iberia graeca κληρονομιά στην Ιβηρική...

171

Upload: trinhdien

Post on 28-Oct-2018

254 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

  • ISBN: 978-84-393-9071-8Depsito Legal: GI-966-2012Impresin: www.palahi.catGirona, 2012 de la edicin: Centro Iberia Graeca de los textos e ilustraciones: sus respectivos autores

  • El legado arqueolgicogriego en la pennsula Ibrica

    El llegat arqueolgicgrec a la pennsula Ibrica

    The Greek archaeological legacyon the Iberian Peninsula

    IB

    ER

    IA G

    RA

    EC

    A

  • presentacin

    (consejo rector del centro iberia Graeca)

    1 LOs GrieGOs en OcciDentePaloma Cabrera(centro iberia Graeca-Museo arqueolgico nacional)

    2 Las fuentes cLsicas GrieGas y su reLacin cOn iberia

    Adolfo J. Domnguez(universidad autnoma de Madrid)

    3 HistOriOGrafa De La arqueOLOGa GrieGa en La pennsuLa ibrica

    Paloma Cabrera(centro iberia Graeca-Museo arqueolgico nacional)

    Ricardo Olmos(csic-instituto de Historia)

    4 Las cOLOnias GrieGas en iberiaXavier Aquilu(centre iberia Graeca-Museu darqueologia de catalunya)

    5 La cerMica GrieGa en iberia. Las vajiLLas De Mesa y De representacin

    Carmen Snchez(universidad autnoma de Madrid)

    6 La cerMica GrieGa en iberia. nfOras y cOMerciO De aLiMentOs

    Jos Prez Ballester(universitat de valncia)

    7 La nuMisMtica GrieGa en iberia: cecas y circuLacin MOnetaria

    Pere Pau Ripolls(universitat de valncia)

    8 La escuLtura GrieGa en iberiaMartn Almagro-Gorbea(real academia de la Historia)

    iberia Graeca. eL LeGaDO arqueOLGicO GrieGO

    en La pennsuLa ibrica

    nDice

    17

    25

    35

    46

    58

    66

    74

    82

    15

  • 9 La epiGrafa GrieGa en iberiaMara Paz de Hoz(universidad de salamanca)

    10 La tOrutica y La Orfebrera GrieGas en iberiaSebastin Celestino(unidad asociada universidad autnoma de Madrid/instituto de arqueologa de Mrida del csic)

    11 inDGenas y GrieGOs en iberia: eMuLaciOnes e HibriDisMOs

    Arturo Ruiz(centro andaluz de arqueologa ibrica. universidad de jan)

    12 yaciMientOs, MuseOs y cOLecciOnes DeL LeGaDO arqueOLGicO GrieGO en espaa y pOrtuGaL

    Eduardo Garca Alfonso(junta de andaluca, Delegacin provincial de cultura, Mlaga)

    13 MiL aOs De reLaciOnes pOLticas, MiLitares y cuLturaLes HispanOGrieGas (siGLOs vi-Xvi)

    Eusebi Ayensa(instituto cervantes de atenas)

    14 Las reLaciOnes cuLturaLes espaa-Grecia DesDe eL siGLO XiX Hasta La actuaLiDaD

    Pedro Bdenas de la Pea(csic-instituto de Lenguas y culturas del Mediterrneo)

    15 eL centrO iberia GraecaXavier Aquilu(centre iberia Graeca-Museu darqueologia de catalunya)

    Paloma Cabrera(centro iberia Graeca-Museo arqueolgico nacional)

    bibLiOGrafa y sitiOs web crDitOs

    103

    92

    111

    120

    137

    145

    156

    166

    172

  • PRESENTACI

    (Consell Rector del Centre Iberia Graeca)

    1 ElS GRECS A OCCIdENTPaloma Cabrera(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

    2 lES fONTS ClSSIquES GREGuES I lA SEvA RElACI AMb IbRIA

    Adolfo J. Domnguez(universidad Autnoma de Madrid)

    3 HISTORIOGRAfIA dE lARquEOlOGIA GREGA A lA PENNSulA IbRICA

    Paloma Cabrera(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

    Ricardo Olmos(CSIC-Instituto de Historia)

    4 lES COlNIES GREGuES A IbRIAXavier Aquilu(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

    5 lA CERMICA GREGA A IbRIA. lES vAIxEllES dE TAulA I dE REPRESENTACI

    Carmen Snchez(universidad Autnoma de Madrid)

    6 lA CERMICA GREGA A IbRIA. MfORES I COMER dAlIMENTS

    Jos Prez Ballester(universitat de valncia)

    7 lA NuMISMTICA GREGA A IbRIA: SEquES I CIRCulACI MONETRIA

    Pere Pau Ripolls(universitat de valncia)

    8 lESCulTuRA GREGA A IbRIAMartn Almagro-Gorbea(Real Academia de la Historia)

    IbERIA GRAECA. El llEGAT ARquEOlGIC GREC

    A lA PENNSulA IbRICA

    NdEx

    15

    17

    35

    46

    58

    66

    74

    82

    25

  • 9 lEPIGRAfIA GREGA A IbRIAMara Paz de Hoz(universidad de Salamanca)

    10 lA TORuTICA I lORfEbRERIA GREGuES A IbRIASebastin Celestino(unidad Asociada universidad Autnoma de Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

    11 INdGENES I GRECS: EMulACIONS I HIbRIdISMESArturo Ruiz(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica. universidad de Jan)

    12 JACIMENTS, MuSEuS I COllECCIONS dEl llEGAT ARquEOlGIC GREC A ESPANyA I PORTuGAl

    Eduardo Garca Alfonso(Junta de Andaluca, delegacin Provincial de Cultura, Mlaga)

    13 MIl ANyS dE RElACIONS POlTIquES, MIlITARS I CulTuRAlS HISPANOGREGuES (SEGlES vI-xvI)

    Eusebi Ayensa(Institut Cervantes dAtenes)

    14 lES RElACIONS CulTuRAlS ESPANyA-GRCIA dES dEl SEGlE xIx fINS lACTuAlITAT

    Pedro Bdenas de la Pea(CSIC-Instituto de lenguas y Culturas del Mediterrneo)

    15 El CENTRE IbERIA GRAECAXavier Aquilu(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

    Paloma Cabrera(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

    bIblIOGRAfIA I RECuRSOS wEb CRdITS

    103

    92

    111

    120

    137

    145

    156

    166

    172

  • 15

    Consejo Rector del CentroIberia Graeca

    Uno de los objetivos principales que lle-v a la creacin del Centro Iberia Grae-ca al Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte del Estado Espaol y al Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fue la difusin y divulgacin del rico patrimonio arqueolgico griego conservado en la pennsula Ibrica. La web del Centro (www.iberiagraeca.org) permitir en un futuro, gracias a las actuales tecnologas de la informacin y comunicacin, acceder de una forma rpida y con un tratamiento homog-neo a toda la documentacin existente sobre este patrimonio.

    Iberia Graeca. El legado arqueolgico grie-go en la pennsula Ibrica pretende ser una carta de presentacin de nuestro centro y acercar la presencia de la cul-tura griega de poca antigua en nuestro pas al pblico no especializado. Quere-mos expresar nuestro agradecimiento a los autores de la publicacin as como a todas las personas e instituciones que, de una forma u otra, han participado en la misma; especialmente al Instituto Cervantes de Atenas que, desde el pri-mer momento, ha ayudado a difundir la existencia y los objetivos de nuestro centro en la sociedad griega.

    Consell Rector del CentreIberia Graeca

    Un dels objectiUs principals que va por-tar a la creaci del Centre Iberia Graeca al Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte de lEstat Espanyol i al Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va ser la difusi i divulgaci del ric patrimoni arqueolgic grec con-servat a la pennsula Ibrica. El web del Centre (www.iberiagraeca.org) per-metr en un futur, grcies a les actuals tecnologies de la informaci i la comu-nicaci, accedir duna forma rpida i amb un tractament homogeni a tota la documentaci existent sobre aquest patrimoni.

    Iberia Graeca. El llegat arqueolgic grec a la pennsula Ibrica pretn ser una carta de presentaci del nostre centre i apropar el pblic no especialitzat a la presncia de la cultura grega dpoca antiga al nostre pas. Volem expressar el nostre agrament als autors de la publicaci aix com a totes les perso-nes i institucions que, duna forma o una altra, hi han participat. Donem les grcies especialment a lInstitut Cer-vantes dAtenes que, des del primer moment, ha ajudat a difondre lexis-tncia i els objectius del nostre centre a la societat grega.

    PRESENTACIPRESENTACIN

    Centro Iberia Graeca, 18 de mayo de 2012 Centre Iberia Graeca, 18 de maig de 2012

  • 17

    el relato de la presencia de los griegos en el extremo occidental del Mediterrneo es la historia de una relacin fecunda que se extendi desde el siglo viii a. C. hasta la conquista romana de Iberia. Fue sobre todo una historia de intercambios comerciales, pero tambin de contactos culturales. Desde extremos geogrficos opuestos, dos mundos diferentes contribuyeron a conformar un complejo entramado de culturas diversas y originales que beben en una fuente comn, el Mediterrneo.

    La historia comenz como mito. Los viajes, la presencia de los antiguos griegos en el extremo occidental de la oikoumne o tierra habitada fue precedida por los lenguajes ambiguos del mito. La imagen del fabuloso Oc

    el relat de la presncia dels grecs en lextrem occidental de la Mediterrnia s la histria duna relaci fecunda que es va estendre des del segle viii a. C. fins a la conquesta romana dIbria. Fou sobretot una histria dintercanvis comercials per tamb de contactes culturals. Des dextrems geogrfics oposats, dos mons diferents varen contribuir a conformar un complex entramat de cultures diverses i originals que beuen en una font comuna, la Mediterrnia.

    La histria va comenar com a mite. Els viatges, la presncia dels antics grecs a lextrem occidental de la oikoumne o terra habitada fou precedida pels llenguatges ambigus del mite. La imatge del fabuls Occident sencarna en laventura dHracles. Les seves riqueses en

    Paloma Cabrera(Centro Iberia Graeca-Museo

    Arqueolgico Nacional)

    1

    ELS GRECS A OCCIDENT*LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE*

    *Este trabajo ha sido realizado en el marco del proyecto HAR200907448: Imgenes de Atenas en el mundo ibrico. Estudio de la iconografa y de la recepcin de los materiales griegos del siglo iv a. C. en la pennsula Ibrica.

    *Aquest treball ha estat efectuat en el marc del projecte HAR200907448: Imatges dAtenes al mn ibric. Estudi de la iconografia i de la recepci dels materials grecs del segle iv a. C. a la pennsula Ibrica.

  • 18

    Fig. 1.2.- Escifo eubeo (750-700 a. C.) procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de Huelva). Escif eubeu (750-700 a. C.) procedent de les excavacions de Huelva (Museo de Huelva).

    cidente se encarna en la aventura de Heracles. Sus riquezas en metales y ganados sern conquistadas por el hroe. Un aura de misterio y fabulacin envuelve tambin las primeras narraciones sobre la llegada de navegantes griegos a Tartessos, que ser para el imaginario griego el reino ubrrimo

    metalls i bestiars seran conquerides per lheroi. Una aura de misteri i fabulaci envolta tamb les primeres narracions sobre larribada de navegants grecs a Tartessos, que ser per a limaginari grec el regne ubrrim i esplendors, encarnaci de lideal utpic del feli extrem del mn, exuberant de riqueses i governat per reis savis i longeus.

    Fig. 1.1.- Cermicas ticas (850-760 a. C.) procedentes de las excavaciones de Huelva (segn Gonzlez Cana-les et alii 2004). Cermiques tiques (850-760 a. C.) procedents de les excavacions de Huelva (segons Gonzlez Canales et alii 2004).

    Aviat la utopia es convertiria en realitat i el mite en histria. Recents excavacions realitzades a Huelva tornen a posar a debat la data de linici de les navegacions comercials gregues cap a la pennsula Ibrica. La presncia de cermiques tiques i eubees datades entre el 850 i 760 a. C., ens obliguen a replantejar la identitat dels comerciants que varen portar fins a lempori tartssic aquests productes cermics. Si abans lExtrem Occident es considerava en aquestes dates una exclusivitat fencia, avui en dia i a la llum daquestes troballes, no es pot descartar la possibilitat duna presncia efectiva eubea en les costes onubenses, la riquesa de

  • 19

    y esplendoroso, encarnacin del ideal utpico del feliz extremo del mundo, exuberante de riquezas, gobernado por monarcas sabios y longevos.

    les quals en metalls seria coneguda des de temps abans en la Mediterrnia central i oriental. Durant la segona meitat del segle viii i primers anys del segle vii a. C. augmenten les importacions gregues a Huelva i en les factories fencies de la costa mediterrnia andalusa. La identitat dels comerciants que les varen portar es debat entre fenicis i grecs, sense que puguem descartar uns o als altres.

    El panorama canvia a partir de finals del segle vii a. C. ja que lOccident ser freqentat pels navegants foceus. Ells foren, com ens diu Herodot (I, 1635), Els primers entre els grecs que varen uti-litzar grans naus i que varen descobrir lAdritic, Tirrenia, Ibria i Tartessos. Arriben al sud de la pennsula Ibrica a la recerca de metalls, especialment plata. Comercien amb Tartessos per tamb estableixen relacions amb els fe

    Fig. 1.3.- Copa tica de Comastas (580-560 a. C.) procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de Huelva). Copa tica de Comastas (580-560 a. C.) procedent de les excavacions de Huelva (Museo de Huelva).

    Fig. 1.4.- Casco griego de bronce procedente de la ra de Huelva (580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia). Casc grec de bronze procedent de la ria de Huelva (580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia).

    Pronto la utopa se convertira en realidad y el mito en historia. Recientes excavaciones realizadas en Huelva vuelven a poner a debate la fecha del inicio de las navegaciones comerciales griegas hacia la pennsula Ibrica. La presencia de cermicas ticas y eubeas datadas entre el 850 y 760 a. C., nos obligan a replantear la identidad de los comerciantes que llevaron hasta el emporio tartsico estos productos cermicos. Si antes el Extremo Occidente se consideraba para estas fechas una exclusividad fenicia, hoy en da, y a la luz de estos hallazgos, no se puede descartar la posibilidad de una presencia efectiva eubea en las costas onubenses, cuya riqueza en metales sera conocida desde tiempo antes en el Mediterrneo central y oriental. Durante la segunda mitad del siglo viii y primeros aos del siglo vii a. C. aumentan las importacio

  • 20

    Fig. 1.5.- Copa de Grecia del Este (560-540 a. C.) procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de Huelva). Copa de Grcia de lEst (560-540 a. C.) procedent de les excavacions de Huelva (Museo de Huelva).

    nes griegas en Huelva y en las factoras fenicias de la costa mediterrnea andaluza. La identidad de los comerciantes que las trajeron se debate entre fenicios y griegos, sin que podamos descartar a unos o a otros.

    El panorama cambia a partir de fines del siglo vii a. C., pues el Occidente ser frecuentado por los navegantes foceos. Ellos fueron, como nos cuenta Herdoto (I, 1635), los primeros de entre los griegos que utilizaron grandes naves y que descubrieron el Adritico, Tirrenia, Iberia y Tartessos. Llegan al sur de la pennsula Ibrica en busca de metales, especialmente plata. Comercian con Tartessos, pero tambin establecen relaciones con los fenicios de la costa malaguea y de Gadir, aqu seguramente al amparo del gran santuario de Heracles/Melcart.

    Desde fines del siglo vii a. C. los foceos se dirigen hacia la costa nororiental de la Pennsula. Las recientes excavaciones efectuadas en Sant Mart dEmpries han proporcionado datos de gran importancia para conocer las primeras etapas de este asentamiento. La tradicionalmente llamada Pa-laiapolis de Emporion no fue un centro comercial fundado por los foceos, sino un establecimiento indgena cuyo inicio se sita con anterioridad al 850 a. C. Entre 650 y 580 a. C. se produce la llegada incipiente de productos de origen fenicio y etrusco. La presencia focea se constata en los ltimos aos del siglo vii. Hacia mediados del siglo vi se inicia la ocupacin en tierra firme de un nuevo ncleo griego, dando

    nicis de la costa malaguenya i de Gadir, aqu segurament a lempara del gran santuari dHracles/Melcart.

    Des de finals del segle viii a. C. els foceus es dirigeixen cap a la costa nordoriental de la Pennsula. Les recents excavacions efectuades a Sant Mart dEmpries han proporcionat dades de gran importncia per conixer les primeres etapes daquest assentament. La tradicionalment anomenada Palaipolis dEmporion no fou un centre comercial fundat pels foceus sin un establiment indgena linici del qual se situa amb anterioritat al 850 a. C. Entre 650 i 580 a. C. es produeix larribada incipient de productes dorigen fenici i etrusc. La presncia focea es constata en els darrers anys del segle vii. Cap a mitjans del segle vi sinicia locupaci en terra ferma dun nou nucli grec que dna origen al sector urb dEmporion que avui coneixem com a Nepolis. Aviat aconseguir un auge econmic extraordinari grcies a les seves activitats comercials amb les societats indgenes, que es traduir en

  • 21

    origen al sector urbano de Emporion que hoy conocemos como Nepolis. Pronto alcanzar un auge econmico extraordinario gracias a sus actividades comerciales con las sociedades indgenas, que se traducir en el crecimiento urbano de la ciudad, de sus estructuras arquitectnicas y de sus santuarios.

    El mximo desarrollo del comercio griego en Iberia coincide con la consolidacin de la cultura ibrica. En los siglos v y iv a. C. este mundo, especialmente en la zona oriental de la Pennsula, se convierte en un nuevo y floreciente mercado que atrae a los comerciantes mediterrneos, pnicos y griegos. Es el momento en el que llegan masivamente importaciones de vasos ticos, bronces, vino y aceite griegos. Emporion ser el principal punto de entrada de las importaciones ticas y puerto de embarque de los productos ibricos destinados al Mediterrneo central y oriental. En su papel de intermediario Emporion no se limita a las producciones ticas, sino que se ampla a los productos de alto valor procedentes del Mediterrneo central, como testimonia la llegada en un volumen importante de nforas vinarias procedentes de Magna Grecia, que sern tambin distribuidas a lo largo de las costas ibricas hasta Cdiz. Manufacturas cermicas ticas, perfume tico y pnico, vino de la Grecia continental e insular, y de la Magna Grecia, y bronces griegos y centromediterrneos sern los productos obtenidos a modo de valiosa contrapartida en pago de los cereales y metales ibricos. La dispersin de los productos griegos en tierras

    el creixement urb de la ciutat, de les seves estructures arquitectniques i dels seus santuaris.

    El mxim desenvolupament del comer grec a Ibria coincideix amb la consolidaci de la cultura ibrica. Als segles v i iv a. C. aquest mn, especialment a la zona oriental de la Pennsula, es converteix en un nou i florent mercat que atreu als comer ciants mediterranis, pnics i grecs. s el moment en qu arriben massivament importacions de vasos tics, bronzes, vi i oli grecs. Emporion ser el principal punt dentrada de les importacions tiques i port dembarcament dels productes ibrics destinats a la Mediterrnia central i oriental. En el seu paper dintermediari Emporion no es limita a les produccions tiques sin que samplia als productes dalt valor procedents de la Mediterrnia central, com testimonia larribada dun volum important dmfores vin

    Fig. 1.6.- Ajuar de una tumba de la necrpolis ibrica de Galera (Granada) de la segunda mitad del siglo v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Aixovar duna tomba de la necrpolis ibrica de Galera (Granada) de la segona meitat del segle v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).

  • 22

    Fig. 1.7.- Cermicas ticas y figura de bronce griega de la necrpolis ibrica de Pozo Moro (Albacete) de ini-cios del siglo v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Cermiques tiques i figura de bronze grega de la necrpolis ibrica de Pozo Moro (Albacete) dinicis del segle v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).

    ibricas nos habla de la intensidad de este comercio hasta el 300 a. C., y de la complejidad de las redes de intercambio indgenas, que llevan estas cermicas hasta Andaluca, Extremadura, Meseta septentrional y meridional, Sureste, Levante, Valle del Ebro, Catalua, Aragn, e incluso la regin de CastillaLen. Desde las ltimas dcadas del siglo v a. C. Emporion consolida y fortalece sus relaciones comerciales con otras dos ciudades importantes del Extremo Occidente: Ibiza y Cdiz, que, a su vez, actuarn como intermediarias y redistribuidoras de los productos griegos en las regiones bajo su influencia econmica y cultural.

    ries procedents de Magna Grcia, que seran tamb distribudes al llarg de les costes ibriques fins a Cdiz. Manufactures cermiques tiques, perfum tic i pnic, vi de la Grcia continental i insular, i de la Magna Grcia, i bronzes grecs i centromediterranis seran els productes obtinguts a tall de valuosa contrapartida en pagament dels cereals i metalls ibrics. La dispersi dels productes grecs en terres ibriques ens parla de la intensitat daquest comer fins el 300 a. C., i de la complexitat de les xarxes dintercanvi indgenes que porten aquestes cermiques fins a Andalusia, Extremadura, Meseta septentrional i meridional, Sudest, Llevant, la Vall de lEbre, Catalunya, Arag i fins i tot la regi de CastillaLle. Des de les darreres dcades del segle v a. C. Empo-rion consolida i enforteix les seves relacions comercials amb altres dues ciutats importants de lextrem occident: Eivissa i Cdiz. Aquestes, a la seva vegada, actuaran com a intermediries i redistribudores dels productes grecs en les regions sota la seva influncia econmica i cultural.

    Els vasos grecs adquireixen en lmbit ibric noves funcions i significats, molt diferents a vegades daquells pels quals foren creats. Utilitzats en la vida i en la mort, aquests vasos es converteixen en objectes de prestigi, signes que expressen la riquesa i poder de les lites aristocrtiques, de difcil i redut accs, atresorats, amortitzats, malbaratats en accions de consum ostents. Transformats en recipients cineraris, en ofrenes funerries, convertits en vasos individuals aliens al sentit festiu, a la comu

  • 23

    Los vasos griegos adquieren en el mbito ibrico nuevas funciones y significados, muy diferentes a veces de aquellos para los que fueron creados. Utilizados en la vida y en la muerte, estos vasos se convierten en objetos de prestigio, signos que expresan la riqueza y poder de las lites aristocrticas, de difcil y reducido acceso, atesorados, amortizados, despilfarrados en acciones de consumo ostentoso. Transformados en recipientes cinerarios, en ofrendas funerarias, convertidos en vasos individuales ajenos al sentido festivo, a la comunicacin y comensalidad del mundo griego, dotados de imgenes nicas, privilegio de unos pocos, imitados, miniaturizados, los vasos griegos trazan nuevos senderos de existencia en el paisaje de la muerte ibrica.

    El impacto del mundo griego sobre las comunidades ibricas tuvo diferentes alcances. Las regiones ms prximas a Emporion recibieron de forma ms directa y continua sus influjos. Pero el resto de las regiones tambin supieron extraer y transformar las manifestaciones culturales griegas. La adopcin de modelos y prototipos escultricos griegos, reinterpretados siempre con notable originalidad por los escultores ibricos es uno de los factores ms destacados de este proceso. La influencia tambin se puede rastrear en la adopcin ibrica de expresiones artsticas e iconogrficas de origen no tanto griego como, ms ampliamente, mediterrneo. Otra importante manifestacin cultural debida a la accin griega es el desarrollo en el siglo iv a. C. de uno de los sistemas de escritura utilizados

    nicaci i comensalitat del mon grec, dotats dimatges niques, privilegi duns pocs, imitats, miniaturitzats, els vasos grecs tracen nous senders dexistncia en el paisatge de la mort ibrica.

    Limpacte del mn grec sobre les comunitats ibriques va tenir un abast diferent. Les regions ms prximes a Emporion varen rebre de forma ms directa i continua els seus influxos. La resta de les regions per tamb varen saber extreure i transformar les manifestacions culturals gregues. Ladopci de models i prototips escultrics grecs, reinterpretats sempre amb notable originalitat pels escultors ibrics, s un dels factors ms destacats daquest procs. La influncia tamb es pot rastre

    Fig. 1.8.- Plice de cermica tica de figuras rojas de finales del siglo v a. C. procedente de la necrpolis del Puig de Serra del poblado ibrico de Ullastret (MAC-Ullastret). Plica de cermica tica de figures roges de finals del segle v a. C. procedent de la necrpolis del Puig de Serra del poblat ibric dUllastret (MAC-Ullastret).

  • 24

    para transcribir la lengua ibrica: el llamado grecoibrico, una escritura localizada en el territorio de la Contestania, de difusin limitada.

    Las consecuencias de este encuentro, dilatado a lo largo de los siglos, fueron amplias y profundas: el comercio griego hizo mucho ms dinmico el desarrollo poltico y cultural ibrico, aport determinados instrumentos que, dialcticamente interpretados, fueron utilizados para expresar las estructuras polticas e ideolgicas de estas sociedades, y facilit la contribucin de Iberia a la gestacin de la historia del Mediterrneo anterior a Roma.

    jar en ladopci ibrica dexpressions artstiques i iconogrfiques dorigen no tant grec com, ms mpliament, mediterrani. Una altre important manifestaci cultural provocada per lacci grega s el desenvolupament en el segle iv a. C. dun dels sistemes descriptura utilitzats per transcriure la llengua ibrica: lanomenat grecoibric, una escriptura localitzada en el territori de la Contestnia, de difusi limitada.

    Fig. 1.10.- Copa tica del grupo de Viena 116 pro-cedente de la necrpolis ibrica de Baza (Granada) de la primera mitad del siglo iv a. C. (Museo Arqueol gico Nacional). Copa tica del grup de Viena 116 pro-cedent de la necrpolis ibrica de Baza (Granada) de la primera meitat del segle iv a. C. (Museo Arqueol-gico Nacional).

    Fig. 1.9.- Crtera de campana de cermica tica de figuras rojas del Pintor del Tirso Negro (360-340 a. C.) procedente de Empries (MAC-Empries). Crater de campana de cermica tica de figures roges del Pintor del Tirs Negre (360-340 a. C.) procedent dEmpries (MAC-Empries).

    Les conseqncies daquesta trobada, estesa al llarg dels segles, foren mplies i profundes: el comer grec va fer molt ms dinmic el desenvolupament poltic i cultural ibric; va aportar determinats instruments que, dialcticament interpretats, foren utilitzats per expressar les estructures poltiques i ideolgiques daquestes societats i va facilitar la contribuci dIbria a la gestaci de la histria de la Mediterrnia anterior a Roma.

  • 25

    aUnqUe parece cada vez ms probable que navegantes y comerciantes griegos pudiesen haber llegado a la pennsula Ibrica durante el siglo viii a. C. (o, incluso, antes), acompaando o colaborando con los fenicios, los datos que los mismos griegos pudieron aportar son de un valor desigual. Quiz algunas referencias al Ocano en los Poemas Homricos as como en Hesodo pueden haber llegado a Grecia como resultado de esas tempranas exploraciones. Alguna huella pudo quedar en tradiciones mticas y legendarias, pero como no afloran hasta bastante tiempo despus, resulta difcil saber cundo se han introducido en las mismas.

    Hay que esperar al gran momento en el que la presencia griega se atestigua en la pennsula Ibrica, entre el ltimo tercio del siglo vii a. C. y mediados del siglo vi a. C. para ver cmo empiezan a aparecer nuevas informaciones. Los primeros datos los encontramos en

    encara qUe sembla cada vegada ms probable que navegants i comerciants grecs haguessin arribat a la pennsula Ibrica durant el segle viii a. C. (o, fins i tot, abans) acompanyant o collaborant amb els fenicis, les dates que els mateixos grecs varen poder aportar sn dun valor desigual. Potser algunes referncies a lOce en els Poemes Homrics aix com en Hesode poden haver arribat a Grcia com a resultat daquestes primerenques exploracions. Alguna empremta va poder quedar en tradicions mtiques i llegendries per, com que no afloren fins bastant temps desprs, resulta difcil saber quan s hi han introdut.

    Sha desperar al gran moment en qu la presncia grega es testimonia a la pennsula Ibrica, entre lltim ter del segle vii a. C. i mitjans del segle vi a. C. per veure com comencen a aparixer noves informacions. Les primeres dades les trobem en els poetes, com

    Adolfo J. Domnguez Monedero(Universidad Autnoma de Madrid)

    2

    LES FONTS CLSSIQUES GREGUES I LA

    SEVA RELACI AMB IBRIA

    LAS FUENTES CLSICAS GRIEGAS Y SU

    RELACIN CON IBERIA

  • 26

    Estescor d Hmera o Anacreont de Teos, que abasten amb les seves obres bona part del segle vi a. C. Mentre que el primer parla ja del rio Tartessos i de la plata de qu eren rics els territoris peninsulars, Anacreont es fa ress de les notcies trameses pels navegants foceus a lentorn de la riquesa de Tartessos i la longevitat del seu mtic rei Argantoni, encara que aquest nom no apareix mencionat pel poeta.

    El creador de la geografia a Grcia, Hecateu de Milet, dna en les seves obres, de les quals per desgrcia noms es conserven fragments, algunes dades sobre localitats i poblacions ubicades a la pennsula Ibrica. Alguns loggrafs una mica posteriors a Hecateu, com Herodor dHeraclea, conservats tamb de forma fragmentria, aporten aix mateix algunes informacions sobre les diferents poblacions que viuen al llarg daquesta regi que va essent coneguda

    los poetas, como Estescoro de Hmera o Anacreonte de Teos, que abarcan con sus obras buena parte del siglo vi a. C. Mientras que el primero habla ya del ro Tartessos y de la plata en la que eran ricos los territorios peninsulares, Anacreonte se hace eco de las noticias transmitidas por los navegantes foceos acerca de la riqueza de Tartessos y la longevidad de su mtico rey Argantonio, aunque este nombre no aparece mencionado por el poeta.

    El creador de la geografa en Grecia, Hecateo de Mileto, da en sus obras, de las que por desgracia slo se conservan fragmentos, algunos datos sobre localidades y poblaciones situadas en la pennsula Ibrica. Algunos loggrafos algo posteriores a Hecateo, como Herodoro de Heraclea, conservados tambin de forma fragmentaria, aportan asimismo algunas informaciones sobre las distintas poblaciones que viven

    Fig. 2.1.- Mapa del Mediterrneo con la situacin de las principales ciudades foceas documentadas arqueol-gicamente (CIG). Mapa de la Mediterrnia amb la situaci de les principals ciutats focees documentades arqueolgicament (CIG).

  • 27

    a lo largo de esa regin que va siendo conocida por los griegos como Iberia, un trmino creado por ellos mismos, pero que, por el momento, abarca slo las reas costeras puesto que los territorios del interior son desconocidos por completo.

    Es bastante probable que la existencia de Massalia desde el 600 a. C. y la fundacin de Emporion, atestiguada ya unos 25 o 30 aos despus, pudieran servir para difundir algunas informaciones sobre Iberia en el mundo griego. La presencia de tropas mercenarias procedentes de Iberia en los ejrcitos de Cartago, tanto en el 480 a. C. (batalla de Hmera) como a partir del inicio de las guerras entre los griegos de Sicilia y los cartagineses en el 409 a. C., no dejaba de proporcionar datos sobre esos individuos y sobre el pas del que procedan.

    pels grecs com Ibria, un terme creat per ells mateixos, per que, pel moment, compren noms les rees costaneres ja que els territoris de linterior sn desconeguts completament.

    Es bastant probable que lexistncia de Massalia des de lany 600 a. C. i la fundaci dEmporion, testimoniada ja uns 25 o 30 anys desprs, poguessin servir per difondre algunes informacions sobre Ibria en el mn grec. La presncia de tropes mercenries procedents dIbria en els exrcits de Cartago, tant en el 480 a. C. (batalla dHmera) com a partir de linici de les guerres entre els grecs de Siclia i els cartaginesos a

    Fig. 2.2.- Mapa de la pennsula Ibrica con la situacin de los asentamientos griegos citados por las Fuentes clsicas (A. Domnguez/EOSGIS). Mapa de la pe-nnsula Ibrica amb la situaci dels assentaments grecs que apareixen a les Fonts clssiques (A. Domnguez/EOSGIS).

  • 28

    El primer autor preservado completo que aporta algunos datos, escasos pero valiosos, sobre Iberia, es Herdoto. Aunque escribe durante la segunda mitad del siglo v a. C., recoge referencias correspondientes a momentos mucho ms antiguos. As, es l quien nos informa de los primeros viajes griegos a Iberia ya durante el ltimo tercio del siglo vii a. C., iniciados por Coleo de Samos, as como de la intensificacin y consolidacin de los contactos bajo la iniciativa de los foceos. Es Herdoto quien nos da tambin el nombre del legendario rey tartesio Argantonio as como de la amistad que trab con los foceos, de la oferta que les hizo de cederles tierras para que se instalaran en su territorio y de la ayuda econmica

    lany 409 a. C. no deixava de proporcionar dades sobre aquests individus i sobre el pas del qual procedien.

    El primer autor preservat completament que aporta algunes dades, escasses per valuoses, sobre Ibria, s Herodot. Encara que escriu durant la segona meitat del segle v a. C., recull referncies corresponents a moments molt ms antics. Aix, s ell que ens informa dels primers viatges grecs a

    Fig. 2.3.- Mapa de la pennsula Ibrica con la situacin de los asentamientos coloniales (fenicios y griegos) y los poblados ibricos del levante y sur peninsular (F. Gracia/G. Munilla, El libro de los beros, Barcelona, 2000). Mapa de la pennsula Ibrica amb la situa-ci dels assentaments colonials (fenicis i grecs) i els po-blats ibrics del llevant i sud peninsular (F. Gracia/G. Munilla, El llibre dels ibers, Barcelona, 2000).

  • 29

    que les brind para que construyeran las murallas de Focea.

    No son demasiado frecuentes, sin embargo, las informaciones sobre Iberia en autores griegos posteriores aunque s hay datos sobre el papel que tropas de Iberia y de las Baleares desempean en las ya aludidas guerras grecocartaginesas en Sicilia. Algunas referencias aisladas y sin contexto claro muestran que Iberia no era el centro de atencin de los autores griegos por ms que los siglos v y iv a. C. fuesen unos siglos en los que la actividad de la ciudad griega de Emporion va en aumento. Tan solo tenemos algunas referencias de carcter geogrfico en algn periplo como el del PseudoEsclax o las informaciones que pudieron derivarse del viaje de Pteas de Massalia hasta las islas britnicas, acogidas de forma desigual por sus contemporneos y por la posteridad. No sera improbable que este navegante fuese el primero en certificar el carcter peninsular de la pennsula Ibrica merced a las observaciones geogrficas que realiz durante su viaje. En cualquier caso, stas y algunas otras pocas referencias desperdigadas en varios autores lo que demuestran es que haba, sin duda, temas que suscitaban mucho ms inters entre los escritores griegos que lo que ocurra en el extremo occidental del mundo conocido.

    La situacin cambiar a partir de finales del siglo iii a. C. cuando la llegada de los cartagineses con Amlcar Barca propiciar un nuevo inters por los asuntos de Iberia de la mano de algu

    Ibria ja durant el darrer ter del segle vii a. C., iniciats per Coleu de Samos aix com de la intensificaci i consolidaci dels contactes sota la iniciativa dels foceus. s Herodot qui ens dna tamb el nom del llegendari rei tartssic Argantoni aix com de lamistat que va establir amb els foceus; de loferta

    que els va fer de cedirlos terres perqu sinstallessin en el seu territori i de lajut econmic que els va oferir perqu construssin les muralles de Focea.

    Fig. 2.4.- Vista general de la colonia griega de Empo-rion (Empries, lEscala, Girona). A la izquierda y en la parte superior de la imagen, el primer ncleo fun-dacional de la ciudad: la Palaiapolis o Ciudad Anti-gua (hoy el actual pueblo de Sant Mart dEmpries). En primer plano, el sector de la Nepolis o Ciudad Nueva (MAC-Empries). Vista general de la co-lnia grega dEmporion (Empries, lEscala, Giro-na). A lesquerra i a la part superior de la imatge, el primer nucli fundacional de la ciutat: la Palaipolis o Ciutat Antiga (avui lactual poble de Sant Mart dEmpries). A primer terme, el sector de la Nepolis o Ciutat Nova (MAC-Empries).

  • 30

    nos de los historiadores griegos que vinieron con l ejerciendo alguno de ellos, incluso, como Ssilo de Esparta, de preceptores de Anbal. La Segunda Guerra Pnica en Iberia atrajo la atencin de estos autores pero tambin de otros que, aunque romanos, escriban en griego como Fabio Pctor o Cincio Alimento y que aportaron valiosos datos sobre el territorio y sobre las

    No sn massa freqents, no obstant aix, les informacions sobre Ibria en autors grecs posteriors encara que, si hi ha dades sobre el paper que tropes dIbria i de les Balears desenvolupen en les ja alludides guerres gregocartagineses a Siclia. Algunes referncies allades i sense context clar mostren que Ibria no era el centre datenci dels autors grecs per ms que els segles v i iv a. C. fossin uns segles on lactivitat de la ciutat grega d Emporion va en augment. Tant sols tenim algunes referncies de carcter geogrfic en algun periple com el del PseudoEsclax o les informacions que poguessin derivarse del viatge de Pitees de Massalia fins a les illes britniques, acollides de forma desigual pels seus contemporanis i per la posteritat. No seria impro

    Fig. 2.5.- Reconstruccin de la ciudad de Empries a principios del siglo i d.C. con los sectores de la Palaia-polis y de la Nepolis de la ciudad griega de Empo-rion, controlando el antiguo puerto, y la gran ciudad romana de poca romano-republicana a la izquierda del dibujo (MAC-Empries, F. Riart). Reconstruc-ci de la ciutat dEmpries a principis del segle i d. C. amb els sectors de la Palaipolis i de la Nepolis de la ciutat grega dEmporion, controlant lantic port, i la gran ciutat romana dpoca romano-republicana a lesquerra del dibuix (MAC-Empries, F. Riart).

  • 31

    bable que aquest navegant fos el primer a certificar el carcter peninsular de la pennsula Ibrica grcies a les observacions geogrfiques que va realitzar durant el seu viatge. En qualsevol cas, aquestes i algunes altres poques referncies escampades en diferents autors demostren que hi havia, sens dubte, temes que suscitaven molt ms inters entre els escriptors grecs que el que succea en lextrem occidental del mn conegut.

    La situaci canviar a partir de finals del segle iii a. C. quan larribada dels cartaginesos com Amlcar Barca far propici un nou inters pels assumptes dIbria de la m dalguns dels historiadors grecs que varen venir amb ell. Algun dells, fins i tot, com Ssil dEsparta va exercir de preceptor dAnbal. La Segona Guerra Pnica a Ibria va atreure latenci daquests autors per tamb daltres que, encara romans,

    poblaciones indgenas. Ser, sin embargo, Polibio de Megalpolis quien, a mediados del siglo ii a. C., visitar Iberia y aplicar la metodologa griega de anlisis histrico al conocimiento de la nueva realidad que los romanos iban dando a conocer a la sombra de sus conquistas en el interior de la Pennsula.

    La progresiva pacificacin de Iberia, lograda por la fuerza de las armas romanas, har que la cultura griega, que ya haba calado en Roma en los ltimos siglos de la Repblica, se extienda a las tierras conquistadas por ellos. As, toda una plyade de escritores, sabios, educadores acudir a ese territorio, al que los romanos denominarn Hispania, a indagar sobre su geografa y sobre su historia. De todos ellos conservamos poco ms que sus nombres, como Po

    Fig. 2.7.- Detalle de un joven ebrio con un kylix que aparece en una crtera de columnas de cermica tica de figuras rojas del pintor de Agrigento (460-450 a. C.) procedente de Empries (MAC-Empries). Detall dun jove ebri amb un clix que apareix en un crater de columnes de cermica tica de figures roges del pin-tor dAgrigento (460-450 a. C.) procedent dEmpries (MAC-Empries).

    Fig. 2.6.- Ajuar funerario de la inhumacin nm. 55, datada en la primera mitad del siglo v a. C., de la necrpolis griega Bonjoan de Emporion (MAC-Em-pries). Aixovar funerari de la inhumaci nm. 55, datada a la primera meitat del segle v a. C., de la ne-crpolis Bonjoan dEmporion (MAC-Empries).

  • 32

    sidonio de Apamea, Artemidoro de feso o Asclepiades de Mirlea, puesto que sus obras se han perdido, si bien fueron citados, con cierta profusin por un autor posterior, Estrabn de Amasia. Estos autores del tardo helenismo, que escriben ya en un mundo griego sometido a Roma, demuestran su orgullo de griegos llenando todo el extremo occidente de historias a cada cual ms fantsticas sobre antiguos viajes de hroes griegos, sobre todo del ciclo troyano, que habran acabado establecindose, tras mltiples peripecias, en Iberia y siendo en ella los creadores de nuevos pueblos. Ni que decir tiene que ninguna de esas historias tiene base histrica alguna pero servan para reforzar la conviccin griega de haber sido pione

    escrivien en grec com Fabi Pctor o Cinci Aliment i que varen aportar valuoses dades sobre el territori i sobre les poblacions indgenes. Ser, no obstant aix, Polibi de Megalpolis qui, a mitjans del segle ii a. C., visitar Ibria i aplicar la metodologia grega danlisi histrica al coneixement de la nova realitat que els romans aportaven a lombra de les seves conquestes en linterior de la Pennsula.

    La progressiva pacificaci dIbria, assolida per la fora de les armes romanes, far que la cultura grega, que ja havia penetrat a Roma en els darrers segles de la Repblica, sestengui a les terres conquerides per ells. Aix, tota una pliade descriptors, savis i educadors acudir a aquest territori al qual els romans anomenaran Hispnia a indagar sobre la seva geografia i sobre la seva histria. De tots ells conservem poc ms que els seus noms, com Posidoni dApamea, Artemidor dEfes o Asclpiades de Mirlea ats que les seves obres shan perdut, si be varen sser citats, amb certa profusi per un autor posterior, Estrab dAmsia. Aquests autors del tardohellenisme, que escriuen ja en un mn grec sotms a Roma, demostren el seu orgull de grecs omplint tot lextrem occidental dhistries cada cop ms fantstiques sobre antics viatges dherois grecs, sobretot del cicle troi, que haurien acabat establintse, desprs de mltiples peripcies, a Ibria i, restanthi, convertirse en els creadors de nous pobles. No cal dir que cap daquestes histries t cap base histrica per servien per enfortir la convicci grega dhaver estat pioners en el

    Fig. 2.8.- Crtera de campana de cermica tica de figuras rojas (375-350 a. C.) procedente de la necrpo-lis ibrica de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alicante) (Museo Arqueolgico de Alicante). Crater de campana de cermica tica de figures roges (375-350 a. C.) procedent de la necrpolis ibrica de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) (Museu Ar-queolgic dAlacant).

  • 33

    ros en el conocimiento del mundo aun cuando de su efectiva conquista hubiesen sido autores los romanos.

    El ltimo gran escritor griego que se ocupa de Iberia es el ya mencionado Estrabn; en su obra encontramos recogida una gran cantidad de informaciones, de calidad desigual, que van desde los Poemas Homricos hasta informes procedentes de la administracin romana; todo su libro tercero se dedica a Iberia e islas adyacentes y en l va presentando un panorama geogrfico, histrico y etnogrfico de los distintos territorios ibricos. Siempre resaltando la primaca griega en el conocimiento (real o ficticio) de Iberia pero, fruto de la poca y el ambiente en el que el escritor trabaja, alabando a veces de forma desmesurada los beneficios de la accin romana, Estrabn nos proporciona un abigarrado compendio de informaciones de enorme utilidad, aunque no siempre fidedignas, para conocer la vinculacin de la Pennsula al mundo griego desde los periodos ms remotos. Aunque a partir de ese momento las informaciones sobre Hispania procedern sobre todo de autores romanos, an cabe mencionar la ingente labor de Claudio Ptolomeo de integracin de los datos topogrficos referidos a Iberia en

    coneixement del mn encara quan de la seva efectiva conquesta haguessin estat autors els romans.

    El darrer gran escriptor grec que socupa dIbria es el ja mencionat Estrab; en la seva obra trobem recollida una gran quantitat dinformacions, de qualitat desigual, que van des dels Poemes Homrics fins in

    formes procedents de ladministraci romana. Tot el seu llibre tercer es dedica a Ibria i illes adjacents i hi va presentant un panorama geogrfic, histric i etnogrfic dels diferents territoris ibrics. Sempre en ressalta la primacia grega en el coneixement (real o fictici) dIbria per, fruit de lpoca i el ambient en qu lescriptor treballa, lloa de vegades de forma desmesurada els beneficis de lacci romana, Estrab ens proporciona un compendi variat dinformacions denorme utilitat encara que no sempre fidedignes, per conixer la vinculaci de la Pennsula al mn grec en perodes ms remots. A partir daquest moment encara les informacions sobre Hispnia procediran sobretot dautors romans i sha desmentar la ingent tasca de Claudi Ptolomeu pel que fa a la integraci de les dades topogrfiques referides a Ibria en un sistema de coordenades geogr

    Fig. 2.9.- Figura de terracota de tipo beocio con representacin de un panadero (siglos v-iv a. C.) procedente del ajuar funerario de un enterramiento infantil de una de las necrpolis meridionales de la ciudad griega de Emporion (MAC-Empries). Figura de terracota de tipus beoci amb representaci dun forner (segles v-iv a. C.) procedent de laixovar funerari dun enterrament infantil duna de les necrpolis meridionals de la ciutat grega dEmporion (MAC-Empries).

  • 34

    un sistema de coordenadas geogrficas, de clara base geomtrica y matemtica, que, aunque no exento de problemas, representar la cumbre de la aproximacin griega a la realidad de la pennsula Ibrica antigua.

    fiques, de clara base geomtrica i matemtica. No est per encara exempt de problemes per representar el cim de laproximaci grega a la realitat de la pennsula Ibrica antiga.

    Fig. 2.10.- Emblema polcromo procedente de una casa de la ciudad romana de Empries (mediados del siglo i a. C.) con la representacin de la escena del sacrificio de Ifigenia inspirada en la obra de teatro Ifigenia en uli-de de Eurpides (MAC-Empries). Emblema policrom procedent duna casa de la ciutat romana dEmpries (mitjans segle i a. C.) amb la representaci de lescena del sacrifici dIfignia inspirada en lobra de teatre Ifignia a ulide dEurpides (MAC-Empries).

  • 35

    los estUdios histricos sobre la coloni-zacin griega en la pennsula Ibrica, basados en las evidencias arqueolgi-cas, inician su andadura cientfica a ini-cios del siglo xx. Si bien es cierto que con anterioridad se haba valorado esta presencia griega en la historiografa hispnica, no es menos cierto tambin que la mayor parte de ella se basaba en los testimonios escritos transmitidos por las Fuentes de poca clsica. Erudi-tos, anticuarios e historiadores desde el siglo xv intentan localizar y relacionar hallazgos materiales y ruinas arqueo-lgicas con los asentamientos griegos peninsulares. Es el caso, por ejemplo, del cardenal gerundense Joan Margarit i Pau que en la segunda mitad del siglo xv identific correctamente los restos arqueolgicos existentes en Empries

    els estUdis histrics sobre la colonitza-ci grega a la pennsula Ibrica, basats en les evidncies arqueolgiques, ini-cien la seva marxa cientfica a inicis del segle xx. Si b s cert que ja abans shavia valorat aquesta presncia gre-ga a la historiografia hispnica, no s menys cert tamb que la seva ma-jor part es basava en els testimoniat-ges escrits transmesos per les Fonts dpoca clssica. Erudits, antiquaris i historiadors des del segle xv intenten localitzar i relacionar troballes mate-rials i runes arqueolgiques amb els assentaments grecs i peninsulars. s el cas, per exemple, del cardenal giron Joan Margarit i Pau que, en la segona meitat del segle xv, va identificar cor-rectament les restes arqueolgiques existents a Empries (lEscala, Girona)

    Paloma Cabrera(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

    3

    HISTORIOGRAFIA DE LARQUEOLOGIA

    GREGA A LA PENNSULA IBRICA

    HISTORIOGRAFA DE LA ARQUEOLOGA

    GRIEGA EN LA PENNSULA IBRICA

    Ricardo Olmos(CSIC-Instituto de Historia)

  • 36

    (lEscala, Girona) con la colonia griega de Emporion, y as lo public en su obra pstuma Paralipomenon Hispaniae.

    amb la colnia grega dEmporion i aix ho va publicar en la seva obra pstuma Paralipomenon Hispaniae.

    A principis del segle xx larqueologia grega inicia el seu veritable cam a Es-panya. Per una part, el pes de la tradici duna arqueologia filolgica, on no es dis-cuteix la realitat histrica reflectida pels textos clssics, est representada per la figura de lalemany Adolfo Schulten. Estava obstinat a descobrir la ciutat de Tartessos a la zona del Coto de Doana (Huelva) i la ciutat grega de Mainake a la costa malaguenya. Per altra banda, alguns historiadors comencen a qes-tionar la veracitat de les informacions escrites i la necessitat de valorar les evidncies arqueolgiques en relaci amb les primeres. s el cas del tamb alemany Hugo Obermaier i sobretot de lameric Rhys Carpenter, que a lany 1925 publica el seu llibre The Greeks in Spain, on, entre daltres qestions, in-tenta demostrar la situaci de les col-nies fundades pels grecs en el llevant espanyol prenent com a base conside-racions geogrfiques. A tots ells, cal afegir-hi la figura de Josep Puig i Cada-falch que a lany 1908 inicia les exca-vacions sistemtiques a la ciutat grega dEmporion i que, sense interrupci, van continuar fins a linici de la Guerra Civil espanyola. Va ser Pere Bosch Gim-pera el seu director des de lany 1933 fins l'any 1939. Durant aquesta poca, les excavacions i les troballes empo-ritanes es varen publicar a lAnuari de lInstitut dEstudis Catalans. En foren els autors J. Puig i Cadafalch, A. Fricken-haus, M. Cazurro, E. Ganda, P. Bosch Gimpera, R. Casellas o E. Albertini. Les

    Fig. 3.1.- Portada del libro The Greeks in Spain de Rhys Carpenter y una de las fotografas del Pen de Ifach (Calpe, Alicante) relacionado con la colonia griega de Hemeroscopeion. Portada del llibre The Greeks in Spain de Rhys Carpenter i una de les fo-tografies del Penyal dIfac (Calp, Alacant) relacionat amb la colnia grega de Hemeroscopeion.

    A inicios del siglo xx, la arqueologa griega inicia su verdadero camino en Espaa. Por una parte, el peso de la tradicin de una arqueologa filol-gica, donde no se discute la realidad histrica reflejada por los textos clsi-cos, est representada por la figura del alemn Adolfo Schulten, empeado en descubrir la ciudad de Tartessos en la zona del Coto de Doana (Huelva), y la ciudad griega de Mainake en la cos-ta malaguea. Por otra parte, algunos historiadores empiezan a cuestionar la veracidad de las informaciones escritas y la necesidad de valorar las evidencias arqueolgicas por encima de las pri-meras. Es el caso del tambin alemn

  • 37

    Hugo Obermaier y sobre todo del ame-ricano Rhys Carpenter, que en 1925 publica su libro The Greeks in Spain, donde, entre otras cuestiones, intenta demostrar la situacin de las colonias fundadas por los griegos en el levan-te espaol, en base a consideraciones geogrficas. A todos ellos, hay que aa-dir la figura de Josep Puig i Cadafalch que en el ao 1908 inicia las excava-ciones sistemticas de la ciudad grie-ga de Emporion, que sin interrupcin continuaron hasta el inicio de la Gue-rra Civil espaola, siendo Pere Bosch Gimpera el director de las mismas des-de el ao 1933 hasta 1939. Durante esta poca, las excavaciones y los hallazgos emporitanos se publicaron en el Anua-ri del Institut dEstudis Catalans, por parte de J. Puig i Cadafalch, A. Fricken-haus, M. Cazurro, E. Ganda, P. Bosch Gimpera, R. Casellas o E. Albertini. Las excavaciones de Empries propor-cionaron una slida base arqueolgica para reconstruir la colonizacin griega en Espaa.

    Despus de la Guerra Civil espaola, en las dcadas de los aos 40 y 50, el campo de la arqueologa griega est monopolizado por Antonio Garca y Bellido y Martn Almagro Basch. El primero destaca por su obra Hispania Graeca, publicada en 1948, una obra de sntesis y de documentacin global de la presencia griega en la pennsula Ib-rica, donde todava es presente el peso de la arqueologa filolgica. El segun-do destaca por sus trabajos empricos y positivistas fruto de sus excavaciones efectuadas en Empries, donde a tra-vs de la serie Monografias Ampuri-

    excavacions dEmpries varen propor-cionar una slida base per reconstruir la colonitzaci grega a Espanya.

    Desprs de la Guerra Civil espanyo-la, en les dcades dels anys 40 i 50, el camp de larqueologia grega est mono-politzat per Antonio Garca y Bellido i Martn Almagro Basch. El primer des-taca per la seva obra Hispania Graeca, publicada el 1948, una obra de sntesi i de documentaci global de la presncia grega a la pennsula Ibrica, on encara s present el pes de larqueologia filol-gica. El segon destaca pels seus treballs emprics i positivistes fruit de les seves excavacions efectuades a Empries on a travs de la srie Monografias Am-

    Fig. 3.2.- Las excavaciones iniciadas en Empries en el ao 1908 por Josep Puig i Cadafalch permitieron im-pulsar el conocimiento y el inters por la arqueologa griega peninsular. Imagen del fotgrafo Josep Esquirol de los primeros trabajos en la zona de los santuarios griegos del sector meridional de la Nepolis de Empori-on. Les excavacions iniciades a Empries lany 1908 per Josep Puig i Cadafalch van permetre impellir el co-neixement i linters per larqueologia grega peninsular. Imatge del fotgraf Josep Esquirol dels primers treballs efectuats a la zona dels santuaris grecs del sector sud de la Nepolis d'Emporion.

  • 38

    Fig. 3.3.- Una de las lminas del artculo de August Frickenhaus Griechische Vasen aus Emporion publi-cado en el Anuari de lInstitut dEstudis Catalans del ao 1908. Una de les lmines de larticle dAugust Frickenhaus Griechische Vasen aus Emporion publi-cat a l Anuari de lInstitut dEstudis Catalans lany 1908.

    tanas publica las fuentes griegas, ro-manas y medievales escritas referidas a la ciudad (1951), la epigrafa griega, ibrica y romana (1952), y las diferen-tes necrpolis griegas, romanas e ind-genas (1953 y 1955). En 1964, publicar tambin en Excavaciones Arqueolgicas en Espaa, los resultados de sus exca-vaciones en la Palaiapolis de Emp-ries, el actual pueblo de Sant Mart dEmpries.

    Una visin ms ponderada, que trata de conciliar posturas frente a los ele-mentos arqueolgicos y a los textos, es la de Gloria Tras. Su trabajo, Cermi-cas griegas de la Pennsula Ibrica, pu-blicado en 1967, es una continuacin, veinte aos ms tarde de la Hispania Graeca de Garca y Bellido. El trabajo de Tras fue concebido como un catlo-go, ordenado geogrfica y cronolgica-mente, de todas las cermicas griegas halladas hasta esa fecha en Espaa. La obra de Tras supuso un hito remarca-ble en los estudios de cermica griega realizados en Espaa y su valor es toda-va incuestionable en la actualidad.

    Siguiendo las lneas abiertas por el tra-bajo de Gloria Tras, ya en la dcada de los 70, los trabajos denotan un marca-do inters por definir la presencia grie-ga en Espaa, acotando y perfilando el trmino colonizacin e incidiendo en los circuitos comerciales. Por otra par-te, se profundizar en el estudio, clasi-ficacin y caracterizacin de las facies materiales y de los horizontes de las importaciones griegas en Espaa. Des-tacan los trabajos de Pierre Rouillard sobre la distribucin de las copas ti-

    puritanas publica les fonts gregues, ro-manes i medievals escrites referides a la ciutat (1951), lepigrafia grega, ibrica i romana (1952) i les diferents necrpo-lis gregues, romanes i indgenes (1953 i 1955). Lany 1964 va publicar tamb a Excavaciones Arqueolgicas en Espaa els resultats de les seves excavacions a la Palaipolis dEmpries, lactual poble de Sant Mart dEmpries.

    Una visi ms ponderada, que tracta de conciliar postures enfront dels ele-ments arqueolgics i els texts, s la de

  • 39

    Gloria Tras. El seu treball, Cermicas griegas de la Pennsula Ibrica, publicat lany 1967, s una continuaci, vint anys ms tard de la Hispania Graeca de Garca y Bellido. El treball de Tras fou concebut com un catleg, ordenat geogrficament i cronolgicament, de totes les cermiques gregues trobades fins a aquesta data a Espanya. Lobra de Tras va suposar una fita remarcable en els estudis de cermica grega realitzats a Espanya i el seu valor s encara in-qestionable.

    Seguint les lnies obertes pel treball de Gloria Tras, ja en la dcada dels anys 70, els treballs denoten un marcat in-ters per definir la presncia grega a Espanya tot acotant i perfilant el terme colonitzaci i incidint en els circuits co-mercials. Per altra banda, saprofundir en lestudi, classificaci i caracteritzaci de les fcies materials i dels horitzons de les importacions gregues a Espanya. Destaquen els treballs de Pierre Roui-llard sobre la distribuci de les copes tiques dAndalusia o de les cermi-ques de Grcia de lEst a Empries i la costa llevantina o els materials tics procedents del poblat ibric dUllastret publicats per Marina Picazo lany 1977 i les primeres notcies sobre les troballes gregues dEl Pecio dEl Sec, publicats per Francisca Pallars lany 1974.

    Sens dubte, la dcada dels anys 80 marca un salt quantitatiu i qualitatiu en el coneixement de la presncia gre-ga a Ibria a causa de la multiplicaci de les excavacions arqueolgiques. Les troballes a Huelva de vasos grecs ar-caics, tics, corintis, laconis, milesis,

    Fig. 3.4.- Portada del libro Hispania Graeca de Anto-nio Garca y Bellido del ao 1948 y una de las pginas del inventario de los materiales griegos documentados hasta ese momento. Portada del llibre Hispania Graeca dAntonio Garca y Bellido de lany 1948 i una de les pgines de linventari dels materials grecs docu-mentats fins al moment.

  • 40

    cas de Andaluca o de las cermicas de Grecia del Este en Empries y la costa levantina o los materiales ticos proce-dentes del poblado ibrico de Ullastret publicados por Marina Picazo en 1977 y las primeras noticias sobre los hallaz-gos griegos de El Pecio de El Sec, publi-cados por Francisca Pallars en 1974.

    Sin duda, la dcada de los aos 80 mar-ca un salto cuantitativo y cualitativo en el conocimiento de la presencia griega en Iberia debido a la multiplicacin de las excavaciones arqueolgicas. Los hallazgos producidos en Huelva de va-sos griegos arcaicos, ticos, corintios, laconios, milesios, samios, quiotas y jonios (estudiados por Paloma Cabrera y Ricardo Olmos), y las excavaciones realizadas en Mlaga, Toscanos, Gua-dalhorce y Torre de Doa Blanca, por diferentes investigadores, permiten confirmar la importante presencia de importaciones arcaicas griegas en Tar-tessos. As mismo, permiten plantear nuevas propuestas sobre las caracte-rsticas de los esquemas comerciales de fenicios y griegos y sus relaciones con las sociedades indgenas del sur peninsular. Nuevos hallazgos de im-portaciones griegas en el interior de la Pennsula, especialmente en Extrema-dura, en la zona sur de la Meseta o la Alta Andaluca permiten profundizar en el estudio de las redes comerciales y, sobre todo, de la redistribucin inte-rior de estos productos de prestigio a partir de centros costeros. As mismo, las nuevas excavaciones en el Levante permitieron dejar asentada la priori-dad de la presencia comercial fenicia en esta zona y la escasa penetracin

    samis, quiotes i jnics (estudiats per Paloma Cabrera i Ricardo Olmos), i les excavacions realitzades a Mlaga, Tos-canos, Guadalhorce i Torre de Doa Blanca, per diferents investigadors, permeten confirmar la valuosa presn-cia dimportacions arcaiques gregues a Tartessos. Aix mateix, permeten plan-tejar noves propostes sobre les carac-terstiques dels esquemes comercials de fenicis i grecs i les seves relacions amb les societats indgenes del sud peninsular. Noves troballes dimporta-cions gregues a linterior de la Penn-sula, especialment a Extremadura, en la zona sud de lAltipl o lAlta Anda-lusia permeten aprofundir en lestudi de les xarxes comercials i sobretot de la redistribuci interior daquests pro-ductes de prestigi a partir de centres costaners. Aix mateix, les noves exca-vacions en el Llevant van permetre dei-xar assentada la prioritat de la presn-cia comercial fencia en aquesta zona i lescassa penetraci comercial grega en poca arcaica. Finalment, les exca-vacions efectuades per Enric Sanmart a la Nepolis dEmpries han perms establir la cronologia dalgunes de les construccions ms significatives de la ciutat del perode hellenstic i recupe-rar-ne diferents seqncies estratigr-fiques des del segle v al segle ii a. C. Lestudi dels materials cermics per-meten constatar la importncia comer-cial dEmporion, importncia ratificada tamb grcies als treballs sobre els materials tics dEivissa efectuats per Carmen Sanchez, on sha demostrat el paper comercial que va jugar Emp-ries en el mn pnic.

  • 41

    comercial griega en poca arcaica. Fi-nalmente, las excavaciones efectuadas por Enric Sanmart en la Nepolis de Empries han permitido establecer la cronologa de algunas de las construc-ciones ms significativas de la ciudad del perodo helenstico y recuperar di-versas secuencias estratigrficas de la misma desde el siglo v al siglo ii a. C. El estudio de los materiales cermicos permite constatar la importancia co-mercial de Emporion, importancia re-frendada tambin gracias a los trabajos sobre los materiales ticos de Ibiza rea-lizados por Carmen Snchez, donde se

    La darrera dcada del segle xx ha tingut tamb una dinmica important quant a les investigacions i les publicacions sobre el llegat arqueolgic grec. Entre les publicacions, cal destacar el llibre Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ de Pierre Rouillard, editat lany 1991, una obra de sntesi sobre la presncia grega a Ibria. Tamb sn importants les actes dels dos congressos celebrats a Emp-ries el 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E. Sanmart, ed., Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad) i el 1999 (P. Ca-brera, M. Santos, ed., Cermicas jonias

    Fig. 3.6.- Portada de la obra de Gloria Tras Las cermicas griegas de la pennsula Ibrica publica-da en 1967. Portada de lobra de Gloria Tras Las cermicas griegas de la pennsula Ibrica publicada lany 1967.

    Fig. 3.5.- Portada del volumen I de Las necrpolis de Ampurias de Martn Almagro dedicado a las necrpo-lis griegas de Emporion publicado en 1953. Portada del volum I de Las necrpolis de Ampurias de Martn Almagro dedicat a les necrpolis gregues dEmporion publicat lany 1953.

  • 42

    ha demostrado el papel comercial que jug Empries con el mundo pnico.

    La ltima dcada del siglo xx ha teni-do tambin una importante dinmica en cuanto a investigaciones y publi-caciones sobre el legado arqueolgico griego. Entre las publicaciones, hay que destacar el libro Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ de Pierre Rouillard, editado en 1991, una obra de sntesis sobre la presencia griega en Iberia. Tambin son importantes las actas de los dos congresos celebrados en Emp-ries en 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E.

    de poca arcaica. Centros de produccin y comercializacin en el Mediterrneo Occidental), que enfocaven problemes dactualitat en el debat cientfic del mo-ment: la interacci entre grecs i indge-nes, i la realitat del comer grec arcaic a Occident. En els anys 90 la relaci del mn grec amb les societats indgenes saborda des duna nova perspectiva, on es qestiona labast real i el pes que el comer grec va tenir en les transfor-macions culturals dIbria durant els segles vi al iv a. C. i on es reivindica el paper protagonista de les societats autctones en el desenvolupament del comer colonial. En aquest sentit, cal assenyalar tamb els resultats de les excavacions desenvolupades en la Pa-laipolis dEmporion en aquesta dcada i publicats el 1999 (X. Aquilu, dir., In-tervencions arqueolgiques a Sant Mart dEmpries (1994-1996). De lassenta-ment precolonial a lEmpries actual), on es constata la existncia dun poblat in-dgena anterior al primer assentament grec dEmporion.

    Finalment, en els deu primers anys daquest segle xxi les investigacions sobre arqueologia grega a la pennsu-la Ibrica han continuat amb un gran dinamisme, i han plantejat nous enfo-caments i nous problemes tot valorant sempre els processos dinteracci cul-tural i social a travs de les rela cions comercials. En el camp dels estudis cermics cal destacar el treball de sn-tesi dAdolfo Domnguez i Carmen Snchez, publicat lany 2001, Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Arc-haic and Classical Periods, i el treball monogrfic de Maite Mir sobre la ce-

    Fig. 3.7.- Portada del libro El barco de El Sec (Costa de Calvi, Mallorca) publicado en el ao 1987 y destinado a estudiar los materiales arqueolgicos recuperados en el pecio. Portada del llibre El barco de El Sec (Costa de Calvi, Mallorca) publicat lany 1987 i destinat a es-tudiar els materials arqueolgics recuperats al derelicte.

  • 43

    Sanmart, ed., Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad) y en 1999 (P. Ca-brera, M. Santos, ed., Cermicas jonias de poca arcaica. Centros de produccin y comercializacin en el Mediterrneo Occidental), que enfocaban problemas de actualidad en el debate cientfico del momento: la interaccin entre griegos e indgenas, y la realidad del comercio griego arcaico en Occidente. En los aos 90 la relacin del mundo griego con las sociedades indgenas se abor-da desde una nueva perspectiva, en la que se cuestiona el alcance real y el peso que el comercio griego tuvo en las transformaciones culturales de Iberia durante los siglos vi al iv a. C. y donde se revindica el papel protagonista de las sociedades autctonas en el desarrollo del comercio colonial. En este sentido, hay que sealar tambin los resulta-dos de las excavaciones desarrolladas en la Palaiapolis de Emporion en esta dcada y publicados en 1999 (X. Aqui-lu, dir., Intervencions arqueolgiques a Sant Mart dEmpries (1994-1996). De lassentament precolonial a lEmpries ac-tual), donde se constata la existencia de un poblado indgena anterior al primer asentamiento griego de Emporion.

    Finalmente, en los diez primeros aos de este siglo xxi las investigaciones so-bre arqueologa griega en la pennsula Ibrica han continuado con un gran dinamismo, planteando nuevos enfo-ques y nuevos problemas, y valorando siempre los procesos de interaccin cultural y social a travs de las relacio-nes comerciales. En el campo de los estudios cermicos hay que destacar el trabajo de sntesis de Adolfo Domn-

    Fig. 3.8.- Portada de la obra de Pierre Rouillard Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ publicada en el ao 1991. Porta-da de lobra de Pierre Rouillard Les Grecs et la Penin-sule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ publicada lany 1991.

    rmica tica de figures roges de la ciu-tat grega dEmporion, editat lany 2006. La troballa realitzada a Huelva el 2004 de cermiques eubees, tiques, sardes i villanovianes datades entre inicis del segle ix i el 770 a. C. va aportar noves dades al complex entramat del comer internacional dels primers segles del primer millenni a. C. Tamb de gran valor pel comer dpoca arcaica s la publicaci dels materials recuperats en el vaixell grec de Cala de Sant Vi-cen, a Mallorca, editat lany 2008 per

  • 44

    guez y Carmen Snchez, publicado en 2001, Greek Pottery from the Iberian Pe-ninsula. Archaic and Classical Periods, y el trabajo monogrfico de Maite Mir sobre la cermica tica de figuras rojas de la ciudad griega de Emporion, edi-tado en el ao 2006. El hallazgo reali-zado en Huelva en 2004 de cermicas eubeas, ticas, chipriotas, sardas y vi-llanovianas fechadas entre comienzos del siglo ix y el 770 a. C. aport nuevos datos al complejo entramado del co-mercio internacional en los primeros siglos del primer milenio a. C. Tam-bin de gran valor para el comercio de poca arcaica es la publicacin de los materiales recuperados en el barco griego de Cala de Sant Vicen, en Ma-llorca, editado en el ao 2008 por Xa-vier Nieto y Marta Santos. De crucial importancia es tambin la publicacin en el ao 2006, de la monografa sobre la colonia griega de Rode (Roses, Giro-na), editada por Anna M. Puig y Aurora Martn, el segundo, despus de Empo-rion, de los asentamientos griegos do-cumentados arqueolgicamente en la pennsula Ibrica, monografa donde se documenta el urbanismo del pero-do helenstico de la ciudad, sus emisio-nes monetales y sus producciones de cermica de barniz negro. Las nuevas indagaciones afectaron tambin a la relacin de la imagen ibrica con otros sistemas iconogrficos mediterrneos, entre ellos el griego. Las investigacio-nes, protagonizadas por Ricardo Ol-mos, subrayan la lectura interna de la imagen, el establecimiento de cdigos semnticos propios y su dinmica en

    Xavier Nieto i Marta Santos. De gran importncia s tamb la publicaci lany 2006, de la monografia sobre la colnia grega de Rode (Roses, Girona), editada per Anna Ma. Puig i Aurora Martn, el segon, desprs dEmporion, dels assentaments grecs documentats arqueolgicament en la pennsula Ib-rica. Es tracta duna monografia on es documenta lurbanisme del perode hellenstic de la ciutat, les seves emis-sions monetries i les seves producci-ons de cermica de verns negre. Les noves indagacions varen afectar tam-b la relaci de la imatge ibrica amb

    Fig. 3.9.- Portada del primer volumen de la revista Huelva Arqueolgica nm. XIII que recoge las comu-nicaciones presentadas en el Simposio Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad celebrado en Empries en 1991. Portada del primer volum de la revista Huelva Arqueolgica nm. XIII que recull les comunicacions presentades al Simposi Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad celebrat a Empries lany 1991.

  • 45

    la construccin de estructuras sociales, polticas y religiosas ibricas, siempre en su interaccin con el mundo colo-nial mediterrneo.

    Sin duda, las aportaciones de la Ar-queologa en los ltimos aos permi-tirn plantear nuevos debates y nuevas lneas de investigacin sobre la pre-sencia griega en Iberia y esperamos que puedan desarrollarse en espacios abiertos como los que nos ofrecen las actuales tecnologas de la informacin y comunicacin.

    altres sistemes iconogrfics mediter-ranis, entre ells el grec. Les investi-gacions, protagonitzades per Ricardo Olmos, subratllen la lectura interna de la imatge, lestabliment de codis se-mntics propis i la seva dinmica en la construcci destructures socials, po-litiques i religioses ibriques, sempre interactuant amb el mn colonial me-diterrani.

    Sens dubte, les aportacions de lArqueo-logia en els darrers anys permetran plantejar nous debats i noves lnies dinvestigaci sobre la presncia grega a Ibria i esperem que puguin desen-volupar-se en espais oberts com els que ens ofereixen les actuals tecnologies de la informaci i comunicaci.

    Fig. 3.10.- Portadas de las Monografies Emporitanes 9, 11 y 14 editadas por el Museu dArqueologia de Cata-lunya-Empries. Portades de les Monografies Em-poritanes 9, 11 i 14 editades pel Museu dArqueologia de Catalunya-Empries.

  • 46

    la colonizacin griega de la pennsula Ibrica est estrechamente vinculada con las actividades econmicas rea-lizadas por los comerciantes foceos, especialmente atrados por los ricos recursos metalrgicos del suroeste peninsular (plata, cobre y estao). El inters por los foceos de acceder y con-solidar el comercio de los metales con la sociedad tartsica, controlado fsica-mente por las factoras fenicias exis-tentes en la zona, explica la creacin de una ruta comercial desde el norte del Mediterrneo y la fundacin de las colonias foceas de Massalia (Marsella), hacia el 600 a. C., y de Emporion (Em-pries), unos cuantos aos ms tarde. Las Fuentes escritas del perodo clsico citan una serie de factoras comerciales foceas que desde Empries llegaran hasta el sur de la Pennsula Ibrica. Sin embargo, la Arqueologa no ha podido localizarlas todava. Nada se sabe de la ciudad griega de Mainake (Mlaga)

    la colonitzaci grega a la pennsula Ibrica est estretament vinculada amb les activitats econmiques realit-zades pels comerciants foceus, espe-cialment atrets pels opulents recursos metallrgics del sud-oest peninsular (plata, coure i estany). Linters pels foceus daccedir i consolidar el comer dels metalls amb la societat tartssica, controlat fsicament per les factories fencies existents a la zona, explica la creaci duna ruta comercial des del nord de la Mediterrnia i la funda-ci de les colnies focees de Massalia (Marsella), cap el 600 a. C., i dEmporion (Empries), uns quants anys ms tard. Les Fonts escrites del pe rode clssic citen una srie de factories co-mercials focees que des dEmpries arribarien fins al sud de la pennsula Ibrica. No obstant aix, lArqueolo-gia no ha pogut localitzar-les encara. Res se sap de la ciutat grega de Mainake (Mlaga) citada per Estrab: A

    Xavier Aquilu(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

    4

    LES COLNIES GREGUES A IBRIALAS COLONIAS GRIEGAS EN IBERIA

  • 47

    citada por Estrabn: En la costa la pri-mera ciudad es Mlaka, que dista tanto de Calpe como de Gades; en ella hay un mercado, que usan los nmadas que vi-ven en la costa opuesta, y grandes talle-res de salazn. Algunos creen que es la misma Mainake, que la tradicin dice haber sido la ltima de las ciudades de los foceos en Occidente; pero no es as, pues sta se halla ms lejos de Calpe, y los vestigios de sus ruinas demues-tran ser una ciudad griega, mientras que Mlaka est ms cerca y presenta planta fenicia (Estrabn, Geographik, III, 4, 2). Tampoco se sabe nada sobre las ciudades de Hemeroscopeion, Alons y Akra Leuke, ubicadas supuestamente en la costa valenciana: Entre el Sucro y Cartagena, no muy lejos del ro, hay tres fundaciones de los masaliotas; de ellas, la ms conocida es Hemeroscopeion, que tiene sobre el promontorio un santuario dedicado a Artemisa Efe-sia, muy venerado (Estrabn, Geographik, III, 4, 6).

    Hoy por hoy, Emporion es la colonia griega ms occidental del Mediterr-neo y junto a ella, dentro de su rbita de influencia, se encuentra tambin la colonia de Rode (Roses), ambas en el Golfo de Roses, en el extremo del nordeste peninsular. La Arqueologa ha constatado, en estos dos casos, las noticias proporcionadas por Estra-bn: Emporion es una fundacin de los masaliotas y dista del Pirineo y de la frontera entre Iberia y Cltica unos 200 estadios. Toda esta costa es frtil y tiene buenos puertos. Aqu est tam-bin Rode, una pequea ciudad, funda-cin de los emporitanos, o segn otros,

    la costa la primera ciutat s Mlaka, que dista tant de Calpe com de Gades; hi ha un mercat, que utilitzen els n-mades que viuen a la costa oposada, i grans tallers de salaons. Alguns cre-uen que s la mateixa Mainake, que la tradici diu que havia estat la darrera de les ciutats dels foceus a Occident; aix no s aix ja que aquesta es tro-ba ms lluny de Calpe, i els vestigis de les seves runes demostren que era una ciutat grega, mentre que Mlaka est mes a prop i presenta planta fen-cia (Estrab, Geographik, III, 4, 2). Tampoc se sap res sobre les ciutats de Hemeroscopeion, Alons y Akra Leuke, ubicades suposadament a la costa va-lenciana: Entre el Sucro i Cartagena, no molt lluny del riu, hi ha tres funda-cions dels massaliotes; delles, la ms coneguda s Hemeroscopeion, que t sobre el promontori un santuari de-dicat a Artemisa Efsia, molt venerat (Estrab, Geographik, III, 4, 6).

    Fig. 4.1.- Situacin de las ciudades griegas en la penn-sula Ibrica (CIG). Situaci de les colnies gregues a la pennsula Ibrica (CIG).

  • 48

    de los rodios. Tambin aqu como en Emporion se venera a Artemis de Efeso, por los motivos que explicar al hablar de Massalia. Primeramente, los em-poritanos habitaban una islita delante de la costa que hoy llaman Palaiapolis (Ciudad antigua), pero ahora viven ya en tierra firme (Estrabn, Geographik, III, 4, 8).

    Emporion y Rode, pues, son hasta hoy las nicas factoras griegas localizadas en Iberia y las nicas cuyos restos ar-queolgicos pueden ser investigados, documentados y presentados a la visita pblica. La importancia histrica y el conocimiento que se tiene de ambas ciudades son muy desiguales, siendo este ltimo extremadamente limitado para la colonia de Rode. Emporion se convierte de este modo en el nico ya-

    De fet, Emporion s la colnia grega ms occidental de la Mediterrnia i, juntament amb ella i dintre de la seva rbita dinfluncia, es troba tamb la colnia de Rode (Roses), ambdues en el Golf de Roses, en lextrem del nord-est peninsular. LArqueologia ha cons-tatat, en aquests dos casos, les noticies proporcionades per Estrab: Emporion s una fundaci dels massaliotes i dista dels Pirineus i de la frontera entre Ibria i Cltica uns 200 estadis. Tota aquesta costa s frtil i t bons ports. Aqu est tamb Rode, una peti-ta ciutat, fundaci dels emporitans, o segons altres, dels rodis. Tamb aqu com a Emporion es venera rtemis dEfes, pels motius que explicar en

    Fig. 4.2.- Bajo el actual ncleo urbano de Sant Mart dEmpries (lEscala, Girona) se encuentra el primer asentamiento fundacional griego de Emporion: la Palaiapolis o Ciudad antigua (MAC-Empries). Sota lactual poble de Sant Mart dEmpries (lEscala, Girona) es troba el primer nucli fundacio-nal grec dEmporion: la Palaipolis o Ciutat vella (MAC-Empries).

    Fig. 4.3.- Vista del sector urbano de la Nepolis de Em-porion, situado al sur de la antigua baha portuaria y de la Palaiapolis fundacional (MAC-Empries). Vista del sector urb de la Nepolis dEmporion, ubicat al sud de lantiga badia porturia i de la Palai polis fundacional (MAC-Empries).

  • 49

    Fig. 4.4.- Vista de la Nepolis de Empries con las mu-rallas de poca helenstica (siglo ii a. C.) que cerraban la ciudad por el sur (MAC-Empries). Vista de la Nepolis dEmpries amb les muralles del perode hellenstic (segle ii a. C.) que delimitaven la ciutat pel sud (MAC-Empries).

    cimiento arqueolgico de la pennsula Ibrica donde se puede entender la evo-lucin de una ciudad griega desde su fundacin en el siglo vi a. C. hasta su romanizacin efectiva a finales del si-glo i a. C. Permite, asimismo, valorar el impresionante legado cultural griego y la enorme influencia que ejerci en las comunidades indgenas peninsulares.

    El primer asentamiento griego de Emporion se sita, tal y como relata Estra-bn de forma literaria, en una peque-a isla (un istmo, en realidad), el cual controlaba una hondonada portuaria natural, apta como puerto de escala, y la desembocadura del rio Fluvi, un puerto fluvial que permita el comercio con las comunidades indgenas del in-terior. Este primer ncleo fundacional (de unas 3 hectreas), que los mismos griegos denominaron posteriormente

    parlar de Massalia. Primerament, els emporitans habitaven una petita illa davant de la costa que avui anomenen Palaipolis (Ciudad antiga), per ara viuen ja a terra ferma (Estrab, Geographik, III, 4, 8).

    Emporion i Rode sn, doncs, fins avui les niques factories gregues localit-zades a Ibria i les niques en qu les seves restes arqueolgiques poden ser investigades, documentades i presen-tades a la visita pblica. La importn-cia histrica i el coneixement que es t dambdues ciutats sn molt desiguals i s extremadament limitat en el cas de

  • 50

    la colnia de Rode. Emporion es con-verteix daquesta manera en lnic jaci-ment arqueolgic de la pennsula Ib-rica on es pot entendre levoluci duna ciutat grega des de la seva fundaci al segle vi a. C. fins la seva romanitzaci efectiva a finals del segle i a. C. Permet, aix mateix, valorar limpressionant lle-gat cultural grec i lenorme influncia que va exercir en les comunitats ind-genes peninsulars.

    El primer assentament grec dEmporion se situa, tal i com relata Estrab de forma literria, en una petita illa (un istme, en realitat), que controlava una fondalada porturia natural, apta com a port descala, i la desembocadura del riu Fluvi, un port fluvial que permetia el comer amb les comunitats indge-nes de linterior. Aquest primer nucli fundacional (dunes 3 hectrees), que els mateixos grecs varen denominar posteriorment Palaipolis, es crea so-bre un poblat indgena de la Primera Edat de Ferro (segle vii a. C.), els or-gens del qual es remunten a lpoca del Bronze Final (segles ix-viii a. C.). La fundaci colonial sha de situar entre els anys 580 i el 560 a. C. i fou realit-zada per foceus procedents de Massalia, la metrpolis occidental focea. El carcter comercial de lenclavament queda ben reflectit en el seu nom Emporion, el mercat.

    Conseqncia del creixement dEmporion s la creaci, a mitjans del segle vi a. C., dun nou sector urb, al sud de la fondalada porturia. Aquest nou espai urb s el que coneixem com la Nepolis (ciutat nova), denominaci

    Palaiapolis, se crea sobre un poblado indgena de la Primera Edad del Hie-rro (siglo vii a. C.), cuyos orgenes se remontan a la poca del Bronce Final (siglos ix-viii a. C.). La fundacin colo-nial debe situarse entre el 580 y el 560 a C., realizada por foceos procedentes de Massalia, la metrpolis occidental focea. El carcter comercial del encla-ve queda bien reflejado en su nombre: Emporion, el mercado.

    Fig. 4.5.- En el sector de los santuarios de la Nepolis emporitana, ubicado en la acrpolis de la ciudad, se encontraba, entre otros edificios, el templo de Ascle-pios (MAC-Empries). Al sector dels santuaris de la Nepolis emporitana, ubicat a lacrpolis de la ciu-tat, es trobava, entre altres edificis, el temple dAsclepi (MAC-Empries).

  • 51

    Fig. 4.6.- La gran plaza pblica (gora) de la Nepolis de Emporion es una construccin de poca helens-tica (siglo ii a. C.). Por el norte, estaba cerrada por el edificio de la estoa que albergaba diversos locales destinados a las actividades comerciales de la ciudad (MAC-Empries). La gran plaa pblica (gora) de la Nepolis dEmporion s una construcci del perode hellenstic (segle ii a. C.). Per la banda nord, estava tancada per ledifici de lestoa que allotjava diferents locals destinats a les activitats comercials de la ciutat (MAC-Empries).

    Consecuencia del crecimiento de Emporion es la creacin, a mediados del si-glo vi a. C., de un nuevo sector urbano, al sur de la hondonada portuaria. Este nuevo espacio urbano es el que cono-cemos como la Nepolis (ciudad nue-va), denominacin que fue dada por el primer director de las excavaciones em-poritanas, Josep Puig i Cadafalch, en el ao 1908. A partir de la creacin de la Nepolis, Emporion siempre fue una ciudad formada por dos sectores urba-nos separados por el mar. La Nepolis, excavada en toda su extensin (unas cinco hectreas) entre 1908 y 1936, es el nico sector que permite acercarnos a la arquitectura y al urbanismo griego de la antigua Emporion. Hay que decir, sin embargo, que la mayor parte de los restos excavados de la ciudad pertene-cen a las ltimas fases de sus reformas

    que fou donada pel primer director de les excavacions emporitanes, Josep Puig i Cadafalch, lany 1908. A partir de la creaci de la Nepolis, Emporion sempre fou una ciutat formada per dos sectors urbans separats pel mar. La Nepolis, excavada en tota la seva extensi (unes cinc hectrees) entre els anys 1908 i 1936, s lnic sector que permet apropar-nos a larquitectura i a lurbanisme grec de lantiga Emporion.

  • 52

    urbanas, datadas en los siglos ii-i a. C., cuando la griega Emporion era una ciu-dad federada de Roma y se encontraba situada dentro de la provincia romana de la Hispania Citerior. Los restos ur-banos fundacionales de la Nepolis, as como la trama de la ciudad de los siglos v y iv a. C., se encuentran debajo de las estructuras visibles en la actualidad. Se desconoce en gran medida tanto su articulacin urbana como la ubicacin de los edificios ms significativos (por ejemplo, el agora o plaza pblica), o las caractersticas de las instalaciones portuarias de esta poca. No obstante, entre los siglos vi y iv a. C. la importan-cia comercial de la ciudad fue enorme.

    Cal dir, no obstant aix, que la major part de les restes excavades de la ciu-tat pertanyen a les darreres fases de les seves reformes urbanes, datades en els segles ii-i a. C., quan la grega Emporion era una ciutat federada de Roma i es trobava ubicada dintre de la pro-vncia romana de la Hispania Citerior. Les restes urbanes fundacionals de la Nepolis, aix com la trama de la ciutat dels segles v i iv a. C., es troben sota de les estructures visibles en lactualitat. Es desconeix en bona part tant la seva articulaci urbana com la ubicaci dels edificis ms significatius (per exemple, lgora o plaa pblica), o les caracters-tiques de les installacions porturies daquesta poca. Aix no obstant, entre els segles vi i iv a. C. la importncia comercial de la ciutat fou enorme. Emporion fou la primera ciutat que va en-cunyar moneda a la pennsula Ibrica (les seves primeres emissions de plata daten d'inicis del segle v a. C.) i les se-

    Fig. 4.7.- Plantas de diferentes estoas de ciudades grie-gas de poca helenstica que presentan semejantes esquemas compositivos: 1.- Sicin, 2.- Cmiros, 3.- Atenas (estoa de Atalo II) y 4.- Empries. Plan-tes de diferents estoes de ciutats gregues del perode hellenstic que presenten semblants esquemes com-positius: 1.- Sici, 2.- Camiros, 3.- Atenes (estoa dtal II) i 4.- Empries.

  • 53

    ves xarxes comercials varen permetre distribuir els productes grecs (cermi-ques tiques, perfums, bronzes, vi, oli, salaons,...) a tota Ibria.

    La trama urbana documentada a la Ne polis dEmpries en els segles ii-i a. C., mostra una ciutat articulada entorn a un carrer principal en direcci nord-sud, que connectava el port amb lgora o plaa pblica, i el principal sistema daccs a la ciutat des del sud. s una ciutat hellenstica on no manquen els santuaris religiosos dedicats a divini-tats del pante grec, com Asclepi; edifi-cis pblics com lestoa, que segueix els models arquitectnics de lestoa nord de Priene (150-125 a. C.) o lestoa dtal II dAtenes (159.138 a. C.); o les cases de tipus hellenstic on apareixen ins-cripcions en grec en els paviments dopus signinum de les habitacions principals. Pel port grec dEmporion, va desembarcar en lany 218 a. C. lexr-cit rom comandat per Gneu Corneli Escipi que, en el marc de la Segona Guerra Pnica, va iniciar la conquesta i la romanitzaci de la pennsula Ib-rica. No obstant aix, Emporion, com a ciutat aliada de Roma, es va mantenir com una ciutat social i polticament independent fins a lpoca dAugust, moment en el qual es va fusionar amb la ciutat romana dEmpries i lloc a la creaci del municipium Emporiae.

    Respecte a Rode (Roses), com ja sha dit, el seu coneixement es ms limi-tat. Avui es pot afirmar que es tracta duna ciutat porturia, de dimensi-ons indeterminades, la vida de la qual sinicia a principis del segle iv a. C. i

    Emporion fue la primera ciudad que acu moneda en la pennsula Ibrica (sus primeras emisiones de plata datan de inicios del siglo v a. C.), y sus redes comerciales permitieron distribuir los productos griegos (cermicas ticas, perfumes, bronces, vino, aceite, sala-zones,) en toda Iberia.

    La trama urbana documentada en la Nepolis de Empries en los siglos ii-i a. C., muestra una ciudad articu-lada entorno a una calle principal en direccin norte-sur, que conectaba el puerto con el agora o plaza pblica, y el principal sistema de acceso a la ciu-dad desde el sur. Es una ciudad hele-nstica donde no faltan los santuarios religiosos dedicados a divinidades del panten griego, como Asclepios; edi-ficios pblicos como la estoa, que si-gue los modelos arquitectnicos de la estoa norte de Priene (150-125 a. C.) o la estoa de Atalo II de Atenas (159-138 a. C.); o las casas de tipo helenstico donde aparecen inscripciones en grie-go en los pavimentos de opus signinum de las habitaciones principales. Por el puerto griego de Emporion, desembar-c en el ao 218 a. C. el ejrcito roma-no comandado por Gneo Cornelio Es-cipin, que en el marco de la Segunda Guerra Pnica, inici la conquista y la romanizacin de la pennsula Ibrica. No obstante, Emporion, como ciudad aliada de Roma, se mantuvo como una ciudad social y polticamente indepen-diente hasta la poca de Augusto, mo-mento en el cual se fusion con la ciu-dad romana de Empries, dando lugar a la creacin del municipium Emporiae.

  • 54

    Respecto a Rode (Roses), como ya se ha dicho, su conocimiento es ms li-mitado. Hoy se puede afirmar que se trata de una ciudad portuaria, de di-mensiones indeterminadas, cuya vida se inicia a principios del siglo iv a. C., y donde se han detectado algunas es-tructuras de habitacin y tramos de su recinto defensivo, con unas carac-tersticas tcnicas que se encuadran dentro de la tradicin edilicia griega. Hay que descartar que esta colonia fuese una fundacin rodia anterior a la primera Olimpiada, es decir, anterior al 776 a. C., tal y como algunos his-toriadores han intentado defender en base al famoso texto de Estrabn: Se cuenta tambin de los rodios que su preponderancia martima no data slo del tiempo en que fundaron la ciudad actual, sino que antes del estableci-miento de las Olimpiadas, y con el fin de socorrer a los hombres, empren-dieron largas travesas muy alejadas de su patria, navegando por ello hasta Iberia, donde fundaron Rode, que des-pus pas a ser posesin de los ma-saliotas (Estrabn, Geographik, XIV, 2,10). La fundacin de Roses por parte de los rodios se trata, sin duda, de una leyenda creada ya en la Antigedad con la intencin de dotar a la ciudad de un prestigio y de una singularidad especfica respecto a los asentamien-tos griegos de Massalia y de Emporion. Seguramente, esta leyenda surge en el siglo iii a. C., cuando Roses alcanza un cierto grado de autonoma poltica como ciudad. La fundacin de Roses, pues, debe situarse dentro de la orbita de influencia de Massalia o de Empo