1

2

Hi han participat:

Ana Poveda, Misael Malqui, Laura Pernía, Gerard Rodríguez, Marta Enríquez, Nerea Sánchez, Paula Gonzáles,

Oriol García, Mariona Pinilla, Sara Carbassa, Ràndolf Ayson, Carles Sagarra, Carol Ochoa, Gerard Martínez,

Ismail Mehmood, Judith Martínez, Marina Salomó, Laura Arévalo, Anas Lakzaini, Alia Fazal, Xavi Calvet, Marc

Martínez, Laia Maria, Ivan Pérez, Sílvia Rueda, David Arauzo, Sara Cabodevilla, Carla Ros, Andrea Marsà,

Raquel Fernández, Alejandra Sort, Oscar Fortea, Martí Sidro, Oriol Paricio, Ferran Agulló, Sara Guzman, Martí

López, Víctor Lacruz, Alícia Romera...

i els seus companys/es de 1r i 2n d’ESO de l’Escola Pia Sant Antoni.

Introducció ..................................

Manuel Milà i Fontanals ..............

Maruja Torres ...............................

Josep Maria Folch i Torres ...........

Pere Calders .................................

Àngel Guimerà ...........................

Josep Maria Benet i Jornet ..........

Francisco Casavella .......................

Tina Vallès ....................................

Terenci Moix ................................

ÍNDEX pàg. 3

pàg. 4

pàg. 5

pàg. 6

pàg. 8

pàg. 10

pàg. 12

pàg. 14

pàg. 16

pàg. 18

3

Amb motiu de la festa de Sant Antoni d’aquest 2014 queencetem, els nois i noies de l’Escola Pia han volgutobsequiar els botiguers i veïns del nostre barri amb el detallque teniu a les mans.Com ens dirà Calders, existeix literatura perquè necessitemexplicar coses als altres. Així és com ho intentem transmetreals nostres alumnes: escriure i llegir per somiar, pertransportar-nos a mons diversos, per observar críticamentl’entorn i imaginar-lo d’una altra manera, per explorarvivències a través de la ficció. I per compartir-ho tot plegatamb els altres.Sant Antoni és i ha estat un barri de tradició literària. Leshistòries ens arriben de la mà dels escriptors que hi hanviscut o hi han passat. Però també de l’olor del llibre de velldels diumenges, del boca a boca de l’anecdotari popular,de les facècies de traginers i venedores. Barri cruïlla que acullgent diversa, Sant Antoni ha estat també escenari demúltiples històries.Aquesta revista neix com a activitat d’ampliació dins el marcdel Programa integrat de llengües que duem a terme a 1rcicle d’ESO. Cada grup classe de 1r i 2n ha preparat un delsnou autors que hi trobareu. Per arribar-hi, ha calgut ferrecerca sobre els escriptors i la seva obra, llegir-ne fragmentsi comentar-los i sobretot pensar de quina manera us elspresentarien i, un cop decidit, maquetar la revista. Aquestafeina ens ha permès que els nois i noies treballin de maneracreativa la literatura i vagin descobrint el patrimoni culturaldel nostre barri.La tria d’autors respon a diferents criteris. Hi trobareu, alcostat de personalitats consagrades, autors novells, d’època,estil, gènere i sensibilitat literària diversa. Alguns d’ells tenenrelació amb la nostra escola; tots, lligam amb el barri.

Bona lectura i bona festa.

PRESENTACIÓ

4

Manuel Milà i Fontanals, neix el 4 demaig de 1918 a Vilafranca del Penedès.Es trasllada a Barcelona el 1826. Aquíestudia humanitats, llatí i filosofia. El1833 comença els estudis de Filosofiai Dret a la Universitat de Cervera.Va ser un filòleg català que va millorarl’ortografia i va proposar de dividir elsdialectes del català en dos blocs:l’oriental i l’occidental.Va participar, a més, en la restauraciódels Jocs Florals, per la qual cosa se’lconsidera un dels grans impulsors dela Renaixença. Tota la seva obra és d’ungran rigor intel·lectual

A Barcelona hi ha una escola i uninstitut dedicats a ell. L’escola estàubicada al c. dels Àngels, i l’institut ala plaça Folch i Torres.

Manuel Milà i Fontanals

Milà i Fontanals va escriure poesia,

prosa, crítica literària, assaig...

També s’han recollit els seus dis-

cursos, conferències, cartes i

articles. Va ser un dels seus millors

deixebles, Menéndez y Pelayo, qui

va aplegar la seva obra en aquests

dos llibres:

Obras completas del Doctor D. Ma-

nuel Milá y Fontanals (Barcelona:

Librería de Álvaro Verdaguer, 8

vol., 1888-1896)

Obres catalanes d'en Manuel Milà i

Fontanals (Barcelona: Gustau Gili,

1908)

Planyeu-vos, camps de la serrad’Espill!La vostra flor més bella no la teniu;l’arbre de verdes branques caigué imorí!Era Guillem de Delagallard fadríen arts de pau i guerrafort i subtil...(Versos de la Complanta d’en Guillem)

5

Maria Dolors Torres Manzanera, més coneguda com Maruja Torres (Barcelo-

na, 1943), és una periodista i escriptora catalana.

Va guanyar el Premi Planeta (2000) per la seva novel·la Mientras vivimos.

L'octubre de 2004 va rebre per la seva tasca al diari El País el Premi Manuel

Vázquez Montalbán de Periodisme, concedit ex aequo amb la russa Anna

Politkóvskaia. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Després de la

guerra entre Hesbol·là i Israel, que va cobrir des del Líban, es va instal·lar a

Beirut, i allí va escriure Esperadme en el cielo, guanyadora del Nadal 2009.

Ella mateixa es defineix com una nena del Raval transformada en una senyora

de l’Eixample i aquest es converteix en un escenari a les seves novel·les.

Maruja Torres

Novel·les

¡Oh, es él! (1986)

Ceguera de amor (1991)

Un calor tan cercano (1997)

Hombres de lluvia (2004)

Mujeres al alba (1999)

Mientras vivimos (2000, Premi Planeta)

Esperadme en el cielo (2009, Premi

Nadal)

Reportatges

Amor América (1993)

Mujer en guerra (1999)

El Barrio, que limitaba al norte con la doble hilera de añejos plátanos dela Rambla, se perdía en sentido opuesto a un laberinto de hediondas calle-juelas cuajadas de ropa tendida a la que nunca llegaba el sol,rematadaspor la bulliciosa avenida del Paralelo y, más arriba, por las cuestas delPueblo Seco, llenas de críos que jugaban y bendecidas por la proximidadde Montjuich, a cuyos pies el aire, al menos, era más generoso.

(Un calor tan cercano)

6

Josep Maria Folch i Torres va néixer aBarcelona el 29 de febrer de 1880, i vamorir l’any 1950. Al llibre Bon dia, pareel seu fill Ramon Folch ens explica:«Primer va anar a estudiar a l’escolade Sant Miquel i després a l’Escola PiaSant Antoni; del col·legi de SantMiquel, ni una paraula més en els seusrecords. Dels Escolapis, en canvi, sí queen recordava moltes coses…»Josep Maria Folch i Torres ésl’escriptor més popular del segle XX aCatalunya. La seva entrada a la revistainfantil En Patufet el 1909 va suposaruna dedicació exclusiva al món de laliteratura infantil i juvenil. El 1916 liencarreguen Els pastorets oL’adveniment de l’Infant Jesús, que ésla seva obra més coneguda.Altres personatges nascuts de la sevaploma són en Massagran, en Bolavà, enPastallunes i molts d’altres.

Josep Maria Folch i Torres

7

OBRES LITERÀRIES:

Josep Maria Folch i Torres va escriure 48 obres literàries de diferents

gèneres. Algunes de les més conegudes són:

Les aventures extraordinàries d’en Massagran, 1910

Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, 1916

En Bolavà detectiu, 1911

Per les terres roges, El cavaller del Nas Roent, 1918

PASSATEMPS (com els que es publicaven a Cavall Fort)Els Kukamuskes ensenyen a en Massagran els seus costums, des de lesdiferents maneres de caçar fins a les diversions amb què s’entretenen iespecialment les formes de cortesia, el Tripallocavipasec i el seusingular idioma.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ! _ _ _ _ _ _ _ _ _ Idioma de la tribu Nom del protagonista

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Nom de la tribu

SATANÀS: Llucifer, fes emplenar d’oli bullent la caldera.ROVELLÓ. Fregits com el bacallà.SATANÀS A la fi és l’hora d’emprendre la gran batalla, i si

mon poder no falla tindré el món en un grapat. Que comenci,doncs, la guerra contra el poder etern. Veniu, fúries de l’infern!Que s’esberli la terra!

(Els pastorets - Fragment)

8

Va néixer a Barcelona el 1912. De petit vivia a Can Maurí. De nit, a casa sevaexplicaven històries a la vora del foc.Abans d’anar a l’escola la seva mare li va ensenyar a llegir. Va estudiar a l’EscolaSant Pere Claver, al Clot. Amb 11 anys va escriure el seu primer llibre de contes:El primer arlequí.

El 1929 es a posar a estudiar Belles Arts a Llotja. Va treballar al Diario mercantildurant un any. El 1935 es va casar amb Mercè Canals. El 1936 va escriure la sevaprimera obra important, Cròniques de la veritat oculta. L’any 1937 es va unir al’exèrcit com a cartògraf.

El 1939 se’n va anar a França. Allà, després de fugir d’un camp de concentració,va conèixer Rosa Artís-Gener. Pere Calders va escriure moltes cartes d’amor aRosa Artís-Gener. La seva, però, no va ser una història d’amor gens fàcil.Aquell mateix any es va exiliar a Mèxic. El 1943 es va divorciar de Mercè Canalsi es va casar amb Rosa Artís-Gener. .

El 1962 Pere Calders va tornar a Barcelona. El 1963 va escriure la seva obra demés resó: L’ombra de l’atzavara. L’any 1986 va rebre el Premi d’Honor de lesLletres Catalanes. Va morir l’any 1994.De fet, Pere Calders va començar a ser conegut arran de l’estrena de l’obra deteatre Antaviana, de Dagoll Dagom, basada en alguns dels seus contes. L’èxit del’obra va despertar l’interès de la gent per conèixer millor l’obra de l’autor. Elrecord de Pere Calders es manté en carrers, places i passatges que duen el seunom arreu de Catalunya com, per exemple, a Molins de Rei, Sant Cugat delVallès o Barcelona, on hi ha un passatge amb el seu nom al barri de Sant Antoni,a prop d’on vivia. Hi ha organitzada una ruta literària pel barri de Sant Antoniper conèixer espais vinculats a la seva vida

Pere Calders

9

Entre les seves obres més destacades trobem:

Cròniques de la veritat oculta (1955), Demà, a les tres de la matinada (1959),

L’ombra de l’atzavara (publicada també el 1959), Ronda naval sota la boira

(1966), Invasió subtil i altres contes (1978), Aquí descansa Nevares (1980).

La ironia, l’absurd i el component màgic són elements que es combinen en

la seva literatura. Presentar una cosa insòlita com un fet quotidià és també

un altre tret característic de la seva obra. I, a més de la fantasia, cal comptar

amb l’humor i la cordialitat.

Un senyor és a un museu. Ell el visita agradablement finsque arriba davant del quadre que li fa canviar la vida. Ésd’una dona preciosa, bellíssima, amb una miradafantàstica i tota ella és una joia. El senyor queda enamoratde la noia del quadre. Comença a xerrar amb ella i li explicaque al dia següent tornarà i se l’endurà amb ell a casaseva. Al dia següent arriba i es troba un altre senyorpalplantat davant la noia del quadre. El seu cor es trencai se n’oblida per sempre.

(Pere Calders Amor gairebé impossible)

«M’avergonyeix de confessar quesofreixo quan no puc escriure. I queem diverteixo molt quan ho faig.Per això, una de les mevespreocupacions és aconseguird’interessar el lector, perquè no emperdonaria mai de causar-liavorriment amb el pretext dels meusesbarjos. De fet, el principi de laliteratura és la necessitat d’explicarcoses als altres.»

10

Àngel GuimeràUs volem explicar la història d’un escriptor molt famós , Àngel Guimerà, que

va estudiar a la nostra escola. Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, el 6 de maig

de 1845, i va morir al carrer Petritxol de Barcelona el 18 de juliol de 1924. Us

estareu preguntant, per què va venir a la nostra ciutat? Doncs el seu pare tenia

un negoci de vins que va fer fallida, i va decidir venir amb tota la família a viure

a Catalunya.

Àngel Guimerà va ser poeta, dramaturg i novel·lista, i ara us volem proposar la

lectura d’un petit fragment de dues de les seves obres més famoses : Mar i Cel

(1888) i Terra Baixa (1896).

Voleu saber de què va el llibre Mar i Cel ?

Saïd és el capità d’un vaixell de pirates, que han fet presoners un grup de

cristians després d’assaltar la seva nau. Saïd està ferit i ordena que li portin

una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és la Blanca. Agraït

per la cura, Saïd atorga a la Blanca més privilegis que a la resta de presoners

i amb el temps s’enamora d’ella i ella d’ell, però saben que el seu amor no

serà ben vist per ningú. Però arriba el pare que no pot aprovar el seu amor...

El mar és com un desert d´aigua,no té camins ni té senyals;el mar és un desert d´onades,una lluita sorda i constant;és el mar la nostra terra fermaon vivim arrelats en el vent.Les veles s’inflarani el vent ens portaràcom un cavall desbocatper les ones.

(adaptació del musical Mar i Cel perDagoll Dagom)

11

De què tracta el llibre Terra Baixa?

Manelic, un home que somia en un

món ideal, toparà amb el món real.

En Sebastià, el cacic rural, propietari

de terres i homes, vol enganyar-lo i

vol que La Marta, una òrfena que

constitueix el tercer costat del

triangle amorós, es casi amb el

Manelic, però vol conservar els seus

drets sobre la dona. El casament se

celebrarà, però el patiment del

Manelic s’anirà fent palès al llarg de

tota l’obra. Els sentiments i les

emocions conduiran els personatges

protagonistes cap a un f inal

autènticament dramàtic. Com acaba

l’obra?

MANELIC: Marta?!MARTA(resolta): No; perdonar-meaixís, no! Que tu em perdonesperquè no ho saps tot encara.Doncs a saber-ho al punt, i per mimateixa. I després lo que Déuvulga!MANELIC: A saber-ho, sí; mes noací baix, Marta, que el cel s’haenterbolit amb lo baf de tantesmisèries, i Déu no et veuria la caraquan parlessis.MARTA Doncs allà dalt; i aramateix!

(Terra Baixa)

12

Va néixer el 20 de juny del 1940. Prové

d’una família treballadora del barri de

Sant Antoni. Va estudiar en diverses

escoles, entre elles l’Escola Pia Sant

Antoni. En aquesta escola va descobrir

la seva passió pel teatre. La seva afició

per la literatura era tanta que de petit,

abans que una joguina, preferia un

llibre. Ha guanyat 14 premis, el primer

va ser el de Josep M. de Sagarra l’any

1963.Va començar de petit fent còmics

i ara que en té 73, ja ha escrit 41 obres

(la majoria obres de teatre) i 17 guions

de sèries televisives.

Segurament una de les seves obres de teatre més conegudes és Berenàveu a les

fosques, amb la qual va guanyar el Premi del Teatre Català. Tot i això se’l coneix

més per la seva activitat com a guionista de televisió. Són famosos els seus guions

de sèries de televisió com ara Poble Nou, Nissaga de Poder o Vent del Pla.

Josep Maria Benet i JornetUn nen que volia ser escriptor

a) F – b) F – c) V – d) V

Veritat? Fals?

a) Va néixer a Barcelona el 1941 ____b) Va guanyar 6 premis ____c) Ara té 73 anys ____d) Va estudiar a l’Escola Pia Sant Antoni ____

13

Paraules creuadesEPSA, filosofia, professor, guions, juny, obres, premis, literatura,dramaturg, Goya, nominat i sèries

«Entrant per la Ronda Sant Antoni, al carrer de la Riera Alta número 30,hi ha una casa que queda a mà esquerra, a mig aire del carrer. No és niracionalista, ni decó, ni noucentista, ni modernista, ni eclèctica, nineoclàssica, ni barroca, ni renaixentista, ni gòtica, ni romànica nipreromànica... Res, sense estil. Un habitatge de persones senzilles, privatde qualsevol caràcter. Què pot tenir? Dos-cents anys? Ho dic a l’atzar, joquè sé.Si em preguntessin quin element arquitectònic de Barcelona mereixser anomenat patrimoni artístic de la humanitat diria, convençut, la casade la Riera Alta. M’atreveixo a proclamar la bellesa física del número 30del carrer de la Riera Alta. La seva bellesa física i el perfum que desprèn.No és, contra allò que podrien creure els qui no han viscut mai en pisos demenys de cent cinquanta metres –Eixample i amunt, amunt–, unaedificació per a miserables. És, de fet, la mena de lloc on un segle i migenrere vivia la gran majoria dels barcelonins que van construir aquestaciutat. Els qui la van construir, no les cent famílies de torn quementrestant manaven.»Article publicat al programa d’ Olors

(Josep Maria Benet i Jornet, TNC, temporada 1999/2000)

14

Francisco CasavellaFrancisco Casavella (Barcelona, 1963)

es deia, en realitat, Francisco García

Hortelano, però va adoptar el

pseudònim per estalviar-se equívocs

amb l’escriptor, ja mort, Juan García

Hortelano, el qual admirava, però amb

qui no tenia cap relació familiar. Va

debutar com a escriptor als vint-i-set

anys guanyant el premi Tigre Juan amb

la novel·la El triunfo. Havia estat

alumne de l’Escola Pia Sant Antoni i

va viure sempre molt vinculat al barri.

Va guanyar el premi Nadal amb

l’última novel·la que va escriure, Lo que

sé de los vampiros, i, a més, també va

treballar com a guionista de cine. La

pel·lícula Antàrtida n’és una mostra.

La seva família i els seus amics van crear el premi Casavella en record seu.

Francisco Casavella

(Barcelona 1963 - Barcelona 2008)

Obres de Francisco Casavella:

El triunfo (1990, Versal), Premio Tigre Juan de novelaQuédate (1993, Edición B)Un enano español se suicida en Las Vegas (1997, Anagrama)El secreto de las fiestas (1997, Anaya)El día del Watusi. Los juegos feroces (2002, Mondadori)El día del Watusi. Viento y joyas (2002, Mondadori)El día del Watusi. El idioma imposible (2003, Mondadori)Lo que sé de los vampiros (2008, Destino),Premio Nadal 2008

15

"Ese tipo viejo que mira las televisiones de las tiendas detelevisiones. Todos conocemos a un viejo así. El viejomiraba un película y pasaba el rato, ahí, en plena calle. Yme puse a mirar lo que miraba. Y lo que vi fueron dos,tres, cuatro, muchos televisores emitiendo la misma pelí-cula antigua. Una película en blanco y negro con hom-bres y mujeres con cara de película antigua, todos igua-les, y el viejo que estaba mirando los televisores me miróy me dijo así, pum:- Los jóvenes no sabéis nada - Eso fue lo que me dijo elviejo.- A lo mejor - le dije yo.- Pues vale.- ¿A que no sabes qué baile es ése? - me preguntó el viejo,ya en plan vacile definitivo.- La conga.Porque era la conga. En es película en blanco y negroestaban bailando la conga, y todos estaban tan conten-tos sin pensar en Chenta ni en nadie, ahí, retratados.Así que cogí al viejo de la cintura y me solté a tararear laconga, a hacer el vibrato con los labios, y empezamos abailar en medio de la calle y a dar saltitos en los compa-ses pares. Y una señora gorda que aún no se había meti-do en su portal correspondiente pasó por delante de no-sotros y dijo:- Anda, ¡pero si están bailando la conga!Y la señora gorda se puso detrás de mí, y antes de quenos diéramos cuenta ya estaba bailando con nosotros. Ypasamos también por delante de un quios-co cerrado y el quiosquero dijo:- ¡Ostras!Y se colocó detrás de la señora gorda, mientras gritaba:- ¡Conga!

(El secreto de las fiestas)

16

Tina Vallès és escriptora, correctora i traductora. Va néixer aBarcelona l’any 1976, fa 37 anys. Va estudiar a l’Escola Pia de SantaAnna i ara té dues filles que estudien a la nostra escola. Va començara escriure quan anava a 6è d’ EGB, després de llegir Mercè Rodoreda.

• Quan vas començar a escriure i què/qui et va inspirar per començar?

Vaig començar a escriure cap als dotze anys. Feia sisè d’EGB (el que ara seria

sisè de Primària) i a classe de català vam llegir Aloma de la Mercè Rodoreda.

Aquest llibre em va fer vèncer la meva timidesa i preguntar-li a la mestra de

català, la Rosa, què havia de fer per ser escriptora.

• Quin va ser el teu primer relat? Quants anys fa que escrius?

El primer que vaig escriure no ho recordo, però recordo, per exemple, que vaig

guanyar un premi als Jocs Florals de l’escola (jo anava a l’Escola Pia Santa Anna,

de Mataró) amb un conte que es titulava La caixa tonta. Encara el conservo.

Devia tenir setze anys. Així que podríem dir que fa vint-i-un anys que escric

contes.

• Quan se t’acudeixen les coses per escriure? Com t’inspires a l’hora

d’escriure? I on t’inspires? Tens un lloc en concret o diversos espais per

inspirar-te?

Al lloc on se m’acudeixen més coses és a la dutxa, sincerament. No sé per què,

però moltes idees que després s’han convertit en conte se m’han acudit a la

dutxa. Un altre moment propici per tenir idees són les nits d’insomni.

• Com et vas fer escriptora?

Doncs no ho sé. És complicat respondre aquesta pregunta. Una cosa és escriure

i l’altra és sentir-te escriptora. A mi m’ha costat molt sentir-m’hi, diria que fins

que no vaig publicar el tercer llibre (Un altre got d’absenta, editat per Labreu

Edicions l’any 2012) no m’hi vaig acabar de sentir. Però encara em costa dir en

veu alta «sóc escriptora».

Tina Vallès

17

• Quin tipus de relats t’agrada

escriure, i quins t’agrada llegir?

M’interessen més els contes (o

novel·les) amb veus originals que no

pas amb trames originals. O sigui, com

a lectora m’interessa més llegir un relat

explicat d’una manera original que no

pas un relat que expliqui una història

original. M’importa més el com que

el què. I com a autora també.

• Quant temps trigues a escriure el

teu primer relat?

Recordo perfectament quan vaig

escriure La caixa tonta, el conte que us

comentava abans.

Asseguda a l’escriptori de la meva

habitació, a casa els pares, a Premià de

Mar. Al vespre, abans de sopar.

Després anar a sopar i tornar a corre-

cuita a l’habitació perquè tenia el conte

a mitges i tenia por que «se m’escapés»

del cap. No me’n vaig anar a dormir

fins que no el vaig acabar.

• Quin missatge vols transmetre amb

els teus llibres?

Ui, no sóc de transmetre missatges. No

penso mai en el missatge ni en cap lliçó

ni moral ni res de res, quan escric. Això

és feina dels lectors, que em llegeixin i

decideixin què els volia dir entre línies,

que de vegades no ho sé ni jo i cada

lector en fa la seva lectura, dels meus

contes.

• Es guanya bé la vida escrivint?

No. En aquest país és gairebé

impossible guanyar-se la vida escrivint.

Però no em queixo, perquè jo me la

guanyo traduint i corregint el que

escriuen els altres, que no està gens

malament. Estic molt bé així.

• Quins consells ens donaries per

escriure?

Dos consells molt senzills. El

principal: llegiu molt i de tot. I un de

molt important: passeu-vos-ho bé

escrivint i els que us llegeixin també

s’ho passaran bé. Això no vol dir que

hàgiu d’escriure coses divertides, eh?

T’ho pots passar molt bé escrivint i

llegint coses tristes, serioses... Oi?

18

Terenci Moix, pseudònim de Ramon

Moix i Messeguer (Barcelona, 5 de

gener de 1942 - 2 d’abril de 2003), és

novel·lista i narrador en català i castellà,

articulista especialitzat en cinema,

dramaturg i traductor eventual. Fill

d’una família d’origen menestral del

Raval barceloní, estudia comerç i rep

classes de taquigrafia, dibuix topogràfic

i art dramàtic. Viatja a París el 1963 i a

Londres el 1964. Als divuit anys ha

escrit ja dues novel·les policíaques i una

novel·la de vuit-centes pàgines.

El 1967 publica un primer assaig sobre

cinema i el 1968 un altre en castellà

sobre còmics. El 1967 guanya el Premi

Víctor Català pel recull de contes La torre

dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de

narrativa per Onades sobre una roca

deserta i la novel·la El dia que va morir

Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or

de novel·la (1970). El 1974 publica

l’obra de teatre Tartan dels micos contra

l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el

seu entorn, però, i concentrat en altres

afers literaris, no torna a publicar una

Terenci Moix

novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà:

Nuestro virgen de los mártires. Les últimes

dues dècades de la seva vida publica en

castellà, sobretot, amb gran èxit de

lectors. El 1986 rep el Premi Planeta,

per No digas que fue un sueño, novel·la

d’abast popular incalculable. El 1992

apareix la seva última novel·la en català,

El sexe dels àngels -guanyadora del Premi

Ramon Llull-, que reflecteix la societat

i la cultura catalana del moment. Val a

dir, però, que una de les seves cultures

predilectes era la d’Egipte, lloc on va

viatjar sovint.

Mor a causa d’un emfisema pulmonar

l’abril del 2003, als seixanta-un anys.

19

Jo vaig néixer a la Ronda de SantAntoni, entre el carrer de SantAntoni i la Riera Alta, prop d’onnaixeria de seguida el Terenci,l’estimat Ramonet. Vam anar a lamateixa escola, als Escolapis deSant Anton, a la Ronda de SantPau. Ell era del curs que veniadarrere meu. Mai no vamintercanviar ni una sola paraula.Però la seva era una d’aquellescares que passaven sovint davantmeu, i quan el vaig retrobar, o enrealitat trobar de debò, força anysmés tard, de seguida vaig advertirque em trobava davant d’una caraconeguda.

(Josep M. Benet i JornetTerenci Moix a Camelot)

Hi ha un blog que es diu Lespassejades de l’Edu, que ens porta atreure el nas per un Raval diferent:el de Vázquez Montalbán, MarujaTorres i Terenci Moix. És un itinerarique serveix per recordar coses tandiverses i entretingudes com elnaixement de la marca Cacaolat, elnaixement del Barça i Joan Gamper,el cantant Antonio Machín, conventsavui desapareguts, fàbriques deterres cuites i antigues lleteries ambvaques que passaven caminant pelcarrer Ponent, avui Joaquin Costa,carrer on va néixer Terenci Moix,just a l’edifici on hi ha la Granja Gavá.Allà, una placa recorda el seunaixement i la seva vida al barri.

20