informe anual grup abertis 2011 (català)

info

rme

anua

l 11

Ç

Benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,

Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans informatius, inversors i ciutadans, se’m demana

quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle econòmic.

En moltes ocasions, he qualificat la crisi d’asimètrica, ja que, tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de

l’economia mundial va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes condicions. El resultat ha

estat el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, en funció de les condicions d’entrada

i de les polítiques adoptades per a la seva correcció.

L’evolució del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asimetria: a Amèrica va créixer un

16%; a la xarxa francesa es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un lleuger creixement del 0,9%, i a

Espanya l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Un retrocés del 8% per al conjunt de

la xarxa que gestionem.

La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nostres negocis– és un factor que contribueix

a atenuar l’impacte de la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o

l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut des del començament en els resultats del Grup.

El 2011 es va tancar amb una forta sensació d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per

la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona marxa de l’economia, com per unes expec-

tatives per al 2012 que no són, encara, de recuperació. El que sí que hauríem d’esperar en aquest 2012 és la

unió de les voluntats de les persones que participem en la conformació de les condicions necessàries per al

creixement. És prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur a la zona euro.

Cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta, reformes estructurals que millorin la productivitat, re-

cuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciutadans. Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i

reformes estructurals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin el creixement.

El de 2011 ha estat un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup que va culminar amb la

separació de l’activitat d’aparcaments i parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. abertis s’ha

centrat en els sectors d’autopistes, telecomunicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable

va ser la consecució d’una nova concessió per 40 anys a Puerto Rico. La internacionalització de les nostres

activitats, amb més del 50% dels ingressos generats a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a

Espanya. També va ser destacable la positiva evolució i contribució del negoci de les telecomunicacions. Al seu

torn, el negoci aeroportuari va iniciar la seva recuperació.

2011 va ser un any en què l’acció d’abertis es va desmarcar del comportament baixista (-13,9%) del selectiu

IBEX 35 amb un creixement del 3,9%. La nostra prioritat segueix sent la creació de les condicions que assegu-

rin la sostenibilitat i previsibilitat de la nostra política de dividend i ampliació de capital alliberada, que manté

un creixement mínim dels dividends del 5% anual.

El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i la necessitat de combinar austeritat i po-

lítiques d’estímul poden aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que

combinen la titularitat pública dels actius amb la gestió i el finançament privats.

Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en l’extensió del pagament per ús al conjunt de

la xarxa viària bàsica. També estarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui proposar el Govern

d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar la nostra posició en el sector de les telecomunicacions. A més

de tot això, el seguiment de noves oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, així com el manteni-

ment d’una clara orientació envers l’eficiència.

És indubtable que encara hi ha inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconòmica que cal

abordar i que poden recolzar el creixement econòmic.

A abertis col·laborem amb les administracions, i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat

una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta manera, contribuir a la productivitat, competitivi-

tat i cohesió social i econòmica dels territoris.

Salvador Alemany, President

EXTRACTE DE LA CARTA ALS ACCIONISTES DE L’INFORME ANUAL

Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per a abertis?

La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9%

superior al de 2010. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha millorat el seu

EBITDA en un 2%, fins als 2.454 milions d’euros. S’han pogut reduir un 3,2% les despeses d’explotació, en un

important esforç de gestió i contenció per part de la companyia.

També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han produït en el nostre portafolis d’actius, amb la

segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra participació en Atlantia.

L’any 2011 ha servit per posar les bases d’una nova abertis; més centrada en els seus negocis d’autopistes,

telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció important de les seves despeses d’explotació i

de capital operatives; més internacional, amb la incorporació de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico, més

robusta financerament, amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% i més rendible per als seus accionis-

tes, que, a més de veure incrementada la seva remuneració ordinària, van rebre una remuneració extraordinària.

L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de reorganització dels seus negocis. Quin ha estat l’objectiu

del Grup amb aquesta reordenació?

L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics

va ser el creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui

accés als recursos en un context en què qualsevol projecte de creixement demanda una major capitalització i

un menor recurs a l’endeutament. Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de dues societats

gestionades independentment aporta a aquestes societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.

El 2011 abertis ha seguit amb la seva política d’internacionalització, amb la consecució d’una nova con-

cessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest projecte per al Grup?

La concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i un després en l’aposta d’abertis pel mercat

estatunidenc com a un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta a terme a Puerto Rico és

un referent per a la companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els propers anys a Estats Units.

Amèrica és un mercat important per a les infraestructures. L’objectiu de la companyia és treballar direc-

tament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en un moment en què s’ultimen privatitzacions

d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin abundants.

Un altre dels aspectes destacats ha estat la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han

aconseguit fins ara?

Estem reorganitzant l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una millora substancial de

l’eficiència de les operacions i l’adaptació de l’estructura de direcció als nous reptes. L’any 2011, aquest esforç

es va materialitzar en una reducció del 3,2% de les despeses d’explotació i de l’11% de les despeses de capital

operatives.

Es tracta d’un compromís de l’equip de gestió de la companyia per generar –de manera sostinguda i creixent–

valor per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.

Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per a l’exercici 2012?

Estem reorganitzant el nostre portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i refo-

rçar el rol industrial en els projectes en què participem. Ens interessa molt poder consolidar financerament les

participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de valor

i sinèrgies dins del Grup.

Així mateix, contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de

finançament de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nos-

tre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la selectivitat

dels actius en què invertim.

Quines expectatives té per a l’exercici 2012?

Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveni-

ments en l’àmbit macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa pensar que ho seguirà sent

en els pròxims mesos. Tots aquests elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de la crisi i, en

conseqüència, les previsions amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes

d’autopistes.

La companyia seguirà buscant projectes de creixement inorgànic que permetin ampliar la seva cartera amb

actius que propiciïn valor per l’accionista.

EXTRACTE DE L’ENTREVISTA A FRANCISCO REYNÉS, CONSELLER DELEGAT

abertis.com

Av. Parc Logístic 12-2008040 Barcelona+34 93 230 50 00

infraestructures que funcionen

autopistes telecomunicacions aeroports

informe anual 11

CARPETA_CAT.indd 1 16/03/12 20:23


informe anual 11

Índex

Carta del president 6

Entrevista al conseller delegat 10

Govern corporatiu i òrgans de govern

1.1 Govern corporatiu 16

1.2 Òrgans de govern 18

Activitats del grup abertis

2.1 Autopistes 26

2.2 Infraestructures de telecomunicacions 40

2.3 Aeroports 44

Responsabilitat social corporativa

3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 52

3.2 Indicadors 2011 55

Informació economicofinancera

4.1 Magnituds consolidades 58

4.2 Gestió financera 66

4.3 Accionistes i borsa 70

Índex

Índex

INFORME ANUAL 2011

4

InGREssos pER sECtoRs d’ACtIvItAt

InGREssos pER ÀMBIt GEoGRÀFIC

Autopistes79%Telecomunicacions

13%

Aeroports7%

2011

Espanya48%

Resta del món5%

França38%

Regne Unit

Xile

5%

4%

2011

INFORME ANUAL 2011

5

MAGnItuds FInAnCEREs dEl GRup

MAGnItuds dE nEGoCI

(EN MILIONS d’EUROS)

3.772qUILÒMETRES d’AutopIstEs GESTIONATS A

EUROpA I AMèRICA

3.340 EMpLAçAMENTS dE

tElECoMunICACIons A ESpANyA

90% dE LA pObLACIó

MUNdIAL qUE REp EL SENyAL dELS

sAtèl·lIts

62 MILIONS dE pASSATGERS

ALS AERopoRts GESTIONATS A

7 pAïSOS

95%dEL NEGOCI dISpOSA

d’UN SISTEMA dE GEstIó AMBIEntAl

bENEFICI

NET 720

INGRESSOS d’EXpLOTACIó

3.915

EbITdA

2.454INvERSIONS

676dIvIdENdS

1.300

INFORME ANUAL 2011

6

Carta del president

Salvador Alemany,

President

benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,

Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans in-

formatius, grans i petits inversors, i ciutadans en general, se’m de-

mana quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle

econòmic.

La resposta és sempre la mateixa. Es tracta d’una crisi que, en mol-

tes ocasions, he qualificat d’asimètrica, per expressar la idea que,

tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de l’economia mundial

va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes

condicions. El resultat, fruit també de la major o menor valentia a

l’hora d’emprendre les reformes estructurals necessàries, ha estat

el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents,

en funció de les condicions d’entrada i de les polítiques adoptades

per a la seva correcció.

Sense anar gaire lluny, un indicador d’activitat com ara l’evolució

del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asi-

metria: entre desembre de 2007 i desembre de 2011 el trànsit a les

nostres autopistes d’Amèrica va créixer un 16%; a la xarxa francesa

gestionada per sanef es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un

lleuger creixement del 0,9%, i a Espanya, durant el mateix període,

l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. En

conjunt, un retrocés del 8% per a la xarxa que gestionem.

per tant, no és possible anticipar el moment en què d’una manera

més o menys homogènia haurem deixat enrere la crisi. Les com-

panyies globals com la nostra han d’estar preparades per conviure

amb escenaris de crisi pràcticament permanents, ja que sempre

afecten una regió econòmica o una altra, d’una manera seqüencial

i recurrent.

La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nos-

tres negocis– és un factor que contribueix a atenuar l’impacte de

la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a

les autopistes o l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut

des del començament en els resultats del Grup. Tanmateix, ha de

mantenir-nos en una situació de vigilància constant respecte de

l’evolució de l’economia als països en què operem, amb l’objectiu

d’adoptar en cada cas les estratègies de resposta més adequades.

INFORME ANUAL 2011

7

La necessitat de combinar austeritat i polítiques de creixement por aportar noves oportunitats per als models concessionals

Claus del 2011 i perspectives per al 2012

És un fet que l’any 2011 es va tancar amb una forta sensació

d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per

la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona

marxa de l’economia, com per unes expectatives per al 2012

que no són, encara, de recuperació.

El que sí que hauríem d’esperar –i, si és possible, aconseguir–

en aquest 2012 és la unió de les voluntats de les persones que

participem en la conformació de les condicions necessàries per

al creixement. Cal tenir la voluntat d’actuar amb decisió sobre

els àmbits que poden impulsar alternatives de sortida de la crisi

i de recuperació. No m’estendré sobre aquest assumpte, però és

prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur

a la zona euro. Europa ha de superar algunes proves amb relació

a la seva institucionalització. Els acords de les darreres cimeres i

la reforma del Tractat avancen en aquest sentit, així com les me-

sures del bCE, que pretenen aportar liquiditat al sector financer.

També ens hem de fixar en l’àmbit dels països i de les diver-

ses administracions (federals, regionals o autonòmiques). Aquí

cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta. Es tracta de

reformes estructurals en tots els àmbits que millorin la produc-

tivitat, recuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciu-

tadans, factors sens dubte determinants per a una recuperació

raonable del consum i, en conseqüència, de les expectatives de

creixement i inversió.

Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i reformes estruc-

turals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin

el creixement. És difícil veure opcions desendeutament (públic i

privat) que no vagin acompanyades d’un creixement que ho faci

possible i, sobretot, sostenible. Altrament, alguns països podrien

quedar instal·lats en una crisi amb risc de cronificació.

INFORME ANUAL 2011

8

la progressió d’abertis

En aquest mateix informe anual, el conseller delegat ofereix una

visió més detallada del que 2011 va significar per a abertis. va

ser un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup

que va culminar amb la separació de l’activitat d’aparcaments i

parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. Aquest

projecte, sota el lideratge de Caixaholding com a accionista ma-

joritari, ha pogut atraure l’interès i el compromís accionarial de

rellevants fons d’inversió i capital risc.

Així, abertis s’ha centrat en els sectors d’autopistes, telecomu-

nicacions i aeroports. pel que fa a autopistes, una fita destacable

de l’exercici va ser la consecució d’una nova concessió per 40

anys a puerto Rico. En aquest sentit, la internacionalització de

les nostres activitats, amb més del 50% dels ingressos generats

a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a les auto-

pistes espanyoles.

Així mateix, va ser destacable la positiva evolució i contribució

del negoci de les telecomunicacions, que va aconseguir absorbir

l’impacte de l’”apagada analògica” de l’any 2010 i dels ingressos

no recurrents del mateix exercici amb els projectes d’extensió de

cobertura de la TdT a Espanya. Al seu torn, el negoci aeroportuari

va iniciar la seva recuperació després d’un 2010 difícil.

quant a l’evolució de la nostra activitat als mercats, 2011 va

ser un any en què abertis es va desmarcar del comportament

baixista (-13%) del selectiu IbEX 35 amb un creixement del

3,9%. d’altra banda, el seu comportament va superar clarament

el dels grups que operen en el nostre sector, que es van moure

en una franja de descensos del -19% al -51%. La nostra prio-

ritat segueix sent la creació de les condicions que assegurin la

sostenibilitat i previsibilitat de la nostra coneguda política de di-

vidend i ampliació de capital alliberada, una política que manté

un creixement mínim dels dividends del 5% anual. No oblidem

que, des de l’inici de la cotització de l’abertis fusionada el 2003

fins al tancament de 2011, un accionista del Grup ha acumulat

una rendibilitat anualitzada (dividends, ampliacions alliberades i

revalorització de la cartera) del 13%.

El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i

la necessitat de combinar austeritat i polítiques d’estímul poden

aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models

concessionals que combinen la titularitat pública dels actius amb

la gestió i el finançament privats. Són models que generen recur-

sos, disminueixen la despesa pública i mantenen i enforteixen el

patrimoni de les administracions.

INFORME ANUAL 2011INFORME ANUAL 2011

9

Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en

l’extensió del model de pagament per ús –amb la implantació

de l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica. També es-

tarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui propo-

sar el nou govern d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar

la nostra posició –amb una major capacitat de gestió– en el sec-

tor de les telecomunicacions, tal com ho exemplifica l’ampliació

de la participació a Hispasat pendent d’aprovació per part del

Consell de Ministres. A més de tot això, el seguiment de noves

oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, amb Estats

Units com a referència permanent, juntament amb el mante-

niment d’una clara orientació envers l’eficiència que ens ha de

permetre adaptar els nostres processos i la nostra organització

al context incert i complex en què treballem.

La col·laboració publicoprivada no resoldrà per si sola la crisi ac-

tual, però és indubtable que encara hi ha, a Europa i al món,

inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconò-

mica que cal abordar i que poden recolzar el creixement econò-

mic.

Recordava en la meva carta de l’any passat que aquest era i

és el nostre món. Constitueix el nostre relat, dóna sentit a allò

que fem i és la raó per la qual ho fem. A través d’aquest relat

retem compte del que aportem a la societat i dels valors que

ens identifiquen.

vaig llegir en un article recent que una empresa té, en un sen-

tit ampli i radical, una funció educativa. A abertis hem assumit

conscientment aquest rol i col·laborem amb les administracions,

i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat una

gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta mane-

ra, contribuir a la productivitat, competitivitat i cohesió social i

econòmica dels territoris.

Un dels projectes més significatius pot trobar-se en l’extensió del model de pagament per ús –amb l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica

INFORME ANUAL 2011

10

p. Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per

a abertis?

R. Crec que el més rellevant de 2011 és que abertis, malgrat

treballar en un entorn econòmic complex –especialment en els

negocis que gestiona a Espanya–, ha seguit creixent en les seves

magnituds principals i ha complert els seus objectius de creació

de valor per als seus accionistes, empleats i la societat en general.

La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net

de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% superior al de

l’exercici anterior. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos

respecte de l’any anterior i ha millorat el seu EbITdA en un 2%,

fins als 2.454 milions d’euros. Addicionalment, s’han pogut reduir

un 3,2% les despeses d’explotació, en un important esforç de

gestió i contenció per part de la companyia. diria que ha estat,

per tant, un bon any per a abertis, i el 2012 seguirem treballant

en aquesta línia.

També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han

produït en el nostre portafolis d’actius, amb la segregació dels

negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra

participació en Atlantia. En aquest sentit, a més, cal esmentar

la recent venda, ja en 2012, de part de la participació que

mantenim en Eutelsat.

L’any 2011, per tant, ha servit per posar les bases d’una nova

abertis; més centrada en els seus tres negocis d’autopistes,

telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció

important de les seves despeses d’explotació i de capital

operatives; més internacional, amb la incorporació de nous

negocis d’autopistes a puerto Rico, més robusta financerament,

amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% respecte

de 2010, i, en definitiva, més rendible per als seus accionistes,

que l’any passat no només van veure incrementada la seva

remuneració ordinària, com és habitual cada any, sinó que a més

van rebre una remuneració extraordinària. En total, abertis va

destinar l’any 2011 més de 1.300 milions d’euros al pagament

de dividends, amb una rendibilitat per dividend al voltant del

14%.

p. l’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de

reorganització dels seus negocis, amb l’escissió del seu

portafolis d’aparcaments i parcs logístics. Quin ha estat

l’objectiu del Grup amb aquesta reordenació?

R. L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de

segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics va ser el

creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries

perquè cadascun dels negocis tingui accés als recursos en un

context en què qualsevol projecte de creixement demanda

una major capitalització i un menor recurs a l’endeutament.

vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de

dues societats gestionades independentment aporta a aquestes

societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.

Autopistes, telecomunicacions i aeroports en el cas d’abertis, i

aparcaments i parcs logístics en el cas de Saba Infraestructuras.

Això és com dir que els aporta un major recorregut i potencial

de creixement, ja que hi ha una correlació més gran entre els

projectes a desenvolupar i els recursos disponibles.

Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegat

INFORME ANUAL 2011

11

La companyia ha tancat 2011 amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, i tot això en un entorn econòmic molt complex

I és que, un cop transcorreguts quatre anys de crisi econòmica,

en els quals hem consolidat l’etapa de forta expansió que vam

viure entre 2004 i 2008, en el Grup ens hem preparat per a una

nova fase. El món ha canviat i aquest canvi no és conjuntural.

p. El 2011 abertis ha seguit amb la seva política

d’internacionalització, amb la consecució d’una nova

concessió d’autopistes a puerto Rico. Què suposa aquest

projecte per al Grup?

R. Efectivament, el 21 de juny passat, el consorci liderat per

abertis i el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastructure partners

II va ser seleccionat pel Govern de puerto Rico com a preferred

bidder en el concurs per a la gestió de les autopistes pR-22 i

pR-5. Al setembre, el consorci va assumir la gestió d’ambdues

autopistes per un període de 40 anys. Es tracta d’una operació

en què el consorci va desemborsar un cànon concessional de

1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros).

La concessió de les autopistes pR-22 i pR-5 ha marcat un abans i

un després en l’aposta d’abertis pel mercat estatunidenc com a

un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta

a terme a puerto Rico és, per la seva dimensió i característiques

(amb un marc jurídic i regulatori definit, un soci financer de

nivell mundial i uns actius de qualitat), un referent per a la

companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els

propers anys a Estats Units.

Es tracta d’un mercat important –de fet, ho és tot Amèrica del

Nord– per a les infraestructures i, en aquest sentit, des de finals

de 2011, abertis disposa d’una oficina a Washington amb la

voluntat d’estudiar les oportunitats de negoci que es puguin

presentar en aquest país. L’objectiu de la companyia és treballar

directament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en

un moment en què s’ultimen privatitzacions d’infraestructures

en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin

abundants.

A més, és un mercat emergent en què el recorregut és ampli

i llarg i, per tant, abertis hi treballarà sense presses. davant

de qualsevol operació que es pugui plantejar, des d’abertis

es valoren criteris de rendibilitat, amb riscos assumibles, que

permetin desenvolupar un projecte industrial i social amb una

visió a llarg termini, sobre estimacions i objectius realitzables,

així com garantir la capacitat financera necessària per afrontar

inversions de forma sostenible.

Aquest és un aspecte sobre el que voldria insistir, ja que quan

parlem de creixement, vull deixar clar que no creixerem a tot

preu. per un costat, ho farem amb retorns que s’ajustin al que

ens hem autoimposat com a companyia. Així mateix, ho farem

tenint cura de l’estructura del nostre balanç, amb la qual cosa

seguirem creixent, però parant sempre una atenció especial a la

nostra qualificació, que actualment es troba entre les millors del

sector. També és important destacar que abertis no es planteja

créixer fora dels tres negocis d’activitat en què estem presents.

En qualsevol cas, ens plantegem incorporar actius que millorin la

vida mitjana de les nostres concessions, la qual cosa constitueix

un imperatiu estratègic per a la creació de valor a mitjà i llarg

termini. per fer-ho, hem d’accentuar encara més la vocació

internacional del Grup.

INFORME ANUAL 2011

12

p. un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2011 ha estat

la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han

aconseguit fins ara i quins són els seus objectius?

R. Un dels aspectes que ha centrat l’atenció i els esforços de

l’equip directiu en els últims mesos és el de la contenció de les

despeses d’explotació i les inversions operatives en el conjunt dels

sectors i països en què operem. Aquest és un factor fonamental

en l’actual escenari d’incertesa, marcat també per l’increment

del cost del deute. En aquest sentit, estem reorganitzant

l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una

millora substancial de l’eficiència de les operacions i l’adaptació

de l’estructura de direcció als nous reptes.

L’any 2011, aquest esforç es va materialitzar en una reducció

del 3,2% de les despeses d’explotació i del 11% de les despeses

de capital operatives. Aquestes acciones s’emmarquen en un

programa d’eficiència del Grup a mig termini.

Es tracta, en definitiva, d’un compromís de l’equip de gestió de la

companyia per generar –de manera sostinguda i creixent– valor

per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.

p. preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per

a l’exercici 2012?

R. Ens trobem en un moment de reorganització del nostre

portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat

de gestió i reforçar el rol industrial en els projectes en què

participem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidar

financerament les participacions que tenim en determinats

projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de

valor i sinèrgies dins del Grup.

Així mateix, com va succeir amb Atlantia a principis de 2011,

contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les

nostres participacions, com a via de finançament de les noves

oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a

via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, en

qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la

selectivitat dels actius en què invertim.

Aquest és el cas de l’operació duta a terme el mes de gener

passat amb la col·locació d’un 16% del capital d’Eutelsat, que ha

generat un ingrés net de 981 milions d’euros per a abertis i unes

INFORME ANUAL 2011

13

plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. Amb

aquesta operació, abertis recupera la inversió que va realitzar

anteriorment amb l’adquisició del 32% d’Eutelsat i, a més,

segueix disposant d’una participació rellevant de més del 15%

en la companyia.

També, en la línia que apuntava abans de consolidar

participacions, el febrer d’aquest any hem adquirit a Telefónica

un 13,23% d’Hispasat per 123 milions d’euros, amb la qual cosa

assolim el 46,6% del seu capital, operació pendent d’aprovació

per part del Consell de Ministres.

p. Quines expectatives té per a l’exercici 2012?

R. Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem

de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveniments en l’àmbit

macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa

pensar que ho seguirà sent en els pròxims mesos. Tots aquests

elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de

la crisi i, en conseqüència, les previsions amb què hem treballat,

especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes

d’autopistes.

Treballem per mantenir la forta generació de fluxos de caixa

dels nostres negocis. pel que fa a l’activitat orgànica, i tret de

les incògnites ja indicades, podem preveure que els trànsits

s’estabilitzaran a les autopistes espanyoles, cosa que ja s’ha

aconseguit a França. A Amèrica, confiem que els nivells de

creixement es mantindran positiu.

També esperem que el trànsit de passatgers als aeroports es

mantingui a l’alça en aquest exercici i veiem amb optimisme

l’evolució del negoci de les telecomunicacions,, que enguany

afrontarà reptes importants, especialment amb les actuacions

que es derivin del denominat “dividend digital”. A tot això hi

hem de sumar l’èmfasi en el control dels costos i de les despeses

de capital com a factor de millora dels nostres marges, que

depèn fonamentalment de nosaltres mateixos i no tant de

circumstàncies alienes, i en què seguirem treballant durant 2012.

En definitiva, la companyia seguirà buscant projectes de

creixement inorgànic que permetin ampliar el seu portafolis,

amb actius que segueixin propiciant la generació de valor per

a l’accionista.

És el moment de seguir creixent fora, en especial en projectes d’autopistes a Amèrica

governcorporatiu

Carta del president

Entrevista al conseller delegat


1.1 Govern corporatiu

1.2 Òrgans de govern


2.1 Autopistes

2.2 Infraestructures de telecomunicacions

2.3 Aeroports


3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis

3.2 Indicadors 2011


4.1 Magnituds consolidades

4.2 Gestió financera

4.3 Accionistes i borsa

governcorporatiu

INFORME ANUAL 2011

16

Més transparència i un nou Codi ètic

abertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i

organitzada estructura de govern que, configurada pel Consell

d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva,

Auditoria i Control, i Nomenaments i Retribucions), ha fet de

la transparència i el comportament ètic les seves prioritats

màximes.

El 2011, els òrgans de govern han seguit treballant per assolir les

millors pràctiques de govern corporatiu, introduïdes a Espanya

pel Codi Unificat de bon Govern i que s’han vist enfortides

per la Llei de societats de capital, de 2 de juliol de 2010, i les

modificacions establertes en normes posteriors, com ara el Reial

decret llei 13/2010, la Llei 2/2011 d’economia sostenible i la Llei

25/2011, que busquen una major transparència en les empreses

i una participació més important dels accionistes.

En compliment d’aquestes noves preceptives, abertis ha

modificat enguany la seva normativa interna, recollida en els

Estatuts socials, el Reglament de la Junta General d’Accionistes

i el Reglament del Consell d’Administració. Les modificacions

garanteixen que la presa de decisions en el Grup vetlli per

l’interès social de la companyia, permeti que els accionistes

exercitin els seus drets i aporti, a més, capacitat per continuar

generant valor.

Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011

abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautes

d’actuació que han de regir el comportament laboral dels

empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agents

que es relacionen amb abertis. Aquest codi es veu reforçat

amb la feina de la Comissió del Codi ètic, màxim organisme

responsable del compliment del text.

d’altra banda, fruit del seu compromís per apropar-se a

l’accionista i amb motiu de la junta general d’accionistes, abertis

ha impulsat la creació del Fòrum Electrònic d’Accionistes, per tal

d’incrementar la comunicació entre el Grup i els seus accionistes,

i afavorir la participació i la comunicació entre ells.

abertis seguirà treballant en la seva missió perquè la

transparència i el bon govern en la seva actuació segueixin sent

les bases que inspirin la cultura corporativa de tota l’organització.

Govern corporatiu

INFORME ANUAL 2011

17

Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011 abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautes d’actuació que han de regir el comportament laboral dels empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agents que es relacionen amb abertis


Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2011)

Miquel Roca JunyentSecretari no conseller

salvador Alemany Mas president Florentino pérez Rodríguez

vicepresident 2nIsidre Fainé Casasvicepresident 1r

théâtre directorship services Alpha, s.à.r.l., representada per Javier de Jaime Guijarrovicepresident 4t

Marcelino Armenter vidal

Ricard Fornesa Ribó

pablo vallbona vadell

Antonio tuñón Álvarez

théâtre directorship services Gama, s.à.r.l., representada per José Antonio

torre de silva lópez de letona

théâtre directorship services Beta, s.à.r.l., representada per santiago Ramírez larrauri

Josep Maria Coronas Guinart vicesecretari no conseller

Francisco Reynés MassanetConseller delegat

Ángel García Altozano

Emilio García Gallego

Miguel Ángel Gutiérrez Méndez

Ernesto Mata lópez

Gonzalo Gortázar Rotaeche

Ramón pascual Fontanaleopoldo Rodés Castañé

Manuel Raventós negra

G3t, s.l., representada perCarmen Godia Bull

vicepresidenta 3a

durant l’any 2011, s’ha produït la incorporació de Gonzalo Gortázar Rotaeche i Antonio Tuñón Álvarez, i el cessament d’Enric Mata

Tarragó.

l Comissió Executival Comissió d’Auditoria i Controll Comissió de nomenaments i Retribucions

INFORME ANUAL 2011

18



Ernesto Mata lópez

Òrgans delegats de control

Comissió Executiva

Salvador Alemany Mas (president)

Isidre Fainé Casas

Florentino pérez Rodríguez

G3T, S.L., representada per Carmen Godia bull

Théâtre directorship Services Alpha, S.à.r.l.,

representada per Javier de Jaime Guijarro


Francisco Reynés Massanet

Théâtre directorship Services Gama, S.à.r.l.,

representada per José Antonio Torre de Silva López de Letona

Miquel Roca Junyent (secretari no conseller)

Josep Maria Coronas Guinart (vicesecretari no conseller)

Comissió d’Auditoria i Control

Ernesto Mata López (president)



Marta Casas Caba (secretària no consellera)

Comissió de nomenaments i Retribucions

Manuel Raventós Negra (president)

Ricard Fornesa Ribó

Théâtre directorship Services Alpha, S.à.r.l.,

representada per Javier de Jaime Guijarro


Miguel Ángel Gutiérrez Méndez

Josep Maria Coronas Guinart (secretari no conseller)

D’esquerra a dreta: Carmen Godia Bull, Florentino Pérez Rodríguez, Isidre Fainé Casas, Salvador Alemany Mas, Francisco Reynés Massanet, Javier de Jaime Guijarro, Miquel Roca Junyent, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Josep Maria Coronas Guinart, Marcelino Armenter Vidal.

Comissió Executiva

INFORME ANUAL 2011

19

INFORME ANUAL 2011

presidentSalvador Alemany Mas

Conseller delegatFrancisco Reynés Massanet

director Corporatiu d’Organització

Jordi Fernández Montolí

director de Compres i Serveis Generals

Josep Maria Gómez Hospital

director de Sistemes d’Informació

José Carlos Moreno Montero

director General Financer i de desenvolupament Corporatiu

José Aljaro Navarro

director de planificació Estratègica i desenvolupament Corporatiu

José Manuel Aisa Mancho

director de Control de Gestió Corporatiu

Martí Carbonell Mascaró

director de Relacions amb Inversors

Steven Fernández Fernández

Equip directiu(a 31 de desembre de 2011)

director Corporatiu de Relacions Institucionals

Sergi Loughney Castells

director Corporatiu d’Estudis i Gabinet de presidència

Antoni Brunet Mauri

director Corporatiu de Control de Risc i Auditoria

InternaJordi Lagares Puig

director General de sanefFrançois Gauthey

director General d’abertis autopistas

Josep Lluis Giménez Sevilla

20

director General de Recursos Interns i Eficiència

Lluís Deulofeu Fuguet

director Corporatiu de persones

Joan Rafel Herrero

INFORME ANUAL 2011

director de projectes EspecialsJuan Rodríguez de la Rubia López

director d’AdministracióFrancesc Sánchez Farré

director Corporatiu de Finances

José Luis Viejo Belón

directora de l’Assessoria Fiscal Corporativa

Montserrat Tomás Gil

Secretari GeneralJosep Maria Coronas Guinart

director de Seguretat Corporativa

luis Jiménez Arrébola

director Corporatiu de Comunicació

Juan María Hernández puértolas

directora de l’Assesoria Jurídica CorporativaMarta Casas Caba

director General d’abertis telecom

Tobías Martínez Gimeno

director General d’abertis airports

Carlos del Río Carcaño

director General d’Autopistas AméricaDavid Díaz Almazán

21

activitats

Carta del president






2.1 Autopistes


2.3 Aeroports



3.2 Indicadors 2011




4.3 Accionistes i borsaactivitats

abertis s’ha consolidat com a un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i està present en un

total de 14 països a través de tres àrees de negoci:

Autopistes

Infraestructures de telecomunicacions

Aeroports

ApoRtACIó dEls InGREssos d’EXplotACIópER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC

INFORME ANUAL 2011

24

Irlanda

Estats Units

Regne Unit

Espanya

portugal

puerto Rico

Mèxic

Jamaica

Colòmbia

bolívia

Xile

Argentina

Suècia

França

(*) A efectes comparatius, es mostra el compte de resultats de 2010, considerant l’impacte, en 2011, de la classificació dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.

ApoRtACIó dEls InGREssos d’EXplotACIópER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC


13%

Aeroports7%

2011


14%

Aeroports7%

2010(*)

Espanya48%

Resta del món5%

França38%

Regne Unit

Xile

5%

4%

2011

plAntIllA MItJAnA pER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC

Autopistes

Autopistes

66%

66%

Corporació

Corporació

3%

3%

Telecomunicacions

Telecomunicacions

14%

14%

Aeroports

Aeroports

17%

17%

Espanya41%

Resta del món19%

França27%

Regne Unit

Xile

6%

7%

2010(*)

Espanya40%

Resta del món19%

França28%

Regne Unit

Xile

7%

7%

2011

Espanya49%

Resta del món5%

França37%

Regne Unit

Xile

5%

5%

2010(*)

INFORME ANUAL 2011

25

2011

2010(*)

INFORME ANUAL 2011

26

Major internacionalització amb noves concessions a Amèrica

El 2011, la unitat de negoci d’autopistes d’abertis ha fet un

pas més en el seu procés continu d’internacionalització. La

reorganització de la divisió, amb una nova direcció General

d’Autopistas América, el reforç de l’oficina de Washington dC

(Estats Units) i el tancament amb èxit del concurs per a la

gestió de dues autopistes a puerto Rico mostren que abertis

té la mirada posada a Amèrica i, més concretament, als Estats

Units; un mercat que, per la seva maduresa, seguretat jurídica

i necessitats de millora de les seves infraestructures, és un

objectiu estratègic de futur per al Grup.

La internacionalització segueix donant els seus fruits. En un

entorn econòmic que a Espanya segueix marcat pel retrocés

de l’activitat econòmica, el negoci internacional ha permès

compensar parcialment les encara dèbils xifres de trànsit a la

península. En aquest sentit, cal destacar les xifres d’activitat a

Xile i Argentina, on el creixement econòmic és més destacat que

en altres països.

d’aquesta manera, el negoci d’autopistes d’abertis –principal

activitat del Grup en termes de volum de negoci i resultats– ha

pogut mantenir durant l’exercici el nivell de les seves magnituds

principals, alhora que ha contribuït en la missió de cercar la

màxima racionalització, eficiència i modernització de la seva

activitat.

En aquest sentit, en la xarxa d’autopistes d’Espanya s’ha consolidat

l’organització única per simplificar els processos i aconseguir

una integració operativa completa entre els diversos centres

d’operacions. Així mateix, s’ha simplificat el funcionament dels

Consells d’Administració de les concessionàries a Espanya.

El 2011, abertis autopistas ha seguit apostant per la

consolidació del seu model de gestió i per la millora de les seves

infraestructures, amb la voluntat d’aportar una capacitat i una

qualitat de servei majors a la seva xarxa.

Les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista Ap-7,

principal corredor del litoral mediterrani de la península Ibèrica,

han quedat pràcticament enllestides i ho estaran del tot el

primer semestre de 2012. Mentrestant, les obres de millora

i ampliació del tercer carril de l’autopista Ap-6, corredor bàsic

per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya,

segueixen el seu curs segons el calendari establert.

Aquest exercici ha estat també per a abertis autopistas el de

la modernització i els avenços tecnològics per tal d’impulsar la

millora de l’atenció al client i la recerca de la major comoditat

en els seus desplaçaments per autopista. d’altra banda, ha

seguit apostant pels projectes d’R+d+I i de protecció del medi

ambient, cosa que l’ha consolidada com a una empresa pionera

pel que fa a la recerca de solucions adaptades al client.

d’aquesta manera, abertis ha seguit consolidant la seva posició

de lideratge en el mercat de la gestió d’infraestructures viàries

en el món, amb l’explotació directa de 3.772 quilòmetres

d’autopistes a cinc països i la participació en l’explotació

de 2.224 quilòmetres més, a través de la seva presència en

concessions d’Europa i Amèrica.

Autopistes

INFORME ANUAL 2011

27

El 2011, el negoci d’autopistes va aportar al Grup el 79% dels seus ingressos i un 88% del seu EbITdA. El negoci ha incrementat la seva presència internacional, amb la incorporació de nous contractes de concessió a puerto Rico

Espanya França i resta d’Europa

Amèrica

acesa

invicat

aumar

iberpistas

castellana

aucat

aulesa

avasa

Trados 45

sanef

sapn

sanef aquitaine1

sea141

elqui

rutas del pacífico

apr

gco

Autopista Central

gesa1

opsa1


Amèrica

eurotoll

slovtoll

bet’eire flow


Amèrica

Accesos de Madrid

Ciralsa

Autema

Henarsa

A’Lienor

Alis

Routalis1

brisa

RMG

Coninvial1

Ausol

Coviandes

metropistas

soCIEtAts ConCEssIonÀRIEs

ContRol dIRECtE o CoMpARtIt

soCIEtAts tElEMÀtIQuEs

AltREs pARtICIpACIons

1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes.

3.09879%

milions d’euros

Ingresos del sector autopistes del Grup

del total d’abertis

INFORME ANUAL 2011

28

La presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es

canalitza a través del grup concessionari sanef, en el qual té una

participació del 52,55%. sanef gestionarà fins al 2029 un total de

1.757 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-oest de França,

a Normandia (en aquesta zona a través de la seva filial sapn) i

a Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la qual

cosa representa el 22% de la xarxa a França i el 47% de la xarxa

d’autopistes d’abertis.

La xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre de

l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans ciutats europees

(Londres, brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg) i gestionant

cinc dels set accessos per autopista a la regió de l’Île de France.

després de diversos anys d’increment de les vies en servei, sanef

s’ha centrat durant l’exercici en la consolidació de les noves

autopistes incorporades (l’A-65, que uneix les localitats de Langon

i pau, i la variant sud de Reims, de 14 quilòmetres de longitud), així

com en la millora de les seves instal·lacions.

El 2011 s’ha acordat el nou “Contracte quinquennal” amb el

Govern francès, que estableix un pla d’inversions de 166 milions

d’euros durant els propers cinc anys a canvi d’un increment de les

tarifes. Amb aquesta inversió es finançaran diverses partides, com

el telepeatge sense parada; la millora de les àrees de servei, amb

l’augment de la capacitat d’aparcament per a vehicles pesats i una

millor accessibilitat per als clients amb discapacitat; la instal·lació de

nous dispositius de gestió del trànsit a la rodalia de parís i Estrasburg,

i la millora del sistema de recollida d’objectes, un procediment que

permet incrementar la seguretat en totes les activitats que es duen

a terme a la calçada.

En aquest exercici, sanef ha mantingut la seva aposta per la cura del

medi ambient amb les inversions previstes pel programa “paquet

vert”, un acord firmat el 2010 amb el Govern de França per a la

inversió de 250 milions d’euros en tres anys en projectes destinats

a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient.

A més, s’ha seguit treballant en el pla de renovació de les àrees de

servei i les gasolineres. Amb aquests nous contractes s’ha buscat

millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis oferts als clients,

sense oblidar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

L’objectiu de l’operació és adequar les àrees de servei a la gran

diversitat de clients i aconseguir una millor gestió de les hores vall i

les hores punta del trànsit.

L’any 2011 ha estat també l’any d’impuls d’eurotoll, que s’ha

convertit en la primera companyia europea pel que fa a dispositius

de control de pas per a camions. eurotoll està present en diversos

països d’Europa del Nord i de l’Est.

França i la resta d’Europa

societat participació Km. Fi concessió

França

A’Lienor 35,00% 150 2061

Alis 19,67% 125 2067

Routalis1 30,00%

275

Resta d’Europa

brisa 14,60% 1.378 2035

RMG 33,30% 74 2026

1.727societats telemàtiques participació

França

eurotoll 100%

Resta d’Europa

slovtoll 100%

bet’eire flow 100%

AltREs pARtICIpACIons

societats concessionàries

participació Km. Fi concessió

sanef 52,55%1 1.388 2029

sapn 99,97% 368 2029

sea142 99,97%

sanef aquitaine3 100,00%

1.757

ContRol o ContRol CoMpARtIt

1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que al seu torn participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’liénor).

1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis).

INFORME ANUAL 2011

29

1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis).

Què és l’Ecotaxa i quin paper hi farà eurotoll?

El 2013, a França, s’aplicarà una taxa quilomètrica als camions que circulin per carreteres locals i nacionals: l’Ecotaxa. Aquesta nova taxa

afectarà els vehicles de més de 3,5 tones, en una xarxa de 15.000 km que inclou autopistes nacionals i locals.

Société Habilitée de Télépéage, eurotoll, tindrà un paper central en l’aplicació de la nova normativa. El fet que, històricament, sempre

s’hagi encarregat d’oferir consell sobre les problemàtiques de peatge i d’interoperabilitat el converteix en l’interlocutor legítim dels

transportistes, que, a partir d’ara, s’han de preparar per repercutir en els seus clients el cost afegit que comporta l’Ecotaxa. Segons les

nostres estimacions, el pressupost destinat a peatges dels transportistes hauria d’augmentar del 50% al 100% i del 7% al 10% de la

càrrega inherent a l’activitat del transport. Els principis i decrets que regiran aquesta repercussió de dret poden semblar complexos, però

els nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell a l’hora d’avaluar els increments, per tal que els puguin integrar el més

aviat possible en els seus contractes de transport.

l’Ecotaxa es basarà en un sistema de geolocalització. seran capaços de gestionar aquesta nova

tecnologia?

Fa anys que ens vam avançar al peatge per satèl·lit. eurotoll, una empresa pionera, va

desenvolupar el Tribox, el primer sistema que va unir telepeatge amb geolocalització, cosa que

permet l’accés a eines de gestió molt eficaces. Entre els serveis amb un valor afegit que ofereix

eurotoll, podem esmentar: el desglossament dels costos, els quadres de comandament, el

suport per decidir el millor itinerari, el suport a l’hora de repercutir les taxes sobre els bons

clients, etc. per fer tot això possible, eurotoll reforça el seu rol de conseller envers les entitats

que prenen les decisions en el món del transport.

Quins són els seus objectius en el mercat europeu?

volem ser un actor principal de la interoperabilitat a Europa. El 2011, després de

la posada en marxa de la interoperabilitat dels peatges entre França i Espanya,

eurotoll ha inaugurat la interoperabilitat Alemanya-Àustria gràcies a un

dispositiu únic en els vehicles, un pas suplementari cap a la unificació de les

xarxes viàries europees. A més, l’oferta d’eurotoll de 2011 s’ha vist augmentada

amb les xarxes alemanya, polonesa i belga (túnel de Liefkenshoek a Anvers).

Finalment, com a complement de la seva implantació a budapest, eurotoll

persegueix el seu desenvolupament internacional i ofereix els seus serveis

a polònia des de juny de 2011; així, hem obert una oficina comercial a

poznan, per aproximar-nos encara més als transportistes polonesos.

philippe duthoitdirector General d’eurotoll

“Els principis que regiran l’Ecotaxa poden semblar complexos, però els nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell”

INFORME ANUAL 2011

30

peterborough

GloucesterSawtry

Alconbury

Swindon

Cirencester

Regne unitRMG

EuRopA

Londres

Oporto

Lisboa

portugalBrisa

Estrasburg

Reims

Caen

Alençon

Langon

pau

parisFrançasanef

A’liénor

INFORME ANUAL 2011

31

En l’àmbit institucional, destaca el nomenament d’Alain Minc com

a nou president de sanef, en substitució de pierre Chassigneux, que

es va jubilar després d’haver exercit el càrrec des de 2004.

A la resta d’Europa, abertis manté la seva presència en la portuguesa

brisa, amb una participació propera al 15%, i ocupa un lloc en el seu

consell d’administració.

Al Regne Unit participa en la concessionària RMG, titular de les

concessions de les autopistes A1-M i A419/417.

d’altra banda, el 2011, abertis va sortir del mercat italià després

de vendre la participació que tenia a Atlantia (6,68%) a través d’un

procés de col·locació privada. La venda va suposar uns ingressos per

a la companyia de 626 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 151

milions d’euros.

Magnituds econòmiques i activitat

Les concessions d’autopistes de gestió directa a França i la

resta d’Europa i altres societats telemàtiques assoleixen uns

ingressos de 1.505 milions d’euros i un EbITdA de 962 milions

d’euros, que representen un 38% i un 39% del total d’abertis,

respectivament.

Les magnituds detallades corresponen a hit/sanef consolidat.

Els ingressos de peatge a desembre de 2011 són de 1.383

milions d’euros, un 3,8% superiors als de desembre de 2010

gràcies a l’augment d’un 2,2% de les tarifes i a l’evolució positiva

de l’activitat, amb un increment de la IMd d’un 1,2% (+1,9%

comparable sense impacte pel nou tram de la circumval·lació

sud de Reims).

Els altres ingressos (123 milions d’euros) corresponen a

prestacions de serveis de les societats concessionàries (serveis

d’enginyeria i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i

altres serveis d’explotació d’autopistes), així com als ingressos

de les filials, bàsicament, per activitats telemàtiques.

A finals de 2011, el percentatge de transaccions de telepeatge

sobre el total de vehicles ha assolit el 37,8% (un increment

anual d’1,6 punts). El percentatge de pesats ha estat d’un 76,9%.

A França, s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la

modernització de la xarxa existent (en renovació de peatges i

manteniment de la xarxa) i 88 milions d’euros en inversions

relacionades amb noves construccions, nous carrils i inversions

relacionades amb el paquet vert, en l’enllaç RN13-A13 i en la

finalització de les obres de la circumval·lació del sud de Reims.

2011 var.

sanef 23.051 0,9%

sapn 28.673 2,2%

total IMd 23.575 1,2%

2011

Inversió operativa 69

Inversió en expansió 88

2011 var.

Ingressos d’explotació 1.505 2,7%

EbITdA 962 4,8%

EbIT 587 4,7%

IMd

InvERsIons (milions d’euros)

C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)

El 2011 s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la modernització de la xarxa d’autopistes a França

ContRol dIRECtE o CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons


acesa 100% 478 2021

invicat 100% 66 2021

aumar 100% 468 2019

iberpistas 100% 70 20311

castellana 100% 51 20311

aucat 100% 47 2039

aulesa 100% 38 2055

avasa 100% 294 2026

Trados 45 50% 14 2029

1.526


Accesos de Madrid 35,1% 61 2049

Henarsa 30,0% 62 2039

Ciralsa 25,0% 33 2040

Autema 23,7% 48 2037

204

1. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2036, en funció del trànsit real dels anys 2015 a 2019.

INFORME ANUAL 2011

A Espanya, abertis autopistas és el primer operador

d’autopistes de peatge per quilòmetres gestionats: un total de

1.526 quilòmetres d’autopistes que representa el 52% del total

de les vies de peatge del país. Així mateix, manté participacions

en 204 quilòmetres a través d’altres concessions.

abertis autopistas ha sofert les conseqüències de la crisi

econòmica a Espanya. L’exercici s’ha tancat amb xifres negatives

de trànsit a Espanya (una caiguda del 6,5%), encara que els

ingressos es mantenen gràcies a l’augment de les tarifes i a les

compensacions pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 al Maresme.

pel que fa al perímetre, cal destacar la venda de la participació

en la societat Túnel del Cadí (37,2%) al desembre.

Aquest any, abertis autopistas ha centrat els seus esforços en

la consolidació de la nova organització de la unitat per impulsar

la uniformitat i la simplificació de l’estructura del negoci i els

seus processos, així com en l’increment de l’eficiència. En l’àmbit

organitzatiu, la divisió de negoci d’autopistes ha consolidat el

seu model de gestió en xarxa, amb l’objectiu d’aconseguir

una eficiència operativa i una visió d’unitat de negoci majors.

També s’ha avançat en la unificació del sistema de peatge en les

diverses concessions.

Tanmateix, s’han suprimir els Consells d’Administració de les

concessionàries acesa, aumar i iberpistas, com anteriorment

ja s’havia fet amb aucat, castellana i aulesa. La feina d’aquests

consells ha estat assumida per un administrador únic, així com

per tres òrgans assessors territorials (a Madrid, barcelona i

valència) de caràcter consultiu per a les funcions institucionals.

L’any 2011, la prioritat ha continuat sent la modernització de les

instal·lacions i la recerca del millor servei als seus clients.

Entre les fites de l’any, destaca la posada en marxa de www.

autopistas.com, un portal web que ofereix tota la informació

en temps real i serveis diferenciats per als diversos tipus de

clients –particulars i transportistes. d’aquesta manera, abertis

autopistas pot oferir el millor servei al client i respondre a les

seves necessitats per aconseguir la màxima seguretat i control

en els desplaçaments per la seva xarxa d’autopistes.

A aquesta iniciativa s’uneix la implantació en diversos corredors

de panells interactius a les àrees de servei, amb informacions

útils per al client que ja està en ruta. A més, s’ha generalitzat

el sistema de “temps de recorregut”, en diversos trams de les

autopistes, mitjançant el qual s’informa el client del temps

que trigarà a arribar a la seva destinació final o a una localitat

pròxima.

La diversitat de clients ha animat abertis autopistas a impulsar

productes especialitzats que s’adeqüen a les necessitats de cada

tipus d’usuari. En aquest sentit, cal destacar la creació dels truck

park, àrees de servei específiques per a transportistes, amb una

àrea d’aparcament vigilada i edificis exclusius de serveis amb

bany i dutxes, servei de bugaderia, sales de descans, cafeteria i

connexió wifi.

Al seu torn, avasa ha renovat el seu contracte amb Áreas, la qual

cosa suposarà la remodelació integral de les àrees de servei de

l’Ap-68, posant un èmfasi especial en l’atenció personalitzada i

la fidelització dels clients.

Espanya

32

INFORME ANUAL 2011

En què consisteix el servei truck park que ha implantat abertis autopistas?

Es tracta d’un nou concepte d’àrees de servei dirigit als professionals del transport. És el primer projecte d’aquestes característiques que

es duu a terme a les autopistes espanyoles; ofereix als conductors professionals aparcaments vigilats, estrictes sistemes de seguretat en

el conjunt de les instal·lacions i zones de descans exclusives.

Els Truck Park existents es troben a l’Ap-7, a les àrees de servei de porta barcelona (sentit nord) i del Montseny (sentit sud). El pressupost

destinat a aquest projecte s’ha aproximat als 7 milions d’euros.

abertis autopistas s’ha caracteritzat sempre per ser pionera pel que fa a l’oferiment de solucions còmodes i de qualitat per als

desplaçaments per autopista. per fer-ho, posem a disposició dels clients professionals una àmplia gamma de productes a mida que

combinen estada i ofertes de restauració a l’autopista mateix. Els Truck Park diposen de places d’aparcament vigilades, a més d’un

edifici de serveis amb connexió Wi-Fi, sales de descans amb televisió, màquines recreatives, mobiliari per al repòs, màquines de venda

automàtica, i zones per a la higiene personal amb dutxes i servei de bugaderia.

Aquests nous serveis complementen els que actualment s’ofereixen al públic en les dues àrees següents: restauració i estació de

proveïment de carburant. per a una major comoditat del client, a més, s’ha habilitat el vía T com a mitjà de pagament del servei utilitzat.

Addicionalment, el client de vía T pot optar per la “e-factura” (factura electrònica) i rebre en el seu compte de correu electrònic el rebut

que justifica la seva estada al complex. Una altra novetat destacable que ofereix el servei Truck Park és el sistema

de control d’accessos mitjançant reconeixement de matrícula, la vigilància a través de càmeres i el control

del nivell d’ocupació, que garanteixen la seguretat del client durant la seva estada.

Quina ha estat la resposta dels clients durant els primers mesos de la implantació del servei?

Els complexos Truck Park de Montseny i porta barcelona han registrat més de 5.000 estades des de la seva

obertura el juliol de 2011. El nivell d’ocupació mitjà dels darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al

30%, amb la qual cosa es demostra que es tracta d’un servei necessari perquè els professionals del transport

puguin descansar amb seguretat per a ells i per a la càrrega que traslladen i en què cada dia confien més clients

d’àmbit nacional i europeu.

Les parades en un Truck Park poden ser puntuals, per passar-hi unes hores o per a estades llargues. Fins ara,

l’estada nocturna és el servei més demandat.

té previst la companyia d’ampliar el projecte truck park més enllà de les dues àrees que

actualment es troben en servei?

L’objectiu d’abertis autopistas és crear una xarxa específica per a transportistes amb tot allò

necessari perquè descansin, i, alhora, que aquesta xarxa formi part de la xarxa internacional

d’aparcaments vigilats per al transport professional.

Com a complement de les dues àrees existents, en aquest moment, s’estudia la possibilitat

de construir-ne dues més a la Jonquera (Alt Empordà) i Sagunt (valència), i més endavant a

Lleida i Saragossa.

Miquel Camachodirector de la xarxa Ap-7/Ap-2

“abertis autopistas ofereix als clients professionals un servei pioner que combina seguretat i descans sense sortir de l’autopista”

33

espa

ñaTotal km. Espanya

1.730

palafolls

La Jonquera

Girona

Lleida

Castelló

valència

Alacant

Sevilla

Cadis

Navalcarnero Arganda del Rey

Guadalajara

Segovia

Adanero

Ávila

Astorga

Lleó Logronyo

vitòria

bilbao

Saragossa

Madrid

barcelona

Tarragona

avasa

control o control compartitaltres participacions

acesainvicat

34

INFORME ANUAL 2011

2011



2011 var.

Ingressos d’explotació 1.359 -0,4%

EbITdA 1.048 -1,7%

EbIT 746 -2’9%

IMd



2011 var.

acesa 26.714 -5,8%

invicat 54.063 -4,9%

aumar 17.305 -9,1%

iberpistas 25.158 -7,2%

castellana 6.923 -4,4%

aucat 25.200 -5,7%

aulesa 4.280 -12,8%

avasa 12.724 -5,4%

total IMd 20.938 -6,5%

La modernització contínua dels sistemes ha comportat un

increment de les facilitats de pagament per als clients. En primer

lloc, amb la semiautomatització de l’Ap-2, mitjançant la instal·lació

de màquines receptores de tot tipus de pagament. I, en segon lloc,

amb l’avenç en la interoperativitat dels sistemes de peatge amb

França. A més, el 2011 va finalitzar la implantació d’un sistema

de peatge tancat a l’autopista Ap-7, que permet circular des de

barcelona fins a valència i Saragossa sense haver de parar.

durant 2011, abertis autopistas ha seguit treballant en favor de

la millora de la seguretat a les autopistes d’Espanya. Al novembre,

es va dur a terme amb èxit un simulacre d’accident múltiple

amb un camió de mercaderies perilloses al túnel de Guadarrama,

a l’autopista Ap-6, i a l’Ap-7 es va completar un Exercici de

Coordinació Operativa per millorar la coordinació entre el Centre

d’Operacions, la Guàrdia Civil i el personal de pista.

Entre els últims avenços en R+d+I cal destacar el “projecte

Geoducte”, que desenvolupa un sistema de calorifugació del

viaducte de Sotillo (autopista Ap-6) amb l’objectiu de dissenyar,

dimensionar, valorar i comprovar la viabilitat d’una instal·lació

d’intercanvi de calor geotèrmica per prevenir la formació de gel a

la calçada.

Entre els objectius d’abertis autopistas per a l’any 2012 no

podem oblidar l’anàlisi contínua de racionalització i optimització

dels costos, així com l’impuls de la millora de la xarxa d’autopistes

i del servei al client.


Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a

Espanya assoleixen els 1.359 milions d’euros i l’EbITdA, els 1.048

milions d’euros, i representen un 35% i un 43% del total del grup

abertis, respectivament.

Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, els ingressos

d’explotació s’han mantingut en la mateixa línia que l’any anterior,

gràcies a la revisió anual de les tarifes (amb un augment mitjà de

+1,9%), a les compensacions pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32

Maresme, així com a altres ingressos extraordinaris.

durant l’any, s’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge.

Actualment, l’ús d’aquest sistema en el conjunt de la xarxa

d’autopistes de peatge a Espanya arriba al 36,9%, 1,8 punts

percentuals per sobre de l’any passat. destaca avasa, amb un

44% de transaccions de telepeatge, ja que tots els sistemes de

descomptes i gratuïtats de la concessionària van lligats a un ús

obligatori d’aquest sistema de pagament.

Al llarg d’aquest exercici 2011 s’ha iniciat un procés de

modernització de les vies de pagament en determinats trams

d’acesa amb la instal·lació de màquines que accepten qualsevol

mitjà de pagament (efectiu, targeta i vía-T). durant els propers

anys es preveu el desplegament d’aquest tipus de màquines en

tota la xarxa d’abertis autopistas.

El 2011, les autopistes espanyoles han rebut inversions operatives

per valor de 44 milions d’euros; principalment, en sistemes de

contenció i millora de les àrees de peatge, manteniment i descans,

amb l’obertura de noves àrees de servei per a transportistes i altres

mesures. Així mateix, s’han invertit 196 milions d’euros en expansió,

185 dels quals corresponen bàsicament a les obres d’ampliació de

carrils i trams descrites anteriorment.

35

INFORME ANUAL 2011

ContRol o ContRol CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons

societat participació Km. Fi concessió país

elqui 100,0% 229 2022 Xile

apr 100,0% 2 2044 puerto Rico

rutas del pacífico 78,9% 141 2024 Xile

gco 48,6%1 56 2018 Argentina

Autopista Central 28,9%2 60 2031 Xile

gesa3 100,0%

opsa4 78,9%

488

societat participació Km. Fi concessió país

Coviandes 40,0% 86 20231 Colòmbia

Coninvial2 40,0%

Ausol 31,6% 119 2020 Argentina

metropistas 45,0% 88 2051 puerto Rico

293

1. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% del Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central.3. Societat dedicada a l’explotació d’elqui i altres infraestructures viàries de tercers.4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico.

1. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023.2. Societat dedicada a la construcció de Coviandes.

INFORME ANUAL 2011

La creació de la nova direcció General d’Autopistas América i

la incorporació d’un nou contracte de concessió a puerto Rico

són un exemple clar de la importància estratègica que el procés

d’internacionalització de la unitat de negoci d’autopistes té per

al grup abertis.

En aquest sentit s’inscriu la reorganització del Grup amb la creació

de la direcció General d’Autopistes Amèrica, que reagrupa les

operacions que anteriorment gestionava la direcció General

d’Autopistes Sud-amèrica a l’Argentina, Xile i Colòmbia, amb els

actius existents a puerto Rico, i l’oficina d’abertis a Washington

dC (EUA). En conjunt, les infraestructures vials gestionades pel

Grup a Amèrica representen un total de 781 quilòmetres.

Al mes de setembre, el consorci liderat per abertis i el fons

d’inversió Goldman Sachs Infrastructure partners II va tancar

amb el Govern de puerto Rico el procés d’adjudicació de la

concessió per a la gestió de les autopistes pR-22 i pR-5. La pR-22,

coneguda també com a autopista José de diego, és l’autopista

més utilitzada del país, amb un trànsit diari de 84.000 vehicles.

Fa 83 quilòmetres i connecta la capital, San Juan, amb la ciutat

d’Arecibo pel nord de puerto Rico, amb la qual cosa dóna servei

a una zona en què hi ha grans companyies multinacionals del

sector industrial i farmacèutic.

L’operació marca un abans i un després en l’aposta d’abertis pel

mercat americà com a un objectiu estratègic de futur. No només

consolida la presència d’abertis com a operador d’autopistes

a puerto Rico, on també gestiona des de fa 16 anys el pont

Teodoro Moscoso, sinó que també reforça el posicionament

del Grup com a aliat de preferència per al desenvolupament de

projectes del programa d’aliances publicoprivades a la resta dels

Estats Units, que, per la seva economia madura, consolidada i,

alhora, dinàmica, representa un dels mercats amb més potencial

de creixement quant a infraestructures, a més de ser clau per als

plans d’expansió d’abertis dels propers anys.

La gestió directa i indirecta d’un total de 691 quilòmetres

d’autopistes a Xile, l’Argentina i Colòmbia completa la presència

d’abertis a Amèrica i, específicament, a Sudamèrica (486

quilòmetres de gestió directa i 205 quilòmetres de participació

en la gestió).

A Xile, abertis és un dels gestors d’infraestructures vials més

importants del país. Està present a Autopista Central, l’autopista

urbana i interurbana amb més trànsit de Santiago de Xile i que

disposa de tecnologia free flow (de circulació fluida). Així mateix,

disposa d’un posició majoritària a rutas del pacífico, l’autopista

que uneix Santiago-valparaíso / viña del Mar, a la zona central

del país, i a la concesionaria del elqui, que connecta Los vilos-

La Serena, al nord del país. En conjunt, aquestes concessionàries

gestionen prop de 430 quilòmetres d’autopistes.

Xile seguirà sent un mercat prioritari per a abertis després de

presentar, el 2011, increments destacats en trànsit i ingressos.

El 2012, es preveuen noves inversions amb l’objectiu de millorar

la qualitat del servei (implementació del sistema de peatge

dinàmic a rutas del pacífico) i la seguretat.

Amèrica

36

INFORME ANUAL 2011

Què suposa per a abertis l’adjudicació de les autopistes pR-22 i pR-5?

En primer lloc, suposa la consolidació de la nostra presència a puerto Rico, iniciada fa més de quinze anys al pont Teodoro Moscoso, amb

un nou projecte per a la gestió d’algunes de les autopistes més transitades de l’illa (pR-22 i pR-5), de molta envergadura econòmica

(transacció de 1.136 milions de dòlars) i a llarg termini (40 anys).

Aquesta adjudicació s’emmarca dins del procés de creixement i expansió geogràfica d’abertis, tot mantenint el seu posicionament com

a líder en l’administració d’infraestructures de transport i desenvolupant projectes que generin creixement, retorn i increment de valor

per als nostres accionistes.

d’altra banda, es reforça el nostre model de creixement com a soci estratègic industrial, acompanyat en el consorci per un soci financer

americà del prestigi de Goldman Sachs, però aportant directius d’abertis en les posicions clau de la nova companyia.

Finalment, suposa la incursió definitiva en el mercat estatunidenc, amb un procés que podria arribar a ser un model a seguir en altres

operacions d’aquest tipus als Estats Units, seguint l’esquema d’aliances publicoprivades com a exemple de transició d’un actiu gestionat

per l’administració pública a una empresa privada en un període de temps molt curt.

Amb les darreres adjudicacions, abertis es converteix en un aliat de preferència per al desenvolupament de

projectes de col·laboració publicoprivada a la resta dels Estats units.

És així. El reeixit model de l’App en la concessió d’aquestes autopistes, dut a terme conjuntament amb el

Govern de puerto Rico i reconegut com a projecte de l’Any 2011 per l’American Road and Transportation

builders Association, s’ha convertit sens dubte en un referent per al mercat dels Estats Units.

En una conjuntura econòmica com l’actual, els governs estatals d’EUA es plantegen possibles operacions amb

aquest esquema de col·laboració publicoprivada, seguint la referència de la concessió de la pR-22 i pR-5, un

model pel que fa al seu desenvolupament i el suport juridicolegal previ.

En aquest sentit, la presència d’abertis als Estats Units –amb les esmentades concessions a puerto Rico i amb

la seva oficina establerta de manera permanent a Washington– aporta un posicionament molt bo a

la companyia de cara a futures operacions al país.

Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a puerto Rico?

Lògicament, no podem descartar seguir creixent a l’illa amb projectes com

aquest, de manera que consolidem la nostra presència a puerto Rico i, en

conseqüència, als EUA.

No obstant això, la nostra prioritat ara, a curt i mitjà termini, ha de ser

respondre positivament a les expectatives creades pel que fa a la gestió

i millora de les infraestructures concessionades, d’acord amb els nostres

compromisos contractuals, tal com hem estat fent al pont Teodoro Moscoso,

un exemple de gestió eficient i qualitat de servei.

Només si ens centrem en aquest objectiu a la pR-22 i pR-5, i els resultats són

percebuts satisfactòriament, serem capaços de plantejar-nos altres plans de

futur a puerto Rico.

Gonzalo Alcaldedirector d’Autopistas puerto Rico

“La presència d’abertis a puerto Rico li proporciona un posicionament molt bo de cara a futures operacions a EUA”

37

INFORME ANUAL 2011

38

control o control compartitaltres participacions

San Juan

ColòmbiaCoviandes

Argentinaautopistas del oeste (gco)Ausol

XileAutopista Central

Xilerutas del pacífico

Xileelqui

metropistas

bogotá

La Serena

Ovalle

Los vilos

valparaíso

Santiago

Santiago

Santiago

San Antonio

bogotá

villavicencio

San Fernando

San Isidro

buenos Aires

buenos Aires

Lujánbuenos Aires

AMèRICAArecibo San Juan

2011



2011 var.

Ingressos d’explotació 234 -5,9%

EbITdA 146 -5,7%

EbIT 55 -13,5%

IMd



2011 var.

elqui 5.179 8,0%

rutas del pacífico 24.177 5,7%

gco 76.916 4,8%

apr 16.972 2,6%

Autopista Central 68.773 4,4%

total IMd 24.033 5,3%

INFORME ANUAL 2011

39

A l’Argentina, abertis gestiona directament i indirecta dos dels

accessos més importants a la ciutat de buenos Aires, tant pel

nombre de vehicles com per la rellevància i impacte sobre la

població portenya. A l’accés oest de la ciutat, Grupo Concesionario

del Oeste, SA (gco), és titular de la concessió de 56 quilòmetres de

l’Autopista del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població de

Luján. Al seu torn, Autopistas del Sol, SA, és titular de la concessió de

119 quilòmetres de l’accés nord de la capital, conegut popularment

com a Autopista panamericana, així com del manteniment de

l’Autopista General paz, importantíssim eix de circumval·lació de la

ciutat. El 2011, el trànsit a l’Argentina ha experimentat increments

que se situen al voltant del 5%.

A Colòmbia, abertis té participació en la companyia Coviandes,

que és titular del contracte de concessió de l’autopista de peatge

de 86 km que uneix Santa Fe de bogotá amb villavicencio. En

aquesta mateixa carretera continuen a bon ritme les obres de

desdoblament del tram central i de millora de les instal·lacions,

projecte de gran envergadura i complexitat que inclou importants

actuacions fins a l’any 2017. Aquesta infraestructura és un eix viari

estratègic, ja que comunica les planes de la selva amazònica (on hi

ha una producció petrolífera i agropecuària de gran importància)

amb la capital i tot el nord del país.

Els resultats de l’aposta per una continuada i creixent

internacionalització dels negocis en els últims anys han demostrat

l’èxit de l’estratègia d’abertis. La situació de creixement econòmic

en les economies del continent americà ha compensat parcialment

l’encara lenta recuperació de les economies europees i, en concret,

de l’espanyola.


Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a

Amèrica ascendeixen a 234 milions d’euros, mentre que l’EbITdA

assoleix els 146 milions d’euros, cosa que representa un 6%, en

ambdós casos, del total del grup abertis.

Totes les concessionàries de Xile, l’Argentina i puerto Rico

representen una evolució de l’activitat positiva, amb una millora

encara més gran en vehicles pesats.

Malgrat aquesta evolució positiva de l’activitat i de la revisió

mitjana anual de tarifes del 7,3%, els ingressos d’explotació

disminueixen per ingressos extraordinaris, el 2010, a rutas del

pacífico, a causa de l’impacte de les obres de seguretat normativa

i el cobrament de l’assegurança pels danys produïts pel terratrèmol

de febrer de 2010.

durant 2011, la inversió operativa ha ascendit a 7 milions d’euros,

i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres de

seguretat, ampliació i millores. quant a expansió, s’han invertit 144

milions d’euros en l’adquisició del 45% de metropistas, societat

concessionària de dues autopistes a puerto Rico.

40

nous serveis per a una nova època

El negoci d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis, ha

dut a terme el 2011 la consolidació de la televisió digital terres-

tre (TdT), amb el desplegament de tres nous múltiplex, alhora

que ha impulsat una major diversificació per adaptar-se a una

nova època amb l’aposta per altres serveis, com ara les ciutats

intel·ligents o les xarxes de banda ampla.

En l’àmbit del negoci audiovisual, abertis va posar en

funcionament tres nous múltiplex; gràcies a això, la majoria dels

radiodifusors van poder fer arribar la seva oferta televisiva en

alta definició (Hd) i es va finalitzar un dels projectes de transició

tecnològica més complexos del sector de les telecomunicacions

a Espanya: el pas a la televisió digital terrestre.

després de l’arribada de la TdT, s’obren les portes a noves

oportunitats de negoci. En un moment en què hi ha demanda

de nous continguts, en múltiples plataformes i amb la màxima

convergència, abertis es configura com al millor soci industrial

per al desenvolupament d’aquests nous serveis. En aquest marc,

abertis ha continuat amb el servei de distribució de continguts

audiovisuals a Internet, on gràcies a una infraestructura àmplia

s’assegura una excel·lent qualitat d’àudio i vídeo. Aquest servei va

permetre la primera retransmissió en directe d’un esdeveniment

musical en 3d, en col·laboració amb la Corporació Aragonesa de

Ràdio i Televisió.

Entre les novetats en el sector destaca el model de la televisió

connectada, que permet la convergència del sector audiovisual

i d’Internet, en un entorn en què conviuen els continguts

audiovisuals propis de la TdT i els continguts web. Amb una

plataforma tecnològica basada en l’estàndard obert HbbTv

i amb l’evolució del segell TdT premium, abertis ofereix als

seus clients un servei que permet la recepció domèstica, en un

televisor connectat, dels continguts creats pels radiodifusors per

a l’entorn d’Internet, amb altres funcionalitats afegides, com

ara la recepció per encàrrec, l’elecció d’horaris i programació o

televisió a la carta, sense pertorbar la recepció de TdT habitual.

per als radiodifusors i fabricants d’electrònica de consum, aquest

producte permet el desenvolupament de models de negoci

innovadors en el nou escenari de televisió lineal i no lineal. Al

llarg dels últims mesos, s’han signat acords de col·laboració en

aquest sentit amb la European broadcast Union (EbU), Antena 3

Tv, Televisió de Catalunya (Tv3), La Sexta, Telemadrid, Canal Sur,

Televisión de Canarias, Televisión de Galicia, Gol Tv i la balear

Ib3.

Tanmateix, abertis mira més enllà dels serveis audiovisuals.

El 2011 s’ha mantingut l’aposta per altres negocis, com el

de les infraestructures de telecomunicacions per als serveis

d’emergències i seguretat, i els serveis a operadors finals de

telecomunicacions, així com l’impuls de solucions tecnològiques

per al que serà un dels reptes de la societat mundial en les

properes dècades: la creació de ciutats intel·ligents. Així, en

2011, el 60% dels ingressos de la unitat de telecomunicacions

d’abertis ja prové de serveis diferents a la TdT.

En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretat

i emergències, abertis segueix desenvolupant el sistema

AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataforma

tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergències

en xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model de

gestió operativa multiflota en temps real. Entre els seus clients

de les xarxes de Seguretat i Emergència destaquen RESCAT

(Catalunya), COMdES (Comunitat valenciana), RAdIERCAM

Infraestructures

de telecomunicacions

INFORME ANUAL 2011

41

En què consisteix el concepte de smart City?

Certament, el concepte de smart city pot ser molt ampli. En qualsevol cas, sempre està present la idea d’una transformació en les

maneres en què els ciutadans i les empreses interactuen amb la ciutat i viceversa. Una smart city no és simplement un producte o

un servei tecnològic. Evidentment, la tecnologia tindrà un paper clau en aquestes ciutats, però només com a eina en el seu procés de

transformació. Les xarxes d’infraestructures tecnològiques urbanes seran la base per gestionar de manera diferent els serveis públics i la

seva relació amb els ciutadans. de fet, aquest és l’objectiu principal: gestionar els serveis entre ciutadà, empresa i ciutat d’una manera

diferent i més eficient.

d’altra banda, el ciutadà ja es troba avui dia en un món “connectat” i, per tant, demana que els serveis que rep de la seva ciutat

evolucionin, així com la seva interacció amb aquesta ciutat. La realitat és que, fins ara, els models de desenvolupament de les ciutats

s’han basat principalment en l’evolució urbanística, però els models de gestió s’han mantingut invariables durant dècades.

Quines són les solucions principals que abertis telecom ha aportat al projecte smart City?

El concepte d’infraestructures intel·ligents està molt relacionat amb l’activitat que ja desenvolupem a abertis com a

operadors d’infraestructures clau per a les administracions públiques. Actualment gestionem xarxes de comunicacions

mòbils per als serveis d’emergències o la xarxa de salvament marítim, que operem per a la direcció General de la

Marina Mercant. En l’àmbit urbà ja hem desplegat xarxes Wi-Fi municipals i realitzat diverses proves pilot “sensoritzant”

elements urbans. També és important destacar el projecte iCity que la Comissió Europea acaba de concedir-nos,

amb un important finançament durant tres anys, conjuntament amb les ciutats de barcelona, Gènova, bolonya i la

Greater London Authority, entre d’altres, per crear un entorn obert i estandarditzable que permeti la generació fàcil

d’aplicacions al voltant de les smart city.

El paper que abertis pot fer a les administracions locals com a operador neutral amb una visió integrada

de les seves necessitats tecnològiques és clau per al desenvolupament de la smart city. Les

estructures organitzatives actuals estan orientades verticalment per resoldre necessitats de

forma especialitzada i independent.

Com valora el procés d’implantació del projecte en ciutats com sant Cugat, lleida o

Barcelona?

La feina feta en aquestes ciutats ha permès que entenguem les necessitats específiques

de tres segments de ciutat diferents, i de les converses mantingudes amb els responsables

municipals s’arriba a la conclusió que el model podria basar-se en la separació dels serveis

verticals urbans de les infraestructures que els suporten. Així apareix el rol d’operador

d’infraestructures intel·ligents: un especialista que, a més de fer-les funcionar i mantenir-les

en uns nivells de qualitat elevats, ha de tenir el perfil financer adequat per poder desplegar

les inversions necessàries en cada moment per al desenvolupament de la ciutat intel·ligent.

Tot això hauria d’anar acompanyat de la definició de nous models relacionals entre les

administracions locals, els seus ciutadans i les empreses per poder desplegar de manera

progressiva les infraestructures necessàries en cada moment per al desenvolupament de la

smart city.

Alex MestreResponsable de Màrqueting de telecomunicacions

“El paper que podem tenir amb les administracions locals com a operador neutral és clau per al desenvolupament deles Smart cities”

INFORME ANUAL 2011

(Múrcia), Red TETRA (Comunitat de Navarra), xarxes municipals

com les de Jerez o Sevilla i la xarxa de comunicacions per a la

direcció General de la Marina Mercant i Salvament Marítim.

L’activitat en el negoci d’operadors finals de telecomunicacions

ha estat una de les línies que més creixement ha experimentat

durant l’exercici 2011, ampliant els serveis de connectivitat

oferts a aquests clients (mitjançant serveis de connectivitat

Ethernet o la connexió d’ambaixades internacionals a través

de solucions via satèl·lit), així com els serveis d’operació i

manteniment.

dins del negoci de les telecomunicacions, un dels projectes

més destacats de l’exercici ha estat el de les denominades

ciutats intel·ligents, que impulsen una millora de la mobilitat,

dels serveis urbans, del medi ambient i dels serveis al ciutadà,

gràcies als avenços tecnològics. En aquest marc, a abertis se li

va adjudicar el servei per al desplegament de la xarxa wifi per a

l’Ajuntament de barcelona, i la instal·lació i manteniment de la

cobertura wifi en un total de 32 poblacions. Així mateix, abertis

ha desplegat, al voltant de la seva seu corporativa a barcelona,

la primera Smart Zone d’Espanya, on hi ha els sistemes i

infraestructures necessaris per reproduir una ciutat intel·ligent a

petita escala. durant aquest exercici, abertis també ha anunciat

la seva participació en el projecte europeu iCity, que té l’objectiu

de desenvolupar un entorn europeu de proves en l’àmbit de les

ciutats intel·ligents.

Alhora, manté la seva posició com a operador de prestigi

internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit, per

la seva participació de referència en els operadors Eutelsat i

Hispasat. El negoci satel·litari d’abertis ha tancat l’any 2011

amb una evolució molt positiva, fruit de la major diversificació

del portafolis de l’empresa i de nous llançaments, tant per a

Hispasat com per a Eutelsat.

per a Hispasat, 2011 ha estat un any de canvis amb l’entrada de

Carlos Espinós com a nou Conseller delegat. El nomenament és

una mostra de l’aposta estratègica d’abertis per la companyia

i del seu interès per intensificar el desenvolupament futur de la

societat. d’altra banda, al maig es va iniciar el servei comercial

del satèl·lit Hispasat 1E, llançat a finals de 2010. Mentrestant,

segueixen els preparatius per al llançament de l’Amazonas 3.

Eutelsat també ha viscut canvis en la seva organització amb el

nomenament de Jean-Martin Folz com a president del consell,

en substitució de Giuliano berretta. A més, ha reforçat la carrera

envers l’ampliació de la cobertura satel·litària. El 2011 es van

llançar amb èxit l’Eutelsat W3C i l’Atlantic bird 7, al mateix

temps que s’iniciava la comercialització dels serveis de banda

ampla del KaSat. Enguany, Eutelsat continuarà creixent amb el

llançament de dos nous satèl·lits.

El gener de 2012, abertis va reduir la seva participació en

Eutelsat fins al 15,35% i es va convertir en el segon major

accionista de la companyia, després de la col·locació amb èxit

d’un paquet del 16% entre inversors institucionals.

2012 serà per a abertis l’any del desenvolupament de nous

serveis audiovisuals i de la diversificació més remarcable. El

principal repte a què s’enfronta la divisió és el d’impulsar la

internacionalització, l’exportació del coneixement i l’experiència

que han fet de la companyia un grup líder en el segment de les

infraestructures i els serveis de telecomunicacions.

societat participació Centres

abertis telecom 100,00% -

retevisión 100,00% 2.679 emplaçaments

tradia 100,00% 661 emplaçaments

adesal 51,00%

overon 51,00% -

Hispasat 42,06%1 5 satèl·lits

societat participació Centres

Torre Collserola 41,8% -

Eutelsat 31,4% 29 satèl·lits

Cota 25,0% -

1. S’inclou la participació indirecta ostentada a través d’Eutelsat.

ContRol dIRECtE o CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons

42

INFORME ANUAL 2011

2011 var.

Nre. emplaçaments 3.340 0,8%

Nre. servicentres 74.709 18,4%

2011



2011 var.

Ingressos d’explotació 512 -7,1%

EbITdA 228 4,7%

EbIT 120 13,7%


C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis


El negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa en

segon lloc per aportació d’ingressos (512 milions d’euros) i EbITdA

(228 milions d’euros), que representen un 13% i 9% respectivament

del total d’abertis.

El sector de les telecomunicacions ha augmentat els ingressos

recurrents gràcies a una major activitat en l’àmbit de la televisió

digital (tres nous múltiplex), a l’”apagada” analògica d’abril de 2010

i a la incrementada capacitat satel·litària d’Hispasat, per la major

comercialització del satèl·lit Amazonas 2 –llançat el desembre de

2009– i del 1E –llançat el desembre de 2010–. La disminució dels

ingressos d’explotació es deriva dels menors ingressos no recurrents

per un intercanvi de finalització del projecte més baix, a causa de

les extensions de TdT.

43

Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja

que es consolida per posada en equivalència i que el 2011 ha

aportat al Grup 89 milions d’euros, un 6,8% més que el 2010.

durant 2011 abertis ha realitzat inversions operatives per

valor de 19 milions d’euros, bàsicament, en retevisión i tradia,

en millores pel que fa a l’eficiència dels centres, en suport

operatiu, i en renovació i millores en els equips.

Addicionalment, quant a expansió, ha invertit 83 milions

d’euros en Hispasat, en instal·lacions terrestres del satèl·lit

1E, per al seu seguiment des de terra, i en la construcció de

l’Amazonas 3 i l’Small Geo (AG-1).

El 60% dels ingressos e la unitat de telecomunicacions d’abertis prové de serveis diferents a la TdT, com serveis d’emergències i seguretat o a operadors finals de telecomunicacions

INFORME ANUAL 2011

44

un operador de referència mundial quant a creixement

El 2011, abertis airports ha mantingut la seva posició com a un

dels operadors de referència en el sector de les infraestructures

aeroportuàries al món, una activitat que desenvolupa a 29 aeroports

d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. La unitat de negoci segueix

creixent gràcies al fet que el trànsit global anual ha augmentat fins

als 62 milions de passatgers (+6% respecte de 2010), amb un gran

protagonisme del continent americà i una lleugera recuperació a

Europa.

L’exercici ha estat també, per a l’activitat de gestió aeroportuària

d’abertis, l’any de la millora dels seus resultats, cosa que la

converteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a

creixement de l’EbITdA i benefici net. Aquests resultats s’han

derivat, principalment, de l’èxit de l’estratègia de control de costos i

la millora de l’eficiència.

En l’actual context econòmic, abertis airports ha centrat els seus

esforços en la gestió activa del negoci, amb una política de control

de costos i apostant per altres activitats més enllà del seu negoci

principal, com ara l’impuls de l’activitat comercial amb els seus

clients.

tbi, la companyia que va suposar l’entrada d’abertis en el sector

aeroportuari, gestiona en règim de propietat o concessió nou

aeroports internacionals al Regne Unit, Suècia, els Estats Units i

bolívia. Així mateix, manté contractes de gestió, totalment o parcial,

en cinc aeroports més, principalment als Estats Units.

Aquesta divisió ha viscut un increment en el nombre de passatgers.

Això és el resultat d’una estratègia d’inversions per a la millora

de les instal·lacions. En el cas de l’aeroport suec d’Stockholm-

Skavsta, s’ha procedit a l’ampliació de la terminal, mentre que a

l’aeroport britànic de London-Luton s’hi ha instal·lat un nou radar

de superfície i un nou sistema automatitzat de revisió d’equipatge

de mà que permet una major seguretat i rapidesa en les operacions.

d’altra banda, l’Aeroport de Cardiff, a Gal·les, ha estrenat un nou

radar i ha seguit amb el desenvolupament del seu pla de Gestió

Mediambiental integral, amb l’objectiu de disminuir el consum

d’energia i aigua, i la producció de soroll en l’àmbit de l’aeroport.

El 2011, tbi ha mantingut la seva aposta per la millora de l’atenció

al client. Els aeroports europeus de London-Luton, Cardiff, belfast

International i Stockholm-Skavsta han estrenat durant l’exercici

el redisseny unificat dels seus respectius llocs web. Els portals han

estat adaptats al ventall de necessitats dels seus clients, facilitant-

ne l’ús i l’accés ràpid a la informació.

A Amèrica, abertis també té interessos en un total de 15 aeroports,

a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de l’empresa desarrollo

de concesiones aeroportuarias (dca). destaca especialment la

seva presència a Grupo Aeroportuario del pacífico (GAp), que és

l’operador privat d’aeroports més important del continent americà.

Els aeroports de dca han tingut una evolució positiva quant als

ingressos per passatger i es pot constatar que la fallida de l’aerolínia

Mexicana de Aviación gairebé no ha afectat els comptes dels

aeroports mexicans en què abertis airports està present.

Aeroports

INFORME ANUAL 2011

45

En què consisteix l’expansió de la terminal de skavsta?

La terminal actual es va construir per poder fer realitat l’expansió del 2003-2004, moment en què Ryanair va establir una base a

l’aeroport. La zona d’embarcament, de 1.600 m2, va experimentar un trànsit molt intens durant l’estiu de 2011; mai no s’havien

acollit tants passatgers i l’oferta de rutes era la més àmplia de la història de l’aeroport. Aquest èxit va comportar, naturalment, molts

reptes i dificultats que es van haver de superar. per no aturar el creixement i facilitar el funcionament de les concessionàries a la zona

d’embarcament, estem ampliant-la en gairebé un 50% amb l’addició de 670 m2. La nova àrea afegirà espai per fer cua a les portes, la

qual cosa millorarà el trànsit dels passatgers per la botiga i el restaurant. També s’afegirà mobiliari nou, per tal que l’espai sigui més fresc

i acollidor.

L’aeroport d’Stockholm-Skavsta és el tercer més gran de Suècia, amb uns 2,6 milions de passatgers per any.

Què significarà aquesta nova extensió per a l’aeroport i per al desenvolupament de la regió?

La nostra associació amb l’Administració local (propietària del 9,9% de l’aeroport) va fer possible un esforç conjunt que asseguri el

creixement futur. Tant l’Administració local com la regional s’adonen de la importància de l’aeroport i dels seus passatgers. Els ingressos

generats pel turisme han crescut de manera estable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així.

per aconseguir-ho, el Govern suec ha posat en marxa una estratègia amb l’objectiu de doblar aquests

ingressos fins al 2020. Amb un pla tan ambiciós, és important poder comptar no només amb la

implicació del sector turístic local i regional, sinó que també hi ha d’haver la infraestructura

necessària per acollir els visitants addicionals.

després d’ampliar el ventall de rutes de l’aeroport durant 2011, teniu pensat de seguir afegint

destinacions noves el 2012?

Sempre mirem d’augmentar el nombre de destinacions disponibles, per la qual cosa estem en contacte

constant amb tot un seguit d’aerolínies. La darrera notícia del nostre client més important, Ryanair, és

que introduirà tres noves destinacions: Ancona, a Itàlia; Khanià, a Creta, i pafos, a Xipre.

Quins són els propers reptes de l’aeroport d’stockholm skavsta?

Mentre que molts sectors pateixen la recessió, els resultats del mercat de l’aviació de baix

cost durant aquestes etapes solen ser sempre millors, ja que els passatgers continuen

viatjant, però busquen les ofertes més econòmiques. La situació financera global de

l’aeroport suposa un repte constant, perquè els ingressos comercials són cada vegada més

importants. La voluntat d’incloure més aerolínies en la nostra llista d’operadors seguirà sent

una de les nostres prioritats.

dot Gade Kulovuoridirectora General d’stockholm skavsta

“Els ingressos generats pel turisme han crescut de manera estable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així”

INFORME ANUAL 2011

societat particip. En prop. En concessió En gestió

dca 100% - 15 -

tbi 90% 3 5 5

codad 85% - 1 -

3 21 5

país particip. En concessió

Jamaica 74,5% 1

Colòmbia 33,3% 1

Xile 14,8% 1

Mèxic 5,8% 12

15

ubicació parti-cip.

En propietat

En concessió

En gestió

Regne Unit (Londres-Luton, belfast i Cardiff)

100,0% 2 1 -

Suècia 90,1% 1 - -

Florida (EUA) 100,0% - 1 -

bolívia 100,0% - 3 -

Georgia (EUA) 100,0% - - 3

Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1

Carolina del Nord (EUA) 100,0% - - 1

3 5 5

A tRAvés dE tbi*

A tRAvés dE dca

Les inversions de dca s’han centrat en els aeroports de GAp a Mèxic

i s’ha apostat per l’ampliació d’algunes de les seves instal·lacions

més destacades, com en el cas de l’Aeroport Internacional de Los

Cabos (construcció de la nova terminal 4), l’Aeroport Internacional

de Guadalajara (obres d’ampliació de diverses zones) i l’Aeroport

Internacional de Tijuana (modernització de les instal·lacions i

augment de la seva capacitat). El 2012 es faran noves inversions per

a la millora de l’Aeroport de puerto vallarta.

Als Estats Units, on abertis opera a través de tbi US, s’ha formalitzat

la renovació del contracte de gestió de l’aeroport Hartsfield-

Jackson Atlanta International per 5 anys més, prorrogables, amb

la incorporació d’una nova terminal, que incrementarà de manera

destacada el nombre de passatgers que gestiona la companyia.

L’aeroport Hartsfield-Jackson Atlanta és, amb més de 90 milions de

passatgers i prop d’1 milió d’operacions de trànsit aeri, l’aeroport

més transitat del món. abertis gestiona la terminal internacional,

per on van passar tretze milions de passatgers durant l’any 2011.

quan la nova terminal adjudicada funcioni a plena capacitat, se

sumaran set milions de passatgers més. A més, abertis gestiona i

controla moltes de les instal·lacions ordinàries d’aquest aeroport,

així com els panells d’informació de vols i pistes aèries.

El 2012, abertis airports vol seguir amb la seva política de

consolidació del negoci per mantenir el seu prestigi com a gestor

d’infraestructures aeroportuàries. En un context com l’actual, en

què els governs apostaran cada vegada més pel model concessional

i la col·laboració publicoprivada, abertis airports seguirà explorant

i analitzant noves oportunitats d’inversió promogudes per les

diferents administracions públiques.

46

L’exercici 2011 ha estat per a la divisió aeroportuària d’abertis el de la millora dels seus resultats, cosa que la converteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a creixement de l’EbITdA i benefici net. Això és fruit principalment de l’èxit de l’estratègia de control de costos i la millora de l’eficiència

*abertis participa en un 90% en tbi, que és la que participa en la resta de societats.

INFORME ANUAL 2011

Santiago

viru viru (Santa Cruz)

El Alto (La paz)

Jorge Wilstermann(Cochabamba)

Cali

Eldorado

Sangster

Morelia

bajio

Aguascalientes

puerto vallarta

Guadalajara

San José del Cabo

La paz

Manzanillo

Los Mochis

Hermosillo

TijuanaMexicali

burbank

Orlando Sanford

Middle Regional Georgia

Atlanta

Herbert Smart downtown

Raleigh (durham)

américa

EuA

Mèxic

Colòmbia

Bolívia

Xile

Jamaica

Control o control compartit

propietat

concessió

contracte de gestió

Altres participacions

altres participacions

47

INFORME ANUAL 2011

StockholmSkavsta

belfast International

Regne unit

Cardiff AirportLondon Luton

suècia

48

Control o control compartit

propietat

concessió

contracte de gestió

Altres participacions

altres participacions

INFORME ANUAL 2011

2011 var.

N. de passatgers (milers)

London Luton 9.527 8,9%

belfast International 4.121 1,8%

Cardiff Airport 1.212 -13,5%

Orlando Sanford 1.556 36,7%

Stockholm Skavsta 2.557 2,7%

bolívia 4.116 11,5%

n. total de passatgers tbi 23.089 7,3%

N. de passatgers (milers)

Montego bay (Jamaica) 3.328 1,4%

Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.102 -0,4%

Santiago de Xile 11.978 17,9%

GAp (Mèxic) 20.208 -0,1%

n. total de passatgers agregats dca 38.616 5,0%

n. de vols codad 155.221 3,6%

2011



2011 var.

Ingressos d’explotació 293 5,4%

EbITdA 86 5,8%

EbIT 34 27,8%


C. REsultAts nIIF (MIlIons d’EuRos)(Aportacions al consolidat d’abertis)


El sector d’aeroports ha suposat un 7% dels ingressos i un 4% de

l’EbITdA del grup abertis el 2011.

Malgrat la crisi econòmica mundial, el nombre de passatgers en els

aeroports de tbi augmenta un 7,3% fins arribar als 23 milions de

passatgers. Cal destacar la bona evolució de London Luton (gràcies,

en part, a l’impacte negatiu per l’erupció del volcà islandès Eyjafja-

llajökull el 2010 i a les tempestes de neu durant el primer trimestre

de l’any), d’Orlando Sanford i dels aeroports de Sabsa a bolívia.

Així mateix, es registra una evolució positiva de l’activitat de dca i

de codad, d’un 5,0% i un 3,6%, respectivament.

El major nombre de passatgers registrat en tbi, i dca permet que

els ingressos d’explotació augmentin fins a un 5,4%, malgrat la lleu

disminució de l’ingrés per passatger de tbi i la desfavorable evolució

dels tipus de canvi de la lliura i el dòlar respecte de l’euro.

El sector aeroportuari ha realitzat inversions per valor de 23 milions

d’euros el 2011; principalment, a London Luton, en equipaments de

seguretat i altres millores, i en l’inici dels treballs de repavimentació

de les pistes de belfast International i Montego bay (Jamaica).

49

INFORME ANUAL 2011

Carta del president






2.1 Autopistes


2.3 Aeroports



3.2 Indicadors 2011




4.3 Accionistes i borsarsc

52

l durant 2011, abertis ha estat reconeguda amb la distinció

bronze Class en el sector del transport industrial atorgada

por Sustainable Asset Management (SAM) en relació amb la

trajectòria de sostenibilitat 2011-2012, juntament amb la

renovació, per vuitè any consecutiu, de la presència en l’índex

dow Jones Sustainability World.

l La base de dades de gestió de RSC i els indicadors vinculats

han estat actualitzats d’acord amb els nous requeriments de

GRI. S’hi ha incorporat la versió G3.1 i el suplement sectorial

d’aeroports.

l El desenvolupament de nous serveis i la consolidació

d’actuacions a favor de la seguretat viària en autopistes, la

consecució del nivell EFqM 500+ en telecomunicacions i la

implantació de noves pàgines web en aeroports, enfocades

a potenciar la comunicació amb el client, han contribuït a

mantenir el grau de satisfacció del client.

l El desenvolupament professional i la formació, amb una mitjana

de 17 hores per persona treballadora, disposen de nous canals

com ara Intrabertis 2.0 o el futur hub virtual per compartir

el coneixement, que permeten respondre de forma simultània

a objectius d’eficiència i excel·lència. El manteniment dels

beneficis socials, com ara la inversió en activitats extralaborals,

que ha assolit 1,2 milions d’euros, contribueix, juntament amb

els plans d’incentius a llarg termini i les avaluacions d’execució,

a la retenció del talent.

l Les accions dutes a terme en matèria de gestió ambiental estan

produint resultats significatius, amb una millora considerable

de l’eficiència de l’organització pel que fa al consum de

recursos, que ha aconseguit reduir un 15% les emissions de

CO2. Els sistemes de gestió ambiental, com a marc comú de

treball (junt amb accions específiques vinculades a impactes

significatius, com ara el soroll, la biodiversitat o la gestió

d’aigües residuals i la implicació dels grups d’interès en la

campanya de comunicació “Aristos”), permeten que abertis

avanci en la mitigació d‘impactes.

l El nou protocol d’homologació de proveïdors ha estat implantat

a Espanya i ha iniciat la seva implantació al Regne Unit, amb

un total de 3.475 proveïdors avaluats, dels quals 618 han

estat homologats sobre la base de criteris socials i ambientals.

d’aquests, un 55% ha estat homologat segons criteris de RSC,

i un 32% ha rebut una qualificació en matèria de RSC.

l La participació activa en 140 organitzacions de la comunitat

local ha permès establir canals de comunicació i diàleg

bidireccionals que, amb l’acció social de l’organització,

estableix un vincle amb l’entorn en què opera abertis.

La Responsabilitat

Social Corporativa a

abertis

INFORME ANUAL 2011

53

Quins són els pilars bàsics en què se sustenta el sistema de Gestió Ambiental d’abertis autopistas?

El Sistema de Gestió Ambiental està basat en la norma ISO 14001, els pilars bàsics de la qual són la minimització dels efectes negatius

que poden causar les activitats de la companyia sobre el medi ambient, el compliment legal i reglamentari que hi sigui d’aplicació i la

millora contínua en l’execució mediambiental.

per a tot això és bàsic fer una bona planificació segons tres elements de gestió fonamentals: identificació i avaluació d’aspectes

ambientals, control exhaustiu de la legislació i programació d’objectius i metes.

Quines són les principals mesures que la companyia ha implantat el 2011 en les seves autopistes?

Un dels reptes durant el 2011 ha estat emprendre un procés d’homogeneïtzació dels diferents Sistemes de Gestió existents en les seves

xarxes, tot assegurant-ne la coherència amb el compromís i política mediambiental, amb l’objectiu d’implantar un únic Sistema de

Gestió per a tot abertis autopistas.

Entre les activitats que s’hi han dut a terme, cal destacar una sèrie de millores tecnològiques que permetrien incrementar l’eficiència

energètica i un ús més racional dels recursos tot reduint les emissions de CO2, així com campanyes dirigides a augmentar l’ús del via-T,

que permetran una reducció en les emissions de CO2 dels nostres clients. També és important l’adequació de punts nets de

residus, mitjançant la implantació d’una nova senyalització que en facilita l’adequada segregació, així com la posada

en marxa d’una campanya de sensibilització ambiental, “Aristos viatja per abertis autopistas”. Seguint la línia

estratègica de RSC d’abertis, s’ofereixen consells i recomanacions ambientals per a l’eficiència i sostenibilitat, tant

dins com fora del treball.

Quins projectes futurs té previstos abertis autopistas per mitigar els efectes produïts pel

canvi climàtic?

abertis contribueix a la reducció dels efectes produïts pel canvi climàtic tot ajustant-se a la recerca i aplicació

de noves tecnologies que permetin reduir el consum energètic i aplicant mesures que facin possible

limitar i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

Hom pot destacar, entre les seves pròximes mesures, la millora del destí dels residus generats,

en el qual se’n prioritzarà la revaloració i reutilització. S’hi continuarà implantant sistemes

d’il·luminació i senyalització amb tecnologia LEd, a més d’actuacions mediambientals de

restauració paisatgística i campanyes de control i seguiment dels consums de recursos naturals

dirigits a la millora de l’ús de l’aigua com a bé escàs, i a un ús més racional dels combustibles

fòssils, tant per a l’ús de climatització com per al parc mòbil.

Alberto JiménezCap del sistema de Gestió Integrada d’autopistes a Espanya

“abertis ha realitzat millores per incrementar l’eficiència energètica i un ús més racional dels recursos”

INFORME ANUAL 2011

54

la fundació abertis

La fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i

promoció de l’acció social en el Grup en els àmbits de la seguretat

viària, el medi ambient i l’àmbit sociocultural. El castell de Castellet,

seu de la fundació, ha allotjat la reunió anual d’Organizational

Stakeholders de Global Reporting Initiative (GRI), la reunió del

patronat de la Fundació Consejo España-EE.UU i els cicles de

conferències sobre el Museu del prado, entre altres.

Entre les accions dutes a terme durant l’any 2011, cal destacar

l’autoescola virtual Autoroute Académie i el projecte “Cooperant

viari” que juntament amb la continuïtat de la campanya “Et queda

una vida. No la perdis a la carretera”, guardonada amb el premi

Rombo de publicitat gràfica de La vanguardia, han potenciat les

actuacions en l’àmbit de la seguretat viària.

En l’àmbit del medi ambient, cal destacar la renovació de la

col·laboració amb el programa “Espai Terra” i la finalització

de tres investigacions. La celebració de la tercera jornada del

voluntariat corporatiu en localitzacions d’àmbit internacional, les

actuacions educatives dels aeroports i la relació de llarg termini

d’abertis amb algunes organitzacions de la comunitat local com

Cáritas, han protagonitzat les accions de l’àmbit sociocultural de

l’organització.

Càtedres abertis

cátedra abertis - UpC de Gestió d’Infraestructures del Transport,

el focus de la qual és la formació i la investigació en el camp de

la gestió de les infraestructures, ha celebrat el 2011 la seva vIII

convocatòria del premi abertis, amb dos treballs d’investigació

premiats.

càtedra abertis - IESE de Regulació, Competència i polítiques pú-

bliques. durant el 2011 ha coordinat la conferència “perspectives

econòmiques de l’Eurozona”, juntament amb diferents jornades

i col·loquis.

càtedra abertis - ESAdE de Lideratges i Governament democrà-

tic. Ha continuat la seva tasca de formació, investigació i projec-

ció social, tant d’organitzacions com dels actors que assumeixen

el repte de governar un món que és global i local alhora.

càtedra abertis - FEdEA d’Economia de les Infraestructures i el

Transport. Ha participat en tres projectes d’investigació relacio-

nats amb la integració del transport aeri i el ferroviari, les noves

possibilitats de transport intermodal i l’avaluació econòmica de

projectes de transport, a més de crear l’observatori del transport

aeri i dur a terme diferents jornades i seminaris.

càtedra abertis - ENpC - IFSTTAR, creada conjuntament per la

fundació abertis i l’École des ponts parisTech-IFSTTAR (Institut

Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Amé-

nagement et des Reseaux) ha convocat coordinadament amb la

càtedra abertis-UpC el premi abertis internacional.

La fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i promoció de l’acció social al Grup en els àmbits de la seguretat viària, el medi ambient i l’àmbit socio-cultural

INFORME ANUAL 2011

55

EstRAtèGIA I MonItoRItZACIó d’RsC

Indicadors compilats >200

Xifra de negoci inclosa en l’abast del pla estratègic d’RSC (%) 94%

ClIEnts

Xifra de negoci que disposa d’un sistema de qualitat implantat 91%

Índex de satisfacció dels clients 7,6

Consultes, queixes i suggeriments atesos 99%

MEdI AMBIEnt

Xifra de negoci que disposa d’un sistema de gestió ambiental implantat 95%

Tones de CO2 (per cada milió d’euros de xifra de negoci) 42,19

Ús del telepeatge (respecte al total de transaccions) 33%

Residus valoritzats (respecte al total de residus generats) 70%

Inversió mediambiental (respecte del benefici net consolidat) 2,77%

RECuRsos HuMAns

dones en plantilla (respecte al total de la plantilla) 33%

Treballadors amb contracte indefinit (respecte al total de la plantilla) 88%

Recursos invertits en formació 3.711.112€

Mitjana d’hores de formació per empleat 17

Xifra de negoci que disposa d’un sistema de seguretat laboral implantat 92%

Treballadors amb discapacitat contractats (directament i indirectament) 1,82%

CoMunItAt InvERsoRA

Reunions amb gestores 350

Opinions i consultes ateses d’accionistes 8.602

pRovEÏdoRs

Nombre de proveïdors avaluats 3.475

Scoring de RSC mitjà de les empreses proveïdores homologades A

percentatge de concursos amb clàusules socials i ambientals 94%

percentatge de compra local 95%

CoMunItAt

Aportació a la comunitat (respecte del benefici net consolidat) 0,9%

Inversió en accessibilitat social i desenvolupament econòmic (respecte del total d’aportació a la comunitat) 37%

Associacions i col·lectius amb participació activa 140

INFORME ANUAL 2011

financerainformació

Carta del president






2.1 Autopistes


2.3 Aeroports



3.2 Indicadors 2011




4.3 Accionistes i borsafinancera

INFORME ANUAL 2011

58

Magnituds

consolidades

Resultats

Els resultats del 2011 han estat marcats per la reorganització

societària pel que fa a la venda d’Atlantia i la desinversió en

les activitats d’aparcaments i logística. En conseqüència, tant

en les xifres del 2011 com en les del 2010, s’han eliminat tots

els impactes econòmics derivats d’ambdues decisions, s’han

reclassificat en cadascun dels epígrafs del compte de resultats

i se n’ha comptabilitzat l’import net en l’epígraf “resultat

reorganització societària”. per tant, els resultats presentats del

2011 són totalment comparables amb els del 2010, llevat dels

recollits en la línia anteriorment esmentada.

El resultat d’abertis el 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosa

que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%,

que, sense els impactes de la reorganització societària –que, al

seu torn, inclou la desinversió en les activitats d’aparcaments i

logística, així com la plusvàlua per la venda d’Atlantia–, passaria a

ser un increment de l’11,7%.

(milions d’euros) Consolidat

2011 2010 (*) var.

Ingressos d’explotació 3.915 3.917 0%

despeses d’explotació -1.461 -1.510 -3%

EbITdA 2.454 2.407 2%

dotació amortització i pèrdues deteriorament -936 -923

Resultat explotació 1.517 1.484 2%

Resultat financer -617 -668

Resultat societats posades en equivalència 125 117

Resultat abans d’impostos 1.025 933 10%

Impost sobre societats -250 -223

Resultat de l’exercici 775 710 9%

Interessos dels minoritaris -74 -81

Resultat accionistes de la societat 702 628 11,7%

Resultat reorganització societària 18 33

Resultat accionistes de la societat 720 662 8,8%

(*) Compte de resultats 2010 considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.

El compte de resultats adjunt presenta, pel seu valor net de 0, els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzades durant l’exercici (265 milions d’euros d’ingressos i de despeses), que a l’efecte de presentació en els comptes anuals consolidats d’abertis es registren de forma separada, segons allò establert per la CINIIF 12.

INFORME ANUAL 2011

59

El resultat d’abertis en 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosa que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%

L’evolució positiva de l’activitat de les autopistes d’abertis a

França i Amèrica, així com dels aeroports; la revisió de tarifes de les

concessionàries d’autopistes; l’impacte positiu de la compensació

pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 Maresme i altres ingressos

extraordinaris, així com la reducció en despeses d’explotació,

compensen l’evolució negativa del trànsit en les autopistes

d’abertis i els menors ingressos no recurrents el 2010 a abertis

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

20112010

+0% +2% +2% +8,8%

Ingressos explotació EbITdA EbIT Resultat accionistes

3.917 1.4843.915 1.5172.407 6622.454 720

telecom, a autopistes a França i a Xile. Tot això, junt amb la

disminució del resultat financer negatiu, la millor aportació de

les societats per posada en equivalència i altres impactes positius

no recurrents en impostos, permet un increment del resultat de

les activitats continuades d’un 11,7%.

INFORME ANUAL 2011

60

Ingressos

Els ingressos d’explotació han assolit els 3.915 milions d’euros,

en línia amb l’exercici anterior, i augmenta fins al 52% el per-

centatge d’ingressos que es generen fora d’Espanya, procedents

principalment de França, el Regne Unit i Xile.

El manteniment dels ingressos es deu a l’evolució positiva de

l’activitat de la diversificació geogràfica –especialment, en el

cas de les autopistes d’abertis a França i a Amèrica– i sectorial

–tant en el sector d’aeroports, amb increment del nombre de

passatgers en tbi i dca, com en telecomunicacions, amb una

major activitat terrestre (digital) i satel·litària–; a la revisió de

tarifes de les concessionàries d’autopistes; a l’impacte positiu de

la compensació pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 Maresme i a

altres ingressos extraordinaris.

Tot això compensa l’evolució negativa del trànsit en les autopistes

d’abertis a Espanya i l’impacte negatiu per menors ingressos no

recurrents el 2010 a abertis telecom per extensions de TdT, a

França per obres a l’A65, i a Xile per obres de seguretat normativa.

En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiu

dels ingressos generats fora d’Espanya, i també el pes de les

diferents unitats de negoci.

2011 % 2010 (*) %

Autopistes 3.098 79% 3.078 79%

Telecomunicacions 512 13% 552 14%

Aeroports 293 7% 277 7%

Serveis corporatius i altres 12 0% 9 0%

totAl 3.915 100% 3.917 100%

InGREssos d’EXplotACIó (milions d’euros)

2011 % 2010 (*) %

Espanya 1.885 48% 1.928 49%

França 1.481 38% 1.440 37%

Regne Unit 183 5% 177 5%

Xile 162 4% 180 5%

Resta del món 203 5% 192 5%

totAl 3.915 100% 3.917 100%

(*) A l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.

InGREssos d’EXplotACIó (milions d’euros)

INFORME ANUAL 2011

61

Resultat brut d’explotació (EBItdA)

Les despeses d’explotació corresponen bàsicament a despeses

de personal i despeses de manteniment de les infraestructures i

disminueixen en un 3%, fruit de l’esforç de contenció en el marc

de la política d’eficiència que està duent a terme el Grup. Així

mateix, hi ha hagut una disminució en costos per la realització

el 2010 d’operacions no recurrents (en obres d’autopistes i

extensions de cobertura de TdT).

Les mesures de millora de l’eficiència i optimització dels costos

d’explotació han permès que el marge EbITdA al tancament de

l’exercici se situï en el 62,7%, respecte del 61,5% de 2010.

La plantilla mitjana el 2011 assoleix els 10.995 empleats i es

manté el pes relatiu dels empleats situats fora d’Espanya, que se

situa en un 60%.

Amortitzacions i deteriorament d’actius

Es produeix un lleuger increment de les amortitzacions com

a conseqüència de les inversions realitzades el 2010 i 2011,

bàsicament per l’obertura d’un nou tram en la circumval·lació sud

de Reims.

2011 % 2010 (*) %

Autopistes 2.155 88% 2.138 89%

Telecomunicacions 228 9% 218 9%

Aeroports 86 4% 81 3%

Serveis corporatius i altres -15 -1% -30 -1%

totAl 2.454 100% 2.407 100%

EBItdA (milions d’euros)

2011 % 2010 (*) %

Espanya 1.261 51% 1.254 52%

França 955 39% 914 38%

Gran bretanya 48 2% 48 2%

Xile 120 5% 124 5%

Resta del món 69 3% 66 3%

totAl 2.454 100% 2.407 100%

(*) A l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.

EBItdA (milions d’euros)

Els fons de comerç, sota NIIF, no s’amortitzen sistemàticament,

però sí que es deprecien en base al resultat de les proves de

deteriorament que s’han de realitzar sobre aquests resultats.

dels resultats de la realització de proves sobre els fons de

comerç existents al grup abertis no s’ha desprès la necessitat

de realitzar cap ajustament significatiu.

Resultat financer

La millora del resultat financer negatiu es deu, bàsicament, a

l’inferior deute mitjà existent, que compensa l’increment de

tipus, la qual cosa permet una reducció de la despesa financera

del deute d’un 1,3%. Així mateix, el resultat financer negatiu de

2011 inclou un impacte positiu no recurrent a castellana, lligat

al cobrament de compensacions per sobrecostos que, al costat

d’altres impactes negatius no recurrents el 2010, compensen les

diferències negatives més grans de canvi i altres.

Resultat de societats posades en equivalència

El resultat de societats posades en equivalència augmenta fins

arribar als 125 milions d’euros i reflecteix la bona evolució

d’Eutelsat i Coviandes en l’exercici, la qual cosa ha motivat el

seu increment significatiu.

INFORME ANUAL 2011

62

Impost sobre societats

El 2011, la despesa per impost de societats està afectada per

l’impacte positiu no recurrent, conseqüència de la disminució dels

impostos diferits passius després de la reforma fiscal aprovada

al Regne Unit. Aquesta reforma redueix un 2% addicional el

tipus impositiu de l’Impost sobre Societats (del 27% al 26%, ja

efectiu el 2011, i del 26% al 25%, efectiu a partir del 2012) i

afecta tant el compte de resultats com els saldos per impostos

diferits passius pendents de pagament. deixant de banda aquest

impacte, la variació del tipus efectiu no és significativa, com a

conseqüència del manteniment del resultat abans d’impostos

objecte de tributació (el resultat de societats posades en

equivalència tributa en origen).

Flux d’efectiu

durant el 2011, abertis ha generat un flux d’efectiu brut (anterior

a les inversions i al pagament de dividends) de 1.533 milions

d’euros.

2011 2010 var.

Flux d’efectiu brut (Me) 1.533 1.539 -0,30%

Balanç

Les variacions més significatives en actius i passius es deuen

bàsicament a l’impacte de la venda, l’octubre de 2011, dels

negocis d’aparcaments i logística, que afecta totes les partides

de balanç, així com la venda del 6,68% de participació d’Atlantia

que, el desembre de 2010, estava classificada com a actius

mantinguts per a la venda.

Els actius totals, el 31 de desembre de 2011, han arribat als 22.749

milions d’euros, dels quals prop del 60% correspon a immobilitzat

material i altres actius intangibles (tot excloent-hi fons de

comerç), bàsicament concessions, en línia amb la naturalesa dels

negocis del Grup relacionats amb la gestió d’infraestructures.

Aquest percentatge està, al seu torn, en línia amb el de l’exercici

anterior.

Igualment, cal destacar-hi la classificació de la participació

del 14,61% a brisa com a entitat associada (tot passant a

consolidar per posada en equivalència), ja que s’han produït unes

circumstàncies que han permès, al tancament de 2011, concloure

sobre la presumpció d’influència significativa en aquesta societat.

ACtIu Consolidat pAssIu Consolidat

2011 2010 2011 2010

Actius no corrents 21.403 23.214 patrimoni net 4.416 5.453

Immobilitzacions materials 1.742 2.325 Capital i prima 1.928 2.376

Fons de comerç 4.263 4.398 Reserves 416 983

Altres actius intangibles 11.217 12.550 Resultat 720 662

participacions en entitats associades 1.899 1.461 Socis externs 1.351 1.433

Altres actius no corrents 2.282 2.480

passius no corrents 16.328 17.545

deutes financers 13.452 14.238

Altres passius no corrents 2.876 3.307

Actius corrents 1.346 1.466 passius corrents 2.005 2.293

deutes financers 820 895

Actius mantinguts per a la venda 0 612 Altres passius no corrents 1.185 1.398

totAl ACtIu 22.749 25.292 totAl pAssIu 22.749 25.292

BAlAnÇ (MIlIons d’EuRos)

INFORME ANUAL 2011

63

El patrimoni net consolidat ha arribat als 4.416 milions d’euros.

La variació respecte de 2010 es deu, bàsicament, a l’impacte de

la distribució de dividends el 2011 per 1.246 milions d’euros (que

inclou un dividend extraordinari a compte de 2011 de 495 milions

d’euros i una devolució d’aportació d’accionistes de 296 milions

d’euros), superior al resultat de l’exercici, a l’impacte negatiu de

la valoració de brisa (-234 milions d’euros), a l’impacte negatiu

per diferències de conversió generades en l’exercici i a la compra

d’autocartera, tot compensant l’impacte positiu per valoració de

derivats i altres.

L’exercici 2011, l’endeutament brut se situa en 14.273 milions

d’euros, amb un deute net de 13.882 milions d’euros, la qual cosa

representa una disminució respecte del deute net de 2010, de

769 milions d’euros. Aquesta baixada és fruit bàsicament al cash

patrimoni netAltres actius

Altres passius

Fons de comerç

deute financer

Immobilitzacions materials i intangibles

2006 2006

57%

19%24%18%

19%

69%

ACtIu pAssIu

generat en les vendes de la participació en Atlantia i dels negocis

d’aparcaments i logística, tant pel cash obtingut per la venda

com per la de deute propi dels negocis. Aquest deute es deixa de

consolidar com a conseqüència de la seva sortida del perímetre.

El decrement del deute net també es deu al cash flow generat en

l’exercici, que compensa el pagament del dividend extraordinari

i la devolució de l’aportació als accionistes (688 milions d’euros

desemborsats).

El deute financer brut representa el 63% del passiu, en línia amb el

tancament de l’exercici 2010. Seguint una política de minimització

de l’exposició als riscos financers, al tancament de l’exercici una

part important del deute (84%) es trobava a tipus fix o fixat a

través de cobertures.

INFORME ANUAL 2011

64

Inversions

Les inversions del Grup durant l’exercici 2011 han estat de 676

milions d’euros, dels quals 511 milions, un 76%, corresponen a

projectes d’expansió i la resta, 165 milions d’euros, a inversió

operativa.

Les inversions en expansió més significatives de l’exercici són les

següents:

l En autopistes, la inversió en expansió correspon fonamental-

ment a acesa (149 milions d’euros), principalment pels tre-

balls d’ampliació de carrils de l’Ap-7 i la construcció del tram

palafolls-Tordera; a iberpistas, per l’ampliació de carrils del

tram San Rafael-villacastín (35 milions d’euros); i a sanef, en

inversions relacionades principalment amb el paquet vert (42

milions d’euros), així com en l’enllaç RN13-A13 i en la finalit-

zació de treballs de la circumval·lació sud de Reims. També a

Autopistas América, per l’adquisició del 45% de metropistas

per 144 milions d’euros.

l En infraestructures de telecomunicacions, la inversió en

expansió correspon principalment a les inversions de retevisión

i tradia, per fer possible el transport i la transmissió dels senyals

digitals amb el desplegament de tres nous múltiplex de TdT i

a les inversions d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas III

i de l’AG-1, així com inversions relacionades amb Hispasat 1E.

l En aeroports, la inversió en expansió de l’exercici correspon a

tbi, bàsicament en l’ampliació del costat aire de la terminal de

l’aeroport de Stockholm Skavsta, subvencionat totalment per

l’autoritat local (projecte 2011-12).

Les inversions operatives més significatives s’han produït en el

sector d’autopistes i s’han concentrat en sistemes de contenció,

renovació de peatges, barreres de seguretat, àrees de peatge

i modernització de la xarxa existent. Cal mencionar la inversió

realitzada pel sector de telecomunicacions, bàsicament, en

millores en eficiència de centres, suport operatiu i renovació, així

com en equips de retevisión i tradia.

En el sector d’aeroports destaquen les inversions operatives

en equipaments de seguretat, i altres millores a London Luton,

i l’inici dels treballs de repavimentació de les pistes a belfast

International i Montego bay (Jamaica).

operativa % Expansió % total

Autopistes 120 73% 428 84% 548

Espanya 44 26% 196 38% 239

França 69 42% 88 17% 157

Internacional 7 4% 144 28% 151

Telecom 19 11% 83 16% 101

Aeroports 22 13% 1 0% 22

Holding/ serviabertis 5 3% 0 0% 5

totAl 165 100% 511 100% 676


INFORME ANUAL 2011

65

INFORME ANUAL 2011

66

En un any marcat per la crisi de deute sobirà en la zona euro i la

desacceleració del creixement de l’economia global, abertis ha

mantingut un any més una alta capacitat de generació d’EbITdA

amb 2.454 milions d’euros al tancament de 2011 (comparable

als 2.407 milions d’euros el 2010).

La resiliència del Grup ha permès a la direcció General Financera

d’acudir als mercats de deute per finançar la reorganització dels

negocis d’aparcaments i parcs logístics, refinançar deute de

Holding d’Infraestructures de Transport, SAS (hit), amb l’emissió

d’un bo, així com aconseguir el finançament necessari per fer

front a la inversió en les autopistes pR-22 i pR-5 de puerto Rico.

abertis ha reduït el deute net del Grup en 769 milions d’euros,

i ha passat de 14.651 milions d’euros el 2010 a 13.882 milions

d’euros al tancament de 2011. d’una banda, la reorganització i

posterior segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics

va suposar una reducció de deute de 517 milions d’euros, i

de l’altra, la venda de la participació que abertis posseïa a

Atlantia S.p.a., per 626 milions d’euros, va permetre la devolució

anticipada d’un préstec sindicat de 515 milions d’euros amb

venciment el 2012, així com de part dels 183 milions d’euros

disposats en línies de crèdit.

L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros per part de hit amb un

cupó 5,75% i venciment a set anys va permetre el refinançament

parcial del deute sindicat existent fins a aquest moment, amb

venciment el 2013, i la millora consegüent de la vida mitjana

del deute.

Finalment, es pot destacar que el consorci format per abertis

i Goldman Sachs Infraestructure partners II es va adjudicar la

privatització de les autopistes pR-22 i pR-5 a puerto Rico. El

projecte va ser valorat en 1.136 milions de dòlars.

Gestió financera

2011 2010

deute net 13.882 (*) 14.651 (*)

deute net / EBItdA 5,7 5,9

deute net / patrimoni net 3,1 2,7

FFo / Interessos nets (*) 3,5 2,4

(*) Inclou l’impacte de les plusvàlues obtingudes per abertis per la venda de la participació que posseïa a Atlantia S.p.A

INFORME ANUAL 2011

67

Estructura financera / política de finançament

Seguint les polítiques definides pel Consell d’abertis, l’estructura

financera del Grup busca limitar els riscos als quals està exposat

per la naturalesa dels mercats en què opera.

quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de

l’exercici 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del

total enfront del 96% el 2010. d’altra banda, el venciment mitjà

del deute se situava al tancament en 6,33 anys, respecte dels

6,55 anys el 2010.

per tal de minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertis

manté un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de

l’exercici 2011, aquesta proporció era del 84%, en línia amb la

de 2010.

Al tancament de l’exercici 2011, Abertis Infraestructuras, S.A.

posseeix línies de crèdit el límit de les quals ascendeix a 1.350

milions d’euros (1.195 milions el 2010), de les quals 300 milions

d’euros corresponen a línies amb venciment a un any i 1.050

milions a línies amb venciment a més d’un any. L’increment en

el límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i

afrontar els pròxims venciments a curt termini amb un risc baix

de refinançament.

En tancar el 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del total i el venciment mitjà del deute se situava en 6,33 anys

6%Superior a

10 anys

Inferior a 1 any

variable

Entre 5 i 10 anys

Entre 1 i 3 anys

Fix

Entre 3 i 5 anys

21%

83,77%

14%

17%

16,23%

42%

vEnCIMEnt dEl dEutE tIpus dE dEutE

Gestió del risc financer

El grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es

troben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units

i Hispanoamèrica.

per la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es

financen les empreses del grup abertis, aquest està exposat a

riscos de tipus de canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos

de liquiditat.

La gestió dels diferents riscos financers està controlada per la

direcció General Financera, amb l’autorització prèvia del màxim

executiu d’abertis, en el marc de la corresponent política

aprovada pel Consell d’Administració.

Risc de tipus de canvi

Les activitats de les empreses que formen el grup abertis i que

es troben en països la moneda operativa dels quals és diferent de

l’euro, suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi.

des de la direcció General Financera es gestiona el risc de tipus

de canvi, principalment mitjançant la contractació de deute

financer denominat en les monedes estrangeres corresponents,

així com a través de contractes de cobertura de divisa.

Risc de contrapartida de crèdit

des de la direcció General Financera d’abertis es monitoritza de

forma activa i periòdica el risc de contrapartida de crèdit. per tal

d’evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar

la solvència del grup, abertis busca sempre diversificar les fonts

de finançament, tant dins de l’àmbit nacional en què operen les

companyies com en l’àmbit internacional, de manera que el risc

queda també geogràficament distribuït.

Segons la política de gestió de riscs, el Grup pot contractar

operacions financeres amb entitats que tinguin una categoria

mínima de ràting “A-“ per agències internacionals de

qualificació reconegudes. Les categories de ràting de cada

entitat s’actualitzen periòdicament amb l’objectiu de portar una

gestió activa del risc de contrapartida.

Risc de liquiditat

El grup abertis, tal com ha fet històricament, realitza una gestió

prudent del risc de liquiditat. durant l’any 2011 s’han seguit

amb una atenció especial les indicacions de liquiditat de les

agències d’avaluació de crèdit i l’evolució dels mercats de crèdit

en la zona euro, per dur a terme la gestió esmentada.

INFORME ANUAL 2011

68

préstecs préstecsLínies

8% 6,1%2,3%

préstecs bEIpréstecs bEI

préstecs sindicats préstecs sindicats

CNA CNA

bons i obligacionsbons i obligacions52%

44,4%11%

9,3%

19% 25,4%

10% 12,5%

InstRuMEnts dE FInAnÇAMEnt 2011 InstRuMEnts dE FInAnÇAMEnt 2010

La implementació de la gestió de la liquiditat consisteix en

l’obtenció de finançament a través de línies de finançament

compromeses, així com en la gestió de tresoreria i actius

líquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup,

la direcció General Financera té com a objectiu mantenir la

flexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de

línies de finançament compromeses.

Risc de tipus d’interès

L’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir un

equilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar la

volatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.

abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global del

tipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.

Aquests derivats es designen comptablement, en general, com

a instruments de cobertura.

INFORME ANUAL 2011INFORME ANUAL 2011

69

Qualificació creditícia

abertis posseeix la qualificació “bbb+“, atorgada per l’agència

creditícia internacional Standard & poor’s, per al llarg termini.

Aquesta qualificació va ser assignada l’abril de 2010, posició que

va ser confirmada el desembre de 2011.

d’altra banda, abertis posseeix la qualificació “A-”, atorgada per

Fitch Ratings per al llarg termini, i rating “F2” per al curt termini.

Aquestes qualificacions van ser assignades el juliol de 2009 i es van

confirmar el novembre de 2011.

per evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar la solvència del Grup, abertis busca sempre diversificar les fonts de finançament

INFORME ANUAL 2011

70

Evolució borsària de l’any 2011

durant el 2011, els mercats de valors s’han caracteritzat per

una incertesa permanent sobre la capacitat de les economies

desenvolupades de consolidar la recuperació iniciada el 2010

i tornar a una senda sostenible de creixement. El risc que el

ritme de creixement econòmic es veiés reduït, a mesura que

s’anaven esgotant les mesures monetàries i fiscals en els països

desenvolupats, es va materialitzar durant el segon semestre de

l’any, alhora que s’aguditzava la crisi fiscal en molts d’aquests

països. Les expectatives de creixement mínim han accentuat

els dubtes sobre la capacitat de fer front als volums de deute

acumulats pels sectors públic i privat, i sobre la situació del

sector bancari a Europa i als Estats Units.

El principal focus de tensió financera mundial el 2011 ha estat

l’àrea euro. L’arquitectura de la moneda única s’ha revelat

insuficient per afrontar moments de gran inestabilitat, com ara

els que s’han viscut en els mercats pel deute sobirà de portugal,

Espanya, Itàlia, bèlgica i fins i tot França a final d’any. Seguint els

passos de Grècia i Irlanda el 2010, portugal perdia el maig l’accés

als mercats de deute públic i se n’acordava el rescat per la Unió

Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI). posteriorment,

a finals de juliol, la Unió Europea i el FMI anunciaven un segon

rescat de Grècia, la negociació del qual s’ha allargat fins a finals

d’any. El deute d’Espanya i Itàlia, al seu torn, experimentava

fortes tensions, especialment durant la segona meitat de l’any, i

superava nivells rècord de la prima de risc des del naixement de

la moneda única. Ja el desembre, en un intent de posar fre als

riscos de desintegració de la zona euro, la major part dels països

de l’àrea arribaven a un acord per iniciar una nova etapa basada

en regles fiscals molt estrictes.

Ha estat un any difícil per als mercats borsaris mundials

que veien com es diluïen, a mesura que avançava l’any, les

expectatives de tornar als nivells previs a la crisi. Els índexs

d’Europa continental quedaven, de manera generalitzada, per

sota de la mitjana mundial amb càstigs molt rellevants, com en

el cas de l’índex grec (ASE: -52%), l’austríac (ATX: -36%), l’italià

(FTSE MIb: -26%), el portuguès (pSI: -28%), el belga (bel-20:

-19%), l’alemany (dAX: -15%) o el francès (CAC 40: -17%).

En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadenava un nou exercici amb

pèrdues (-13%), penalitzat com el 2010 per l’augment del risc

país. L’alta volatilitat s’ha vist reflectida en els forts moviments de

l’índex espanyol. L’índex s’ha mogut en una àmplia banda durant

2011, que inclou des del màxim anual del 17 de febrer (11.113,0

punts) i el mínim anual del 12 de setembre (7.640,7 punts).

abertis en el mercat de valors: evolució de l’acció

durant 2011 les accions d’abertis s’han vist afectades per

l’evolució de la borsa espanyola. L’anomenat “risc país” ha pesat

més que la seva solidesa financera i la qualitat dels seus actius,

factors que li han permès publicar, per a 2011, un creixement de

l’EbITdA del 1,9% i del resultat net recurrent de l’11,7%

L’acció d’abertis va tancar 2011 amb una revaloració del 3,9% a

un preu de 12,34 euros/acció. durant l’exercici, el preu màxim de

tancament es va marcar el 31 de maig (14,14 euros) i el mínim

de tancament el 10 d’agost (9,86 euros), la qual cosa dibuixa una

tendència en la cotització com la que va patir el mercat durant la

major part de l’any. No obstant això, l’acció va escalar posicions

Accionistes i borsa

INFORME ANUAL 2011

71

L’acció d’abertis acumula una revalorització, durant els darrers 10 anys, del 94%, considerant el pagament de dividends, cosa que demostra la seva bona evolució

amb força durant el mes de març, seguint el rastre de l’anunci de

la reorganització dels negocis d’abertis, que va culminar amb la

segregació dels negocis de logística i aparcaments i el pagament

d’un dividend extraordinari a tots aquells accionistes que es van

acollir a aquesta opció.

L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10

anys del 94%, si es considera el pagament de dividends, la qual

cosa demostra la bona evolució de l’acció fins i tot en períodes

de crisi.

nota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada:L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament; per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix un nombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.nota sobre l’ajustament de les cotitzacions pel pagament del dividend extraordinari:La distribució d’un dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,67 € per acció, així com la devolució d’aportacions amb càrrec al compte de prima d’emissió per un import de 0,40 € per acció, tenen la consideració de pagaments extraordinaris. Com no es tracta, per tant, d’esdeveniments esperats pel mercat, cal ajustar les cotitzacions històriques anteriors a aquests pagaments per poder comparar els preus predividend extraordinari i postdividend extraordinari.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre

14/01 venda participació Atlantia

25/01 Unicaja ven participació 0,69% a abertis

24/02 Resultats 2010

13/04 Constitució Saba Infra.

23/02 abertis estudia reorganització negocis

05/05 Resultats 1T2011

27/10 Resultats 3T2011

26/10 venda 78% Saba Infra.

28/07 Resultats 1S2011

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

Cotització ajustadaCotització sense ajustar

EvoluCIó ACCIó ABERtIs 2011

tAnCAMEnt (euros)

21/06 abertis preferred bidder concurs p. Rico

23/09 Tanca-ment procés adjudic. p. Rico

21/06 JAG Ord.

28/06 pagament dividend compl. 2010

31/10 pagament dividend compte 2011

27/07 pagament: div. Ext. (0,67) devol. prima (0,40)

21/09 Admissió accions ampliació alliberada

22/08 Inici ampliació capital alliberada

INFORME ANUAL 2011

72

abertis tanca 2011 amb una capitalització de 9.576 milions

d’euros, ocupa la vuitena posició per pes en l’Ibex 35 i se situa

en la onzena posició de la classificació per capitalització borsària.

Totes les accions de la societat estan admeses a cotització oficial

a les borses de valors de barcelona, bilbao, Madrid i valència, i es

negocien a través del sistema d’interconnexió borsària espanyol.

Els títols d’abertis formen part ininterrompudament des de

1992 de l’índex selectiu Ibex 35 i també es troben presents en

altres índexs internacionals destacats com l’Standard & poor’s

Europe 350, l’FTSE Eurofirst 300 i el dow Jones Sustainability

(dJSI World).

Rendibilitat de l’acció

abertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes

la millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció

empresarial i les decisions estratègiques de la companyia

s’enfoquen a la creació de valor per als seus accionistes.

durant l’any 2011 –tot i caracteritzar-se per ser el quart any

consecutiu de crisi– el model de diversificació geogràfica del

Grup, sumat a una política estricta de contenció de costos, ha

aconseguit absorbir l’impacte del cicle econòmic.

variació acumulada

+ 94% en la darrera dècada

TACC(*): +6,8%

(*) TACC: taxa anual de creixement compost.

Malgrat experimentar una disminució de l’activitat i amb tràfics

que es mantenen negatius (bàsicament a Espanya), abertis

continua sent una gran generadora de caixa, la qual cosa permet

a la companyia mantenir amb garantia la política de retribució

a l’accionista.

dividend

abertis va abonar durant el mes de juny un dividend

complementari de l’exercici 2010 de 0,30 euros per acció,

mentre que a l’octubre de 2011 va fer efectiu el pagament d’un

dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,30

euros per acció.

Així mateix, el mes de juliol, abertis va abonar un dividend

extraordinari a compte de l’exercici 2011 per un import brut de

0,67 euros per acció i la devolució d’aportacions amb càrrec al

compte de prima d’emissió per un import de 0,40 euros per acció.

La distribució del dividend extraordinari es va emmarcar dins del

procés de reorganització del grup abertis i es va articular segons

l’elecció dels accionistes mitjançant el pagament en efectiu

d’aquest import (0,54 euros import net per acció + 0,13 euros

per acció en concepte de retenció) o mitjançant l’adjudicació

d’accions de Saba Infraestructuras a raó d’una acció d’aquesta

companyia per cadascuna d’abertis.

-10,1

31,0

2,9

3,9

11,1

37,8

41,9

16,6

1,3

REvAloRACIó En BoRsA (%)

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

-40,0

INFORME ANUAL 2011

73

variació acumulada

+ 94% en la darrera dècada

TACC(*): +6,8%

(*) TACC: taxa anual de creixement compost.

Un 78,06% d’accions va optar, ja sigui de forma expressa o per

defecte, por rebre el pagament d’aquest dividend en efectiu.

El Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la

Junta General Ordinària d’Accionistes 2012, que se celebrarà

el 27 de març, a més de l’ampliació de capital alliberat d’1x20,

un dividend complementari del 2011 de 0,36 euros bruts per

acció.

Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes d’octubre,

suposa una retribució directa a l’accionista en forma de dividends

ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrec al benefici de 2011, la

qual cosa suposa un import màxim que cal abonar en concepte de

dividends de 512,2 milions d’euros, un 15% superior a la quantitat

abonada amb càrrec a 2010.

dIvIdEnds pAGAts (milions d’euros)

500

400

300

200

100

0

+11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +15%

443,4 512,2422,3402,2357,5304,0289,5264,2237,4

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*)

dividend a comptedividend complementari

(*) Únicament es consideren pagaments de dividends ordinaris.

1.300

1.200

1.100

1.000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

+11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +194%

443,4 1.302,9422,3402,2357,5304,0289,5264,2237,4

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

dividend a comptedividend complementaridividend extraordinari

INFORME ANUAL 2011

74

Ampliació de capital

Així mateix, la Junta General d’Accionistes de 2011 que va tenir

lloc el 21 de juny va portar a terme una nova ampliació de capital

alliberada en la proporció d’una acció nova per cada 20 d’antigues.

Entre el 22 d’agost i el 5 de setembre de 2011 es van negociar els

drets amb un preu màxim de 0,563 euros i un mínim de 0,453

euros. El valor teòric del dret va ser de 0,504 euros.

Les noves accions van ser admeses a cotització el 22 de setembre

amb drets polítics i econòmics idèntics que les accions ja existents,

la qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els

beneficis que s’obtinguin des de l’1 de gener de 2011.

Reorganització d’abertis

El febrer de 2011, la companyia va informar de l’inici d’un

procés de reorganització de l’estructura del Grup, amb l’objectiu

de crear el marc i les condicions necessàries que permetin que

les cinc unitats de negoci del grup afrontar una nova etapa de

creixement. El grup va reordenar els seus negocis al voltant

de dues societats, l’actual Abertis Infraestructuras (autopistes,

telecomunicacions i aeroports) i la societat no cotitzada Saba

Infraestructuras (aparcaments i parcs logístics). El procés

es va articular sobre la base de la distribució d’un dividend

extraordinari per part d’abertis que en permetia el cobrament

en efectiu o bé en accions de la nova saba infraestructures, a

decisió de l’accionista, i va finalitzar el 26 d’octubre amb la

transmissió del 78,06% de les accions de saba infraestructures

titularitat d’abertis en aquesta data, al consorci format per

Torreal, proa Capital i Criteria CaixaHolding, S.A.

Rendibilitat del decenni

El quadre següent presenta la rendibilitat borsària de l’acció

d’abertis durant el darrer decenni en diferents supòsits

temporals de compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat

de l’acció d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció

indica la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat,

respectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i

any de sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format

pels mateixos valors que formen el selectiu espanyol, és un

indicador que incorpora la variació de preus dels valors, a més

de la rendibilitat obtinguda pel repartiment de dividends i altres

pagaments a l’accionista. d’aquesta manera, l’índex mostra

l’impacte que aquest tipus de retribucions té sobre una cartera

rèplica de l’índex Ibex 35.

Així doncs, un inversor que va invertir 11,19 euros comprant

una acció d’abertis al final de 2001 (inversor que va acudir a

les successives ampliacions de capital alliberades, i tenint en

compte els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2011 té

una cartera per valor de 20,10 euros i ha cobrat 8,56 euros per

dividends (inclou distribucions extraordinàries), la qual cosa

suposa una rendibilitat acumulada del 156,1%.

Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions de

capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas es

contempla que l’accionista hagués realitzat desemborsaments

d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar les

accions.

Capital social i autocartera

El capital social d’abertis era, el 31 de desembre, de 2.328 milions

d’euros, constituït per 775.989.672 accions ordinàries representades

en anotacions en compte, de tres euros de valor nominal cadascuna,

totalment subscrites i desemborsades, i totes elles de la mateixa

classe. Totes les accions es troben admeses a cotització a les quatre

borses de valors espanyoles.

El 2011 s’ha incrementat el capital social en 36.951.889 accions,

la qual cosa ha suposat un augment de 110,9 milions d’euros

corresponents a l’ampliació de capital alliberada.

pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2011 abertis

era titular directe de 29.885.288 d’accions, que representa un

3,851% del capital social, enfront de les 14.551.098 accions de

2010 (1,969% del capital social al tancament de l’exercici).

Estructura de l’accionariat d’abertis

La companyia no disposa d’un registre nominal dels seus

accionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composició

del seu accionariat per la informació sobre participacions

significatives que es fa pública en aplicació de la normativa

vigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, les

participacions superiors al 3% del capital), per la informació que

facilita la societat Iberclear en la realització de la Junta General

d’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistes

poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual.

INFORME ANUAL 2011

75

Segons consta en l’Informe de Govern Corporatiu

2011, el qual forma part d’aquest informe anual,

les participacions significatives (*) a data de

tancament de l’exercici són Caixa d’Estalvis i

pensions de barcelona “la Caixa” (27,406%), Acció

concertada de Trebol Holding / ACS (25,832%).

L’agost de 2010 es va anunciar l’acord assolit entre

Actividades de Construcción y Servicios S.A. (ACS)

i la societat gestionada per CvC, Trebol Holdings

S.á.r.l. (Trebol), per a la participació conjunta en

dues societats que adquiririen participacions

d’abertis. després de l’acord, en el marc d’una

acció concertada, ACS i Trebol posseeixen una

participacó indirecta a través de dues societats

participades, Trebol International bv i Admirabilia

S.L., que posseeixen respectivament una

participació del 15,55% i el 10,28% del capital

social d’abertis.

Any d’entrada (1)

Any de sortida (1)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

2001AbE 5,5% 26,6% 80,6% 149,3% 180,5% 194,1% 95,7% 152,5% 139,6% 156,1%

Ibex-35 amb div. -26,5% -2,8% 17,6% 43,5% 95,2% 116,1% 37,2% 89,8% 65,2% 52,4%

2002AbE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6%

Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4%

2003AbE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6%

Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9%

2004AbE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0%

Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6%

2005AbE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9%

Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2%

2006AbE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5%

Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9%

2007AbE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4%

Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5%

2008AbE 35,9% 27,7% 38,1%

Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1%

2009AbE -6,2% 1,7%

Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7%

2010AbE 8,8%

Ibex-35 amb div. -7,7%

Notes:(1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat.Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas es contempla que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar les accions.

dIstRIBuCIó dE lA pRopIEtAt dEl CApItAl A 31/12/2011

Free float

“la Caixa” (1)

Acció concertada Trébol Holding /ACS (2)

27,41%

25,83%

46,76%

(1) participa indirectament a través de la societat controlada Criteria CaixaHolding S.A., en un 19,65% i a través d’altres societats del seu grup en un 7,75%.

(2) Acció concertada Trebol Holdings / ACS a través de les societats Trebol International bv i Admirabilia, S.L., que posseeixen una participació a abertis del 15,55% i del 10,28% respectivament.

(*) S’han considerat les participacions significatives a efectes del Reial decret 1362/2007, de 19 d’octubre.

INFORME ANUAL 2011

76

abertis amb els seus accionistes i inversors

direcció de relacions amb inversors

La direcció de relacions amb inversors té com a objectiu facilitar,

de manera clara i en temps útil, tota la informació referent a la

marxa de la companyia i l’explicació de les principals estratègies

de negoci, organitzatives i operatives d’abertis, amb la finalitat

que es produeixin els elements fonamentals per contribuir a

la fixació adient del preu de l’acció i d’altres actius financers

emesos per abertis.

L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, amb

l’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejades

per la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquesta

direcció.

per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació a

les necessitats de tots els col·lectius, Relacions amb inversors

dissenya i executa l’estratègia de comunicació vers els mercats

financers nacionals i internacionals. d’aquesta manera, ha

desenvolupat una política de comunicació activa i àmplia

que inclou reunions amb inversors institucionals i analistes

financers, trucades de conferència, trobades amb accionistes,

una revista de l’accionista i un centre de trucades i una pàgina

web actualitzada permanentment.

dins de les funcions de la direcció també hi ha la de mantenir

informada puntualment l’alta direcció de la companyia sobre

l’opinió dels mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altre

assumpte que pugui afectar a la cotització.

El 2011 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversors

institucionals i analistes financers a través de diferents reunions

a les places financeres més rellevants d’Europa, els Estats Units

i Àsia, la qual cosa és exigida per la globalitat i diversificació de

la base accionarial del Grup.

Al llarg de 2011 s’han dut a terme reunions amb 349 institucions

d’inversió (gestors), i s’han visitat 17 ciutats, algunes de les

quals en diverses ocasions.

Nova yorkTorontoChicago

parís

Estocolm

barcelona

Singapur

Sidney

Merlbourne

Múnich

ZurichGinebra

LondresCopenhague

Edimburg

gestors

ciutats visitades

road shows(EuA, Europa, Asia,

Austràlia)

349 21

17

INFORME ANUAL 2011

77

l’oficina de l’Accionista

La relació amb els prop de 80.000 accionistes no institucionals

que té la companyia està encomanada a l’Oficina de l’Accionista,

que és a més la responsable de mantenir una atenció

personalitzada en tots els canals de comunicació de què disposen

aquests accionistes.

Aquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista, que

funciona 24 hores, 365 dies l’any; la web corporativa, amb

un apartat específic per a la comunitat inversora on trobar

informació permanentment actualitzada sobre l’evolució de

la campanya, el seu creixement, la seva evolució borsària i la

política de retribució, entre altres temàtiques; així com el correu

tant electrònic –canal cada vegada més utilitzat per la seva

immediatesa– com tradicional.

Amb ocasió de la Junta General Ordinària d’Accionistes de la

companyia, l’Oficina de l’Accionista també dóna suport en les

qüestions referents a l’organització de l’esdeveniment i cobertura

de totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació dels

accionistes es troba recollit al Reglament de la Junta General de

la Societat, al seu article 7, així com als articles 212 i 144 de la Llei

de Societats Anònimes. d’aquesta manera es posa a disposició

dels accionistes, amb caràcter previ a la celebració de cada Junta,

tota la informació necessària i l’Oficina de l’Accionista aclareix

qualsevol dubte al respecte.

La darrera Junta General d’Accionistes, que va tenir lloc el 21

de juny de 2011, es va constituir amb l’assistència d’un total

de 6.184 socis concurrents amb dret a vot (71,14% del capital

social), dels quals 688 hi van assistir personalment (0,88% del

capital social) i 5.496 hi van assistir per representació (70,27%

del capital social).

Coordinació de continguts: direcció Corporativa de ComunicacióEdició i producció: direcció Corporativa d’Estudis i Gabinet de presidènciadisseny: gosban consultora de comunicacióndipòsit legal: b-

Imprès en paper ecològic

info

rme

anua

l 11

Ç

Benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,

Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans informatius, inversors i ciutadans, se’m demana

quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle econòmic.

En moltes ocasions, he qualificat la crisi d’asimètrica, ja que, tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de

l’economia mundial va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes condicions. El resultat ha

estat el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, en funció de les condicions d’entrada

i de les polítiques adoptades per a la seva correcció.

L’evolució del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asimetria: a Amèrica va créixer un

16%; a la xarxa francesa es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un lleuger creixement del 0,9%, i a

Espanya l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Un retrocés del 8% per al conjunt de

la xarxa que gestionem.

La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nostres negocis– és un factor que contribueix

a atenuar l’impacte de la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o

l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut des del començament en els resultats del Grup.

El 2011 es va tancar amb una forta sensació d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per

la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona marxa de l’economia, com per unes expec-

tatives per al 2012 que no són, encara, de recuperació. El que sí que hauríem d’esperar en aquest 2012 és la

unió de les voluntats de les persones que participem en la conformació de les condicions necessàries per al

creixement. És prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur a la zona euro.

Cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta, reformes estructurals que millorin la productivitat, re-

cuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciutadans. Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i

reformes estructurals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin el creixement.

El de 2011 ha estat un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup que va culminar amb la

separació de l’activitat d’aparcaments i parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. abertis s’ha

centrat en els sectors d’autopistes, telecomunicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable

va ser la consecució d’una nova concessió per 40 anys a Puerto Rico. La internacionalització de les nostres

activitats, amb més del 50% dels ingressos generats a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a

Espanya. També va ser destacable la positiva evolució i contribució del negoci de les telecomunicacions. Al seu

torn, el negoci aeroportuari va iniciar la seva recuperació.

2011 va ser un any en què l’acció d’abertis es va desmarcar del comportament baixista (-13,9%) del selectiu

IBEX 35 amb un creixement del 3,9%. La nostra prioritat segueix sent la creació de les condicions que assegu-

rin la sostenibilitat i previsibilitat de la nostra política de dividend i ampliació de capital alliberada, que manté

un creixement mínim dels dividends del 5% anual.

El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i la necessitat de combinar austeritat i po-

lítiques d’estímul poden aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que

combinen la titularitat pública dels actius amb la gestió i el finançament privats.

Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en l’extensió del pagament per ús al conjunt de

la xarxa viària bàsica. També estarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui proposar el Govern

d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar la nostra posició en el sector de les telecomunicacions. A més

de tot això, el seguiment de noves oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, així com el manteni-

ment d’una clara orientació envers l’eficiència.

És indubtable que encara hi ha inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconòmica que cal

abordar i que poden recolzar el creixement econòmic.

A abertis col·laborem amb les administracions, i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat

una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta manera, contribuir a la productivitat, competitivi-

tat i cohesió social i econòmica dels territoris.

Salvador Alemany, President

EXTRACTE DE LA CARTA ALS ACCIONISTES DE L’INFORME ANUAL

Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per a abertis?

La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9%

superior al de 2010. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha millorat el seu

EBITDA en un 2%, fins als 2.454 milions d’euros. S’han pogut reduir un 3,2% les despeses d’explotació, en un

important esforç de gestió i contenció per part de la companyia.

També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han produït en el nostre portafolis d’actius, amb la

segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra participació en Atlantia.

L’any 2011 ha servit per posar les bases d’una nova abertis; més centrada en els seus negocis d’autopistes,

telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció important de les seves despeses d’explotació i

de capital operatives; més internacional, amb la incorporació de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico, més

robusta financerament, amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% i més rendible per als seus accionis-

tes, que, a més de veure incrementada la seva remuneració ordinària, van rebre una remuneració extraordinària.

L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de reorganització dels seus negocis. Quin ha estat l’objectiu

del Grup amb aquesta reordenació?

L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics

va ser el creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui

accés als recursos en un context en què qualsevol projecte de creixement demanda una major capitalització i

un menor recurs a l’endeutament. Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de dues societats

gestionades independentment aporta a aquestes societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.

El 2011 abertis ha seguit amb la seva política d’internacionalització, amb la consecució d’una nova con-

cessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest projecte per al Grup?

La concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i un després en l’aposta d’abertis pel mercat

estatunidenc com a un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta a terme a Puerto Rico és

un referent per a la companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els propers anys a Estats Units.

Amèrica és un mercat important per a les infraestructures. L’objectiu de la companyia és treballar direc-

tament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en un moment en què s’ultimen privatitzacions

d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin abundants.

Un altre dels aspectes destacats ha estat la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han

aconseguit fins ara?

Estem reorganitzant l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una millora substancial de

l’eficiència de les operacions i l’adaptació de l’estructura de direcció als nous reptes. L’any 2011, aquest esforç

es va materialitzar en una reducció del 3,2% de les despeses d’explotació i de l’11% de les despeses de capital

operatives.

Es tracta d’un compromís de l’equip de gestió de la companyia per generar –de manera sostinguda i creixent–

valor per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.

Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per a l’exercici 2012?

Estem reorganitzant el nostre portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i refo-

rçar el rol industrial en els projectes en què participem. Ens interessa molt poder consolidar financerament les

participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de valor

i sinèrgies dins del Grup.

Així mateix, contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de

finançament de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nos-

tre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la selectivitat

dels actius en què invertim.

Quines expectatives té per a l’exercici 2012?

Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveni-

ments en l’àmbit macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa pensar que ho seguirà sent

en els pròxims mesos. Tots aquests elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de la crisi i, en

conseqüència, les previsions amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes

d’autopistes.

La companyia seguirà buscant projectes de creixement inorgànic que permetin ampliar la seva cartera amb

actius que propiciïn valor per l’accionista.

EXTRACTE DE L’ENTREVISTA A FRANCISCO REYNÉS, CONSELLER DELEGAT

abertis.com

Av. Parc Logístic 12-2008040 Barcelona+34 93 230 50 00


autopistes telecomunicacions aeroports

informe anual 11

CARPETA_CAT.indd 1 16/03/12 20:23

informe anual grup abertis 2011 (català)

Documents