informació europea digital

20
Mallorca Informació Europea Digital Septembre 2010 e-news

Upload: centre-balears-europa

Post on 10-Mar-2016

222 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Europe Direct Mallorca - Septembre 2010

TRANSCRIPT

Mallorca

Informació Europea DigitalSeptembre 2010

e-news

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010�

Índex

Notícies UE

Xarxa Informa

Agenda

3

16

18

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 �

NOTÍCIES UE

REPTES DEL TURISME SOSTENIBLE

El turisme de sol i platja continua essent un dels models turístics que més desplaçaments generen cada any. Però sabem que aquest model, mal getionat, suposa greus impactes econòmics, socioculturals i mediambientals. Un estudi publicat pel Grup per a un Turisme Sostenible presenta una sèrie de mesures pràctiques per combatre’ls.Les zones costaneres són el destí preferit dels viatgers; de fet, el mediterrani és el primer destí turístic del món amb més de 160 milions de visites. I és que el sol, el mar i les platges tenen un gran poder d’atracció amb la qual és difícil competir. Sigui com sigui, conclouen els experts, si el turisme costaner és gestionat deficientment, enfronta aquestes zones a tres grans impactes: els econòmics, els socioculturals i els mediambientals.Econòmicament, tot i l’efecte positiu a nivell local, es genera una forta inversió en infraestructures que acaben per canviar tant l’estructura del treball, com les activitats relacionades amb la indústria, l’agricultura i la pesca tradicionals; de manera que desapareixen les activitats històriques i es generalitzen els treballs de temporada, que influeixen directament en la disminució del poder adquisitiu i amb l’augment del cost de vida. Aquest aspecte té un impacte sociocultural. Els habitants han d’adaptar-se a les demandes del mercat turístic amb tota una sèrie de qüestions que porten cap a la pèrdua d’identitat, fenòmen que s’aguditza amb la pèrdua dels treballs tradicionals, convertint-los en un reducte per a l’admiració turística però que els allunya de la seva funció original. Finalment, des del punt de vista mediambiental, les conseqüències són moltes: urbanització i construcció excessives i desmesurades, limitació en les reserves d’aigua, augment del consum de totes les fonts d’energia (amb el conseqüent augment d’emissions de gasos contaminants), erosió costanera (dics, construcció de ports, etc.).Com a conseqüència de totes aquestes qüestions, el Grup per a un Turisme Sostenible, de la Comissió Europea, aposta per un turisme sostenible. El turisme pot ser impulsor del desenvolupament sostenible si és font de desenvolupament econòmic, avanços socials, intercanvi entre éssers humans, coneixement i valorització de les cultures i si és respectuós amb el medi ambient.D’acord amb un estudi publicat per aquest grup, els principals reptes a què s’enfronta el turisme i que ha de resoldre són: la reducció del caràter estacional de la demanda, la gestió de l’impacte del transport turístic, la millora de la qualitat dels llocs de treball del sector, el manteniment i el reforç de la prosperitat i de la qualitat de vida local, racionalitzar i minimitzar els recursos i la producció de fems, observar i valorar el patrimoni natural i cultural, l’accés a les vacances per tots, i finalment, la utilització del turisme com a placanca de desenvolupament sostenible.

Foto: Audiovisual Service - European Comission

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010�

NOTÍCIES UE

LLUM VERDA A L’ABSORCIÓ DE ÖGER TOURS PER THOMAS COOK

Thomas Cook absorbeix Öger Tours per 30 milions d’eurosLa UE ha admès finalment la proposta de compra d’Öger Tours per part de Thomas Cook, en considerar que aquesta fusió no tendrà un impacte negatiu sobre la competència del mercat comunitari.Öger Tours és un tour operador alemany especialitzat en paquets turístics (sobretot a Turquia) que ha estat absorbit per Thomas Cook, empresa que reforça així la seva presència en aquest país, un dels principals destins turístics pels europeus.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

La Directiva estableix els requisits mínims d´eficiència energètica dels edificis i els seus elementsLa Unió Europea (UE), per assolir el triple objectiu 20-20-20, modifica la Directiva 2002/91/CE concernent a l´eficiència energètica dels edificis reforçant-ne els aspectes més importants. La nova directiva estableix els requisits mínims d’ eficiència energètica que s’han d´aplicar per aconseguir uns nivells òptims de rentabilitat i, n’extén els àmbits d’aplicació a tots els edifics existents que portin a terme reformes importants. També preveu la creació d´incentius financers per fomentar l’ús d’ aquestes mesures.El 40% del consum total d’energia a la UE prové dels edificis. Per assolir el triple objectiu 20-20-20 (20% de reducció de CO2, 20% d´augment de l´eficiència energètica i aconseguir que el 20% de l’ energia procedeixi de fonts renovables), la UE ha modificat la Directiva 2002/91/CE.L’objectiu de la Directiva

NOVA DIRECTIVA RELATIVA A L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS EDIFICIS

Tot i que la fusió donarà lloc a solapaments horitzontals i verticals, Brussel•les considera que aquesta qüestió no impedirà els altres tour operadors accedir en igualtat de condicions al mercat, ja que empreses com TUI, REWE i FTI són també comptetitives. És a dir, hi ha un nombre suficient d’empreses rivals, amb productes diferents, de manera que això no influirà ni sobre els preus, ni sobre les capacitats dels actors dels mercats, ni sobre els consumidors.

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 �

NOTICIES UE

modificada és fomentar l´eficiència energètica dels edificis de la UE, tenguent en compte les condicions climàtiques exteriors i les particularitats locals, així com les exigències ambientals interiors i la rentabilitat cost-eficàcia.La nova Directiva fixa requisits en relació a :• El marc comú general d´una metodologia de càlcul de l´eficiència energètica integrada dels edificis o unitats de l´edifici. Un cop fixada, els Estats membre aplicaran aquesta metodologia tant a nivell nacional com local;• L’ aplicació de requisits mínims a l’eficiència energètica dels edificis nous, dels edificis existents que portin a terme reformes importants i, de les instal•lacions tècniques noves o que millorin les existents.• Plans nacionals per aconseguir que abans del 31 de desembre de 2020, augmenti el nombre d´edificis de consum d´energia quasi nul (és a dir,amb un nivell molt alt d’ eficiència energètica procedent, en gran mesura de fonts renovables). Tots els edificis nous ho han de ser.• La certificació energètica dels edificis o unitats de l’edifici. Els Estats membres establiran un sistema de certificació, que inclourà uns valors de referència per a que els propietariso arrendataris puguin avaluar l’ eficiència energètica de l’edifici.

En el cas de que es tracti d´un lloc freqüentat habitualment per públic, el certificat ha de ser exposat en un lloc visible.• La inspecció periòdica d´instal•lacions de calefacció i aire acondicionat. Després de cada inspecció s´entregarà un informe realitzat per experts qualificats al propietari /arrendatari amb el resultat de la inspecció realitzada, així com recomanacions, en cas de que fora necessari, per tal de millorar-la.La present Directiva estableix uns requisits mínims d’ eficiència energètica per aplicar als edificis. En cas que els Estats membres vulguin endurir aquests requisits o introduir mesures més estrictes, o poden fer, sempre i quan aquestes mesures siguin compatibles amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i ho notifiquin a la

Comissió.La transposició de la Directiva finalitza el 9 de juliol de 2012, poguent, els Estats membres, retrasar l’ aplicació d’algunes de les seves disposicions fins el 31 de desembre de 2015.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

nFo

to: A

udio

visua

l Ser

vice

- Eur

opea

n C

omiss

ion

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010�

NOTICIES UE

La Comissió ha escollit el municipi de les Illes Balears per mostrar una eina que facilita els serveis transfronterers i la lliure circulació de professionalsLa Comissió Europea (CE) ha donat la benvinguda al municipi de Lloret de Vistalegre a l’illa de Mallorca, que s’ha inscrit en el lloc 5000 al sistema d’Informació del Mercat Interior (IMI). Per tal de commemorar l’entrada a l’IMI, la Comissió ha editat un video promocional. El sistema IMI és una aplicació web que serveix a les administracions nacionals, locals i regionals per comunicar-se de forma fàcil i ràpida amb administracions d’altres països.Aquesta aplicació ha estat dissenyada per la Comissió amb la col•laboració dels Estats membres de la UE i és operativa des de novembre de 2008. El sistema IMI permet la cooperació administrativa en matèria de reconeixement de les qualificacions professionals i la prestació de serveis transfronterers en el marc de la Directiva de serveis.El sistema IMI ajuda als usuaris

UN VIDEO DE LA COMISSIÓ EUROPEA SOBRE LLORET DE VISTALEGRE MOSTRA ELS AVANTATGES DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ DEL MERCAT INTERIOR

a l’hora de:

• esbrinar amb quina a d m i n i s t r a c i ó d’un altre país han de posar-se en contacte, i• comunicar-se amb l’esmentada administració amb una sèrie de preguntes i respostes habituals ja traduïdes

Això no tan sols beneficia a les autoritats que l’utilitzen, sinó també als prestadors de serveis i professionals que tindran més facilitats a l’hora de prestar els seus serveis a altres països de la UE.

El sistema IMI està dirigit a les autoritats nacionals, regionals i locals dels Estats membres de la UE, Islàndia, Liechtenstein i Noruega amb competències en l’àmbit legislatiu a tractar. Tan sols aquestes autoritats poden inscriure’s ja que la subscripció està supeditada a l’aprovació d’un coordinador IMI.Aquest sistema ha ajudat a les autoritats competents inscrites

a superar els principals obstacles per obtenir assistència d’altres Estats membres, tals com:. no saber qui és l’interlocutor adequat. barreres lingüístiques. inexistència de procediments de cooperació establerts

Des de gener fins a juny de 2010, el sistema s’ha utilitzat en més de 930 casos. En prop del 50% d’ells l’autoritat sol•lcitant va rebre una resposta en el termini d’una setmana. Els intercanvis d’informació es refereixen a nombroses professions, entre les quals destaquem: veterinaris, dentistes, personal docent, arquitectes i guies turístics. Actualment s’està estudiant amb els Estats membres altres sectors en els que el sistema IMI podria ser d’utilitat.

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 �

NOTICIES UE

Gràcies a investigacions finançades per la UE, els metges podran identificar més ràpidament els microorganismes que poden infectar les ferides de les víctimes de cremades, lo que permetrà guanyar temps en el diagnòstic i, per tant, en la curació.Actualment els metges depenen dels anàlisis microbiològics, que tarden dies en identificar les bacteris o fongs responsables de la infecció. Investigadors europeus han desenvolupat un petit dispositiu electrònic capaç d’identificar bacteris infeccioses

NOVES EINES PER TRACTAR ELS FERITS DE CREMADES

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

en pocs minuts, mitjançant la detecció de les quantitats ínfimes de gasos volàtils que aquestes generen.La UE ha invertit 1,67 milions de euros en el projecte WOUNDMONITOR, amb lo que s’ha aconseguit desenvolupar un instrument, complexe però molt compacte, que ha estat assajat a dos hospitals amb resultats molt satisfactoris i una valoració, per part dels investigadors, molt positiva. A més, diferents empreses han mostrat interès per comercialitzar l’aparell.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010�

NOTICIES UE

La iniciativa recolza l’educació, la mobilitat i la inserció al món del treball dels jovesEls joves són essencials per a Europa, ja que és d’ells que depèn la prosperitat futura del continent. Tanmateix, aquest grup s’enfronta a importants problemes, tant en matèria d’educació com d’accés al món del treball. La iniciativa es proposa ajudar-los a fer front als reptes presents.A Europa, l’abandonament escolar continua essent un problema major: 14,4% dels joves entre 18 i 24 anys no té cap títol d’educació secundària superior (batxillerat). A més, s’ha observat un empitjorament del nivell d’alfabetització dels joves de menys de 15 anys. Només un terç dels Europeus té un títol d’educació superior, comparat amb un 40% als Estats Units i un 50% al Japó.Aquesta situació posa en perill la integració del joves al món del treball i, com a conseqüència, el creixement econòmic futur de la Unió. S’ha demostrat que, als propers anys, la necessitat de disposar de treballadors que tinguin un títol d’educació superior es farà encara més important. A més, les capacitats d’adaptació i d’innovació també

JOVENTUT EN MOVIMENT

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

seran més necessàries.D’altra banda, les joves es topen amb dificultats serioses per entrar en el món del treball, independentment de la seva qualificació. Aquesta situació s’ha agreujat amb la crisi econòmica, de manera que actualment la taxa d’atur dels joves se situa en un 20%.Per tal de fer front en aquesta situació, la Unió europea ha decidit posar en marxa una iniciativa centrada exclusivament en els joves, “Joventut en Moviment” . Aquesta es basa en els objectius de la Unió de reduir

la taxa d’atur i l’abandonament escolar. A més a més, es vol augmentar la mobilitat dels estudiants i dels joves treballadors, per tal de reforçar les seves habilitats lingüístiques i interculturals. Entre d’altres, les accions que s’han previst són:• la creació d’un portal web que proporcionarà informació sobre les oportunitats d’estudiar o treballar en d’altres països. Aquest s’inspirarà en el portal ja existent “Ploteus”,• la posada en marxa del projecte pilot “El teu primer treball EURES”. Gestionat per la Xarxa de serveis públics d’ocupació, aquest projecte proporcionarà informació i suport financer per treballar en altres països europeus,• la creació d’un servei de seguiment del mercat laboral europeu,• la creació d’un instrument europeu de préstec als estudiants que vulguin estudiar o fer pràctiques a l’estranger,• la creació d’un instrument europeu de Microfinançament “Progress” per als joves emprenedors, • la creació d’un targeta “Joventut en Moviment” per

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 �

oferir avantatges i promocions,• animar les Estats membres a introduir una “garantia juvenil” per tal d’assegurar-se que tots els joves estiguin treballant, seguint una formació o fent pràctiques en acabar l’escola,

• la creació d’un “passaport europeu de capacitats”, inspirat en l’europass, un model de curriculum vitae europeu.Finalment, la Comissió proposa fer un seguiment dels avenços en l’eliminació dels obstacles

jurídics i tècnics per a la mobilitat en l’educació així com promoure un nou rànquing mundial de les universitats.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

nFo

to: A

udio

visua

l Ser

vice

- Eur

opea

n C

omiss

ion

Europe direct // E-NEWS Septembre 201010

NOTICIES UE

ELS PORTALS WEB DE PRODUCTES ELECTRÒNICS QUE INCOMPLEIXIN ELS DRETS DELS CONSUMIDORS PODEN ARRIBAR A TANCAR-SELa Comissió Europea ha registrat un increment en la seguretat d’aquestes tendes on-lineLa investigació de rastreig, que es va posar en marxa al 2009, ha estat realitzada per les autoritats nacionals de vint-i-sis Estats membres de la UE, Noruega i Islàndia. Els principals problemes que es destaquen són una informació falsa sobre els drets del consumidor, preus incorrectes i falta de dades de contacte amb el comerciant en qüestió.El 84% dels comerços d’electrònica on-line que s’han inspeccionat, per verificar si infringeixen les normes europees sobre consumidors, s’ajusten ja a la legislació de la UE. Ara és molt més segur comprar productes electrònics per internet com càmeres digitals o reproductors de música. Les sancions que s’apliquen per les infraccions confirmades varien entre multes i el tancament del portal web en qüestió.

Referent als problemes anomenats inicialment:• Informació sobre els drets del consumidor: un 86% dels

llocs webs supervisats ofereix actualment una informació clara i precisa.• Informació sobre el preu total: un 94% dels llocs webs controlats ofereixen ara un informació clara i precisa sobre el cost total (incloses les tarifes de lliurament a domicili i altres costos extraordinaris).• Dades de contacte amb el comerciant: un 95% de les webs inspeccionades mostren actualment les dades obligatòries sobre el comerciant, com són nom i les adreces postal i electrònica.El darrer rastreig està dedicat a investigar les vendes en línia d’entrades per actes culturals o esportius. S’han supervisat 414 llocs, dels quals un 40% compleixen les normes, però, en un 60% s’ha detectat algun tipus d’incompliment de la legislació sobre consumidors que ha d’investigar-se amb profunditat.

Les autoritats nacionals mantenen en seguiment els casos problemàtics i es troben en una fase d’investigació activa, en la que es posen en contacte amb els comerciants en qüestió per

a que rectifiquin les deficiències detectades. Pel que fa als casos transfronterers, estan en contacte amb els seus homòlegs d’altres països.El nou sistema d’investigació de rastreig en la UE continuarà funcionant. Ja estan previstes noves actuacions pel pròxim any.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 11

NOTICIES UE

Internet dels objectesLa Internet dels objectes millorarà el benestar de les persones, resoldrà alguns dels problemes socials actuals i afavorirà el creixement econòmic. Per això, la Comissió Europea està decidida a impulsar aquesta tecnologia respectant els valors europeus.El creixement d’Internet és un procés en curs: fa tan sols vint-i-cinc anys connectava al voltant d’un miler d’ordinadors i, des de llavors, ha crescut fins a enllaçar a mils de milions de persones mitjançant els ordinadors i dispositius mòbils. Una de les passes més importants en aquest avanç serà l’evolució progressiva d’una xarxa d’ordinadors interconnectats a una xarxa d’objectes interconnectats: des de llibres fins a automòbils, des de aparells electrònics fins aliments, creant-se així la “Internet dels objectes” (IO).S’espera que les aplicacions de la IO contribueixin en gran mesura a respondre a alguns reptes de la societat d’avui en dia: envelliment, respecte al medi ambient, etc. S’espera que aquesta interconnexió d’objectes físics amplifiqui els efectes què les comunicacions en xarxa a gran escala tenen ja a la nostra societat i doni lloc gradualment a un canvi tecnològic.

CONNEXIÓ DELS OBJECTES DE LA VIDA QUOTIDIANA A INTERNET

Deixar el desenvolupament de la IO al sector privat, i possiblement a altres regions del món, no és una opció raonable, tenint en compte els grans canvis socials que la IO arrossegarà. Molts d’aquests canvis hauran de ser gestionats per els poders públics i els responsables polítics europeus, per garantir que la utilització de les tecnologies i aplicacions de la IO fomenti el creixement econòmic, millori el benestar de les persones i resolgui alguns problemes socials actuals.Adoptant un plantejament pro-actiu, Europa podria estar a l’avantguarda per donar forma al funcionament de la IO i obtenir beneficis en termes de creixement econòmic i benestar

individual, convertint així la Internet dels objectes en una Internet dels objectes per les persones. No fer-lo d’aquesta forma implicaria perdre una oportunitat important, lo què podria deixar a Europa en una posició d’adoptar una tecnologia dissenyada de tal forma que no s’hagin tingut en compte els seus valors fonamentals, com la protecció de la privacitat i de les dades personals.Al posar en marxa una sèrie d’accions i reflexions, la Comissió vol donar impuls al desenvolupament de la Internet dels objectes i convida al Parlament Europeu i el Consell a que col•laborin per aconseguir els objectius plantejats.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

Europe direct // E-NEWS Septembre 20101�

NOTICIES UE

ELS ESTATS MEMBRES DE LA UE PROPOSEN RETALLAR EL PRESSUPOST

Enmig d’una època de retalls dolorosos els Estats membres han agafat les tisores i han proposat de posar gairebé 3,6 mil milions d’euros menys en les seves aportacions a la UE que provocaran retalls en la majoria dels àmbits. Mentrestant , continuaran veient com la despesa puja fins als 126, 6 mil milions d’euros, gairebé un 3%. Entre els sectors més afectats a la propostaes troben els fons de cohesió per a les regions més pobres (menys 1,1 mil milions), els diners utilitzats per estimular el creixement econòmic i l’ocupació (841 milions menys) i les ajudes als agricultors (820 milions menys). En afers exteriors, el bloc d’ajuda d’emergència (destinat a la reconstrucció d’Haití i a les inundacions que van afectar Pakistan) es quedarà amb 203 milions menys i la nova institució que es crearà al desembre i que s’anomenarà Servei Europeu d’Acció Exterior es pretén que sigui de “pressupost neutre”. Les institucions europees també s’han retallat 126 milions d’euros. Entre ells, 73 milions menys rebrà la Comissió. A més, l’augment de 1,85% del salari dels funcionaris de la UE tampoc es farà efectiu i, fins i tot, no

acceptat cap nova incorporació demanada per les institucions, excepte els 184 per les agències al voltant d’Europa, la preadhesió de Croàcia i els llocs de treball al Consell de la Unió EuropeSegons ells, aquestes decisions estan en consonància amb el plantejament de les seves administracions públiques nacionals. El líder britànic David Cameron, citat per el EUObserver va declarar que “no es pot demanar al públic que paguin més al Regne Unit i

més a la UE. Tant el Regne Unit, com Austria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Holanda i Suècia votaren a favor de retallar més. Aquest document vol agilitzar les negociacions amb el Parlament i la Comissió Europea que tindran lloc a octubre i novembre per aprovar el pressupost final per 2011.. L’Atles europeu de la mar i les Illes Balears

La Comissió crea un mapa interactiu amb dades i estadístiques dels territoris marins europeusDissenyat per a satifer tot interès en el món marí i patrimoni comú marítim; es tracta d’un projecte destinat a augmentar el coneixement sobre els mars i oceans europeus des del context de la política marítima europea integrada.La majoria de mapes que coneixem estan destinats a donar informació sobre les principals ciutats, xarxes de transport com autopistes i carreteres; i en general rutes, vies i localitzacions terrestres. Gràcies al nou Atles europeu de la mar, Afers Marítims de la Comissió posa a l’abast dels europeus una base

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 1�

NOTICIES UE

de dades que dóna una altra visió dels nostres mars posant-los en un primer pla. S’ofereix un rang variable d’informació que, d’entre molts aspectes; es basa en:•Profunditat marina i característiques submarines.•Amplada de marea i erosió de la costa.•Polítiques marines i iniciatives.•Quotes de pesca per espècies i zones.•Flotes europees de pesca.•Activitats costaneres.•Transport marítim i estadístiques portuàries.•Regions ultraperifèriques.•Conferències marítimes anuals.•Convencions internacionals.•Museus marítims.•Aquaris públics.•Activitats i documentació del Consell consultiu regional de flota de llarga distància en aigües comunitàries.

LES ILLES BALEARS I L’ATLES EUROPEU DE LA MAR

A part de tota l’extensa informació abans esmentada, les nostres illes també disposen d’informació relativa a la importància del seu encaixament dins la mediterrània. El Port de Palma compta amb un volum de passatgers que supera els cinc milions anuals, i el conjunt dels vaixells de mercaderies transporten més de nou milions de tones. Segons les dades del mapa les costes de les nostres illes compten amb un pronòstic de creixement anual del nivell del mar d’entre -1 i 1 milimetres, i l’amplada mitjana de la marea al

llarg de la costa és inferior a 0,3 metres. La seva erosió és estable en tot el conjunt tinguent en compte que la costa de l’arc mediterrani presenta un forta erosió, com també en illes com Sardenya i Sicília. Les Balears són dins una de les zones amb majors km2 d’àrees protegides. Apareix informació de noms de relleus submarins com el Canó de les Pitiüses, el mont submarí de les Prunes al mateix arxipèlag; com també la Mar Balear i la seva extensió.

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

Foto

: Aud

iovis

ual S

ervic

e - E

urop

ean

Com

issio

n

Europe direct // E-NEWS Septembre 20101�

CONCURS PER A JOVES TRADUCTORS DE LA UNIÓ EUROPEA

Es poden presentar els alumnes de secondàriaEls centres d’educació secundària que vulguin inscriure els seus alumnes al concurs Juvenes Traslatores 2010 ho poden fer fins el dia 20 d’octubre de 2010.El concurs Juvenes Traslatores es va crear l’any 2007. El seu objectiu és fomentar l’ús i l’aprenentatge

de llengües estrangeres a Europa, així com l’art de la traducció. Aquest any el concurs és obert a tots els joves nascuts l’any 1993. Els centres seleccionats podran inscriure un màxim de cinc alumnes, que hauran d’efectuar una prova de traducció de qualsevol de les 23 llengües oficials de l’UE i cap a qualsevol

d’aquestes. La prova tindrà lloc el dia 23 de novembre. Els guanyadors efectuaran un viatge a Brussel•les per assistir a la ceremònia d’entrega de premis. També tindran l’oportunitat de conèixer els traductors que treballen per a les institucions europees.

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 1�

CONFERÈNCIA: “CRISI ECONÒMICA I PAÏSOS RECEPTORS DE TURISME D’OCI, PERSPECTIVES DE CREIXEMENT”

A CÀRREC DE MATEU CAPÓ, RESPONSABLE DE L’ECONOMIA D’ESPANYA DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ASSUMPTES ECONÒMICS I FINANCERS DE LA COMISSIÓ EUROPEA

El passat 22 de setembre es celebrà la conferència “Crisi econòmica i països receptors de turisme d’oci, perspectives de creixement”. L’acte, comptà amb la presència del cap de gabinet del conseller d’Economia i

Hisenda Carles Manera; Ramón Codina; i del director general de Fons Europeus del Govern de les Illes Balears, Jaume Garau.

L’objectiu de la conferència fou explicar l’ impacte de la crisi econòmica en les perspectives de creixement de països receptors de turisme d’oci, Espanya inclosa, encara que limitant l’esfera geogràfica als països europeus i candidats. Es prengué com punt de partida les darreres previsions

de la Comissió Europea de Primavera, que inclouen no només previsions econòmiques dels 27 estats membres de la Unió, sinó també d’altres països com Croàcia, Turquia i l’antiga Iugoslàvia (candidats a entrar a la UE) a més d’altres grans països (EEUU, Xina, etc.). L’ altre tema tractat fou lligar les perspectives econòmiques de països receptors de turisme a l’evolució econòmica de països emissors de turisme.

Europe direct // E-NEWS Septembre 20101�

XARXA INFORMA

PUNTS D’INFORMACIÓ EUROPEA:

Alaró Ajuntament d’Alaró 971 51 00 00Alcúdia Casal Can Joanet 971 54 91 95Algaida Ajuntament d’Algaida 971 12 50 76Andratx Ajuntament d’Andratx 971 62 80 00Ariany Ajuntament d’Ariany 971 56 11 82Artà Punt d’Informació Ciutadana 971 83 69 81Banyalbufar Ajuntament de Banyalbufar 971 14 85 80Binissalem Biblioteca de Binissalem 971 87 04 86Búger Ajuntament de Búger 971 51 61 46Bunyola Ajuntament de Bunyola 971 61 30 07Cala d’Or (Santanyí) Punt d’Informació Jove 971 64 33 69Cala Rajada (Capdepera) Punt d’Informació Ciutadana 971 81 94 67Calvià Biblioteca Cas Catalá - Illetes 971 70 12 18Campanet Ajuntament de Campanet 971 51 60 05Campos Biblioteca de Campos 971 65 29 31Consell Punt Informació Jove 971 14 20 51Costitx Biblioteca 971 50 95 09Deià Ajuntament de Deià 971 60 90 11Escorca Punt Informació al Ciutadà 971 50 70 05Esporles Casal de Joves 971 61 07 52Estellencs Ajuntament de Estellencs 971 61 85 21Felanitx Ajuntament de Felanitx 971 58 42 23Fornalutx Ajuntament de Fornalutx 971 63 19 01Inca Biblioteca d’Inca 871 91 45 06Lloret de Vistalegre Biblioteca 635 03 04 63Lloseta Punt atenció al ciutadà 971 51 40 33Llubí Biblioteca 971 85 70 01Llucmajor Casal de Joves 971 66 25 12Manacor Biblioteca de Manacor 971 84 91 27Mancor de la Vall Punt Atenció Ciutadana 971 50 17 76Maria de la Salut Ajuntament de Maria de la Salut 971 52 50 02Marratxí Oficina d’Atenció Ciutadana 971 79 51 45Montuïri Punt d’Atenció Ciutadana 971 64 41 25Palma Consell de Joventud 971 71 20 02Muro Punt d’Informació Jove 971 86 04 90

Al teu abast a :

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 1�

Petra Ajuntament de Petra 971 83 00 00Pollença Oficina de Participació Ciutadana 971 53 31 11Porreres Ajuntament de Porreres 971 64 72 21Puigpunyent Biblioteca de Puigpunyent 971 61 66 54Sa Coma (Sant Llorenç) Biblioteca de Sa Coma 971 81 18 20Sa Pobla Punt d’Informació Ciutadana 971 54 41 11Sant Joan Biblioteca de Sant Joan 971 52 62 05Santa Eugènia Punt atenció al ciutadà 971 14 43 97Santa Margalida Casal de cultura “Joan Mascaró i Fornés” 971 52 38 95Santa Maria del Camí Biblioteca de Cas Metge Rei 971 14 06 65Selva Ajuntament de Selva 971 51 50 06Sencelles Ajuntament de Sencelles 971 87 20 38Ses Salines Biblioteca de Ses Salines 971 64 96 82

Sineu Biblioteca 971 52 00 27Sòller Biblioteca de Sòller 971 63 03 88Son Servera Biblioteca 971 56 75 01Valldemossa InfoVall 971 61 20 19

Vilafranca de Bonany Ajuntament de Vilafranca 971 83 21 07

XARXA INFORMA

PUNTS D’INFORMACIÓ EUROPEA:

Al teu abast a :

Europe direct // E-NEWS Septembre 20101�

CICLE DE CINEMA:2010 ANY EUROPEU DE LLUITA CONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL

l’Exclusió Social

de Lluita contrala Pobresa i

2010Any Europeu

Mallorca

7OCT 14OCT 21OCT 28OCT

Centre de Cultura“SA NOSTRA”Carrer de la Concepció, 12. Palma

(horari 18.00h.)

Jaume Vidal,especialista i critic de cinema

Maria Magdalena Brotons,

professora UIB

Josep Carles Romaguera,

professor, especialista i crític de cinema

PRESENTA:

LAS HURDES, UNA TIERRA SIN PAN LADRÓN DE BICICLETAS LOS ESPIGADORES Y LA ESPIGADORA 14 KILÓMETROS

Madiop Diagnemediador intercultural,

president de la Associació Senegalesa

Europe direct // E-NEWS Septembre 2010 1�

CONFERÈNCIA:“REPTES SOCIOECONÒMIQUES PEL DESENVOLUPAMENT LOCAL DE LA COMISIÓ EUROPEA: ESTRATEGIA 2020”

2020

2009DIVENDRES

22 D’OCTUBRE19 HORES

Sala de Plens de la Casa de la Vila C. Hospital, 24

Ajuntament de Petra

a càrrec de Joaquim Millan,

advocat, antic regidor d’Integració europea de l’Ajuntament de Sitges,

consultor expert en temes europeus i membre del moviment europeu.

Mallorca

CENTRE BALEARS-EUROPA

C/ Palau Reial, 1707001 - Palma

Tel.: 971 78 44 60Fax: 971 78 43 35

[email protected]://www.cbe.es