REPTE HABITATGE INCLUSIU

#reptehabitatge

DOCUMENT D’INFORMACIÓ I CONTEXT4rt trimestre de 2016

Què és habitatge inclusiu

El dret a l’habitatge està recollit tant a la Constitució Espanyola com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, així com a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948.

En un moment en el què milers de persones cada dia estan perdent el seu habitatge habitual, tornen amb més força els debats sobre les polítiques d’habitatge. A la nostra societat disposar d’un pis en règim de propietat havia suposat una inversió de futur.

Tot i que encara roman en el nostre imaginari el desig de disposar d’un habitatge de propietat, la realitat s’imposa i provoca que hi hagi hagut un gir important en les tendències cap al lloguer, obligat, però al cap i a la fi cap al lloguer. Imposat per la situació, o no, ara se’ns obre un escenari diferent, el de demanda de lloguer.

El tret principal d’aquesta demanda és, però, que es tracti d’un lloguer assequible, com a conseqüència lògica de la caiguda dels ingressos de moltes famílies, i molt especialment de les famílies que el demanden.

Això és difícil de trobar en un país marcat per un parc de lloguer social públic insuficient, i per un parc privat que, sense cap tipus de regulació d’un límit del seu preu, només es mou a la baixa de preus tímidament i lentament i, de ben segur, sense arribar als nivells que moltes famílies necessiten.

Utilitzem el terme ‘habitatge inclusiu’ per referir-nos a habitatges de lloguer social destinats a persones que, per les circumstàncies personals o socials que viuen, requereixen de suport i/o acompanyament per poder accedir o mantenir-se en un habitatge.

Qüestions personals com la discapacitat o la drogodependència i qüestions socials com la pobresa, la pèrdua de feina, els desnonaments o l’augment del preu dels lloguers intervenen directament en la generació d’aquest important problema.

Es calcula que a Catalunya, avui es necessiten 230.000 habitatges de lloguer, dels quals 100.000 haurien de ser destinats habitatge d’inclusió. El Tercer Sector té uns 1.500 i atén unes 7.000 persones.

Declaració Universal de

Drets Humans de 1948

El dret a tota persona a un nivell adequat per a ella mateixa i la seva família,

alimentació, vestit,

habitatgeadequat, i a una millora de les condicions d’existència”

“

230.000són els habitatges de

lloguer que es calcula que avui es necessiten a

Catalunya, dels quals

100.000haurien de ser destinats

habitatge d’inclusió

Entre els perfils de persones més afectats, podem citar:

• Persones que pateixen pobresa severa

• Persones amb alguna discapacitat psíquica, física o sensorial

• Persones amb malalties de salut mental

• Nouvinguts i asilats

• Drogodependents

• Víctimes de violència de gènere

I entre els factors desencadenants d’aquesta problemàtica hi trobem:

• Rendes baixes i atur

• Desnonaments

• Parc de lloguer limitat

• Infrahabitatges i habitatges en risc

• Dificultats i manca informació per accedir a lloguer públic

• Augment preus del lloguer

• Pèrdua de feina

• Dificultats personals

Quan es donen aquests problemes, la vida de les persones canvia radicalment i es poden desencadenar situacions com ara:

• Manca d’integració social

• Afectacions a la salut / addiccions

• Afectacions psicològiques

• Deixar enrere fills / famílies

• Risc de violència / assetjament

?qui

Què és habitatge inclusiu

per què

efectes

?

!

?

vocabulari

!

vocabulariABC

Què és habitatge inclusiu

El repte d’habitatge inclusiu

L’objectiu del repte que planteja m4social és crear i/o adaptar eines ja existents de tecnologia mòbil que facilitin la intervenció dels professionals i els processos lligats a la captació, la gestió, l’adaptació i el manteniment de l’habitatge per part de les entitats i les persones que participen de les iniciatives que promouen l’habitatge inclusiu.

Per tal de saber exactament quines són les àrees on l’habitatge inclusiu necessita més suport, m4Social va reunir algunes de les entitats socials i ONG que gestionen parc d’habitatge d’inclusió a Catalunya per posar en comú els principals desafiaments que afronten. Aquests són els subtemes principals del repte d’habitatge inclusiu:

Captació d’habitatge

• Sensibilitzar la població sobre els pisos buits

• Donar garanties per animar les persones a cedir el seu habitatge a lloguer social (pagaments fiables, manteniment adequat de l’habitatge, reconeixement, etc.)

• Rehabilitació d’edificis que podrien servir per habitatge inclusiu

• Detecció d’habitatges buits

• Captació de nou habitatge del parc privat (per no dependre tant de cessions d’organismes públics)

Millora de les persones

• Integració: arribar a un nou barri sense conèixer ningú no sempre és fàcil. Eines que facilitin la integració al nou barri i serveis i la relació amb el veïnat, crear xarxes de col·laboració, etc

• Millora i superació personal: eines de suport psicopedagògic que acompanyin en el procés d’arribada i de millora continuada de la seva situació.

• Soledat i aïllament.

Pobresa energètica

• Consums alts d’alguns usuaris en lloguer social que després els costa de poder pagar. Mecanismes de control i de sensibilització respecte de consums de llum, gas i aigua.

• Dificultats per mantenir uns mínims estàndards de confort energètic a la llar.

• Dificultats d’accés a xarxes wifi per motius econòmics,, el què provoca un engrandiment de l’escletxa digital.

Comunicació serveis

• Millorar la comunicació entre usuaris i educadors socials/entitats, per fer el seguiment i per fer gestions (pagaments, reparacions, incidències etc.).

• Gestió de voluntaris (com enfocar les tasques a persones que volen ajudar)

• Cooperativisme

Accés a finançament

• Per rehabilitació i manteniment d’edificis

• Per l’entitat, per recaptar fons per poder seguir fent la seva activitat.

• Crowdfunding per projectes i activitats socioeducatives amb els usuaris de lloguer social.

#reptehabitatge

1

2

3

4

5

El repte d’habitatge inclusiu

A partir d’aquí, els inscrits al repte participaran en dues jornades de co-creació amb les entitats socials i altres professionals, a les què tindran lloc converses que creiem indispensables per tal de desenvolupar idees, projectes i solucions tecnològiques mòbils que tinguin sentit i donin resposta de forma innovadora a alguns d’aquests problemes que afronta l’àmbit de l’habitatge inclusiu.

Aquestes jornades seran el 8 i el 30 de novembre de 17h a 19h al Mobile World Centre Barcelona (plaça Catalunya-portal de l’Àngel). En tot aquest procés, els inscrits maduraran la seva proposta i presentaran un prototip el dia de la final, el 20 de desembre. Un jurat avaluarà tots els projectes i n’escollirà els tres millors.

Aquest tres guanyadors, podran testejar el seu prototip de la mà de les entitats d’habitatge inclusiu i podran avaluar-ne l’impacte social que genera (important per atraure possibles inversors). A més a més, els guanyadors rebran un acompanyament de tres mesos de la mà de la Fundació Ship2b per poder desenvolupar la seva idea i model de negoci i accedir a finançament.

D’altra banda, els tres projectes guanyadors podran assistir al congrés de startups 4YFN al marc del Mobile World Congress que es celebra a Barcelona del 27 de febrer al 2 de març de 2017

#reptehabitatge

Com s’actua per l’habitatgeinclusiu

Sense una política d’habitatge ben fonamentada i estable en el temps ha estat, és i serà molt difícil aconseguir l’òptim d’equitat d’un habitatge digne per a tothom. L’orientació dels darrers anys de les polítiques d’habitatge cap al foment de la compra, el deficitari sistema d’ajudes a les persones, el percentatge insuficient del PIB destinat a la protecció social i a l’habitatge social al nostre país, no ens ho posa fàcil.

Parcs socials (públics o no, però sempre de lloguer), sistema d’ajuts personalitzats, estímuls fiscals als operadors sense ànim de lucre o condicions de finançament menys proclius al escalfament de la demanda són instruments del bagatge polític de la majoria de països europeus.

Catalunya compta amb uns 65.000 habitatges de lloguer assequible, propiciats d’una manera o altra per les administracions públiques, és a dir, un 2% del parc total, molt insuficient per les necessitats actuals i molt per sota del 20% de mitjana europea.

Les polítiques actuals per l’habitatge inclusiu no són suficients per poder fer front a la necessitat d’accés a lloguer social (per sota dels preus de mercat) que tenen els col·lectius vulnerables.

Si ens preguntem el perquè de la feblesa de l’oferta pública d’habitatges de lloguer o de foment del lloguer social, trobarem segur raons profundes:

• Polítiques d’habitatge adreçades històricament cap al foment de la compra.

• Promoció pública d’habitatges també destinats a la compra.

• Dificultats de finançament de la promoció de lloguer.

• Fiscalitat no estimuladora de l’oferta de lloguer.

• Dificultats per gestionar el parc públic per manca de proximitat al llogater.

• Riscos d’acumulació de morositat si no s’acompanya la gestió amb el seguiment social.

• Dificultats per atendre la demanda segons priorització geogràfica. En general les persones i famílies tenen una xarxa de suport més localitzada, cosa que provoca dificultats per a la mobilitat.

• Manca de planificació de l’habitatge com un bé o un equipament públic. No s’ha fet la reflexió ni la planificació que s’ha fet en altres àrees (ex: salut)

I, a més, si analitzem el comportament del parc públic avui existent a Catalunya, hi trobarem mancances importants de gestió:

• Falta d’organització i planificació de les necessitats reals.

• Manca d’assumpció del seu rol com a propietaris del parc d’habitatge i de corresponsabilització junt amb les famílies.

• No es facilita la implicació i participació per part de les famílies en la gestió del habitatge.

• Risc de cronificació de la pobresa.

• Manca d’un cens real de les persones que hi estan vivint.

• Dificultats administratives gairebé insalvables en els processos d’adjudicació o assignació dels habitatges.

• Desocupació d’una part important del parc (ex. uns 1.500 habitatges del parc de la Generalitat).

• Preus de lloguer amb taxes altes (repercussió de l’IBI, comunitat, etc.) que no s’adeqüen a les economies reals de les famílies.

Aquestes mancances comporten greus dificultats per a l’atenció de situacions de forta necessitat i urgència d’habitatge (desnonaments, insolvències, separacions, etc.). Alguns ajuntaments disposen de Mesa d’emergències, però tots pateixen de manca d’habitatges suficients per proveir-ne en situació d’urgència als habitants del seu municipi. Per suplir aquests dèficits, la Generalitat ha establert també una Taula d’Emergències.

Que fan les entitats que gestionen habitatge inclusiu

Hi ha entitats que gestionen el parcs d’habitatges adreçats a aquests col·lectius. Aquests habitatges poden ser propietat de les entitats, cedits per empreses o privats, o del parc públic d’habitatge, amb qui col·laboren.

Les entitats que es dediquen a l’habitatge inclusiu fan diferents tasques:

• Busquen i capten nous habitatges i també es preocupen de trobar finançament

• Gestionen els habitatges de lloguer social (lloguers, incidències, manteniment)

• Fan seguiment dels usuaris de lloguer social (reintegració, adaptació al nou barri, formació i feina...) en coordinació amb els serveis socials locals.

• Rehabiliten habitatges que no són habitables per reformar-los i poder-los destinar a lloguer social

Les que participen directament en aquest repte són:

A Espanya s’estima que hi ha

més d’un 11% del parc immobiliari buit, uns

3,5 milions de pisos.

Algunes dades

d’aquests, aproximadament

2 milions necessiten reformaper fer-los habitables

A Catalunya només el 2% dels

habitatges són públics o del tercer sector.

A Europa, el lloguer social

representa el 20%

A Catalunya hi ha 48.454 casos de mal allotjament:

Persones sense sostre: 5.433Persones sense habitatge: 8.634

Persones a habitatges insegurs: 26.705Persones a habitatges inadequats: 7.682

Es calcula que a Catalunya hi ha

45.261 habitatges desocupats després de

procediments d’execució hipotecària

El 90% dels casos de sense sostre i sense habitatge a Catalunya es

concentren a les ciutats més grans

La tendència que es

preveu és que els casos

de mal allotjament...

- es mantinguin (46,8%) - augmentin (44,7%), - disminueixin (8,5%)

Segons les entitats, aproximadament el 90% de les persones que necessiten

habitatge inclusiu a Catalunya tenen

telèfon mòbil

D’aquests, es calcula que un 40% té un

smartphone, però la majoria

probablement no tenen dades d’internet

Les entitats es preocupen sobre tot per

l’augment de persones en habitatge

insegur, i també per les polítiques d’habitatge, com ara:

- Manca d’habitatge social i les dificultats d’accés- L’elevat preu de l’habitatge

A aquests s’haurien de sumar el pisos de propietat privada que romanen buits per

altres causes, com ara l’especulació immobiliària

+

Iniciatives

Aquestes són algunes iniciatives existents que hem detectat i que, tot i no abordar tots els principals desafiaments exposats d’aquest repte o no donar una resposta amb tecnologia mòbil, ens criden l’atenció i creiem que val la pena que les coneguem:

Captació d’habitatge

• Casastristes.org: web per geolocalitzar i visibilitzar cases buides

Cohabitatge

• ‘Asociación Jubilares’: comunitats autogestionades per persones grans

• Kollektivhus: associació nacional de Suècia de co-habitatge

Atraure finançament i donatius:

• Arrels Fundació: com recavar després de fer pedagogia

• Goteo.org: plataforma de crowdfunding

Construir comunitat

• Next Door: app de xarxa social, per construir comunitat al barri

• EveryBlock: web per construït comunitat i convidar a la participació

Tot i que la problemàtica de les persones sense sostre s’allunya una mica de l’objectiu del repte d’habitatge inclusiu, és el focus de moltes aplicacions arreu del món.

• App Arrels Fundació: localització de persones sense sostres

• We Shelter: app per localitzar persones sense sostre a nova York i possibilitat de fer donatius directes a persones

• The Helping Hand Club: app que apropa Uber als sensesostre a EUA, perquè puguin arribar a un lloc segur, centres mèdics, entitats que ofereixen menjar/sostre/atenció... Street Link: localitzador de persones sense sostre que fa servir les dades per després donar-los serveis i ajuda

• We Count. Una app per a fomentar la comunicació entre persones sense sostre i persones que volen ajudar al mateix àmbit local

• Askizzy: web d’ajuda a persones sense sostre (o en risc de ser-ho) a trobar els serveis que necessiten

• Invisiblepeople.tv: Projecte per visibilitzar les persones sensesostre. Similar a Homeless GoPro.

Darreres notícies

“Barcelona es la ciudad más cara para alquilar una vivienda”, Europa Press

BBVA cede a la Generalitat 1.800 pisos para alquilersocial”, El País

L’impost de pisos desocupats recaptarà almenys 14 milions, El Punt Avui

“El nou Pla per al Dret a l'Habitatge de Barcelona (2014-2020 / 2016-2026) proposa doblar la

quantitat d'habitatge assequible per intentar apropar-nos als estàndards europeus”, Ajuntament

de Barcelona

Programa de cessió d’habitatges buits, per incloure’ls dins del parc de lloguer social,

Ajuntament de Barcelona

“Acuerdo por una nueva Ley de Emergencia Social catalana”, La Vanguardia

“La demanda de habitaciones en alquiler crece un 50% en solo un año”, El economista

“La Unió Europea no impulsarà un Pla d’Acció per acabar amb el sensellarisme”, Social.cat

Les aplicacions que (només) identifiquen els sensesostre de NY agredeixen i estigmatitzen,

Huffington Post

“Hoy alquilar no es una opción viable”, La Vanguardia

“Dónde están las viviendas vacías de Catalunya”, La Vanguardia

El ‘Consorci de l’Habitatge del AMB’ destinará másde 7 millones de euros a la rehabilitación de

edificios y viviendas, La Vanguardia

El govern aprova la llei del dret d’habitatge que esquiva la suspensió del TC, VilaWeb

Referències

TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA i FUNDACIÓ HÀBITAT 3

“La contribució del Tercer Sector al lloguer Social”. Debats Catalunya Social. Núm 44 (gener 2016)

http://habitat3.cat/sites/default/files/dossier_habitatge_social_web_0.pdf

“Un parc d’habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya”:

http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/dossier_un_parc_dhabitatges_de_lloguer_social_

una_assignatura_pendent_a_catalunya_0.pdf

“Necessitats d’habitatge social a Catalunya”:

http://habitat3.cat/necessitats-dhabitatge-social-catalunya

DEPARTAMENT DE TERRITORI. GENERALITAT DE CATALUNYA

“Quantificació i distribució territorial de la població mal allotjada a Catalunya”:

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/estadistica/estadistiques_dhabitatge/Mal_all

otjament/Mal_allotjament_2015.pdf

AGÈNCIA HABITATGE CATALUNYA

“Memòria 2015”

http://agenciahabitatge.gencat.cat/wps/wcm/connect/642af0c8-0d71-4430-8d82-

f7f2729c7a0b/MEM%C3%92RIA+2015+-+DEF2.pdf?MOD=AJPERES

“Informe de quantificació i distribució territorial de la població mal allotjada a Catalunya”:

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/estadistica/estadistiques_dhabitatge/Mal_all

otjament/Mal_allotjament_2015.pdf

FUNDACIÓ ARRELS

Una iniciativa de: Amb el suport de:

Amb la col·laboració de: Idea original de: