immanuel kant (1724 1804)

25
Immanuel Kant (1724-1804) Immanuel Kant (1724-1804) “Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu.”

Upload: uib

Post on 22-Jul-2015

1.504 views

Category:

Technology


2 download

TRANSCRIPT

Immanuel Kant (1724-1804)Immanuel Kant (1724-1804)

“Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu.”

Biografia 1Biografia 1► Una llegenda explica com era un Una llegenda explica com era un

home d'una extraordinària home d'una extraordinària puntualitat, els seus veïnats puntualitat, els seus veïnats posaven el rellotge en hora quan ell posaven el rellotge en hora quan ell passava per davant ca seva per passava per davant ca seva per anar a la Universitat; només una anar a la Universitat; només una vegada es retardà: s'havia quedat vegada es retardà: s'havia quedat llegint a Rousseau. Admirava llegint a Rousseau. Admirava moltíssim a Newton, al qual el moltíssim a Newton, al qual el considerava el paradigma de considerava el paradigma de científic. Kant era un home d'una científic. Kant era un home d'una cultura extraordinària, sense sortir cultura extraordinària, sense sortir de la seva ciutat coneixia altres de la seva ciutat coneixia altres indrets per les explicacions dels indrets per les explicacions dels convidats a la seva taula. No només convidats a la seva taula. No només donava classes de filosofia sinó que donava classes de filosofia sinó que també ho feia de matemàtiques, també ho feia de matemàtiques, lògica, física, etc.lògica, física, etc.

Biografia 2Biografia 2

► Filòsof alemany. Va passar Filòsof alemany. Va passar tota la vida a la seva ciutat tota la vida a la seva ciutat natal Königsberg (Prússia), natal Königsberg (Prússia), actualment Kaliningrad actualment Kaliningrad (Rússia). Allí estudià (Rússia). Allí estudià Filosofia i treballà a la Filosofia i treballà a la Universitat com a professor, Universitat com a professor, entre d’altres, de Filosofia. entre d’altres, de Filosofia. Primer estava influït per la Primer estava influït per la metafísica de Wolff que metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però les provenia de Leibniz, però les lectures d'altres filòsofs el lectures d'altres filòsofs el feren evolucionar i sortir de feren evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. la metafísica wolffiana. Concretament conta que va Concretament conta que va ser Hume que amb les seves ser Hume que amb les seves crítiques el despertà del seu crítiques el despertà del seu «somni dogmàtic». «somni dogmàtic».

ObresObres

Començà a publicar les seves obres Començà a publicar les seves obres més importants a una edat més importants a una edat avançada, els 50 anys, la qual avançada, els 50 anys, la qual cosa podria explicar la solidesa cosa podria explicar la solidesa que aquestes tenien i la que aquestes tenien i la importància històrica que han importància històrica que han adquirit. Destacarem:adquirit. Destacarem:

► Crítica de la raó puraCrítica de la raó pura (1781/1787) (1781/1787)► Crítica de la raó pràctica Crítica de la raó pràctica (1788)(1788)► Crítica del judici (de la facultat de Crítica del judici (de la facultat de

jutjar) jutjar) (1790)(1790)► La pau perpètua La pau perpètua (1795)(1795)► Què és la il·lustració? Què és la il·lustració? (1784)(1784)

Kant i la Il·lustracióKant i la Il·lustració

►Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Sapere aude: Sapere aude: "atreveix-te a pensar""atreveix-te a pensar"

►L'època de Kant és la Il·lustració: L'època de Kant és la Il·lustració: l'optimisme en la raó sense haver investigat l'optimisme en la raó sense haver investigat quin origen té ni quines limitacions. La quin origen té ni quines limitacions. La Il·lustració prenia la facultat humana de la Il·lustració prenia la facultat humana de la raó sense haver-ne fet una crítica.raó sense haver-ne fet una crítica.

►Kant elaborarà la crítica de la raó: què es Kant elaborarà la crítica de la raó: què es pot conèixer i quins límits té la raó humana.pot conèixer i quins límits té la raó humana.

RESPOSTA A LA PREGUNTA:RESPOSTA A LA PREGUNTA:Qué és la Il·lustració?Qué és la Il·lustració?

««La Il·lustració és la sortida de l’ésser huma de la La Il·lustració és la sortida de l’ésser huma de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edatculpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir- és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. altre. Ell mateix n’és culpableEll mateix n’és culpable, d’aquesta minoria , d’aquesta minoria d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere Sapere aude! aude! Tingues coratge de servir-te del teu Tingues coratge de servir-te del teu propipropi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il·lustracióIl·lustració»»

La filosofia de KantLa filosofia de Kant

► Kant supera les dificultat del Racionalisme i de Kant supera les dificultat del Racionalisme i de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada moviment i en fa una teoria completament nova i moviment i en fa una teoria completament nova i original.original.

► Descartes accepta la metafísica i Hume la Descartes accepta la metafísica i Hume la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la metafísica com a ciència? És a dir, com a metafísica com a ciència? És a dir, com a coneixement segur i universal?coneixement segur i universal?

► També va ser partidari de la Revolució Francesa, També va ser partidari de la Revolució Francesa, vista com el moment històric en què la raó entra vista com el moment històric en què la raó entra en política de la mà del poble amb els ideals de en política de la mà del poble amb els ideals de llibertat i igualtat.llibertat i igualtat.

Crítica de la raó pura 1Crítica de la raó pura 1

““Tots les interessos de la meva raó (tant els Tots les interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres qüestions següents: les tres qüestions següents:

►Què puc saber? Què puc saber? ►Què he de fer? Què he de fer? ►Què puc esperar? Què puc esperar?

La primera qüestió és merament especulativa. [...] La primera qüestió és merament especulativa. [...] La segona qüestió és merament pràctica. Encara La segona qüestió és merament pràctica. Encara que pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per que pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per això és transcendental, sinó moral [...] La tercera això és transcendental, sinó moral [...] La tercera qüestió [...] és pràctica i teòrica alhora.” (B833)qüestió [...] és pràctica i teòrica alhora.” (B833)

Crítica de la raó pura 2Crítica de la raó pura 2EstructuraEstructura

METAFÍSICARAÓDIALÈCTICA TRANSCENDENTAL

FÍSICAENTENIMENTANALÍTICA TRANSCENDENTAL

MATEMÀTICASENSIBILITATESTÈTICA TRANSCENDETAL

DisciplinesFacultatsSeccions

Crítica de la raó pura 3Crítica de la raó pura 3

► «Raó pura és aquella que conté els principis «Raó pura és aquella que conté els principis mitjançant els qual coneixem quelcom mitjançant els qual coneixem quelcom absolutament absolutament a prioria priori.» .» A priori A priori significa significa «independent de tota experiència».«independent de tota experiència».

► La CRP és una investigació de la facultat que no La CRP és una investigació de la facultat que no conté cap contingut empíric.conté cap contingut empíric.

► Kant parteix d'un fet, d'un Kant parteix d'un fet, d'un faktumfaktum: la física i la : la física i la matemàtica són ciències. Què fa possible que ho matemàtica són ciències. Què fa possible que ho siguin? Que contenen judicis sintètics a priori. Es siguin? Que contenen judicis sintètics a priori. Es basen en els a prioris de la raó pura.basen en els a prioris de la raó pura.

Crítica de la raó pura 4Crítica de la raó pura 4 Revolució copernicana de KantRevolució copernicana de Kant

►Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el coneixement als objectes; ara provarem coneixement als objectes; ara provarem d’adaptar els objectes al coneixement, al d’adaptar els objectes al coneixement, al subjecte, així podrem fer judicis a priori. subjecte, així podrem fer judicis a priori.

►Els objectes vendran determinats per les Els objectes vendran determinats per les lleis del coneixement humà: per les lleis del coneixement humà: per les intuïcions pures a la sensibilitat i per les intuïcions pures a la sensibilitat i per les categories a l’enteniment.categories a l’enteniment.

Crítica de la raó pura 5Crítica de la raó pura 5La filosofia transcendentalLa filosofia transcendental

► El concepte “El concepte “transcendentaltranscendental”: «Anomemo”: «Anomemo transcendentaltranscendental tot coneixement que s’ocupa, no tant dels objectes, quant tot coneixement que s’ocupa, no tant dels objectes, quant del nostro modo de coneixer-los, quant que tal modo ha del nostro modo de coneixer-los, quant que tal modo ha de ser possible de ser possible a priori.a priori. Un sistema de tals conceptes Un sistema de tals conceptes s’anomenaria s’anomenaria filosofia transcendentalfilosofia transcendental» »

► La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; ¿és la La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; ¿és la metafísica una ciència a la manera d’aquelles dues? metafísica una ciència a la manera d’aquelles dues? ¿Quines són les condicions de possibilitat de les ciències? ¿Quines són les condicions de possibilitat de les ciències? (Pròleg ed. 87)(Pròleg ed. 87)

► La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que es diu La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: imaginàries, pensar, podem pensar qualsevol cosa: imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el mateix: mateix: conèixerconèixer significa que estam legitimats a pensar- significa que estam legitimats a pensar-ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.

Crítica de la raó pura 6Crítica de la raó pura 6 Distinció entre el coneixement a priori i a posterioriDistinció entre el coneixement a priori i a posteriori

► Coneixement a prioriConeixement a priori:: ► És absolutament És absolutament independent de tota experiènciaindependent de tota experiència..► És És universal i necessariuniversal i necessari (la negació és una contradicció) (la negació és una contradicció)► És explicatiuÉs explicatiu

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““2+2=4”2+2=4”► ““cada pare és necessàriament mascle”cada pare és necessàriament mascle”► ““un triangle és una figura de tres anglesun triangle és una figura de tres angles► ““tot canvi té una causa” (a priori però no pur)tot canvi té una causa” (a priori però no pur)

► Coneixement a posterioriConeixement a posteriori::► depèn de l’experiènciadepèn de l’experiència► no és universal sinó particularno és universal sinó particular► no és necessari (la seva contradicció és possible)no és necessari (la seva contradicció és possible)► és ampliatiu o extensiués ampliatiu o extensiu

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““aquest llibre és feixuc”aquest llibre és feixuc”► ““l’aigua de l’oceà és freda”l’aigua de l’oceà és freda”► ““tot cos desproveït de suport cau”tot cos desproveït de suport cau”

Crítica de la raó pura 7Crítica de la raó pura 7Distinció entre judicis analítics i sintèticsDistinció entre judicis analítics i sintètics

► Judicis analíticsJudicis analítics:: el predicat està contingut en el subjecteel predicat està contingut en el subjecte no amplien el coneixementno amplien el coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““un dia de pluja és un dia humit”un dia de pluja és un dia humit”► ““l’aigua és un líquid”l’aigua és un líquid”► ““l’or és un metall groc”l’or és un metall groc”► ““el verd és un color”el verd és un color”

► Judicis sintèticsJudicis sintètics:: el predicat no està contingut en el subjecteel predicat no està contingut en el subjecte amplia el camp del coneixementamplia el camp del coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““un dia de pluja és un dia fred”un dia de pluja és un dia fred”► ““l’aigua és un bé escàs”l’aigua és un bé escàs”► ““l’or és un metall valuós”l’or és un metall valuós”

Crítica de la raó pura 8Crítica de la raó pura 8Els judicis sintètics a prioriEls judicis sintètics a priori

► Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori són Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori són possibles. Els judicis analítics a posteriori no són possibles.possibles. Els judicis analítics a posteriori no són possibles.

► La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. Per tant, s’expressa en Per tant, s’expressa en judicis sintètics a priorijudicis sintètics a priori. Aquests són els . Aquests són els importants.importants.

► Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “7+5=127+5=12”, “”, “la línia recta la línia recta és la distància més curta entre dos puntsés la distància més curta entre dos punts”, “”, “la quantitat de matèria la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corporiresta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “”, “a tota a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre igualstransmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”. ¿Com ”. ¿Com són possibles els judicis sintètics a priori?són possibles els judicis sintètics a priori?

► La matemàtica i la física empren aquests judicis. Però, són possibles La matemàtica i la física empren aquests judicis. Però, són possibles els judicis sintètics a priori a la metafísica?els judicis sintètics a priori a la metafísica?

► En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, tenim En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, tenim “continguts” “continguts” a prioria priori a la ment. “Tot el nostre coneixement comença a la ment. “Tot el nostre coneixement comença ambamb l’experiència, però no tot ell procedeix l’experiència, però no tot ell procedeix dede l’experiència” l’experiència”

Crítica de la raó pura 9Crítica de la raó pura 9ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitatESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitat

Sensibilitat(facultat d’intuir,Capacitat de rebreRepresentacionsen ser afectatsper l’objecte)

Matèria bruta •prové dels sentits•a posteriori

Formes pures a priori•Condicions del subjecte

EspaiTemps

► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps

correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat

► Fenòmens i noümens. No podem conèixer les coses en sí, sempre hi ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens, no noümens.

+

sensació

Sensibilitat(facultat d’intuir,Capacitat de rebreRepresentacionsen ser afectatsper l’objecte)

Formes pures a priori•Condicions del subjecte

EspaiTemps

+

sensacióMatèria bruta •prové dels sentits•a posterioriSensibilitat

(facultat d’intuir,Capacitat de rebreRepresentacionsen ser afectatsper l’objecte)

Formes pures a priori•Condicions del subjecte

EspaiTemps

Intuïciódelfenomen

+

sensació

Crítica de la raó pura 10Crítica de la raó pura 10ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’entenimentANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’enteniment

Matèria bruta: intuïcions de la sensabilitat• A posteriori Enteniment

(facultat d’entendre,Jutjar. Capacitat dePensar objectes.Facultat de les regles

Conceptes purs: categories• A priori

Judici,Coneixe-ment

síntesi

«Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?» La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de

l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància. Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són

buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.

Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat,Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat

Crítica de la raó pura 11Crítica de la raó pura 11DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raóDIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó

► Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió transcendental.transcendental.

► «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)l'enteniment i acaba en la raó» (B355)

► La raóLa raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat dels principisfacultat dels principis, unifica , unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la idees o conceptes purs de la raóraó: ànima, món i Déu.: ànima, món i Déu. El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la

idea de idea de ÀnimaÀnima.. El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea

de de MónMón.. Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de DéuDéu..

► «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.«Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.► Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència,

no provenen de intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la no provenen de intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna Metafísica no ens dóna coneixementconeixement, , és impossible com a ciènciaés impossible com a ciència perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer.podem conèixer.

Crítica de la raó pura 12Crítica de la raó pura 12L’antinòmia de la raó puraL’antinòmia de la raó pura

► La raó no pot resoldre els conflictes de les idees La raó no pot resoldre els conflictes de les idees transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària.contrària.TESI: El món té un principi

en el temps, i respecte a l’espai, està igualment

tancat entre límits.

ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai

MÓN

DÉUTESI: Al món li pertany

quelcom que [...] constitueix un ésser absolutament

necessari

ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari

LLIBERTATTESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la

que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar

aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat.

ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.

Crítica de la raó pura 13Crítica de la raó pura 13La Metafísica, base de la moralLa Metafísica, base de la moral

► Però la metafísica és una tendència natural de Però la metafísica és una tendència natural de l’home. Les idees tenen, doncs, unl’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiuús regulatiu serveixen per saber els límits del coneixement i serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són impulsar la investigació: són idealsideals. A més és . A més és necessari creure en ells per poder fonamentar una necessari creure en ells per poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica.moral: la Crítica de la Raó Pràctica.

► Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la la llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de DéuDéu. (B826). (B826)

Crítica de la raó pràctica 1Crítica de la raó pràctica 1Què he de fer?Què he de fer?

► Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant que per Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant que per superar el fet que el coneixement teòric no permetia «l'extensió superar el fet que el coneixement teòric no permetia «l'extensió pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el sabersaber per deixar pas per deixar pas a la a la fefe» (BXXX)» (BXXX)

► Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?seguint el bé?

► La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser a prioria priori, és a , és a dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un imperatiu categòricimperatiu categòric, imperatiu perquè la nostra voluntat és pura , imperatiu perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no depèn de res més. incondicionat, no depèn de res més.

► Es busca fonamentar la possibilitat d’una Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a prioriproposició a priori de caràcter de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.

► Kant distingeix entre màxima i llei. Kant distingeix entre màxima i llei. MàximaMàxima és un principi vàlid per a és un principi vàlid per a un mateix; un mateix; lleillei és vàlida en general. és vàlida en general.

Crítica de la raó pràctica 2Crítica de la raó pràctica 2 L’imperatiu categòricL’imperatiu categòric

Llei fonamental de la raó pura pràcticaLlei fonamental de la raó pura pràctica

““Obra de tal manera que la Obra de tal manera que la màxima de la teva màxima de la teva voluntatvoluntat pugui valer sempre, pugui valer sempre,

simultàniament, com a principi de legislació simultàniament, com a principi de legislació universal”universal”..

O també: O també: “Obra de tal manera que sempre “Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona usis la humanitat, tant en la teva persona

com en qualsevol altra, com un fi i mai com com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.”un mitjà.”

Crítica de la raó pràctica 3Crítica de la raó pràctica 3Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica

Autonomia de la raóAutonomia de la raó► Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però no («una proposició teòrica, però no

demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei pràcticapràctica incondicionadament vàlida incondicionadament vàlida a prioria priori.»), s’ha de creure en ells .»), s’ha de creure en ells per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer:per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer: La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en la La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en la

virtut)virtut) l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat han de l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat han de

coincidir)coincidir) la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del món la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del món

sensible i de la autosuficiència de la voluntat)sensible i de la autosuficiència de la voluntat)► La La voluntatvoluntat ha de ser ha de ser autònomaautònoma, independent, no ha de ser , independent, no ha de ser

heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot dir com hem d’actuar.dir com hem d’actuar.

► S’ha de triar fer el S’ha de triar fer el deuredeure per mor del deure mateix, no per cap interès per mor del deure mateix, no per cap interès o recompensa.o recompensa.

Què puc esperar?Què puc esperar?

► Podem esperar la Podem esperar la felicitatfelicitat si obram segons la raó si obram segons la raó pura pràctica.pura pràctica.

► Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva existència, la seva existència, tot li va segons el seu desig i tot li va segons el seu desig i voluntatvoluntat».».

► ««Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliçfeliç» (B837)» (B837)

► «Cadascú té motius per esperar la felicitat «Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet digne exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ella» (B837)d'ella» (B837)

La pau perpètuaLa pau perpètua

► Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal polític.polític.

► La pau és el sentit últim del progrés i de la La pau és el sentit últim del progrés i de la història.història.

► Els Estats han de tenir constitucions republicanes, Els Estats han de tenir constitucions republicanes, és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar separats.separats.

► La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret cosmopolític», que mediarà per evitar que es cosmopolític», que mediarà per evitar que es produeixi una guerra entre estats.produeixi una guerra entre estats.