela crida a la desobediència… arribaren lesfamoses declaracions del ConsellerMaragall en les quals anuncià l'ajorna -ment de la implantació de la tercera horade castellà. L'excusa no podia ser mésroïna: Davant la impossibilitat dels diver -sos centres educatius de fer arribar elsseus projectes lingüístics en els terminisestablerts, havia hagut d'adoptar aquestadeterminació. D'aquesta manera respons -abilitzava als centres educatius d'unadecisió que només s'havia pres per estabi-litzar el govern en una setmana determi-nant per una de les forces polítiques que elconformen, ERC.

I per si encara no hi havia prou polèmica,el Tribunal Superior de Justícia deCatalunya v a o rdenar a l D epartamentd'Educació de la Generalitat (en data del03/07/2008) aplicar durant el curs 2008-09 les 145 hores compensatòries de caste-llà al llar g de l'etapa de primària (l'horamés setmanal) al·legant l'incomplimentconstatat del Reial Decret de 2006.Per la seva banda, i per tal de guanyartemps, el conseller Maragall donava per

tancada la polèmica en el marc de laUniversitat Catalana d'Estiu afirmant quecaldria esperar a la Nova llei d'Educacióde Catalunya, l'aplicació de la qual estavaprevista durant el curs escolar vinent.Aquesta llei donaria més autonomia a laGeneralitat per or ganitzar el model edu -catiu del país i la prioritat de la llenguapròpia en aquest model.

Fins aquí la cronologia dels fets i el joc dedespropòsits i excuses d'un govern mancatde valentia i decisió. Mentrestant, els cen-tres ens disposem a iniciar un nou cursescolar amb la incertesa del què passaràamb els Projectes lingüístics, amb la con -trovertida llei d'educació (que com aesborrany ja va provocar àmplies mobi-litzacions i una vaga general en el sectoreducatiu, el passat 14 de febrer) i amb elmodel d'escola catalana que hem anat con-struint en els darrers 30 anys.

El més greu del cas però, i al meu enten -dre, no és la proposta del Govern deMadrid qüestionant el model d'immersiólingüística català sinó el grau de submis -sió del govern de la Generalitat. En unmoment de clar retrocés en l'ús social dela llengua catalana i de grans fluxosmigratoris que fan imprescindible unacorrecta inclusió de les persones nouvin -gudes en els nostres centres escolars, elDepartament d'Educació decideix retro -cedir en el model d'immersió lingüística ia més retalla les hores destinades a aques-ta àrea en el Batxillerat.Un altre fet bendenunciable és la manca d'ar guments desd'un punt de vista sociolingüístic,pedagògic o de rendiment acadèmic quepugui justificar aquesta iniciativa 3 .

L L E N G U A 1 5

Només motius polítics, que ens tornen ademostrar la fal·làcia que és el bi-lingüisme.

El Govern de Madrid conscient que labatalla dels hàbits lingüístics i de l'ússocial de la llengua al Principat estàguanyada, ha cregut necessari estrènyermés el nus i incidir en l'educació formal. Res de nou que no coneguéssim, l'afanyimpositiu i colonitzador dels de sempre. Inovament, la submissió i subordinaciód'uns governants que es fan dir cata -lanistes i d'esquerres. Alguns fins i totindependentistes. Realment trist ha estatel paper d'ERC en tot això. La sevaesquizofrènia política comença a ser deltot habitual.

I per concloure, només una petita reflexió. És evident que cal que adquirim un com -promís ferm i decidit per tal d'avançar igarantir una escola catalana, pública i dequalitat. Però no oblidem que una llenguaés considerada viva quan el seu coneixe -ment esdevé imprescindible per tal degarantir el correcte desenvolupamentquotidià.

Deixem-nos, doncs, de línies vermelles,quotes i retolacions; i prenguem la fermaconvicció d'avançar de forma desinhibidacap a l'única direcció que ens permetràrealment ser lliures. El dret a l'autodeter -minació.

* David Caño i Cargol és mestre, llicenciat en CAFE i

membre d'Endavant-OSAN i de l'USTEC-STEs

1 6 L L E N G U A

3 Segons dades de l'IDESCA T el 50% de lapoblació ha manifestat que no sap escriure elcatalà i un 25% ni tan sols l'entén.

Sota aquest lema històric, l'EsquerraIndependentista del Barcelonès donarà el10 de setembre el tret de sortida a una cam-panya que té per objectiu que aquest siguiel darrer any que l'Ajuntament deBarcelona permet al feixisme espanyol cel-ebrar amb un acte públic l'efemèride del 12d'Octubre: el dia de la “raza” i de la “his -panidad”

Aquest 10 de setembre l'EIB, or ganismeque engloba les assemblees del Barcelonèsde Maulets, Cajei, Endavant, AlertaSolidària, SEPC i els CasalsIndependentistes Jaume Compte, la Torna il'Octubre, portaran a terme l'acte políticunitari de la diada de l'onze de setembre alCAT de Gràcia a les 19.30 hores. És enaquest marc, on es presentarà la campanyaantifeixista que finalitzarà amb la mani-festació que es convocarà el 12 d'octubreen contra de la celebració del dia de laHispanitat a la Plaça Sant Jordi deMontjuïc per part de grups d'extrema dreta.

L'EIB té previst en aquest mes de campa-nya divulgar per mitjà de xerrades i accionsde protesta la col·laboració que les admi-nistracions comtals donen a uns grups querememoren, entre altres esdeveniments, ladictadura de Franco, el genocidi dels indí -genes americans i la unitat de l'EstatEspanyol per mitjà de l'exèrcit.

Combatem el feixisme:12 d'Octubre, res a celebrar.

I N T E R N A C I O N A L I S M E 1 7

La Venceremos tornaals Països Catalanscomplint els seusobjectius políticsLa Brigada Catalana Venceremos va tornar elpassat 1 de setembre del seu viatge anual aCuba. Enguany, han estat 1 1 brigadistes delPaís Valencià i el Principat els que han parti-cipat en aquesta activitat de la Venceremos,enfortint els lligams entre Cuba i els PaïsosCatalans, aprofundint en el coneixement de larealitat cubana i difonent, al mateix temps, lacatalana.

Al llar g de tot el mes d'agost el conjunt debrigadistes ha pogut acomplir amb èxit elsobjectius polítics definits, desenvolupant unagran quantitat d'activitats i trobades amb lescontraparts cubanes. Els brigadistes han pogutfer arribar a les autoritats de Jagüey Grande elmaterial solidari prioritzat en aquest viatge:llençols per a l'Hogar del Impedido i l'HogarMaterno, m aterial d 'oficina p er a l P oderPopular, sabates per a l'Hogar del Impedido,material esportiu per a la Direcció Municipald'Esport i medicaments per a l'HospitalIluminado Rodríguez.

Les trobades polítiques han estat l'eix de l'esta-da dels brigadistes a Cuba, destacant lesreunions amb el CDR Vietnam Heroico deSanta Clara, una secció de la Federación deMujeres Cubanas de Jagüey Grande, elsresponsables de relacions internacionals de laprovíncia de Matanzas, el president del PoderPopular de Jagüey Grande, el Buró Municipalde Jagüey Grande del Partido Comunista deCuba, el Buró Municipal de Jagüey Grande dela Unión de Jóvenes Comunistes, la Direcció

1 8 I N T E R N A C I O N A L I S M E

municipal de Jagüey Grande dels Comitès deDefensa de la Revolució, així com la direcciói membres de la Cooperativa agrícola FélixDuque.

D'altra banda, la Brigada conegué de primeramà el funcionament de les diverses institu -cions i or ganismes de la localitat de JagüeyGrande, realitzant trobades amb els treba-lladors socials del municipi, la direcció del'Hospital Iluminado Rodríguez o la direccióde l'empresa de cítrics Victoria de Girón. Aixímateix, el treball a Jagüey es completà amb lavisita a l'Hogar Materno, la Ràdio Municipal,els Jóvenes Club de Computación, la Bodegala Internacional, la Biblioteca Antonio Maceoo la farmàcia central, obtenint una ampla visiódels diversos factors que actuen i concreten elsocialisme al municipi.

Juntament a aquestes activitats, la BrigadaCatalana Venceremos visità diverses ciutatscubanes, com ara Cienfuegos, Santa Clara,Trinidad, Viñales i La Habana, desenvolupantun ampli calendari cultural, com ara la visita alMuseu de Playa Girón, la Comandancia delCentral Australia, el Mausoleu del Che a SantaClara, el Museu de la Revolució, el MemorialJosé Martí, o el magnífic Museu Nacional deBelles Arts.

Finalment, els membres de la BrigadaCatalana Venceremos pogueren comprovar deprimera mà l'excel·lent treball de la defensacivil del país, or ganitzant amb serietat i efi -ciència els preparatius per afrontar sense pèr -dues humanes i les menors pèrdueseconòmiques possibles el pas de dos huracans,el Fay i el Gustav, que ja havien deixat desenesde morts al seu pas pel Carib.