Identitat i Memòria

Per anar fent boca Em vaig dur als llavis una cullerada de te en

què havia tirat un tros de magdalena. Però en el mateix instant en què aquell glop, amb les molles de la magdalena, va tocar el meu paladar, em vaig estremir, fixa la meva atenció en quelcom extraordinari que ocorria en el meu interior. Un plaer deliciós en va envair, em va aïllar,sense noció del que causava.

I de sobte el record sorgeix. Aquest sabor és el que tenia el tros de magdalena que la meva tia Leòncia m´oferia el diumenge al matí a Combray (perquè els diumenges jo no sortia fins a l´hora de la missa) quan anava a donar-li el bon dia a la seva habitació.

Marcel Proust, A la recerca del temps perdut

Per anar fent boca Cuando uno sufre de esa forma tan peculiar de la

brutalidad que es la mala memoria, el pasado tiene una consistencia casi tan irreal como el futuro. Si miro hacia atrás y trato de recordar los hechos que he vivido, los pasos que me han traído hoy hasta aquí, nunca estoy completamente seguro de si estoy rememorando o inventando. Cuando vivimos las cosas, en ese tiempo «durante» que llamamos presente, con ese peso devastador que tiene la realidad inmediata, todo parece trivial y consistente y duro como una mesa o un taburete; en cambio, cuando pasa el tiempo, las patas de ese taburete se rompen o se pierden, el asiento se dobla, el espaldar se deforma, el respaldo es devorado por el comején, y las cosas terminan siendo tan irreales como ese objeto definido una vez maravillosamente por Lichtenberg: «Un cuchillo sin hoja al que le falta el mango». ¿Qué objeto es ese? Un objeto que puede existir tan solo en las palabras, una cosa que no se puede mostrar, pero una cosa que ustedes pueden ver en esa frase: «Un cuchillo sin hoja al que le falta el mango». Eso es el pasado casi siempre, algo que ya no es y de lo cual solo nos queda el rastro de las palabras.

Héctor Abad Faciolince, Traiciones de la memoria, Editorial Alfaguara, Madrid 2010

Héctor Abad Faciolince

Importància de la memòriaNomés quan es perd és possible ser conscient de la

importància que la memòria té per a les nostres vides.

Qualsevol cosa que percebem és comparada de forma immediata i inconscient amb els continguts de la nostra memòria per reconèixer-la i/o prendre una decisió al respecte.

Sense memòria ni podem orientar-nos en el nostre entorn ni treure profit de la nostra experiència passada.

Quedem en mans de les circumstàncies del moment; ens trobem en un present etern, incapaços d´aprofitar les experiències passades.

Importància de la memòria La memòria, tal i com la coneixem en la nostra espècie, és sens

dubte molt similar a dels altres mamífers, està lligada a estructures del sistema límbic i, per tant, és molt antiga des del punt de vista filogenètic.

En els mamífers, especialment, ha jugat un paper decisiu en la supervivència de les distintes espècies; pensem en la memòria espacial, que els permet saber on es troben les fonts dels aliments, o els aliments que han amagat; o la importància que té el record de perills ja viscuts per poder evitar-los en el futur.

Tot plegat fa que la memòria sigui imprescindible per a la supervivència. I, tanmateix, alguns científics que es dediquen al seu estudi assenyalen que no hi ha res tan fràgil, i de vegada tan enganyós, com la memòria.

Les últimes investigacions han pogut constatar que la memòria està molt lluny de ser una mena de màquina fotogràfica que registra fidelment tot el succeït.

No movem un dit sense tres classes d´informació: la informació que obtenim a cada moment a través dels sentits; la informació que hem rebut dels nostres sentits en el passat, i la informació adquirida pels nostres avantpassats des que la vida començà en la terra –és a dir, la informació representada pels gens en si.

Jonathan Weiner, Tiempo, amor, memoria, http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/memoria-evolucio-i-aprenentatge.html

Memòria i aprenentatgePer aprendre qualsevol

cosa hem hagut de conèixer ja moltes coses.

Els gens són en si mateixos ancestrals memòries de la vida a la terra: “quan la mosca escapa de la llengua de la granota és el resultat d´una memòria establerta durant milions de generacions”

Memòria i aprenentatgeUn organisme sense memòria no

podria ni tan sols percebre: veiem, interpretem i comprenem des de la memòria...

Si no retinguéssim la informació, no podríem enllaçar allò vist amb el que veiem, i la síntesi perceptiva seria impossible, amb la qual cosa viuríem una successió de fulguracions inconnexes, com grans no enfilats d´un collaret informatiu.

José Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora

Memòria i aprenentatge

Definició clàssica de memòria: lloc on s´emmagatzema informació.

“Quan s´aprèn de memòria, es guarda una informació sense saber fer res amb ella”.

•“¿Hi ha alguna altra manera d´aprendre que no sigui “de memòria”?

•Què vol dir la frase “aprendre alguna cosa de memòria”?

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/aprendre-de-memoria-es-com-aprendre.html

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/aprendre-de-memoria-es-com-aprendre.html

Memòria i aprenentatgeAllò que injustament s´anomena aprendre de

memòria, hauria d´anomenar-se aprendre a repetir, sense entendre, informacions que no s´integren en altres coneixements.

... els coneixements no són dades caçades en una memòria que es pugui traspassar d´un aparell a un altre, sinó una construcció del subjecte.

La memòria intel·ligent és una memòria dinàmica. No és un magatzem.

El subjecte pensa, percep, actua, des de la seva memòria, que és un conjunt de possibilitats d´acció. Recordar és realitzar l´acte que posa en estat conscient una informació posseïda.

José Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora

Tens bona memòria?Intenta memoritzar aquesta llista i la seva

numeració durant un minut. Després tapa les paraules i escriu totes les que recordis:

1. Llet2. Taronge

s3. Patates4. Llagosti

ns5. Pebrots

6. Xocolata7. Arròs8. Cafè9.

Formatge

10. Plàtans

11. Cinema12.

Perruquer13.

Gasolinera

14. Mecànic15.

fotocopiadora

16. Fotògraf

17. Piscina18.

Cafeteria

19. Forn20. llibreria

Tens bona memòria?Intenta memoritzar aquesta llista i la seva

numeració durant un minut. Després tapa les paraules i escriu totes les que recordis:

1.2.3.4.5.

6. 7. 8. 9. 10.

11. 12. 13. 14. 15.

16.17.18. 19.20.

Tipus de memòriaRetenir, codificar i recuperar la informació

són els tres processos fonamentals que ens ajuden a recordar una experiència.

1.El primer ens ajuda a guardar el material percebut.

2. El segon consisteix a classificar la informació rebuda i organitzar-la de manera significativa.

3.El tercer possibilita l´accés al magatzem de la memòria per extreure´n la informació que es necessita.

Tipus de memòriaLa memòria humana funciona de manera complexa

i no és unitària. El model estructural de memòria que més ha influït en la investigació actual és el d´Atkinson i Shifrin (1968) La idea principal d´aquest model és que les estructures de la memòria són magatzems fixos en què es guarda la informació.

En canvi, els processos que controlen el flux d´informació a través d´aquests magatzems tenen un caràcter més actiu i variable.

En el model estructural es distingeix entre memòria sensorial, memòria a curt termini i memòria a llarg termini.

Tipus de memòria- La memòria sensorial (MS):1. L´experiència sensorial és emmagatzemada en la

memòria sensorial durant un període breu de temps.

2.Registra fidelment la informació que obtenim de l´ambient extern, però durant un o dos segons com a màxim.

3.Després la informació decau ràpidament i es perd si no es processa en la memòria a curt termini.

Tenim memòries sensorials per a cada sentit, però les dues més estudiades han estat la memòria visual i la memòria auditiva. La memòria visual és coneguda com a icònica i les imatges visuals retingudes es denominen icones. La memòria auditiva és coneguda com a ecoica i les imatges auditives retingudes es denomines ecos.

Tipus de memòria

-La memòria a curt termini (MCT):

1. La informació emmagatzemada a la MS és transferida en part a la memòria a curt termini on és retinguda durant un curt període de temps, 15 o 20 segons, abans de ser transferida a la memòria a llarg termini.

Tipus de memòria-La memòria a llarg termini (MLT): Una part de la informació retinguda en la MCT es

perd al cap de poc temps i una altra part es guarda definitivament en la memòria a llarg termini (MLT).

Tots dos tipus de memòria estan estretament relacionats, però presenten diferències notables.

Tot allò que aprenem passa a través de la MCT abans de ser desat en la MLT.

I tota la informació que volem recuperar de la MLT ha de passar a la MCT a fi que pugui ser utilitzada.

Tipus de memòriaQuan estudies fas servir la informació disponible

sobre la teva taula de treball. però saps que pots accedir a moltíssima més informació.

Pots aixecar-te a agafar un llibre de la biblioteca, pots connectar-te a Internet o pots consultar els teus amics.

Després portaràs aquesta informació a la teva taula i continuaràs fent feina.

D´alguna manera, la teva taula de treball compleix la funció de la MCT; i la biblioteca, les xarxes informàtiques i els teus amics compleixen la funció de la MLT.

Tipus de memòria La MCT conté una quantitat limitada d

´informació disponible, com passa amb la teva taula de treball.

En canvi, la informació arxivada en la MLT creix constantment a mesura que augmenta la nostra experiència.

La capacitat de la MLT per emmagatzemar informació és gairebé il·limitada, però l´accés a aquesta informació pot ser problemàtic, Com més ben organitzada estigui la nostra biblioteca més fàcil serà trobar la informació que busquem. En una gran biblioteca, un llibre que no és al seu lloc és un llibre perdut.

També en la MLT és crucial l´organització de la informació per recuperar-la. Si organitzes la informació d´acord amb un sistema és fàcil que la trobis.

Tipus de memòria E. Tulvin distingeix dos tipus de memòria a llarg

termini: l´episòdica i la semàntica. 1.La memòria episòdica guarda informació sobre

esdeveniments, amb el moment i lloc en què van succeir.

2.La memòria semàntica guarda informació més abstracta relativa al llenguatge, regles, fórmules, símbols, conceptes.

La memòria episòdica guarda les vivències del subjecte en un ordre temporal. Els sentiments que afecten el subjecte i el context influeixen en aquest procés. La memòria semàntica guarda la informació transmesa per mitjà del llenguatge, organitzant-la de manera lògica.

Tipus de memòriaD´altra banda el neuropsicòleg Larry Squire

planteja una altra distinció en la memòria: el sistema de memòria procedimental i el sistema de memòria declarativa.

1.La memòria procedimental és el nostre coneixement general bàsic sobre com fer les coses, per exemple, jugar a bàsquet o tocar el contrabaix. La memòria procedimental també inclou algunes reaccions emocionals davant determinades situacions, com ara tenir por de pujar a un ascensor (és inconscient)

2.La memòria declarativa recorda fets, i pot expressar-se verbalment.

Tipus de memòria

Per últim, una altra classificació és la que s´estableix entre memòria explícita i implícita.

1.La memòria explícita és intencional. Inclou aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments que podem relatar verbalment i suposem un coneixement conscient.

2.La memòria implícita és incidental. Ens permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense grans esforços: anar en bicicleta, esquiar o conduir un cotxe.

Bases neurològiques de la memòria

La tasca de recuperació associativa és atribuïda a una estructura del sistema límbic, l´hipocamp, situat en la profunditat del lòbul temporal.

Un exemple d´aquest tipus de recuperació seria el fet, tan conegut, d´una determinada olor, per associació, ens permet recuperar tota una escena concreta de la nostra vida passada.

Ha de passar un temps perquè allò que aprenem es consolidi en la memòria. Aquest procés de consolidació sembla que té lloc, també a l´hipocamp i estructures relacionades amb ell, ja que l´extirpació de l´hipocamp impossibilitat la consecució del procés.

Bases neurològiques de la memòria

El de H. M., un malalt americà que patia epilèpsia i que fou operat per impedir els atacs, resistents a la medicació anticonvulsiva, s´ha convertit en un cas cèlebre. Els cirurgians l´extirparen tots dos hipocamps, deixant al pacient en un etern present. Tot el que aprenia desapareixia en qüestió d´una hora aproximadament. Cada vegada que li explicaven que un familiar seu havia mort, plorava de nou. El procés de consolidació havia desaparegut amb l´operació, deixant només les memòries a llarg termini emmagatzemades. I el procés de transferència des de la MCT a la MLT havia deixat de funcionar. Tanmateix , la memòria procedimental es conservava intacta, és a dir, el pacient podia seguir aprenent habilitats dia a dia com si res hagués succeït, tot i que no recordava haver realitzat la prova d´un dia per a un altre.

Bases neurològiques de la memòria

L´amígdala és important per a la memòria de continguts emocionals i afectius. Quan s´extirpa l´amígdala a animals d´experimentació, generalment micos, ja no són capaços d´associar la por a un so que sempre precedeix una descàrrega elèctrica. Aquests animals poden perfectament aprendre altres habilitats, però són incapaços d´aprendre i recordar la por.

La injecció d´adrenalina, que produeix un estat d´alerta en l´organisme, aplicada immediatament després de l´aprenentatge d´una determinada tasca, fa que es consolidi millor la memòria d´aquesta tasca. Tanmateix, quan l´amígdala està lesionada, l´adrenalina ja deixa de tenir aquest efecte.

Bases neurològiques de la memòria

Per millorar la nostra memòria.Les regles mnemotècniques són recursos per potenciar

l´organització de la nostra experiència perquè pugui ser guardada de manera significativa. El que fa la MCT de forma natural, és a dir, recodificar, codificar i associar, podem potenciar-ho d´una manera artificial i voluntària.

El mètode dels llocs ja va ser utilitzar a l´antigra Grècia, i Ciceró el va donar a conèixer a Roma. Funciona fent associacions d´allò que es vol recordar amb els llocs d´un camí que recorrem mentalment. Suposem que vols recordar una lliçó. Llavors has d´escollir una ruta que et sigui familiar, com el camí des de casa fins a l´ajuntament del teu poble, i has d´associar cada lloc per on has de passar amb una idea important de la lliçò. Fes coincidir l´ordre espacial de la ruta amb l´ordre lògic de la lliçò.

Per millorar la nostra memòria. Si vols usar el

mètode de les paraules clau, aprèn una sèrie de paraules que es corresponguin amb els números de l´1 al 10. Després inventa tot un seguit d´imatges que et permetin associar el que vols recordar amb les paraules numerades.

Exemple del mètode de les paraules clau:

A la una vull la lluna

A les dues menjo prunes

A les tres viatjo en tren

A les quatre vaig al teatre

A les cinc em veig molt prim

A les sis estic indecís

A les set compro un rodet

A les vuit llogo una suite

A les nou fa vent i plou

A les deu vaig al principi perquè m´ho diu una veu.

Per millorar la nostra memòria.Regles que milloren la nostra memòria:

1.Recordem més bé la informació quan és significativa i està ben organitzada.

2.Recordem millor el primer i l´últim que hem après.

3.Recordem millor les coses estranyes. 4.Recordem millor el que es relaciona amb

esdeveniments emocionalment significatius (records vívids).

5.Recordem emplenant espais en blanc de la nostra memòria.

Lleis de l´oblitL´oblit és un fenomen normal en la nostra vida

quotidiana. Oblidem cites, aniversaris, números de telèfon, etc. Els psicòlegs han descobert que oblidem segons determinades lleis.

- L´oblit motivat. Quan oblidem el nom d´algú que no ens agrada o la cita a què no volíem anar, intentem, inconscientment, alliberar-nos dels sentiments desagradables que acompanyen aquests records. Freud considerava que la repressió dels records dolorosos, tristos o desagradables és un mecanisme de defensa per combatre l´ansietat.

Lleis de l´oblit-L´esvaïment de l´emprenta de la memòria.

Alguns psicòlegs han suggerit que l´emprenta o engrama que l´aprenentatge deixa en el sistema nerviós s´esborra amb el pas del temps si no s´utilitza. Per això, desapareix la informació que no es fa servir.

-Les interferències. La interferència és la incapacitat de recordar un esdeveniment determinat com a resultat de l´experiència d´un altre fet. Les interferències es produeixen tant en la MCT com en la MLT. Les que afecten la MCT són molt corrents; per exemple, si estem calculant mentalment un tant per cent i algú ens fa una pregunta, haurem d´iniciar l´operació de nou. La informació nova substitueix l´anterior abans que haguem pogut transferir-la a la MLT, i l´oblidem.

Lleis de l´oblit-La interferència proactiva significa que la informació

que es va aprendre amb anterioritat interfereix amb l´habilitat per recordar la informació nova. Aquest fenomen el coneixen bé els oposiors que, després d´estudiar a fons una llei, han d´adaptar-se a la nova legislació. La interferència retroactiva significa que la informació que aprenem després interfereix en el record de la informació apresa prèviament.

-Fallades en la recuperació. Segons aquest factor, l´oblit és degut al fet que som incapaços de recuperar una informació perquè ens fallen les claus d´accés. Podem tenir dificultats a reconèixer una persona al carrer perquè habitualment només la veiem en la finestreta de la seva oficina. Ens falla la clau contextual.

Distorsions de la memòria Avui en dia sabem que la memòria està molt lluny de ser allò

que abans es creia: un fidel reflex de la realitat. Tot el contrari, el que la memòria conserva és l´efecte que els successos quotidians tenen en el nostre cervell, el sentit que tenen per a nosaltres, les emocions que desperten, etc. Això és el que interessa al cervell no la realitat tal com és.

La memòria, per tant, no és una rèplica de la realitat, sinó una rèplica de com el cervell ha experimentat aquesta realitat; a més, els coneixements previs, les memòries emmagatzemades, influencien en gran mesura l´ emmagatzemament de nous coneixements. Això últim és la causa de les distorsions que descobrim quan recordem el passat.

A més, l´estat de la ment en el moment del record també té una gran influència en la reconstrucció dels continguts de la memòria.

Distorsions de la memòriaSigmund Freud publicà a finals del segle passat un

assaig, Los recuerdos encubridores, on es referia al fet que de vegades portem a la consciència imatges de successos passats de la infantesa; aquestes imatges no reflecteixen de cap de les maneres la realitat viscuda: són distorsions, encobriments, pels desitjos del propi subjecte d´amagar successos desagradables per a ell mateix.

Per a Freud, aquests records són falsos perquè no reprodueixen fidelment les impressions rebudes en el seu dia; les impressions no són inventades, però són falses perquè transfereixen les situacions a llocs en què no s´han donat, o perquè fonen vàries persones o imatges en una sola, o perquè la situació que es recorda resulta ser una amalgama de diferents successos.

Distorsions de la memòriaFreud conclou

que aquests records infantils no corresponen al que realment va succeir, sinó que els fets foren reconstruïts, seleccionats, però de forma tendenciosa.

 

Distorsions de la memòria

Freud, a l´inici de la psicoanàlisi, emprava sovint la hipnosi per extraure informacions del passat del malalt, fins que s´adonà que molts dels relats que obtenia no eren certs, per la qual cosa abandonà aquest mètode d´anàlisi. De vegades, en el tràngol hipnòtic, sembla com si el subjecte hipnotitzat recuperés memòries passades de les que no era conscient. Però en moltes ocasions s´ha pogut constatar que aquestes memòries, en realitat eren fabricades pel mateix subjecte.

  

Distorsions de la memòria (dejà vu)

És conegut que algunes persones, quan es troben en un entorn desconegut per a elles experimenten en determinades ocasions la fort impressió que ja hi han estat abans, tot i que no es pugui demostrar objectivament que això va ser així.

Aquest fenomen ha estat denominat l´experiència del dejà vu, en francès. Tot i que no està gaire clar quin són els mecanismes que hi intervenen, és molt probable que tingui relació amb la memòria inconscient.

És possible que la nova situació activi algun fragment d´un experiència semblant del passat, creant la impressió d´una situació ja viscuda amb anterioritat.

De nou ens trobaríem davant un procés de reconstrucció de la memòria que utilitza fragments reals ja viscuts per generar una falsa imatge.

Alteracions de la memòriaEl fet de perdre la memòria és, d´alguna manera, perdre

la vida. L´absoluta instal·lació en el present sense vincles amb el passat és una forma despietada d´enfrontar-se al futur. Un futur en què no encertem perquè no sabem. I saber és sempre un impuls que ens aixeca sobre allò sabut, allò experimentat, allò estimat o menyspreat.

  Hi ha una gran varietat d´alteracions de la memòria. Unes són producte de lesions orgàniques en el cervell i impliquen un dèficit global i permanent de la memòria. Les més importants són la síndrome amnèsica, com la síndrome de Korsakoff, i les alteracions associades a la demència, com la malaltia d´Alzheimer. Uns altres es deuen fonamentalment a factors emocionals. Són les anomenades amnèsies funcionals, com la repressió.

Alteracions de la memòria

La síndrome amnèsica produeix un dèficit global i permanent de memòria sense que es presentin altres problemes intel·lectuals, és a dir, el pacient manté intacta la seva capacitat intel·lectual, no té problemes amb el llenguatge, no mostra deterioraments perceptius ni d´atenció i conserva les habilitats adquirides abans de la lesió.

Alteracions de la memòria

L´amnèsia retrògada es caracteritza per la incapacitat de recordar el passat. Pot comprendre els minuts anteriors a la commoció, però si aquesta és forta pot afectar els records de mesos, i fins i tot d´anys anteriors. La síndrome de Korsakoff és un trastorn relacionat amb el consum excessiu d´alcohol i amb una dieta empobrida. La conseqüència és una lesió cerebral en el diencèfal, sovint acompanyada d´atròfia del lòbul frontal.

Alteracions de la memòria

L´amnèsia anterògrada és la incapacitat d´aprendre o retenir fets nous. Els esdeveniments quotidians arriben a ser un greu problema, ja que el pacient oblida allò que acaba de succeir. Així, oblida on ha deixat les coses, amb qui acaba de parlar. Les persones afectades per aquest tipus de malaltia tenen dificultat per conversar, ja que tendeixen a preguntar les mateixes coses de manera repetitiva.

Alteracions de la memòria

Les amnèsies funcionals estan lligades a l´estrès, l´ansietat i, en general, a les emocions negatives. Molts estudiants es queden en blanc durant un examen, sobretot si és oral. Igualment, els actors pateixen la por escènica i poden oblidar-se del seu paper.

Alteracions de la memòria

Les neurones del escorça cerebral, com altres estructures del SNC, es troben sota constant influència de determinats neurotransmissors, és a dir, de substàncies químiques que les mateixes neurones utilitzen per comunicar-se entre si.

Algun d´aquests neurotransmissors, com l´acetilcolina, semblen estar més o menys implicats en la consolidació de la memòria. Si més no, quan aquest sistema, denominat colinèrgic, està deteriorat, com succeeix en la demència senil anomenada malaltia d´Alzheimer, la pèrdua de la memòria és un dels primers símptomes a manifestar-se. Inicialment apareix dificultat a fixar l´atenció i a aconseguir la formació de nous continguts de memòria, després es veu afectada també la MLT.

Text: Miguel Medina, Un problema de grandes proporciones médicas y sociales, La Vanguardia, 22/09/2002

En 1906 un médico alemán llamado Alois Alzheimer escribió lo siguiente: "El primer síntoma mostrado por la mujer, de 51 años, fueron los celos hacia su marido. Poco después presentó un cuadro de amnesia rápidamente progresivo; se perdía en su propio apartamento, transportaba objetos de un lado a otro sin sentido, los escondía, a veces creía que la iban a asesinar y también tenía momentos en los que gritaba de manera incontrolada". Este conjunto de síntomas de psicosis y amnesia de naturaleza caótica y su aparición, en la mayoría de los casos, en personas de avanzada edad constituyen lo que hoy conocemos como enfermedad de Alzheimer. 

Text: Miguel Medina, Un problema de grandes proporciones médicas y sociales, La Vanguardia, 22/09/2002

Dos razones fundamentales son las responsables de que esta enfermedad esté cada vez más presente en nuestras vidas. La primera es la sustancial mejora en los métodos de diagnóstico. La segunda es el progresivo envejecimiento de la población, producto de una sociedad en la que se vive más tiempo y aumenta el número de personas mayores, en edad de riesgo. La enfermedad de Alzheimer es la forma más común de demencia senil y afecta directamente a unos 450.000 españoles, principalmente personas de avanzada edad, e indirectamente a unos dos millones de personas. Se trata de un trastorno degenerativo progresivo del sistema nervioso central que conduce a una pérdida de memoria y de la capacidad cognitiva. 

Text: Miguel Medina, Un problema de grandes proporciones médicas y sociales, La Vanguardia, 22/09/2002

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/22/pagina-32/33983680/pdf.html?search=alzheimer

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/22/pagina-33/33983681/pdf.html?search=alzheimer

Article complert en

Subjecte i memòria

Con todo lo que entraña

de no fiable, gracias a la

memoria evocativa de

las situaciones que

hemos vivido tenemos

biografía.

El ámbito íntimo es propiedad exclusiva de cada sujeto; los demás sólo pueden conocer el yo con el que el sujeto se presenta ante ellos.La descripción de

un sujeto, la de sus múltiples yoes es lo que se llama biografía.Obsérvese que

toda definición de “alguien” está condenada al fracaso.

...nos reconocemos el

mismopese a recordarnos

distintos, y nos sabemos continuament el mismo.

Cuando el sujeto ha ido vaciándose de los yoes construidos y almacenados para el recuerdo, se llega al punto de que puede afirmarse que ha dejado de ser sujeto.En la evocación el yo

evocado no es exactamente el mismo que el yo que fue en la actuación ahora evocada. Al evocar se modifica el yo de la actuación que fue.

Subjecte i memòria El sujeto construye yoes porque tiene memoria.

El yo se observa, el

sujeto se infiere.

Gracias a la memoria evocativa se conserva la continuidad del sujeto en la construcción de yoes tan dispares como lo son todos aquellos con los que actuamosa lo largo de nuestra vida.

... en la autobiografía siempre hay cuando menos una selección de actuaciones, si bien cabe la posibilidad de que se añadan en la descripción yoes imaginados y fantaseados y hasta s´ñados, y yoes cínicament inventados.

Merced a la imposibilidad de evocar las situaciones que vivió, el enfermo de Alzehimer se queda sin autobiografía, porque ha olvidado el sujeto que fue, los yoes que hubo de construir.

Un sujeto no puede ser definido, el sujeto sólo puede ser descrito a partir de uno y otro de los yoes que ostentó.

Subjecte i memòria

Activitats:1.Llegiu aquests aforismes del

psiquiatra Carlos Castilla del Pino.2.Comenteu aquells que us semblin

més interessants.

Bibliografia (fonts dels aforismes): El delirio, un error necesario, Círculo de

Lectores, Barna 1998 Teoría de los sentimientos, Círculo de

Lectores, Barna 2001

Carlos Castilla del Pino

(1922-2009)

Un cas pràcticLorena (nombre ficticio) tenía un problema de

alcoholismo. Llevaba desde los 12 años bebiendo. Primero de cuando en cuando. Luego siempre. A los 30, la situación se hizo insostenible. Acudió a Alcohólicos Anónimos. Allí detectaron que, además, sufría secuelas por un posible abuso sexual en la infancia. Pero Lorena había enterrado en su cerebro lo ocurrido. No lo recordaba. "Hizo una costra emocional tremenda. Interiorizó los abusos, que habían ocurrido cuando tenía 10 años y luego habían cesado", cuenta Tina Alarcón, directora del Centro de Asistencia a Víctimas de Agresiones Sexuales (www.violacion.org).

Un cas pràcticAllí, Lorena acudió a terapia. Necesitó años de

tratamiento. Como tantas otras víctimas. A casi todos les une el sentimiento de culpa. De que hicieron algo para provocar el abuso. "Hasta hace poco pensaba que lo que me pasó fue por cómo era yo. Lo que más cuesta asumir es que no es culpa tuya", explica Cristina Fernández. Lleva 10 años en los grupos de ayuda mutua de la Fundación Vicky Bernadet (www.fbernadet.org). Un sistema de terapia en el que personas que han pasado por lo mismo comparten lo vivido. Otra forma de tratamiento, que se puede combinar con atención individual. "La mejor manera para superar el abuso es romper el silencio que suele llevar unido", dice Vicky Bernadet, fundadora de la organización.

Un cas pràctic1. Llegiu el text on s´explica el cas de la

Lorena.

2. Consulteu l´article on s´expliquen altres casos similars als de la Lorena i assenyaleu el més important que les psicòlogues que fan el tractament diuen del funcionament de la memòria (María R. Sahuquillo, Abusaron de mí, aunque no lo recuerdo, El País, 31/03/2010,http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Abusaron/recuerde/elpepisoc/20100331elpepisoc_1/Tes?print=1)

3. A partir del coneixement d´aquest casos feu una dissertació raonada i argumentada de 10 línies com a mínim desenvolupant el tema: “Som una invenció de la nostra memòria”.

BibliografiaEric Kandel, James H.

Schwartz i Thomas M. Jessell, Neurociencia y conducta, Pearson Educación, Madrid 2001

Francisco J. Rubia, El cerebro nos engaña, Ediciones Temas de Hoy, Madrid 2000

José Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora, Anagrama, Barna 1993 Francisco J.

Rubia