1. Barcelona Activa Capital hum Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina

2. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 2 Les 10 claus per conixer el sectorDurant els darrers 10 anys, Catalunya sha situat com a punt dereferncia del sud dEuropa en recerca en biotecnologia, biomedicina imdiques.tecnologies mdiques.01 Descripci El sector de la biotecnologia i la biomedicina i els diferents subsectors que el conformen, com ara les tecnologies mdiques, estan caracteritzats per una composici multidisciplinria dels seus coneixements i un elevadssim nivell de capacitaci formativa pel que fa als recursos humans que el composen.02 mbits dactivitat Els principals subsectors i mbits dactivitat de la biotecnologia sn lagroalimentari, englobant totes aquelles activitats de millora de la qualitat, conreu i producci daliments; lmbit de la salut, format, a la seva vegada, per la industria biofarmacutica, lmbit de la recerca en biomedicina, i les tecnologies mdiques; i la producci i biotecnologia industrial, que tracta daconseguir productes i processos industrials ms eficients i energies ms netes i sostenibles.03 Tendncies del sector La conjunci entre una decisi de ladministraci catalana dapostar per lR+D i leconomia del coneixement i, per tant, limpuls a la recerca i la creaci de parcs cientifico-tcnics que van permetre apropar la recerca bsica a laplicada i crear un entorn on les persones emprenedores podien installar la seva empresa, ha fet que en 10 anys Catalunya es situs com a punt de referncia econmic i de recerca en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mdiques del sud dEuropa.04 Pes econmic Limpacte econmic directe, indirecte i indut de biotecnologia a Espanya sestima en 8.189 milions deuros, s a dir, un 0,8% del PIB al 2007. En canvi, la despesa en R+D el 2008 va ser de 14.701 milions deuros, un 1,35% del PIB espanyol. Aquesta dada suposa un creixement del 10,2% respecte al 2007. Daquesta despesa, al 2008, Catalunya va aportar 3.286 milions deuros, el que suposa un 1,61% del PIB catal.05 Locupaci del sector Si sanalitzen les dades docupaci, es dedueix que gran part de la poblaci ocupada en aquest sector es dedica a alguna activitat relacionada amb la recerca. Aix, a lEstat Espanyol hi ha un total de 130.966 investigadors/es, un 6,5% de la poblaci ocupada. A Catalunya, per es contempla el 7,6% de la poblaci ocupada, xifra que es tradueix en un total de 25.063 persones en recerca, incloent tots els sectors econmics.06 Perfils professionals demandats En aquest sector existeixen dos tipus de perfils formatius en funci de si es tracta de crrecs mig i alts o de posicions ms tcniques i intermdies. Aix, en el primer grup destaquen formacions de postgrau com msters, doctorats i postdoctorats, depenent de si es tracta de posicions properes a la recerca i operacions o a la direcci de negoci. Daltra banda, per les posicions de menor qualificaci, la llicenciatura o el cicle formatiu de grau superior serien les formacions ms demandades.07 Ocupacions ms demandades En aquests sentit, tenint en compte lampli ventall de sectors amb els que es relaciona la biotecnologia s difcil dacotar. Aix, sota un criteri de demanda de mercat, les ocupacions amb ms demanda sn de lrea de mrqueting farmacutic, medical advisor per lrea de desenvolupament clnic, i des del vessant de recerca cientfica ms bsic tenen molta preponderncia les relacionades amb lanlisi gentic, tant biolgic com informtic. En tots els sectors s crtica la demanda dincorporar gestors/es que coneguin el model de negoci i el mercat global i a un nivell ms operatiu, les persones responsables de gesti de projectes integrals. 3. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 3 08 Projecci futura del sector El futur de la biotecnologia i la biomedicina est marcat irremediablement pel canvi de model productiu a Catalunya i Espanya, girant cap a una economia dalt valor afegit basada en el coneixement i la R+D. Aix ha comportat nombrosos esforos pblics per crear una xarxa empresarial, duniversitats i dinfraestructures que esdevindr en un fort desenvolupament futur del sector biotecnolgic. A Catalunya, no obstant, aix ja s una realitat des de fa uns anys. Lentramat biotecnolgic, conformat ara per petites i mitjanes empreses, anir augmentant la seva massa crtica i apareixeran empreses mitjanes i grans, esdevenint en palanca de canvi cap aquest nou model.09 Debilitats Ens trobem davant dun sector conformat por moltes empreses en un nivell de maduraci inicial, amb poca massa crtica en gran part dels casos. Aix genera una forta dependncia de fonts de finanament externes i de capital risc, que ha vist com la crisi econmica de 2009 ha minvat la injecci de capital en aquests projectes. Daltra banda, a Espanya i Catalunya, cal encara desenvolupar un sistema de promoci del personal cientfic per tal de tallar la fuga de cervells cap a pasos estrangers. A nivell del sistema de recerca pblic manca trobar vies per a impulsar la transferncia de tecnologia i convertir la recerca en innovaci que arribi a la poblaci.10 Oportunitats del sector Espanya i Catalunya, concretament, compta amb una excellent xarxa dinfraestructures cientfiques, com el sincrotr Alba o el supercomputador Mare Nostrum. El conjunt de parcs cientfics i tecnolgics i la inversi en instituts i centres de recerca fan que el nivell de recerca tingui uns estndards dexcellncia molt elevats. Aix, unit a un elevat ritme de creaci dempreses de lmbit biotecnolgic i biomdic, fan que Catalunya es converteixi en un focus de creaci de riquesa i ocupaci experta dins de lentorn espanyol i europeu. 4. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 20104 01 Presentaci del sector Aquest sector inclou un conjunt de disciplines com la biotecnologia, la biomedicina, les tecnologies mdiques i els diferents subsectors que el conformen.A nivell docupaci, els mbits de la biotecnologia estan formats per professionals amb elevats requeriments de formaci cientfica i tecnolgica. A banda, com a qualsevol sector, es condici necessria lexistncia duna srie de serveis de gesti i suport tecnolgic transversals, i que sn crtics pel desenvolupament amb xit dels projectes biotecnolgics.Resulta crtic entendre que es fa referncia a diferents conceptes: la biomedicina i les tecnologies mdiques sn mbits daplicaci de moltes tecnologies; mentre que la biotecnologia s una eina transversal aplicable a molts sectors diferents.Aix, actualment no hi ha una definici absoluta del que sentn per biotecnologia, indstria biotecnolgica o sector biotecnolgic.La biotecnologia clssica es defineix com la tecnologia basada en la aplicaci de sistemes biolgics i organismes vius per lobtenci de bns o serveis i es coneix des de temps immemorials amb lelaboraci de vins i ls de llevats, fins a la creaci actual dempreses i grups de recerca que ho han fet extensiu a multitud dmbits. En els darrers anys, amb la incorporaci de diferents avenos tcnics i cientfics, la biotecnologia moderna ha anat incorporant progressivament un conjunt de tcniques denginyeria gentica per modificar i transferir gens dun organisme a un altre, el que ha perms un nou impuls a la recerca bsica, aix com la seva aplicaci en teraputica (i per exemple vacunes) i en conreus i processos industrials.En aquest sentit, la biotecnologia s una eina multidisciplinar ja que inclou diferents cincies i disciplines com la biologia, bioqumica, gentica, virologia, agronomia, enginyeria, fsica, qumica, farmcia, medicina i veterinria. Susa especialment en agricultura, farmcia, cincies dels aliments, medi ambient i medicina.Actualment, sutilitzen tres colors per segmentar les diferents aplicacions de la biotecnologia:El vermell, per definir la biotecnologia aplicada a la salut, que comprn les aplicacions teraputiques, diagnstiques, de salut animal i de recerca biomdica, incloent tamb el desenvolupament daliments funcionals i nutracutics.El verd, per definir la biotecnologia aplicada als processos agroalimentaris, com per exemple, el disseny de plantes transgniques capacitades per crixer en condicions ambientals adverses o fer-les resistents a plagues i malalties. A ms, sespera que la biotecnologia verda pugui aportar solucions per millorar els mtodes tradicionals de lagricultura industrial, fent-la ms sostenible.El blanc, per definir la biotecnologia industrial, aplicada a processos industrials, com per exemple, el disseny de microorganismes per produir un producte qumic o ls denzims com a catalitzadors industrials per destruir contaminants qumics perillosos. A ms, es pot aplicar tamb en la creaci de nous materials com plstics o txtils i en la producci de biocombustibles no contaminants i molt ms sostenibles.A partir de principis del 2000, la biotecnologia ha esdevingut, per si mateixa, un sector econmic i empresarial propi, molt desenvolupat a Catalunya. Actualment, el nombre total dempreses biotecnolgiques i relacionades s de 669 a lEstat i de 168 a Catalunya, segons linforme de Genoma Espaa 2009. El percentatge dempreses biotecnolgiques que es dediquen a la salut humana i animal a Espanya s del 64% del total dempreses. El sector biotecnolgic ocupa un total de 103.911 persones (Informe Genoma Espaa 2009). 5. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 5 02 Agricultura i alimentaciPrincipals mbits dactivitatEl sistema agroalimentari recull totes les activitats relacionades amb el conreu, producci, control de qualitat i distribuci daliments, a ms de la recerca i la innovaci tecnolgica dins daquest camp. Aquest sector, de gran pes1 a Espanya i especialment a Catalunya, on va ocupar a ms de 200.000 persones al 2009 a Catalunya .Dins del sector agrcola, la biotecnologia est orientada a generar noves tcniques i procediments de treball en els processos agrcoles i ramaders, aix com a produir R+D per augmentar leficincia i sostenibilitat de cultius, la qualitat daiges, la creaci de noves plantes i fitosanitaris ms eficients o el control de plagues.En el cas de la indstria alimentria, les aplicacions estan orientades a assegurar la qualitat dels aliments, la recerca i creaci de nous ingredients, els productes transgnics i nutracutics, i a millorar leficincia dels processos biotecnolgics com per exemple, fermentacions lctiques, la curaci dembotits o la producci de begudes alcohliques.Amb tot aix, es vol assolir lobjectiu ltim de millorar la qualitat de vida i la salut a travs dels aliments, contribuint a crear un sistema agroalimentari que millori les economies de producci, a la vegada que sigui sostenible i respectus amb el medi ambient.mbit de la salut Aquest mbit inclou la parcella de coneixement que englobaria les segents disciplines i sectors econmics: sectors biofarmacutic; de recerca biomdica; i de tecnologies mdiques.Indstria biofarmacutica La indstria farmacutica s un sector amb una llarga tradici dinversi en recerca i un elevat impacte econmic, que a Espanya es troba principalment a Catalunya, on es produeix el 49,5% de tot el volum de negoci de la indstria 2 farmacutica a Espanya . A ms, al 2009 a Catalunya, el sector farmacutic ocupava en R+D a 2.306 persones.Ara b, en els ltims anys, lempresa farmacutica sha apropat a la biotecnologia per treure noves idees teraputiques que complementin la recerca prpia. Aix, la inversi de les empreses farmacutiques en biotecnologia 3 va ser de ms de 190 milions deuros al 2008 . Per, parallelament, sest creant un model dempresa mixt conegut com empreses biofarmacutiques, que combinen lagilitat i mentalitat biotecnolgica amb la capacitat de desenvolupar els productes fins a fases ms avanades a les que no poden arribar habitualment les biotecnolgiques. Aix suposa la irrupci dun gran nombre docupacions destinades a desenvolupar aquest mbit, de perfils hbrids, amb coneixements cientificotcnics molt actualitzats i tamb de gesti i desenvolupament farmacutic.Recerca en biomedicina La biomedicina engloba el coneixement i la recerca comuns als camps de la medicina i les cincies biolgiques, fonamentalment aplicades a la salut. Lactivitat en biomedicina est orientada principalment a la recerca bsica, principalment en centres universitaris pblics i hospitals. s a dir, dins de lR+D+i, es focalitzen en la recerca, encara que sovint poden incidir en la innovaci de processos i noves tecnologies, i no tant en el desenvolupament de nous productes. Exemples daplicacions serien recerca amb el genoma, amb cllules mare o lmbit de la regeneraci orgnica, entre daltres. A Catalunya, la recerca en biomedicina es destina, principalment, a la investigaci bsica, 2 que saplica en biotecnologia vermella (60%) i tecnologies mdiques (40%) .La despesa espanyola en R+D est encara lluny dels lloc de lideratge. Aix, al 2007, la inversi de PIB en R+D va 4 ser de l1,3% enfront a l1,8% de la mitjana europea. Si parlem del cas catal, la despesa interna en investigaci, segons linforme Biocat del 2009, sest accelerant: sha passat de 2.107 milions deuros al 2004 a 3.286 milions deuros al 2008. I Catalunya va ser al 2008 el cinqu territori del mn on aquesta variable va augmentar ms,2 concretament el 8,8% segons la Generalitat de Catalunya . 1Diario El Economista. Edici del 18 de mar de 2010. Edici digital.http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/1993005/03/10/Cataluna-joaquim-llena-el-sector-agroalimentario-necesita-mas-atencion.html2Informe Biocat 2009.3Informe Asebio 2008.4INE. 6. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 20106 A Espanya hi ha un total de 130.966 investigadors/es, un 6,5% de la poblaci ocupada al 2008. A Catalunya hi havia 25.063 investigadors/es. El 41% treballen en empreses, el 16% a lAdministraci Pblica i el 42% al sector2 ensenyament . Tot i que segueix sent prioritari el paper dinvestigadors/es i tcnics/ques, donada la multidisciplinarietat daplicacions, apareixen com a necessries noves ocupacions en gesti de projectes europeus o transferncia de tecnologia, que ajudin a aquests grups cientfics a internacionalitzar-se i a convertir els seus projectes en patents, llicncies o futures empreses.Tecnologies mdiques El concepte de tecnologia mdica abraa un ampli ventall drees i especialitats on sentrellaa, a ms, la biotecnologia. Podrem definir lmbit de les tecmed, tal com comunament sanomena les tecnologies mdiques, com aquell conformat per dispositius mdics, eines per desenvolupar la telemedicina o e-health, tests diagnstics biotecnolgics i daltres que afecten al tractament, diagnstic, recerca i praxis clnica i mdica.El mercat global sestima que produeix un volum de negoci de 187.000 milions deuros, del qual els EUA en concentren el 42% i Europa el 33%, amb una taxa de creixement anual del 5%. Catalunya representa el 40% del 2 mercat espanyol, amb un volum de negoci duns 1.200 milions deuros . 5 Les principals caracterstiques que defineixen aquest sector sn el creixement sostingut durant els darrers anys, una alta rendibilitat, un ritme dinnovaci molt elevat. Habitualment, el temps darribada al mercat du producte s dentre tres i cinc anys i les inversions entre un i cinc milions deuros, el que ho fa atractiu per fons de capitals privats.Segons Eucomed, a Europa, hi ha ms d11.000 entitats legals que es dediquen a la tecnologia mdica, les quals suposen uns 435.000 llocs de feina a nivell global. A Catalunya, al 2009, el sector de les tecnologies mdiques2 ocupa un total de 30.000 persones . Aquest sector s punt de trobada per professionals provinents de formacions molt diferents, que collaboren amb professionals del mn de la salut per a desenvolupar productes innovadors.Producci i biotecnologia industrial El sector de la biotecnologia abraa des del biorefinat de materials orgnics per obtenir combustibles, els anomenats biocombustibles, fins a lobtenci de biodetergents no contaminants, o la valoritzaci de productes residuals de sntesis qumiques u orgniques.Lobjectiu s aconseguir productes i energies ms netes i duradores i processos ms eficients i sostenibles. Hi ha un gran potencial en aquest sector, on es crearan nombroses empreses en el futur i, en conseqncia, gran nombre de 3 llocs de feina derivats en els propers anys. A Espanya, noms el 12% de les empreses que es dediquen a la biotecnologia tenen aplicaci en lmbit industrial. No obstant aix, cada vegada ms est creixent linters per aquesta tecnologia.Limpacte de la biotecnologia industrial s creixent i les perspectives de futur es superen any rere any. Aix, al 2010 sarribar a una xifra de ms de 80.000 milions deuros en producci biotecnolgica de productes qumics, el que 2 suposa un 10% del total de la producci qumica .5Pareras Lluis G., Innovar y Emprender en el sector sanitario, 2008. Ed. Ars Medica 7. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 7 03 Tendncies del sector En els propers cinc anys, es requerir la incorporaci de professionals en lmbit de la recerca biomdica en gentica, de lrea de direcci estratgica i de lrea de vendes de producte biotecnolgic.Noves necessitats de la poblaci Des dinicis del s. XXI, ha emergit amb molta fora el concepte de cultura de la salut a pasos com els EUA, Canad o Alemanya. Aquest canvi cultural es basa no noms en la absncia de malaltia, sin en la presncia de benestar en la dimensi fsica, psquica i social. Aix comporta, sense valorar si s causa o conseqncia, un increment en el consum de determinats bns orientats a millorar aquest benestar.Exemples daquest canvi cultural traslladats a lmbit sectorial serien el gran creixement de la industria de la cosmtica, dels aliments funcionals o de la parafarmacutica, per enumerar-ne noms alguns. Tot i aix, la profunditat dels canvis no noms afecten a sectors de les cincies de la vida, sin tamb al turisme, lalimentaci i lestil de vida. Un exemple seria el turisme de salut, on Espanya i Catalunya sn un referent per la resta de pasos, en mbits com loftalmologia, loncologia i els transplantaments.Globalitzaci i internacionalitzaci En els darrers anys, les empreses nacionals han iniciat un procs dinternacionalitzaci en el sector de la salut. Els costos de desenvolupament, cada vegada ms elevats, han fet que les empreses hagin de generar estratgies dinternacionalitzaci per poder obtenir un retorn de la inversi que amortitzi les despeses de la recerca. Aix passa, necessriament, per generar noves estratgies en tots els mbits de la cadena de valor i per posar els productes en el mercat global.Aix, podem veure com les empreses farmacutiques nacionals, moltes delles catalanes, com s lexemple dAlmirall, Uriach, Ferrer, Esteve o Grifols estiguin, o hagin posat en marxa, un fort procs dinternacionalitzaci de part de la seva cadena de valor i de les vendes de medicaments. Daltra banda, lentramat dempreses biotecnolgiques han dintentar obrir les seves estratgies de negoci i el seu mbit dactuaci en un nivell molt ms globalitzat que actualment, incorporant professionals internacionals, tant a nivell de recerca com a nivell de direcci empresarial, creant acords de valor amb empreses estrangeres i posant el focus en un mbit molt ms global.Al nivell docupaci, aquesta estratgia genera la possibilitat dincorporar talent de fora les nostres fronteres, per una banda, per tamb un elevadssim nombre doportunitats laborals en lmbit de la recerca a lestranger, opci que ja ha enriquit moltssim el background cientfic, quan algunes daquestes persones han anat retornant, per exemple, mitjanant el programa ICREA. Lobjectiu de lICREA (instituci catalana per la recerca i els estudis avanats) s potenciar la recerca a Catalunya a travs de beques i contractes laborals a investigadors de referncia en el seu camp dexpertesa.A ms a ms, la incorporaci de talent estranger en la gesti empresarial permetr elevar la capacitat datracci i negociaci de capital estranger i grups inversors. Per posar aix en marxa, shan creat diferents lnies dactuaci per augmentar la capacitat de captaci daquest talent, com el programa INNCORPORA, posat en marxa pel Ministeri de Cincia i Innovaci per finanar despeses de selecci i captaci de personal, tant de recerca com per gesti.Convergncia dels sectors farma-biotec Un aspecte que ha ajudat al impuls daquest sector ha estat la convergncia entre les empreses farmacutiques i les biotecnolgiques, que sha esmentat anteriorment. Aquest sector ha ajudat a revifar els catlegs de recerca de les farma tradicionals i, en conseqncia, en els ltims temps shan generat diversos programes CENIT (Oncnosis, Neogenius), en els que collaboren grans empreses farmacutiques amb biotecnolgiques.Es tracta, per tant, dun sector que ha estat capa, en noms 10 anys, de posar-se al capdavant de lR+D+i i crear nombroses empreses i llocs de treball. Sespera que el sector biotecnolgic cre al voltant de 100.000 llocs de treball6 a Espanya en els propers 5 anys , encara que la crisis de 2009 i la reducci dinversions al sector, facin que aquestes expectatives shagin de matisar molt a dia davui. Aquesta situaci requerir la incorporaci de6Observatorio Biotecnolgico Addeco Medical Services. 8. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 20108 professionals principalment en lmbit de la recerca biomdica relacionada amb la gentica, lrea de direcci dempresa a nivell estratgic i la incorporaci de professionals de lrea de vendes de producte biotecnolgic. Irrupci i creixement del mercat de genrics i biosimilarsA Espanya, la irrupci i promoci dels genrics per part del Sistema Nacional de Salut ha suposat un canvi en el model empresarial del sector farmacutic. Aix, les grans multinacionals amb productes innovadors han vist com lentrada de les companyies de genrics i biosimilars suposa un increment de la competncia.Aix ha transformat lestratgia de les empreses dedicades als medicaments innovadors, creant divisions de genrics, per una banda, o buscant aliances amb empreses amb un catleg de recerca desenvolupat, per afrontar la prdua de patents. Aquesta situaci es tradueix en un gran nombre de fusions i adquisicions, per tamb laparici de noves empreses i nous llocs de feina per competir en el mercat del genric i els biosimilars. Aix, aquest sector inverteix un 3,53% del total de la seva facturaci en R+D+i. El mercat del genrics va generar a Espanya un total de7 32.500 llocs de treball entre directes i indirectes al 2008 .Forta empenta dels governs per potenciar lR+D En els darrers anys, autoritats pbliques i privades estan fent una forta empenta a la inversi en R+D+i al conjunt dEspanya, i ms concretament a Catalunya. Els objectius finals sn aconseguir un nivell dinversi similar al dels pasos capdavanters dEuropa en inversi en R+D i posar en marxa una transformaci del model econmic dEspanya per tal de passar duna economia de producci a una economia basada en la innovaci i el coneixement. Un exemple daquesta empenta serien els objectius i compromisos que recull el Pla de Recerca i Innovaci de Catalunya, pel perode 2010-2013. Les lnies mestres daquest pla estan emmarcades en poltiques educatives per generar millors professionals, atracci i retenci de talent, internacionalitzaci, millora de la transferncia tecnolgica 8 i creixement del teixit empresarial i la massa crtica .Catalunya ha donat una forta empenta a la creaci dinstitucions de recerca, el que ha suposat un increment en la creaci de nous llocs de treball i latracci de talent internacional. Un exemple el trobem en el camp de la nanotecnologia, on Catalunya es troba actualment al capdavant en el nombre de publicacions anuals en nanomedicina o loncologia, des de recerca bsica pionera fins a petites biotecnolgiques o farmacutiques i recerca clnica dalt nivell.Aix es traduir en el futur en lincrement del nombre dempreses intensives en recerca i llocs de feina en diferents mbits, grcies a la transferncia tecnolgica i a latracci dinversors internacionals. Algunes rees on creixer loferta de feina seran les rees de coneixement del sistema de subvencions, vigilncia tecnolgica, propietat industrial i gesti i negociaci de fons dinversi i capital risc.7AESEG (Associaci Espanyola de Genrics).8Generalitat de Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa. 9. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 20109 04 El sector en xifresDades econmiques Al 2009, el nombre total dempreses biotecnolgiques (EB) i relacionades (EBr) era de 669 al conjunt dEspanya.A Catalunya, i depenent de les fonts consultades, que poden tenir diferents criteris dinclusi i abast, es troba ms del 25% de les empreses dEspanya. Aix, segons Genoma Espaa, Catalunya t 168 empreses (47 EB i 121 EBr). Per a 2010 i segons dades del Directori Biocat es comptarien 65 biotecnolgiques i 150 companyies que es poden considerar empreses relacionades.La facturaci de les empreses biotecnolgiques al conjunt dEspanya sestima que va ser de 706 milions deuros el 2008, de la qual Catalunya ha contribut amb un 22,7% (160,3 milions deuros).El creixement anual de la facturaci del sector biotecnolgic durant la darrera dcada ha estat superior al 30%.El nmero de patents sollicitades al 2007 per empreses de base biotecnolgica va ser de 302, ms dun 11% que lany anterior.Limpacte econmic directe, indirecte i indut de biotecnologia a Espanya al 2007 sestima en 8.189 milions deuros de facturaci, s a dir un 0,8% del PIB. Dades docupaci Al 2007, un total de 103.911 persones treballen al sector biotecnolgic de forma directa i indirecta a Espanya.Dedicats a lR+D biotecnolgica hi havia 5.228 persones a Espanya al 2008, de les quals, 2.946 eren investigadors/es i 2.282 eren tcnics/ques i auxiliars.Catalunya ocupava, al 2008, al voltant de 1.200 persones orientades a la recerca biotecnolgica.En R+D del sector farmacutic global, a Catalunya socupaven uns 2.300 treballadors/es al 2008 (el 51% del conjunt de lestat).El 71% dels treballadors/es en R+D del sector biotecnologic catal tenen una titulaci a nivell de llicenciatura o doctorat.Les titulacions ms habituals en els departaments dR+D del sector biotecnolgic a Catalunya sn les de qumica i biologia, amb un 44% i un 22% respectivament.Fonts: Informe Biocat 2009; Informe Asebio 2008; Informe Relevancia de la Biotecnologa en Espaa. 2009. Genoma Espaa;www.cataloniabio.org; www.farmaindustria.es; Instituto Nacional de Estadstica (www.ine.es); Informe Adecco sobre estructures funcionals iesquemes retributius del sector biotecnolgic a Catalunya. 10. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 10 05 Perfils professionals de major qualificaci El sector de la biotecnologia i la biomedicina abasta diverses disciplines educatives i sectors econmics articulats a travs dunes variables comuns, principalment la intensivitat en R+D. Aix, succeeix que la capacitaci formativa mitjana s molt elevada dins daquest sector. Com a exemple visual de la multidisciplinarietat i transversalitat daquestes professions, el segent grfic mostra la cadena de valor aplicada a lmbit biotecnolgic de la salut, en la que es recullen exemples no exhaustius tant de perfils professionals transversals que poden actuar al llarg de tota la cadena, com exemples de perfils ms focalitzats en certs mbits cientfics i tecnolgics. Font: BiocatPerfil formatiu Un altre tret caracterstic del sector biotecnolgic s la multidisciplinarietat de les professions i els mbits de coneixement. Actualment, una disciplina difcilment es correspon amb un determinat tipus destudis, sin que hi participen una gran varietat despecialitzacions formatives. Les titulacions en grau superior que hi participen en aquest nivell professional sn aquelles de lmbit de les cincies experimentals i de la salut i tamb les enginyeries. No obstant aix, podem distingir dos tipus denfocament pel que fa als perfils en funci de la seva orientaci dins lorganitzaci. Aix, podem trobar perfils de gesti i management, on es trobaran persones expertes cientfiques per amb formaci complementria en direcci i gesti de projectes empresarials. Daltra banda, trobarem els perfils basats en lexpertise tcnic, orientat ms a la recerca pura on el perfil tindr una capacitaci tcnica a nivell de doctorat i/o postdoctorat. Una altra caracterstica transversal a tots els perfils s la necessitat de tenir un nivell dangls molt elevat.Perfil competencial En lnia amb la doble vessant formativa, en el plnol competencial es dna la mateixa diferenciaci en el perfils. Aix, els perfils orientats a la gesti i administraci dentitats, empreses o projectes, destaquen per competncies com el 11. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 201011 lideratge de projectes, la gesti dequips humans, el control de pressupostos i lorientaci a resultats, habitualment. No obstant aix, s inherent a aquest perfil tenir una visi global i estratgica empresarial. Mentre que, daltra banda, els perfils tcnics i terics destaquen per competncies com laprenentatge constant, la recerca dinformaci, la capacitat analtica, la rigurositat, la interpretaci de dades i la resoluci de problemes, amb un component ms orientat a les operacions que a les persones. Exemples docupacions del catleg de Porta22Responsable de quimioteca Responsable de vigilncia tecnolgicaMarket access manager Responsable de farmacoeconomia 12. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 201012 06 Perfil formatiuPerfils professionals de menor qualificaciEls perfils de menor qualificaci dins daquest mbit tenen en com diferents trets pel que fa a itinerari formatiu i caracterstiques estructurals. En primer lloc, trobarem un nivell formatiu mitj superior al daltres sectors, ja que lmbit de lR+D s intensiu en coneixement. Aix, un/a tcnic/a en aquest sector pot traduir-se, de manera habitual, en una llicenciatura amb un mster o postgrau. Les formacions superiors en cincies de la vida, especialment la biologia, la qumica i la biotecnologia, sn les ms habituals en aquest punt, sense oblidar els cicles formatius de grau superior. Un altre tret caracterstic s la transversalitat de sectors als que poden optar. A diferncia dels perfils migs i alts, aquest tipus de perfils poden optar a diferents sectors com el biofarmacutic, el de la producci biotecnolgica o el de la industria agro-alimentria, ja que les tecnologies i operacions a un nivell tcnic sn transversals a tots els sectors intensius en R+D.Perfil competencial Competncies com la capacitat analtica, latenci al detall, la versatilitat, la capacitat daprenentatge i la rigurositat sn molt demandades en aquests nivells. Destaca per, cada vegada ms, la competncia de treball en equip, a causa del carcter multidisciplinar dels departaments dR+D. Exemples docupacions del catleg de Porta22Tcnic/a destabulariTcnic/a de manteniment de laboratori Tcnic/a de calibraci dinstrumentsTcnic/a en cllules mare 13. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 201013 07Escenaris de futurDebilitats Retallades en la inversi en innovaci a causa de la crisi econmica de 2009. Dificultat per portar les empreses des duna fase inicial fins a estadis de maduresa i massa crtica msavanats. Activitats massa enfocades a nivell local i amb encara certa manca d internacionalitzaci. Endarreriment pel que fa al nivell dinnovaci industrial (sollicitud de patents i nombre de llicncies) alconjunt de lestat respecte a Europa. Manca duna orientaci ms empresarial en les primeres fases de desenvolupament de les empreses. Necessitat de tenir empreses que exerceixin un efecte tractor per empreses inicials.El sector biotecnolgic i biomdic no est exempt de diverses amenaces externes i de certes debilitatsinherents. Lgicament, la important crisi econmica iniciada el 2009 ha suposat importants retallades eninnovaci tant del sector pblic com del privat. A ms, els fons dinversi de capital risc, que conformen una viade finanament per les noves empreses biotecnolgiques, han adoptat una estratgia de prudncia inversora. Daltra banda, trobem que el sector biotecnolgic particularment a Espanya, i concretament a Catalunya, estconformat per multitud dempreses amb poca massa crtica i en estadis de maduresa poc avanats. Les causesdaquest fet sn diverses, per podem trobar importants indicis relacionats amb la manca del coneixementempresarial necessari per assolir reptes i aliances per fer crixer la massa crtica. Aix deriva en laimpossibilitat de tenir un sector fort i amb pes econmic a curt termini. Seria necessari tenir ms exemplesdempreses que han esdevingut una gran empresa com a model per exercir un efecte tractor del sector. En un altre ordre, el sector hauria de focalitzar-se en un mbit ms internacional des de les primeres fases devida. Actualment, la tendncia s mirar massa cap a linterior a Catalunya, Espanya, principalment, i Europa (el43% de les empreses catalanes tenen relacions amb altres empreses europees). No s el cas de les relacionsamb EUA on, al 2008, noms l11% de les empreses hi tenen relaci, tot i ser el major mercat biomdic del2mn , contrastant aix amb la direcci dun sector que s clarament global. Si parlem del nivell de transferncia tecnolgica cap a les empreses, expressat en el nombre de sollicituds depatents, veiem que Catalunya no est al capdavant en moltes matries respecte a altres bioregions msdinmiques. A Espanya, es van presentar al 2008, 200 sollicituds de patents, ocupant la novena posici en el 2rnquing europeu. Catalunya representa el 38% daquestes sollicituds .Amenaces Reducci de la inversi del fons de capital risc en empreses de recerca. Retallades en la factura sanitria que fa que les empreses innovadores perdin capacitat dinnovaci. Emergncia de nous competidors internacionals en recerca. Mancana duna major correspondncia entre el currculum acadmic i el mercat laboral que debilita elposterior creixement. Fuga de cervells intensa i manca de capacitat per atreure talent estranger principalment de gesti.Analitzant les amenaces de lentorn que envolta el sector biotecnolgic a Catalunya i Espanya, es donendiferents factors que amenacen el progrs del mateix. Un dels aspectes que poden frenar el desenvolupamentsectorial de la biotecnologia, com a conseqncia de la crisi econmica del 2009, serien les contnuesretallades que els governs apliquen a la factura sanitria i als preus de referncia dels medicaments finanatspel Sistema Nacional de Salut. Aquest fet incideix directament en la prdua de capacitat de les empreses farmacutiques (un dels principalsinversors i usuaris de la biotecnologia vermella) per invertir en R+D i, conseqentment, al sector biotecnolgic.Aix, la patronal de la industria farmacutica (Farmaindustria) creu que amb aquestes mesures es poden perdre 14. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 14fins 5.000 llocs de feina directes i 15.000 indirectes i que es podria frenar la inversi en R+D en ms de 300 9milions anuals . En una altra dimensi, existeixen amenaces ms relacionades amb els recursos humans que amb el contextmacroeconmic. Un exemple seria la contnua fuga de cervells cap a projectes ms atractius cap a lestranger,per manca de poltiques relacionades amb lestabilitat laboral, la retribuci i el reconeixement social de la classecientfica. En aquesta lnia, trobem tamb que els currculums acadmics actuals tenen un cert gap entre el quesensenya a les aules i el que el mercat necessita, sobretot a nivell didiomes i de gesti empresarial.Fortaleses Infraestructures i estructures dalt nivell com a bioclster: parc de recerca; grans infraestructures; empreses; etc.Nivells dexcellncia en la recerca pblica a Catalunya.Xarxa hospitalria i universitria dalt prestigi internacional en recerca, sobretot en oncologia i SNC.Sector empresarial que dedica un gran esfor a lR+D.Ritme de creaci de noves empreses molt per sobre de la mitjana daltres sectors.Elevat nivell formatiu cientfic dels recursos humans.La qualitat del sistema pblic dalta excellncia en recerca bsica i hospitals, tal com demostren lespublicacions en revistes dalt prestigi, ha fet que la producci cientfica catalana representi el 2,5% de les delEuropa, segons lestudi de Caracteritzaci bibliomtrica de la producci cientfica de Catalunya (Cam et al,2008). A ms, la inversi en Parcs Cientfics, laparici dincubadores empresarials i finalment el convenciment delAdministraci de limportncia del sector amb la creaci de la primera organitzaci sectorial com s el cas deBiocat, fan que Catalunya hagi esdevingut una autntica bioregi comparable a daltres pols cientficseuropeus. A banda de lesfor pblic, tamb existeix un esfor per part del sector privat en inversi en R+D. Al 2008, el2sector privat va representar el 60,9% de tota la inversi en R+D a Catalunya, com a exemple . Si es tracta de laxarxa hospitalria i universitria, tamb existeix un significatiu prestigi internacional, sobretot en les disciplinesdoncologia i sistema nervis central on destacarien lHospital Clnic, la Vall dHebron i lHospital Germans Triesi Pujol, com alguns dels exemples. Un altre punt a destacar seria el creixent ritme de creaci dempreses que caracteritza aquest sector, vora un330% de noves empreses al 2008 . Fruit duna mentalitat molt emprenedora i de noves oportunitats de negoci innxols de recerca, moltes entitats pbliques, persones emprenedores i empreses privades opten per generarla seva prpia companyia i desenvolupar un projecte determinat. Aquesta s una de les causes per les qualsdins el sector de la biotecnologia i la biomedicina trobem un elevadssim nivell formatiu dels recursos humansper lexistncia destructures molt planes on no hi ha diferncia entre els nivells de direcci empresarial i la partcientfica.Oportunitats Un futur on el mercat de la salut i del benestar est creixent a tots els pasos industrialitzats.Sector amb un component anticclic que comena a atraure inversions des daltres sectors ms tradicionals.Focus de la industria farmacutica per la recerca biotecnolgica.Poltiques basades en un gir cap a una economia del coneixement.Elevat esfor en inversi dels agents pblics per a la promoci de la recerca i innovaci.Integraci de la biotecnologia en cada vegada ms processos i mbits empresarials per millorar leficincia i que milloren, al mateix temps, la competitivitat del sector.Emergncia del model VIPCO que potencia lentramat biotecnolgic.La multidisciplinarietat del sector fa possible interactuar i nodrir-se de diferents mbits de coneixement.Parallelament, el sector de la salut t un marcat component anticclic, molt impermeable als cicles econmics.Aquesta virtut dota aquest sector duna important capacitat datracci dinversions. Un mercat (el de la salut) on cada vegada hi ha una major necessitat i demanda per part de la poblaci,sobretot als pasos ms industrialitzats. Aquest mercat, cada vegada ms, estar dominat per productes debiotecnologia. Es tracta concretament dun clar exemple que fa pals que la biotecnologia est cada vegada 9Farmaindustria (www.farmaindustria.es). 15. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 15ms integrada, no noms en la vida quotidiana, sin en els processos empresarials i industrials, com seria, perexemple, el tractament de residus o la creaci de materials i combustibles de base biotecnolgica, en el cas dela biotecnologia blanca, o les millores nutricionals i agrcoles en el cas de la biotecnologia verda. A banda, des de fa anys, hi ha una tendncia per part de les grans firmes farmacutiques per completar elsseus catlegs de producte en desenvolupament amb productes biotecnolgics o utilitzant les tecnologies queaquest sector pot aportar. Aix, es poden donar casos en els que lempresa biotec sigui adquirida i integradadins de lestructura empresarial o simplement que sestableixin aliances puntuals per desenvolupar algunproducte o utilitzar certa tecnologia. Totes aquestes tendncies afavoreixen laparici dempreses que externalitzen gran part de la cadena de valoren tercers, arribant a constituir empreses virtuals amb molt pocs recursos interns. s lanomenat model VIPCO,cada vegada ms pals a lentramat biotecnolgic. 16. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 201016 08 Projectes de ciutatClster de Biotecnologia/Tecnologies mdiques Promoci econmica de lAjuntament de Barcelona fomenta des de fa uns anys el sector de la biotecnologia i la biomedicina a la ciutat. En concret des de 22@Barcelona es desenvolupa el clster biotecnologia i tecnologies mdiques, un dels clsters estratgics de promoci econmica de la ciutat de Barcelona que sarticula amb lobjectiu daconseguir que el desenvolupament empresarial daquest sector evolucioni al mateix ritme que en d'altres regions europees, amb una activitat industrial, cientfica i innovadora potent que facin de Barcelona i Catalunya el principal pol del sud dEuropa en aquest mbit.22@Barcelona potencia la creaci i el creixement d'empreses relacionades amb la biotecnologia i l'enginyeria biomdica, aix com l'atracci d'empreses d'aquest sector a Barcelona, de cara a desenvolupar un clster amb referncies tant nacionals com internacionals, en coordinaci amb Biocat -la bioregi de Catalunya que desenvolupa el clster catal del sector biotecnolgic -. Aquestes iniciatives empresarials coexisteixen amb activitats de recerca i desenvolupament, transferncia de tecnologia, formaci, etc.Fruit del treball de 22@, realitzat fins ara en la zona de Poblenou, en lactualitat hi ha 27 empreses de tecnologies mdiques installades en aquest territori. Algunes empreses de referncia daquest sector ubicades al 22@ districte de la innovaci sn Sanofi Aventis, Novartis, Camp i Jov, Telemedicine o Isdin.Pel desenvolupament del clster, 22@ collabora estretament amb els centres i entitats ms destacats en lmbit de la recerca biomdica.http://www.22barcelona.com/Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB - UPF) El PRBB s una gran infraestructura cientfica nascuda de la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en connexi fsica amb lHospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres pblics de recerca estretament coordinats entre si. Es tracta dun dels nuclis ms grans de recerca biomdica del sud dEuropa.Lactivitat cientfica dels grups dinvestigaci sagrupa en els mbits de la informtica biomdica i biologia de sistemes, la regulaci gnica i epigentica, la biologia cellular i el seu desenvolupament, la farmacologia i la patofisiologia clnica, la gentica humana i la biologia de levoluci, lepidemiologia i la salut pblica. El projecte cientfic del PRBB reuneix diverses institucions i centres de recerca independents, tots ells enfocats en diferents aspectes de la biomedicina:Institut Municipal dInvestigaci Mdica (IMIM), que t la missi dinterconnectar de manera prctica larecerca bsica amb la realitat clnica present a lhospital universitari. Departament de Cincies Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF), queinverteix en la formaci de futurs cientfics i cientfiques dalt nivell i ofereix un programa de doctoratinterdisciplinari impartit en angls. Centre de Regulaci Genmica (CRG), que investiga la base genmica de les malalties per a la millora dela qualitat de vida. Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), es centra en la recerca de mecanismes bsics deldesenvolupament inicial i de lorganognesi, aix com trobar aplicacions per al tractament de les malaltiesdegeneratives. Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), identifica els determinants ambientals de la salut ipromou la seva prevenci i control. Institut dAlta Tecnologia (IAT), ofereix tecnologies PET i dimatge cellular, que visualitzen els processosbioqumics in vivo per a la recerca bsica i clnica. Hospital del Mar (IMAS).http://www.prbb.org/ 17. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 17 Parc Cientfic de Barcelona (PCB - UB) El Parc Cientfic de Barcelona s un espai de trobada entre universitat, empresa i societat que t com a finalitat potenciar la innovaci, principalment en les cincies de la vida.Establert per la Universitat de Barcelona el 1997, va ser el primer parc cientfic de lEstat espanyol i avui s un referent internacional en el foment de la innovaci, el qual acull ms de 2.200 professionals.El Parc Cientfic Barcelona t com a objectius potenciar la recerca dexcellncia amb el suport duna mplia oferta tecnolgica, dinamitzar la relaci entre la universitat i lempresa, impulsar la creaci de noves empreses i instituts i promoure el dileg cincia-societat i les vocacions cientfiques.Actualment, s'hi ubiquen 3 instituts de recerca, 75 empreses, una incubadora dempreses biotecnolgiques, ms de 70 grups de recerca i una mplia oferta tecnolgica de suport a la recerca. Aix mateix, organitza ms de 120 activitats de promoci de la cultura cientfica i de foment de noves vocacions cientfiques en qu participen prop de 6.000 persones anualment.El Parc Cientfic Barcelona finalitzar lany 2011 l'ampliaci del projecte en qu augmentar la seva superfcie fins a 96.000m2, compta amb grups de recerca del sector pblic i privat i una mplia gamma dinstallacions tecnolgiques:Co.S.Mo. LAB (Computer Simulation & Modeling). Grup de Neuroimunologia IDIBAPS-Hospital Clnic. Grup de Recerca en Reumatologia (Vall Hebron). Grup de Recerca de la Sida (Hospital Clnic). Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC). Institut de Diagnstic Ambiental i estudis de l'Aigua (IDAEA). Institut de Recerca Biomdica (IRB Barcelona).http://www.pcb.ub.es/Centre de Recerca en Enginyeria Biomdica (CREB) El Centre de Recerca en Enginyeria Biomdica (CREB) de la Universitat Politcnica de Catalunya s un centre especfic d'investigaci multidisciplinar que t com objectiu cobrir la demanda de R+D+i en el camp de l'enginyeria biomdica. El CREB est constitut per un equip d'investigadors/es altament qualificats/des i amb una slida experincia professional. El principal objectiu del CREB s proporcionar solucions a les necessitats tecnolgiques i de formaci, clniques i industrials, en l'mbit de l'enginyeria biomdica.http://www.creb.upc.es/Banc de Sang i Teixits El Banc de Sang i Teixits s lempresa pblica que t per missi la gesti i ladministraci de la donaci, la transfusi i lanlisi de la sang i plasma sanguini, aix com actuar com a centre dobtenci i processament de teixits, a ms daltres lnies dactuaci en el camp de la immunobiologia, el diagnstic molecular, la terpia cellular i la medicina regenerativa. Es tracta de lens vertebrador del sistema hemoterpic a Catalunya; s un centre especialitzat en immunobiologia selecta i en lanlisi i la recerca molecular i un centre investigador en medicina regenerativa. El BST participa en projectes de recerca propis o en collaboraci amb tots els centres de lInstitut Catal de la Salut, amb gran part dels de la Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica i amb les universitats catalanes.http://www.bancsang.net/Catalonia Bio Catalonia Bio s lAssociaci Catalana d'Empreses Biotecnolgiques, una iniciativa de la indstria biotecnolgica, amb la voluntat d agrupar totes les empreses amb interessos en el sector, que necessitin disposar d una plataforma comuna per participar de forma constructiva, eficient i integradora en la definici del marc dactuaci del sector i, especialment, de les poltiques destmul que pugui dissenyar el sector pblic.http://www.cataloniabio.org/ 18. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 2010 18 09 Enllaos dintersOrganismes internacionals EMA (European Medicines Agency)www.ema.europa.eu FDA (Food and Drugs Administration)www.fda.gov OMS (Organitzaci Mundial de la Salut)www.who.int/es EFPIA (European Federation of Pharmaceutical industry and Associations)www.efpia.org EUROPABIO (The European Assotiation of Bioindustries)www.europabio.org CEBR (Council of European Bioregions)www.cebr.net Organismes nacionals Biocat BioRegi de Catalunyawww.biocat.cat Catalonia Bio (Asociaci Catalana dEmpreses Biotecnolgiques)www.cataloniabio.org Talncia (Instituci per al Foment de la Recerca a Catalunya)www.talencia.cat AEMPS (Agencia Espanyola del Medicament i Producte Sanitari)www.aemps.es ASEBIO (Asociacin Espaola de Biotecnologa)www.asebio.com Farmaindustria (Associaci Nacional Empresarial de la Industria Farmacutica)www.farmaindustria.es SEBIOT (Sociedad Espaola de Biotecnologia)www.sebiot.org Genoma Espaawww.gen-es.org AEFI (Asociacin Espaola de Farmacuticos de la Industria)www.aefi.orgEsdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.) Livestock Biotech Summithttp://bio.org/livestockbiotechsummit BIO Investor Forumwww.bio.org/investorforum 19. Barcelona Activa Informe sectorial Biotecnologia i biomedicina setembre 201019BIO Intellectual Property Counsels Committee Fall Conference and Committee Meetingwww.bio.org/ipcc/index.asp BIO Europe International Partnering Conferencewww.ebdgroup.com/bioeurope MEDICAwww.medicatradefair.com Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) BIOSPAINwww.biospain2010.org FORUM BIOCAThttp://forum.biocat.cat FRUM TECNIOwww.acc10.cat Congreso de la Sociedad Espaola de Farmacologawww.socesfar.comPortals temtics internacionals 7 Programa Marchttps://cordis.europa.eu/fp7/home_en.html IMI - Plataforma Medicaments Innovadorswww.imi.europe.org/ IASP - International Association of Science Parkswww.iasp.ws/ Portals temtics nacionals IMI (Plataforma Espaola de Medicamentos Innovadores)www.medicamentosinnovadores.org Tecnociencia (Portal Espaol de la Ciencia y la Tecnologa)www.tecnociencia.es XPCAT(Associaci Parcs Cientfics de Catalunya)www.xpcat.net IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Alimentria)www.irta.es Icrea (Institucio Catalana de Recerca i Estudis Avanats)www.icrea.catInforme realitzat per:Amb la collaboraci de:Direcci dEstudis dActivitats Econmiques i Ocupaci - Ajuntament de Barcelona Cofinanat per: