1

Informació i actualització en l’orientació professional

(Grup de treball d’Orientació Professional

del Baix Ll. – Anoia)

2

L’orientació professional Nous reptes:

• Els sistemes educatius han de reaccionar amb coherència i flexibilitat a l’entorn econòmic canviant.

• La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària.

• L’opció majoritària és la prossecució d’estudis.

• Els estudis més valorats són els de Batxillerat.

• A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9 % i a Espanya el 37,5 %.

3

ELS ITINERARIS DE FORMACIÓ I EXPECTATIVES

D’INSERCIÓ LABORAL D’ALUMNE D’ESO DE

CATALUNYA

(Recerca realitzada pel GRET –Grup de Recerca Escola-Treball de l’ICE-UAB per encàrrec de la DGFP en el

marc del seminari Interreg III)

4

L’escola• És valorada com a molt

important per més del 90% de l’alumnat.

• Alhora, és considerada avorrida per més de la meitat.

• Els continguts són considerats “difícils” per un percentatge entre el 30 – 50%.

• L’institut els agrada sobretot com a espai de socialització entre iguals

5

L’orientació professional

• Intervenen contextos múltiples

• La institució escolar influeix relativament poc

• L’entorn proper té un paper més rellevant:– Família– Coneguts– “media”..

6

Treballar o estudiar ?

• En general, no volen treballar a curt termini ni preparar-se per a una inserció laboral ràpida.

• Volen estudiar batxillerat (desig també compartit per l’alumnat amb dificultats acadèmiques)

• Les famílies donen suport i reforcen aquestes tendències.

7

Projecte professional de futur

• Més de la meitat de l’alumnat no tenen definit un projecte professional de futur.

• Coneixen i prefereixen els itineraris formatius de batxillerat

• El seu univers professional es limitat (experiències del seu entorn) i es segueixen estereotips de classe social i gènere.

8

Valors en el treball

• Salari, condicions de treball i que la feina agradi (vocació)

• Escàs coneixement del món de l’empresa i del treball.

• Molts nois i noies guanyen diners en feines ocasionals però que estan desconnectades tant del món de l’empresa com dels seus interessos professionals de futur.

9

Preferències d’oficis• Rebuig majoritari cap a les

professions amb baix nivell de qualificació, sobretot les de “coll blau”

• Amb l’alumnat d’insuficiència formativa:– L’univers professional de les noies

és més restringit: perruqueria, venda i cambrera

– Els nois tenen preferències per oficis com: mecànic de cotxes, cambrer i paleta.

10

Els programes formatius adreçats a joves amb

insuficiència formativa• No són contemplats, per cap

col·lectiu, com a opció formativa vàlida i reconeguda per cercar una ràpida inserció en el món del treball. Es considera com a últim recurs.

• Són associats al col·lectiu de joves amb fracàs escolar i té una càrrega negativa davant els altres joves, professorat i la pròpia família.

11

• Opten per un nombre molt reduït d’opcions professionalitzadores

• Aquest col·lectiu és molt heterogeni. Les trajectòries acadèmiques poden haver estat desiguals. Les causes del fracàs poden ser diverses.

• Les actituds davant la formació i el treball tampoc són homogènies i fan precisa una hetereogeneitat d’accions i dispositius.

• Hi ha una franja d’alumnes que manifesta una gran desafecció i rebuig cap a qualsevol acció formativa, sobretot en joves d’ambients desestructurats i de precarietat econòmica.

L’alumnat amb insuficiència formativa

12

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica

La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària

• L’estat de benestar dóna la possibilitat de retardar la incorporació de la gent jove a la vida laboral.

Taxa activitat (16-19 anys). 1979: 50%2001: 25%

• La majoria dels joves que s’incorporen al treball en el període 1989-2001 tenen un nivell formatiu mig-alt

Llocs de treball creats a Espanya (1989-2001): 900.000

Situació formativa dels joves (16-24) contractats25%: Llicenciats50% Estudis secundaris

Font dades: Informe Manpower(4)

(4): www.manpower.es

13

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica

L’opció majoritària és la prossecució d’estudisLes circumstàncies socials i productives exigeixen

una formació.

6: Font: EUROSTAT432035487391EU15

382229465384Regne Unit

513645479697Suècia

534152478594Finlàndia

371828416684Portugal

332225296792Àustria

4721355780100Holanda

2226256687Luxemburg

342025357079Itàlia

35921427493Irlanda

461634558196França

452240566687Espanya

43815626992Grècia

482047488597Alemanya

453539407693Dinamarca

522039648593Bèlgica

18-24 ANYS24 ANYS22 ANYS20 ANYS18 ANYS16 ANYSPAÍS

Percentatge participació en l’educació dels joves de 16 a 24 anys (6)

14

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica

Els estudis més valorats són els de batxillerat

Hi ha d’altres vies que s’haurien de promocionar.

• A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9% i a Espanya el 37,5%.

7: Font: EUROSTAT

Percentatges de secundari superior (BTX) i de FP

57,642,4UE15

57,542,5Regne Unit

52,247,8Suècia

52,347,7Finlàndia

28,671,4Portugal

80,919,1Àustria

70,329,7Holanda

64,935,1Luxemburg

71,728,3Itàlia

25,474,6Irlanda

52,347,7França

37,562,5Espanya

46,753,3Grècia

71,728,3Alemanya

57,043,0Dinamarca

60,739,3Bèlgica

FPGeneralPAÍS

Repartiment d’alumnes conduint al nivell mitjà. Curs 1995/96 (7)

15

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica

Els estudis més valorats són els de batxillerat

(8) Font: EUROSTAT

• Un altre factor a considerar és el desfasament en les característiques educatives de la població entre 15 i 64 anys entre Espanya i Europa

UE

Espanya

Característiques educatives població 15-64 anys (8)

37,9%43,1%19,0%

59,7%15,8%20,5%

BAIXMIGNivell ALT

16

Millora de la qualitat dels recursos

Continguts adaptats a les necessitats personals, socials i econòmiques actuals

S’han de mantenir els objectius de l’ensenyament obligatori per tal d’assegurar els mínims culturals, com a base per a la realització personal del jovent i la seva integració com a ciutadans i ciutadanes

Han de motivar cap a la formació i el treball. Els aspectes relacionats amb el treball i la continuïtat formativa han d’anar adquirint una importància progressiva

17

Millora de la qualitat dels recursos

Canvis socioeconòmics

Exigències/demandes formatives que cal incorporar en la formació per a afavorir la ocupabilitat

Innovació tecnològica

Transformació

dels sistemes de producció i organització del treball

Ràpida

obsolescència de coneixements i habilitats

Adaptabilitat Flexibilitat Assumpció de

responsabilitats Capacitat de treballar en

equip: habilitats socials i de comunicació

Capacitat per la presa de

decisions i per a la resolució de conflictes

Capacitat i desig

d’aprendre Capacitat d’accedir i

processar la informació

Continguts formatius i

canvis socioeconòmic

s