informe de sostenibilitat ambiental - ajmao.org€¦ · 2.2 descripciÓ del pla ... 9.4 alternativa...

INFORME DE SOSTENIBILITAT

AMBIENTAL

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA

MAÓ

( a z ) e s t u d i s i p r o j e c t e s d e m e d i a m b i e n t i d e p a i s a t g e

s e t e m b r e d e 2 0 0 7

Pla General d’Ordenació Urbana INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL MAÓ

( a z ) e s t u d i s i p r o j e c t e s d e m e d i a m b i e n t i d e p a i s a t g e 1

1 INTRODUCCIÓ......................................................................................................................................................4 2 PRESENTACIÓ DEL PGOU DE MAÓ. SÍNTESI DEL CONTINGUT, PRINCIPALS OBJECTIUS DEL PLA I RELACIONS AMB ALTRES PLANS CONNEXES.........................................................................................................6

2.1 CRITERIS I OBJECTIUS ............................................................................................................................6 2.2 DESCRIPCIÓ DEL PLA ..............................................................................................................................8

2.2.1 ELS SISTEMES ...........................................................................................................................................................8 2.2.2 QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE ......................................................................................................9 2.2.3 QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ I URBANITZABLE: .............................................................................................13 2.2.4 NORMATIVA DE CARÀCTER GENERAL AMB RELLEVÀNCIA AMBIENTAL I PATRIMONIAL...............................16

2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS..............................................................................................................17 2.3.1 PLA TERRITORIAL INSULAR (PTI) ..........................................................................................................................17 2.3.2 MUNICIPIS LIMÍTROFS ............................................................................................................................................20 2.3.3 PLANS SECTORIALS................................................................................................................................................21

3 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI I LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA ......................................................................................................................................25

3.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI.........................................................25 3.1.1 GEA ...........................................................................................................................................................................25 3.1.2 HIDROLOGIA ............................................................................................................................................................26 3.1.3 BIODIVERSITAT........................................................................................................................................................28 3.1.4 PATRIMONI CULTURAL ...........................................................................................................................................33 3.1.5 PAISATGE .................................................................................................................................................................35 3.1.6 FLUXOS AMBIENTALS .............................................................................................................................................39 3.1.7 RISCOS .....................................................................................................................................................................54

3.2 EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA .................................................................................57 3.2.1 GEA ...........................................................................................................................................................................58 3.2.2 HIDROLOGIA ............................................................................................................................................................58 3.2.3 BIODIVERSITAT........................................................................................................................................................58 3.2.4 PATRIMONI CULTURAL ...........................................................................................................................................59 3.2.5 PAISATGE .................................................................................................................................................................59 3.2.6 FLUXOS AMBIENTALS .............................................................................................................................................60 3.2.7 RISCOS .....................................................................................................................................................................61

4 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES DE FORMA SIGNIFICATIVA ...........................................................................................................................................................62

4.1 NOUS SECTORS URBANITZABLES.......................................................................................................62 4.2 PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE.................................................................................63 4.3 ÀMBIT DE TRANSICIÓ (ZONA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL)...........................................................63 4.4 NOUS VIALS ............................................................................................................................................64

5 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL DE LES ÀREES D’INTERÈS .............................................................................66 6 CONTRIBUCIÓ DEL PGOU DE MAÓ A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL FIXATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, COMUNITARI, NACIONAL I AUTONÒMIC ................................................69 7 PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI......................................................................................70

7.1 GEA ..........................................................................................................................................................70 7.2 HIDROLOGIA (torrents, zones humides i aqüífers) ..................................................................................71 7.3 BIODIVERSITAT (hàbitats).......................................................................................................................72 7.4 PATRIMONI CULTURAL ..........................................................................................................................73 7.5 PAISATGE (qualitat i visibilitat) .................................................................................................................74 7.6 PAISATGE (connectivitat).........................................................................................................................75 7.7 AIGUA (distribució i sanejament) ..............................................................................................................75 7.8 ENERGIA (consum i canvi climàtic) ..........................................................................................................76 7.9 AIRE (contaminants, soroll, llum)..............................................................................................................77 7.10 RESIDUS ..................................................................................................................................................77 7.11 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS...............................................................................78 7.12 MOBILITAT ...............................................................................................................................................79 7.13 POBLACIÓ................................................................................................................................................80



7.14 RESUM DELS IMPACTES EN FUNCIÓ A L’ADAPTACIÓ A LES ESPECIFICACIONS AMBIENTALS DEL PTI 81

8 MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CONTRARRESTAR QUALSEVOL EFECTE SIGNIFICATIU NEGATIU ............................................................................................................................................83

8.1 GEA ..........................................................................................................................................................83 8.2 HIDROLOGIA (torrents, zones humides i aqüífers) ..................................................................................83 8.3 BIODIVERSITAT (hàbitats).......................................................................................................................83 8.4 PATRIMONI CULTURAL ..........................................................................................................................84 8.5 PAISATGE (qualitat i visibilitat) .................................................................................................................84 8.6 PAISATGE (connectivitat).........................................................................................................................85 8.7 AIGUA (distribució i sanejament) ..............................................................................................................85 8.8 ENERGIA (consum i canvi climàtic) ..........................................................................................................85 8.9 AIRE (contaminants, soroll, llum)..............................................................................................................86 8.10 RESIDUS ..................................................................................................................................................86 8.11 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS...............................................................................86 8.12 MOBILITAT ...............................................................................................................................................87 8.13 POBLACIÓ................................................................................................................................................87

9 ALTERNATIVES PREVISTES I RESUM DE LES RAONS PER LA SELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA PROPOSADA ..............................................................................................................................................................88

9.1 ALTERNATIVA 1 L’ESMENA A LES DETERMINACIONS DEL PTI.........................................................88 9.2 ALTERNATIVA 2 LA IDEA CONCÈNTRICA COM A MODEL DE PLANEJAMENT .................................88 9.3 ALTERNATIVA 3 EL PLA GENERAL COM A MOSAIC DE REFORMES PUNTUALS DE LES DETERMINACIONS VIGENTS (ALTERNATIVA ZERO) .........................................................................................88 9.4 ALTERNATIVA 4 EL PROJECTE D’ANTICIPACIÓ VOLUMÈTRICA DE LA CIUTAT..............................89 9.5 ALTERNATIVA 5 L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA .....................................................................................89

10 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT, DE CONFORMITAT AMB L’ARTICLE 15. 91

10.1 DEFINICIÓ I FUNCIONS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ............................................91 10.2 OBJECTIUS DEL PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL..............................................................................91 10.3 INDICADORS DE SEGUIMENT ...............................................................................................................92

10.3.1 GEA ...........................................................................................................................................................................92 10.3.2 HIDROLOGIA (TORRENTS, ZONES HUMIDES I AQÜÍFERS) .............................................................................................92 10.3.3 BIODIVERSITAT (HÀBITATS) ......................................................................................................................................93 10.3.4 PAISATGE .................................................................................................................................................................94 10.3.5 PATRIMONI CULTURAL ...........................................................................................................................................95 10.3.6 AIGUA (DISTRIBUCIÓ I SANEJAMENT)............................................................................................................................95 10.3.7 ENERGIA (CONSUM I CANVI CLIMÀTIC).........................................................................................................................96 10.3.8 AIRE (CONTAMINANTS, SOROLL, LLUM).........................................................................................................................96 10.3.9 RESIDUS ...................................................................................................................................................................97 10.3.10 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS ................................................................................................97 10.3.11 MOBILITAT ................................................................................................................................................................98 10.3.12 POBLACIÓ.................................................................................................................................................................98

11 RESUM NO TÈCNIC DE LA INFORMACIÓ FACILITADA EN VIRTUT DELS PARÀGRAFS PRECEDENTS 100

11.1 PRESENTACIÓ DEL PGOU DE MAÓ. SÍNTESI DEL CONTINGUT, PRINCIPALS OBJECTIUS DEL PLA I RELACIONS AMB ALTRES PLANS CONNEXES .......................................................................................100

11.1.1 CRITERIS I OBJECTIUS .........................................................................................................................................100 11.1.2 DESCRIPCIÓ DEL PLA ...........................................................................................................................................101 11.1.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS .............................................................................................................................103

11.2 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI I LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA ..................................................................................................................106

11.2.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI ........................................................................106 11.2.2 EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA .................................................................................................112

11.3 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES DE FORMA SIGNIFICATIVA .......................................................................................................................................112



11.3.1 NOUS SECTORS URBANITZABLES......................................................................................................................112 11.3.2 PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE ................................................................................................113 11.3.3 ÀMBIT DE TRANSICIÓ (ZONA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL)..........................................................................113 11.3.4 NOUS VIALS............................................................................................................................................................113

11.4 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL DE LES ÀREES D’INTERÈS ................................................................114 11.5 CONTRIBUCIÓ DEL PGOU DE MAÓ A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL FIXATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, COMUNITARI, NACIONAL I AUTONÒMIC .....................114 11.6 PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI I MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CONTRARRESTAR QUALSEVOL EFECTE SIGNIFICATIU NEGATIU ...............................................115 11.7 ALTERNATIVES PREVISTES I RESUM DE LES RAONS PER LA SELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA PROPOSADA ........................................................................................................................................................118

11.7.1 ALTERNATIVA 1 L’ESMENA A LES DETERMINACIONS DEL PTI ........................................................................119 11.7.2 ALTERNATIVA 2 LA IDEA CONCÈNTRICA COM A MODEL DE PLANEJAMENT.................................................119 11.7.3 ALTERNATIVA 3 EL PLA GENERAL COM A MOSAIC DE REFORMES PUNTUALS DE LES DETERMINACIONS VIGENTS (ALTERNATIVA ZERO).............................................................................................................................................119 11.7.4 ALTERNATIVA 4 EL PROJECTE D’ANTICIPACIÓ VOLUMÈTRICA DE LA CIUTAT .............................................119 11.7.5 SELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA........................................................................................................119

11.8 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT, DE CONFORMITAT AMB L’ARTICLE 15. .......................................................................................................................................................120

12 REFERÈNCIES ............................................................................................................................................121 ANNEX 1. PROPOSTA DE XARXA PER LA REUTILITZACIÓ D’AIGUA DEPURADA DE L’EDAR MAÓ-ES CASTELL...................................................................................................................................................................................122 ANNEX 2. PRINCIPALS CANVIS DE QUALIFICACIÓ DE LA PROPOSTA RESPECTE EL PGOU VIGENT (2002)...................................................................................................................................................................................123 ANNEX 3. AFECTACIÓ DE L’ÀREA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL COSTANERA EN LA PROPOSTA DEL PGOU...................................................................................................................................................................................124 ANNEX 4. ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS EN RELACIÓ AMB LA PROPOSTA .......................125 ANNEX 5. MATRIU D’IMPACTE................................................................................................................................126



1 INTRODUCCIÓ

Aquest informe de sostenibilitat ambiental es redacta en compliment de l’establert per la Llei 9/2006 de

28 d’abril sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i la Llei

11/2006 de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a

les Illes Balears, i en funció de l’informe de referència de la Conselleria de Medi Ambient del Govern

Balear, rebut el 27 d’abril de 2007, amb el títol “Adaptació al PTI i revisió del PGOU de Maó”.

D’acord amb l’ens competent, s’han decidit quins han de ser els aspectes rellevants per la diagnosi i

avaluació dels impactes, que es concreten en biodiversitat, gea, hidrologia, vectors ambientals, patrimoni

cultural i paisatge. Tenint en compte la condició de reserva de la biosfera de l’illa de Menorca, es tenen

en especial consideració les especificacions de les proteccions establertes pel Pla Territorial Insular.

Com a mètode d’avaluació es fa una check list, considerant com a accionns impactants els aspectes del

planejament (establiment i regulació de les zones i dels sistemes i normativa de caràcter general amb

incidència ambiental) sobre la matriu biofísica que els suporta i que s’estructura en els aspectes

rellevants de la diagnosi.

La caracterització i avaluació dels impactes es fa segons el que estableix l’annex II de la Llei 9/2006:

Les característiques dels efectes i de l’àrea probablement afectada, considerant en particular:

a) La probabilitat, durada, freqüència i reversibilitat dels efectes.

b) El caràcter acumulatiu dels efectes.

c) El caràcter transfronterer dels efectes.

d) Els riscos per a la salut humana o el medi ambient (ocasionats per accidents, per exemple).

e) La magnitud i l’abast espacial dels efectes (àrea geogràfica i volum de la població que puguin resultar

afectats).

f) El valor i la vulnerabilitat de l’àrea probablement afectada a causa de:

1r Les característiques naturals especials o el patrimoni cultural.

2n La superació d’estàndards de qualitat ambiental o de valors límit.

3r L’explotació intensiva del sòl.

4t Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o

internacional.

Aquests efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius,sinèrgics, a curt, mitjà i llarg

termini, permanents i temporals,positius i negatius.

Es té en compte el contigut i nivell de detall del PGOU. En les àrees urbanes la cartografia es presenta

en dos formats; al detall 1:1.000 en forma de quarterons pel que fa a la ciutat de Maó i a la resta de

nuclis urbans, i a l’escala 1:2.000 la ciutat de Maó per tal de tenir una visió de conjunt.



Pel Sòl no urbanitzable, l’escala de presentació és de 1:5.000 i la de treball per la diagnosi és la de

1:5.000.

Actualment el pla es troba en fase d’aprovació inicial i alguns dels factors poden canviar durant el procés

d’al·legacions públiques.

Així mateix, aquells impactes que poden produir-se durant el desenvolupament del planejament derivat,

no són objecte de la present avaluació, si bé en alguns casos en què aquests s’han detectat i que no han

pogut regular-se per la normativa del PGOU, en aquest informe s’han intentat minimitzar amb

l’establiment de recomanacions concretes.



2 PRESENTACIÓ DEL PGOU DE MAÓ. SÍNTESI DEL CONTINGUT, PRINCIPALS OBJECTIUS DEL PLA I RELACIONS AMB ALTRES PLANS CONNEXES

2.1 CRITERIS I OBJECTIUS

La revisió del PGOU de Maó es redacta amb l’objecte de realitzar i actualitzar les determinacions de

l’anterior PGOU de 1987 i per adaptar el planejament al PTI.

Actualment gairebé tot el terme municipal de Maó es troba dins de l’àmbit de les nombroses figures de

protecció que s’han imposat a partir de la llei 1/1991 d’espais naturals protegits i règim urbanístic de les

àrees d’especial protecció (ANEI, ARIP) fins a les noves introduïdes pel Pla Territorial Insular (ANIT,

AIP). Aquesta circumstància facilita la protecció del medi natural del municipi i la seva ordenació. A més,

la Declaració de Reserva de la Biosfera l’octubre de 1993, per el Comitè MAB de la UNESCO i la seva

incorporació a la xarxa mundial d’Indrets Singulars, demostra la posició que va ocupant la illa, no tant

sols com a valor científic si no també, com a destí turístic, culte i exigent. Aquest és el marc que ha dictat

els principals objectius ambientals del PGOU, i en concret, l’objectiu principal d’aquesta revisió del PGOU

és adequar a l’escala municipal, les disposicions de protecció, zonificació i regulació que ve del PTI. Això

s’ha fet mantenint una continuïtat quant a nomenclatura respecte el PG vigent, pel que fa a les zones i

els sistemes.

La proposta del Pla en relació a la planificació i gestió del territori es desenvolupa en tres eixos:

- la millora i gestió del paisatge com a suport del desenvolupament territorial sostenible a

partir de la conservació dels valors més rellevants,

- l’aportació de criteris per potenciar l’activitat agrícola que és la que manté el paisatge rural,

relacionant-la amb activitats de turisme

- la contribució a la millora ambiental amb criteris de sostenibilitat a través de la gestió dels recursos: de l´aigua, dels residus, i de l’energia, introduint aspectes presents en les darreres

Directives Europees aprovades, com a garantia de preservar les exigències de qualitat pel el

desenvolupament de la illa.

Té els següents criteris:

- Preservar i potenciar els paisatges pròxims. El concepte clau de mosaic s’ha seguit per tal de

considerar, conèixer i potenciar l’establiment d’usos i funcions urbanes diferents de les

d’habitatge convencional; produir el procés d’ocupació sobre la base de les infrastructures

existents i la base topogràfica; establir que els desenvolupaments amb planejament derivat han

de tenir accés des de la carretera de st. Lluís i no des de la via de Ronda; respectar el criteri

d’espais lliures oberts a l’entorn de la via Ronda, compatibles amb usos periurbans col·lectius. En

aquest context, també es proposa l’estructura viària en xarxa com a element del vianant i el

ciclista.



- Oferir creixement amb diferents solucions tipo-morfològiques en el medi urbà, per cobrir tots

els registres de la demanda i evitar la formació de ghettos.

- Conservar i actualitzar el patrimoni col·lectiu

- Energia i residus. Tenir especial cura de les opcions que poden afectar el futur dels sòls i la

qualitat del territori, que són algunes de generació d’energia (parcs eòlics, alta tensió,

oleoductes, gasoductes, abocadors i elements de gestió de residus urbans, industrials i

agrícoles) i potenciar aquelles que plantegen oportunitats d’eficiència i estalvi energètic a llarg

termini, autonomia i valorització de cultius que poden mitigar el procés d’abandó de cultius

(cultius energètics, alternatives domèstiques i energia fotovoltaica).

Els tres objectius principals en sòl urbà i urbanitzable del nou PG són:

- Maó, centre de serveis. Ampliació de la ciutat interior:

o Crear les condicions perquè la zona de S’Esplanada impulsi el seu caràcter de centre

comercial i de serveis, i, també, d’acord amb el Pla Director d’Usos sobre el sòl de

domini públic i de disposició de l’administració municipal als antics Quartels de Santiago,

considerar el caràcter estratègic del lloc i servir de suport a una ampliació de la

centralitat de la ciutat.

o Formular instruments per tal de conduir operacions de transformació del PG86,

paralitzades dins de la ciutat de les rondes (Es Freginal com a gran pulmó de la ciutat,

ordenar l’espai de la Sínia des Cuc i unitats de gestió per materialitzar els objectius

previstos en el PG86 a la Sínia de Bep Frare).

o Potenciar els equipaments i preveure equipaments futurs i reserves.

- Eixos orbitals: una nova estructura general

o Doble via orbital des de POIMA fins Es Castell (oest-est) i des de Santa Maria a Sant

Lluís (direcció aproximada a la carretera actual de Sant Lluís). L’objectiu és derivar les

circulacions d’interconnexió entre els principals nuclis de població i en relació amb la

carretera de la Ciutadella, el port i l’aeroport. Aquesta implantació implica la

transformació de les Rondes de vies ràpides a avingudes urbanes, i, en la carretera de

Sant Lluís, de carretera a avinguda o passeig.

- Sectors de desenvolupament urbà

o A partir de la previsió de creixement de la població del nucli a l’horitzó de 2015 és de 6.792 habitants, a la ciutat de Maó es classifiquen unes 38 ha de Sòl Urbanitzable

Programat per a usos no industrials, com a sectors de continuïtat: Santa Maria, 14 ha,

Santa Magdalena, 11 ha, Jardins Malbúger, 12 ha, i altres, 4 ha.

Els objectius del Sòl No Urbanitzable són:



- Preservar el medi natural del municipi de Maó amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les

generacions futures i presents

- Protegir aquests sòls del procés d’urbanització.

- Protegir els hàbitats per tal de mantenir els processos ecològics i potenciar la biodiversitat, alhora

que es preserven i milloren les activitats productives del territori que han constituït un paisatge

excepcional. Potenciar l’activitat agrícola.

- Protecció del paisatge, incloent els elements de patrimoni cultural que l’estructuren. Es proposa

elaborar una Carta de Qualitat paisatgística del territori de Maó.

- Establir els criteris tècnics de millora ambiental de les edificacions destinades a habitatge

rural en sòl no urbanitzable, així com les instal·lacions de caràcter públic i social, per tal de

garantir l’equilibri ecològic.

- Definir els usos i activitats compatibles amb la preservació del medi natural, des de la

racionalitat en l’ús dels recursos naturals. Gestió de l’aigua, residus, energia. Turisme rural i

agricultura entesos com a productes de marca.

2.2 DESCRIPCIÓ DEL PLA

Els aspectes a destacar quant a incorporacions d’aquest PGOU es detallen a continuació.

2.2.1 ELS SISTEMES

Els sistemes bàsics del territori

El Sistema hidrogràfic: El sistema hidrogràfic comprèn aquells sòls que acondueixen les aigües

superficials i recullen les aigües de pluja i que constitueixen les lleres naturals de desguàs. Regula la

franja de protecció del sistema, els riscos d’inundabilitat, i les aigües superficials de S’Albufera des Grau.

El Sistema viari: en SNU es basa en les traces històriques que han construït l’espai rural del terme des

de la vialitat. S’identifiquen el camí de cavalls i camins rurals (V3). Els regula de cares a la permeabilitat,

el drenatge i la creació de nous camins per ús agrícola. També, l’accessibilitat al medi rural amb vehicles

motoritzats.

Sistemes viaris, d’equipament i serveis tècnics, aeroporturari i portuari:

Les qüestions principals són la nova utilització com a centre socio-sanitari de l’actual edifici hospitalari de

la Verge del Toro; dos futurs instituts d’educació secundària (en el marc de dos plans especials) i sòl per

centres educatius dins el sòl urbà. Es preveu també sòl i edificis per fer front a les noves necessitats en

el marc dels usos cívics, culturals i administratius; un centre de rehabilitació;l’ampliació de l’hipòdrom i

l’aeròdrom i la perspectiva d’un centre polivalent i dinamitzador.



Estructua viària i àrees d’aparcament: V1 (viari territorial), incorporant tres nous elements; V2

(carrers); V3 (camins rurals); Rv (reserva del sistema viari), incorporant dos nous elements, per fer

possibles les noves vies orbitals, en compliment del pla vigent i Aa (àrees d’aparcament),

s’afegeixen noves àrees per cobrir el dèficit detectat de més de 4.000 places.

Equipaments: Eq.Ed (Educatius); Eq.S+Ss (sanitari i de serveis socials); Eq.Es (esportiu);

Eq.C+C+A (civic, cultural i administratiu); Eq.Sc (seguretat civil); Eq.CT (cementiri i tanatoris);

Eq.Mt (militar i de defensa); Eq.alt (genèric o polivalent o reserva).

Serveis tècnics: ST.Abd (abastament d’aigua i distribució); ST.S+D (sanejament i depuració);

ST.ptdE (producció d’energia, transformació i distribució); ST.tC (telecomunicacions); ST.Tr

(plantes tractament d’aliments i de residus); ST.alt (altres o àrees de reserva)

Sistema aeroportuari (SA). Segons el que preveu el Pla Director

Sistema portuari (SP). En resposta a l’increment de les activitats nàutiques i el progressiu canvi i

desaparició de les activitats militars navals, es plantegen els següents objectius: reversió de la illa

de Pinto al domini municipal, evitar la disminució de la làmina d’aigua per la construcció o

ampliació dels molls, promoure les millores en l’ancoratge ordenat dels vaixells del port.

Sistema d’espais lliures:

Espais lliures urbans, es divideixen en Pu (Parcs Urbans); Jp (Jardins públics) i Pl (Places).

Espais lliures complementaris, es divideixen en Pr (Franges de protecció d’infraestructures) i sp

(Sols privats de servitud pública)

Espais oberts protegits periurbans i territorials. PTI (Protecció PTI); aPTI (Nova Protecció).

Són sistemes nous, les determinacions dels quals venen determinats pel PTl. En alguns casos el

PG preveu PE per facilitar i concretar els usos condicionats pel PTI en zones amb nivell de

protecció. En el cas de les aPTI són novetats d’aquest PG d’ampliació o de nova creació del

espais del PTI per adaptar-se al nou PG (p.e. corredor verd en la zona entre el sistema

aeroportuari i l’àrea industrial POIMA)

Reserves: Pt (Paisatge de transició). Àrea de sòl rústic i de reserva pròxima a la ciutat, entre

Gràcia i Trepucó que no generin expectatives de creixement urbà, entès com a continuïtat dels

teixits i usos residencials. Es promouen com a àrea mixta que compatibilitzi la protecció dels

espais lliures i la gestió dels sistemes d’equipaments. Es preveu la formació de la clau Pt/8, nous

establiments amb patrons d’establiment rústics.

2.2.2 QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Normativa general del sòl rústic:



S’estableixen paràmetres generals d’ordenació del sòl rústic que fan referència a les disposicions

generals, usos permesos, estructura de la propietat del sòl, i finalment, indicacions de caràcter general

relatives a les construccions existents, noves o ampliacions d’habitatges rurals, així com a les

construccions les destinades a usos pecuaris, forestals o agrícoles, indicacions de caràcter general

relatives a la protecció del medi i indicacions de caràcter general relatives a les instal·lacions de energia

alternativa.

Les zones:

La qualificació del sòl no urbanitzable s’estableix de la següent manera:

ZONA DE PROTECCIÓ AGRICOLA -RAMADERA (CLAU 11)

ZONA RURAL (CLAU 12)

NUCLIS RURALS (CLAU 13A)

HORTAL D’OCI (CLAU 13B)

ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL (CLAU 14)

ZONA DE PROTECCIÓ MIXTA FORESTAL I AGRICOLA (CLAU 15)

ZONA DE PROTECCIÓ AGRICOLA -PAISATGÍSTICA (CLAU 16)

ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA (CLAU 17)

En funció de paràmetres definidors de cada àrea les zones es caracteritzen i es divideixen en subclaus

(A, B, C) que condueixen a regulacions específiques. Aquests paràmetres definidors són, en cas de les

àrees agrícoles i zones rurals: Km pedra seca/ha, % Forestal, % Cultius secà i regadiu % Edificació, %

Pendents 0-6% i % Abandó. En el cas de la qualificació forestal, a la composició vegetal de la cobertura

boscosa. Per les zones mixta forestal i agrícola és una combinació d’ambdós indicadors.

El 3 de abril de 1999 es va promulgar la llei 6/99 de las DOT de les Illes Balears modificada

posteriorment per la Llei 9/99 de mesures cautelars i d’emergència, mentre que el 25 de abril 2003 ha

estat aprovat definitivament del Pla Territorial Insular de Menorca. El PGOU estableix d'acord amb la

legislació anterior les següents zones dintre del sòl rústic. S’han redibuixat els límits de les àrees

delimitades pel PTI, per raó de treballar en una escala major (1:5.000) que la del PTI (1:25.000), pròpia

d’un planejament urbà, tal com s’expressa en el article 25 de les DOT: Els plans territorials parcials

delimitaran les diferents categories de sol rústic que es descriuen en aquest capítol, emprant l’escala

1:25.000 la delimitació precisa d’aquestes categories correspondrà als instruments de planejament

general i es referirà a elements físics fàcilment identificables sobre el terreny.



Per tant, el criteri d’ordenació per el sòl rústic ha estat el respecte a les delimitacions de les àrees i

proteccions proposades pel PTI, ajustant-les en una escala pròpia d’un Pla General. La proposta s’ha

basat en la identificació de les característiques pròpies de cada lloc, fet que fa necessari la divisió en

unitats de paisatge d’una escala menor que les àrees delimitades pel PTI. En cap cas l’interès no s’ha

dirigit a la modificació del rang de protecció actual, sinó al reconeixement de les diferents qualitats de

cada lloc que necessiten diferents tipus de gestió.

Els canvis operats més significatius s’han limitat a les següents accions:

1 Redibuixar els límits d’algunes zones canviant d’escala, seguint el parcel·lari i la trama dels murs de

pedra seca.

2 Augmentar el nivell de protecció i/o agrupar àrees en diferents tipus de protecció en una única, sempre

implementant el criteri bàsic d’increment del rang de protecció existent definida pel PTI vigent.

3 En el cas de la categoria denominada Àrees d’interès Paisatgístic (AIP), s’ha augmentat la superfície

protegida, afegint les àrees dels vessants més visibles que resulten dels estudis de visibilitat elaborats

per el equip redactor.

Les zones, són, per tant:

A. Sòl Rústic Comú, que comprèn les següents àrees, amb les seves corresponents divisions zonals:

A1. Àrea d'Interès Agrari (AIA): Es regula per les determinacions gràfiques i normatives establertes pel

P.G.O.U., mitjançant les qualificacions urbanístiques que atribueix a aquests mateixos sòls,

corresponents als terrenys qualificats com zona de protecció Agrícola-ramadera (clau 11) que comprèn,

al seu torn, les dues següents subzones:

Zona de protecció Agrícola -ramadera 11A

Zona de protecció Agrícola -ramadera 11B

Correspon al territori tabular amb bombaments que defineixen el migjorn de Maó, sense barrancs

i a la zona de plana al nord de Binidali

A2. Àrea de sòl rústic de règim general (SRG): Integrada per la resta de sòl rústic comú (no protegit),

que comprèn les següent zones:

Rural 12

Comprèn les zones amb alta concentració d’abandó i absència de protecció i que es troben

compreses per la ciutat de Maó, el polígon industrial i l’aeroport.

Nuclis rurals 13A

Correspon a les àrees del Camí de Baix (el nucli es troba dins de l’àrea de transició d’urbà a rural

entre Maó i Llucmaçanes), Serra Morena (el nucli es troba a l’interior de l’ANEI, la franja més

oriental està catalogada com zona d’alzina protegit), Camí de la Fernanda (la part sud del nucli



es localitza a una àrea de transició d’urbà a rural de Llucmaçanes. El nucli està dins de l’àrea

d’influència de l’aeroport)

Hort d’oci 13B

És el Talatí de Baix, nucli amb accés pel camí de Talatí, una desviació de la carretera Me-1.

B. Sòl Rústic d’especial protecció, que comprèn al seu torn les següents àrees i zones:

B1. Parc Natural de S’Albufera d’Es Grau, Illa d’en Colom i Cap de Favaritx. Es regula per l'establert

en el Decret 50/1995, de 4 de maig, pel qual es declara Parc natural s’Albufera d’Es Grau, illa d’en

Colom i Cap de Favaritx. A més de per el previst en el Pla Especial de Protecció de S’ Albufera des Grau

i en el P.O.R.N. (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals).

B2. Àrea Natural d'Especial Interès, (ANEIS): Es regula per l'establert en la Llei d'Espais Naturals

mitjançant de les qualificacions urbanístiques que atribueix a aquests mateixos sòls, corresponents a les

següents zones i subzones:

ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL, clau 14, que comprèn al seu torn les següents subzones:

Zona de protecció forestal 14A (ullastrar i aladern): Al sud del terme municipal.

Zona de protecció forestal 14B (socarrells, xipell i romaní). Punta nord-oest del

municipi

Zona de protecció forestal 14C (ullastral i alzinar): Area al nord de la badia de Maó.

Aquesta zona comprèn les àrees: ANEI de Biniparratx a Llucalari (m-11), les adjacents

ANIT i una part de l’àrea AIA delimitades pel PTI vigent. En aquest pla, s’ha redibuixat els

límits de les àrees delimitades pel PTI, per raó de treballar en una escala major (1:5.000)

que la del PTI (1:25.000), pròpia d’un planejament urbà, tal com s’expressa en el article

25 de les DOT: Els plans territorials parcials delimitaran les diferents categories de sol

rústic que es descriuen en aquest capítol, emprant l’escala 1:25.000 la delimitació

precisa d’aquestes categories correspondrà als instruments de planejament general i es

referirà a elements físics fàcilment identificables sobre el terreny. El criteri d’aquestes

noves delimitacions va ser sempre augmentar el percentatge del sòl rústic protegit definit

pel PTI.

ZONA DE PROTECCIÓ MIXTA AGRÍCOLA –FORESTAL, clau 15, que comprèn al seu torn les

següents subzones:

Zona de protecció mixta agrícola –forestal, clau 15A: Zona nord del municipi de Maó,

entre el Albufera des Grau i el Cap de Favaritx

Zona de protecció mixta agrícola –forestal, clau 15B: Zona sud del Albufera des Grau

Zona de protecció mixta agrícola –forestal, clau 15C: Zones que tanquen la gran

plana nord, al oest del municipi.



ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA, clau 17. Aquesta zona comprèn una part de les àrees

següents: ANEI me-6, d’Addaia a s’Albufera, ANEI me-7, s’Albufera des Grau, ANEI me-19,

Penyes d’Egypte i part de la ANIT adjacent.

B3. Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP): “Horts de Sant Joan”. Es regula pel previst en la Llei

d'Espais Naturals i, a més, per la normativa establerta per el PTI corresponent a les àrees rurals d’Interès

Paisatgístic i les determinacions gràfiques establertes pel present P.G.O.U., corresponents a la zona de protecció agrícola-paisatgística (clau 16). Correspon a la horta de fons al·luvial a les portes de Maó,

als vessants que l'envolten a sud-oest i a les rieres que aboquen en aquesta.

Aquestes qualificacions poden anar acompanyades de subíndexs per regular condicions específiques de

caràcter ambiental o patrimonial i que són:

subíndex ¨a¨: interès connector: Formen part d’aquests espais els corredors fluvials, una sèrie d’espais

forestals, i alguns espais agrícoles i agroforestals.

subíndex ¨b¨: zona de alt valor ecològic i paisatgístic: En concret s’inclouen, fora i dins dels límits de les Àrees

Naturals d’Especial Interès:

• La franja de 100 metres de línia de costa

• Sistemes dunars

• Illots

• Zones humides

• Cims

• Barrancs

• Penya-segats

• Alzinars

• Sivinars

• Ullastrars

• Marines d’aladerns

• Marines d’ullastre i aladern

• Vegetació sobre penyal litoral

subíndex ¨c¨: zones de valor per la seva singularitat visual

subíndex ¨d¨: protecció de bens d’interès arqueològic, arquitectònic i etnològic: Inclou els BIC i la zona

arqueològica de Trepucó i de Talati, a més dels elements d’interès etnològic, dispersos pel municipi.

2.2.3 QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ I URBANITZABLE1:

Zones:

1 Informació extreta de l’abstract provisional del PGOU.



Es vol fomentar la diversificació de les solucions tipo-morfològiques per tal d’establir les bases per la

integració social i evitar la formació de ghettos. Com a novetats respecte el PG vigent:

Incorporació de l’ús restaurant i bar en el casc antic (clau 1) i carrers de cases (clau 2).

Canvi de qualificació de les cases de Malbúger de clau 1 a clau 4 (cases unifamiliars aïllades en

parcel·les)

Aplicació de la clau 6 (edificis de pisos, aïllats i en parcel·les) a les zones de nous creixements.

S’obre una nova clau de patrimoni (8r. Recintes amb patrons d’establiments rústics) per tal de desplegar

la ciutat actual convencional de forma compatible amb els carrers i camins procedents d’una anterior

organització territorial. Aquesta clau és aplicable als nous creixements i en situacions interiors actuals.

Sectors de planejament derivat:

En sòl urbà, es plantegen un seguit d’Unitats d’Actuació, algunes de noves2 i d’altres redefinides o que

substitueixen les del PG vigent3, i Plans Especials de Reforma Interior, nous o de redefinició.

El més rellevant és el nou creixement en actual sòl no urbanitzable. El sòl urbanitzable figura només

com a programat, ja que s’ha oper evitar definir sectors de sòl urbanitzable no programat. Tal com es

comenta al capítol 11 de la memòria del PGOU, es proposen 117,29 ha de SUP. D’aquestes, 46,8 ha no

eren previstes pel PG vigent i són propostes directament relacionades amb el PGOU. D’aquest nou SUP,

38,6 ha són d’ús residencial a la ciutat de Maó i s’han definit a partir del dimensionat establert mitjançant

les previsions de població pel del 20154. La resta del SUP nou previst són les 3,99 ha de sòl industrial a

la ciutat de Maó, les 4,2 ha de la ciutat de Sant Climent, que absorbirà el creixement vegetatiu d’aquest

nucli.

Taula 1 Sectors de sòl urbanitzable programat

2 Del nucli de Maó: S’Esplanada, Accés Ciutat-Port pel claustre del carme, Plaça d’Eivissa, Dalt Vilanova, Vasallo,

Casa Sancho, CA.TI.SA, A. de Oquendo, Grup de UA relacionades amb el nou barri del passeig de Circumvalació,

A.Clavé/Rondes i Cap de Rengle a S’Ateneu.

3 Del nucli de Maó: Santiago, Sínia d’Es Cuc, Sínia Bep Frare i Serra Morena.

4 Els càlculs del nombre màxim d’habitatges programats concorden amb els estudis de dimensionat de la ciutat

(capítol 4.3 de la Memòria) entenent que la prognosi es realitzava per la ciutat de Maó estrictament, sense

considerar ni els demés nuclis ni les zones turístiques.Les estimacions del Pla projecten un augment de població de

7.150 habitants en l’horitzó 2015 (veure apartat 4.3.3 de la memòria del Pla). Amb un índex d’ocupació d’habitatge

de 2,3 persones, els nous habitatges necessaris s’estimen en 2.953. Tenint en compte els sectors que no s’han

desenvolupat, s’estima que calen 1.224 habitatges en nous desenvolupaments urbans (2.953 – 1.729).



Les propostes que deriven del PG vigent (i per tant no són objecte d’avaluació d’aquest ISA) són el SUP

4 (Zona industrial POIMA 5a. Fase). Les 24,63 ha de sòl urbanitzable per ús turístic a Canutells, s’han

establert seguint els criteris del PDI (veure apartat 4.4.5 de la memòria del PGOU) i es vol incorporar i

definir novament la UP4 del PG vigent, adaptant la ordenació del PTI. Actualment no és sòl rústic. Per

tant, com a sectors nous hi ha:

Taula 2 Nous creixements de SUP (no derivats del PG vigent)

Sectors de Continuïtat Superfície (ha) Descripció

Santa Maria 14,57 El SUP 1, Camins de Santa Maria té l’objectiu de facilitar la continuïtat

urbana entre Malbúger i Vives Llull. Es situa sobre sòl agrícola.

Santa Magdalena 10,58 El SUP 2, Santa Magdalena, es crea per facilitar la integració de dos

instituts amb 1.153 alumnes al teixit de carrers de la ciutat. Es situa sobre

sòl agrícola.

Jardins de Malbúger 2 13,45 El SUP 3 es proposa donar continuïtat a Jardins de Malbuger 1, ja existent.

Es situa en sòl agrícola actual.

Àrea d’activitats

logístiques

3,99 El SUP 5 es crea per definir una nova àrea d’activitats logístiques, amb ús

industrial.

Total Maó 42,59 38,6 ha són d’ús residencial, i 3,99 ha són d’ús industrial

Sant Climent 4,2 El SUP 6, Sant Climent (nucli que actualment no té sòl urbantizable) és de

4,2 ha. Es proposa un nou sòl a la carretera de Binixíquer.

TOTAL NOU SUP 46,8 ha

D’altra banda, es proposen plans especials, alguns d’ells en actual SNU:

PE1: Equipament i serveis a Dalt de Sant Joan (en actual zona SNU, classificada d’AIP per part

del PTI), PE2: Equipament i serveis a Circumval·lació (en SNU), PE3: Ampliació del cementiri (en

SNU, incorpora nous usos pel cementiri), PE4, Equipaments i serveis a la variant de la carretera

de Sant Lluís, amb la finalitat d’ordenar l’aeròdrom i el possible creixement de l’hipòdrom, PE5,



Equipaments i serveis a Binitalfà vell, al límit de terme amb Sant Lluís i enfront de PE4 (SNU), PE6

Variant arterial a l’entorn de La Salle, (en actual sòl agrícola), PE7 de protecció del quadrant de

Llucmaçanes (complementant les qualificacions del PTI i del PG vigent, en la zona de nuclis rurals

que queden fora d’ordenació), PE8 illa del Rei (destaca l’eliminació dràstica de les noves

construccions) i PE9 la mola (protecció del patrimoni).

Aspectes destacats de la normativa

Pel que fa a les edificacions, es legalitzen algunes situacions que eren contradictòries amb el PG vigent.

També, es posen algunes restriccions, en compliment del PTI, per exemple la més destacable és l’alçada

dels edificis en PB+3 com a alçada màxima. També, com a novetat, s’estableix distinció entre

“disconforme” i “fora d’ordenació”, així, mentre els primers poden ser compatibles amb el Planejament,

els segons afecten la seva funcionalitat i són incompatibles.

S’incorpora una categoria nova en llicència d’obres, les “obres d’impacte al paisatge urbà”, per poder

incorporar les obres menors que causen impacte en el paisatge urbà, i que no tenien regulació

específica.

Així mateix, s’estableixen mesures per regular l’impacte al paisatge urbà en els edificis del nucli

tradicional.

Com a nous paràmetres d’ordenació, s’incorpora el concepte de “verd integral”, que fa referència a verd

sense cap construcció al dessota, per permetre la recàrrega de l’aqüífer. El concepte “Ajardinament

d’integració” per facilitar la dominància de les solucions amb jardins del paisatge urbà.

Finalment, en les normes transitòries es vol destacar PERI que formaven part del PG vigent i que en no

estar executats en aquesta revisió, s’abandonen.

2.2.4 NORMATIVA DE CARÀCTER GENERAL AMB RELLEVÀNCIA AMBIENTAL I PATRIMONIAL

Es desenvolupen uns capítols específics de protecció que fan referència prioritàriament al sòl rústic, però

que també afecten al sòl urbà i urbanitzable. Són els capítols d’indicacions de caràcter general relatives a la protecció del medi i indicacions de caràcter general relatives a les instal·lacions d’energia alternativa i bàsicament regulen aspectes per la protecció dels hàbitats, la connectivitat, la

contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, la contaminació de les aigües i la protecció del paisatge.

Aixímateix, s’elabora un catàleg que inclou els indrets del patrimoni històric i cultural (BICs) i etnològic.

Destaca la normativa que estableix directrius, algunes de caràcter ambiental, pel desenvolupament dels

PP.



2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS

2.3.1 PLA TERRITORIAL INSULAR (PTI)

El Pla Territorial Insular fou elaborat posant un gran èmfasi en la protecció de les zones més vulnerables.

De fet, consolida grans àrees que ja estaven protegides amb anterioritat5, incorpora aspectes de

connexió entre espais protegits i resguarda zones d’alta vulnerabilitat per la seva alta exposició visual.

Aquest esperit de conservació s’uneix a l’interès per preservar i potenciar el paisatge rural i les activitats

productives que fomenten el seu manteniment6. Un dels seus objectius principals és incrementar el sol

rústic protegit per el seu interès natural. Es resguarda la no proliferació de noves construccions i es

controla l’expansió de les urbanitzacions de costa7.

El PTI delimita unes àrees sostretes del desenvolupament urbà, zonificades com:

- Àrees Naturals d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP): Parc Natural de s’Albufera des Grau,

ANEI, alzinars, illots, franja costanera, zones humides, dunes i vegetació associada, penya-segats i

vegetació rupícola, formacions d’aladern, taques d’ullastrar dintre d’ANEIs, i barrancs.

- Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) (protecció normal).

- Àrees de Prevenció de Riscos: risc d’inundació, risc per presència d’argiles expansives, risc d’erosió

(pèrdues de sòl) i risc d’incendi.

- Àrees de Protecció Territorial: ribera de mar, franja costanera (500 m), bandes de protecció

d’infrastructures (metres a cada costat): xarxa viària principal (25 m), xarxa viària secundària (18 m),

xarxa viària turística (10 m) i xarxa elèctrica d’alta tensió (45 m).

- Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP): Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP) i Àrees d’Interès

paisatgístic (AIP).

- Àrees d’Interès Agrari.

- Àrees de Transició: Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), Àrees Naturals d’Interès Territorial

(ANIT), Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP), APT de protecció

costanera i Àrees de transició del sòl rústic a l’urbà.

- Àrees de Sòl Rústic de Règim General.

A més, el PTI regula aspectes relacionats entre d’altres aspectes, amb:

5 El Pla Territorial parteix de la Llei 1/1991 d’Espai Naturals que derivà en la declaració de 19 Àrees Naturals d’Especial Interès

(ANEI) (situades principalment a la part nord de Tramuntana) y d’una àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP), que coincideix amb

la zona dels Horts de Sant Joan.

6 Incorporació de les AIA (Àrees d`interès agrari) per preservar la estructura rural tradicional del territori.

7 Àrees de reconversió territorial (ART) per tal d’establir criteris urbanístics que garantitzin la consecució dels objectius d’idoneïtat i

qualitat dels desenvolupaments turístics.



- Prevenció d’incendis: manteniment i foment de la gestió forestal i agropecuaria.

- Erosió: Estableix regulació i limitacions específiques per limitar la incidència dels processos

erosius en les Àrees de Protecció de Riscos.

- Biodiversitat: la protecció de les comunitats vegetals, regulant activitats i usos que acompanya la

zonificació. Particularment, en l’ANEI determina zones amb alt nivell de protecció. Es

distingeixen diferents cobertures vegetals amb regulació específica. Dins de les seves

competències, també limita la pressió antròpica sobre les aigües interiors. Pel que fa a la fauna,

estableix actuacions específiques de recuperació i gestió de la fauna, d’acord amb les iniciatives

de la Reserva de la Biosfera.

- Patrimoni històric i cultural: El PTI estableix que els catàlegs de patrimoni històric existents s’han

de completar, tenint en compte els tres grans grups, com són el patrimoni arquitectònic,

l’etnològic i l’arqueològic.

- Infrastructures de transport: proposa ampliar i millorar en general l’oferta de serveis regulars, amb

la inclusió específica de línia exprés Maó-Ciutadella i Maó-Aeroport. Pel que fa a la xarxa viària,

preveu la construcció de la variant de l’Hospital de Maó entre la PM-704 (Maó-Sant Climent) i la

PM-703 (Maó-Sant Lluís). Es jerarquitza i millora de la xarxa viària, reduint la pressió circulatòria

sobre nuclis urbans

- Ports: el PTI contempla dues actuacions estratègiques: el trasllat de les instal·lacions de

descàrrega i emmagatzematge de combustible i la reordenació de la zona alliberada pel trasllat

d’aquestes instal·lacions.

- Aeroport i transport aeri: Les pistes del Real Aeroclub de Maó-Menorca tenen una longitud molt

superior a les necessitats reals, i per tant es planteja reduir-les en el seu extrem sud, tot

mantenint l’activitat de l’Aeroclub.

- Energia: Es planteja l’eliminació de les instal·lacions de descàrrega i emmagatzematge de Cala

Figuera i la seva substitució per unes noves instal·lacions a la Base Naval. El PTI planteja la

introducció del gas natural liquat GNL i preveu la potenciació de les energies renovables.

- Aigua i sanejament: el PTI proposa noves captacions d’aigua potable i la millora i modernització de

les xarxes de distribució existents. Proposa una nova depuradora a Binidalí-Maó.

- Equipaments. Fa propostes d’equipaments nous.

El PTI també proposa reserves de sòl segons el creixement de població previst. Es proposen 3.021

places, de les quals 1.209 són en règim de protecció i 1.812 en règim lliure.

També, delimita i ordena els nuclis rurals:

Taula 3 Nuclis rurals



Font: Auditoria Ambiental Municipal de Maó. 2002. MINUARTIA, Estudis Ambientals.

Els articles a destacar del PTI que tenen incidència en el PGOU de Maó són:

Art. 12.1. Port de Maó. Entre d’altres aspectes s’assumeix el trasllat de les actuals instal·lacions de CLH

de descàrrega i emmagatzematge de combustibles a Cala Figuera i la reordenació de la zona alliberada

pel trasllat de les actuals instal·lacions.

El PGOU ha tingut en compte aquest article, a més, les propostes del Pla que deriven del tracte amb

l’autoritat portuària s’anomenen en l’apartat 2.3.3 del present ISA.

Art. 13.1. Aeroport de Menorca.

En el PGOU s’ha tingut en compte i s’ha fet l’aportació de defensar un corredor verd entre el sistema

aeroportuari i la zona industrial.

Art.14.1 descàrrega i emmagatzematge de combustible. 2.2.2. planta satèl·lit 1 admissible a Maó, 3.1.

que legitima la localització del parc eòlic des Milà.

Art. 16.2.3. contempla un nou centre a Sant Climent (ensenyança infantil de 2n. cicle) i l’art. 16.6.1.

contempla la previsió d’un nou conservatori a Maó (ja s’ha realitzat)

Art. 17.2.1. indica la construcció d’un nou hospital a Maó (actualment ja construït)

Art. 20 fa la previsió de tot un conjunt de carreteres que enllacen amb Maó. L’apartat 5 fa

condicionaments ambientals al respecte.

Art. 21. sobre l’ús del sòl per a serveis de subministrament d’aigua i de sanejament, on es contempla la

construcció d’una nova depuradora a Bindalí, ja construïda actualment.

Art. 23. on es preveu un centre d’acollida de persones a Maó.

Títol V de determinacions dispositives que defineixen el marc dels plans generals municipals d’ordenació

urbanística. L’article 28 defineix els objectius i principis ambientals bàsics que cal que s’assumeixin. El

capítol II és de directrius sobre sostenibilitat ambiental de les actuacions urbanístiques i l’art. 34 és sobre

l’ordenació del planejament municipal dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable.

Art. 39.2 indica el total del creixement residencial i turístic de Maó en el sòl urbanitzable, en 3.021 places,

1.209 d’habitatge de protecció i 1.812 en règim lliure. Cada habitatge nou equival a 3 unitats o places

d’allotjament (és a dir, 403 i 604 habitatges en cada cas).

Art. 49.4.B b) 1a i 2a. On s’indiquen les determinacions per a Es Canutells, una Àrea de Reconversió

Territorial subjecte a reordenació.



Art. 50, sobre el sòl rústic comú, on s’han de delimitar les Àrees d’Interès Agrari (AIA), les Àrees de

Transició (AT), i el sòl rústic de règim general. El PGOU pot regularitzar els nuclis rurals i els horts d’oci

que determina el PTI (art. 54 i 56 respectivament).

En el capítol III, dels articles 57 al 65, el PTI també indica que s’han de tenir en compte: el parc natural

de S’Albufera des Grau, les AANP, les ANEI, les ARIP, les ANIT, les AIP, les APR i les APT i estableix

condicions d’ordenació per aquestes àrees.

La matriu d’usos a adoptar és l’especificada en l’annex I del PTI o en tot cas, ser més restrictiva.

En darrer terme, el PTI de Menorca també es converteix en Pla de l’Ordenació de l’Oferta Turística o

POOT, que aplica els criteris d’ordenació que tinguin com a objectius generals l’equilibri territorial i la

consolidació d’un model turístic d’acord amb els canvis de la demanda del sector.

Al llarg del punt 7 del present informe i específicament en el punt 7.14 es detalla l’adaptació al PTI de la

present proposta de PGOU.

2.3.2 MUNICIPIS LIMÍTROFS

Maó llinda amb els termes municipals de Sant Lluís, Es Castell, Alaior i Es Mercadal. D’aquests dos

darrers, comparteixen espais de protecció rústica que està contemplada de forma global pel PTI.

Alaior actualment està revisant el seu PGOU, està en fase d’aprovació inicial.

Sant Lluís té normes subsidiàries, modificades el 2002 per adaptar-les a les Directrius d’Ordenació

Urbanística de les Balears.

Es Castell té vigent el PGOU aprovat el 2 de novembre del 2000, procedent de la revisió de l’anterior,

aprovat el 30 d’octubre del 1992.

El planejament municipal d’Es Mercadal són les normes subsidiàries aprovades el 1994.

Com s’observa a la figura següent, abans de les revisions del planejament municipal (fins el 2002) no

sempre existia continuïtat entre els espais protegits de sòl rústic entre Maó i els municipis adjacents:



Figura 1 Planejament vigent 2002 a Maó i municipis adjacents

Font: PTI

En aquest sentit, el PTI funciona com òrgan unitari que uniformitzarà els diferents planejaments un cop

aquests facin les corresponents revisions, que hauran d’incorporar les prescripcions del PTI.

Maó, Sant Lluís i Es Castell formen un sistema urbà en un dels pols de l’illa, el de llevant, enfront del de

ponent, constituït per Ciutadella. Dins aquest conjunt, Maó juga un paper preponderant, ja que Sant Lluís

i Es Castell aprofiten molts d’equipaments i serveis presents a Maó. Maó i Es Castell comparteixen la

ribera sud del port, i estan quasi units per un continu urbà i una situació semblant es produeix amb Sant

Lluís, ja que el seu nou polígon industrial apropa cada vegada més el nucli urbà d’aquest municipi i el de

Maó. El PTI detecta aquesta situació i la té en compte a l’hora d’ordenar el territori de Menorca

2.3.3 PLANS SECTORIALS

D’altra banda, hi ha plans sectorials que no es relacionen directament amb la zonificació però sí amb els

usos o amb el dimensionat d’equipaments i/o serveis públics. Les DOT contemplen els plans que s’han

de considerar (alguns d’ells ja redactats), dels quals, els que afecten a Menorca són:

- Pla Director Sectorial de Ports Esportius i Instal·lacions Nàutiques. El 5 d'abril de 2002, el Consell

de Govern aprova definitivament la Norma territorial cautelar prèvia a la redacció del nou Pla



director sectorial de ports esportius i instal·lacions nàutiques de les Illes Balears. Estableix que,

mentre no s'aprovi definitivament el nou Pla director sectorial, no es podran atorgar noves

concessions per a la construcció i l'explotació de ports esportius i instal·lacions nàutiques a tot el

territori de les Illes Balears, i es suspendrà la tramitació d'expedients de nova concessió. A les

instal·lacions existents actualment, només es podran autoritzar, sempre per causes degudament

justificades, ampliacions que suposin un increment inferior al 10% de la superfície d'amarrament

autoritzada.

- Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de les Illes Balears: Aprovat pel Decret 217/1996,

de 12 de desembre, estableix les definicions i categories de tots els establiments comercials, així

com el seu procés d’autorització, i per l’altra introdueix els criteris generals que han de seguir els

plans urbanístics a l’hora d’ordenar els usos comercials. La seva implantació territorial depèn de

l’ordenació que facin els Plans Generals o Normes Subsidiàries dels diferents municipis.

- Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears: Aprovat inicialment el 10 de desembre de

1998, regula aquesta activitat per tal que ocasioni el menor impacte ambiental. En destaca: la

consideració de pedreres d’interès etnològic, la no autorització de noves pedreres a l’àmbit de les

Àrees d’Especial Protecció (AEP) delimitades per la Llei 1/1991 ni als sistemes dunars litorals i

l’establiment de criteris de prioritat per a la ubicació de noves pedreres. El juliol del 2005 s’aprova

inicialment el Pla Director Sectorial de Pedreres de Menorca (BOIB 98, 13/07/06). Entre d’altres

coses, cataloga, reglamenta i estableix el procés per la restauració de les pedreres abandonades

presents a l’illa i adapta el PDS de les illes Balears a les prescripcions del PTI, per exemple no

permetent noves canteres en àrees on el PTI no en permet aquest ús.

- Pla Director Sectorial de Carreteres. El Pla Director Sectorial de Carreteres de la Comunitat

Autònoma de les illes Balears fou aprovat pel Consell de Govern el 16 d'octubre de 1998

(BOCAIB núm. 135 de 22-10-98), i modificat puntualment en data de 20 d’abril de 2001.

Actualment es troba en fase de redacció el nou Pla Director Sectorial de Carreteres i per tant les

disposicions de l’actual tenen poca vigència, tot i que no fa previsions que afectin a la xarxa

viària de Maó de manera significativa.

- Pla Director Sectorial per la Gestió de Residus No Perillosos de Menorca: aprovat el 26 de juny de

2006 pel consell insular (BOIB 109,3/08/06). Es defineixen les instal·lacions de recollida, selecció

i tractament de residus que es situaran a Maó. A més de les instal·lacions en l`Àrea de Gestió de

Residus d’Es Milà, (destaca la clausura de l’Abocador d’Es Milà I i l’ampliació amb Es Milà III),

es contempla la deixalleria de Maó i la planta de gestió de residus voluminosos de Maó,

ambdues situades en SNU a l’oest de POIMA 5a fase.



El Pla té una avaluació ambiental pròpia que conté mesures ambientals a tenir en compte en la fase

de projecte.

- Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears. Amb acord aprovació inicial de la

conselleria el 3/09/2004.

- Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears. S’aprova mitjançant el Decret 96/2005, de 23

de setembre de 2005, i entra en vigor el 28 de setembre de 2005. Fa una previsió de les

necessitats energètiques en els propers 15 anys, fixa les infrastructures necessàries per a

abastar aquest demanda i d'aquesta manera garantir tant el subministrament elèctric com d'altres

formes d'energia. Posa èmfasi en la viabilitat ambiental, apostant per minimitzar l’impacte de les

propostes que fa. Respecte les seves repercussions a Maó, en el sector elèctric, s’amplia l’actual

planta generadora situada a la Colàrsega del port, considera adients les actuals instal·lacions de

combustibles gasosos derivats del petroli, no planteja el subministrament de Gas natural a curt

termini. Quant a l’Energia eòlica i fotovoltaica, fomenta la creació de parcs eòlics i centrals

fotovoltaiques. No obstant això, la implantació real ha d'observar les limitacions que imposi

l'òrgan administratiu competent, derivades entre d'altres, dels factors d'estabilitat del sistema

elèctric, de qualitat del servei i econòmics. Proposa la instal·lació de 75 MW de potència a

Menorca. La zona de Milà a Maó és una de les susceptibles d’albergar un parc eòlic.

- Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears. Amb resolució d’aprovació inicial

BOIB 17/02/2005, seguint els criteris de les Directrius d'Ordenació Territorial, inclou tant la

promoció dels serveis avançats de telecomunicacions com l'adopció de mesures per minimitzar

l'impacte ambiental de les infrastructures de comunicacions en sòl rústic i altres entorns d'interès

històric i/o ambiental.

- Pla Especial de Telefonia Mòbil de l’illa de Menorca: Aprovat definitivament per l’acord de la

Comissió Insular d‘Urbanisme de Menorca en sessió de 25 de novembre de 2002, estableix una



sèrie de mesures per minimitzar l’impacte paisatgístic i per a la salut, provocat per la proliferació

d’antenes de telefonia mòbil arreu de l’illa.

- Pla De Ciència, Tecnologia I Innovació de les Illes Balears (2005-2008).

- Pla territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) en matèria de Protecció Civil, aprovat pel Decret

50/1998, de 8 de maig.

- Pla director de riscs de les Illes Balears, mencionat a l’article 64 del PTI i encara no elaborat.

- Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial Decret 378/2001 de 6 d’abril. Regeix

l’ordenació i gestió dels recursos hídrics i el desenvolupament de les infrastructures associades a

aquests.

A més, hi ha els plans que fan referència al port i aeroport de Maó:

Pla Especial del Port de Maó/ Pla d’Usos del Port de Maó: no preveu augmentar la superfície de làmina

d’aigua per amarraments ni tampoc modificar la terminal de passatgers per les línies regulars. S’està

estudiant la possibilitat de fer un nou punt d’atracament de creuers a la zona de Fonduco, donada l’alta

demanda que existeix.

Les decisions de la proposta del PGOU que s’han fet d’acord amb l’autoritat portuària es resumeixen en

les següents:

• L’ajuntament de la ciutat ha valorat l’interès per fer créixer per activitats logístiques una part de

S’altra banda vinculada estretament al port: SUP 5

• El canvi de l’estació de combustibles ha fet aflorar un nou àmbit de pla especial (PERI Cala

Figuera)

• La necessitat de millora de la relació ciutat-port ha induït al PERI2 i a UA3

• La voluntat d’intervenir en les preses de decisió d’altres administracions, com les militars, es

concreten en PERI6 i PE9; el d’altres agents, en PE8 (illa del Rei).

Pla Director de l’Aeroport de Menorca: Proposa mantenir la pista d’aterratge existent i habilitar la pista de

rodadura com a possible pista d’aterratge en casos d’emergència. Quant a la terminal de passatgers, el

Pla Director preveu la seva ampliació, per incrementar la comoditat dels usuaris i no per augmentar la

capacitat de moviments.

També, en relació amb la xarxa d’aigua de Maó:

Pla especial de millora a les infrastructures de captació i subministrament d’aigua potable i sanejament

en el terme municipal de Maó, elaborat per la companyia concessionària Sorea, l’abril del 2004

Pla director de clavegueram, elaborat per la mateixa companyia, el desembre de 2004.

En relació amb l’ANEI: s’està redactant el Pla Especial de Protecció de l’ANEI de S’Albufera d’Es Grau.



3 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI I LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA

3.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI

3.1.1 GEA8

Es tracta d’un aspecte rellevant en tant que constitueix la base del medi físic i conforma les unitats del

paisatge més bàsic. La diversitat ambiental de la illa i en concret del municipi es deu en part a la

variabilitat geològica que conté.

A grans trets, el municipi es divideix geològicament en dues grans formacions: per una banda, els

materials paleozoics i triàsics que conformen la zona de Tramuntana, separades per una línia que

divideix l'illa longitudinalment, des de la Colàrsega del port de Maó fins a Cala Morell, i per altra banda

els terrenys calcaris terciaris, roques carbonatades formades després de l’orogènia alpina (Miocè

superior), que ocupen la franja de Migjorn. Un tercer sector, anomenat la Mitjania, es situa entre

aquestes dues formacions. A part d’aquesta divisió, es troben dipòsits quaternaris dispersos per tot el

territori. Des del punt de vista geomorfològic, i d’acord amb les característiques tectòniques i litològiques

de l’illa, a Maó es distingeix entre aquests dos blocs, un d’aixecat, que correspon a la comarca de

Tramuntana, i un bloc relativament enfonsat, la comarca de Migjorn, sobre el qual es van dipositar les

calcarenites que van donar lloc al marès. Un punt interessant on es pot observar la superposició dels materials del Migjorn sobre una unitat paisatgística de la Tramuntana és la Mola, on es veu el contrast entre la llosella (Paleozoic) i el marès (Miocè).

La zona de Migjorn té una lleugera inclinació cap al mar i està solcada per petits barrancs fins a la costa.

El litoral està format per penyals que cauen sobre el mar, alternant amb petites cales com la de Binidalí i

Es Canutells. És una zona dominada pel marès, roca calcària arenosa, blanca i permeable. Aquest

sector comprèn de fet tota la meitat sud de l’illa i es caracteritza per una forta homogeneïtat geològica,

que permet fernòmens càrstics erosius fluvials i per tant una significativa variabilitat geomorfològica. Es

poden observar alineacions topogràfiques subparal·leles a la costa, d’escassa altura, en forma de cresta

o canaló que deixen un solc ben definit entre elles. Juntament amb els desnivells que apareixen per la

incisió de barrancs i dels torrents, trenquen de forma suau la planura d’aquest territori.

La Tramuntana, al nord de la illa, presenta una estructura complexa. És molt més heterogènia quant a

formacions geològiques, i més antiga. Les roques dolomítiques i calcàries del Juràssic i del Cretaci han

lliscat durant les fases tectòniques de compressió de l’orogènia alpina, afectant tant la cobertora

mesozoica com el seu sòcol paleozoic, de manera que es produeixen molts dels encavalcaments del

8 Informació principalment extreta del Document I. Memòria descriptiva, de l’Auditoria Ambiental Municipal de Maó.

2002. MINUARTIA, Estudis Ambientals.



Paleozoic sobre els materials permotriàsics en molts indrets de l’illa. Els plecs i fractures dels materials paleozoics es poden observar des de la Mola fins a Es Sivinar de Mongofre (per exemple a Es Freus, Es Murtar, Sa Mesquida, Es Grau, Capifort, Favàritx). La diversitat de roques,

majoritàriament impermeables, es reflexa amb les diferents tonalitats (rogenques, grises i marrons fins a

negres). Morfològicament, el sector està marcat per la variabilitat orogènica i comprèn els sectors de

S’Albufera i Es Grau, que n’incrementen la variabilitat. En conjunt, és d’altimetria inferior a la part central

de l’illa. El litoral és molt retallat, amb nombrosos prims, esculls i illots. Pel fet que els materials són prims i alternen durs i tous, en totes aquestes cales l’estratificació es veu molt bé, i on l’erosió és forta abunden els penya-segats, amb grans acumulacions de còdols caiguts que arriben a formar veritables esculls.

Cap a l’interior, els materials paleozoics es caracteritzen per donar un conjunt de petits turons, que no

assoleixen grans alçades. En el conjunt del municipi, les majors elevacions es troben en la part de

tramuntana: Puig de Biniarroga (119 m), Puig Menor (118 m), es Milà (96 m), es Capell de Ferro (92 m) i

Capifort (84 m) són algunes de les majors elevacions del terreny.

Pel que fa a l’edafologia, segons si hom es troba sobre terrenys paleozoics o triàsics hi ha abundància

de leptosòls èutrics o de cambisòl cròmic, respectivament. Mentre que el leptosol èutric és, en principi,

no apropiat per a l’ús agrícola, el segon sí. A la zona de Tramuntana es troben els dos mentre que a la

zona de Migjorn s'hi troba de manera uniforme el segon.

3.1.2 HIDROLOGIA9

A Maó cal destacar l’existència de la zona humida més gran de l’illa, S'Albufera des Grau, així com els

torrents que hi aporten les seves aigües.

S’Albufera és una llacuna litoral de 72,5 Ha amb aigües salobres i profundes (1,5 m de mitjana). De

contorn irregular, es comunica amb el mar mitjançant el canal de la Gola, que roman tancat durant l'estiu.

Formen part del mateix sistema, la Bassa Salada (bassa hiperhalina temporal) i es Prat de s'Albufera,

àrea d'inundació temporal amb major aport d'aigües dolces. El caràcter de les aigües és permanent a la

llacuna i temporal a la resta de la zona humida.

Els principals torrents que hi aporten aigua per la part occidental de la zona humida són el Torrent de sa

Boval i el Torrent des Puntarró. Els seus afluents són de règim estacional i a més antigament rebien

aigües d'origen subterrani que rajaven de fonts, de forma que la llacuna tenia una aportació extra10. Per

la part oriental, el torrent de major entitat és el de na Bona que drena el sector sud.



10 Des dels anys 80, però, la majoria de fonts de la zona són eixutes, a causa en part del descens del règim de

pluges, i sobretot, de la sobreexplotació dels aqüífers per part de l'home. Aquest fet està causant problemes de

qualitat d'aigua a la llacuna i un descens del nivell de l’aigua.



Més al nord, en el mateix Parc Natural de S'Albufera des Grau s'hi troba una altra llacuna litoral semi-

permanent: Morella. Les seves aigües són relativament profundes, poc mineralitzades i amb poca

influència marina. Té una extensió de 12 Ha i una profunditat màxima d’1,2 m aproximadament.

Al sud del municipi, a Cala Canutells, hi ha la Maresma des Canutells o Prat des Canutells. Es tracta

d'una maresma litoral de règim permanent amb un dens recobriment vegetal. A la conca hidrogràfica s'hi

troba el Torrent des Canutells. Un aport de l'aqüífer explica la persistència de la maresma al llarg de tot

l'any.

Al fons del Port d’Addaia hi ha unes salines que s’embassen de manera temporal a l’hivern.

Una última zona humida de menor importància és la Riera o Prat de sa Colàrsega del port de Maó. És

una llacuna salobre formada a la desembocadura del torrent des Gorg o de Sant Joan que inclou petites

basses someres i que avui dia pràcticament ha desaparegut. És de caràcter temporal.

Com a torrents de d’entitat menor i sempre de caràcter temporal, es poden citar els de Binillautí, Sa

Mesquida i Es Murtar. A prop de Sa Mesquida també hi ha una bassa temporal que val la pena citar, la

Bassa Verda de Binissermenya.

Pel que fa a la hidrologia subterrània, a la zona geològica de Tramuntana gairebé tots els materials són

paleozoics, per tant no acumulen aigua, llevat de a la part occidental on hi ha àrees amb materials

permeables i es formen aqüífers. Aquests aqüífers pertanyen a la unitat hidrogeològica de s'Albaida: un

d'ells es troba sobre materials permeables del Juràssic, i presenta fonts, com la des Puig Menor, que

alimenta el torrent des Puntarró; i un altre es troba sobre materials del Muschelkalk, que és el que

vessava a la Font de Santa Catalina, que un temps rajava tot l'any, i que nodria la Síquia Reial que vessa

a la llacuna des Grau a través del torrent de sa Boval.

La zona de Migjorn està formada per materials permeables del Miocè, per tant es formen aqüífers a tot el

subsòl, els quals pertanyen a la unitat hidrogeològica anomenada Migjorn.

Com es comenta en l’apartat de fluxos, el subministrament d’aigua és a partir de pous. Els pous es situen

a la meitat sud del terme municipal que és la zona amb aqüífers. La superfície d'aquesta zona consisteix

bàsicament en un gran aflorament de calcàries esculloses de gruix entre 10 i 40 m, que te una

permeabilitat molt gran que facilita la infiltració d'aigua de pluja o de rec, però no la reté, ja que el nivell

freàtic s'estableix força més avall del seu límit inferior, al si d'una altre formació de calcàries més fines i

amb llims, amb molt més gruix però de permeabilitat relativament reduïda, i per aquest motiu s'han

d'explotar molts pous i molt dispersos. De fet el nivell freàtic coincideix amb el del mar a la línia de costa,

i va pujant lleugerament a mida que se n'allunya.

A aquests aqüífers amb connexió amb el mar s'ha d'evitar la intrusió de sal, ja que a diferència dels

aqüífers interiors que encara que s'assequin es poden recuperar a la temporada de pluges següent, una

intrusió de sal inutilitzaria l'aqüífer per molt temps.

Com s’observa al gràfic següent, els nivells piezomètrics de l’aqüífer on es situa Maó (llevant) actualment

són a l’entorn dels 10 m i han anat disminuint:



Gràfic 1 Nivells piezomètrics mitjans anuals dels aqüífers de Menorca

Font: OBSAM

3.1.3 BIODIVERSITAT

Les Balears contenen una diversitat elevada d’espècies animals i vegetals singulars. L’herbari virtual de

la flora vascular elaborat per la Universitat de les Illes balears mostra 1.231 espècies (actualitzat el 2004)

en les illes, de les quals, 196 són endemismes.

L’aspecte més destacable de la biodiversitat del municipi és que en el terme s’inclouen àrees protegides

per la legislació sectorial procedent del Govern Balear, i del Govern Estatal, els quals estan també

protegits per la normativa europea, considerats com a llocs d’interès comunitari (LIC) i Zones d’Especial

Importància per a la Protecció dels Ocells (ZEPA). Aquestes àrees es concentren més a la regió nord

que a la sud.

- les àrees protegides que deriven de la Llei d’Espais Naturals 1/91 del Govern Balear: ANEI (Àrees

Naturals d’Especial Interès) i ARIP (Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic). Aquestes àrees engloben els

alzinars protegits (ANEI-AN) per decret del Govern Balear.

- àrees protegides per la legislació estatal: el Parc Natural de S’Albufera d’Es Grau, l’únic parc natural de

Menorca, declarat l’any 1995 segons la Llei estatal 4/89, de Conservació dels Espais Naturals i de la

Flora i Fauna Silvestre.

El 67,8% de la superfície del municipi és protegida des de 2003. Abans de la incorporació del PTI

aquests espais eren el 58,1%, en base a la llei 4/98 (parcs naturals). Les proteccions existents

considerades pel PTI al municipi son:



a) Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI)

b) Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP)

c) Àrea Natural d’Interès Territorial (ANIT)

d) Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP)

e) Àrees d’interès Agrari (AIA)

A més, el PTI considera l’alt nivell de protecció, que engloba, a més dels parcs naturals i reserves

marines, amb protecció per part de les corresponents figures legals, indrets d’importància per la

biodiversitat: reserves marines, illots, zones humides, alzinars, barrancs i vegetació dunar.

Pel que fa a les comunitats vegetals, les més destacables per la seva singularitat i estat de conservació

són les comunitats d’aladern, alzinar, ullastrar, murtar, vegetació rupícola, així com les comunitats de

duna, d’illots i de zones humides (veure taula de comunitats taxonòmiques a l’Annex 1 de la memòria del

pla). Pel que fa a les principals comunitats vegetals que defineixen els àmbits, són les següents: (veure

plànols d’informació del PGOU):

3.1.3.1 LITORAL

La vegetació litoral ocupa una prima però contínua franja al litoral, de gran importància biològica i també

paisatgística. Proliferen les espècies endèmiques, degut a que l’hàbitat afavoreix l’especialització i

l’aïllament. Destaquen les espècies arbustives amb forma de coixí espinós adaptades al vent que reben

el nom de socarrells, i els sistemes dunars. Pel que fa a les comunitats rupícoles del litoral, aquestes

destaquen sobretot per contenir endemismes. Es troben a primera línia de costa i en destaquen les

comunitats de fonoll marí i ensopegalls (Crithmo-Limonion). Algunes espècies d’ensopegalls (Limonium

sp), són endèmiques. Més en l’interior es troben comunitats dels socarrells endèmics (Launaetum

cervicornis). Les comunitats rupícoles de la costa de Tramuntana i de Migjorn són diferents. A Migjorn, a

més de les comunitats citades, abunda la comunitat de la taparera (Capparis spinosa subsp. inermis) i

algunes plantes de l’ullastrar i pins. A la costa de Tramuntana, molt afectada pel vent salat, hi ha

comunitats adaptades, amb cinc espècies de socarrells endèmics i a les escletxes i replanets creixen

herbàcies endèmiques com la camamilla baleàrica (Santolina chamaecyparissus subsp. magonica) i la

margalideta (Bellium bellioides). Com a comunitat de duna, destaca el sivinar (Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae). Alguns exemples de sivinars importants els trobem a Es Grau i

l’arenal de Morella. La vegetació dunar compleix una funció ambiental important en fixar-les. Existeixen

nombroses comunitats, d’entre les quals destaquen les que contenen espècies endèmiques: Thymelaea

velutina i Scrophularia canina subsp. ramosisima var. minoricensis. Els sistemes dunars més importants

de la zona es troben a Mongofre, s’Arenal de Morella, Sa Torreta, Es Grau i Sa Mesquida. En els illots

destaca la comunitat Suaeduetum verae de salat ver (Suaeda vera), propi de costes rocoses, marismes

i zones salobroses.



Quant a la fauna, en els illots costaners, es troben, dins dels rèptils, formes endèmiques de la

sargantana balear (Podarcis lilfordi) que han seguit evolucions diferents a cada illot (Illa del Rei, Illa d’en

Colom, Illa d’en Mel i a les Illes d’Addaia).

Pel que fa a les aus marines, sobretot en la franja de la costa de Tramuntana, es pot observar un dels

ocells marins més interessants de la Mediterrània: la baldritja (Puffinus mauretanicus), la única espècie

d’au endèmica de les illes. A la Mola hi fa niu, i potser al Parc Natural de s’Albufera també. A part, es

poden veure també virots (Calonectris diomedea), corbs marins (Phalacrocorax aristotelis), i dues

espècies locals de gavines: la vulgar (Larus cachinnans) i la roja (Larus audouinii), més rara.

Pel que fa a les aus aquàtiques, es poden observar majoritàriament a s’Albufera, a la bassa de Morella i

a les Salines d’Addaia. Espècies representatives son herbívors com el coll blau (Anas platyrhynchos), el

rabassot (Aythya ferina), l’ànec xiulador (Anas penelope), l’anedó (Anas crecca) i la fotja (Fulica atra);

espècies que s’alimenten d’invertebrats aquàtics com el cullerot (Anas clypeata), el soterí (Tachybaptus

ruficollis) o el soterí collnegre (Podiceps nigricollis); i les que s’alimenten de peixos, com el corb marí gros

(Phalacrocorax carbo), l’agró gris (Ardea cinerea) i l’agró blanc (Egretta garzetta).

3.1.3.2 ZONES HUMIDES

La vegetació de zones humides es reparteix pel territori relacionada amb les bases i marjals d’elevada

riquesa biològica. Destaca l’Albufera d’es Grau com a màxim exponent d’aquesta categoria. La

vegetació higròfila, es troba en cursos d’aigua permanents, molt escassos, a s’Albufera des Grau, i a

les basses permanents i temporals, molt importants en el municipi. Són d’una gran riquesa florística (més

d’un centenar d’espècies descrites). Destaquen la llentia d’aigua (Lemma minor), espècies de

Potamogeton, Ruppia, Chara sp. i Ranunculus aquatilis. El pteridòfit Isoetes duriei, molt rar, es troba a

algunes basses de la zona. La margalideta és un endemisme destacable relacionat amb aquestes zones.

A la vorera abunden els joncs, la bova (Thypha latifolia i T. angustifolia), l’espadella (Iris pseudacorus), el

canyís (Phragmites communis) i la canya (Arundo donax) entre altres. Entre les comunitats arborescents

de ribera destaca la dels tamarells (Tamarix sp), molt desenvolupada a la bassa de Morella i a s’Albufera

des Grau. La classe Nerio-Tamaricetea forma part de la vegetació de galeria termomediterrània, i inclou

tamarigars i alocars, destaca per ser protegida en la xarxa natura 2000.

Pel que fa a la fauna, associats en zones amb aigua, bassals més o menys permanents i zones

humides, hi ha els amfibis. A Maó es coneixen dues espècies de granotes (Hyla meridionalis i Rana

perezi),de les quals la primera és la més abundant i la segona molt escassa. El calàpet (Bufo viridis) no

és molt freqüent. Dels rèptils, hi ha la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

D’entre els mamífers destaca la rata aranyera (Crocidura suaveolens balearica), exclussiva de Menorca,

associada a herbassars humits.

3.1.3.3 ZONES FORESTALS

Les diferents tipologies de bosc (vegetació forestal), es troben vinculades entre sí i relacionades amb

l’orografia, apareixent fonamentalment en les pendents moderades i mitjanes. No obstant, s’ha identificat

separadament l’alzinar per ser el bosc més important de la zona i per trobar-se protegit. L’aspecte varia



molt al llarg del municipi, essent més fosc, dens i sense gran altura al sector de Migjorn, on trobem més

abundància d’ullastrar i amb una aparença més arbòria cap al nord, al sector de Tramuntana. Els alzinars

(Cyclamini-Quercetum, representats pel Quercus ilex) actualment són relativament escassos. Al

municipi es localitzen sobre sòls profunds, en zones planes amb cert component d’humitat i en zones

enfonsades o valls, destacant els alzinars de la zona de Biniac i la de Tordonet. Tal com es mostra al

plànol d’informació del PGOU de paisatge vegetal l’alzinar pot aparèixer sol o bé amb abundància

d’espècies de marina de bruc (Erica sp.) i estepes (Cistus sp.) i amb espècies de marina de xipell i

romaní, així com amb ullastres (Olea europaea var sylvestris). Alguns dels ullastrars (Prasio-Oleetum Silvestris) representat per l’ullastre (Olea europaea var. silvestris) més extensos del municipi es troben

als voltants de s’Albufera des Grau i a la zona interior de Sa Mesquida i el Cap Negre fins a la vorera

nord del port de Maó. Tal com es mostra al plànol de paisatge vegetal, pot aparèixer barrejat amb

espècies de la comunitat de la marina de bruc (Erica sp.) i estepes (Cistus sp.) i de la marina amb xipell

(Erica multiflora) i romaní (Rosmarinus officinalis). El murtar amb vidalba baleàrica (Clematido-Myrtetum) forma comunitats poc extenses que es solen localitzar a les petites fondalades on s’acumula

humitat. És especialment abundant a la zona de Sa Mesquida i Es Murtar. La bardissa és una comunitat

destacable principalment per la important oferta tròfica que representa. Es tracta d’una comunitat

d’arbusts espinosos, densa i impenetrable, que ocupa petites extensions disperses en tot el territori en

medis relativament humits i assoleiats, de forma bastant freqüent. A l’interior de la zona forestal, en

barrancs, apareixen comunitats rupícoles de l’interior són també destacables perquè en la seva

extensió reduïda acullen alguns elements singulars i una gran riquesa d'endemismes. A més de la

taparera; als barrancs i muntanyes hi viu la comunitat d’Hippocrepis balearica i, a les zones rocoses dels

punts més alts del territori, exposats a l’acció del vent, la dels eixorba-rates (Teucrium subspinosum).

La categoria de Marina inclou les formacions naturals de garriga. Generalment ocupen els espais en els

quals els sòls són més pobres, o estan més desestructurats. Quan apareixen en indrets on s’està

produint un canvi d’ús del sòl, funcionen com una comunitat de transició. No obstant, en destaca la

màquia o marina d’aladern fals menorquí (Aro Picti-Phillyreetum Rodriguezii) es fa prop de la mar

adaptada a llocs ventosos. Està molt desenvolupada a la zona de Favàritx, es Grau i la franja que va des

de Sa Mesquida fins a la Mola.

Quant a fauna relacionada, respecte els rèptils, la sargantana més comuna a Menorca és la italiana

(Podarcis sicula), es pot trobar arreu del territori, no només a les zones forestals. També, hi ha tres la de

garriga (Macroprotodon cucullatus) i la blanca (Elaphe scalaris), també presents en zones amb cultius de

regadiu, la tortuga de terra (Testudo hermanii), el dragó (Tarentola mauritanica) i el dragonet

(Hemidactylus turcicus).

Pel que fa a les aus, les rapinyaires més emblemàtiques de la zona són el milà (Milvus milvus), el soter

(Hieraetus pennatus), el xòric (Falco tinnunculus), la miloca (Neophron percnopterus), el falcó pelegrí

(Falco peregrinus), l’àguila peixetera (Pandion haliaetus), entre d’altres. Algunes d’aquestes espècies

estan greument amenaçades, sent el cas més preocupant el del milà. Al terme de Maó encara queda

alguna zona relativament freqüentada per aquestes aus, com el Puig de Tordonet i el de Biniarroga.



Entre els mamífers, els més interessants la rata cellarda (Eliomys quercinus); l’eriçó (Atelerix algirus), el

mart (Martes martes), el carnívor més gran de l’illa, i el mostel (Mustela nivalis), també present en altres

hàbitats. És remarcable que dins l’àmbit del Parc Natural s’hagin citat 12 espècies de rates pinyades, la

més espectacular de les quals és Tadarida teniotis, la més gran de les espècies eurpoees, amb una

envergadura de quasi 30 cm.

3.1.3.4 CAMPS DE CULTIU

El sector agrícola i ramader, a part de la seva importància crucial en el manteniment de la cultura

tradicional, gestiona més d'un 90% del paisatge de Menorca.

Els camps de cultius són la categoria dominant en quant a superfície i corresponen a conreus de secà i

de plantes farratgeres. S’ha identificat específicament la combinació de massa forestal amb camps de

conreu, morfologia típica menorquina d’elevat interès tant paisatgístic com ecològic i cultural.

Val a dir la dada de que el 2005, 1009 Ha de superfície agrícola era de producció ecològica.

Pel que fa a la fauna, a més de les espècies que també es troben en ambients forestals i que utilitzen els

camps per l’alimentació, hi ha ocells d’interès es troben moltes vegades associats a camps de conreu o

pastures, hi ha moltes espècies com les caderneres, passerells, buscarets, capsigranys, torroles,

rossinyols, titines, etc. que formen comunitats molt riques i que es beneficien de l’estructura en mosaic

dels conreus amb marges de boscarró intercalats. Una de les aus més emblemàtiques d’aquests

ambients és el sibil·lí.

3.1.3.5 ALTRES

A més d’aquestes, la vegetació del municipi presenta altres comunitats més adaptades a medis poc o

molt alterats: les marines (marina d’arbocer, marina silicícola de brucs i estèpares i marina calcícola de

xipell i romaní), el pinar (amb Pinus halepensis) i prats naturals. Aquestes comunitats són freqüents en

tot el municipi.

3.1.3.6 RIQUESA D’ESPÈCIES FAUNÍSTIQUES A MENORCA

Tal com s’extreu del document sobre els indicadors de biodiversitat que ha elaborat l’OBSAM11, per tota

l’Illa de Menorca, respecte als animals vertebrats, es coneixen un total de 582 espècies, de les quals,

324 són peixos, 3 amfibis, 12 rèptils, 218 aus i 26 mamífers.

Les tres espècies d’amfibis han estat introduïts per l’home des de la seva arribada a l’illa.

Entre les 12 espècies de rèptils hi ha 2 tortugues marines i 1 espècie endèmica i la resta són espècies

introduïdes en un moment o altre des de l’arribada de l’home (tortugues terrestres, serps i dragons). En

destaca la sargantana balear, endèmica de Menorca, Mallorca i Cabrera, que presenta fins a 9

subespècies als diferents illots de Menorca.

11 Observatori Socioambiental de Menorca



En el recompte d’ocells s’han inclòs les espècies migrants, estivals i hivernants, a més de les residents

tot l’any. Els passeriformes són els més abundants amb 88 espècies.

Finalment, en el llistat de mamífers no s’han comptat els mamífers aquàtics (Balenes, dofins i similars) al

no considerar-los lligats pròpiament a Menorca. El cas del vell marí (Monachus monachus) és sabut que

no cria a l’illa, però en les últimes dècades s’ha vist algun exemplar a la costa de Tramuntana (Alcover

1988; fent referència a Avellà 1974). Dels 25 que queden, 14 són diferents espècies de rates pinyades

(Quiròpters), i la resta, espècies introduïdes, inclòs el moix salvatge (Felis lybica).

3.1.4 PATRIMONI CULTURAL

Existeix un Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic aprovat definitivament per la Comissió Insular

d’Urbanisme de Menorca el 24 de juliol de 1992. El catàleg de Catàleg de patrimoni etnològic està en

procés d’elaboració.

D’altra banda, el PTI cartografia els elements que Bens d’Interès Cultural declarats pel Consell Insular de

Menorca i estableix les pautes s’han de seguir per catalogar-los convenientment.

A la Memòria de l’Avanç de Pla General de Maó, al document “El Territori des del paisatge” (Annex 1) es

fa una breu descripció del patrimoni cultural de Maó. La figura següent dóna una idea de la riquesa

d’elements patrimonials en el territori.



Figura 2 Elements de patrimoni cultural de Maó

Font: Elaboració pròpia

Els elements més remarcables son:

Dòlmens: Montplè 1 i Montplè 2, Alcaidús i Binidalinet

Taules: Sa torreta de Tramuntana, Talatí de Dalt, Trepucó, Cotaina

Talaiots: Sa torreta de Tramuntana, Talatí de Dalt, Trepucó, Cotaina, Curnia, Torelló de Forma,

Torellonet Vell, Biniparratx.

Hipogeus: hipogeus a Es Canutells

Poblats: Talatí de Dalt, Trepucó, Biniaiet Vell / Sant Vicenç d'Alcaidús

Cercles: Binparratx petit, Sant Vicenç d'Alcaidús



Cal destacar l’existència de murs de pedra seca, eres, captadors d’aigua, terrasses, camins, etc, amb la

finalitat de construir xarxes patrimonials que formen part del patrimoni etnològic d’infraestructures rurals i

tenen importància paisatgística i ecològica.

3.1.5 PAISATGE

La característica principal de l’estructura paisatgística de Maó és la diversitat de l’estructura territorial,

que ve determinada per la diferència entre el sector nord (Tramuntana) i sud (Migjorn) del municipi, i per

extensió, de tota la illa de Menorca. Al punt de la Gea es fa incís en la diferenciació orogènica dels dos

sectors. Aquesta diversitat també es reflecteix la diversitat orogràfica, la diversitat de cobertures en la

zona de Migjorn respecte la de Tramuntana, les dues orientacions, les diferències entre les costes nord i

sud, i l’existència de la zona humida de S’Albufera d’Es Grau. A una escala menor, també s’observa en

les diferents mides del parcel·lari agrícola.

La zona nord, Tramuntana, es caracteritza per ser més naturalitzada, amb major influència del vent i on

existeixen més àrees protegides. Migjorn és on predominen els cultius i pastures. També és al sud on es

situen els assentaments humans i turístics (Es Canutells, Bindalí i Sant Climent). Maó es situa a l’extrem

est de la illa, en una visual privilegiada sobre el seu port, un element d’elevada rellevància paisatgística, i

entre la zona de Tramuntana i Es Migjorn. La falla que separa Migjorn de Tramuntana és la que provoca

l’existència del port.

Com a paisatge agrícola, a la zona de Sant Climent es situa el centre d’una activitat agroramadera, i cap

al sud hi ha una àrea agrícola en procés d’abandó. Al sector de Llucmaçanes també es situen camps en

abandó. Al Pla de Vergers es situa la única zona d’agricultura intensiva del municipi. A l’interior de la

zona de Tramuntana es situa una altra zona agrícola amb parcel·les més grans que a Migjorn.

El mosaic, entès com una ocupació del sòl que conté, amb un contacte directe, la tipologia de vegetació

forestal i la agrícola en actiu, representa un tipus de sistema paisatgístic característic de gran part del

camp menorquí i les seves qualitats són ben conegudes com afavoridores de la connexió dels hàbitats

naturals, característica que dóna persistència a la diversitat biològica, afegint-li un valor paisatgístic

especial.

La identitat d’aquest paisatge es manté gràcies a l’activitat agrícola, que fragmenta el territori aportant-hi

riquesa. Actualment, a la zona del Migjorn, s’aprecia un procés d’abandonament del camp, que afavoreix

la recuperació de las comunitats llenyoses. Aquest procés és, en certa mida i en els primers estadis de la

successió vegetal, generador d’heterogeneïtat, ja que com a conseqüència del canvi, es passa amb una

considerable rapidesa d’unitats agrícoles relativament homogènies a mosaics de camps cultivats i camps

abandonats reocupats o en procés de recuperació per la vegetació natural, bàsicament d’ullastrar baix.

Però si augmenta l’abandonament dels cultius, es produirà l’efecte contrari, la homogeneïtzació vers la

vegetació natural. La conservació d’aquest sistema de mosaics només es manté en alt grau al sector de

Tramuntana degut a la constant labor humana que de moment no sembla que pateixi un retrocés.



El mosaic de la plana de Migjorn té un valor afegit que són les diverses estructures de camins i dels

murs, considerats com a patrimoni rural.

Les zones construïdes es concentren en el centre del terme municipal, vorejant el port de Maó i estenent-

se cap al sud. Les zones industrials des de la ciutat es perllonguen cap a l’interior unint-se amb

l’aeroport. La resta d’àrees urbanitzades es relacionen amb la costa i l’eix que passa per Binixíquer i Sant

Climent. Pel que fa a les infrastructures, la vialitat presenta una estructura radial centrada en el nucli de

Maó.

Un component rellevant del paisatge és el patrimoni cultural. Com es veu en l’apartat corresponent

d’aquest IA, el municipi està esquitxat d’elements arquitectònics, arqueològics i etnològics. Els murs de

pedra seca i els camins marquen una estructura geomètrica del parcel·lari agrícola clarament identitària

del lloc.

Pel que fa al paisatge visual, en general el municipi presenta àmbits oberts i continus, amb certes

excepcions determinats per la orografia (principalment al nord). Al sud les zones visibles subratllen el

traçat del relleu amb una clara direcció sudest-nordoest. El parcel·lari agrícola de tanques i camins és

àmpliament exposat visualment, tot i que fragmentat pel baix pendent, i això dóna importància al aquest

patrimoni.

Els valors del paisatge del municipi són diversos: les zones protegides (Béns d’interès cultural, àrees

d’interès paisatgístic i S’Albufera d’Es Grau); els elements singulars de l’orografia, com a elements

exposats i d’interès geogràfic (promontoris de la zona nord i línies de relleu del Migjorn); l’estructura

hídrica i la vegetació associada (com a estructura paisatgística diferenciada en un entorn relativament

àrid com és Maó); les comunitats vegetals protegides (que atorguen paisatges singulars); el paisatge

agrícola (amb diversitat interna ambiental i espacial i posant èmfasi en el valor emergent dels paisatges

rurals en procés de transformació, que creen nous mosaics a partir del canvi del sòl rústic i la progressiva

expansió de la vegetació espontània); els espais exposats o relacionats amb estructura visual singular

(seqüència d’indrets de l’àrea protegida de Tramuntana, amb visibilitat tancada, i el paisatge percebut

entre el pla i els seus contorns immediats) i, finalment, elements singulars que configuren la percepció

del paisatge, com el camí direcció nord des de Maó cap a la zona de Tramuntana, i altres camins com el

d’en Kane.

Es poden considerar com a fragilitats del paisatge les zones més exposades visualment, les zones de

conflicte per pressió antròpica en relació amb la visual i els riscos ambientals. Com a àrees d’exposició

visual alta són els plans interiors, les rodalies de Maó, entre la capital i Llucmaçanes i límits coincidents

amb el relleu en la zona de la costa. Com a zones de pressió antròpica hi ha diverses situacions, les més

crítiques i més exposades són a Migjorn. Les zones de risc ambiental en relació al paisatge són les

zones amb risc d’inundació, erosió i incendi, que s’expliquen en l’apartat corresponent d’aquest IA.

Les zones on es detecten impactes visuals (no per això necessàriament negatius sempre) són aquelles

on hi ha alta concetració de l’edificació. Aquesta es troba en les urbanitzacions properes a la costa sud

(Es Canutells); la façana sud de Maó, que és un element determinant de la imatge de la ciutat i les

urbanitzacions de Sant Antoni i Cala Llonga que deriven de la presència de la depuradora, la central



elèctrica i zona de descàrrega del port. En un segon terme, menys exposats però igualment significatius,

es troben els equipaments en SNU: abocador d’Es Milà, en una ANEI. El parc eòlic d’Es Milà està

altament exposat des de diversos punts de vista.

3.1.5.1 CONNECTIVITAT

En el context de Maó, es considera que la connectivitat s’estableix més per la continuïtat d’hàbitats que

per corredors relacionats amb la xarxa fluvial, que tenen un caràcter molt torrencial i una longitud

relativament curta, que no permet relacionar espais llunyans entre sí. Malgrat això, es pot parlar, en

aquest sentit, del barranc de Ses Penyes i el barranc de Biniparratx com a especialment significatius de

cara a relacionar espais. Aquests es situen al sud del terme municipal, i, sobretot el primer, comuniquen

l’interior del terme amb la costa en sentit nord-sud, travessant la plana des Migjorn, en un entorn molt

conreat amb pocs espais boscos connectats entre sí. En aquesta zona també prenen importància per la

connexió les franges lineals de vegetació de marges, parets, vores de camins i límits de finca, que posen

en contacte masses aïllades d’ullastrars i alzinars.

A la part de Tramuntana, en canvi, el municipi presenta una extensa xarxa hidrogràfica, de torrents molt

ramificats amb microconques de recepció que es troben en un bon estat de conservació i ben relacionats

entre sí i amb un suport de comunitats vegetals apropiat com per garantir la continuitat dels sistemes.

En general, es pot dir que existeix una bona connectivitat en el conjunt del municipi en relació als

sistemes naturals, ja que no s’han produït implantacions de zones urbanes o grans infrastructures que

fragmentin notablement el territori. Malgrat això, l’extrem sud-est de l’illa es connecta amb la resta per

dues úniques zones: l’espai que resta entre l’extrem nord de l’aeroport i Maó (creuat per carreteres), i

l’extrem sud de l’aeroport i la costa (veure figura següent). El creixement d’aquesta infrastructura podria

agreujar el problema de connectivitat de l’àrea mencionada.



Figura 3 Connectivitat dels sistemes naturals a Maó

Font: Elaboració pròpia

Connexió Sud-est a interior de l’Illa

Barranc de Ses Penyes

Barranc de Biniparratx



3.1.6 FLUXOS AMBIENTALS

3.1.6.1 AIGUA

3.1.6.1.1 Aigües subterrànies

Al municipi de Maó existeixen els aqüífers de Migjorn i de s’Albaida, que segons dades del Pla Hidrològic

de les Illes Balears, tenen una capacitat de 50 Hm3/any i de 4 Hm3, respectivament, amb un balanç

hídric positiu a nivell de tota l’illa si no es supera el règim d’explotació de 32 Hm3 (12).

En relació al nivell freàtic, i segons dades de l’A21 del municipi de Maó, si es considera l’evolució de la

profunditat del freàtic dels punts de mostreig de Maó, en els últims 5 anys s’ha observat una disminució

aproximada de -0,44 m.

Pel que fa a disponibilitat d'aigua la situació actual es pot considerar de suficiència de cabals, però la

demanda té una evolució creixent i el servei encara no ha arribat a tot arreu, i per això s'ha de preveure

la perforació d'alguns pous més.

Pel que fa a la qualitat dels aqüífers, es pot considerar que la incidència sobre la qualitat de l’aigua dels

aqüífers del municipi és baixa, ja que la major part de les aigües residuals són depurades i abocades al

mar o reutilitzades per al reg. No obstant això, un 5% aproximat de les aigües depurades són abocades

en pous absorbents, fet que podria afectar la qualitat de les aigües subterrànies. També, cal destacar

que el Pla Territorial alerta sobre l’augment de concentració de nitrats en algunes àrees de l’aqüífer de

migjorn.

La qualitat de l’aigua de la xarxa no presenta cap problema de qualitat, de forma que en cap paràmetre

es superen els valors màxims admissibles indicats al Real Decreto 1138/1990 sobre la Reglamentación

Técnico-sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de las aguas potables de consumo público.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua de les fonts, degut la manca de control, aquesta no se sap si compleix

de forma permanent amb els límits indicats al Real Decreto 1138/90.

3.1.6.1.2 Aigües superficials

Segons dades de l’A21 del municipi, en els últims anys s’ha donat un augment de la salinitat de

S’Albufera, i una disminució dels nivells d’aigua, degut per una banda a la baixa pluviometria, i per altra

banda a l’augment de demanda d’aigua del sector agrícola i ramader. En el municipi de Maó existeixen

(12) Previsió realitzada tenint en compte la compensació dels anys humits respecte dels anys secs.



algunes explotacions agropequàries que extrauen aigua de l’aqüífer de s’Albaida, i de les quals

actualment no es coneix els volums ni els règims d’explotació que duen a terme.

3.1.6.1.3 Abastament i consums d’aigua

La xarxa pública de Maó està dotada de 22 pous d’abastament i de 11 dipòsits d’emmagatzematge i

distribució amb una capacitat total de 11.900 m3. Per la seva importància destaquen els dos dipòsits del

Turó 3.500 m3 cadascun, el de Malburger de 2.000 m3, i el de Llucmaçanes de 1.000 m3. Per

subministrar aigua a les zones de Favaritx, Cala Llonga i Es grau, també es disposa de 4 dipòsits de 500

m3, 300 m3 , 50 m3 i 50 m3, i finalment un dipòsit de 300 m3 per abastar a la zona de Sant Climent.

El consum facturat el 2005 per tots aquests pous fou de 1.090.656 m3 i el total registrat

(abonats+consum municipal+hidrants+boques de reg) fou de 1.182.905 m3

Al muncipi de Maó la xarxa d’abastament d’aigua potable està gestionada per la companyia SOREA,

des de 1989 i per 20 anys de concessió, donant servei a un total de 11.666 abonats (equivalents a uns

23.000 habitants) l’any 2000 als nuclis de Maó, Es Grau, Cala Llonga, Llucmaçanes, Sant Climent.

L'aigua per abastament prové tota de pous amb fondàries de l'ordre de 100 m i cabals força discrets,

només alguns dels més bons arriben als 10 l/s, i per tant, se'n necessiten molts per arribar a subministrar

tota l'aigua que es necessita diàriament.

El casc urbà s'alimenta de quatre grans camps de pous, les zones de Turó, Llucmçanes, Malbuger i

Poima (Polígon Industrial de Maó), cada una amb el seu dipòsit, tractament d'esterilització i xarxa de

distribució. També hi han pous a Sant Climent i Binidali, així com als nuclis de gestió privada de

Binixiquer i Es Canutells.

No obstant, algunes urbanitzacions del municipi no tenen connexió a aquesta xarxa donat que no estan

recepcionades encara per l’Ajuntament, a la vegada que també algunes cases rurals tenen fonts pròpies

d’abastament. En total 100 habitatges el 2002 tenien abastament propi.

Nuclis amb abastament d’aigua gestió privada son Es Canutells, Binixíquer i Binidalí. Hi ha nuclis

pendents de connectar-se a la xarxa d’aigua: Nuclis: Sa Mesquida, Es Murtar i Sant Antoni.

A la taula següent es recullen les dades del consum d’aigua al municipi, partint dels 1,38 Hm3 d’aigua

que es van subministrar a través de la xarxa l’any 2000:

Taula 1 Consum d’aigua per sectors (2000)

CONSUM SECTORS Hm3 %

Domèstic 1,06 82 Turístic 0,124 9 Administració 0,055 4 Altres 0,112 4 Industrial 0,029 2



FONT: A21 del muncipi de Maó (2002)

Actualment l'extracció és de l'ordre de 2 hm3 anuals sense problemes de salinització.

En relació al consum d’aigua domèstic, és rellevant considerar en primer lloc, que ha anat augmentant

progressivament, amb un 13% acumulat des de l’any 1998, com a conseqüència de l’augment de

població resident i flotant; i en segon lloc, que experimenta un gran augment durant l’estiu: de 258.000 a

408.000 m3/trim entre el primer i tercer trimestre del 2000, reflectint la importància de la població flotant

estacional al municipi. Tot i així, l’índex de consum per habitant i dia, considerant població de dret, està estabilitzat al voltant dels 150 l/hab/dia, i si es considera la població de fet13 l’índex disminueix fins a 130 l/hab/dia. Per altra banda, i pel que fa al sector agrícola i ramader, des de l’A21

del municipi (2001) es realitza una estimació14 del consum de 758.000 m3/any. L’estimació es realitza

perquè en el moment de la redacció de l’A21, les concessions d’aigua no es troben actualitzades i no

existeix un inventari actualitzat de tots els aprofitaments, ni cap informació que pugui orientar de forma

més fiable dels volums d’aigua utilitzats per al reg agrícola o per usos ramaders.

Segons dades més actuals15, el consum total d’aigua per habitant de fet i dia és de 335.2 l/hab.dia en

temporada baixa, 317 l/hab.dia en temporada alta i 325 l/hab.dia com a mitjana. Des del 2001 ha anat en

augment. L’evolució es mostra al gràfic.

Figura 4 consum d’aigua per càpita població de fet a Maó.

Font: Indicadors de sostenibilitat per Maó 2004-2005, Actualitzat el novembre del 2006. Consell insular de Menorca-

Better consultants. Actualitzat el novembre del 2006.

13 Pel municipi de Maó no es pot disposar de les dades de la població equivalent a temps complert anual (ETCA), ja

que el càlcul de població flotant només s’ha realitzat a nivell d’illa. Es pot obtenir una estimació, a partir de les dades

de l’índex de pressió humana (IPH) determinat pel Centre d’Investigació i Tecnologies Turístiques de les Illes Balears

(CITTIB), segons el qual la població flotant equivalent anual a Maó per l’any 2001 és de 3.575 hab/any, per tant que

la població de fet és 27.568 habitants.

14 El consum d’aigua en reg s’estima a partir de les dades pluviomètriques i de l’estimació del consum d’aigua en el

sector de la ramaderia, en base al nombre de caps existent i aplicant els barems de producció indicats en el Manual

de Gestió de purins i de la seva reutilització agrícola (Junta de Residus/DARP, 1996).

15 Indicadors de sostenibilitat per Maó 2004-2005, Actualitzat el novembre del 2006. Consell insular de Menorca-




3.1.6.1.4 Xarxa de sanejament i depuració d’aigües residuals

El nucli urbà i la majoria de les urbanitzacions tenen servei separatiu entre residuals i pluvials que no és

del tot complet i de vegades acaba sent un col·lector unitari. No obstant, existeix el problema que en el

nucli històric de Maó, la majoria d’edificis no tenen un col·lector d’aigües residuals i funcionen amb fossa

sèptica. El dimensionat de la xarxa de clavegueram actual no pot absorbir el volum de les aportacions.

Les urbanitzacions més aïllades i les que no estan recepcionades i regularitzades per l’Ajuntament no

estan connectades a la xarxa, i algunes encara funcionen amb fosses sèptiques, i la resta es troba

connectada a alguna de les 3 depuradores privades existents al municipi.

La xarxa de sanejament disposa de vàries estacions de bombeig, ja que segueix el cursos naturals dels

barrancs, i conflueix en un bombeig central que es troba a l’entrada del Port, i des d’on s’impulsa cap a la

planta de tractament. Cal esmentar que la xarxa existent presenta problemes de capacitat en èpoques de

pluja als col·lectors en algunes rieres i baixades del nucli urbà, davant del Port.

Nuclis amb xarxa de sanejament gestionat per SOREA son Maó, Es Grau i Sant Climent. A Llucmaçanes

s’està executant el projecte de xarxa de sanejament. A Binidalí, la urbanització té la xarxa instal·lada amb

connexió a la EDAR recentment inaugurada. Els nuclis amb sanejament de gestió privada són Binixíquer

i Es Canutells. Els nuclis que no disposen de xarxa de sanejament ni pluvials: Sant Antoni, Cala Llonga,

Sa Mesquida i Es Murtar. Algunes encara funcionen amb fosses sèptiques.

L’any 2000 el municipi de Maó disposava de sis estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR):

Taula 2 Depuradores del municpi de Maó (2000)

NUCLI GESTIÓ UBICACIÓ

CABAL ANUAL

(m3) % sanejament

aproximat

LLOC ABOCAMENT

Aeroport Privada Crta. Es Canutells

9.800 Rec- pou absorbent

Ses Tanques Privada Es

Canutells 3.267 Pou

absorbent

Sant Isidre Privada

Es Milà nou

s.d. 5%

Torrent Binisermanya Dipòsit de rec

Maó Sant Climent SOREA Sant

Climent 81.975 Reg agrícola

Maó-Es Castell SOREA Es Castell 2.720.000 95% Emissari Port

Maó FONT: A21 del municipi de Maó (2001)

El casc urbà de Maó condueix les seves aigües residuals fins a la veïna localitat d'Es Castell, on hi ha

una EDAR comuna a totes dues poblacions. Es Grau les condueix al casc urbà i es projecta una altre

conducció per Sant Antoni.



Hi ha una segona EDAR a Sant Climent, recentment s’ha inaugurat la depuradora de Bindalí que té

previst depurar les aigües de Bindalí i Es Canutells.

Sa Mesquida, Es Murtar, Cala Llonga i Llucmaçanes, Binixíquer ni Es Canutell estan connectades a cap

EDAR16. Binixíquer és molt a prop de Sant Climent, amb la qual cosa podria connectar-se.

A més el polígon industrial aboca en la seva majoria a l’EDAR corresponent, encara que el sector de

bijuteria disposa d’una altra EDAR, propietat del ITEB, i creada específicament pel tractament d’aquest

tipus d’aigües residuals.

El 2005 a Maó es tractaven 65 m3/hab de fet al mes17. La xifra ha anat en augment en els darrers anys.

A continuació es mostren les característiques de les dues EDAR públiques del municipi:

cabal característiques sist depuració

tractat reutilitzat sist. tractament titular capacitat m3

punt

d’aboca

ment

cabal m3

any

urbà rústic indus-trial

1 AM 1.722.907 (41% de la

capacitat)

100% 0 216000 (??)

0 E1,E2,DE,OT ABAQA 4.106.250

2 AD/AM 83.498 (57% de la capacitat)

100% 0 365 (??) 0 E1,E2,DE,OT ABAQA 146.000

1: MAÓ-ES CASTELL, 2: SANT CLIMENT. Punt abocament: AD: Aigües continentals, AM: Aigües marítimes; Sistema de

tractament: primari: E1, secundari: E2, Desodorització: DE; Altres: OT; ABAQA: Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat

ambiental.

Font: Ajuntament de Maó

Es tracta d’una infrastructura amb un sistema de tractament terciari. No s’està realitzant una reutilització

d’aquestes aigües, la majoria de les quals s’aboquen al mar a través d’un emissari. En aquest context,

existeix la proposta de l’ajuntament de reutilitzar les aigües de l’EDAR de Maó-Es Castell pel reg de

zones verdes. Es calcula que tracta uns 4.000 m3 al dia. S’ha pensat en la reutilització per al reg de

parcs i jardins i l’abastament al port per a determinats usos. En aquests camps d’estudi s’han detectat

uns punts a abastar que necessiten en total per sobre dels 100m3/dia.

En l’annex 1 d’aquest document es mostra la proposta de la xarxa facilitada per l’Ajuntament. per dur a

terme aquesta reutilització.

16 Pla Especial de Millora a Les Infrastructures de Captació i Subministrament d'aigua potable i sanejament en el T.

M. de Maó, SOREA, Abril 2004.

17 Indicadors de sostenibilitat per Maó 2004-2005, Actualitzat el novembre del 2006. Consell insular de Menorca-




D’altra banda, la depuradora de Sant Climent fa un tractament de fangs per deshidratació, però no hi ha

cap tractament biològic abans de l’aplicació al sòl. La depuradora de Maó-Es Castell porta els fangs a

l’abocador.

3.1.6.1.5 Demanda previsible10

Segons la tendència al nombre d'abonats al servei, fet que coincideix amb la demanda d'aigua, es pot fer

una previsió d’evolució curta, entre 20 i 30 anys. En una hipòtesi d'evolució lineal, resultaria que cada

any augmenta una mitjana de 234,6 usuaris. I per aplicació de la dotació en dia punta estimada al 2003,

un augment 168,1 m3/dia més cada any.

El límit de 20.000 abonats suposa una demanda de 3,4 hm3 anuals, 340.000 m3 en mes punta, i 14.300

m3 en dia punta. Al ritme actual la població tardaria prop de 30 anys a arribar a aquests horitzons.

Aquest termini supera el de vigència màxima d’un Pla General d’Ordenació Urbana i les seves

pròrrogues, però és apropiat com a vida útil de projecte per les instal·lacions. El PE de SOREA10

dimensiona els equipaments i tipus de canonades necessaris per aquestes previsions.

Tenint en compte una extracció anual de 2 Hm3, la disponibilitat d'aigua sembla ben garantida a curt o

mitjà termini mentre no es concentri l'extracció, inclòs convindria dispersar-la més ampliant el nombre de

pous, cal tenir en compte que el servei de Maó no és l'únic usuari d'aquest aqüífer.

De moment encara no es pot predir el límit funcional de l'aqüífer, és a dir, si a base d'ampliacions, en un

any sec s'arribaran a poder extreure els 3,5 hm3 anuals previstos a llarg termini sense problemes de

qualitat d'aigua.

Segons l’informe, aquest volum no es necessitarà de forma immediata, l'augment de demanda serà

progressiu, i la vigilància continuada de l'aqüífer, bàsicament control de nivells i anàlisis d'aigua, permetrà

preveure la possibilitat de problemes de qualitat, però es necessitarà reaccionar preventivament i a

temps, ja que si es deixessin degradar la recuperació resultaria molt difícil, sobretot en un seguit d'anys

secs i per alguns dels pous més exposats.

En base a la demanda prevista, es proposa la construcció de dos nous pous a un solar municipal situat a

uns 1.500 m del dipòsit del Turó, a prop de la cruïlla de l'aeroport. Els dos pous suposaran una ampliació

d'un 1.000 m3 diaris, quedant les disponibilitats de cabal de l'ordre de 9.000 a 10.000 m3/dia, suficients

per uns quants anys però encara lluny dels 14.300 m3/dia previstos com a demanda màxima a llarg

Termini. D’altra banda, es preveu cobrir les necessitats d’abastament i sanejament dels nuclis que

encara no en tenen. El PE no inclou cap nova EDAR en la previsió, però sí xarxes d’elevacions de

residuals que portarien les aigües a les EDAR existents o projectades (veure punt anterior).

A la següent figura es mostren les zones d’abastament actuals i les instal·lacions existents i proposades

pel PE.



Figura 5 Infrastructures d’abastament d’aigua existents i proposades

Font: Pla Especial de Millora a Les Infrastructures de Captació I Subministrament d'aigua potable i sanejament en el

T. M. de Maó, SOREA, Abril 2004.

3.1.6.2 ENERGIA

Cal destacar que al municipi hi ha un parc eòlic gestionat pel Consorci per la gestió dels Residus Sòlids

Urbans de Menorca, situat a Es Milà.



D’acord amb les dades obtingudes per l’A21 del municipi, el consum total final d’energia a Maó es va

estimar en 31.597 Tep18 durant l’any 2001. El 2005 el consum d’energia elèctrica és de 11.272 TEP.

A partir de la dada anterior, l’índex de consum per càpita pel mateix any és 1,33 tep/hab/any; que

calculat considerant la població de fet estimada del municipi, el valor de l’índex disminueix fins a 1,18

tep/hab/any. Comparant amb els municipis d’Es Castell i Sant Lluís, amb un índex de consum per

habitant de fet de 0,87 i 0,86 tep/hab/any respectivament, Maó experimenta un major consum degut bàsicament al major nivell d’activitat industrial.

En relació a les fonts d’energia, a la figura següent es mostra el consum d’energia primària a Maó a

partir del mix energètic de Menorca per l’any 2001.

Figura 6 Consum d’energia primària a Maó (2001)

FONT: A21 del municipi de Maó (2002)

De les dades de la figura anterior, s’extreu que la major part de l’energia consumida s’obté de fonts

energètiques externes no renovables, i només un 0,3% ( 82 tep/any) es produeix per sistemes solars

tèrmics i per la producció del parc eòlic i un 0,7% de llenya (225 tep/any), sense existir cap instal·lació

d’autogeneració o de cogeneració d’energia en el municipi.

La font energètica predominant són els combustibles líquids per el transport terrestre i climatització amb

un 66% (17.619 tep/any), seguit de l’electricitat, amb un 29% (9.251 tep/any). La resta de fonts

energètiques representen el 6% restant, configurats majoritàriament pels GLP, amb un 5% (1.550

tep/any).

Considerant la mitjana energètica de Menorca, del 29% d’electricitat, el consum elèctric municipal es

correspon a fonts no renovables donat que un 15% prové de carbó corresponent a la planta d’Alcúdia, un

12% de fueloil i un 1% de gas-oil de la planta de Maó i de les altres plantes de Mallorca.

18 Tep: tona equivalent de petroli, unitat que s’utilitza per a comparar diverses fonts d’energia i que equival a 11.600

kWh.



Pel que fa als consum per sectors, segons dades de 2001, de la figura següent es desprén que el

consum més elevat correspon al transport, amb un 56% (17.619 tep/any), seguit del sector domèstic,

amb un 23% (7.307 tep/any). El tercer sector que més consumeix és el sector terciari (comercial +

hostaleria + restauració) amb un 13% (4.234 tep/any), i la indústria amb un 6,6 % (2.093 tep/any ). Per

últim l’administració pública i la gestió de l’aigua, té un consum d’1,1% (344 tep/any).

Figura 7 Consum d’energia per sectors (2001)


3.1.6.3 AIRE

3.1.6.3.1 Qualitat atmosfèrica

En l’A21 del municipi els càlculs de les emissions a l’atmosfera de Maó es van realitzar pel sector

industrial, el transport, el domèstic i serveis. Així, la determinació de la quantitat de contaminants emesos

per cadascun dels sectors considerats, es va realitzat en base al seu consum de combustible.

A la figura següent es mostra la contribució de cada sector a l’emissió de contaminants a l’atmosfera:



Figura 8 Contribució de cada sector a l’emissió de contaminants a l’atmosfera


El transport és el sector que més contribueix a I'emissió total de contaminants, amb el 51,2%, seguit de

sector domèstic, amb el 26,1%. En concret, el sector transport és el màxim responsable de les emissions

de CO2 (50,5 %), de NOx (51%), de CO (99%), i dels compostos orgànics volàtils (99,6%).

El gas que més s’emet (95,6%) és el diòxid de carboni amb un total d’unes 102.383 tones/any. No

existeix cap límit d’emissió d’aquest gas a l’atmosfera, i la seva concentració tampoc es mesura a les

estacions de control. Es pot dir, que a nivell local aquest gas no presenta cap problemàtica; no obstant, a

nivell planetari, les emissions de CO2 generen un problema important per I'efecte hivernacle que origina

la seva creixent presència a l’àtmosfera. El segon contaminant que més s’emet és el monòxid de carboni

amb 2.188 tones/any, un dels que contribueix a l’efecte hivernacle.

Cal considerar també les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i components orgànics volàtils (COV), els

quals provenen majoritàriament del sector transport, i que actuen com a precursors de la formació d'ozó

troposfèric, és a dir, la zona baixa de l’atmosfera. Degut a la situació geogràfica i climàtica del municipi

de Maó no sembla superar els límits d'immissió indicats a la normativa vigent.

Per últim, també es pot generar I'emissió d'altres contaminants minoritaris, entre els que destaca el diòxid

de sofre, sobretot degut al consum de gas-oil del sector domèstic, encara que no es gaire significatiu .



Per altra banda, destacar que a Maó existeix una estació de mesura que forma part de “La Red

BAPMoN”19. En aquestes estacions es mesuren NO2, SO4, i Partícules en suspensió, ozó i precipitació

humida. Pel que fa a l’any 1998 en el municipi de Maó els nivells d’immissió per NO2, SO4 i Partícules en

suspensió (no es van obtenir dades significatives el mateix any per analitzar l’ozó i la precipitació

humida) van presentar valors molt baixos respecte la resta d’estacions analitzades.

Per tant, no s’han detectat problemes en relació a la contaminació atmosfèrica. La qualitat de l’aire es considera bona i l’increment de la pressió antròpica no sembla afectar els nivells de qualitat. Pel que fa a l’efecte hivernacle, no obstant, cal considerar que les propostes de desenvolupament sostenible a nivell global van encaminades a actuar localment i disminuir com a criteri general la seva emissió.

Pel que fa a la qualitat acústica del terme municipal, segons dades de l’Agenda 21, segons les enquestes

fetes als funcionaris de l'ajuntament de Maó per part d'INSIA (Instituto Universitario de Investigación del

Automóvil), les fonts principals de soroll identificades són el trànsit rodat, els locals de diversió i les obres.

En segon lloc d'importància apareix el soroll generat per turistes, i en tercera posició el soroll generat per

indústries, avions i altres fonts. La major part de la superfície de la ciutat de Maó registra nivells entre els

60 i 70 dB(A) de nivell sonor mitjà en dies laborables d'hivern i entre els 40 i 50 dB(A) de nivell sonor

mitjà en el període de nit de dies laborables. Per tant, durant el dia se superen a vegades els nivells

establerts per les ordenances municipals, encara que no en gran mesura.

La normativa vigent (Llei 1/2007) especifica que correspon als ajuntaments, entre d’altres aspectes no

relacionats directament amb el planejament general, aprovar les ordenances municipals contra la

contaminació acústica, la delimitació de les àrees acústiques d’acord amb la llei 37/2003, l’elaboració i

aprovació dels mapes de renou i la declaració de zones de protecció acústica especial i de les zones de

situació acústica especial.

En el moment de redactar aquest ISA no s’ha pogut disposar del mapa de zonificació acústica de Maó.

En tot cas, el planejament haurà d’ajustar-se al que digui el Decret 20/1987 de 26 de març de mesures de protecció contra la contaminació acústica del medi en l’àmbit territorial de la CAIB i al que diu la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, i en especial, a la zonificació del mapa de soroll.

D’altra banda, la Llei 3/2005 de 20 d’abril de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, especifica

que s’ha de zonificar el territori en funció de la capacitat de contaminació llumínica que pugui rebre. Els

ajuntaments poden establir una zonificació pròpia sempre que no sigui menys restrictiva que la que es

proposa en la llei, que és la següent:

19 que funciona a Espanya des de 1983, i que està formada per sis estacions situades a: San Pablo de los Montes

(Toledo), Roquetes (Tarragona),Logroño, Noia (A Coruña), Maó (Menorca) i Víznar (Granada).



En la imatge següent es mostra la proposta del plànol de zonificació lluminosa del nucli de Maó. En el

moment de redactar aquest ISA no està aprovat. En tot cas, el planejament haurà d’ajustar-se al que digui la Llei 3/2005 i en especial, a la zonificació del mapa que es deriva d’aquesta llei.



Font: Ajuntament de Maó

3.1.6.4 RESIDUS

Les instal·lacions de tractament de residus a Menorca es troben al municipi de Maó. Hi ha una planta de

compostatge amb recuperació de subproductes, inicialment dimensionada per tractar 125 Tones/dia. El

desembre del 2003 es va iniciar la instal·lació d’un sistema de compostatge amb túnels de fermentació.

Annex a la planta es troba l’abocador controlat Milà II, amb una superfície de 57.740 m2 i un volum de

898.925 m3. Aquest està en fase de colmatació pel 2012 i s’està treballant per una nova ampliació.

Una part d’aquest abocador (Es Milà I) està clausurat i restaurat. Els residus de la construcció, restes

d’escorxador i animals morts, així com els residus sanitaris tipus II (assimilables a RSU) s’acumulen a

l’abocador de Milà I, situat a la mateixa zona. També hi ha en funcionament la planta de triatge

d’envasos lleugers (instal·lada el 1999).

La figura següent mostra les arribades de la diferent tipologia de residus i el seu pes per l’any 2005 a

l’abocador d’Es Milà.



Font: www.obsam.cat

A Maó la recollida de RSU s’efectua a través de contenidors al carrer de 1.100 litres, distribuïts al llarg

del municipi excepte el nucli antic, on funciona un sistema porta a porta.

L’índex de generació de residus a Maó és alt. El 2005 la producció de residus sòlids urbans (RSU)

per habitant de fet a Maó és de 2,09 kg/hab/dia. Ha anat en augment en els anys recents.

Pel que fa a la recollida selectiva, l’any 2001 es comptava amb 122 contenidors destinats a vidre, paper

i envasos lleugers. Les taxes de recuperació son lluny dels objectius del PGRMM20 pel vidre i els

envasos lleugers (17% i 7% respectivament) i propers en el cas del paper-cartró (41%). En relació a la

matèria orgànica, existeix una experiència pilot, des de 1998 a l’Avinguda de Menorca i es preveu la

introducció progressiva. La recollida de piles es fa a través dels contenidors que es distribueixen sota

concessió des del Govern Balear, amb contenidors al carrer de plàstic d’uns 15 l.

En relació als residus industrials, tot i la naturalesa industrial d’algunes activitats presents al municipi,

es fa palès el dèficits en el control i seguiment de la gestió de residus industrials a nivell municipal. Cal

destacar els provinents de la indústria de bijuteria, els quals es gestionen a través de l’Institut Tecnològic

20 Fixats pel Programa de Gestió de Residus Municipals de Menorca (PGRMM) en el 70 % en pes de recollida

selectiva de matèria orgànica, el 50 % en pes de recollida selectiva de vidre, el 50 % en pes de recollida selectiva de

paper/cartró, el 40 % en pes de recollida selectiva de residus d’envasos lleugers i el 25 % en pes de recollida

selectiva de residus municipals especials.



de la Bijuteria (ITEB), que tracta, tant els residus sòlids com els abocaments d’aigües residuals generats

per aquest sector.

Pel que fa als residus agrícoles i ramaders, a l’A21 del municipi (2002) es fa un estimació de la

producció de residus. La generació de residus és de 31.996 Tn/any de fems i 6.274 m3/any de purins,

sent el sector boví el que té més incidència. Aquests residus es poden emprar com a adob agrícola.

Considerant que la superfície agrícola útil al municipi és de 11.590 Ha, s'obté una aplicació mitjana de 3

tones/Ha/any. En aquest sentit, Maó és excedentària en terra agrícola, si es considera que en

aplicacions a llarg termini es poden aplicar fins a una mitjana d'unes 20 - 25 tones/Ha/any amb una

mínima alteració de la qualitat de les aigües subterrànies.

A Maó hi ha 3 centres hospitalaris: l’Hospital Verge del Toro, la Policlínica Virgen de Gràcia, i la Clínica

de medicina avanzada, dels quals l’A21 del muncipi (2002) només va aconseguir informació detallada

sobre la gestió dels residus sanitaris de l’Hospital Verge del Toro, tot i que diverses fonts consultades

indiquen que en els altres dos la gestió es realitza de manera adequada a la normativa.

L’hospital Verge del Toro genera unes 14 tones anuals de residus sanitaris perillosos (grup III), que són

recollits pel gestor autoritzat ABH SL; i unes 55 tones anuals de residus sanitaris no perillosos (grup II),

que són gestionades per CESPA, i portades a abocador en contenidors estancs.

Existeix recollida a domicili de voluminosos o trastos vells, i que van directament a l’abocador.

En relació a les runes, la Proposta de PDS per a la Gestió dels Residus de la Construcció – Demolició i

voluminosos a les Illes Balears (esborrany 7) estima un ratio de generació de 1,78 tones de residus de la construcció per habitant de dret i any. D’acord amb aquest valor, i amb una població de dret de

23.993 habitants, a l’any 2001 es van generar 42.780 tones d’aquests residus a Maó. Aquests residus es

dipositen en un abocador annex a la planta d’Es Milà, sense oferir unes garanties òptimes.

En aquest punt remarcar que el municipi no disposa de cap instal·lació de valorització i reciclatge, del tipus deixalleria, provocant que per a les fraccions de residus especials, mobles i voluminosos, residus de poda i runes, no existeix reutilització. Està prevista la construcció d’una

deixalleria que hauria d’inaugurar-se el 2007, ubicada a la carretera a l’Aeoroport, entre Ctra. General i

Ctra. Sant Climent. Aquest dèficit de recollida és un problema a nivell insular, ja que no existeix cap

planta de tractament ni tant sols de transferència d’aquests residus.

Davant d’aquesta realitat, des del Consorci de Gestió de Residus Municipals de Menorca, s’ha procedit a

l’elaboració del nou Pla Director Sectorial dels Residus Urbans a Menorca 2002-2010, amb l’objectiu de

garantir una correcta gestió a totes aquestes fraccions.



3.1.7 RISCOS21

A Menorca s’ha elaborat el PLATERME, que és un pla territorial de protecció civil per a l’illa. A més de fer

una valoració dels diferents riscos que poden afectar a l’illa estableix el marc orgànic i funcional i els

mecanismes necessaris per a permetre la mobilització i coordinació dels mitjans i recursos per a la

protecció de les persones i bens front a emergències.

El PLATERME fa una anàlisi i valoració dels riscos als que pot veure’s sotmesa l’illa de Menorca. La

valoració feta a partir de la probabilitat i dels danys previsibles, es mostra amb el resultant índex de Risc

(IR). A la següent taula es mostra la sèrie de riscos tinguts en compte, i el valor del citat índex.

Taula 4 Llistat i valor dels riscos analitzats pel PLATERME

Font: PLATERME, citat a Document I. Memòria descriptiva, de l’Auditoria Ambiental Municipal de Maó. 2002.

MINUARTIA, Estudis Ambientals

Els riscs d’incendi i transport marítim de matèries perilloses assoleixen nivell alt, i els riscs de transport,

grans tempestes, accidents en la mar, geològics, concentracions humanes, activitats lúdiques, sequera,

vents forts, inundacions i tsumami assoleixen nivell mig.

En el plànol d’informació del PGOU de Fragilitats, impactes i riscs del PGOU es cartografien els riscos

que tenen incidència en el planejament, és a dir, el riscs d’incendi, d’inundacions i d’erosió, que identifica

la cartografia utilitzada obtinguda del PTI. Aquests es concentren a les àrees protegides del nord. Tot i la





seva importància, el risc de transport marítim de matèries perilloses es situa fora del territori competència

del planejament municipal.

3.1.7.1 INUNDACIÓ

La principal àrea en extensió amb risc d’inundabilitat es localitza al sector nord del municipi, a l’entorn de

l’Albufera d’es Grau i cap a l’oest d’aquesta, a l’àrea de l’Estancia des Prat, l’Estancia Alta, Santa

Magdalena, Santa Mariana i Sant Carles, al Pla de Vergers, i al sud, la zona amb un risc més significatiu

correspon a l’àrea de Binixíquer Nou. El major risc d’inundacions a l’illa de Menorca es troba associat a

fortes precipitacions, amb el conseqüent arrossegament de sòlids i obstrucció de les xarxes de

clavegueram.

Un estudi realitzat per la Junta d’Aigües de Balears a l’any 1997, sobre la identificació de zones amb

potencials riscos d’inundació, destaca que el nivell de risc d’inundació a Menorca és entre baix i mig, que

els cascs urbans tradicionals estan ben protegits front a inundacions, i que les activitats humanes

interfereixen poc en els llits dels torrents.

El prat de Sa Colàrsega és la zona amb major risc d’inundació del municipi de Maó. Altres zones

inundables dins el municipi es troben al sud del centre urbà, entre la Cala Figuera i l’Avinguda de la

Mediterrània, a Llucmaçanes, a Binixiquer, al torrent de Sa Mesquida i al torrent de Na Bona.

3.1.7.2 GEOLÒGIC

Si bé el risc d’esllavissades i despreniments no és dels més rellevants de Menorca, hi ha algunes zones

on pren una importància significativa. Al port de Maó, entre la Cala Figuera i El Fonduco, hi ha risc

important de despreniments s’han definit una sèrie de mesures de protecció de la zona, que pel que fa

l’Ajuntament de Maó ja es troben en procés d’execució. El sector de Tramuntana presenta un risc

d’erosió mitjà força important; les àrees amb risc alt es situen a l’oest del terme en el sector de Santa

Rosa i Turdonell de Dalt i de Baix, on es pot veure clarament representat en alguns despreniments en

vessant rocoses.

L’abandonament agrícola pot afavorir l’erosió en zones amb pendent en tant que implica la degradació

de murs de pedra seca. Això és especialment rellevant a la zona de Tramuntana. En el litoral apareixen

zones d’erosió localitzada amb la intensificació de l’ús públic dispers, amb l’augment del trànsit rodat fora

del viari rural.

3.1.7.3 INCENDI

La figura següent mostra els incendis ocorreguts a Maó des de 1970 fins el 2004.



Figura 9 Incendis enregistrats a Maó (1970-2004)

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’OBSAM (extreta de la informació de la Conselleria de Medi

Ambient del Govern Balear i de l'IBAE)



El sector oest del terme acumula les àrees amb un risc d’incendi més elevat. Amb risc moderat hi ha les

zones a la meitat nord del municipi, entre el nucli urbà i el Port d’Addaia, i en una petita franja al sud oest

del terme, a prop d’Es Canutells. Són zones constituïdes principalment per alzinars i ullastrars. Les zones

més vulnerables de l’illa són les urbanitzacions costaneres, moltes d’elles aïllades respecte als centres

urbans i en les que sovint la massa forestal es confon amb la pròpia estructura de la urbanització. La

manca de gestió forestal suficient i l’abandonament agrícola contribueixen al risc d’incendi.

3.1.7.4 INDUSTRIALS

Els principals riscos d’origen industrial de l’illa són els que estan relacionats amb la indústria de la

bijuteria i amb la indústria alimentària. Aquestes activitats es caracteritzen per tenir pocs accidents, però

amb efectes potencialment importants.

A Maó hi ha quatre instal·lacions industrials que han de tenir Pla d’Emergència Exterior, segons

normativa Seveso II, l’elaboració de la qual correspon al Govern Balear. Aquestes instal·lacions són

- CLH (Compañía logística de Hidrocarburos), al port

- CLH Aviación, a la carretera de l’aeroport

- GESA, amb una planta de generació d’energia elèctrica

- Repsol Butano, amb un centre d’emmagatzematge i distribució de butà i propà

El polígon industrial de Maó, on es concentren indústries dedicades a la bijuteria, transformats metàl·lics,

distribució i construcció, nàutica, etc., és una àrea amb alt risc d’incendi i/o explosió industrial.

L’activitat industrial portuària implica un transport viari prop del nucli de matèries perilloses (petroli, etc.)

des del port a l’aeroport.

3.2 EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA

Un dels objectius de la present revisió del PGOU de Maó és la d’adaptar-se a les directrius que marca el

PTI. En aquest apartat, per tant, es parteix com a base de la possible evolució la tendència actual que

s’està establint a partir de l’actual planejament municipal, del 2002, que no ha incorporat el que diu el

PTI.

Com a aspectes positius es parteix d’un municipi que no s’ha expandit excessivament a causa del

turisme, sinó que els seus únics nuclis turístics, Es Canutells -Ses Tanques i Binidalí, han sofert un

creixement típic de les zones turístiques, però relativament contingut.

D’altra banda, els nuclis d’Es Murtar, Sa Mesquida i Es Grau han conservat el seu caràcter tradicional en

compliment del PG actual.

Els aspectes ambientals més amenaçats pel deteriorament són en aquests moments els hàbitats naturals que constitueixen la base de la biodiversitat; el paisatge, com a valor identitari i



patrimonial i el balanç hídric, que està tenint una evolució negativa amb repercussions ambientals i sòcioeconòmiques.

3.2.1 GEA

Existeixen zones en el municipi que destaquen pel seu valor geològic, relacionat principalment amb la

qualitat del paisatge i amb la biodiversitat (penya-segats, barrancs, etc.), que, no obstant, no són del tot

valorades ni salvaguardades de la freqüentació humana o dels impactes visuals, en no tenir una

protecció específica (veure erosió a l’apartat 3.2.7 ).

3.2.2 HIDROLOGIA

Tot i l’efecte beneficiós de l’existència d’espais protegits, s'observa com alguns dels elements més

emblemàtics i interessants del patrimoni natural del municipi, concretament les zones humides, pateixen

impactes generats més enllà dels marges de protecció. Aquests impactes provenen majoritàriament de

tot l'àmbit de les respectives conques hidrogràfiques (contaminació de torrents, sobrexplotació dels

aqüífers). La protecció de les zones humides en sí mateixes no pot ser del tot efectiva si no es considera

i planifica una bona gestió en tot l'àmbit territorial que exerceix influència sobre les mateixes i per tant

l’aplicació de la protecció del PTI a l’àmbit local és un pas més de cara a aquest objectiu, que no existiria a escala local si no es revisés l’actual Pla General.

L’increment de la salinitat a S’Albufera pot provocar problemes en els ecosistemes (veure fluxos

ambientals). Existeix dèficit Hídric a l’Albufera d’Es Grau, amb necessitat d’augmentar el control de les

explotacions agropecuàries i de recs i rieres per garantir l’arribada d’aigua.

Pel que fa a la qualitat dels aqüífers l’activitat agrícola intensiva pot conduir la contaminació difusa per

nitrats. El Pla Territorial alerta sobre l’augment de concentració de nitrats en algunes àrees de l’aqüífer

de migjorn.

3.2.3 BIODIVERSITAT

La costa és un sector especialment delicat, per fragilitat i singularitat dels ecosistemes, amb espècies

endèmiques i en perill d’extinció. Alhora, és el punt més freqüentat pel turisme i amb major pressió

urbanística. Actualment es troben ja afectades Binidalí, Es Canutells, Es Grau, Sa Colàrsega del port de

Maó i Cala Llonga. A la zona de Favàritx i Sa Mesquida, hi ha aparcaments incontrolats a zones dunars i

zones humides temporals, així com un trànsit humà no controlat en les mateixes zones. La zona de

Favàritx i Sa Mesquida és un sector crític que es té en compte en l’actual revisió.

Tot i que l’estat de conservació de l’espai agroforestal és acceptable, l'abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes que es produeix des de la dècada de 1960, genera una important pèrdua

d’hàbitats i biodiversitat lligats a les zones de conreu i pastura tradicional i un major risc d’incendi. Sense

el recolzament de l’activitat agrícola, és previsible que la problemàtica continui creixent.



Aquestes situacions creen problemes en poblacions de fauna que estàn en retrocés. És especialment

crítica la població del milà reial (Milvus milvus), però també la marta (Martes martes), l’aufrany (Neophron

percnopterus), l’àguila pescadora (Pandion haliaetus), el corb marí (Phalacrocorax Arsitotelis

Desmarestii), la sargantana balear (Podarcis lilfordi) (així com els 8 endemismes dels illots) i el calàpet

(Bufo viridis balearica).

Un altre problema és la invasió d’espècies al·lòctones (Carpobrotus edulis a les dunes).

Si no es frena la tendència amb major limitació d’usos i major protecció, que sigui específica per les comunitats vegetals, amb diferents graus de protecció i que vingui tant des de la zonificació adequada com de la regulació, és de preveure que el problema continuï.


Com a problemàtica a destacar, hi ha l’abandonament de les pràctiques agrícoles i ramaderes, que està

relacionat amb la pèrdua d'elements del patrimoni arquitectònic i etnològic (parets seques derruïdes o en

molt mal estat, cases de lloc i bouers en runes, etc.). Des del planejament cal la incentivació de l’activitat perquè aquest problema desaparegui.

3.2.5 PAISATGE

Com a principals problemes destacables, hi ha la pèrdua de biodiversitat i qualitat del paisatge

relacionada amb l'abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes i la pressió urbanística, del que

s’ha parlat en el punt de biodiversitat.

Específicament de cara a la qualitat del paisatge, la manca de major control sobre la pressió urbanística continuarà interferint en les zones més exposades visualment i en zones conflictives de

canvi d’ús, per exemple, entre estructures de vialitat i l´espai rústic, entre àrees construïdes i els camps

de cultiu limítrofs. Sobretot, en la part de Migjorn, és on es troben actualment les situacions més agudes i

més exposades, i que a la vegada, formen part de la imatge propera, percebuda des de les carreteres,

(primer pla perceptiu), fet que fa que tinguin molta presència. Cal constrènyer el model extensiu de ciutat, que ja s’ha s’ha aplicat en extenses àrees (Cala Llonga, Serra Morena, urbanitzacions turístiques,

Malbúger).

A les zones d’interior, sense una protecció contra l’edificació en SNU, pot continuar la proliferació de construccions de carácter residencial o altres instal·lacions no vinculats a l’activitat agrícola (llocs) i

sense carácter tradicional propi del rústic. També hi ha impacte paisajístic d’equipaments i

d’infraestructures, especialment en fites i talaies.

Pel que fa a la connectivitat, en relació amb les infrastructures, podrien incrementar-se els problemes a la

barrera d’edificacions i vies de comunicació que va des de Maó fins a l'extrem meridional de l'aeroport,

barrera que es veuria reforçada amb l'ampliació prevista del polígon industrial i la del propi aeroport, i que

acabaria constituint un front pràcticament continu amb efecte barrera important entre el sector sud-est i la

resta de l'illa. Aquest és un aspecte que l’actual revisió del PGOU canvia.



També sense una normativa general que limiti el projecte de les noves infrastructures i així disminueixi el seu impacte sobre la fauna, pot continuar la tendència actual de l’increment de la taxa

de mortalitat per atropellament o electrocució d'algunes espècies de fauna, algunes d'elles d'alt interès

per a la conservació com els rapinyaires.

3.2.6 FLUXOS AMBIENTALS

3.2.6.1 AIGUA

Pel que fa al consum del recurs, sense un control sobre el consum del sector ramader, s’incrementarà la pressió antròpica en aigües interiors. La tendència actual és que disminueix la

qualitat de S’Albufera, que incrementa la salinitat i baixa el nivell de l’aigua. En els aqüífers es detecta la

baixada dels nivells piezomètrics, principalment el del Migjorn, i això pot afectar les zones humides

superficials, que s’abasteixen dels aqüífers com a font principal i, a la llarga, problemes d’abastament per

la població, que s’abasteix principalment de pous. La reducció del nivell freàtic, posa de manifest la

necessitat de reduir els consums i de controlar les explotacions dels aqüífers.

Sense la revisió de la xarxa de distribució i de clavegueram, altres problemes que podria continuar

és l’existència d’urbanitzacions i cases rurals sense connexió a la xarxa d’abstament municipal, la permanència d’una xarxa unitària de clavegueram, (no hi ha xarxa separativa enlloc del municipi), la

saturació dels col·lectors del nucli urbà que van al port i la manca de cobertura de la xarxa actual de clavegueram en certes zones (tot i que la majoria d’elles tenen depuradores pròpies, o fosses

sèptiques).

Mancaria el tractament específic en els polígons industrials que es connecten directament a la xarxa general i els sectors ramader i agroturístic tenen abocaments propis.

Un 5% aproximat de les aigües depurades són abocades actualment en pous absorbents, fet que podria

afectar la qualitat de les aigües subterrànies. Això és destacable si es té en compte que l’aigua de

consum domèstic prové de l’aqüífer del municipi, tot i que actualment no té problemes de qualitat.

3.2.6.2 ENERGIA

La major part de l’energia consumida s’obté de fonts energètiques externes no renovables. No hi ha cap

obligatorietat per part del PGOU actual d’utilitzar energies renovables, tot i que la normativa estatal (CTE)

obliga en alguns casos.

3.2.6.3 RESIDUS

Les instal·lacions de tractament de residus de Menorca es troben ubicades al municipi de Maó (planta de

compostatge, l’abocador de Milà II i l’abocador de Milà I, que s’utilitza com a abocador de residus de la

construcció). El municipi no disposa de cap deixalleria, provocant que per a les fraccions de residus

especials, mobles i voluminosos, residus de poda i runes, no existeixi reutilització.

Els RSU, sanitaris, voluminosos i runes es dipositen als abocadors.



3.2.7 RISCOS

Manca de gestió eficaç front els riscos d’incendis, d’inundacions i d’erosió, concentrats a les àrees

protegides del nord, sense àrees de protecció específiques.



4 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES DE FORMA SIGNIFICATIVA

En l’apartat anterior s’ha desenvolupat la caracterització dels diferents aspectes rellevants ambientals de

tot el municipi. En aquest apartat es farà una descripció més detallada dels valors de les zones que

poden veure’s afectades de forma significativa pel desenvolupament del PGOU. S’interpreta aquest

apartat de la Llei 9/2006 tenint en compte que l’afectació s’entén com a negativa. Es considera que les

accions a priori més impactants negativament per part de la proposta del PGOU són els nous sectors

urbanitzables, els nous vials i la zona establerta com a àmbit de transició.

4.1 NOUS SECTORS URBANITZABLES

Els nous sectors urbanitzables poden incidir de forma significativa en els valors de quatre aspectes clau

del territori: la visibilitat i qualitat del paisatge –relacionat amb la cobertura agrícola-, la biodiversitat, el

patrimoni i la connectivitat. També són probablement significatius els efectes sobre la seguretat de les

persones (riscos del territori: inundabilitat i pendent).

Els nous sectors urbanitzables de la ciutat de Maó, es situen en zones de relatiu poc valor pel que fa a

les espècies vegetals i cap d’elles es situa en zona d’interès agrari. El SUP 1, Camins de Santa Maria

(14 ha), el SUP 2, Santa Magdalena (11 ha), es i el SUP 3, Jardins de Malbuger2 (12 ha), es situen en

sòl agrícola actual. Tant el SUP 4, que es recull del pla anterior, en la zona de POIMA, com el SUP 5

(nou sector industrial vinculat al port), inclouen taques d’ullastrar. El SUP 6, proposat per Sant Climent, a

la carretera de Binixíquer, es troba sobre àrees de conreu en actiu, dins la zona del PTI qualificada com

àrea de transició. El SUP 7, en una zona agrícola amb tendència a l’abandó de l’activitat i en zona

qualificada pel PTI com de àrea de reconversió territorial.

No obstant, presenten certa diferència en les dinàmiques. Les zones agrícoles de SUP 3, SUP 2, SUP 5 i

del SUP 7 tenen tendència a l’abandó, mentre que en la zona de SUP 4, SUP 1 i SUP 6, algunes es

mantenen en actiu. Tots els sectors, i en especial els SUP 1, SUP 2 i SUP 3, tenen un elevat índex de

component arbustiu barrejat amb la trama agrícola.

Ara bé, pel que fa a la visibilitat dels sectors des de les carreteres, els sectors SUP 1 i SUP 3 són els que

tenen major àrea exposada, si bé en grau mig. El sector SUP 4 és presenta alta visibilitat en alguns

indrets.

Pel que fa al patrimoni cultural, tots els sectors, excepte el sector SUP 5 tenen un element patrimonial

des del punt de vista etnològic, els murs de pedra seca. També, a SUP 4 es troben quatre elements

catalogats com a BIC: assentament de Can Tuto, necròpolis i restes de Curnià Nou i poblat de Curnià

Nou. A SUP 7, hi ha la necròpolis i el turó fortificat de Forma Nou.

D’altra banda, els sectors urbanitzables, en situar-se annexes al nucli existent, no estan en zones clau

per la connectivitat.



Pel que fa als riscos, existeix una àrea inundable al SUP 1 i a SUP 5 i SUP 7, risc d’erosió mitjà, amb

àrees amb pendents que superen el 20%, pendents que també es troben al SUP 4, tot i que no està

considerada àrea de risc pel PTI.

4.2 PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE

Els Plans Especials en Sòl No Urbanitzable poden incidir de forma significativa en els valors de quatre

aspectes clau del territori: la visibilitat i qualitat del paisatge –relacionat amb la cobertura agrícola -, la

biodiversitat, el patrimoni i la connectivitat. També són probablement significatius els efectes sobre la

seguretat de les persones (riscos del territori: inundabilitat i pendent).

Els PE que no impliquen impacte són aquells la prioritat dels quals és la protecció dels valors existents,

és el cas de PE7 (de protecció del quadrant de Llucmaçanes), PE9 (protecció del patrimoni de la Mola) i

PE8 illa del Rei (destaca l’eliminació de les noves construccions)

Impliquen possible impacte i per tant són objecte d’anàlisi del present apartat: PE1: Equipament i serveis

a Dalt de Sant Joan (en actual zona SNU, classificada d’AIP per part del PTI), PE2: Equipament i serveis

a Circumval·lació (en SNU), PE3: Ampliació del cementiri (en SNU, incorpora nous usos pel cementiri),

PE4, Equipaments i serveis a la variant de la carretera de Sant Lluís, amb la finalitat d’ordenar

l’aeròdrom i el possible creixement de l’hipòdrom, PE5, Equipaments i serveis a Binitalfà vell, al límit de

terme amb Sant Lluís i enfront de PE4 (SNU) i PE6 Variant arterial a l’entorn de La Salle, (en actual sòl

agrícola).

Segons les classificacions del PTI, els PE no es situen en zones de valor pel que fa a les espècies

vegetals, però PE1 s’inclou en zona d’interès paisatgístic (AIP), PE6, PE2 i PE3 es situen parcialment en

zona d’interès agrari (AIA).

Segons la diagnosi del PGOU cap zona es situa en àrees detectades com a agroforestals, però PE2,

PE4 i PE6 es situen en zones de conreus en actiu i PE1 es situa en camps en procés d’abandó.

Pel que fa als pendents, PE1, PE2 i PE3 inclouen sectors amb pendent superior al 20%.

Pel que fa al patrimoni cultural, tots els sectors, excepte PE 4 i PE5, contenen murs de pedra seca, un

element patrimonial des del punt de vista etnològic.

Pel que fa als riscos, PE2 i PE 3 es situa parcialment en una APR (zona de risc per inundació).

Cap PE es situa zones d’importància per la connexió.

4.3 ÀMBIT DE TRANSICIÓ (ZONA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL)

El PGOU defineix una zona entre Gràcia i Trepucó com a àmbit de transició, que es decideix mantenir

com no urbanitzable, però en la qual, per proximitat amb la ciutat, es considera la gestió de sistemes

d’equipaments, d’espais lliures específics o d’usos i activitats terciàries compatibles amb els valors de la



zona. No es permet l’ús de l’habitatge/residencial però sí els altres usos residencials en formats

col·lectius. S’amplia cap al sud, el perímetre d’aquesta condició que habia dibuixat el PTI.

Es situa en sòl amb varietat d’usos: camps en procés d’abandó, camps de regadiu, hivernacles i camps

de secà o pastura, amb elements foresals. Al centre hi ha un torrent amb una zona d’inundació

relacionada. S’hi situa el BIC de la Sínia de Sant Andreu i murs de pedra seca.

4.4 NOUS VIALS

La major part del sistema viari és d’acord a projectes supramunicipals, que el PGOU ha assumit.

No obstant hi ha nous vials proposats pel nou PGOU.

Com a viari territorial, hi ha l’entorn Ateneo/instituts, el traçat en direcció a Es Castell i el vial del segment

incorporat al SUP 4 (POIMA).

El primer és una variant a l’entorn de La Salle, molt enganxat al nucli urbà, relacionat amb el PE6 Variant

arterial a l’entorn de La Salle (en actual sòl agrícola). Llevat de l’existència de murs de pedra seca i les

parcel·les en actual ús agrícola, no presenta altres tipus de valors destacables. Cal tenir en compte, però,

que l’enllaç amb la via de ronda és en una zona amb probable risc d’inundabilitat i que travessa un camí

rural.

El segon, consisteix en la rectificació puntual en la zona de Trepucó del camí existent tal com figura en el

Pla Especial d’Equipaments de Bintaufa. Es situa en una zona agrícola en abandó. Els valors més

importants són els elements arboris existents en l’inici de la desviació. No obstant la comparativa amb la

trama aprovada sembla tenir un impacte major sobre la vegetació. L’exposició visual és significativa i el

principal punt d’atenció és el fort pendent.

Finalment, el tercer vial proposat es situa entre Cunrià nou i curnià vell, separant la zona més agrícola de

la més forestal, dins d’un mosaic agroforestal. La proposta inicial travessa longitudinalment zones amb

desnivells elevats i un sector amb ullastrar, no obstant, el fet de tenir una direcció noroest sudest i que

s’enretiri el més possible cap al futur desenvolupament del POIMA, afavoreix la connexió. Directament, el

sector afectat no és cap zona de valor per part del PTI, però travessa murs de pedra seca i s’enganxa a

una de les restes de patrimoni arqueològic: Necròpolis i restes de Curnià Nou, mitgera Ca’n Tuto. En

algun tram té una exposició visual elevada.

Com a franja de protecció per a infrastructures – i no pròpiament com a sistema viari- es fan reserves per

viaris el traçat dels quals dependrà del Consell insular. Des del PGOU es proposen dos àmbits:

La connexió entre el vial territorial del SUP 4 amb la variant de l’Hospital, afectant el nucli rural

Llucmaçanes: Cobreix zones cultivades, zones en procés d’abandó i unitats agroforestals. Com a

patrimoni etnològic, passa per murs de pedra seca i molt a prop d’un bé d’interès arqueològic: Naveta de

Sa Cuida Cremada vella/Es Jardí. Té un sector amb exposició visual mitjana.

L’eix en direcció a Sant Lluís entre la variant de l’Hospital i el límit de terme travessa zones agrícoles en

actiu i zones en procés d’abandó. No afecta directament espais d’elevat valor per la seva biodiversitat, ni



de protecció per part del PTI. No afecta cap curs d’aigua superficial. Cal remarcar dos aspectes

rellevants: passa a prop d’una zona de patrimoni: l’assentament de Malbúger/Ses Tanques i sobre murs

de pedra seca, d’una banda, i de l’altra, estreny la connexió de suport de l’espai de continuïtat de

sistemes O-E, tot i que aquesta ja està afectada per l’actual camp d’aviació.

Pel que fa a les noves àrees d’aparcament (Aa) cap d’elles es troben en sòl no urbanitzable.



5 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL DE LES ÀREES D’INTERÈS

Els principals problemes ambientals, referits als diferents aspectes ambientals estan descrits a l’apartat

3.2. del present IA. En aquest punt es parlarà d’aquelles zones d’especial importància ambiental i en

concret de les zones designades de conformitat amb les directives 79/409/CEE i 92/43/CEE, que es

corresponen amb les zones designades com a Llocs d’interès comunitari (LIC) i Zones d’Especial

Protecció per les Aus (ZEPA) i que formen part de la Xarxa Natura 2000.

A Maó hi ha àrees LIC, ZEPA i àrees coincidents de LIC i ZEPA. Totes han estat integrades pel PTI (i pel

nou PG) com a zones protegides.

Les zones proposades com a LIC i ZEPA el 2004 pel Govern Balear a la illa de Menorca es mostren a les

figures següents:

Figura LIC

Figura 10 ZEPA

S’Albufera d’Es Grau

Des Canutells a Llucalari

D’Addaia a S’Albufera

De S’Albufera a Sa Mola



Font: BOIB 08-05-2004

El Ministerio de Medio Ambiente22 crea unes fitxes per cada zona LIC/ZEPA proposades, amb les

vulnerabilitats que les amenacen. Aquestes son:

ES0000234: S’Albufera d’Es Grau. Té hàbitats d’interès comunitari que figuren en l’annex I de la

directiva 92/43/CEE i una part del parc (1947 ha) és ZEPA, d’acord amb con la directiva 79/409/CEE.

Tot l’àmbit és ANEI: de S’Addaia a S’Albufera (Llei 1/1991 del Parlament Balear) i S’Albufera d’Es Grau i

illa d’En Colom (Llei 4/1986 del Parlament Balear). Posteriorment es declarà el Parc Natural de Es Grau-

Illa d'En Colom amb el Decret 50/1995 de la CAIB, del 4 de maig de 1995. El parc, de 1790 ha, comprèn

una part de la primera ANEI i la totalitat de la segona. També coincideix, aproximadament, amb la ZEPA.

A més, es troba inclòs en l’Area Important per les Aus (IBA) de la Costa nort i est de Menorca i illa de

l’Aire, que comprèn tot l’àmbit, declarat per la Societat Espanyola d’Ornitologia SEO/BirdLife.

Algunes zones presenten elevada fragilitat, especialment les comunitats animals i vegetals de les aigües

interiors, a causa de la seva dependència de les aigües dolces i la incidència negativa de l’eutrofització

que presenten i per la creixent salinització a causa de la menor aportació dels torrents i fonts i per una

creixent influència de les aigües marines. També són fràgils les comunitats dunars, agredides pel

turisme. Algunes comunitats del litoral depenen condicions estrictes i s’han vist amenaçades per la

22 Formularios Oficiales Red Natura 2000. Elaboración: DGCN. MIMAM

S’Albufera d’Es Grau

Des Canutells a Llucalari

D’Addaia a S’Albufera

De S’Albufera a Sa Mola



freqüentació. Tot i que la declaració de Parc Natural a mitigat les amenaces, encara perdura la

salinització i eutrofització, que provenen de causes més difoses i indirectes que la freqüentació.

ES0000233 D'Addaia a s'Albufera. La importància del lloc radica en la presència d’hàbitats d’interès

comunitari que figuren en l’annex I de la directiva 92/43/CEE. És important també per l’existència de

taxons endèmics, per la gran importànica per les aus, especialment per les rapinyaires i per la qualitat

paisatgística, pel seu bon estat de conservació. Les proteccions legals d’aquesta zona coincideixen amb

les de S’Albufera Es Grau.

La vulnerabilitat radica principalment en les comunitats dunars, que es veuen amenaçades per la

freqüentació turística de les platges.

ES0000237: Dels Canutells a Llucalari: L’espai és compartit amb el municipi veí de Alaior, que té la

major part de la superfície de l’àmbit. A Maó inclou el Barranc de Ses Penyes i sectors de la costa d’Es

Canutells. Els barrancs són importants per l’avifauna i espècies vegetals rupícoles i creen un microclima

interior que incrementa la biodiversitat. És àrea de nidificació d’espècies incloses a l’Annex I de la

Directiva Aus. La costa manté una població aïllada de Daphne rodriguezii, espècie prioritària de l’Annex II

de la Directiva Hàbitats.

Com a amenaces principals cal destacar el seu us recreatiu, l’activitat cinegètica intensa i l’ús il·legal de

verins.

ES0000235 De s'Albufera a sa Mola: És una àrea d’importància geològica, ja que hi afloren elements

moderns a l’extrem E (a sa Mola) per sobre de materials paleozoics. La zona és poc poblada i fou

d’accés restringit fins fa poc per ser zona militar. És important la presència d’una colònia de Pardela

Cenicienta i poblacions nidificants d’altres aus incloses en l’Annex I de la Directiva Hàbitats.

La seva principal vulnerabilitat és deguda a l’ús recreatiu negatiu no regulat, activitat cinegètica intensa i

depredació d’aus marines per part de mamífers introduïts per l’home.



6 CONTRIBUCIÓ DEL PGOU DE MAÓ A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL FIXATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, COMUNITARI, NACIONAL I AUTONÒMIC

Amb la incorporació de les proteccions del PTI al nou PG s’inclouen els objectius de protecció ambiental

que fixa la normativa internacional, comunitària, nacional i autonòmica i que es concreten en els criteris

de mantenir i potenciar la biodiversitat, protegir l’atmosfera i reduir els efectes sobre el canvi climàtic, i prevenir la contaminació de les aigües interiors i marines (veure l’informe ambiental del

PTI).

En aquest PGOU s’aprofundeix en la regulació, baixant l’escala de treball i fent incís en la regulació del paisatge (considerant-lo tant des del punt de vista de l’estructura funcional com visual i com a

conformador d’identitat col·lectiva), incorporant els principis del Conveni Europeu del Paisatge.

En alguns aspectes el PGOU va més enllà i proposa mesures més concretes. Amb caràcter informatiu,

en el document d’avanç, exposen un seguit de criteris i propostes que fan referència al canvi climàtic

(fent propostes i donant exemples respecte energies alternatives domèstiques, energia fotovoltaica,

cultius energètics, parcs eòlics i infrastrctures d’alta tensió, oleoductes i gasoductes), el consum d’aigua i

el tractament de les aigües residuals i la millora paisatgística de l’entorn de l’abocador d’Es Milà.

Amb caràcter normatiu, protegeix el paisatge amb un capítol específic i també a partir de regulacions

sobre els moviments de terra, tipologia i nombre d’edificacions i construccions en sòl no urbanitzable,

limitacions en els materials de construcció, conservació dels murs de pedra seca, restauració de

pedreres, foment del soterrament de les línies elèctriques, necessitat de redactar informes d’impacte

paisatgístic, regulació dels usos de les diferents zones, etc.

De la mateixa manera, desenvolupa un capítol de protecció per la biodiversitat amb mesures com la

necessitat de delimitar els hàbitats d’interès comunitari, espècies utilitzades en els enjardinaments,

protecció de l’arbrat singular, manteniment de tanques vegetals, etc.

També, aprofundeix en la regulació, amb els corresponents capítols específics, pel que fa a les

emissions a l’atmosfera (condicionant les activitats a l’atorgament de llicències i, de forma indirecta,

condicionant l’obertura de nous camins en el medi rural), al soroll i vibracions, a la protecció dels sòls i a

la protecció de les aigües interiors i subterrànies a partir de la regulació de l’abocament de residus i

establint la necessitat de la depuració de totes les aigües residuals.

Pel que fa a les energies alternatives, la regulació va encarada als parcs eòlics, principalment, per evitar-

ne el seu impacte visual. De forma indirecta, l’assentament dels nous creixements enganxats als actuals

nuclis, afavoreixen minimitzar els efectes sobre el canvi climàtic, en reduir les necessitats de mobilitat

obligada i la despesa energètica.



7 PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI

Per tal d’avaluar els efectes significatius en el medi, s’ha partit de la comparació de la situació actual amb

la proposta d’ordenació i amb el PTI. Es considera que el punt de partida és el PGOU aprovat pel Ple el

30 d’octubre del 2002, és a dir, el text refós del PG de Maó amb la incorporació de les Directrius

d’Ordenació Territorial del Govern Balear.

En l’annex 5 s’adjunta la matriu d’impacte que complementa el present apartat.

7.1 GEA

Els principals impactes negatius (moderats) sobre la GEA vénen donats per l’ocupació del sòl dels nous creixements, que en alguns casos responen a un model lax i que no estan contemplats en el

planejament vigent (aquest ja està del tot desenvolupat, amb excepció del sector industrial POIMA 5a.

Fase, que aquesta revisió assumeix, però l’aprovació del qual estava establerta en el PGOU vigent).

L’ocupació de sòl per nous creixements es calcula a partir de la densitat mínima bruta establerta en

l’article 35 del PTI, que és de 20 habitatges/ha. La densitat màxima és de 40 habitatges/ha. Tenint en

compte la necessitat calculada de nous habitatges, de 2.953, dels quals, 1.729 es situen en actual sòl

urbà, resten per situar 1.224 habitatges en àrees de creixement, que es situarien en 30,6 ha amb la

densitat màxima i en canvi es situen en 38,6 ha. Les densitats per sectors nous residencials son de:

SUP 1 Camins de Santa Maria (14, 56 ha): 39 habitatges/ha

SUP 2 Santa Magdalena (10,57 ha): 30 habitatges/ha

SUP 3 Jardins de Malbuger 2 (13,41 ha): 26 habitatges/ha

SUP 6 Sant Climent (4,2 ha): 15 habitatges/ha

SUP 7 Es Canutells (24,6 ha): sòl destinat a usos turístics, d’acord amb el PTI.

Les densitats actuals pel nulcli de Maó oscil·len entre els 102 es 22 habitatges/ha, segons els barris.

Es pot concloure que tot i que els marges de densitat en les noves zones residencials estan dins els paràmetres establerts pel PTI, excepte del nucli de Sant Climent, i que són acceptables. Es considera un impacte moderat.

D’altra banda, hi ha l’alteració del relleu en indrets on puntualment existeixen pendents que superen el

20%. Tal és el cas del desenvolupament de polígons de sòl urbanitzable (SUP 4, SUP 5 i SUP 7) i de la

l’eix viari dins el nou POIMA 5a fase (SUP 4), tal com es desenvolupa a l’apartat 4. Altres impactes,

compatibles, estan relacionats amb les noves infrastructures de serveis tècnics previstos (la nova xarxa

d’abastement d’aigua) i l’ampliació de l’abocador, el qual segueix els paràmetres dels plans vigents.

Sobre la gea, un altre aspcete a valorar és l’ampliació del cementiri, que es realitza en sòl no

urbanitzable, contemplat per la proposta com l’àmbit on s’ha de desenvolupar el PE 3, i que pot tenir



incidència. Es situa en zona de risc baix d’erosió, tot i que en sectors linials presenta pendents superiors

al 20%, relacionats amb els tal·lussos. També es situen en sectors amb pendent superior al 20% les

àrees destinades a equipaments i serveis del PE1 i PE2.

D’altra banda les noves infraestructures viàries, també generaran impacte sobre la gea en relació al

moviment de terres i ocupació del sòl.

No obstant, la normativa general estableix la protecció del SNU i en general, regula els moviments de

terres. També, pel que fa al SNU, estableix que s’adequarà a l’article 64 del PTI en matèria de protecció

de riscos, que respecte la gea diu que:

Tots els plans d'ordenació urbanística han de respectar, per tal de prevenir riscs naturals i especialment els

d'incendi, erosió i inundació, les normes que estableixi el Pla director de riscs de les Illes Balears, i en tot cas i com a

mínim les següents:

Art. 64, 2a. Reducció dels processos erosius per mitjà d'intensificació d'iniciatives de conservació de sòls i suport a la

regeneració de la coberta vegetal natural a les zones de vocació forestal, per a la qual cosa s’han d’observar les

regles següents:

- Es prohibeix la rompuda en els terrenys de pendent fort.

- La repoblació forestal s’ha de fer amb espècies autòctones i amb introducció i difusió de comunitats

arbustives i herbàcies pròpies de la vegetació insular

La normativa que desenvolupa l’ordenació de les diferents zones del SNU, així com la general en

relació a la protecció del SNU, protecció del medi i les indicacions per instal·lacions d’energia alternativa

són impactes positius en relació a la Gea. Les zones de valor geològic, relacionats amb la qualitat del

paisatge i amb la biodiversitat són protegides dins el SNU.

Com a conclusió final, l’impacte sobre la gea es considera moderat.

7.2 HIDROLOGIA (torrents, zones humides i aqüífers)

El principal impacte sobre el medi hidrològic subterrani recau en els nous creixements, que impliquen la

impermeabilització del sòl. La necessitat de proporcionar una tipologia d’edificacions que responen al

model lax en un dels casos implica menor sostenibilitat.

Es crea una nova infrastructura d’abastament d’aigua, que prové de l’aqüífer subterrani i va a servir Es

Murtrar, Sa Mesquida i Sant Antoni. Si es considera que la població actualment ja està consumint de

pous i fonts, en aquests nuclis (suposant el màxim consum, és a dir, si no es compra aigüa envasada)

aquest fet no representa un major consum d’aigua, ja que actualment ja prové de les aigües

subterrànies.

L’increment de població previst pel pla, del 25% de la població actual, i que es situarà tant en sòl urbà

com en els SUP previstos, implica un augment del 25% consum (a partir de la dada directa del consum

domèstic, en 160 l/hab.dia es calcula un increment de 391.462 m3/any, és a dir, 1.072m3/dia). Segons les

dades disponibles, l’aqüífer té capacitat per satisfer aquesta nova demanda (veure apartat 3.1.6.1.5



d’aquesta diagnosi). Aquest impacte es considera, doncs, compatible, tot i això, de cares a perseguir un model sostenible de ciutat es creu molt convenint seguir les mesures correctores de l’apartat 8.

D’altra banda, pel que fa a les aigües superficials, quant als vials previostos, l’enllaç de la variant de la

Salle amb la via de ronda està molt a prop d’un torrent, amb una zona amb probable risc d’inundabilitat.

No obstant, no s’hi situa al damunt, però caldrà que es tingui en compte en el planejament derivat. Una

altra zona on s’inclouen torrents és l’àmbit de transició, on al centre hi ha un torrent amb una zona

d’inundació relacionada i que caldrà tenir en compte alhora de desenvolupar els equipaments previstos.

Es desenvolupa una normativa associada al sistema hídològic (H), camins rurals (v3), les zones del

sòl no urbanitzable i la normativa general de protecció del SNU i del medi, que està encarada a la

protecció dels cursos superficials en relació a la qualitat i a la delimitació dels mateixos cursos i que

tenen impactes positius sobre aquest sistema. La regulació que fa referènca als residus agropecuaris i

als agroquímics contribuiran indirectament a la qualitat de l’aqüífer. La protecció de la zona d’Es Grau es

remet a l’òrgan competent.

Com a conclusió, els impactes negatius són considerats compatibles perquè responen a necessitats de creixement propis de la ciutat, sempre que en els projectes executius es tinguin en compte mesures correctores i es compleixi la normativa vigent en matèria d’estalvi d’aigua.

7.3 BIODIVERSITAT (hàbitats)

Quant a l’ordenació, el creixement de la ciutat i les reserves per viaris i infrastructures no es

proposen sobre sòls protegits o amb valor per la seva biodiversitat, i per això l’impacte sobre els hàbitats

es considera compatible.

Pel que fa al sòl no urbanitzable, les zones identificades com d’alt valor per part del PTI es protegeixen,

d’acord amb les seves característiques, de vegades superant els límits establerts pel mateix PTI, com als

Vergers de Sant Joan o al barranc de Ses Penyes. Com s’ha dit, el criteri de les delimitacions ha estat

sempre augmentar el percentatge del sòl rústic protegit definit pel PTI. En l’annex 2 es mostren grafiats

en el plànol els canvis entre les qualificacions del sòl existents actualment a la cartografia del PGOU

vigent i les categories resultants amb la proposta de planejament. A partir de la comparació de la

normativa que desenvolupa les zones del PGOU vigent i la normativa resultant (que en molts casos és

una transposició directa de la normativa i matriu d’usos del PTI) es conclou que s’ajusta més a la realitat

del territori i en els casos en què és compatible amb la conservació es potencia el paisatge de mosaic

(per exemple es permet l’agricultura existent en àrees que el PGOU vigent es consideraven

exclusivament forestals). En aquest sentit és més matisada i en general és més restricitiva que en el

PGOU vigent. Per tant, els canvis de qualificació en termes de biodiversitat es valoren com a positius.

D’altra banda, la proposta no dibuixa les àrees de protecció territorial (APT) de la costa, definida pel PTI

–i tinguda en compte en el PGOU del 2002- per tal de preservar la biodiversitat de la costa contra la

pressió antròpica, com “els terrenys compresos en la franja de 500 m mesurada des del límit interior de la



riba del mar, excepte les zones portuàries de titularitat estatal o autonòmica, la projecció ortogonal

posterior de la zona de serveis dels ports cap a l'interior, el sòl urbà i urbanitzable existent en el moment

d’entrar en vigor les Directrius d'ordenació territorial i les seves projeccions ortogonals posteriors cap a

l'interior, tal com es delimiten en les determinacions gràfiques”. No obstant, en el PGOU no es

contradiuen les condicions d’ordenació establertes al PTI per aquestes àrees (veure annex 3), ja que,

seguint l’article 65 del PTI, s’admet la compatibilitat amb la simultània adscripció a sòl rústic d'especial

protecció. En concret la proposta inclou les àrees d’APT dins de les categories de equiparables a l’ANEI

de: 14A, 14B i 14C (sòl de protecció forestal), 15B (sòl de protecció mixta forestal-agrícola) i 17 (sòl de

protecció agrícola) i també en sòl de protecció especial dels subíndex b (alt valor ecològic i paisatgístic)

en la major part de la superfície i el subíndex a (interès connector) en el sud del terme. La matriu d’usos

establerta pel PTI per aquesta categoria de sòl és la mateixa que per les àrees d’ANEI i ANIT. Es

conclou doncs, que no hi ha impacte.

Pel que fa a la reglamentació, complementàriament a la classificació, es desenvolupa normativa general

tant pel sòl urbà i urbanitzable com pel sòl no urbanitzable que té efectes positius sobre la biodiversitat.

En general i en comparació amb el planejament vigent, hi ha una major superfície de sòls de protecció.

L’impacte es considera globalment com a positiu.

7.4 PATRIMONI CULTURAL

Tal com s’ha comentat a l’apartat 4, algunes zones de creixement, zones incloses en certs plans

especials de sòl no urbanitzable, reserves per viari o infrastructures i àmbit de transició inclouen o poden

afectar per proximitat, béns d’interès patrimonial, caldrà doncs seguir mesures correctores d’aquest

impacte possible.

D’altra banda, hi ha una sèrie d’impactes positius en les zones qualificades com a sistema hídrològic

(H), que admet com a ús patrimonial elements d’aquest sistema, i les zones del SNU: de protecció

agrícola-ramadera (11), rural (12), de protecció mixta forestal i agrícola (15) i de protecció agrícola (17),

principalment perquè tenen reglamentació encarada a protegir les edificacions existents. Així mateix, la

normativa general té en especial consideració la conservació dels murs de pedra seca, com a elements

estructuradors del paisatge del sòl no urbanitzable. Des del planejament es protegeix l’activitat agrícola i

d’aquesta manera s’intenta evitar que indirectament el seu abandó provoqui la degradació del patrimoni,

en especial, l’etnològic.

No obstant, es considera millorable el fet que no estiguin reglamentats de forma específica els elements

del patrimoni arqueològic, arquitectònic i etnològic que incorpora el catàleg del municipi. El patrimoni es

regula a partir de l’article 330 i aquest, tot i que cita el catàleg, no especifica la protecció dels seus

elements ni d’aquells que no estan qualificats sota el subíndex d, el qual només inclou els elements que

han de desenvolupar Plans Especials.



Globalment, es considera que el PGOU té un impacte moderat en relació al patrimoni cultural. Caldrà que el planejament derivat tingui en compte els elements protegits del catàleg que s’incloguin en el seu àmbit i no els afecti.

7.5 PAISATGE (qualitat i visibilitat)

Els principals impactes sobre la qualitat del paisatge vénen donats per les noves infrastructures i els

nous creixements urbans i plans especials que impliquen noves construccions, sobretot aquells que

es desenvolupen en zona agrícola en actiu o en mosaic agroforestal (veure apartat 4) i en zones del

litoral. No obstant, cap aquests no es situen en àrees d’interès per la qualitat del paisatge, amb excepció

del PE1, que es situa en AIP. En aquest cas les normes urbanístiques del PGOU tenen en compte

aquest fet i especifiquen l’adeqüació dels usos a l’establert pel PTI. Pel que fa a la visibilitat, els sectors

SUP 1 i SUP 3 són els que tenen major àrea exposada, si bé en grau mig. En el sector SUP 4 es

presenta alta visibilitat en alguns indrets. Les reserves per infrastructures són visibles en trams puntuals.

La conservació de la qualitat del paisatge ha estat un dels criteris bàsics del PGOU, i per tant s’ha

desenvolupat una normativa general que afecta al sòl urbà i urbanitzable i que condueix a reduir el

possible impacte. S’intenta limitar el model extensiu de ciutat, sobretot en el sector més delicat de la

costa, no permetent nous desenvolupaments, assumint les previsions del planejament vigent del sòl

urbanitzable, però situant els únics sòls urbanitzables del nou PGOU a l’entorn de la ciutat de Maó.

Els PE6 (Variant arterial a l’entorn de La Salle), PE2 (Equipament i serveis) i PE3 (Ampliació del

cementiri) es situen parcialment en zones AIA segons el PTI. En el cas de PE3, també s’inclou una part

en una APR per inundació, i la matriu d’usos establerta pel PTI per aquesta categoria de sòl prohibeix els

equipaments. En aquest cas, caldrà que el projecte derivat concentri els usos en la resta de l’àmbit i que

no s’afecti l’àrea d’APR. En la resta de casos, els usos proposats per aquests PE en l’àmbit de l’AIA són

compatibles, però condicionats. Pel que fa al PE1, des d’aquest ISA es recomana que com a mesura

complementària a aquesta normativa de protecció, es tingui especial cura en el desenvolupament del pla:

el projecte derivat haurà de tenir en compte l’impacte paisatgístic de forma especial.

En el sòl no urbanitzable, el balanç és positiu, tant pel que fa a les edificacions existents, a les

limitacions que es fan per les noves construccions (que han de tenir en compte sempre la seva integració

paisatgística) i a la conservació de l’estructura i els elements que atorguen la qualitat al paisatge del sòl

rústic. També es considera positiva l’ampliació respecte el planejament vigent i el PTI de l’àmbit de

protecció paisatgística inclosa en la clau 16 i en els subíndexs b i c, les quals es consideren com AANP

(veure annex 2).

En global, es considera un impacte compatible.



7.6 PAISATGE (connectivitat)

Les àrees identificades d’interès per la connexió tenen un subíndex que garantitza aquesta funció i que

l’allibera de la urbanització i l’equipara a la reglamentació corresponent a les AANP del PTI. Els possibles

impactes s’han corregit en el moment de concebre el desenvolupament urbà, per exemple, en la barrera

d’edificacions i vies de comunicació que va des de Maó fins a l'extrem meridional de l'aeroport (veure

annex 2). No s’ha detectat cap impacte negatiu sobre aquest aspecte ambiental.

En global, es considera un impacte positiu.

7.7 AIGUA (distribució i sanejament)

En el marc dels serveis tècnics la normativa del PGOU és d’indicacions generals i es deriva als plans

sectorials vigents.

Amb el nou PGOU s’actualitza la xarxa de distribució tenint en compte el Pla Especial de Millora a les

Infrastructures de Captació i Subministrament d'aigua potable (SOREA, 2004). Aquest fet permetrà

abastir a Sa Mesquida i Es Murtrar, que fins ara no tenien abastament d’aigua. Aquest fet es considera positiu.

Pel que fa la xarxa de sanejament, el PGOU estableix que caldrà redactar plans especials per tal de

garantir el sanejament en aquests nuclis, en el marc de la legislació vigent. En el títol V de la normativa s’estableixen mesures pel desenvolupament dels plans parcials que compensen l’impacte en el cicle de

l’aigua, com l’obligatorietat de tenir uns sistema separatiu d’aigües residuals.

Pel que fa als consums, el creixement de població previst és de 7.150 habitants, que implica un 25%

més de població. Es calcula un augment del consum aproximadament de 391.462 m3/any, tenint en

compte els actuals paràmetres de consum domèstic a l’entorn de 160 l/hab.dia. La nova xarxa prevista

per part del PE (SOREA, 2004) que recull el PGOU és dimensionada per un període de 20 a 30 anys i

per un augment de població de 20.000 habitants. Per tant, es podrà abastir aquest creixement. El PGOU

obliga pels nous desenvolupaments urbanístics, a la separació de les aigües pluvials, que hauràn de

retornar al medi i es minimitzarà l’impacte sobre les aigües subterrànies.

Pel que fa al volum de sanejament, les depuradores públiques que tracten aigües de Maó, amb dades

disponibles, estan al voltant del 45-55% de la seva capacitat i per tant és previsible que puguin assumir

els nous volums d’un 25% més d’aigua residual per tractar. Tenint en compte un efluent de 391.462

m3/any, s’arribaria a una mitjana del 51% de la capacitat actual de les dues depuradores públiques. Tot i

que cal tenir en compte la població oscilant i els pics de l’estiu, es considera que el marge és suficient i

per tant, quant als nous volums de consum i sanejament, es considera, un impacte compatible. De tota

manera d’acord amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) per establir noves urbanitzacions s’ha de sol·licitar informe a la Direcció General de Recursos Hídrics sobre la disponibilitat de l’aigua. L’impacte compatible es condiciona a l’informe favorable d’aquesta administració.



D’altra banda, el nucli urbà i la majoria de les urbanitzacions tenen servei separatiu entre residuals i

pluvials que no és del tot complet i de vegades acaba sent un col·lector unitari. En el nucli històric de

Maó, la majoria d’edificis no tenen un col·lector d’aigües residuals i funcionen amb fossa sèptica. El

dimensionat de la xarxa de clavegueram actual no pot absorbir el volum de les aportacions. Aquest

problema no s’ha pogut solventar en l’actual PGOU.

Segons la normativa del PGOU els nous projectes d’urbanització incorporaran un sistema de recollida

d’aigües separatiu, de manera que es contribueix a la llarga a assolir l’objectiu de separar aigües i

reutilitzar aquelles que siguin viables quan la xarxa de recepció final deixi de ser unitària. També es

tindrà en compte la reutilització de les aigües de la depuradora de l’aeroport, projectat per SOREA. En la

normativa general, també, es condiciona el creixement de polígons industrials i a les noves activitats en

sòl no urbanitzable, així com les edificacions existents, a que tinguin garantida la qualitat d’aigües de

sanejament. Aquelles noves construccions en sòl no urbanitzable, no podran exigir a l’administració

l’abastament d’aigua pública. En la zona de protecció forestal les edificacions existents hauran de

disposar d’una depuradora d’oxidació total o fossa sèptica. Aquests impactes, que també són contemplats com a positius pel medi hidrològic, tenen efectes positius per la xarxa d’aigua des del punt de vista del seu tractament.

Pel que fa als consums i volum de sanejament del SUP 4 POIMA 5a. Fase, provocarà un increment de

consum i de volum d’aigua residual d’origen industrial. En relació als consums actuals, que situen els

industrials actuals en un 2% del total, es valora un impacte compatible. Pel que fa al tractament d’aigües

residuals, la norma general per tots els PP industrials de tenir garantida la seva gestió ambiental (art.

286) fan que l’impacte també sigui compatible. Val a dir que aquest és un desenvolupament que estava

contemplat en el PG actual, i per tant no es considera un nou creixement producte de l’actual revisió.

En global, es considera un impacte compatible, ja que, tot i les propostes que milloren l’estat actual, encara queden aspectes per solucionar.

7.8 ENERGIA (consum i canvi climàtic)

Les accions específiques destinades al medi energètic en aquest PGOU fan referència al soterrament de

les línies elèctriques (en la zona de protecció paisatgística), el no permetre la connexió a la xarxa

elèctrica en edificacions de sòl no urbanitzable, i l’ordenació paisatgística dels parcs eòlics. L’admissió o

no de parcs eòlics en la zona d’Es Milà està subeditada a les decisions del PTI, el planejament sectorial i

del Consell Insular. Totes aquestes accions no impliquen directament un menor consum energètic. Per

tant no s’ha detectat cap impacte ni positiu ni negatiu, en aquest àmbit. Per positivitzar l’impacte, es proposa seguir les recomanacions comentades a l’apartat 8.5.

No obstant, el creixement en sí mateix i la consolidació del polígon industrial admès en el planejament

vigent, així com l’establiment d’una nova zona industrial no prevista en l’antic PGOU, de 3,99 ha, implica

un impacte que està lligat inherentment al major consum energètic. Amb un consum per habitant de 1,33



tep/hab/any, s’estima que amb l’increment de població previst, s’augmentarà el consum en 9.509,5

tep/any. Aquest fet es considera un impacte compatible.

D’altra banda, indirectament, el fet que es limiti l’edificació i el tipus d’activitat en sòl no urbanitzable, així

com el tractament que es fa de manteniment de la biodiversitat i la protecció del SNU tenen efectes

indirectes en un menor consum energètic vinculat a al mobilitat, i un efecte beneficiós en contra del canvi

climàtic.

En general, el paper del PGOU per a reduïr l’efecte del canvi climàtic partint de la reducció del consum energètic es considera com un impacte compatible.

7.9 AIRE (contaminants, soroll, llum)

Tal com s’assenyala a la diagnosi, la qualitat de l’aire de Maó es considera bona.

Els impactes directes s’associen a la implantació del nou polígon industrial i al creixement residencial.

Com a aspectes positius i per tal de minimitzar aquests impactes, el PGOU aprofundeix en la regulació,

amb els corresponents capítols específics, pel que fa a les emissions a l’atmosfera (condicionant les

activitats a l’atorgament de llicències i, de forma indirecta, condicionant l’obertura de nous camins en el

medi rural), al soroll i vibracions. De forma indirecta, l’assentament dels nous creixements enganxats als

actuals nuclis, afavoreixen minimitzar els efectes sobre la contaminació atmosfèrica, en reduir les

necessitats de mobilitat obligada.

Pel que fa a la contaminació lumínica, cal tenir en compte que a les Illes balears existeix la llei 3/2005, de

20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

En general, el paper del PGOU per mantenir la qualitat atmosfèrica del municipi es considera compatible: tot i que hi ha millora en la normativa respecte el planejament vigent, no es poden solventar els impactes ocasionats per les noves vies, els nous usos industrials i l’increment de zones urbanes. En tot cas, en el desenvolupament del PGOU s’haurà de complir la Llei 1/2007 de 16 de març, contra la contaminación acústica de les illes Balears i la Llei 3/2005 de 20 d’abril de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, adaptant el planejament als mapes de zonificació lluminosa i acústica que s’hagin aprovat en base a les respectives lleis.

7.10 RESIDUS

Pel que fa a la regulació general dels residus, el PGOU es remet a la normativa vigent i al Pla director

sectorial per a la gestió dels residus a Menorca i per tant admet les instal·lacions actuals de tractament

de residus, com és el cas de l’abocador d’Es Milà.

El creixement de població porta implícita una producció de residus, que es calcula de l’entorn de prop

de 15 Tn/dia (considerant una producció mitjana de 2,09 kg/hab.dia de RSU), que pot cobrir-se amb



l’abocador existent. L’aportació de residus industrials per part del nou polígon no es pot conèixer, i

dependrà de les industries que s’hi instal·lin. També, caldrà tenir en compte l’aportació de residus

especials que provindràn dels nous equipaments previstos, en especial els sanitaris.

Més enllà de la normativa i el Pla director vigent, el PGOU prohibeix l’abandonament de residus sense

autorització, al mateix temps que regula les residus industrials, agraris i ramaders, agroquímics,

enderrocs i altres residus de la construcció i les infrastructures de tractament de residus.

Globalment, es considera un impacte compatible.

7.11 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS

El PGOU respecta el Pla director de riscs de les Illes balears i l’article 64. Prevenció de riscs naturals, del

PTI vigent. Concretament pel risc d’inundació, el pla estableix la protecció del domini públic hidràulic dins

la clau H de sistema hidrogràfic.

No es proposen zones de creixement en els àmbits detectats com a risc d’inundació: El prat de Sa

Colàrsega és la zona amb major risc d’inundació del municipi de Maó. També hi ha risc a Llucmaçanes,

a Binixíquer, al torrent de Sa Mesquida i al torrent de Na Bona. Tampoc en zones amb perill elevat

d’incendi: en urbanitzacions costaneres, moltes d’elles aïllades respecte als centres urbans i en les que

la massa forestal és molt propera amb els habitatges.

No obstant, els creixements urbanístics i els vials en zones que es situen en nivells de pendent superiors

al 20% impliquen un risc (SUP 4, SUP 5 i SUP 7), tal com es diu en el punt 4, i existeix una àrea

inundable en els límits de SUP 1 i en l’àmbit de transició, que caldrà tenir en compte en el

desenvolupament del planejament derivat (mesures correctores), però que no és incompatible amb el

seu desenvolupament.

Pel que fa als risc d’incendi, la principal causa coneguda dels incendis enregistrats en els darrers anys a

Maó, és la negligència, que principalment va relacionada amb la freqüentació en el medi rural

(abandonament de residus, cigarretes, fogueres). En aquest sentit, es considera positiva la prohibició de

l’abandonament de residus en el medi natural per part del PGOU. Sobre la freqüentació del medi, la

regulació queda fora de l’àmbit d’actuació del Pla. D’altra banda, la proposta de soterrament de certes

línies elèctriques, en la zona de protecció paisatgística.

Pel que fa als riscos tecnològics, el desenvolupament d’una nova zona industrial, pot incrementar els

riscos, segons el tipus d’indústria a instal·lar, no obstant això vé reglamentat per la legislació i els plans

sectorials vigents. Actualment la zona industrial de Maó ja és una àrea amb risc d’incendi i/o explosió

industrial. L’activitat industrial portuària implica un transport viari prop del nucli de matèries perilloses

(petroli, etc.) des del port a l’aeroport. Aquest és un tema que no es resol des del PG, tot i això, que la

competència és compartida amb el PLATERME.

En el sòl no urbanitzable, les Àrees de Prevenció de Riscos naturals (APR) establertes en el PTI estan

dibuixades en els plànols d’informació i normativament es considera l’article 64 del PTI per tenir-les en



compte. No obstant, l’article que vincula aquestes àrees amb la matriu d’usos corresponent és l’article 58

i aquest no es té en compte. La matriu d’usos incorpora matisos i restriccions a les àrees d’ANEI, ANIT i

AIA, principalment en relació a les instal·lacions fixes, a les activitats agrícoles, a les ampliacions

d’edificacions i als usos complementaris als rurals, entre d’altres, que caldrà que el PGOU tingui en

compte. La normativa del PGOU incorpora en el seu articulat que regiran en tot cas les prescripcions que

s’estableixin per les àrees ANEI del PTI i per tant es pot considerar que això també afecta a la matriu

d’usos en zones incloses com a zones de risc, però no es diu el mateix de les AIA, i en alguns casos no

són compatibles la normativa del PGOU i els usos permesos en àrees de risc de les AIA (com en el cas

de l’ampliació de l’edificació, l’establiment de restaurants i àrees d’acampada, o els nous regadius). És

per això que com a mesura correctora es proposa que s’especifiqui en la normativa del PGOU la matriu

d’usos per aquestes àrees. En l’annex 4 es mostra la superposició de les APR i les zones de sòl no

urbanitzable de la proposta. Les zones que no estarien contemplant-se serien principalment les del sud

del terme, i bàsicament en referència als riscos mitjos per erosió i àrees puntuals d’inundabilitat.

Tenint en compte la situació de partida i les actuacions dins l’àmbit d’aplicació del PG, es considera un impacte compatible, si es prenen les mesures adients.

7.12 MOBILITAT

Els vials urbans es desenvoluparan a partir del planejament derivat de les UA’s i dels SUP. En sòl urbà,

el PGOU parteix d’una anàlisi de la mobilitat actual urbana i s’adequa a la problemàtica per arranjar vials:

al nucli de Maó es fan tres apertures de carrer directes i noves alineacions en dos carrers a Maó i tres a

Sant Climent. A Es Canutells s’està projectant el desenvolupament urbà vigent i la vialitat que accepta el

nou PG recull la informació del pla que s’està desenvolupant. Totes aquestes actuacions són d’acord

amb les necessitats viàries i no es consideren impacte. També, s’han ubicat una sèrie d’aparcaments

nous, tots en sòl urbà i urbanitzable, que responen a les necessitats actuals.

D’altra banda, no es proposen carrers per vianants o carrils bici, perquè es considera que no són de

l’àmbit d’aplicació del Pla. Es considera que per la vialitat urbana és un impacte compatible.

L’altra novetat del PG son els nous eixos viaris que formen part del viari territorial i les noves reserves per

infrastructures que formaran part dels sistemes d’espais lliures (veure apartat 4). La variant

Ateneo/instituts i la modificació puntual del traçat del quadrant de Trepucó arreglen problemes en

aquests llocs puntuals de mobilitat, això es considera un impacte positiu. D’altra banda, la resta de

vials (qualificats bé com a sistemes, bé com a reserves per infraestructures) formaran en conjunt un nou

eix orbital. Aquest, proposa d’una manera integrada la mobilitat vehicular de tot el territori de la

demarcació de llevant de Menorca. Un sector es creua amb un camí rural, cosa que ja preveu el PG,

impedint-ne normativament la seva interrupció. Es consideren impactes positius (condicionats) per la mobilitat, sempre i quan el pla derivat o el projecte executiu mantingui l’estructura del vial rural que s’intercepti.



En sòl no urbanitzable només es proposen vials nous si han d’anar a favor de l’activitat agrícola i es

preveu la conservació dels existents. Això, que pot anar en detriment de la mobilitat rodada, es considera

positiu per la freqüentació a peu i en bicicleta, una circulació més adequada amb els valors d’aquest

territori. Cal parlar del cas especial del camí de cavalls, que circula per tota la franja costanera de l’illa i

que té especial valor patrimonial. En aquest cas cal dir que tot i que el camí de cavalls no té una clau

pròpia en el PGOU, sí forma part del Pla Especial de protecció de camins i que també, queda protegit per

les figures del Parc Natural de S’Albufera d’Es Grau (quan el traçat és dins d’aquest) i per la protecció de

la zona de costa (en la resta del traçat).

Per tots aquests aspectes, es considera globalment un impacte positiu del pla sobre la mobilitat.

7.13 POBLACIÓ

L’avaluació dels efectes del pla sobre la població pot analitzar-se des de dues òptiques. D’una banda, les

qüestions relacionades amb la qualitat de vida, que es considera que han estat convenientment

analitzades en els corresponents apartats de qualitat ambiental (aigua, aire, residus), serveis tècnics,

salut ambiental i qualitat del paisatge. De l’altra, des del punt de vista del model de ciutat, que pot

analitzar-se a partir de la mobilitat, tractada en l’apartat anterior, l’oferta d’equipaments, el tractament

dels espais lliures i l’oferta d’habitatge protegit. La qüestió de la densitat urbana ha estat tractada des del

punt de vista de l’ocupació del sòl en l’apartat de la gea.

Així doncs, en el present apartat es farà referència a l’oferta d’equipaments, els espais lliures i l’habitatge

protegit.

A priori cal tenir en compte que són d’aplicació totes les directrius del PTI i en aquest aspecte, són rellevants les directrius sobre sostenibilitat ambiental de les actuacions urbanístiques, del capítol II, i en concret el que es diu a l’article 30.

Pel que fa a l’oferta d’equipaments el pla s’ajusta a les demandes que s’han detectat des de la diagnosi i

compleix les reserves establertes per la legislació vigent. És important en aquest sentit la recuperació de

l’antiga base militar per al seu ús públic. Es considera que millorarà la situació actual i l’impacte serà

positiu.

Respecte el tractament dels espais lliures l’efecte indirecte de la creació de noves places d’aparcament

disminuirà la mala utilització que com a aparcaments s’estan utilitzant en alguns espais lliures

actualment. Es proposen actuacions de recuperació de l’ús d’espais característics de la ciutat: Es

Freginal, Sínia des Cuc, Sínia d’en Bep Frare. També es fan actuacions per alliberar espai en la Illa del

Rei i d’altres amb efectes que eviten la disminució de la làmina d’aigua al port, considerat pel PG que

funciona com un espai lliure. Aquestes propostes es consideren d’efecte positiu sobre la població.

Pel que fa a la oferta d’habitatge protegit, es tindran en compte les consideracions de la legislació vigent

més restrictives, que en aquest cas és el PTI, en els seus articles 35 i 39. El pla s’ajusta a aquestes

consideracions i per tant no es considera impacte.



Globalment, es considera que són positius per la població el tractament sobre els equipaments i espais lliures que fa el pla.

7.14 RESUM DELS IMPACTES EN FUNCIÓ A L’ADAPTACIÓ A LES ESPECIFICACIONS

AMBIENTALS DEL PTI

Dels articles a destacar del PTI que tenen incidència en el PGOU de Maó, els que tenen rellevància pel

present informe ambiental es comenten a continuació:

Art.14.3.1. que legitima la localització del parc eòlic des Milà. El PGOU assumeix el Pla d’energies

renovables del Consell Insular de Menorca i permet la instal·lació de parcs eòlics allà on el Planejament

superior ho admeti, amb restriccions pel que fa a la protecció del paisatge. El PGOU té en compte aquest

article de forma conjunta amb el Pla director sectorial per la gestió de residus no perillosos de Menorca.

Art. 20 fa la previsió de tot un conjunt de carreteres que enllacen amb Maó. L’apartat 5 fa

condicionaments ambientals al respecte de les canalitzacions i serveis ambientals en xarxa que aniran

en la zona de protecció de les carreteres. Aquestes mesures (apartats e, f, g i h de l’apartat 5) fan

referència sobretot al projecte i a les mesures correctores de les obres i no son tan rellevants a nivell de

Pla General.

Art. 21. sobre l’ús del sòl per a serveis de subministrament d’aigua i de sanejament, on es contempla la

construcció d’una nova depuradora a Bindalí. La depuradora ja està construïda en el moment de la

revisió del present PGOU.

Títol V de determinacions dispositives que defineixen el marc dels plans generals municipals d’ordenació

urbanística. L’article 28 defineix els objectius i principis ambientals bàsics que cal que s’assumeixin i

d’aquests, com a ambientalment rellevants, es considera que el PGOU compleix els requisits següents:

protecció dels valors ambientals i paisatgístics de les àrees naturals, rurals i litorals; protegeix el

patrimoni urbà i arquitectònic; fomenta el desenvolupament econòmic i turístic sostenible; promou la

gestió dels recursos naturals i energètics, fomentant les energies renovables; promou la utilització dels

sòls abandonats o obsolets per acollir la necessitat de creixement residencial i d’activitats amb

preferència a l’ocupació de sòls de nova extensió i preveu els riscos ambientals i tecnològics.

El capítol II és de directrius sobre sostenibilitat ambiental de les actuacions urbanístiques. L’art. 34 és

sobre l’ordenació del planejament municipal dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable. S’estableix

ordenar el nou sòl urbanitzable en funció de la capacitat de càrrega. En aquest sentit, es valora el

compliment de l’anàlisi de la capacitat de càrrega dels sòls destinats a la urbanització, amb els

paràmetres establerts en el punt 3 de l’article i, així mateix, es valora el compliment de les condicions pel

nou sòl urbantizable establerts en els punts 4 i 5 de l’article. El resultat es mostra a la taula següent:

Compliment3. adaptació a la capacitat de càrrega dels sòls destinats a urbanització adaptació a les característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques dels terrenys x



presència de processos de pressió sobre els recursos i de deterioració ambiental x impacte de la urbanització projectada sobre els recursos renovables i el paisatge x demandes d'equipaments i serveis generades per la densitat d'ús projectada en relació amb la capacitat de les xarxes existents x disponibilitat d'una varietat de mitjans d'accessibilitat sostenible impacte de noves infrastructures necessàries sobre els recursos no renovables i el paisatge x 4. nou sòl residencial: continuïtat amb el nucli urbà per mitjà del màxim contacte perimetral amb aquest i la connexió directa amb la xarxa viària existent x nous desenvolupaments han de localitzar almenys la meitat d ela seva superfície dins de les àrees de transició definides pel PTI x el nou sector ha de tenir contacte directe amb el sòl urbà, urbanitzable o apte per la urbanització en almenys la quarta part del seu perímetre x l'estructura viària dels nous sectors ha de ser tal que es produeixi la màxima integració física i funcional en la malla urbana existent o prevista x no es poden produir buits o discontinuïtats entre els nous teixits urbans a crear i els existents o previstos, llevat que els espais faltats d'edificació es destinin a sistemes generals dotacionals o al sistema general d'espais lliures i zones verdes públiques x 5. estàndards de densitat i alçades establerts pel PTI x

Art. 39.2 indica el total del creixement residencial i turístic de Maó en el sòl urbanitzable, en 3.021 places,

1.209 d’habitatge de protecció i 1.812 en règim lliure. Cada habitatge nou equival a 3 unitats o places

d’allotjament (és a dir, 403 i 604 habitatges en cada cas). Es compleix amb l’indicat al PTI

Art. 49.4.B b) 1a i 2a. On s’indiquen les determinacions per a Es Canutells, una Àrea de Reconversió

Territorial subjecte a reordenació. Es compleix amb l’indicat al PTI.

Art. 50, sobre el sòl rústic comú, on s’han de delimitar les Àrees d’Interès Agrari (AIA), les Àrees de

Transició (AT), i el sòl rústic de règim general. El PGOU pot regularitzar els nuclis rurals i els horts d’oci

que determina el PTI (art. 54 i 56 respectivament). Aquests articles es tenen en compte en la normativa

de sòl rústic del PTI.

En el capítol III el PTI (articles del 57 al 65) també indica que s’han de tenir en compte el parc natural de

S’Albufera des Grau, les AANP, les ANEI, les ARIP, les ANIT, les AIP, les APR i les APT i estableix

regles per la seva ordenació.

Tal com es comenta detalladament en la memòria del pla, tot i que en el plànol d’ordenació no es veuen

reflectides directament les categories del PTI (AANP, ANEI, ARIP, ANIT i AIP), en el PGO proposat, les

àrees que aquestes abasten, és a dir, la seva “traducció zonal” i la normativa corresponent no entren en

contradicció amb les proteccions establertes pel PTI en cadascuna de les categories de sòl rústic

protegit. El criteri ha estat reglamentar aquestes zones de forma coherent amb la protecció del PTI, i en

cas de que aquesta sigui diferent, incrementar el règim de protecció a una corresponent categoria de

major protecció del PTI. Les altres categories de protecció, no han de dibuixar-se obligatòriament però sí

han de ser tingudes en compte. En el cas de l’APT de la costa, tal com es comenta en el punt 7.3, en

l’ordenació han passat a tenir la protecció equivalent a la d’ANEI. En el cas de les APR, tal com es

comenta en l’apartat 7.11, aquestes estan representades en el plànol d’informació.



8 MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CONTRARRESTAR QUALSEVOL EFECTE SIGNIFICATIU NEGATIU

8.1 GEA

IMPACTE GLOBAL MODERAT

Mesures correctores:

• En el desenvolupament del planejament derivat de les unitats d’actuació i del sòl urbanitzable

programat, alliberar el màxim de zones verdes, concentrant les edificacions.

• No situar-se en pendents superiors al 20% o aterrassar

8.2 HIDROLOGIA (torrents, zones humides i aqüífers)

IMPACTE GLOBAL COMPATIBLE


• De cares a perseguir un model sostenible de ciutat i tenint en compte que l’aigua d’abastament no

prové d’aigües superficials, sinó subterrànies, amb un temps de recàrrega molt lent, caldrà que

es tinguin en compte mesures per reduïr el consum d’aigua i, en concret, l’aplicació d’aquelles

mesures d’estalvi i reutilització d’aigua que figuren en les actuals normes vigents del Código

Técnico de la Edificación.

• Dissenyar els edificis amb l’objectiu d’estalviar el recurs per mitjà de l'increment de l'eficiència en el

consum: mesures de reaprofitament d’aigües grises, separació de pluvials en l’interior dels

edificis, etc.

• Tenir en compte en el planejament derivat l’estudi i delimitació de zones inundables en les zones

de risc. El projecte executiu haurà de considerar els fluxos d’aigua superficial i evitar la seva

interrupció.

• Especificar com obligatori en el planejament derivat la mínima impermeabilització de sòl.

• Incloure dins el catàleg, un inventari de pous i captacions on figuri el nivell de qualitat de l’aigua.

8.3 BIODIVERSITAT (hàbitats)

IMPACTE GLOBAL POSITIU

Recomanacions:



Tot i que s’ha considerat un impacte positiu, es proposa sense caràcter obligatori, que s’inclogui dins el

catàleg, aquells elements remarcables per la seva singularitat florística i/o ecològica.

Es proposa que en el desenvolupament dels plans derivats es tinguin en compte les següents mesures:

En la mesura del possible i de forma general, es recomana, en base a criteris de conservació de la

vegetació i integració de la proposta a l’àmbit concret, la conservació de la vegetació existent i

concretament la no-afectació dels elements constitutius de la vegetació pròpia de ribera o

d’ambients humits.

Si és inevitable aquesta afectació, caldrà delimitar l’àrea del projecte, la identificació dels elements

de vegetació a conservar, i protegir aquells elements de major valor, ja sigui comunitats vegetals

d’interès o arbres singulars o d’interès local delimitant al seu voltant una zona de protecció de radi

igual al radi de la capçada més 5 metres amb la finalitat de no afectar les arrels.

Si no és possible la conservació dels elements en el seu lloc actual a l’àmbit, es trasplantaran a

altres indrets de l’àmbit o del municipi, adients per la seva conservació.

Per facilitar l’arrelament tant dels exemplars trasplantats com d’aquells que es plantin ex-novo, es

planificarà un reg automatitzat provisional, individualitzat per hidrozones, tractant-los en forma tal

que es minimitzi l’evapotranspiració durant el període d’arrelament.

Realitzar les obres preferentment en el període comprés entre els mesos de juliol a gener, ambdós

inclosos, per evitar afectacions a la fauna en període de cria.

Identificar i senyalitzar els caus presents en l’àmbit, amb la finalitat de realitzar un seguiment de

les zones en las que es detecti la presència de caus, evitant la seva destrucció.

8.4 PATRIMONI CULTURAL

IMPACTE GLOBAL MODERAT

Mesures correctores

Caldrà que el planejament derivat tingui en compte els elements protegits del catàleg que s’incloguin en

el seu àmbit i no els afecti.

8.5 PAISATGE (qualitat i visibilitat)


Recomanacions pel planejament derivat

Fer un estudi d’impacte paisatgístic en el desenvolupament del PE1 amb l’objectiu de minimitzar-ne

l’afectació.



8.6 PAISATGE (connectivitat)


Recomanacions pel planejament derivat

Fer un estudi concret de l’àmbit i si s’afecta un element de pas de fauna caldrà mantenir els passos de

fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector

8.7 AIGUA (distribució i sanejament)


Recomanacions:

Es proposa planificar en concordança amb el Pla de Sanejament un control dels abocaments de les

zones litorals que vagin directes al mar, de forma que quedi garantit el seu sanejament.

Quant als nous volums de consum i sanejament, es considera, un impacte compatible sobre el medi

hidrològic, i per tant caldrà que es segueixin les mesures correctores de l’apartat 8.2.

8.8 ENERGIA (consum i canvi climàtic)



• De cares a perseguir un model sostenible de ciutat i tenint en compte el principi de minimització

del consum energètic, caldrà que es tingui en compte l’aplicació d’aquelles mesures d’estalvi que

figuren en les actuals normes vigents del Código Técnico de la Edificación.

• Promoure que els nous edificis obtinguin la llicència d’eficiència energètica previstos en el Reial

Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per la certificació

d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció.

• Seguir els objectius propis del Pla director vigent, concretament el següent, esmentat al PTI:

fomentar l'eficiència del consum sense disminuir la qualitat del servei energètic.

Recomanacions:

Es fan les següents recomanacions, previstes en el Pla director vigent i esmentades al PTI

• Potenciar les energies renovables i autòctones)



• Potenciar la diversificació energètica, analitzant (i triant) les alternatives més adequades.

8.9 AIRE (contaminants, soroll, llum)


Recomanacions:

En general, el paper del PGOU per mantenir la qualitat atmosfèrica del municipi es considera positiu. No

obstant, es recomana minimitzar els impactes ambientals de la generació, el transport, la distribució i, en

general, el subministrament d'energia.

8.10 RESIDUS


Es fan les següents recomanacions:

• Promoure l’aprofitament prioritari per mitjà de la transformació (PTI).

• Ampliar les zones de serveis tècnics que van encarades a la revalorització de residus alhora que

s’escurça el temps de vida de l’abocador (complint les directives europees que fan referència als

abocadors), elaborant ordenances per tal de minimitzar la generació de residus destinades als

productors dels mateixos.

8.11 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS



• Els plans derivats han de fer estudis detallats per tal de delimitar correctament l’àmbit d’inundació

en les zones detectades amb aquest risc i adeqüar la zonificació interna al resultat d’aquests

estudis.

• Els plans derivats han de fer estudis detallats per tal de delimitar correctament les zones amb

pendent superior al 20% i adeqüar la zonificació interna al resultat d’aquests estudis, minimitzant

al màxim el moviment de terres.

• Prioritzar l’establiment d’industries netes en els nous polígons industrials, fent zonificació de

parcel·les petites per evitar la col·locació de grans industries contaminants prop del nucli urbà.

• Condicionar l’atorgament de llicències en funció de la perillositat de l’activitat.

• Cal que en la normativa s’especifiqui la vigència de la matriu d’usos del PTI quan es situen en

zones de risc (APR) per les zones AIA (zones 11A i 11B) i ANEI (14, 15 i 17).



8.12 MOBILITAT



El planejament derivat dels nous vials no podrà interceptar el vial rural, i si és impossible, caldrà prendre

les mesures necessàries per assegurar la continuïtat d’aquests camins.

Recomanacions:

Determinació d’un Pla Especial del sector urbà per tal de pacificar el trànsit i alliberar carrers amb

dificultat pel trànsit rodat pels ciutadans, fent-los per vianants i bicicletes, i que inclogui la millora de la

secció i la plataforma de les vies a fi de descongestionar algunes zones i potenciar itineraris alternatius.

8.13 POBLACIÓ


Són d’aplicació totes les directrius del PTI i en aquest aspecte, són rellevants les directrius sobre

sostenibilitat ambiental de les actuacions urbanístiques, del capítol II, i en concret el que es diu a l’article

30.

Recomanacions:

Satisfer les necessitats d'allotjament de la població resident permanent, amb distribució harmònica del

creixement entre els nuclis existents evitant, la formació de ghettos.



9 ALTERNATIVES PREVISTES I RESUM DE LES RAONS PER LA SELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA PROPOSADA

Com es mostra a la memòria del PGOU, quatre son les alternatives de planejament que es descarten. A

continuació es fa explicació de les raons ambientals per la seva desestimació:

9.1 ALTERNATIVA 1 L’ESMENA A LES DETERMINACIONS DEL PTI

Aquesta alternativa suposa la crítica a les determinacions del PTI. Quant a les raons ambientals per la

seva desestimació, es considera que els àmbits subjectes a protecció i el tipus de protecció de cadascun

són coherents amb els valors del territori.

9.2 ALTERNATIVA 2 LA IDEA CONCÈNTRICA COM A MODEL DE PLANEJAMENT

Aquesta alternativa és una de les considerades com a models de creixement d’algunes ciutats. A Maó,

suposaria la creació d’una nova via de ronda, concèntrica a l’actual, que guiés el nou creixement. Els

inconvenients ambientals d’aquesta alternativa es centren en la uniformitat que planteja quant a les

tipologies constructives, que s’apartarien de la forma identitària de la ciutat. A més, implicaria uns

creixements que probablement serien de superfície superior als que realment es necessiten en aquest

cas particular, amb un conseqüent consum ineficient del territori. El model de creixement concèntric,

també, parteix d’un concepte inicial abstracte, previ al del coneixement del territori, que pot ser més

fàcilment aplicable en alguns casos, però que en el municipi de Maó, amb una base heterogènia, ja des

del substrat orogràfic, n’és menys adaptable.

9.3 ALTERNATIVA 3 EL PLA GENERAL COM A MOSAIC DE REFORMES PUNTUALS DE

LES DETERMINACIONS VIGENTS (ALTERNATIVA ZERO)

Aquesta alternativa es considera massa reduccionista des del punt de vista urbanístic. Des del punt de

vista ambiental, suposaria la continuïtat d’un model aprovat amb antelació a la incorporació en

l’urbanisme de criteris de sostenibilitat i d’una sensibilitat que han permeat amb posterioritat, i que es

manifesta, sobretot, en un tractament més proteccionista i intervencionista del sòl no urbanitzable, però

també en la consideració dels fluxos ambientals. A més, aquests criteris formen part de la normativa

sectorial vigent en el marc superior. Si bé té de positiu que implicaria l’evitar un nou consum del territori

construït, també suposaria no tenir en compte les noves necessitats per equipaments, útils pel benestar

de la població, alguns dels quals poden ser dedicats a la gestió ambiental.



9.4 ALTERNATIVA 4 EL PROJECTE D’ANTICIPACIÓ VOLUMÈTRICA DE LA CIUTAT

Aquesta és una alternativa més metodològica que resultativa, no obstant, el fet d’utilitzar aquest mètode

porta implícits uns resultats que haguessin dut a conclusions condicionades diferents a les actuals. Es

basa en idear l’ordenació urbanística a partir d’una maqueta anticipatòria i no a partir de plànols. Aquesta

és una alternativa que es considera massa intervencionista i detallada, poc flexible. Si bé no obvia una

adaptació al territori preexistent, sí implica una menor llibertat de moviments respecte futures necessitats,

i això podria donar peu a la inutilitat del Pla i futures modificacions que podrien no tenir en compte criteris

ambientals.

9.5 ALTERNATIVA 5 L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

L’alternativa escollida incorpora les raons que han desestimat les alternatives descritres en els punts

anteriors: d’una banda, s’adapta a les prescripcions del PTI ja que aquest té en compte els valors del

territori. D’altra banda, s’adapta a la realitat de la base biofísica, situant les àrees de creixement en els

llocs més adeqüats (veure apartat 9.6), sense deixar de banda l’esgotar i optimitzar el desenvolupament

en les àrees urbanes i urbanitzables del planejament vigent. També, inclou els objectius de sostenibilitat,

inclosos en les directrius de protecció vigents en el context europeu, nacional i autonòmic, adaptant-los a

la realitat del municipi en el context actual. Finalment, és prou flexible com per incorporar les necessitats

futures en els àmbits en què ho pot ser, sense deixar de ser intervencionista en aquelles que requereixen

la protecció dels valors ambientals.

Pel que fa a les alternatives de creixement en sòl urbanitzable, cal dir que front la necessitat de

creixement davant de la saturació del PGO actual, la decisió de la seva ubicació ha vingut determinada

tant per les especificacions del PTI com per l’anàlisi del propi territori.

S’ha decidit ubicar el nou creixement en aquelles àrees on el PTI no establia proteccions especials, i

alhora, s’han complert les regles de màxim contacte amb els nuclis actuals que s’esmenten en l’article 34

del PTI i seguint els criteris de l’article 3 del PTI. En el sector del quadrant de Llucmaçanes, també ha

pesat l’acusada consciència de patrimoni a l’hora de no situar-hi sòl urbanitzable. Una limitació addicional

ha estat la quantificació màxima d’expectatives de consum de sòl que obligava a considerar i calcular el

PTI en funció de les seves previsions.

A aquestes raons s’hi han sumat especificiats urbanístiques en alguns SUP: en el cas del sòl industrial,

la pròpia dinàmica de sòl industrial tenia una lògica d’ocupació relativament consolidada i autònoma. Pel

SUP de Sta Maria, el criteri ha estat la màxima consolidació d’un sector que quedava buit des de la

formació de les Rondes a primers dels anys noranta. El SUP2 respon a una estratègia territorial de

cohesió social i un pas en la lògica futura del quadrant de Gràcia, i el SUP3 ha estat la continuació d’una

dinàmica de l’oferta d’èxit les darreres decades.



Un altre punt clau ha estat buscar la mínima mobilitat generada. S’han tingut en compte, per tant, els

vials actuals i previstos pel planejament superior.

En aquestes circumstàncies, el marge de decisió per escollir diferents ubicacions de creixement ha

quedat molt reduït i per tant, no es pot parlar de l’existència d’alternatives viables de localització de

creixement en sòl urbanitzable.



10 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT, DE CONFORMITAT AMB L’ARTICLE 15.

Per a realitzar una supervisió ambiental del POUM que s’aprovi i, si s’escau, l’ajustament d’aquells

aspectes que siguin susceptibles de millora, es proposa l’elaboració d’un Pla de Vigilància de la qualitat

ambiental. Sobre la base de l’estudi de diferents indicadors, i segons la temporalitat que s’apunti, pretén

determinar les situacions que caldrà ajustar, i aportar les dades necessàries per tal de que el

planejament derivat del POUM pugui concretar accions encaminades a la millora ambiental del municipi.

10.1 DEFINICIÓ I FUNCIONS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

El Programa de Vigilància Ambiental (PVA) és un document tècnic de control ambiental en el qual

s’especifiquen els paràmetres de seguiment de la qualitat dels factors ambientals afectats en el

desenvolupament de determinats plans i programes. La funció del PVA és garantir el compliment de les

mesures correctores i compensatòries contingudes en l’Informe Ambiental. Complementàriament, el PVA

té les següents funcions:

1. Comprovar la magnitud dels impactes identificats en l’Informe Ambiental.

2. Detectar els impactes no identificats en l’Informe i dissenyar les mesures correctores i

compensatòries adients.

3. Determinar l’eficàcia de les mesures correctores i compensatòries definides en l’Informe, incloses

aquelles que s’estableixin des de la mateixa vigilància ambiental durant les obres, o posteriorment en el

funcionament de l’activitat.

10.2 OBJECTIUS DEL PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

El PVA té els següents objectius:

1. Determinar les operacions de vigilància, especificant el sistema de control a utilitzar, la freqüència i

el moment d’aplicació.

2. Localitzar en l’espai i en el temps els diferents impactes.

3. Seleccionar indicadors fàcilment mesurables i representatius.

4. Dissenyar un sistema de recollida de dades i un arxiu dels diferents controls que s’efectuïn en el

desenvolupament de l’obra, que permeti establir una avaluació continuada de les mesures de correcció

ambiental.

5. Comprovació que s’assoleixen les condicions ambientals exigides.

6. Modificació de l’avaluació dels impactes i de les mesures correctores, en cas que sigui necessari.



10.3 INDICADORS DE SEGUIMENT

A continuació, es proposen un seguit de paràmetres o indicadors que amb un seguiment adequat

permetran establir l’evolució del municipi en els principis i objectius de la sostenibilitat generals i, en

particular, per aquells que s’estableixen en el document del POUM.

10.3.1 GEA

• Ocupació del sòl:

• nombre d’habitatges/ha en les àrees de creixement

Tendència desitjada: estabilitzar-se fins a un mínim de 20 habitatges/ha.

• Àrees artificials (superfície de sòl urbà i urbanitzable en relació al sòl total del terme).

Tendència desitjada: estabilitzar-se.

• disponibilitat de sòl (sòl urbanitzable en relació a la suma de sòl urbà i urbanitzable).

Tendència desitjada: disminuir.

• Àrees urbanitzades abandonades i/o contaminades (m2).

Tendència desitjada: disminuir a mig i llarg termini.

• Intensitat d’ús: nombre d’habitants en relació a les hectàrees de sòl urbanitzat.

Tendència desitjada: augmentar fins assolir les previsions fetes en relació a la reserva de sòl

urbanitzable del municipi.

• Zones d’interès geològic incorporades al catàleg

Tendència desitjada: augmentar

10.3.2 HIDROLOGIA (torrents, zones humides i aqüífers)

• Nivells piezomètrics de l’aqüífer dels pous d’extracció per l’abastament d’aigua potable

Tendència desitjada: augmentar fins estabilitzar-se

• Nivells piezomètrics de l’aqüífer dels pous d’extracció per pous agrícoles

Tendència desitjada: augmentar fins estabilitzar-se

• Evolució mensual de la profunditat dels nivells piezomètrics d’una mostra representativa dels

aqüífers municipals.

Tendència desitjada: disminuir a mig i llarg termini / manteniment a llarg termini

• Edificis construïts amb mesures d’estalvi d’aigua/edificis nous



Terndència desitjada: augmentar

• Projectes urbanístics amb separació d’aigües/projectes urbanístics nous


• Superfície impermeabilitzada en les àrees de creixement

Tendència desitjada: la mínima possible

10.3.3 BIODIVERSITAT (hàbitats)

• Nombre d’elements singulars (pel seu interès florístic i/o ecològic) incorporats al catàleg.

Tendència desitjada: augmentar fins a estabilitzar-se

• Seguiment de l’estat de conservació de les espècies indicadores de fauna i de flora

Tendència desitjada: assolir l’equilibri de les poblacions de fauna, increment de la superfície de les

comunitats vegetals d’interès.

• Superfície protegida pel seu interès ecològic

Tendència desitjada: manteniment de la superfície establerta pel PGOU.

• Àrees protegides. Superfície protegida en relació a km2 de sòl no urbanitzable.

Tendència desitjada: augmentar a curt termini, estabilitzar-se a llarg termini.

• Superfície agrícola en abandó

Tendència desitjada: disminuïr

• Zones de producció agrícola o forestal. Identificació d’àrees amb especial significació per la

qualitat dels productes.

Tendència desitjada: augmentar a curt termini, estabilitzar-se a llarg termini.

• Indicador: superfície d’hàbitats d’interès

Superfície de boscos de ribera (superfície bosc de ribera actual/superfície de bosc de ribera

2007). Tendència desitjada: augmentar a curt termini. Estabilitzar-se a llarg termini.

Superfície dels hàbitats d’interès comunitari (superfície de cada hàbitat/superfície de l’hàbitat

2007). Tendència desitjada: augmentar a curt termini, estabilitzar-se a llarg termini.

• Penetració humana en l’entorn natural en relació a la capacitat de càrrega (OBSAM)

Tendència desitjada: disminuïr la pressió en les àrees més afectades i més fràgils (sobretot litoral).

Cal considerar que la pressió humana no només s’entén per la freqüentació sinó pel grau d’impacte de

tal freqüentació. La penetració humana pot ser gestionada i no només prohibida.

• Plans de gestió i millora forestal aprovats



Tendència desitjada: augmentar fins a estabilitzar-se

10.3.4 PAISATGE

• Índex de fraccionament dels hàbitats: Superfície d’infrastructura o construccions en sòl d’interès

connector.

Tendència desitjada: manteniment de l’estat de l’actual PGOU.

• Superfície urbanitzada en sòl no urbanitzable:

Tendència desitjada: manteniment de l’estat de l’actual PGOU

• Projectes que incorporen estudis d’integració paisatgística/projectes nous


• Superfície agrícola en abandó/superfície agrícola total


• Superfície de conreus fora del connector en Sòl No Urbanitzable (superfície conreus fora del

connector en Sòl No Urbanitzable actual/superfície de conreus fora del connector en Sòl No

Urbanitzable 2007). Tendència desitjada: Estabilitzar-se a llarg termini.

• Diversitat del paisatge (OBSAM), conservació del mosaic (veure figura següent)



Font: OBSAM (1995)

Tendència desitjada: ajustar-se al valor actual calculat per OBSAM, tenint en compte la flexibilitat de

cada àrea concreta.


• Salvaguarda dels elements protegits del catàleg que s’incloguin en els àmbits de creixement o

d’altres actuacions urbanístiques.

• Nombre d’elements nous inclosos al catàleg, principalment etnològics.

Tendència desitjada: augmentar fins a estabilitzar-se.

• Metres de murs de pedra seca destruïts sense ser reposats en un altre lloc

Tendència desitjada: 0

10.3.6 AIGUA (distribució i sanejament)

• Quantitat d’aigua extreta dels aqüífers per satisfer el consum:

Tendència desitjada: Segons la ponència de José A. Fayas, presentada a les Jornades sobre la

Reserva de Biosfera organitzades per l'IME en març de 1999 (font: OBSAM), les estimacions que

asseguren la sostenibilitat del balanç per Menorca són d’uns 35 hm3/any, per tant tindríem un excedent

de 14 hm3/any. Als anys secs s’inverteix el balanç i poden registrar-se dèficits de l’ordre de 20 hm3 o fins

i tot superiors, que al llarg dels anys es compensen amb els excedents dels anys hidràulics mitjans o

humits. Els recursos explotables per l’illa de Menorca es valoren en uns 30 hm3/any. Són aquells que, en

un any mitjà, permeten un flux subterrani net al mar igual al flux de sostenibilitat, sense considerar (per la

seva aleatorietat) les recàrregues produïdes per les activitats humanes. Això és així perquè en

augmentar el consum i baixar el nivell mitjà de l’aqüífer el flux d’aigua cap al mar es torna menor i

l’eventual equilibri s’establirà amb unes altres magnituds. No es disposa del càlcul pel municipi de Maó,

però en tot cas, caldria que no es superés el nivell d’extracció per l’illa dels 30 hm3/any establerts.

• Nombre de plans especials redactats pel sanejament dels nuclis sense aquest servei

Tendència desitjada: disminuïr fins a estabilitzar-se

• Persones per nucli sense servei de sanejament.

Tendència desitjada: disminuïr fins a estabilitzar-se

• Nombre d’abocaments d’aigua sense sanejar a la llera o al sòl




• Evolució de la qualitat d’aigua dels aqüífers. Tipus de contaminant de l’aigua (salinització i nitrats).

conductivitat de l’aigua –microS/cm, concentració de nitrats –mg/l-).

Tendència desitjada: disminuir a mig i llarg termini / manteniment a llarg termini

• Abastament d’aigua potable. Llars de sòl urbà i urbanitzable connectades a la xarxa d’abastament.

Tendència desitjada: augmentar a curt termini, manteniment a llarg termini.

• Consum d’aigua d’abastament per sectors (domèstic, serveis, municipal, industrial i agrícola).

Tendència desitjada: manteniment a curt termini i disminució a mig i llarg termini.

• Variabilitat estacional del consum.

Tendència desitjada: manteniment

• Qualitat de l’aigua de l’abastament.

Tendència desitjada: manteniment

• Gestió d’aigües residuals. Població connectada a sistema de sanejament en relació a la població

total


10.3.7 ENERGIA (consum i canvi climàtic)

• Consum final d’energia (elèctrica, gas propà, combustibles líquids, energies de producció locals),

(tones equivalents de petroli/habitant i any o KWh/habitant i any).

Tendència desitjada: disminuir

• Intensitat energètica local (consum total d’energia/PIB municipal)

Tendència desitjada: disminució

• Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants. Tipus d’energies

renovables de producció local i grau d’abastament energètic en recursos renovables en relació al

consum total d’energia del municipi.


10.3.8 AIRE (contaminants, soroll, llum)

• Emissió de CO2 deguda al trànsit


• Generació de mobilitat obligada deguda al desenvolupament de nous polígons residencials i

industrials




• Indicador: emissió de contaminants atmosfèrics -PST,CO,SO2,NOX i COVS- (focus emissors de

contaminant. Tones de contaminant emeses, en relació a km2 de sòl urbà real)

Tendència desitjada: disminuir a mig i llarg termini

10.3.9 RESIDUS

• Proximitat de la població a les infrastructures de reciclatge (contenidors de recollida selectiva)

Tendència desitjada: augmentar i estabilitzar-se

• Recuperació de residus municipals (tones anuals de residus municipals recuperats/tones de

residus municipals produïts)

Tendència desitjada: augment

• Recuperació de residus industrials (residus industrials produïts i recuperats en relació al total de

residus industrial produïts). Nombre d’indústries que fan la declaració de residus respecte del

total d’indústries del municipi i tipus de residus industrials.

Tendència desitjada: augment de la recuperació

• Percentatge de residus de la construcció reciclats en obra o per gestors autoritzats

Tendència desitjada: augment

10.3.10 LA SALUT HUMANA I BÉNS MATERIALS: RISCOS

• Nombre d’activitats industrials amb riscos tecnològics associats

Tendència desitjada: disminuïr-estabiltizar-se

• Incidències d’accidents derivats de l’activitat industrial


• Nombre d’Incendis forestals


• Superfície cremada forestal (superfície forestal cremada/superfície forestal total)

Tendència desitjada: disminució

• Superfície urbana i urbanitzable en zona de risc per avingudes


• Superfície urbana i urbanitzable en zones amb pendent superior al 20%




10.3.11 MOBILITAT

• Vials rurals interceptats pel nou viari territorial

Tendència desitjable: 0

• Aparcaments en carrers estrets del centre de la ciutat/utilització dels nous aparcaments

Tendència desitjable: disminuïr en el primer cas a mesura que augmenta en el segon:

compensació

• Quilòmetres de nous vials peatonals

Tendència desitjable: augmentar fins a estabilitzar-se

• Quilòmetres de nous vials per bicicletes

Tendència desitjable: augmentar fins a estabilitzar-se

• Quilòmetres d’obertura de nous camins rurals

Tendència desitjable: estabilitzar-se en funció de l’activitat.

• Vials territorials i urbans aptes pel transport públic

Tendència desitjada: augmentar (excepte en els vials rurals)

• Superfície viària amb moderació de velocitat en relació a la superfície total de la xarxa viària

urbana.


• Mobilitat local i transport. Percentatge de viatges amb transport privat motoritzat.

Tendència desitjada: disminuir a mig i llarg termini

10.3.12 POBLACIÓ

• Nombre d’habitatges de protecció construïts/habitatges totals

Tendència desitjable: complir com a mínim els estàndards establerts pel PTI

• Impedir la formació de ghettos: diversitat de la tipologia dels edificis en els polígons d’actuació i

zones de creixement.

Tendència desitjable: complir els requisits del PGOU, augmentar.

• Nombre d’equipaments construïts/població

Tendència desitjable: complir els estàndards establerts pel PGOU

• Relació del nombre d’habitatges construïts respecte del total d’habitatges buits




• Estructura urbana: ocupació urbana del sòl (superfície urbana actual + superfície urbanitzable

planificada + superfície de sistemes generals en SNU / superfície total)

Tendència desitjada: estabilització

• Reconversió o rehabilitació d’edificis o àrees.

Tendència desitjada: augmentar a mig i llarg termini

• Nivell d’utilització dels equipaments i zones verdes

Tendència desitjable: estabilitzar-se

• Superfície d’espais lliures utilitzats com a aparcaments

Tendència desitjable: disminuïr

• Superfície de zona verda per habitant

Tendència desitjada: estabilitzar-se



11 RESUM NO TÈCNIC DE LA INFORMACIÓ FACILITADA EN VIRTUT DELS PARÀGRAFS PRECEDENTS

11.1 PRESENTACIÓ DEL PGOU DE MAÓ. SÍNTESI DEL CONTINGUT, PRINCIPALS

OBJECTIUS DEL PLA I RELACIONS AMB ALTRES PLANS CONNEXES

11.1.1 CRITERIS I OBJECTIUS

L’objectiu principal d’aquesta revisió del PGOU és adequar a l’escala municipal, les disposicions de

protecció, zonificació i regulació que ve del PTI.

La proposta del Pla en relació a la planificació i gestió del territori es desenvolupa en tres eixos: millora i

gestió del paisatge, crear les bases per la potenciació de l’activitat agrícola i contribuir a la millora

ambiental a través de la gestió dels recursos.

Els principals criteris són:

- Preservar i potenciar els paisatges pròxims.

- Oferir creixement amb diferents solucions tipo-morfològiques en el medi urbà

- Conservar i actualitzar el patrimoni col·lectiu

- Energia i residus: Tenir especial cura de les opcions que poden afectar el futur dels sòls i la qualitat del territori

Els tres objectius principals en sòl urbà i urbanitzable del nou PG són:

- Maó, centre de serveis. Ampliació de la ciutat interior:

- Eixos orbitals: una nova estructura general

- Sectors de desenvolupament urbà

Els objectius del Sòl No Urbanitzable són:

- Preservar el medi natural

- Protegir aquests sòls del procés d’urbanització.

- Protegir els hàbitats

- Protecció del paisatge i el patrimoni cultural

- Establir els criteris tècnics de millora ambiental de les edificacions en sòl no urbanitzable

- Definir els usos i activitats compatibles amb la preservació del medi natural



11.1.2 DESCRIPCIÓ DEL PLA

11.1.2.1 ELS SISTEMES

Els sistemes bàsics del territori rústic es defineixen en l’hidrogràfic (lleres, clau H) i el sistema viari (que

en SNU s’estructura en el camí de cavalls i els camins rurals, clau V3)

D’altra banda, en un context més urbà, el pla qualifica els sistemes següents:

Estructua viària i àrees d’aparcament: V1 (viari territorial); V2 (carrers); Rv (reserva del sistema

viari), i Aa (àrees d’aparcament)

Equipaments: Eq.Ed (Educatius); Eq.S+Ss (sanitari i de serveis socials); Eq.Es (esportiu);

Eq.C+C+A (civic, cultural i administratiu); Eq.Sc (seguretat civil); Eq.CT (cementiri i tanatoris);

Eq.Mt (militar i de defensa); Eq.alt (genèric o polivalent o reserva).

Serveis tècnics: ST.Abd (abastament d’aigua i distribució); ST.S+D (sanejament i depuració);

ST.ptdE (producció d’energia, transformació i distribució); ST.tC (telecomunicacions); ST.Tr

(plantes tractament d’aliments i de residus); ST.alt (altres o àrees de reserva)

Sistema aeroportuari (SA).

Sistema portuari (SP).

Espais lliures urbans, es divideixen en Pu (Parcs Urbans); Jp (Jardins públics) i Pl (Places).

Espais lliures complementaris, es divideixen en Pr (Franges de protecció d’infraestructures) i sp

(Sols privats de servitud pública)

Espais oberts protegits periurbans i territorials. PTI (Protecció PTI); aPTI (Nova Protecció).

Reserves: Pt (Paisatge de transició).

11.1.2.2 QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

El pla té una normativa general del sòl rústic que n’estableix disposicions generals, els usos, l’estructura

de la propietat del sòl, i indicacions relatives a les construccions, a la protecció del medi i a les

instal·lacions de energia alternativa.



Les zones:

La qualificació del sòl no urbanitzable s’estableix de la següent manera:

zona de protecció agricola -ramadera (clau 11)

zona rural (clau 12)

nuclis rurals (clau 13a)

hortal d’oci (clau 13b)

zona de protecció forestal (clau 14)

zona de protecció mixta forestal i agricola (clau 15)

zona de protecció agricola -paisatgística (clau 16)

S’han redibuixat els límits de les àrees delimitades pel PTI, per raó de treballar en una escala major

(1:5.000) que la del PTI (1:25.000), pròpia d’un planejament urbà, tal com s’expressa en el article 25 de

les DOT. El criteri d’aquestes noves delimitacions va ser sempre augmentar el percentatge del sòl rústic

protegit definit pel PTI.

Aquestes qualificacions poden anar acompanyades de subíndexs per regular condicions específiques de

caràcter ambiental o patrimonial i que són:

subíndex ¨a¨: interès connector

subíndex ¨b¨: zona de alt valor ecològic i paisatgístic

subíndex ¨c¨: zones de valor per la seva singularitat visual

subíndex ¨d¨: protecció de bens d’interès arqueològic, arquitectònic i etnològic.

11.1.2.3 QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ I URBANITZABLE23:

El més rellevant és el nou creixement en actual sòl no urbanitzable24. Es fan 46,8 ha de sòl

urbanitzable programat en antic sòl rústic, que no preveia el PG vigent. D’altra banda, es proposen plans

especials, alguns d’ells en actual SNU.

Aspectes destacats de la normativa

Pel que fa a les edificacions, es legalitzen algunes situacions que eren contradictòries amb el PG vigent.

També, es posen algunes restriccions, en compliment del PTI, per exemple la més destacable és l’alçada

23 Informació extreta de l’abstract provisional del PGOU.

24 Les estimacions de l’Avanç de pla projecten un augment de població de 7.150 habitants en l’horitzó 2015. Amb un

índex d’ocupació d’habitatge de 2,3 persones, els nous habitatges necessaris s’estimen en 2.953. Tenint en compte

els sectors que no s’han desenvolupat, s’estima que calen 1.224 habitatges en nous desenvolupaments urbans

(2.953 – 1.729).



dels edificis en PB+3 com a alçada màxima. S’estableixen mesures per regular l’impacte al paisatge urbà

en els edificis del nucli tradicional.

11.1.2.4 NORMATIVA DE CARÀCTER GENERAL AMB RELLEVÀNCIA AMBIENTAL I

PATRIMONIAL

Es desenvolupen uns capítols específics de protecció que fan referència prioritàriament al sòl rústic, però

que també afecten al sòl urbà i urbanitzable. Són els capítols d’indicacions de caràcter general relatives a la protecció del medi i indicacions de caràcter general relatives a les instal·lacions d’energia alternativa i bàsicament regulen aspectes per la protecció dels hàbitats, la connectivitat, la

contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, la contaminació de les aigües i la protecció del paisatge.

Les directrius pel desenvolupament dels PP incorporen criteris ambientals.

Així mateix, s’elabora un catàleg que inclou els indrets del patrimoni històric i cultural (BICs) i etnològic.

11.1.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS

11.1.3.1 PLA TERRITORIAL INSULAR (PTI)

El Pla Territorial Insular fou elaborat posant un gran èmfasi en la protecció de les zones més vulnerables.

De fet, consolida grans àrees que ja estaven protegides amb anterioritat25, incorpora aspectes de

connexió entre espais protegits i resguarda zones d’alta vulnerabilitat per la seva alta exposició visual.

Aquest esperit de conservació s’uneix a l’interès per preservar i potenciar el paisatge rural i les activitats

productives que fomenten el seu manteniment26. Un dels seus objectius principals és incrementar el sol

rústic protegit per el seu interès natural. Es resguarda la no proliferació de noves construccions i es

controla l’expansió de les urbanitzacions de costa27.

El PTI delimita unes àres sustretes del desenvolupament urbà, zonificades com:

- Àrees Naturals d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP): Parc Natural de s’Albufera des Grau,

ANEI, alzinars, illots, franja costanera, zones humides, dunes i vegetació associada, penya-segats i

vegetació rupícola, formacions d’aladern, taques d’ullastrar dintre d’ANEIs, i barrancs.

- Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) (protecció normal).

- Àrees de Prevenció de Riscos: risc d’inundació, risc per presència d’argiles expansives, risc d’erosió

(pèrdues de sòl) i risc d’incendi.

25 El Pla Territorial parteix de la Llei 1/1991 d’Espai Naturals que derivà en la declaració de 19 Àrees Naturals d’Especial Interès

(ANEI) (situades principalment a la part nord de Tramuntana) y d’una àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP), que coincideix amb

la zona dels Horts de Sant Joan.

26 Incorporació de les AIA (Àrees d`interès agrari) per preservar la estructura rural tradicional del territori.

27 Àrees de reconversió territorial (ART) per tal d’establir criteris urbanístics que garantitzin la consecució dels objectius d’idoneïtat i

qualitat dels desenvolupaments turístics.



- Àrees de Protecció Territorial: ribera de mar, franja costanera (500 m), bandes de protecció

d’infrastructures (metres a cada costat): xarxa viària principal (25 m), xarxa viària secundària (18 m),

xarxa viària turística (10 m) i xarxa elèctrica d’alta tensió (45 m).

- Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP): Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP) i Àrees d’Interès

paisatgístic (AIP).

- Àrees d’Interès Agrari (AIA)

- Àrees de Transició: Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), Àrees Naturals d’Interès Territorial

(ANIT), Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP), APT de protecció

costanera i Àrees de transició del sòl rústic a l’urbà.

- Àrees de Sòl Rústic de Règim General.

A més, el PTI regula aspectes relacionats entre d’altres aspectes, amb:

- Prevenció d’incendis: manteniment i foment de la gestió forestal i agropecuaria.

- Erosió: Estableix regulació i limitacions específiques per limitar la incidència dels processos

erosius en les Àrees de Protecció de Riscos.

- Biodiversitat: la protecció de les comunitats vegetals, regulant activitats i usos que acompanya la

zonificació.

- Patrimoni històric i cultural: El PTI estableix que els catàlegs de patrimoni històric existents s’han

de completar, tenint en compte els tres grans grups, com són el patrimoni arquitectònic,

l’etnològic i l’arqueològic.

- Infrastructures de transport: proposa ampliar i millorar en general l’oferta de serveis regulars, amb

la inclusió específica de línia exprés Maó-Ciutadella i Maó-Aeroport. Pel que fa a la xarxa viària,

preveu la construcció de la variant de l’Hospital de Maó entre la PM-704 (Maó-Sant Climent) i la

PM-703 (Maó-Sant Lluís). Es jerarquitza i millora de la xarxa viària, reduint la pressió circulatòria

sobre nuclis urbans

- Ports: el PTI contempla dues actuacions estratègiques: el trasllat de les instal·lacions de

descàrrega i emmagatzematge de combustible i la reordenació de la zona alliberada pel trasllat

d’aquestes instal·lacions.

- Aeroport i transport aeri: Les pistes del Real Aeroclub de Maó-Menorca tenen una longitud molt

superior a les necessitats reals, i per tant es planteja reduir-les en el seu extrem sud, tot

mantenint l’activitat de l’Aeroclub.

- Energia: Es planteja l’eliminació de les instal·lacions de descàrrega i emmagatzematge de Cala

Figuera i la seva substitució per unes noves instal·lacions a la Base Naval. El PTI planteja la

introducció del gas natural liquat GNL i preveu la potenciació de les energies renovables.

- Aigua i sanejament: el PTI proposa noves captacions d’aigua potable i la millora i modernització de

les xarxes de distribució existents. Proposa una nova depuradora a Binidalí-Maó.



- Equipaments. Fa propostes d’equipaments nous.

El PTI també proposa reserves de sòl segons el creixement de població previst, dels quals el 60% de

Maó són a preu taxat. També, delimita i ordena els nuclis rurals.

En darrer terme, el PTI de Menorca també es converteix en Pla de l’Ordenació de l’Oferta Turística o

POOT, que aplica els criteris d’ordenació que tinguin com a objectius generals l’equilibri territorial i la

consolidació d’un model turístic d’acord amb els canvis de la demanda del sector.

11.1.3.2 MUNICIPIS LIMÍTROFS

Maó llinda amb els termes municipals de Sant Lluís, Es Castell, Alaior i Es Mercadal. D’aquests dos

darrers, comparteixen espais de protecció rústica que està contemplada de forma global pel PTI.

Abans de les revisions del planejament municipal (fins el 2002) no sempre existia continuïtat entre els

espais protegits de sòl rústic entre Maó i els municipis adjacents. El PTI funciona com òrgan unitari que

uniformitza els diferents planejaments un cop aquests facin les corresponents revisions, que hauran

d’incorporar les prescripcions del PTI.

11.1.3.3 PLANS SECTORIALS

D’altra banda, hi ha plans sectorials que no es relacionen directament amb la zonificació però sí amb els

usos o amb el dimensionat d’equipaments i/o serveis públics. Les DOT contemplen els plans que s’han

de considerar (alguns d’ells ja redactats), dels quals, els que afecten a Menorca són:

- Pla Director Sectorial de Ports Esportius i Instal·lacions Nàutiques.

- Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de les Illes Balears

- Pla Director Sectorial de Pedreres

- Pla Director Sectorial de Carreteres. Actualment es troba en fase de redacció

- Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears/ Pla Director Sectorial per la Gestió

de Residus No Perillosos de Menorca

- Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears.

- Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears.

- Pla Especial de Telefonia Mòbil de l’illa de Menorca:

- Pla De Ciència, Tecnologia I Innovació de les Illes Balears (2005-2008).

- Pla territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) en matèria de Protecció Civil, aprovat pel Decret

50/1998, de 8 de maig.

- Pla director de riscs de les Illes Balears, mencionat a l’article 64 del PTI i encara no elaborat.

- Pla Hidrològic de les Illes Balears



A més, hi ha els plans que fan referència al port i aeroport de Maó i en relació amb la xarxa d’aigua de

Maó. S’està redactant el PE de protecció de l’ANEI de S’Albufera d’Es Grau.

11.2 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI I LA SEVA

PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA

11.2.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI

11.2.1.1 GEA

A grans trets, el municipi es divideix geològicament en dues grans formacions: per una banda, els

materials paleozoics i triàsics que conformen la zona de Tramuntana, separades per una línia que

divideix l'illa longitudinalment, des de la Colàrsega del port de Maó fins a Cala Morell, i per altra banda

els terrenys calcaris terciaris, roques carbonatades formades després de l’orogènia alpina (Miocè

superior), que ocupen la franja de Migjorn. Un tercer sector, anomenat la Mitjania, es situa entre

aquestes dues formacions. Des del punt de vista geomorfològic, a Maó es distingeix entre un bloc

aixecat, que correspon a la comarca de Tramuntana, i un bloc relativament enfonsat, Migjorn.

En el conjunt del municipi, les majors elevacions es troben en la part de tramuntana: Puig de Biniarroga

(119 m), Puig Menor (118 m), es Milà (96 m), es Capell de Ferro (92 m) i Capifort (84 m) són algunes de

les majors elevacions del terreny.

Pel que fa a l’edafologia, segons si hom es troba sobre terrenys paleozoics o triàsics hi ha abundància

de leptosòls èutrics o de cambisòl cròmic, respectivament. Mentre que el leptosol èutric és, en principi,

no apropiat per a l’ús agrícola, el segon sí. A la zona de Tramuntana es troben els dos mentre que a la

zona de Migjorn s'hi troba de manera uniforme el segon.

11.2.1.2 HIDROLOGIA

A Maó cal destacar l’existència de la zona humida més gran de l’illa, S'Albufera des Grau. Una altra

llacuna és Morella. Una última zona humida de menor importància és la Riera o Prat de sa Colàrsega del

port de Maó, una llacuna salobre i temporal. Al sud del municipi, a Cala Canutells, hi ha la Maresma des

Canutells o Prat des Canutells. Al fons del Port d’Addaia hi ha unes salines que s’embassen de manera

temporal a l’hivern.

Els principals torrents que hi aporten aigua per la part occidental de la zona humida són el Torrent de sa

Boval i el Torrent des Puntarró. Abans rebien aigües d'origen subterrani que rajaven de fonts, que des

dels 80 s’han assecat per la disminució del règim de pluja i l’activitat agropecuària en la zona. Per la part

oriental, el torrent de major entitat és el de Na Bona que drena el sector sud.

Pel que fa a la hidrologia subterrània, a la zona geològica de Tramuntana gairebé tots els materials són

paleozoics, per tant no acumulen aigua, llevat de a la part occidental on hi ha àrees amb materials

permeables i es formen aqüífers. La zona de Migjorn està formada per materials permeables del Miocè,



per tant es formen aqüífers a tot el subsòl, els quals pertanyen a la unitat hidrogeològica anomenada

Migjorn.

Els nivells piezomètrics de l’aqüífer on es situa Maó (llevant) actualment són a l’entorn dels 10 m i han

anat disminuint amb els anys.

11.2.1.3 BIODIVERSITAT

Les Balears contenen una diversitat elevada d’espècies animals i vegetals singulars i una sèrie

d’endemismes, alguns dels quals es troben al municipi.

En el terme s’inclouen àrees protegides per la legislació sectorial procedent del Govern Balear, i del

Govern Estatal, els quals estan també protegits per la normativa europea (LIC’s, ZEPA’s), autonòmica

(Llei d’Espais Naturals 1/91 del Govern Balear), estatal (Parc Natural de S’Albufera d’Es Grau) i des del

2003, més del 68% del territori, protegit pel PTI.

Pel que fa a les comunitats vegetals, les més destacables per la seva singularitat i estat de conservació

són les comunitats d’aladern, alzinar, ullastrar, murtar, vegetació rupícola, així com les comunitats de

litoral, duna, d’illots i de zones humides.

11.2.1.4 PATRIMONI CULTURAL

Existeix un Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic aprovat definitivament per la Comissió Insular

d’Urbanisme de Menorca el 24 de juliol de 1992. El catàleg de Catàleg de patrimoni etnològic està en

procés d’elaboració. Els elements més remarcables son:

Dòlmens: Montplè 1 i Montplè 2, Alcaidús i Binidalinet

Taules: Sa torreta de Tramuntana, Talatí de Dalt, Trepucó, Cotaina

Talaiots: Sa torreta de Tramuntana, Talatí de Dalt, Trepucó, Cotaina, Curnia, Torelló de Forma,

Torellonet Vell, Biniparratx.

Hipogeus: hipogeus a Es Canutells

Poblats: Talatí de Dalt, Trepucó, Biniaiet Vell / Sant Vicenç d'Alcaidús

Cercles: Binparratx petit, Sant Vicenç d'Alcaidús

Cal destacar l’existència de murs de pedra seca, eres, captadors d’aigua, terrasses, camins, etc, amb la

finalitat de construir xarxes patrimonials que formen part del patrimoni etnològic d’infraestructures rurals i

tenen importància paisatgística i ecològica.

11.2.1.5 PAISATGE

La característica principal de l’estructura paisatgística de Maó és la diversitat de l’estructura territorial,

que ve determinada per la diferència entre el sector nord (Tramuntana) i sud (Migjorn) del municipi, i per

extensió, de tota la illa de Menorca. A una escala menor, també s’observa en les diferents mides del

parcel·lari agrícola. La zona nord, Tramuntana, és més naturalitzada, amb major influència del vent i on



existeixen més àrees protegides. Migjorn és on predominen els cultius i pastures. També és al sud on es

situen els assentaments humans i turístics (Es Canutells, Bindalí i Sant Climent). Maó es situa a l’extrem

est de la illa, en una visual privilegiada sobre el seu port, un element d’elevada rellevància paisatgística, i

entre la zona de Tramuntana i Es Migjorn. La falla que separa Migjorn de Tramuntana és la que provoca

l’existència del port.

Els valors del paisatge del municipi són diversos: les zones protegides (Béns d’interès cultural, àrees

d’interès paisatgístic i S’Albufera d’Es Grau); els elements singulars de l’orografia, com a elements

exposats i d’interès geogràfic (promontoris de la zona nord i línies de relleu del Migjorn); l’estructura

hídrica i la vegetació associada (com a estructura paisatgística diferenciada en un entorn relativament

àrid com és Maó); les comunitats vegetals protegides (que atorguen paisatges singulars); el paisatge

agrícola (amb diversitat interna ambiental i espacial i posant èmfasi en el valor emergent dels paisatges

rurals en procés de transformació, que creen nous mosaics a partir del canvi del sòl rústic i la progressiva

expansió de la vegetació espontània); els espais exposats o relacionats amb estructura visual singular

(seqüència d’indrets de l’àrea protegida de Tramuntana, amb visibilitat tancada, i el paisatge percebut

entre el pla i els seus contorns immediats) i, finalment, elements singulars que configuren la percepció

del paisatge, com el camí direcció nord des de Maó cap a la zona de Tramuntana, i altres camins com el

d’en Kane.

Es poden considerar com a fragilitats del paisatge les zones més exposades visualment, les zones de

conflicte per pressió antròpica en relació amb la visual i els riscos ambientals.

Connectivitat

En el context de Maó, es considera que la connectivitat s’estableix més per la continuïtat d’hàbitats que

per corredors relacionats amb la xarxa fluvial, malgrat això, el barranc de Ses Penyes i el barranc de

Biniparratx son especialment significatius de cara a relacionar espais, sobretot el primer, que

comuniquen l’interior del terme amb la costa en sentit nord-sud, travessant la plana des Migjorn, en un

entorn molt conreat amb pocs espais boscos connectats entre sí. En aquesta zona també prenen

importància per la connexió les franges lineals de vegetació de marges, parets, vores de camins i límits

de finca, que posen en contacte masses aïllades d’ullastrars i alzinars.

A la part de Tramuntana, en canvi, el municipi presenta una extensa xarxa hidrogràfica, de torrents molt

ramificats amb microconques de recepció que es troben en un bon estat de conservació i ben relacionats

entre sí i amb un suport de comunitats vegetals apropiat com per garantir la continuïtat dels sistemes.

11.2.1.6 FLUXOS AMBIENTALS

Aigua

Al municipi de Maó existeixen els aqüífers de Migjorn i de s’Albaida amb una capacitat de 50 Hm3/any i

de 4 Hm3, respectivament, amb un balanç hídric positiu a nivell de tota l’illa si no es supera el règim

d’explotació de 32 Hm3. En els últims 5 anys s’ha observat una disminució aproximada de -0,44 m. Hi ha

disponibilitat d'aigua, però la demanda té una evolució creixent i el servei encara no ha arribat a tot arreu,

i per això el pla vigent preveu la perforació d'alguns pous més.



Pel que fa a la qualitat dels aqüífers, un 5% aproximat de les aigües depurades són abocades en pous

absorbents, fet que podria afectar la qualitat de les aigües subterrànies, tot i que actualment es considera

bona. El Pla Territorial alerta sobre l’augment de concentració de nitrats en algunes àrees de l’aqüífer de

Migjorn. La qualitat de l’aigua de la xarxa no presenta cap problema de qualitat, i en les fonts hi ha

manca de control. En el municipi de Maó existeixen algunes explotacions agropequàries que extrauen

aigua de l’aqüífer de s’Albaida, i actualment no es coneix els volums ni els règims d’explotació que duen

a terme.

Pel que fa a les aigües superficials, en els últims anys s’ha donat un augment de la salinitat de

S’Albufera, i una disminució dels nivells d’aigua, degut per una banda a la baixa pluviometria, i per altra

banda a l’augment de demanda d’aigua del sector agrícola i ramader.

Al muncipi de Maó la xarxa d’abastament d’aigua potable dona servei a un total de 11.666 abonats

(equivalents a uns 23.000 habitants) l’any 2000 als nuclis de Maó, Es Grau, Cala Llonga, Llucmaçanes,

Sant Climent.

L'aigua per abastament prové tota de pous amb fondàries de l'ordre de 100 m i cabals discrets, com a

màxim de 10 l/s. La xarxa pública de Maó està dotada de 22 pous d’abastament i de 11 dipòsits

d’emmagatzematge i distribució amb una capacitat total de 11.900 m3. El total registrat

(abonats+consum municipal+hidrants+boques de reg) fou de 1.182.905 m3. El consum total d’aigua per

habitant de fet i dia és de 335.2 l/hab.dia en temporada baixa, 317 l/hab.dia en temporada alta i 325

l/hab.dia com a mitjana. Des del 2001 ha anat en augment.

Algunes urbanitzacions del municipi no tenen connexió a aquesta xarxa i tampoc algunes cases rurals

(100 habitatges el 2002). Nuclis amb abastament d’aigua gestió privada son Es Canutells, Binixíquer i

Binidalí. Hi ha nuclis pendents de connectar-se a la xarxa d’aigua: Sa Mesquida, Es Murtar i Sant Antoni.

El nucli urbà i la majoria de les urbanitzacions tenen servei separatiu entre residuals i pluvials que no és

del tot complet i de vegades acaba sent un col·lector unitari. El nucli històric de Maó i algune

urbanitzacions encara funcionen amb fosses sèptiques. La resta es troba connectada a alguna de les 3

depuradores privades existents al municipi.

Nuclis amb xarxa de sanejament son Maó, Es Grau i Sant Climent i Llucmaçanes i Binidalí. Els nuclis

amb sanejament gestió privada són Binixiquer i Es Canutells. Els nuclis que no disposen de xarxa de

sanejament ni pluvials: Sant Antoni/Cala Llonga, Sa Mesquida i Es Murtar. Algunes encara funcionen

amb fosses sèptiques. Es projecta una conducció per Sant Antoni. Llucmaçanes, Binixiquer i Es

Canutells no estan connectades a cap EDAR.

Existeixen dues depuradores públiques: Es Castell i Sant Climent. El 2005 a Maó es tractaven 65 m3/hab

de fet al mes i la xifra ha anat en augment. El sistema de tractament és terciari. En general, no es

reutilitzen les aigües depurades, la majoria de les quals s’aboquen al mar a través d’un emissari. La

depuradora de Sant Climent fa un tractament de fangs per deshidratació, però no hi ha cap tractament

biològic abans de l’aplicació al sòl. La depuradora de Maó-Es Castell porta els fangs a l’abocador.

Existeix una proposta de reutilització de l’aigua de l’EDAR de Maó-Es Castell pel reg de zones verdes.



El polígon industrial aboca en la seva majoria a l’EDAR corresponent, encara que el sector de bijuteria

disposa d’una altra EDAR, propietat del ITEB, i creada específicament pel tractament d’aquest tipus

d’aigües residuals.

Energia

Al municipi hi ha un parc eòlic gestionat pel Consorci per la gestió dels Residus Sòlids Urbans de

Menorca, situat a Es Milà.

El consum total final d’energia és 31.597 Tep. i el consum d’energia elèctrica és de 11.272 TEP.

L’índex de consum per càpita pel mateix any és 1,33 tep/hab/any.

La major part de l’energia consumida s’obté de fonts energètiques externes no renovables, i només un

0,3% ( 82 tep/any) es produeix per sistemes solars tèrmics i per la producció del parc eòlic i un 0,7% de

llenya (225 tep/any), sense existir cap instal·lació d’autogeneració o de cogeneració d’energia en el

municipi. La font energètica predominant són els combustibles líquids per el transport terrestre i

climatització amb un 66% (17.619 tep/any), seguit de l’electricitat, amb un 29% (9.251 tep/any). La resta

de fonts energètiques representen el 6% restant, configurats majoritàriament pels GLP, amb un 5%

(1.550 tep/any).

Aire

El transport és el sector que més contribueix a I'emissió total de contaminants, amb el 51,2%, seguit de

sector domèstic, amb el 26,1%. En concret, el sector transport és el màxim responsable de les emissions

de CO2 (50,5 %), de NOx (51%), de CO (99%), i dels compostos orgànics volàtils (99,6%). El gas que

més s’emet (95,6%) és el diòxid de carboni amb un total d’unes 102.383 tones/any.

No s’han detectat problemes en relació a la contaminació atmosfèrica. La qualitat de l’aire es considera

bona i l’increment de la pressió antròpica no sembla afectar els nivells de qualitat. Pel que fa a l’efecte

hivernacle, no obstant, cal considerar que les propostes de desenvolupament sostenible a nivell global

van encaminades a actuar localment i disminuir com a criteri general la seva emissió.

Pel que fa a la qualitat acústica, les principals fonts de soroll són el trànsit rodat, els locals de diversió i

les obres. Pel que fa a la qualitat lluminosa, la proposta no aprovada del mapa del nucli de Maó,

estableix la via de ronda i les principals entrades com a zones de màxima il·luminació. En virtud de la

legislació vigent, caldrà que el planejament derivat s’ajusti als mapes de soroll i de zonificació llumínica

que s’aprovin definitivament.

Residus

Les instal·lacions de tractament de residus a Menorca es troben al municipi de Maó. Hi ha una planta de

compostatge amb recuperació de subproductes. Annex a la planta es troba l’abocador controlat Milà II,

en fase de colmatació pel 2012 i s’està treballant per una nova ampliació. Els residus de la construcció,

restes d’escorxador i animals morts, així com els residus sanitaris tipus II (assimilables a RSU)

s’acumulen a l’abocador de Milà I, situat a la mateixa zona. També hi ha en funcionament la planta de



triatge d’envasos lleugers (instal·lada el 1999). Està prevista la construcció d’una deixalleria que hauria

d’inaugurar-se el 2007.

L’índex de generació de residus a Maó és alt. El 2005 la producció de residus sòlids urbans (RSU)

per habitant de fet a Maó és de 2,09 kg/hab/dia. Ha anat en augment en els anys recents.

En relació als residus industrials, tot i la naturalesa industrial d’algunes activitats presents al municipi, hi

ha dèficits en el control i seguiment de la gestió de residus industrials a nivell municipal. Cal destacar els

provinents de la indústria de bijuteria es gestionen a través de l’Institut Tecnològic de la Bijuteria (ITEB),

que tracta, tant els residus sòlids com els abocaments d’aigües residuals generats per aquest sector.

Pel que fa als residus agrícoles i ramaders, la generació de residus és de 31.996 Tn/any de fems i

6.274 m3/any de purins, sent el sector boví el que té més incidència. Aquests residus es poden emprar

com a adob agrícola. En aquest sentit, Maó és excedentària en terra agrícola.

En relació a les runes, s’estima un ratio de generació de 1,78 tones de residus de la construcció per habitant de dret i any. Aquests residus es dipositen en un abocador annex a la planta d’Es Milà.

11.2.1.7 RISCOS

Els riscos que tenen incidència en el planejament, és a dir, el riscs d’incendi, d’inundacions i d’erosió,

que identifica la cartografia utilitzada obtinguda del PTI, es concentren a les àrees protegides del nord.

Tot i la seva importància, el risc de transport marítim de matèries perilloses es situa fora del territori

competència del planejament municipal.

Inundació

En general, els cascs urbans tradicionals estan ben protegits front a inundacions, i que les activitats

humanes interfereixen poc en els llits dels torrents. Al nord, la principal àrea es localitza a l’entorn de

l’Albufera d’es Grau i a l’àrea de l’Estancia des Prat, l’Estancia Alta, Santa Magdalena, Santa Mariana i

Sant Carles, al Pla de Vergers, i al sud, la zona amb un risc més significatiu correspon a l’àrea de

Binixíquer Nou.

El prat de Sa Colàrsega és la zona amb major risc d’inundació del municipi de Maó. Altres zones

inundables dins el municipi es troben al sud del centre urbà, entre la Cala Figuera i l’Avinguda de la

Mediterrània, a Llucmaçanes, a Binixiquer, al torrent de Sa Mesquida i al torrent de Na Bona.

Geològic

Al port de Maó, entre la Cala Figuera i El Fonduco, hi ha risc important de despreniments, El sector de

Tramuntana presenta un risc d’erosió mitjà força important; les àrees amb risc alt es situen a l’oest del

terme en el sector de Santa Rosa i Turdonell de Dalt i de Baix. L’abandonament agrícola pot afavorir

l’erosió en zones amb pendent en tant que implica la degradació de murs de pedra seca. Això és

especialment rellevant a la zona de Tramuntana. En el litoral apareixen zones d’erosió localitzada amb la

intensificació de l’ús públic dispers, amb l’augment del trànsit rodat fora del viari rural.

Incendi



El sector oest del terme acumula les àrees amb un risc d’incendi més elevat. Amb risc moderat hi ha les

zones a la meitat nord del municipi, entre el nucli urbà i el Port d’Addaia, i en una petita franja al sud oest

del terme, a prop d’Es Canutells. Les zones més vulnerables de l’illa són les urbanitzacions costaneres,

moltes d’elles aïllades respecte als centres urbans i en les que sovint la massa forestal es confon amb la

pròpia estructura de la urbanització. La manca de gestió forestal suficient i l’abandonament agrícola

contribueixen al risc d’incendi.

Industrials

Els principals riscos d’origen industrial de l’illa són els que estan relacionats amb la indústria de la

bijuteria i amb la indústria alimentària. A Maó hi ha quatre instal·lacions industrials que han de tenir Pla

d’Emergència Exterior, segons normativa Seveso II, l’elaboració de la qual correspon al Govern Balear.

El polígon industrial de Maó, on es concentren indústries dedicades a la bijuteria, transformats metàl·lics,

distribució i construcció, nàutica, etc., és una àrea amb alt risc d’incendi i/o explosió industrial.

L’activitat industrial portuària implica un transport viari prop del nucli de matèries perilloses (petroli, etc.)

des del port a l’aeroport.

11.2.2 EVOLUCIÓ EN CAS DE NO APLICAR-SE EL PLA

Com a base de la possible evolució es parteix de la tendència actual que s’està establint a partir de

l’actual planejament municipal, del 2002, que no ha incorporat el que diu el PTI.

Els aspectes ambientals més amenaçats pel deteriorament són en aquests moments els hàbitats

naturals que constitueixen la base de la biodiversitat; el paisatge, com a valor identitari i patrimonial i el

balanç hídric, que està tenint una evolució negativa amb repercussions ambientals i socioeconòmiques.

11.3 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES DE FORMA SIGNIFICATIVA

11.3.1 NOUS SECTORS URBANITZABLES

Els nous sectors urbanitzables de la ciutat de Maó, es situen en zones de relatiu poc valor pel que fa a

les espècies vegetals i cap d’elles es situa en zona d’interès agrari, si bé en la zona de SUP 1, SUP 4 i

SUP 6, algunes parcel·les es mantenen en actiu. Tots els sectors tenen un elevat índex de component

arbustiu barrejat amb la trama agrícola.

Els sectors SUP 1 i SUP 3 són els que tenen major àrea visualment exposada, si bé en grau mig. El

sector SUP 4 és presenta alta visibilitat en alguns indrets.

Pel que fa al patrimoni cultural, tots els sectors, excepte el sector SUP 5 tenen murs de pedra seca. A

SUP 4 i a SUP 7 es troben elements catalogats com a BIC.



Pel que fa als riscos, existeix una àrea inundable al SUP 1 i a SUP 5 i SUP 7, risc d’erosió mitjà, amb

àrees amb pendents que superen el 20%, pendents que també es troben al SUP 4, tot i que no està

considerada àrea de risc pel PTI.

11.3.2 PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE

Existeixen PE que comporten impactes positius, ja que són definits per la protecció dels valors existents:

PE7, PE9 i PE8.

De la resta, comporten impactes sobre el medi: PE1 (s’inclou en zona AIP, es situa en camps agrícoles

en procés d’abandó, inclou zones amb pendent superior al 20% i conté murs de pedra seca), PE2 (es

situa parcialment a zona AIA, en cultius actius, inclou zones amb pendent superior al 20%, conté murs de

pedra seca i es situa parcialment en una APR -zona de risc per inundació), PE3 (es situa parcialment a

zona AIA, inclou zones amb pendent superior al 20%, conté murs de pedra seca i es situa parcialment en

una APR -zona de risc per inundació), PE4 (es situa en zona de cultius en actiu) i PE6 (es situa

parcialment a zona AIA, en cultius actius i conté murs de pedra seca).

11.3.3 ÀMBIT DE TRANSICIÓ (ZONA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL)

Es situa en sòl amb varietat d’usos: camps en procés d’abandó, camps de regadiu, hivernacles i camps

de secà o pastura, amb elements foresals. Al centre hi ha un torrent amb una zona d’inundació

relacionada. S’hi situa el BIC de la Sínia de Sant Andreu i murs de pedra seca.

11.3.4 NOUS VIALS

En general les zones reservades per nous vials no presenten valors destacables. Cal assenyalar

proximitat de zones d’inundabilitat en el vial de l’entorn Ateneo/instituts, interferències amb un camí rural

en aquest mateix vial, elements arboris grans en el traçat en direcció a Es Castell, zones de pendent

elevat, superior al 20% en aquest mateix traçat i en el Vial del segment incorporat al SUP 4 (POIMA),

presència de murs de pedra seca i puntualment, alta exposició visual.

Les zones de franja de protecció per a infrastructures – i no pròpiament com a sistema viari- tenen

d’interès que es troban en zones agroforestals, hi ha murs de pedra seca, proximitat d’elements

considerats BIC.



11.4 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL DE LES ÀREES D’INTERÈS

A Maó hi ha àrees LIC, ZEPA i àrees coincidents de LIC i ZEPA. Totes han estat integrades pel PTI (i pel

nou PG) com a zones protegides. La principal problemàtica, segons les fitxes que elabora el Ministerio

de Medio Ambiente28 de cadascuna d’elles és:

ES0000234: S’Albufera d’Es Grau. Algunes zones presenten elevada fragilitat, especialment les

comunitats animals i vegetals de les aigües interiors, a causa de la seva dependència de les aigües

dolces i la incidència negativa de l’eutrofització que presenten i per la creixent salinització a causa de la

menor aportació dels torrents i fonts i per una creixent influència de les aigües marines. També són

fràgils les comunitats dunars, agredides pel turisme. Algunes comunitats del litoral depenen condicions

estrictes i s’han vist amenaçades per la freqüentació. Tot i que la declaració de Parc Natural a mitigat les

amenaces, encara perdura la salinització i eutrofització, que provenen de causes més difoses i indirectes

que la freqüentació.

ES0000233 D'Addaia a s'Albufera. La vulnerabilitat radica principalment en les comunitats dunars, que

es veuen amenaçades per la freqüentació turística de les platges.

ES0000237: Dels Canutells a Llucalari Com a amenaces principals cal destacar el seu us recreatiu,

l’activitat cinegètica intensa i l’ús il·legal de verins.

ES0000235 De s'Albufera a sa Mola: La seva principal vulnerabilitat és deguda a l’ús recreatiu negatiu

no regulat, activitat cinegètica intensa i depredació d’aus marines per part de mamífers introduïts per

l’home.

11.5 CONTRIBUCIÓ DEL PGOU DE MAÓ A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL FIXATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, COMUNITARI,

NACIONAL I AUTONÒMIC

En aquest PGOU s’aprofundeix en la regulació, baixant l’escala de treball i fent incís en la regulació del paisatge (considerant-lo tant des del punt de vista de l’estructura funcional com visual i com a

conformador d’identitat col·lectiva), incorporant els principis del Conveni Europeu del Paisatge.

De la mateixa manera, desenvolupa un capítol de protecció per la biodiversitat, aprofundeix en la

regulació, amb els corresponents capítols específics, pel que fa a les emissions a l’atmosfera, al soroll i

vibracions, a la protecció dels sòls i a la protecció de les aigües interiors i subterrànies a partir de la

regulació de l’abocament de residus i establint la necessitat de la depuració de totes les aigües residuals.

De forma indirecta, l’assentament dels nous creixements enganxats als actuals nuclis, afavoreixen

minimitzar els efectes sobre el canvi climàtic, en reduir les necessitats de mobilitat obligada i la despesa

energètica.

28 Formularios Oficiales Red Natura 2000. Elaboración: DGCN. MIMAM



11.6 PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI I MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CONTRARRESTAR QUALSEVOL EFECTE SIGNIFICATIU NEGATIU

En global el model que ha previst el PGOU de Maó es considera que té efectes positius sobre el medi.

En concret, es valoren com a positius els efectes sobre la biodiversitat, el paisatge, la mobilitat

(condicionat a mesures correctores) i la població. Les accions que tenen major nombre d’efectes positius

sobre el medi són l’ordenació del sòl no urbanitzable i la normativa de caràcter general. El principal

impacte valorat globalment com a moderat, es detecta sobre la gea i sobre el patrimoni cultural. Altres

impactes valorats com a compatibles, són sobre el medi hidrològic, el consum energètic i la salut humana

i els béns materials. Molts d’aquests impactes, no obstan, estan directament relaiconats amb el

creixement de població i difícilment poden corregir-se, però no poden obviar-se des d’aquest ISA. En

d’altres casos, la valoració de compatibles està condicionada a la presa de mesures correctores.

A continuació es sintetitzen els principals impactes amb les corresponents mesures correctores:

Impactes Mesures correctores

Gea: moderat

Ocupació del sòl dels nous creixements, que en alguns

casos responen a un model lax. Afectació del PE3,

ampliació del cementiri, en la impermeabilització i

modificació geomorfològica.

D’altra banda, hi ha l’alteració del relleu en indrets on

puntualment existeixen pendents que superen el 20%.

No obstant, la normativa general estableix la protecció

del SNU i en general, regula els moviments de terres.

En el desenvolupament del planejament derivat de les

unitats d’actuació i del sòl urbanitzable programat,

alliberar el màxim de zones verdes, concentrant les

edificacions.

No situar-se en pendents superiors al 20% o aterrassar

Hidrologia (torrents, zones humides i aqüifers): compatible

L’increment de població previst pel pla, del 25% de la

població actual, i que es situarà tant en sòl urbà com en

els SUP previstos, implica un augment del 25% consum

L’aqüífer té capacitat per satisfer aquesta nova

demanda i per tant l’impacte es considera compatible,

també perquè respon a necessitats de creixement propis

de la ciutat. No obstant és condicionat a que en els

projectes executius es tinguin en compte mesures

correctores i es compleixi la normativa vigent en matèria

d’estalvi d’aigua.

De cares a perseguir un model sostenible de ciutat i

tenint en compte que l’aigua d’abastament no prové

d’aigües superficials, sinó subterrànies, amb un temps

de recàrrega molt lent, caldrà que es tinguin en compte

mesures per reduïr el consum d’aigua i, en concret,

l’aplicació d’aquelles mesures d’estalvi i reutilització

d’aigua que figuren en les actuals normes vigents del

Código Técnico de la Edificación.

Dissenyar els edificis amb l’objectiu d’estalviar el recurs

per mitjà de l'increment de l'eficiència en el consum:

mesures de reaprofitament d’aigües grises, separació de

pluvials en l’interior dels edificis, etc.



Tenir en compte en el planejament derivat l’estudi i

delimitació de zones inundables en les zones de risc. El

projecte executiu haurà de considerar els fluxos d’aigua

superficial i evitar la seva interrupció.

Especificar com obligatori en el planejament derivat la

mínima impermeabilització de sòl.

Incloure dins el catàleg, un inventari de pous i

captacions on figuri el nivell de qualitat de l’aigua.

Biodiversitat: Positiu

Patrimoni cultural: moderat

Es considera negatiu el fet que no es reglamentin els

elements referents al patrimoni arqueològic,

arquitectònic i etnològic que incorpora el catàleg del

municipi.

Caldrà que el planejament derivat tingui en compte els

elements protegits del catàleg que s’incloguin en el seu

àmbit i no els afecti.

Paisatge (qualitat i visibilitat): Compatible

El PE1 es situa en zona AIP. La normativa especifica

l’adeqüació dels usos a l’establert pel PTI.

Altres PE es situen en zones AIA, APR –inundació-.

PE3, d’ampliació del cementiri, es situa en APR i la

matriu d’usos prohibeix l’equipament.

PE1: Fer un estudi d’impacte paisatgístic en el

desenvolupament del PE1 amb l’objectiu de minimitzar-

ne l’afectació.

PE3: Caldrà que el projecte derivat concentri els usos en

la resta de l’àmbit i que no s’afecti l’àrea d’APR.

Resta: els usos proposats per aquests PE en l’àmbit de

l’AIA són compatibles, però condicionats, caldrà adeqüar

els usos al que digui el PTI.

Paisatge (connectivitat): positiu

Aigua (distribució i sanejament): compatible

Hi haurà major consum derivat del creixement de

població, no obstant, la normativa demana com a

document adjunt al PP informació sobre la gestió dels

recursos i tractament de les aigües depurades.

El problema d’alguns nuclis que encara funcionen amb

fosses sèptiques queda per solucionar.

Condicionar l’aprovació dels plans derivats a l’informe

del PHIB sobre la disponibilitat d’aigua.

Incloses en la normativa: Els nous usos industrials o

l’execució dels previstos en el PG vigent han de garantir

la gestió de les aigües de consum i de depuració de les

aigües, i el mateix passa amb les noves edificacions en

SNU.

Energia (consum i canvi climàtic): compatible



El creixement en sí mateix, així com l’establiment d’una

nova zona industrial no prevista en l’antic PG, implica un

impacte que està lligat inherentment al major consum

energètic.

De cares a perseguir un model sostenible de ciutat i

tenint en compte el principi de minimització del consum

energètic, caldrà que es tingui en compte l’aplicació

d’aquelles mesures d’estalvi que figuren en les actuals

normes vigents del Código Técnico de la Edificación.

Promoure que els nous edificis obtinguin la llicència

d’eficiència energètica previstos en el Reial Decret

47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència

energètica d’edificis de nova construcció.

Seguir els objectius propis del Pla director vigent,

concretament el següent, esmentat al PTI: fomentar

l'eficiència del consum sense disminuir la qualitat del

servei energètic.

Qualitat de l’aire: compatible

Tot i els aspectes positius derivats de la normativa

específica de protecció del medi i altres factors

indirectes com establir els SUP al costat dels nuclis

actuals i aspectes relacionats amb la mobilitat, existeix

un impacte inherent a l’increment de població i nous

SUP, nous usos industrials i nous vials.

S’haurà de complir la Llei 1/2007 de 16 de març, contra

la contaminación acústica de les illes Balears i la Llei

3/2005 de 20 d’abril de protecció del medi nocturn de les

Illes Balears, adaptant el planejament als mapes de

zonificació lluminosa i acústica que s’hagin aprovat en

base a les respectives lleis.

Residus: compatible

No obstant, és positiva la regulació que es fa des

d’aquest PGOU de cara a l’abocament de residus, la

producció de residus urbans és inherent amb el

creixement de població i el mateix passa amb els

residus industrials i els polígons de nova creació, així

com els que s’executen del planejament vigent. No

obstant aquest impacte, la producció es considera

compatible amb les infrastructures de tractament

existents.

Tenir en compte les disposicions del Pla Director de

residus No Perillosos de Menorca.

Salut humana i béns materials: els riscos: compatible

Els creixements urbanístics i els vials en zones que es

situen en nivells de pendent superiors al 20% impliquen

un risc (SUP 4, SUP 5 i SUP 7), tal com es diu en el

punt 4, i existeix una àrea inundable en els límits de

SUP 1 i en l’àmbit de transició, que caldrà tenir en

compte en el desenvolupament del planejament derivat

Els plans derivats han de fer estudis detallats per tal de

delimitar correctament l’àmbit d’inundació en les zones

detectades amb aquest risc i adeqüar la zonificació

interna al resultat d’aquests estudis.

Els plans derivats han de fer estudis detallats per tal de

delimitar correctament les zones amb pendent superior



(mesures correctores), però que no és incompatible amb

el seu desenvolupament.

Pel que fa als riscos tecnològics, el desenvolupament

d’una nova zona industrial, pot incrementar els riscos,

segons el tipus d’indústria a instal·lar, no obstant això vé

reglamentat per la legislació i els plans sectorials

vigents. Actualment la zona industrial de Maó ja és una

àrea amb risc d’incendi i/o explosió industrial. L’activitat

industrial portuària implica un transport viari prop del

nucli de matèries perilloses (petroli, etc.) des del port a

l’aeroport. Aquest és un tema que no es resol des del

PG, tot i això, que la competència és compartida amb el

PLATERME.

En SNU no estan considerades les àrees de prevenció

de riscos naturals tal com es pretén al PTI, de tota

manera l’impacte únicament es situa en certes àrees

classificades com a 11A i 11B on hi ha risc mitjà d’erosió

i puntualment àrees inundables, i que haurien d’ajustar

els seus usos.

al 20% i adeqüar la zonificació interna al resultat

d’aquests estudis, minimitzant al màxim el moviment de

terres.

Prioritzar l’establiment d’industries netes en els nous

polígons industrials, fent zonificació de parcel·les petites

per evitar la col·locació de grans industries contaminants

prop del nucli urbà.

Condicionar l’atorgament de llicències en funció de la

perillositat de l’activitat.

Cal que en la normativa s’especifiqui la vigència de la

matriu d’usos del PTI quan es situen en zones de risc

(APR).

Mobilitat: positiu condicionat

El nou eix orbital creua un camí rural, cosa que ja

preveu el PG, impedint-ne normativament la seva

interrupció.

El camí de cavalls resta protegit.

El planejament derivat dels nous vials no podrà

interceptar el vial rural, i si és impossible, caldrà prendre

les mesures necessàries per assegurar la continuïtat

d’aquests camins.

En l’apartat de mesures previstes pel seguiment, es fan una sèrie de propostes per positivitzar alguns

impactes o millorar aspectes en què el planejament pot anar més enllà.

En l’apartat 7.14 de l’ISA es fa un anàlisi general dels articles del PTI amb rellevància ambiental que

tenen incidència amb el planejament municipal i la forma en què el PGOU els ha tingut en compte.

11.7 ALTERNATIVES PREVISTES I RESUM DE LES RAONS PER LA SELECCIÓ DE

L’ALTERNATIVA PROPOSADA

Com es mostra a la memòria del PGOU, quatre son les alternatives de planejament que es descarten. A

continuació es fa explicació de les raons ambientals per la seva desestimació:



11.7.1 ALTERNATIVA 1 L’ESMENA A LES DETERMINACIONS DEL PTI

Suposa la crítica a les determinacions del PTI. Es considera que els àmbits subjectes a protecció i el

tipus de protecció de cadascun són coherents amb els valors del territori.

11.7.2 ALTERNATIVA 2 LA IDEA CONCÈNTRICA COM A MODEL DE PLANEJAMENT

A Maó, suposaria la creació d’una nova via de ronda. Els inconvenients son la uniformitat que planteja

quant a les tipologies constructives, a més, implicaria uns creixements que probablement serien de

superfície superior als necessaris. El model de creixement concèntric, també, parteix d’un concepte

inicial abstracte que en el municipi de Maó, amb una base heterogènia, ja des del substrat orogràfic, n’és

menys adaptable.

11.7.3 ALTERNATIVA 3 EL PLA GENERAL COM A MOSAIC DE REFORMES PUNTUALS DE LES DETERMINACIONS VIGENTS (ALTERNATIVA ZERO)

Aquesta alternativa es considera massa reduccionista des del punt de vista urbanístic. Des del punt de

vista ambiental, suposaria la continuïtat d’un model aprovat amb antelació a la incorporació en

l’urbanisme de criteris de sostenibilitat i d’una sensibilitat que han permeat amb posterioritat.

11.7.4 ALTERNATIVA 4 EL PROJECTE D’ANTICIPACIÓ VOLUMÈTRICA DE LA CIUTAT

Es basa en idear l’ordenació urbanística a partir d’una maqueta anticipatòria i no a partir de plànols.

Aquesta és una alternativa que es considera massa intervencionista i detallada, poc flexible.

11.7.5 SELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

L’alternativa escollida s’adapta a les prescripcions del PTI ja que aquest té en compte els valors del

territori. s’adapta a la realitat de la base biofísica, situant les àrees de creixement en els llocs més

adeqüats, sense deixar de banda l’esgotar i optimitzar el desenvolupament en les àrees urbanes i

urbanitzables del planejament vigent. També, inclou els objectius de sostenibilitat, inclosos en les

directrius de protecció vigents en el context europeu, nacional i autonòmic, adaptant-los a la realitat del

municipi en el context actual. Finalment, és prou flexible com per incorporar les necessitats futures en els

àmbits en què ho pot ser, sense deixar de ser intervencionista en aquelles que requereixen la protecció

dels valors ambientals.

Pel que fa a les alternatives de creixement en sòl no urbanitzable, el marge de decisió per escollir

diferents ubicacions de creixement ha quedat molt reduït per motius d’adaptació al territori, planejament

superior, inclòs el PTI, i coherència urbanística. Per tant, no es pot parlar de l’existència d’alternatives

viables de localització de creixement en sòl urbanitzable.



11.8 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT, DE CONFORMITAT

AMB L’ARTICLE 15.

En el punt 10 del present ISA, es proposa una sèrie d’indicadors per valorar l’estat dels aspectes

rellevants del medi.



12 REFERÈNCIES

Ajuntament de Maó, MINUÀRTIA Estudis Ambientals, 2002. Auditoria Ambiental Municipal de Maó. 2002.

Observatori Sòcioambiental de Menorca (OBSAM): www.obsam.cat

Consell insular de Menorca-Better consultants, 2006. Indicadors de sostenibilitat per Maó 2004-2005,

SOREA, Abril 2004. Pla Especial de Millora a Les Infrastructures de Captació i Subministrament d'aigua

potable i sanejament en el T. M. de Maó,

PLATERME, citat a Document I. Memòria descriptiva, de l’Auditoria Ambiental Municipal de Maó. 2002.

MINUARTIA, Estudis Ambientals.



ANNEX 1. PROPOSTA DE XARXA PER LA REUTILITZACIÓ D’AIGUA DEPURADA DE L’EDAR MAÓ-ES CASTELL



ANNEX 2. PRINCIPALS CANVIS DE QUALIFICACIÓ DE LA PROPOSTA RESPECTE EL PGOU VIGENT (2002)



ANNEX 3. AFECTACIÓ DE L’ÀREA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL COSTANERA EN LA PROPOSTA DEL PGOU



ANNEX 4. ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS EN RELACIÓ AMB LA PROPOSTA



ANNEX 5. MATRIU D’IMPACTE



El present ISA ha estat redactat per (az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge, s.l. , dirigit

per Anna Zahonero, biòloga.

Anna Zahonero.

Barcelona, setembre del 2007

informe de sostenibilitat ambiental - ajmao.org€¦ · 2.2 descripciÓ del pla ... 9.4 alternativa...

Documents