informe d'incidències a la ruta del molí bernat
DESCRIPTION
Informe d'incidències a la ruta del Molí bernatTRANSCRIPT
Informe d’incidències detectades en l’itinerari de Tavertet al Molí-Bernat 20 d’abril de 2012
1. Estat de la l’itinerari Tavertet – Salt del Molí-Bernat – Tavertet
1. 1 Resum de la senyalètica trobada
2. Observacions generals
3. Actuacions recomanades
1 - Estat de la l’itinerari Tavertet – Salt del Molí Bernat – Tavertet
La ruta que uneix el poble amb el Salt del Molí Bernat és, en opinió nostre, una excursió d’un
alt valor naturalista i paisatgísta i una ruta d’excepcional bellesa especialment en època de
plujes. Així mateix pensem que actualment i per questions especialment orogràfiques, el camí
presenta un grau de dificultat No apte per a tots els públics, especialment en època de plujes, i
el grau de senyalització és o bé nefast i confós o bé inexistent.
A continuació relatem gràficament les observacions més importants:
L’itinerari que hem fet ( en resposta a la queixa d’un excursionista) és:
Sortida del poble pel darrera de la piscina, baixada pel baixant de les Tunes fins a la balma del
Salt del Molí-Bernat, i pujada per el Molí-Bernat fins a al Quintà, creuar la riera de Molí-bernat
pel pont Vell del Gorgàs i remontada per l’antic camí del Rocal de la Fontanella fins a la
Depuradora i fins al poble.
Observacions al llarg de l’itinerari:
En el poble no trobem cap indicació que senyalitzi
la sortida de l’itinerari cap al Molí-Bernat,
l’indicador més proper a la zona de sortida seria
aquest de la foto que indica el camí cap a La
Miradora:
Ens sentim atrets per la zona piscina i la zona de picnic on trobem un cartell turístic:
però tampoc ens dóna cap pista. Intuïm un sender proper i el seguim fins a desembocar prop
de la cinglera, on l’inici del baixador de les Tunes és força difícil de veure fins que hi ets al
damunt:
D’entrada ja deduïm que serà un camí complicat, així que en aquest punt quanlsevol persona
amb seny pot escollir si aventurar-se o no. Primer trobem moltes pedres soltes, llavors un
corriol molt vertical:
Descobrim alguna marca dispersa:
Les marques no son coherents ja
que se superposen i es pot deduïr
que son molt velles…
El camí segueix molt vertical, a
trams pedregós a trams mulching de
fulla d’alzina. Sempre però trobem
algun lloc on agafar-nos.
Considerem que algú experimentat
no tindria més problemes que una
relliscada amb cop de cul, però algú
sense experiència podria estar en
una situació de risc.
Més endavant sortim del bosc i apareixen ressals rocosos força exposats, no relliscosos però
que no admeten un error sense greus consequències. Situació normal donades les
característiques ecinglerades de l’indret. Considerem el tram impracticable o de risc per a
persones no habituades.
El camí es va relaxant i es va fent planer.
Tornem a entrar al bosc, camí vertical però sense dificultats.
En el tram que segueix apareixen nombrosos senders paralels, i l’absència de marques fa que
un se senti una mica desconcertat, però després de buscar una mica reapareix el camí.
Ja intuïnt la gran Balma propera, hi ha un moment perdedor on cal flanquejar a la dreta i és
fàcil continuar avall i perdre’s, tot i que la persona perduda no trigaria gaire a adonar-se que li
cal recular.
Trobem algun pas de rec moll i patinós, sense gran dificultat.
Arribem a la balma del molí-bernat.
aquí el camí es torna evident ja que la resta és molt brut. Continuem arran de Balma. En uns
metres trobem una cadena que ajuda a passar un pas de flanqueig lateral que sol estar molt
enfangat degut a degoters naturals i permanents.
La cadena està en condicions de rovell i sembla ferma tot i que considerem que no superaria
una prova d’homologació ja que està instal.lada damunt de pedra tosca amb mitjans
habitualment utilitzats per a pedra compacta. Els paravolts utilitzats ballen i es mouen una
mica generant desconfiança…
El l’extrem oposat, la cadena està subjectada mitjançant una barra rea de 10 mm que sembla
el mitjà més eficaç per anclar a la tosca.
En resum, la cadena no té molt bon aspecte com es veu a les imatges però de moment no
sembla que hagi de caure. Caldria preveure la seva substitució per material més addient en un
futur.
Continuem per la Balma, espectacular. Camí sense dificultats.
A L’altre costat de la Balma, trobem un camí molt ben arreglat (reparat en el darrer any) fresat,
escalonat i amb baranes de fusta sense polir. Dona sensació de seguretat i d’infrastructura.
Probablement és una de les maneres més econòmiques i naturals d’habilitar un camí
tradicional de bosc.
La barana permet avançar de forma segura i sense dificultat.
Tansols detectem un punt de perill en els graons fets de boix, i és que amb el desgast del sòl,
acaben manifestant-se les estaques que aguanten els graons de manera perillosa en càs de
relliscada, observeu la fotografia:
Continuem fins a trobar-nos amb un pàs d’aigua sense pont al rec que baixa directament del
molí. Hi ha una mànega de polietilè abandonada…
Passat un primer pas d’aigua, en trobem un segon on gairebé segur ens mullem els peus, però
no presenta altres riscos.
Arribem al Molí, que presenta un avançat estat de runa, i el perill és evident per tothom.
Si un s’aventura a l’interior encara pot veure les pedres… es podria preveure un plafó
explicatiu de la història i funcionament.
El camí que continua a partir del molí zigzagueja pel mig de l’alzinar ben marcat i definit i a
trams enllosat i segur. Algun tram però ha començat a deteriorar-se i s’ha esllavissat:
Més amunt trobem una paret margera que ens protegeix del cingle, algun bloc també ha
caigut:
Un cop dalt del salt, si un investiga encara es veu la runa de l’antic canal d’aigua que
alimentava el molí, però un s’exposa a l’avisme si vol observar-lo amb detall.
En aquest punt trobem també un ancatge en bon estat que permet rapelar per la pared. S’ha
instal.lat en l’ultim any i és de bona qualitat, tot i que segurament s’ha instalat sense permís.
continuem el camí evident i ben enllosat sense cap dificultat.
Arribats al moment de creuar la riera per enfilar el retorn, trobem un bell pont romànic recent
restaurat amb un molt bon aspecte que convida a fer fotos.
El cartell (el primer que trobem en tot el recorregut) que apareix al costat del pont, presenta
un avançat estat de deriorament :
El camí continua empedrat i evident, i descobrim unes noves marques de pintura, varis tipus:
El camí continua empedrat i sense perdua possible, marcat en groc i en blanc fins arribar en
uns prats on el bestiar ha dibuixat molts corriols diferents i es fa molt perdedor especialment
de baixada. Les persones no habituades difícilment trobaran el camí correcte sense buscar…
Un cop localizat el camí ja es torna evident novament
Arribem al trencall d’un camí que queda mort uns metres enllà, segurament obert per a
gestionar les tuberies desaigua de la depuradora. Aquesta cruilla genera dubtes.
Finalment el camí desenvoca en un camp cultivat i continua per l’altre costat, depenent de
l’estat de cultiu i l’alçada de l’herba, considerem que el camí queda tapat…
Arribem a la nova depuradora i a partir d’aquí el camí és evident fins al poble, tot i que el camí
principal de retorn passa proper a granges i alguns llocs de molt poc interès turístic…
1.1- Resum de senyalètica trobada durant el camí:
2 - Observacions generals:
El camí presenta un alt grau d’interès naturalista i paisatgísta. És un itinerari
espectacular i de luxe.
El camí presenta un estat molt precari de conservació (exceptuant les escales i barana
nous just sota del molí bernat)
La senyalització de pintura existent és vella i se sobreposa en colors, no segueix cap
criteri conegut ni sistema homologat. No és definitiva ja que no soluciona tots els
dubtes i trencalls.
L’itinerari presenta els perills i riscos habituals d’un territori de cingleres, és a dir,
presenta un alt risc (considerem que en alguns trams, una caiguda pot significar un
gravíssim accident).
Considerem el camí apte sols per a gent local (acostumats a la zona) o bé per a gent
amb un bon nivell i equipament tècnic. De 1 a 5 en factor de dificultat qualificaríem el
camí en grau 3,5)
El mal estat de la cadena rovellada sota la balma no representa una amenaça greu.
3 - Actuacions recomanades:
Actuació d’emergència (econòmica i ràpida):
Posar cartell a la sortida del poble indicant el camí, dades tècniques i grau de dificultat.
Marcar tot l’itinerari amb una ratlla blanca o groga de pintura
Actuació recomanable:
Digitalitzar l’itinerari a fí d’obtenir dades tècniques, i traks compatibles amb tots els
gps del mercat i compartir-los per internet. (que també es poguéssin obtenir a la
oficina d’informació)
Higienitzar el camí de marques de pintura obsoletes i cartells antics
Homologar el camí a la FEEC com a PR local i instaurar una nova senyalètica
homologada amb plaques de plàstic reciclat als arbres.
Fer una assegurança RC per protegir l’Ajuntament.
Definir molt bé el sender mitjançant actuacions sobre el terreny i sobretot la
senyalètica per unificar i fresar el pàs.
Instal-lar baranes de fusta (igual que a l’altre costat del salt d’aigua) en els trams més
compromesos.
Refer algun graó de roca per facilitar els passos
Instal.lar baranes de seguretat amb cable inox i anclatges adecuats a tots els passos
amb un perill greu de caiguda.
Instal.lar cartells informatius a la sortida i arribada de l’itinerari, al pont Vell, al Molí i a
la mateixa balma, indicant grau de dificultat i els valors naturals i culturals del lloc.
Incloure aquest itinerari dins d’una xarxa d’itineraris locals.
Gestionar un bon manteniment de la instal.lació.