informe rsc i la competitivitat en les pimes

RSC,

PIMES

i Competitivitat

Assignatura: Iniciació a les competències TICAula: 5

Grau d’ADE - UOCCurs: 09/10 set.-feb.

30/11/2009

GDF1Maria Àngels Guijarro López

Jofre Melià PérezDiego Hernán Pazos Martínez

Índex RSC, PIMES i Competitivitat

Índex

Índex................................................................................................................................2

Índex de Taules................................................................................................................3

Índex de diagrames..........................................................................................................4

1. Introducció...........................................................................................................5

2. La responsabilitat social corporativa....................................................................6

2.1 Definició...........................................................................................................6

2.2 Retrospectiva...................................................................................................6

2.3 La RSC/RSE avui dia..........................................................................................7

3. Les PIMES...........................................................................................................10

3.1 Definició de PIME...........................................................................................10

3.2 Les PIMES a Espanya......................................................................................11

3.3 Les PIMES a Catalunya...................................................................................12

4. RSC i PIMES........................................................................................................15

4.1 Introducció.....................................................................................................15

5. RSC - Avantatges i desavantatges......................................................................16

5.1 Incorporació de la RSC...................................................................................16

5.2 Exemples de millora amb RSC........................................................................18

6. Conclusions........................................................................................................19

7. Bibliografia.........................................................................................................20

document.doc 2/20GDF1

Índex de Taules RSC, PIMES i Competitivitat

Índex de Taules

Taula 1 Principals modes de gestió..................................................................................6

Taula 2 Tipologia d’empreses a Catalunya.....................................................................10


Índex de diagrames RSC, PIMES i Competitivitat

Índex de diagrames

Diagrama 1 Empreses a Catalunya en funció de la seva dimensió.................................13


Introducció RSC, PIMES i Competitivitat

1. Introducció

Aquest informe final, recull el treball realitzat per el grup GDF1 sobre la RSC i la

competitivitat.

Partint de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la competitivitat com a eix

central es va escollir el seu trasllat i aplicació al món de les PIMES com a idea a

desenvolupar durant el treball. Aquesta selecció no és per atzar, perquè considerem

que les PIMES són en certa forma la societat reflectida en les empreses. El grau

d’incidència de les petites i mitjanes empreses en la societat és molt gran tant des

d’un punt de vista purament estadístic fins a l’entramat social.

L’efecte de la RSC sobre la competitivitat de les PIMES és el tema que hem intentat

desenvolupar, veure l’efecte econòmic d’incorporar aquesta mentalitat a les

polítiques d’aquestes organitzacions petites i alhora recollir els principals

mecanismes per a posar-la en pràctica.


La responsabilitat social corporativa RSC, PIMES i Competitivitat

2. La responsabilitat social corporativa

2.1 Definició.

El Llibre Verd de la Unió Europea de la RSC publicat el 2001, es refereix al concepte

de responsabilitat social de les empreses com «la integració voluntària, per part de

les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions

comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors».

També és definida, en un sentit més ampli, com “un concepte conforme al qual les

empreses decideixen voluntàriament contribuir a l’assoliment d’una societat millor

i un medi ambient més net”. Dit d’una altra manera per a la UE, la RSC és la

contribució de les empreses al desenvolupament sostenible.

El concepte de Sostenibilitat es refereix a la capacitat de satisfer les necessitats del

present sense posar en risc les possibilitats de les properes generacions de satisfer

les seves pròpies necessitats.

2.2 Retrospectiva.

La publicació del llibre “la riquesa de les nacions” d’Adam Smith és considerat per

molts el punt d’origen de la responsabilitat corporativa, en identificar la complexa

relació entre l’economia i la vida social (costums, actituds morals i hàbits socials).

Ja des dels anys vint del segle passat van començar a aparèixer obres de caritat i

beneficència que podia considerar-se que a més a més de sorgir de l’altruisme

individual, es podia entreveure una actitud filantròpica de l’empresa. És però arran

de la depressió econòmica de la dècada dels anys 30 del segle passat i del desastre

de la segona guerra mundial, quan apareix un debat real sobre les relacions entre

l’empresa i la societat al ser identificades, per part de l’OIT, les obligacions del sector

privat respecte al progrés de la societat. Entre aquestes hi trobem la importància de

la generació de llocs de treball i de la millora de les condicions de treball com a

obligacions, no únicament de les institucions públiques, sinó també de les empreses.



Un dels primers intents de formalitzar la relació entre empreses i societats, des d’un

pont de vista normatiu, el trobem en el llibre “Social Responsibilities of the

Businessman” Bowen (1953). En ell, Bowen conclou que l’empresa, malgrat té una

funció principal de naturalesa econòmica, aquesta no és exclusiva, essent la finalitat

essencial de l’empresa de naturalesa social.

Com a resposta a aquest plantejament M. Friedman (1962, 1970) va catalogar les

polítiques RSE com un cost afegit del negoci que únicament complicava mantenir

l’equilibri financer. En aquest sentit M. Friedman va assegurar que la responsabilitat

de les empreses devia únicament limitar-se al compliment de les lleis i regulacions de

l’activitat econòmica i a respectar les lleis de lliure competència.

Baumol (1970) reconcilia els interessos socials i econòmics de les empreses,

mantenint la compatibilitat de la RSC amb els interessos dels accionistes.

Durant la darrera dècada la Responsabilitat Social Corporativa ha sofert un

ressorgiment, trobant-se en ple apogeu. Les principals empreses multinacionals

elaboren informes específics sobre les seves activitats en matèria RSC i moltes d’elles

han creat un departament dedicat al seu desenvolupament.

2.3 La RSC/RSE avui dia

Com s’ha comentat en el darrer punt, en l’actualitat la responsabilitat social

corporativa (RSC) està influenciant de forma notable el comportament social de les

empreses, i especialment de les grans corporacions.

Actualment existeix una tendència cap a un model d’empresa d’acord amb el “Codi

del bon govern de l’empresa sostenible”1, caracteritzat per “crear valor econòmic,

mediambiental i social a curt i llarg termini, contribuint d’aquesta forma a

l’augment del benestar de les generacions presents i futures, tant en l’entorn

immediat com en el planeta en general”.

1 Nieto, M (2004) Responsabilitat social corporativa: la última innovació en management.



La societat actual fruit del desenvolupament de la societat del benestar ha anat

experimentant un canvi de valors que s’ha traduït en una preocupació cada vegada

més important per aspectes ètics. El frau, les estafes, la corrupció, les agressions al

medi ambient, la falta de transparència, etc., són pràctiques més i més rebutjades

per la societat.

Taula 1 Principals modes de gestió.

TENDÈNCIES MODA INICIS(aprox.)

DESCRIPCIÓ

QUALITAT I EXCELÈNCIA

Cercles de qualitat

1960 Gestió democràtica; participació en les decisions operatives i tàctiques. El sistema és considerat com una via ràpida per incrementar la participació dels treballadors.

Gestió de la qualitat total (TQM) i EFQM

1980 Gestió democràtica; participació en les decisions operatives i tàctiques.

PARTICICPACIÓ ECONÒMICA

Direcció per objectius

1960 Promou una presa de decisions participativa, a través d’establir col·lectivament en tots els nivells de l’organització i d’una avaluació dels resultats basada en l’acompliment de les fites marcades.

Participació en beneficis

1960 Equitat i distribució dels beneficis. La participació cerca l’increment de productivitat quan es combina amb: 1) participació en els beneficis, 2) ocupació garantida a llarg termini, 3) ventalls salarials ajustats i 4) drets laborals garantits.

Participació accionarial

1980 Gestió democràtica: Control de les decisions més importants (nivell estratègic). Existeixen relacions positives o neutres entre la competitivitat i les empreses propietat dels treballadors, augment de productivitat en empreses amb ESOP o que s’hi acullin.

DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ SOCIAL

Formació per al treball en equip

1960 Esperit de cooperació; el seu principal objectiu és que els participants aprenguin a conèixer-se i a tenir consciència de si mateixos., que augmentin el seu nivell de sensibilitat i se n’adonin de l’efecte generat sobre els demés. Això permet que els participants adquireixin noves formes de comportament i de col·laboració entre ells.

Equips autogestionats

1980 Gestió democràtica; participació en les decisions operatives, tàctiques i fins i tot estratègiques. Estabilitat del lloc de feina.

Marketing intern

1990 Els treballadors són clients interns.

Empresa democràtica

2004 Principi de formació: les persones són considerades com a inversors en el desenvolupament i construcció del capital humà (autoformació, plans de carrera, etc.). Les persones poden demostrar les seves qualitats i de desenvolupar-se dins l’organització.

ÈNFASI EN VALORS

Direcció per valors

1990 Identificació amb els valors. Compromís.



TENDÈNCIES MODA INICIS(aprox.)

DESCRIPCIÓ

Responsabilitat social corporativa

1970 Solidaritat i transformació social. Les empreses inclouen en les seves polítiques criteris ètics sense que es considerin una trava en l’objectiu econòmic final.

Aquest canvi de valors és la principal causa del ressorgiment d’aquesta moda de

gestió i a més a més, la raó per a trobar-nos davant una moda no passatgera.


Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat

3. Les PIMES

3.1 Definició de PIME

Les PIMES o petites i mitjanes empreses, són entitats que exerceixen una activitat

econòmica i que compten amb unes certes característiques, en concret són: el

nombre de treballadors, el volum anual de negocis i el balanç anual.

Definició (Esperit emprenedor i l'actitud davant l'activitat emprenedora): Una pime

és l'empresa que ocupa menys de 250 empleats, el volum de negocis no supera els

50 milions d'euros, o el balanç general no supera els 43 milions d'euros.

Categories:

- Microempresa: menys de 10 empleats, menys o igual a 2 milions d’euros en

volum o en el balanç general.

- Petita: menys de 50 empleats, menys o igual a 10 milions d’euros en volum o en

el balanç general.

- Mitjana: menys de 250 empleats, menys o igual a 50 milions d’euros en volum o

43 milions d’euros en el balanç general.

La importància d'aquest format d'empresa la podem veure en la nostra vida

quotidiana, les botigues que a diari veiem i utilitzem segurament pertanyen a aquest

segment. La seva dimensió a nivell genèric té una capacitat immensa en l'economia

mundial, des del món productiu, comercial i de serveis; no és sol el que generen sinó

també les necessitats i els seus beneficis, a part dels econòmics, sinó també els

intangibles, com la seva flexibilitat per canviar amb les tendències, la seva innovació

ja que compten en principi amb menys recursos financers i han d'acudir a noves

idees i la seva proximitat amb el consumidor o client. A més a més, afavoreixen més i

millor l'accés a col·lectius desfavorits com el de joves, dones, etc. al teixit productiu i

al mercat de treball. No obstant això de nou ara es comença a veure aquests

beneficis dins de l'economia mundial, abans eren gairebé oblidats.

A més de les seves categories en general tenen unes característiques que passem a

detallar. L'empresari coneix molt bé la seva empresa, en general ell està a tota la



seva part operativa i coneix al detall cada pas de la seva cadena (clients, proveïdors,

fabricant, bancs, etc.), Una altra característiques és que són estructures simples i

planes, no compten amb sofisticats i de vegades burocràtics organigrames sinó que

estan estructurades per cobrir les necessitats del client com a prioritat. L'última

característica és el seu petit volum de producció, que els permet millor controlar els

estocs o canvis de tendència. Totes aquestes característiques les fa molt flexible de

cara a modificar i personalitzar si cap un producte o servei per al consumidor.

Finalment podem anomenar les característiques negatives d'aquest sector en el qual

els és difícil accedir als recursos econòmics i humans justament per la seva estructura

i a més una altra diferència negativa és el gran control que exerceix l'empresari en la

seva pròpia empresa. (font: iniciativa emprenedora, l´esperit emprenedor i li actituds

davant l'activitat emprenedora, David Urbano-Nuria Toledano).

3.2 Les PIMES a Espanya

Característica, condició Jurídica. Segons dades del (DIRCE), el nombre d'empreses no

agràries actives gairebé assoleix els 3,5 milions, més de la meitat són persones

físiques, després vénen les Societats Limitades i finalment les Societats Anònimes.

Les empreses que comencen amb un determinat nombre d'empleats comencen per

ser persones físiques i després així que com creixen se'n van a SL o SA, aquesta

última condició es reserva pràcticament per a les empreses grans.

Sectors, el 94,1% són microempreses, el 5% són petites i el 0,7% són mitjanes. La

mida de les empreses guarda certa relació amb la seva activitat principal.

El sector energètic i industrial tenen una major mida (mig/gran) que el sector serveis,

en les estructures mitges/petites destaquen les indústries d'extracció i

manufactureres com el sector energètic i en serveis l'educació. En el cas de les

microPIMES, per ordre destaquen: intermediació financera, activitat immobiliària,

serveis empresarials, hoteleria i venda/reparació de vehicles.

Fent una lectura ràpida de les comunitats autònomes, veiem que el major

percentatge de PIMES en el seu teixit empresarial són La Rioja amb un 99,9% (amb

empreses de menys de 200 empleats), Extremadura, Castella la Manxa i Ceuta i



Melilla. També tenen el mateix percentatge en l'altre costat de la taula, és a dir, amb

menys percentatge de PIMES trobem en primer lloc a la Comunitat de Madrid amb

un 0,4% ( amb empreses de més de 200 empleats) després Navarra amb un 0,3% i

per últim Catalunya i País Basc amb un 0,2% respectivament.

La taxa de demografia de les microempreses ha augmentant sostingudament des de

l'any 2002 fins a l'any 2007, segurament que té una relació amb el creixement

econòmic viscut en aquell període de temps.

Si la comparació general es fa amb la Unió Europea veiem que el territori espanyol en

el cas de les microempreses és sensiblement major al percentatge de l'UE, però a

nivell general és similar. També podem destacar la poca presència de grans empreses

a Espanya respecte a la Comunitat Europea (font consultada: Factors de

competitivitat de la pime espanyola 2008, col·lecció EOI empreses).

Taula 2 Tipologia d’empreses a Catalunya

Per sector 2006 2007 2008

Total 586.729 621.391 635.445Indústria 50.271 50.114 49.463Construcció 83.037 90.857 92.355Serveis 453.421 480.420 493.627

Per quantitat d'assalariats 2006 2007 2008Sense assalariats 300.432 322.820 330.9161-9 244.351 255.508 260.99910-49 33.977 34.730 34.83550-199 5.730 5.993 6.201200 o més 2.239 2.340 2.494

Per Condició Jurídica 2006 2007 2008Persones físiques 318.605 329.374 327.047Societats Anònimes 29.985 29.539 28.690Societats Limitades 184.765 203.661 216.283

Altres 53.374 58.817 63.425

3.3 Les PIMES a Catalunya

Fent una anàlisi de les dades al territori del principat de Catalunya podem veure que

la distribució de l'Activitat la trobem als serveis amb un 77,68%. Després la



construcció amb 14,53% i finalment la indústria. En la quantitat d'empleats tenim

una distribució general molt semblant al total estatal encara que després

aprofundirem més en els contrasts, amb un 93,15% en primer lloc les microempreses

(0-10 empleats) després amb un 5,48% les petites empreses (10-49 empleats) i per

últim amb un 0,98% les mitjanes (50-199 empleats). La condició jurídica es distribueix

de la següent manera: en primer lloc les persones Físiques amb un 51,47%, després

les societats limitades amb un 34,04% i finalment un 4,51% per a les societats

anònimes.

Els números estadístics són molt similars a la resta de l'estat espanyol en el seu

conjunt. Si és per destacar alguna diferència que potser pot identificar més els

catalans de la resta d'Espanya, és en la línia d'indústria en la qual és troba una mica

per sobre de la mitjana, en construcció està igual i en serveis per sota. D'aquest fet

podríem deduir que el territori català és una mica més industrialitzat que la resta

d'Espanya. En la resta de dades no s'aprecien grans diferències excepte en les

estructures mitjanes (50-200 empleats) què Catalunya compta amb un 0,98%,

Espanya amb un 0,70%, sense trastocar el percentatge major que és en les

microempreses.

(Fonts: Indescat, estadística d'empreses fins a l'any 2008 i Factors de competitivitat

de la pime espanyola 2008, col·lecció EOI empreses)



Diagrama 1 Empreses a Catalunya en funció de la seva dimensió

Dimensions de les empreses a Catalunya

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

Sense assalariats 1-9 10-49 50-199 200 o més

Quantitat d'assalariats

Núm

ero

Empr

eses

2006

2007

2008


RSC i PIMES RSC, PIMES i Competitivitat

4. RSC i PIMES

4.1 Introducció

La RSC està molt present a les grans empreses perquè avui dia és un element de

rellevància i agrega valor en pràcticament totes les activitats econòmiques.

Poc a poc les PIMES entren en aquest món de les polítiques de RSC perquè veuen els

avantatges competitius que aporten a les grans organitzacions i com a factor

estratègic.

Bàsicament en la Responsabilitat Social i Corporativa o Empresarial, es tracta de

compaginar les expectatives econòmiques, socials i mediambientals dins de la vida

quotidiana de l'empresa.

Podem dir de forma més formal que la RSC és el compliment de les lleis vigents en

tots els aspectes abans esmentats, a més de les estratègies i gestió per part de

l'empresa en les polítiques i procediments en matèria social, laboral, econòmica,

mediambiental, que sorgeixen de la relació i el diàleg transparent dels seus grups

d'interlocutors.


RSC - Avantatges i desavantatges RSC, PIMES i Competitivitat

5. RSC - Avantatges i desavantatges

5.1 Incorporació de la RSC

El desavantatge de desenvolupar polítiques de RSC sol recaure en els costos. Les

petites empreses, què normalment disposen d’uns pressupostos baixos, han de fer

un sobre esforç econòmic per poder posar-les en marxa i no totes poden assumir-los.

Per contra, aplicar aquestes polítiques permet obtenir moltes més avantatges que

acaben transformant-se en fer a les PIMES més competitives.

El pla de RSC és una eina eficaç i imprescindible a l'hora d'implementar accions

d'aquest tipus, basat en les taules de GRI (Global Reporting Initiative).

Beneficis de configurar un Pla de RSC:

- Millora de la imatge externa i interna de l'empresa.

- Augment de la Reputació Corporativa.

- Optimització de la inversió socialment responsable.

- Comunicació més fluida amb els stakeholders.

- Potenciació de la cultura i valors corporatius de l'entitat.

- Alineació i identificació del capital humà amb l'estratègia de l'empresa.

- Millora del clima laboral intern, augmentant el sentiment d'orgull i pertinença.

- Increment de les vendes, ajudant-se per a això de campanyes de màrqueting

social.

- Creixement del nivell de competitivitat de l'empresa.

- Actua com a mètode d'ajuda per corregir, proporcionalment, desigualtats socials.

Font: (Gestió de la RSC en la PIME com a avantatja competitiva i factor diferenciador,

Lucio A. Muñoz).

D’una manera més concreta podem veure els avantatges en funció de l’àmbit

afectat:



Àmbit Laboral:

- Creació de bons entorn de treball.

- Satisfacció, benestar i desenvolupament dels treballador.

- Menys accidents laborals i menys absentisme.

Millores: Es creen llocs més sostenibles i amb menys rotació del personal.

S’augmenta la productivitat.

Es redueixin els costos.

Es millora la qualitat del servei. Els clients estan satisfets i es fidelitzen.

Àmbit Mediambiental:

- Se’n fa un bon ús dels recursos naturals aprofitant les noves energies i es du a

terme l’activitat minorant l’impacte ambiental i a vegades tornant a la natura allò

que els ha prestat.

- Es creen espais laborals més segurs i saludables per als treballadors, els quals es

troben més satisfets degut a que passen un gran nombre d’hores i poden assolir

millor els seus objectius.

- S’utilitzen material respectuosos i programes de reciclatge.

- S’obtenen certificats ISOS, EMAS, etc.

Millores: Es millora la imatge de l’empresa i és reconeguda en el seu entorn.

Les administracions públiques volen treballar amb empreses que apliquen polítiques

mediambientals.

Abaratiment de costos amb els reaprofitaments.

Àmbit Social

- S’utilitza les noves tecnologies per difondre, entre les parts interessades, les

tasques que s’estan portant a terme.

- Es poden obtenir avantatges en situacions de negociació davant els bancs,

utilitzant aquests valors intangibles.

Millores:



- Bona reputació entre els clients i col·laboradors.

- Consolidació d’una imatge bona d’empresa.

- Millora del nivell de vida de l’entorn on està ubicada l’empresa.

5.2 Exemples de millora amb RSC

En l’àmbit laboral:

L’empresa Meblo Jogi va introduir un pausa de 10 minuts, dues vegades al dia, per

als treballadors a través d’un programa dissenyat per un fisioterapeuta, a canvi va

obtenir l’augment de la satisfacció, motivació, fidelitat i productivitat dels

treballadors.

En l’Àmbit mediambiental:

L’empresa Lippemeier va utilitzar procediments i equips sostenibles. Va construir un

edifici, on va instal·lar panels solar i també aprofita les aigües pluvials per netejar els

equips. A canvi va obtenir, com avantatja competitiva, una millor posició de

l’empresa davant els bancs (que valoren positivament els aspectes econòmics i

intangibles). A més a més, aquesta millora li ha permès beneficiar-se de publicitat

gratuïta gràcies a l’extensa i positiva cobertura de la premsa local.

En l’Àmbit social:

L’empresa Matusewicz va subvencionar una sala informàtica per al centre d’educació

i formació de Lwowek Slaski. També va patrocinar una banda de música local

“Gryfow Brass Band”, a canvi va obtenir el reconeixement de totes les parts

interessades. Els ha permès establir relacions cordials amb la regió i beneficiar-se del

recolzament públic.

Responsabilitat social de les empreses.

Font: Comissió Europea Direcció General d’Empreses.


Conclusions RSC, PIMES i Competitivitat

6. Conclusions

Des fa un temps ençà, s’està duent a terme un gran nombre d’accions en matèria de

RSC que posen de manifest l’interès real per potenciar dites pràctiques per part de

les administracions públiques. Aquestes pràctiques es donen en els següents àmbits:

el laboral, el mediambiental i en l’entorn social d’allà on es troba ubicada l’empresa.

De tots els informes triats per fer el projecte es desprèn que les empreses que han

aplicat polítiques de RSC dins la seva organització han obtingut a canvi un avantatge

de competitivitat envers llurs competidors. Aquest s’ha traduït en un millora de la

imatge, la qual els ha permès consolidar-se en el mercat, sent avui dia un punt de

referència davant les parts interessades. Encara i tot així, pensem que queda un gran

nombre d’empreses que tipifica la RSC com un estalvi de costos per obtenir-ne més

beneficis, i no com una eina a l’abast per fer una societat més sostenible.


Bibliografia RSC, PIMES i Competitivitat

7. Bibliografia

Baumol, W. J. (ed.) (1970): A New Rationale for Corporate Social Policy. New York:

Committee for Economic Development.

Bowen, H. (1953): Social Responsibilities of Businessmen. New York: Harper.

Carneido, M. (2004):“La Responsabilidad social corporativa interna: la "nueva

frontera" de los Recursos Humanos”.

David Urbano-Nuria Toledano (Iniciativa Emprenedora, L´espirit emprenedor i les

actituts davant l´actividad emprenedora) sept.2009.

Friedman, M. (1970): “The Social Responsibility of Business is to Increase its Profits”

The New York Times Magazine, 13 September. www-rohan.sda.edu.

Friedman, M. (1962): Capitalism and Freedom. Chicago: University of Chicago Press.

M.Isabel Martinez Martín-Rosa Santero Sanchez-Luis Sanchez Enriquez-Miguel

Angel Marcos Calvo (Factores competitivos de las pymes españolas 2008) colección

EOI empresas, 2009-http://www.slideshare.net/slides_eoi/2009-libro-factores-

competitividad.

Muñoz, Lucio A. (Gestión de la RSC en la Pyme como ventaja competitiva y factor

diferenciador) 2007.
