INFORMACIÓ I BENVINGUDA

ALS RESIDENTS

Servei de Medicina Intensiva Hospital del Mar

2010

Presentació Amb l’elaboració d’aquest dossier esperem que tingueu una guia útil en els primers passos per l’Hospital i pel Servei de Medicina Intensiva. Aquest document vol completar la informació general facilitada per la comissió de docència en el llibre d’acollida del resident. Està dirigit essencialment als residents que arribeu al nostre servei. És probable que detectis alguna mancança en el contingut d’aquest document, per això et demano que, al final del primer any de residència, em diguis quina informació creus que pot ésser útil per als residents que vindran en propers anys.

Tutor: qui és? Per a què serveix? El tutor de residents és un membre del servei, generalment un adjunt, que està designat pel cap de servei, amb l’objectiu de realitzar unes funcions específiques de tutelar i vetllar per la vostra formació. Actualment la Dra. Antònia Vázquez és la tutora de residents del Servei de Medicina Intensiva. Les funcions pròpies del tutor són les següents:

• Referent – Interlocutor Acolliment Informació Element de contacte per resoldre dificultats Drets dels residents

• Organitzativa Planificació de la formació

• Promoure la implicació de tot el servei en el programa de formació dels metges especialistes en formació

• Fomentar l’activitat docent i investigadora de l’especialista en formació • Afavorir la responsabilització progressiva en la tasca assistencial • Supervisió

Coneixements, Actituds, Activitat investigadora. Realització del programa Activitat docent del centre

• Avaluació De l’especialista en formació Autoavaluació del propi tutor

• Formació continuada com a tutor

Membres del servei

* Cap de Servei Dr. Jose Felipe Solsona Durán * Cap de Secció Dr. Francisco Alvarez Lerma * Cap Clínic Dr. Joan Nolla Salas * Adjunts Dra. Immaculada Albert Bonamusa Dra. Antònia Vázquez Sánchez Dra. Yolanda Díaz Buendía Dra. Maria Pilar Gracia Arnillas * Adjunts de Guàrdia Dr. Santiago Garrido Pérez

* Residents R 5. Dra. Ana Zapatero Ferrándiz R 4. Dra. Susana Hernández Marín R 3. Dra. Anna Rey Pérez R 2. Dra. Irene Dot Jordana R 1. Dr. Andrés Villasboa Vargas * Cap d’Àrea Sra. Rosa Balaguer Blasco * Secretària Sra. Marta Gas Amat

Pla Docent

Teòric Programa de Formació Complementària El Programa de Formació Complementària és una formació truncal que consta de diversos cursos repartits en 3 anys que es faciliten i aconsellen a tots els residents sigui quina sigui la seva especialitat. Algun d’aquests cursos són obligatoris (p.e. Suport Vital Bàsic). Els temes que es tracten (habilitats comunicatives, metodologia científica,…) són generals i de gran interès per a totes les especialitats. El servei recomana als residents seguir els cursos. El programa es pot consultar a la web de l’IMAS. Més endavant us facilitaran informació detallada del calendari i la inscripció. A més, compta com a crèdits de doctorat. Sessions − Posar al dia

Tots els dijous a les 10 h, a excepció de períodes de vacances. Es tracta d’actualitzacions mitjançant revisió bibliogràfica de temes d’interès de l’especialitat. Les realitzem els membres del Servei, tant adjunts com residents i, ocasionalment, persones alienes al Servei.

− Mortalitat Quinzenal. Dimecres a les 10 hores. Revisió a fons de les morts no esperables i d’alguns processos assistencials.

− Bibliogràfica Quinzenal. Dimecres a les 10 hores. A càrrec dels metges del servei, Adjunts i Residents.

− Anatomo-clínica Un cop al mes, el tercer dilluns de mes, a les 9 hores, a excepció de períodes de vacances. Es tracta de valorar la correlació clinico-patològica dels pacients dels que disposem d’estudi necròpsic.

− Residents Dilluns a les 16 hores. Repàs teòric, fonamentalment de fisiopatologia. Preparat per un resident per als altres residents, amb la presència d’algun metge d’staff, per solucionar dubtes si s’escau.

− Sessió General Hospitalària Un cop al mes. Dimarts, a les 15’30 hores. Posada al dia en temes d’interès general.

− Cicle de Conferències per a Residents de l’IMAS Mensual d’Octubre a Maig. Dimecres a les 14’30 hores. Conferències magistrals a càrrec de metges de reconegut prestigi en temes escollits pels propis residents.

Llibres A l’annex I hi ha el programa de formació teòrica de l’especialitat, adaptat del programa oficial, per tal de que tingueu una guia d’estudi. És important introduir-vos en l’hàbit de la lectura científica. Creiem que en aquest moment la formació ha d’anar dirigida a llibres de l’especialitat. Recomanem especialment:

- Guyton - Rippe - Hall - Civetta - Harrison Existeixen manuals pràctics que poden ser d’interès en consultes urgents i momentànies, però no poden substituir les lectures dels textos de referència: - Marino - Rippe Revistes Les revistes són una font d’informació imprescindible per estar al dia, creiem que han de ser consultades en les situacions en les que necessitem aprofundir en un tema concret. En aquesta situació és on obtindrem el màxim rendiment. També, més endavant, com a lectura habitual per estar al dia. En el manual del resident i en la biblioteca podreu obtenir un llistat de totes les revistes de les que disposa l’hospital. Les revistes de més interès són: - Medicina Intensiva - Intensive Care Medicine - Critical Care Medicine - American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine - Chest - Circulation - Journal of Trauma - Medicina Clínica - Clinical Infectious Diseases - New England Journal of Medicine - Journal of American Medical Association Informació Online No oblideu que moltes revistes es poden consultar via internet. Mitjançant la Intranet o la pròpia Biblioteca tenim accés electrònic gratuït a la majoria de revistes d’interès per a la nostra especialitat. A més hi ha gran quantitat de webs relacionades amb l’especialitat, inicialment et poden ser d’interès les webs de les societats catalana i espanyola de medicina intensiva: www.socmic.org www.semicyuc.org Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica Un cop al mes, hi ha una sessió de la SOCMIC on es posa al dia algun tema d’interès de l’especialitat. Habitualment es fa el 2on. Dimarts de mes, a les 19 hores: l’assistència no és obligatòria però si molt recomanable. Jornada de Residents: un cop l’any s’organitza des de la SOCMIC una “Jornada de Residents” que ocupa un dia complert amb actualització en diversos temes de l’especialitat. Hi assisteixen sempre els residents de tercer, quart i cinquè any; els de primer i segon any, depenent de les necessitats del servei per on estiguin rotant.

Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias També la SEMICYUC organitza un cop l’any unes Jornadas Educacionales per a residents de medicina intensiva, a Madrid, en les que a més del programa teòric, és obligatori per a tots els assistents presentar un cas clínic. Hi assisteix habitualment el resident de quart any. Cursos Encara que és impossible garantir l’assistència a uns cursos concrets en el termini de 5 anys, tots els residents de Medicina Intensiva realitzen, com a mínim, algun curs dels següents temes: - Suport Vital Bàsic i Avançat - Ventilació Mecànica - Nutrició del pacient crític - Patologia infecciosa greu i/o actualització en antibiòtics - Atenció al pacient neurocrític - Donació i trasplantament d’òrgans - S’intenta que el resident d’últim any realitzi el curs d’instructor de Suport Vital Avançat. Nou projecte de formació teòrica a nivell de la SOCMIC A instàncies de la Societat Catalana de Medicina Intensiva, els tutors de Catalunya ens hem reunit i pensat que fóra bo que existís un programa comú a tots els hospitals, que es pogués seguir en format electrònic, amb alguna classe presencial i avaluacions anuals per tal de facilitar la presentació a l’examen europeu de l’especialitat a qui ho volgués fer. Aquest projecte es troba en una fase molt preliminar però la idea seria similar a la que segueix l’European Society of Intensive Care Medicine amb el seu programa CoBaTrICE (Compentency-Based Training in Intensive Care Medicine in Europe). Us informarem dels progressos.

Rotacions Els primers 2 mesos estareu al Servei de Medicina Intensiva per tal de fer-vos més fàcil l’adaptació a l’hospital, conèixer els que serem els vostres companys i familiaritzar-vos amb l’especialitat que heu escollit. Després, durant els següents 18 mesos de Residència, estareu en diferents especialitats (Medicina Interna, Pneumologia, Cardiologia, Digestiu, Neurologia, Urgències mèdiques, Cirurgia General i Anestesiologia). L’aprenentatge que us poden oferir en aquests serveis, us permetran en un futur molt pròxim exercir millor la vostra especialitat. Per tal d’aprofitar al màxim cadascun d’aquests períodes, hem arribat, amb els tutors de les diferents especialitats, a un acord de mínims en coneixements i en tècniques que haureu d’haver adquirit al finalitzar cadascuna de les rotacions. Al començar un període de rotació heu de presentar-vos al tutor de residents de l’especialitat corresponent. Ell us presentarà a la resta de membres del servei, us indicarà on tindrà lloc la vostra activitat en els propers mesos i us indicarà qui es el vostre facultatiu responsable. Qualsevol incident que tingueu durant la rotació ha d’anar dirigit al tutor de l’especialitat i al tutor de la vostra especialitat si ho creieu necessari. Tingueu sempre present la llista d’objectius de la rotació, us serà d’utilitat per dirigir la rotació fins aconseguir assolir els objectius.

Durant aquest període de 18 mesos, fareu principalment guàrdies al Servei d’Urgències; creiem que és una part fonamental de l’aprenentatge. Així mateix, fareu una o dues guàrdies al mes a UCI per tal de començar a familiaritzar-vos amb el pacient crític. Posteriorment us incorporareu plenament al Servei de Medicina Intensiva, on inicialment la vostra activitat estarà completament tutelada; la vostra responsabilitat en l’atenció al pacient, la realització de tècniques, la relació amb altres especialistes, amb les famílies i amb l’equip de treball, anirà augmentant amb l’objectiu de que durant el darrer any de formació, sigueu capaços d’assolir funcions de metge adjunt. Vegeu l’annex II: nivells de responsabilitat. Durant aquest període de 3 anys i mig, encara fareu varies rotacions més especialitzades, com a Unitat Coronària i a UCI - Traumatologia (rotació externa). També en aquest període hi ha temps per fer una rotació externa optativa (UCI de Cirurgia Cardíaca, UCI pediàtrica, etc.) Calendari de Rotacions Per tal d’optimitzar les rotacions de tots els residents de l’hospital hi ha una comissió que és la que estableix els calendaris. A l’annex III podreu veure el calendari de la vostra rotació. Objectius a assolir en cada una de les rotacions A l’annex IV podeu veure els objectius específics de cada una de les especialitats, signat per cada tutor i cap de servei corresponent. Per tal d’aconseguir un millor aprofitament de les rotacions, així com per detectar situacions susceptibles de millora, us demano que en parlem sempre que ho creieu necessari. Avaluació dels serveis per part dels residents L’avaluació dels diferents serveis per part dels residents és una eina que ens permet detectar les coses que no funcionen prou bé. Un cop identificat el problema podem fer modificacions, i posteriorment podem saber si les modificacions realitzades han resolt total o parcialment el problema. És per això que la comissió de docència està molt interessada en que tots els residents feu una avaluació dels diferents serveis en els que treballeu, incloent el vostre. A l’annex V hi ha el full que heu d’omplir cada vegada que finalitzeu una rotació i un cop cada 6 mesos quan esteu al servei definitiu; un cop omplert el podeu posar a la bústia de la comissió de docència. Llibre curricular Donada la nul·la utilitat pràctica del llibre curricular del resident proporcionat actualment pel Ministeri de Sanitat, i, a la vegada, el dret i l’obligació de portar un registre de l’activitat del resident, hem posat en marxa “El llibre curricular del resident” diferent a cada servei, intentant adequar-lo a les necessitats de cada especialitat. Probablement tindrà mancances, que esperem ens ajudeu a millorar. Trobareu el model a l’annex VI. A més us l’enviaré per e-mail per a que pugueu omplir-lo directament en l’ordinador. Periòdicament (mínim 2 cops al any) farem una revisió conjunta del registre de la vostra activitat per comprovar l’adquisició progressiva d’autonomia, així com detectar els aspectes més febles.

Programa oficial de l’especialitat A l’annex VII hi ha el programa oficial de l’especialitat elaborat per la Comissió Nacional i aprovat pel Ministeri de Sanitat i Consum; aquest, però, es va fer l’any 1984 i la seva idoneïtat és dubtosa, pel que esperem que en un futur proper es publiqui un nou programa, com està passant a la majoria d’especialitats; de totes formes, això pot quedar posposat fins que es concreti el projecte sobre troncalitat del sistema de formació de metges especialistes que actualment està desenvolupant el Ministeri.

Guàrdies En línies generals, durant els primers 12 mesos, realitzareu 3 guàrdies a Urgències i 2 a UCI. Durant els propers 8 mesos 2 guàrdies a Urgències i 3 a UCI. Posteriorment només a UCI, a excepció de les rotacions per Cirurgia General, Anestesiologia, Unitat Coronària i UCI de Traumatologia en que fareu el 50% de les guàrdies a UCI i el 50% al servei pel que roteu. Línies d’investigació El nostre Servei té vàries línies d’investigació actives: infeccions, sepsis greu, fongs, weaning i bioètica. Els residents són convidats a participar activament en els treballs que hi ha engegats. A més a més, la proximitat amb l’I.M.I.M. facilita l’accés a altres línies i el fet d’endegar nous projectes. Existeix a més, la possibilitat de demanar una Beca al final de la Residència, amb un sou equivalent al cinquè any de Residència i compatible amb contracte de guàrdies.

Avaluació, Competència Clínica dels Residents A part de l’avaluació continuada en el dia a dia, tenim l’obligació d’avaluar amb puntuació numèrica els coneixements adquirits i les actituds. Tot i que pensem que això, ara per ara, no té cap repercussió en la vida professional futura, procurem fer-ho amb equitat i justícia, sabent que cap procés d’avaluació és perfecte, i tant el comportament com les actituds humanes són molt difícils d’avaluar. Al final del període de formació que, com sabeu, en la nostra especialitat és de 5 anys, existeix pels residents que comenceu a partir del 2008, la possibilitat de fer un examen voluntari, que tingui valor curricular; creiem que és interessant sobretot com a estímul per a l’estudi, imprescindible en aquest període. Dels residents de medicina intensiva esperem: honestedat, comportament ètic, responsabilitat, tracte respectuós cap als companys, els pacients i el seu entorn, capacitat d’aprendre de l’experiència, respostes apropiades a les situacions d’estrès i, és clar, il·lusió per aprendre. Esperem poder contagiar-vos aquests aspectes que no estan als llibres, així com saber crear el clima de confiança i respecte mutus que us permetin treure el màxim profit d’aquests anys de formació.

ANNEX I

Programa de formació teòrica

APARELL RESPIRATORI___________________________________ 1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA:

- Intercanvi gasós - Mecànica pulmonar - Control de la respiració - Corba de dissociació de l’hemoglobina - Shunt pulmonar - Espai mort

2. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA AGUDA 3. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA AGUDITZADA 4. OBSTRUCCIÓ VIA AÈRIA SUPERIOR 5. STATUS ASMÀTIC 6. SÍNDROME DE DISTRESS RESPIRATORI DE L’ADULT 7. EDEMA PULMONAR NO CARDIOGÈNIC 8. HEMORRÀGIA PULMONAR 9. SEMIOFEGAMENT 10. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA NEUROMUSCULAR 11. I.R.A. PER INHALACIÓ DE GASOS 12. BRONCOASPIRACIÓ 13. AFECTACIÓ PULMONAR EN MALALTIES AUTOIMMUNES 14. ACCIDENTS DISBÀRICS 15. BRONCODILATADORS 16. MANEIG DE LA VIA AÈRIA, VENTILACIÓ MANUAL, INTUBACIÓ,

TRAQUEOSTOMIA 17. VENTILACIÓ MECÀNICA. GENERALITATS 18. FORMES DE VENTILACIÓ MECÀNICA SEGONS PATOLOGIA SUBJACENT 19. MONITORITZACIÓ INVASIVA I NO INVASIVA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA 20. RETIRADA DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA 21. PATOLOGIA PLEURAL. TORACOCENTESI. DRENATGE TORÀCIC. 22. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA TORÀCICA

SISTEMA CARDIOCIRCULATORI. HEMODINÀMIA________________ 1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA

- Determinants de despesa cardíaca - Principi d’Starling - Mecanismes de control de la circulació - Transport i consum d’Oxigen

2. REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR AVANÇADA 3. INTERPRETACIÓ DE DADES HEMODINÀMIQUES 4. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA 5. COR PULMONALE AGUT I CRÒNIC 6. SHOCK. FISIOPATOLOGIA 7. SHOCK CARDIOGÈNIC

8. SHOCK HIPOVOLÈMIC 9. SHOCK SÈPTIC 10. TAPONAMENT CARDÍAC 11. TROMBOEMBOLISME PULMONAR 12. EDEMA AGUT DE PULMÓ 13. ANGINA INESTABLE 14. INFART AGUT DE MIOCARDI 15. DISSECCIÓ AÒRTICA 16. FIBRINOLÍTICS 17. DROGUES VASOACTIVES 18. EMERGÈNCIA HIPERTENSIVA 19. PATOLOGIA CRÍTICA DE L’EMBARÀS 20. ARÍTMIES I ANTIARÍTMICS. CARDIOVERSIÓ 21. TRASTORNS DE CONDUCCIÓ. MARCAPASSOS TRANSITORI 22. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA CARDÍACA I VASCULAR MAJOR

NEUROLOGIA________________________________________________ 1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA

- Regulació del flux cerebral i de la pressió intracranial 2. HIPERTENSIÓ INTRACRANIAL 3. TÈCNIQUES DE MONITORITZACIÓ 4. COMA. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I MANEIG. 5. CONVULSIONS. STATUS EPILÈPTIC. 6. PATOLOGIA VASCULAR CEREBRAL CRÍTICA. 7. TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC 8. MORT CEREBRAL 9. POLINEUROPATIES I MIOPATIES AMB RISC VITAL 10. RECONEIXEMENT I MANEIG DE SÍNDROMES DE DEPRIVACIÓ 11. MANEIG POSTOPERATORI NEUROQUIRÚRGIC

METABOLISME / ENDOCRINO_________________________________ 1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA

- Equilibri hidroelectrolític - Equilibri àcid-base - Requeriments energètics

2. TRASTORNS EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC: Na, K, P, Ca, Mg. 3. TRASTORNS EQUILIBRI ÀCID-BASE 4. COMPLICACIONS AGUDES DE LA DIABETIS: Cetoacidosi diabètica, coma

hiperosmolar, hipoglicèmia 5. COMA MIXEDEMATÓS 6. TIROTOXICOSI

7. SHOCK ADRENAL 8. FEOCROMOCITOMA 9. HIPOTÈRMIA 10. HIPERTÈRMIA MALIGNA / COP DE CALOR 11. NUTRICIÓ PARENTERAL 12. NUTRICIÓ ENTERAL

RENAL______________________________________________________ 1. FISIOLOGIA FUNCIONALISME RENAL 2. INSUFICIÈNCIA RENAL AGUDA 3. COMPLICACIONS DE LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA 4. NEFROTOXICITAT. AJUST DE FÀRMACS EN INSUFICIÈNCIA RENAL 5. TÈCNIQUES DE DEPURACIÓ EXTRARRENAL

DIGESTIU__________________________________________________ 1. FISIOLOGIA DE LA FUNCIÓ HEPÀTICA 2. ABDOMEN AGUT 3. HEMORRÀGIA DIGESTIVA 4. PANCREATITIS AGUDA GREU 5. MEGACÒLON TÒXIC 6. CIRROSI HEPÀTICA COMPLICADA: Encefalopatia hepàtica, descompensació

ascíticaedematosa, insuficiència hepatocelular 7. HEPATITIS FULMINANT 8. HEPATOTOXICITAT. AJUST FÀRMACS EN INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA 9. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA ABDOMINAL COMPLICADA

HEMATOLOGIA______________________________________________ 1. FISIOLOGIA I ALTERACIONS DE L’HEMOSTÀSIA 2. ANÈMIA AGUDA. HEMÒLISI 3. UTILITZACIÓ D’HEMODERIVATS 4. COAGULACIÓ INTRAVASCULAR DISSEMINADA 5. ANTICOAGULANTS

INFECCIONS________________________________________________ 1. PROFILAXI I VIGILÀNCIA DE LA INFECCIÓ A UCI 2. MENINGITIS. ENCEFALITIS. 3. PNEUMÒNIA. 4. INFECCIONS DEL TRACTE URINARI 5. PERITONITIS 6. INFECCIONS DE PARTS TOVES 7. INFECCIONS GREUS DE LA VIA AÈRIA ALTA 8. ENDOCARDITIS 9. SEPSIS 10. PARTICULARITATS DE LES INFECCIONS DE L’IMMUNODEPRIMIT 11. SÍNDROME IMMUNODEFICIÈNCIA ADQUIRIDA 12. SÍNDROME DEL SHOCK TÒXIC 13. BOTULISME 14. TÈTANUS 15. ESPECTRE GENERAL DELS ANTIBIÒTICS I LA SEVA DOSIFICACIÓ 16. SÍNDROME DE RESPOSTA INFLAMATÒRIA SISTÈMICA 17. FRACÀS MULTIORGÀNIC TOXICOLOGIA_______________________________________________ 1. FISIOPATOLOGIA DE LES INTOXICACIONS 2. MANEIG GENERAL DE L’INTOXICAT 3. PSICOFÀRMACS, SEDANTS I ANTIDEPRESSIUS 4. ANALGÈSICS I ANTIINFLAMATORIS 5. ALTRES INTOXICACIONS FARMACOLÒGIQUES 6. DROGUES D’ABÚS 7. ALCOHOLS I GLICOLS 8. CÀUSTICS 9. GASOS 10. DISSOLVENTS ORGÀNICS 11. INSECTICIDES, HERBICIDES, RODENTICIDES 12. METALLS 13. PICADURES D’ANIMALS 14. PLANTES I BOLETS

TRAUMATOLOGIA____________________________________________ 1. VALORACIÓ DEL POLITRAUMATITZAT 2. REANIMACIÓ DEL POLITRAUMATITZAT 3. TRANSPORT DEL POLITRAUMATITZAT 4. TRAUMATISME TORÀCIC 5. TRAUMATISME ABDOMINAL

6. TRAUMATISME PÈLVIC 7. SÍNDROME D’AIXAFAMENT 8. SÍNDROME COMPARTIMENTAL 9. LESIONS MEDUL·LARS 10. EMBÒLIA GREIXOSA 11. VALORACIÓ DEL CREMAT 12. ELECTROCUCIÓ FARMACOLOGIA_____________________________________________ 1. CONCEPTES BÀSICS DE FARMACOLOGIA CLÍNICA 2. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES de les drogues habitualment utilitzades a

UCI 3. MECANISMES D’ACCIÓ, METABOLITZACIÓ I ELIMINACIÓ de les drogues

habitualment utilitzades a UCI 4. SEDACIÓ I ANALGÈSIA DEL PACIENT CRÍTIC 5. RELAXANTS MUSCULARS 6. ANESTÈSICS LOCALS 7. INDICACIÓ DE MONITORITZACIÓ DE NIVELLS PLASMÀTICS TRASPLANTS_______________________________________________ 1. LEGISLACIÓ VIGENT 2. MANTENIMENT DEL DONANT CADÀVER 3. PRINCIPIS GENERALS DEL MANEIG POSTOPERATORI DEL TRASPLANTAT MISCEL·LÀNIA_______________________________________________ 1. ESCALES DE GRAVETAT 2. CRITERIS D’INGRÉS 3. MÈTODES DE CONTROL DE QUALITAT 4. LIMITACIÓ TERAPÈUTICA / OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA 5. CONSENTIMENT INFORMAT 6. PRINCIPIS BÀSICS DE BIOESTADÍSTICA 7. PRINCIPIS BÀSICS D’ORGANITZACIÓ EN CATÀSTROFES

ANNEX II

Nivells de Responsabilitat

Nivells de responsabilitat. La responsabilitat progressiva del resident Per garantir, durant el període de formació, un increment progressiu del grau de responsabilitat i una supervisió decreixent és necessari establir diferents nivells de responsabilitat, que es defineixen a continuació: Nivell 3. Nivell de menor responsabilitat. La tasca del resident consisteix a realitzar una correcta anamnesi i exploració física i plantejar l’orientació diagnòstica al seu metge responsable amb qui acordarà les exploracions complementàries i el tractament indicats. El resident realitza l’acte mèdic sota la supervisió directa de l’adjunt i/o resident major. Nivell 2. Nivell de responsabilitat intermedi. El resident té les mateixes funciones que en el nivell 1 però la supervisió pot ser indirecta, a criteri del metge adjunt. Nivell 1. Nivell de responsabilitat major. El resident pot realitzar actes mèdics sense necessitat de supervisió, sempre disposant d’aquesta possibilitat quan ho consideri adient. Grau de supervisió El metge resident requereix una supervisió decreixent segons avança en la seva formació. Aquest procés s’ha d’individualitzar atenent a les competències assolides i a la complexitat del pacient atès. S’estableixen, com a norma general, els següents nivells de responsabilitat i, en conseqüència, graus de supervisió: Resident de primer any: Nivell 3 de responsabilitat. Tots els actes mèdics, indicacions terapèutiques i informes d’alta es faran sota supervisió directa. Resident de segon any: S’inicia en nivell 3 i, progressivament, aniran assolint autonomia fins arribar a nivell 2 al final d’aquest any. Resident de tercer any: S’inicia amb nivell 2 per arribar a assolir el nivell 1 al final d’aquest any en les patologies i tècniques més prevalents. Resident de quart any: Nivell 2-1 depenent de la complexitat dels casos atesos. Resident de cinquè any: En general, durant tot aquest any, el nivell de responsabilitat serà el 1. Faran funcions d’adjunt, supervisant també l’actuació de residents de nivell 1.

ANNEX III

Calendari de Rotacions

PROGRAMA DE ROTACIONS RESIDENT MEDICINA INTENSIVA

PROMOCIÓ 2010-2015

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des 2009 UCI UCI NEU NEU CAR CAR URG2010URG PNE PNE M.I. M.I. M.I. M.I. M.I. M.I. DIG DIG CGRL2011CGRLANE ANE UCI UCI UCI UCI UCI UCI UCI UCI UCI 2012UCI UCC UCC UCI UCI UCI UCI UCI OPT*OPT*UCI UCI 2013UCI UCI UCI TRA TRAUUCI UCI UCI UCI UCI UCI UCI 2014UCI UCI UCI UCI UCI Abreviatures UCI: M. Intensiva NEU: Neurologia CAR: Cardiologia URG: Urgències PNE: Pneumologia M.I.: M. Interna - Infeccioses DIG: Digestologia CGR: Cirurgia General ANE: Anestesiologia UCC: Unitat Coronària TRAU: UCI Traumatologia i Cremats Hospital Vall d’Hebrón OPT: Rotació externa optativa (UCI pediàtrica, UCI postoperatori Cirurgia Cardíaca, Emergències extrahospitalàries,……..) El calendari de les rotacions es pot modificar segons les necessitats del Servei emissor i la disponibilitat del Servei receptor

ANNEX IV

Objectius específics de les rotacions

SERVEI Receptor: NEUROLOGIA CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: PRIMER CONEIXEMENTS:

- FISIOPATOLOGIA DE LA CIRCULACIÓ CEREBRAL I MECANISMES DE REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ INTRACRANIA L

- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DEL COMA - DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES CRISIS COMICIALS - DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA PATOLOGIA VASCULAR CEREBRAL - INDICACIONS DE TAC CRANIAL URGENT - ANATOMIA RADIOLÒGICA DEL TAC I RMN CEREBRAL - DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE MIOPATIES I POLINEUROPATIES QUE PODEN

CURSAR AMB INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA HABILITATS:

- PUNCIÓ LUMBAR - EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA BÀSICA - INTERPRETACIÓ BÀSICA DEL TC I RMN CEREBRAL

SERVEI Receptor: CARDIOLOGIA I UNITAT CORONÀRIA CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: CARDIOLOGIA 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: PRIMER PERÍODE ROTACIÓ: U. CORONÀRIA 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: TERCER CONEIXEMENTS:

- INTERPRETACIÓ ECG - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA

CARDÍACA - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES SÍNDROMES

CORONÀRIES AGUDES I LES SEVES COMPLICACIONS. - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DEL TAPONAMENT CARDÍAC - MANEIG DE FÀRMACS FIBRINOLÍTICS, VASODILATADORS I ANTIARÍTMICS - DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE LES ARÍTMIES I TRASTORNS DE CONDUCCIÓ I

EL SEU TRACTAMENT - INDICACIONS DE LA CARDIOVERSIÓ I DE MARCAPÀS TEMPORAL I DEFINITIU - INDICACIONS D’ECOCARDIOGRAMA - INDICACIONS DE CATETERISME URGENT I PROGRAMAT - INDICACIONS DEL BALÓ DE CONTRAPULSACIÓ

HABILITATS:

- EXPLORACIÓ FÍSICA - ECOCARDIOGRAFÍA BÀSICA - INSERCIÓ D’ELECTROCATÈTER

- MANEIG DEL SHOCK CARDIOGÈNIC - MANEIG DEL BALÓ DE CONTRAPULSACIÓ - PERICARDIOCENTESI

SERVEI Receptor: PNEUMOLOGIA CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: PRIMER CONEIXEMENTS:

- INTERPRETACIÓ DE LA RX TÒRAX - INTERPRETACIÓ DE LES PROVES FUNCIONALS RESPIRATÒRIES - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA

RESPIRATÒRIA AGUDA SEGONS ETIOLOGIA - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA

RESPIRATÒRIA CRÒNICA - FÀRMACS BRONCODILATADORS. FARMACOLOGIA I MANEIG - FONAMENTS I INDICACIONS DE LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA. - DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES INFECCIONS RESPIRATÒRIES EN

PACIENTS SENSE PATOLOGIA PRÈVIA I EN MPOC - FONAMENTS I INDICACIONS DE LA VENTILACIÓ NO INVASIVA - INDICACIONS DE LA FIBROBRONCOSCÒPIA. ANATOMIA ENDOSCÒPICA

HABILITATS:

- EXPLORACIÓ FÍSICA AP. RESPIRATORI - TORACOCENTESI EXPLORADORA I EVACUADORA - MANEIG VENTILACIÓ NO INVASIVA - RECONEIXEMENT ESTRUCTURES ANATÒMIQUES EN BRONCOSCÒPIA

SERVEI Receptor: MEDICINA INTERNA - INFECCIOSES CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 6 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: PRIMER - SEGON CONEIXEMENTS:

- RECONEIXEMENT DE LES GRANS SÍNDROMES EN MEDICINA I ELABORACIÓ DE DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES INFECCIONS MÉS FREQÜENTS EN PACIENT IMMUNOCOMPETENT I IMMUNODEPRIMIT

- INDICACIONS I INTERPRETACIÓ DADES DE LABORATORI - INDICACIONS I INTERPRETACIÓ EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES

HABILITATS:

- CORRECTA REALITZACIÓ HISTÒRIA CLÍNICA - CORRECTA REALITZACIÓ EXPLORACIÓ FÍSICA - RELACIÓ METGE - PACIENT, METGE - FAMÍLIA I EQUIP DE TREBALL

SERVEI Receptor: DIGESTOLOGIA CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: SEGON CONEIXEMENTS:

- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL HEMORRÀGIA DIGESTIVA I MANEIG SEGONS ETIOLOGIA

- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA PANCREATITIS AGUDA I LES SEVES COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS

- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT INSUFICIÈNCIA HEPATOCEL·LULAR AGUDA - MANEIG DE LA CIRROSI HEPÀTICA COMPLICADA (ASCITIS,

ENCEFALOPATIA...) - INDICACIONS DE L’ENDOSCÒPIA DIGESTIVA URGENT I PROGRAMADA - INTERPRETACIÓ BÀSICA RX ABDOMEN I TAC ABDOMINAL - FISIOPATOLOGIA DE LA HIPERTENSIÓ PORTAL - FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA SÍNDROME

HEPATORRENAL HABILITATS:

- COL·LOCACIÓ SNG I SENGSTAKEN - PARACENTESI DIAGNÒSTICA I EVACUADORA

SERVEI Receptor: CIRURGIA GENERAL CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: SEGON CONEIXEMENTS:

- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL ABDOMEN AGUT - MANEIG POSTOPERATORI C. TORÀCICA I ABDOMINAL NO COMPLICADA - RECONEIXEMENT I MANEIG DE LES COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS DE C.

TORÀCICA I ABDOMINAL MAJOR. - INDICACIONS DRENATGES TORÀCICS I ABDOMINALS - BALANÇ HIDROELECTROLÍTIC EN PACIENT POSTOPERAT - SISTEMÀTICA D’ATENCIÓ INICIAL AL POLITRAUMATISME

HABILITATS:

- MANEIG DE DRENATGES - PETITES CURES I SUTURES - EXPLORACIÓ FÍSICA INICIAL DEL POLITRAUMATITZAT

SERVEI Receptor: ANESTESIOLOGIA CENTRE: PARC DE SALUT MAR PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: SEGON CONEIXEMENTS:

- VALORACIÓ RISC ANESTÈSIC - FARMACOLOGIA DROGUES MÉS UTILITZADES EN ANESTÈSIA - MANEIG VIA AÈRIA - INDICACIONS I MANEIG ANALGÈSIA EPIDURAL CONTÍNUA - RECONEIXEMENT I MANEIG DE LES ALTERACIONS HEMODINÀMIQUES I

RESPIRATÒRIES PRODUÏDES EN CIRURGIA MAJOR. - POSTOPERATORI IMMEDIAT EN CIRURGIA COMPLEXA

HABILITATS:

- MANEIG VIA AÈRIA - ANESTÈSIA INTRADURAL - REANIMACIÓ INTRA I POSTOPERATÒRIA IMMEDIATA

SERVEI Receptor: UCI-TRAUMATOLOGIA I CREMATS CENTRE: HOSPITAL VALL D'HEBRON PERÍODE ROTACIÓ: 2 MESOS ANY DE RESIDÈNCIA: QUART

- OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL PACIENT NEUROTRAUMÀTIC - INDICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LA TÈCNICA DE MICRODIÀLISI - INDICACIONS I MANEIG DE LA HIPOTÈRMIA TERAPÈUTICA - REANIMACIÓ INICIAL DEL PACIENT GRAN CREMAT - MANEIG DE LES COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS DELS PACIENTS

CREMATS

ANNEX V

Full d’avaluació que ha d’omplir el resident

FULL D'AVALUACIÓ QUE HA D'OMPLIR EL METGE RESIDENT

Cognoms i nom: ____________________________________________________________

Especialitat: __________________________________Any de residència: ______________

Servei / Àrea avaluada Servei / Àrea: ______________________________________________________________

Centre _______________________ Període: nº de mesos ______________ any _______

Avaluació:

a) Capacitat docent de l'Àrea / Servei

o Insuficient o Suficient o Bé o Molt satisfactòria b) Interès docent del tutor de l’àrea avaluada (nom del tutor:________________)

Motivació: o Passiu o Poc motivador o Raonablement motivador o Engrescador Accessibilitat: o Mai o De vegades o Quasi sempre o Sempre Comunica: o Mal comunicador o Poc clar o Raonable o Bé Seguiment de l'aprenentatge: o Cap seguiment o Ocasional o Regular o Intensiu

c) Interès docent del tutor del resident (nom del tutor:____________________)

Motivació: o Passiu o Poc motivador o Raonablement motivador o Engrescador Accessibilitat: o Mai o De vegades o Quasi sempre o Sempre Comunica: o Mal comunicador o Poc clar o Raonable o Bé Seguiment de l'aprenentatge: o Cap seguiment o Ocasional o Regular o Intensiu

d) Interès docent del facultatiu responsable (nom del facultatiu: _______________)

Motivació: o Passiu o Poc motivador o Raonablement motivador o Engrescador Accessibilitat: o Mai o De vegades o Quasi sempre o Sempre Comunica: o Mal comunicador o Poc clar o Raonable o Bé Seguiment de l'aprenentatge: o Cap seguiment o Ocasional o Regular o Intensiu

e) Valoració de les activitats docents (sessions clíniques i altres activitats)

o Insuficient o Suficient o Bé o Molt satisfactori f) Compliment dels objectius en el programa de l'especialitat per l'Àrea avaluada

o Insuficient o Suficient o Bé o Molt satisfactori COMENTARIS Data: _____________

ANNEX VI

Model de llibre curricular per a residents de Medicina Intensiva

PARC DE SALUT MAR

SERVEI DE MEDICINA INTENSIVA

LLIBRE CURRICULAR DEL RESIDENT

Nom: Data inici formació MIR: Data acabament formació MIR:

LLIBRE CURRICULAR RESIDENTS DE MEDICINA INTENSIVA 1. ACTIVITAT ASSISTENCIAL: registre dels pacients atesos, amb el diagnòstic

principal i el nivell de responsabilitat. 2. HABILITATS TÈCNIQUES: registre de les tècniques efectuades, nivell de

responsabilitat i complicacions. 3. APRENENTATGE TEÒRIC: Assistència I preparació de sessions, assistència a

cursos i congressos. Assistència al programa comú complementari. Assistència a sessions de la Societat Catalana de Medicina Intensiva.

4. ACTIVITAT DOCENT: Col·laboració en classes pràctiques. Responsabilitat d’estudiants en rotació. Explicacions teòriques a residents en rotació.

5. ACTIVITAT CIENTÍFICA: col·laboració en treballs del servei (recollida de dades,…), comunicacions a congressos, publicacions, beques, tesina, projecte de tesis….

Nivells de responsabilitat. La responsabilitat progressiva del resident Per garantir, durant el període de formació, un increment progressiu del grau de responsabilitat i una supervisió decreixent és necessari establir diferents nivells de responsabilitat, que es defineixen a continuació: Nivell 3. Nivell de menor responsabilitat. La tasca del resident consisteix a realitzar una correcta anamnesi i exploració física i plantejar l’orientació diagnòstica al seu metge responsable amb qui acordarà les exploracions complementàries i el tractament indicats. El resident realitza l’acte mèdic sota la supervisió directa de l’adjunt i/o resident major. Nivell 2. Nivell de responsabilitat intermedi. El resident té les mateixes funciones que en el nivell 1 però la supervisió pot ser indirecta, a criteri del metge adjunt. Nivell 1. Nivell de responsabilitat major. El resident pot realitzar actes mèdics sense necessitat de supervisió, sempre disposant d’aquesta possibilitat quan ho consideri adient.

1a ACTIVITAT ASSISTENCIAL (afegir tantes fulles com calgui) Servei Nº Història Diagnòstic principal N. Resp

1b ASSISTÈNCIA EN GUÀRDIES D’URGÈNCIES Data Nivell Assistencial Nº pacients visitats N. Resp

1c ASSISTÈNCIA EN GUÀRDIES D’UCI Nº pacients Nº ingressos Nº consultes Data R (1-5) ingressats durant la guàrdia fora d’UCI

2. HABILITATS TÈCNIQUES Servei Nº Història Tècnica R / NR Complicacions

3. APRENENTATGE TEÒRIC

Assistència a sessions Servei Data Tema

Preparació i presentació de sessions

Servei/Lloc Data Tema

Assistència a Cursos

Data Lloc Curs

Assistència a Congressos Data Congrés

4. ACTIVITAT DOCENT 5. ACTIVITAT CIENTÍFICA Col·laboració en treballs del Servei Comunicacions a congressos nacionals Comunicacions a congressos internacionals Publicacions en revistes nacionals Publicacions en revistes internacionals Beques Projecte de tesina Projecte de tesis doctoral

ANNEX VII

Programa oficial de l’especialitat