hort ecològic

Parades en CrestallL’hort ecològic fàcil

Per a Famílies,Escoles,

Espais públicsFinques agrícoles

Mètode Gaspar Caballero de Segovia

1.- Introducció

MÈTODE GASPAR CABALLERO DE SEGOVIA• El mètode Gaspar Caballero de Segovia és un sistema nascut a Mallorca, fruit de les experiències que al llarg de diversos anys aquest autor acumular en una finca del municipi de Costitx, anomenada sa Feixeta. • Aquest mètode sorprèn per la senzillesa i eficàcia. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalisses ecològiques en un espai de terra mínim, amb un consum d’aigua mínim i un treball de sembra i manteniment mínim.

1.- IntroduccióGaspar Caballero de

Segovia és un mallorquí que va nàixer a 1946, músic que per raons de salut es va interessar per l’agricultura ecològica.

L’any 1978, a Costitx, té els primers contactes amb l’agricultura ecològica.

L’any 1980, a Costitx, inicia els primers assaig amb aquest mètode. La primera exposició pública es fa l’nay 1991 en el curs d’agricultura ecològica organitzat per la Unió de Pagesos de Mallorca.

1.- Introducció

Després va impartir cursos a diverses escoles de Mallorca, va fer cursos de formació per al professorat, de formació ocupacional, de formació als pagesos i cursos oberts a la Universitat de les Illes Balears.

Imparteix conferències tant a Mallorca com a la Península i a Cuba…

1.- Introducció

És autor dels llibres: Iniciació a l’horticultura ecològica i L’hort ecològic i escolar

Ha estat cofundador i president del Grup d’Agricultura ecològica i de l’Associació per al Foment de l’Agricultura Ecològica (AFAE).

1.- Introducció

Una terra sana produeix hortalisses sanes.

Utilitzant el mètode de Gaspar Caballero de Segovia arribem a obtenir una terra molt fèrtil i plena de vida, on la fauna microbiana es reproduirà fàcilment.

Les plantes que creixin en aquesta terra seran més robustes, més fortes i més resistents a les plagues i malalties.

1.- Introducció

Els productes obtinguts amb l’horticultura ecològica, al contrari del que es pensa no tenen perquè ser petits, lletjos o picats per insectes, sinó al contrari.

Amb el mètode Gaspar Caballero podem obtenir productes ecològics de mateixa mida i color, més sans i més olorosos i saborosos que els que s’obtenen amb l’horticultura convencional.

2.- Elements bàsics del mètode

2.1. Les parades de crestall

Parada: és un rectangle de terra d’1,5 metres d’ample. La llargària pot variar (per a horts familiars es recomana fer les parades de 3 metres de llarg o com a màxim de 6 metres).

Crestall: cobertura de “fems de bassa” modificat (compost), que es posa sobre la “parada” sense barrejar amb la terra.

2.2. No s’ha de trepitjar la terra de les parades de crestall

Envoltant cada parada de crestall hi deixarem uns camins de 50 centímetres.


2.3. Fems de bassa, el compost autòcton de Mallorca.

El fems de bassa és el millor aliment que podem donar a la terra. És una forma senzilla, econòmica i ecològica de retornar a la terra part del que, en algun moment, hem obtingut d’ella.


2.3. Fems de bassa, el compost autòcton de Mallorca.Totes les cases de Mallorca solien tenir un racó “bassa”, on es llençaven excrements d’animals domèstics i restes de residus orgànics que es produïen a la casa. D’aquesta maner senzilla s’obtenia el fems de bassa.


2.4. La sembra

La sembra s'efectua més densament del que l'horticultura tradicional estableix. Les plantes només necessitaran l'espai just per al seu desenvolupament.


2.5. El reg

Amb el sistema de reg exsudant, la cobertura de compost i la sembra més densa, gastarem menys aigua i obtindrem una humitat més constant i uniforme que amb altres sistemes de reg.


2.6. Un cicle de rotació de quatre anys

La rotació és la successió de diferents cultius en un mateix terreny. Si conreem plantes de la mateixa família botànica any rere any en el mateix lloc, propiciem que les malalties siguin més fortes i resistents. Per contra amb una bona rotació, en plantar diferents famílies de plantes amb necessitats nutritives diferents, a més d'evitar aquestes possibles malalties, beneficiem les terra i els successius cultius. La rotació per famílies botàniques sobre 4 parades a 4 anys és molt completa.


3.- Eines i estris

4.- Fer una parada en crestall pas a pas

4.1. Amb una cinta mètrica i quatre estaques marquem un rectangle de 6 x 1,5 metres. La llargària pot variar, però l’amplada sempre ha de ser la mateixa.


4.1. Les parades de crestall sempre han de ser múltiple de quatre, ja que la rotació és de quatre anys i per famílies botàniques dividides en quatre grups. D’aquesta manera no posarem plantes de la mateixa família en la parada inicial fins que hagin transcorregut quatre anys.


4. 2. Posem al voltant de les estaques un cordill, que ens servirà de guia per separar la parada del camí. S’afluixa la terra fins a 15 o 20 cm de profunditat amb l’eina que ens vagi millor.


4.3. Una vegada afluixada la terra, es rampina fins que quedi al mateix nivell que el camí, es lleven les pedres més grosses i tota la terra que ultrapassi aquest nivell.

Quan més anivellada estigui la terra, més bon funcionament tindrà els sistema de reg exsudant.


4. 4. Amb quatre estaques més i un altre cordill marquem al centre i al llarga de la parada un rectangle de 30 cm, de manera que el rectangle inicial de la parada de 6 x 1,5 metres quedi dividit en dues franges laterals de 60 cm i una de central de 30 cm. És a les dues franges laterals de 60 cm on sembrarem les hortalisses.


4. 5. Col·loquem sis teuladers al rectangle del centre, a una distància de 60 cm un de l’altre, excepte en els dos extrems, on la distància serà de 30 cm. Les mides aproximades dels taulers seran de 40 cm de llarg, 24 cm d’ample i 3 cm d’alt. La seva funció és múltiple: eviten haver de trepitjar la terra i ajuden a controlar bavoses, caragols, formigues, etc.


4. 6. Posem una capa de compost de 2 a 3 cm d'alçària (crestall), guiats per l’alçaria dels teuladers, treballant des del camí i procurant, d’ara endavant, no trepitjar la terra de les parades de crestall.


4.6. Entre el compost i la palla queda coberta tota la terra de l’hort, d’aquesta manera es manté millor la humitat, es crea més vida microbiana, hi creixen més poques males herbes, en haver plogut, s’hi pot caminar i treballar sense enfangar-se.


4.7. A l’espai que hi ha entre els teuladers hi sembrarem plantes aromàtiques i ornamentals (flors), com ara farigola, orenga, tarongí (melissa), clavell de moro, llevamans, alfabeguera, etc.


4.6. Per muntar el reg exsudant s'empalmen dos trossos de tub de 5,7 metres a un de 27 cm, de manera que ens quedi en forma de U. En un extrem hi posarem un tap final i a l’altre extrem una vàlvula de pas, que és la que va connectada a la canonada principal del reg.


Nom comú: Farigola. Frígola. Timó.

Nom científic: Thymus vulgaris

Petita mata amb les fulles lanceolades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. A Eivissa, que és on viu aquesta espècie, coincideix amb altres espècies aromàtiques semblants. Viu a les timonedes i savinars d'Eivissa.


Nom comú: Orenga

Nom científic: Origanum vulgare

Herba perenne, erecta i amb fulles peciolades, de limbe àmpliament ovat, sencer i de 1-4 cm. Inflorescència amb bràctees molt vistoses, de morfologia molt diferent a les fulles, fortament imbricades i que oculten quasi totalment els calzes; són membranoses, més o menys obovades o allargades, apiculades, de color verd pàl•lid i prop del doble de llargues que el calze. Flors amb cinc pètals soldats, normalment blancs.


Nom comú: Melissa. Tarongina. Taronjí.

Nom científic: Melissa officinalis

Herba perenne de tiges rastreres que poden arrelar i tiges erectes (fins 80 cm) quadrangulars i cobertes de pèls. Les fulles són oposades, molt piloses i de marge serrat. Les flors són blanques, axil·lars i estan agrupades en verticil·lastres. Si agafem una fulla entre els dits notarem una olor molt agradable a llimona.


Nom comú: Clavell de moro

Nom científic: Agrostemma

Planta erecta (fins 100 cm) anual de tija prima i pilosa. Les fulles són oposades, sense pecíol i lanceolades. Les flors són solitàries amb el calze tubulat i acabat en 5 segments estrets, molt llargs i característics. La flor és de color rosa- violeta i el fruit en forma de càpsula cobert pel calze.


Nom comú: Llevamans.

Nom científic: Calendula

El llevamà és molt freqüent als camps de secà de les Illes, a la tardor podem trobar camps coberts de color taronja per mor de les flors d'aquesta planta. No hi ha cap altre espècie amb aquest color de flor en aquesta època del any. També són molt característics el seus fruits amb forma de cuc cobert d'espines.


Nom comú: Alfabeguera

Nom científic: Thymus vulgaris

Herba de fins 60 cm d’alçada de fulles oposades, ovades i de marge sencer o una mica serrat. Les flors són de color blanc o rosat, tenen el llavi superior dividit en quatre lòbuls i els estams que sobresurten visiblement de la corol·la. El calze és pubescent. L’olor de les fulles la fa una planta inconfusible.


4.8. Per muntar el reg exsudant s’empalmen dos trossos de tub de 5,7 metres a un de 27 cm, de manera que ens quedi en forma d’U. En un extrem hi posarem un tap final i a l’altre una vàlvula de pas, que és la que va connectada a la canonada principal de reg.

5.- Famílies botàniques

6.- Distribució i rotació per famílies

7.- Marc de plantació

8.- Calendari de sembra

9.- Tipus de sembra

5.- Famílies botàniques

SOLANÀCIESPatatesTomatigueresAlbergíniesPebres

LLEGUMINOSESPèsolsCiuronsFavesMongetes

COMPOSTESLletuguesEndíviaCardsCarxofes

UMBEL·LÍFERESPastanaguesApiJulivertFonoll

6.- Distribució de famílies i rotació en les parades en crestall

SOLANÀCIES

Tomàtigues

Pebres

Albergínies

UMBEL·LÍFERES

Pastanagues / Apis

LILIÀCIES

Cebes / Porros / Alls

LLEGUMINOSES

Mongetes / Pèsols / Faves

CRUCÍFERES

Cols / Raves / Naps

COMPOSTES

Lletugues / Endivies

QUENOPODIÀCIES

Bledes / Espinacs

CUCURBITÀCIES

Carbassons / Cogombres

7.- Marc de plantacióX

XX

XX

XX

XX

X

X

XX

X

XX

X

X

XX

X

XX

XX

XX

X

X

XX

X

Orenga

6 m de llarg

AlfabagueraClavell de moroTarongíAlfabaguera

XX

X

X

XX

X

XX

XX

XX

X

X

XX

X

X

XX

1,5

m d

'am

ple

OrengaLlevamansAlfabeguera

Tomatigueres

Pebres Alberginieres

SO

LA

NÀ

CIE

S

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

TarongíLlevamansOrenga

6 m de llarg

FarígolaOrenga

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

X

OrengaClavell de moroTarongí

1,5

m d

'am

ple

LL

EG

UM

INO

SE

S I C

RU

CÍF

ER

ES

Mongetes i pèsolscols

Mongetes altes NapsFaves

X

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

Tarongí

Orenga

6 m de llarg

Llevamans

6 m de llarg

Clavell de moroClavell de moro

Clavell de moro

Llevamans

Orenga

Tarongí

Farígola

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

Farígola

Tarongí

1,5 m d

'amp

le1,5 m

d'am

ple

Tarongí

Orenga

Clavell de moro

Llevamans

Espinacs

CO

MP

OS

TE

S, Q

UE

NO

PO

DIÀ

CIE

S I

CU

CU

RB

ITÀ

CIE

SU

MB

EL

.LÍF

ER

ES

I LIL

IÀC

IES

Alls

PastanaguesAlls Porros i cebes

Bledes Lletuga i endívia

Remolatxa Cogombres Carabassó

7.- Marc de plantació

8.- Quadre cronològic de sembresGEN. FEB. MARÇ ABR. MAIG JUNY JUL. AG. SET. OCT. NOV. DES. S: Sembra

SOLANÀCIES T: TransplantacióTomatigueres S S T T T C C C C C C C: CollitaPebres S S T T C C C C CAlberguinies S S T T C C C C CUMBEL.LÍFERESPastanagues C S-C S-C S S S-C S-C S-C S-C S-C C CApis C S-C S-C T-C T-C C S-C T-C C C CApi-raves S S T T S-C T TLILIÀCIESCebes T T T-C T-C T-C T-C C S SPorros S-C S-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S-T-C S-T-C C C CAlls S C C S SCOMPOSTESLletugues S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-CEscaroles T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-CEndivies T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-CQUENOPODIÀCIESRemolatxes C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C CEspinacs C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C CBledes C S-C S-T-C C C C C S-T-C C C C CCUCURBITÀCIESCogombres S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C CCarabassons S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C CLLEGUMINOSESPèsols S S-C C C S S S SMongetes S S S S S-C S-C S-C C CFaves S-C S-C C C C S S S S-C S-CCRUCÍFERESCols T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S S-T S-T S-T S-T CColfloris o bròquil C C S-T S-T S-T S-T-C S-T CNaps C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C CRaves C C S S S C CRavenets S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C

8.- Quadre cronològic de sembres

SOLANÀCIESTomatigueresPebresAlberguiniesUMBEL.LÍFERESPastanaguesApisApi-ravesLILIÀCIESCebesPorrosAllsCOMPOSTESLletuguesEscarolesEndiviesQUENOPODIÀCIESRemolatxesEspinacsBledesCUCURBITÀCIESCogombresCarabassonsLLEGUMINOSESPèsolsMongetesFavesCRUCÍFERESColsColfloris o bròquilNapsRavesRavenets 5-6 dies

40-60 dies

60-90 dies

6-7 dies7-10 dies5-6 dies5-6 dies

3-5 anys

3 mm3 mm2 mm

2 cm2 cm

4 anys4 anys

4-5 anys3-5 anys

5-10 dies6-10 dies10-20 dies 40-60 dies

3 anys3-4 anys6-8 anys

4 cm4 cm

5-10 cm

6-9 dies5-8 dies

25 dies20-30 dies

5-6 anys5 anys

2 cm3 cm

8-12 dies5-7 dies8-9 dies 35-45 dies

3-5 anys4 anys6-9a

2 cm2 cm

2-3 cm

6-8 dies8-12 dies8-12 dies


4-5 anys3-5 anys3-5 anys

3 mm3 mm3 mm


50-70 dies60-90 dies

1 any2-3 anys

1 any

2-4 mm3 mm4 cm



5-9 anys5-9 anys

2 mm2 mm

3-4 anys 1 mm 10-18 dies


60 dies

50-8070-80

3-6 anys3-4 anys5-6 anys

2 mm4 mm2 mm

Facultat de germinació

Profunditat de sembra

Temps de naixement

Temps de trasplantació

9.- Tipus de sembra

Per a conrear verdures i hortalisses es poden comprar llavors o planter.

La llavor es pot sembrar de diverses maneres:

- Llavorers en recipients- Llavorers al sòl.- Sembra directa.

9.- Tipus de sembra

LlavorersConsisteix en sembrar llavors i llavor trasplantar el planter a l’hort. Es pot fer:

- Llavorers en recipients.- Llavorers al sòl.

Sembra directaSembrar al terreny definitiu destinat a l’horta. Aclarir l’excés de plàntules.

9.- Tipus de sembra

-Els llavorers permeten desenvolupar plantes en ambients més adequats, protegits de pluges, del fred, del sol directe i amb substrat millor que la terra de l’hort.

- Un llavorer en recipients a cobert permet iniciar el cultiu d’hortalisses a finals d’hivern.

- Els llavorers a terra tenen l’avantatge que es disposa de major espai.

9.- Tipus de sembra Els llavorers en recipients es recomana per:

- Api - Meló- Albergínia - Cogombre- Carabassa - Pebrot- Ceba - Porro- Col - Síndria- Lletuga - Tomàtic

La sembra directa a terra es freqüent en:

- Mongetes - Remolatxa

- Pèsols - Rave

- Faves - Espinacs

- Pastanaga - Xerevia

9.- Tipus de sembra Procediments de sembra en llavorers de recipients:

1.- Es poden fer llavorers durant tot l’any, dependrà de l'espècie i del clima. Fent un llavorer a cobert es possible iniciar cultius d’hortalisses a finals d’hivern.

2.- Els contenidors possibles són molt variats:

• Tests, jardineres, bols

• Safates planes de plàstic

• Safates d’alvèols de poliestirè

• Safates d’alvèols de plàstic flexible


3.- S’ompli el recipient triat amb substrat. La mescla típica està formada per:

• 50% arena + 50% turba + vermiculita

• Turba + arena + perlita a parts iguales + vermiculita

• 75% turba + 25% perlita + vermiculita


• Turba: es forma per la descomposició parcial de la vegetació de zones pantanoses.

Segons les condicions ambientals i les espècies existents es formen distints tipus de turba.

Es sol usar la turba negra, proporciona un substrate més humit i amb major capacitat de retenció d’aigua.


• Perlita: roca volcànica silícea que quan s’escalfa augmenta el seu volum original. Es formen petites bombolles que proporcionen lleugeresa entre altres propietats.

Característiques:

És de naturalesa inorgànica

Poca densitat

Material neutre pH = 7

Granulometria entre 2-6 mm

Estructura estable


• Perlita

Sobre la planta presenta els següents efectes:

Aconsegueix una bona aireació de les arrels i una bona relació aireació / humitat.

Això proporciona millor nutrició, millor arrelament, i en general millor desenvolupament.


• Arena

Juntament amb la grava és un dels substrats més antics que es coneixen.

La funció de l’arena és millorar el drenatge i aconseguir un substrat més solt.

L’arena sempre s’ha de desinfectar abans d’utilitzar-la com a substrat.


• Vermiculita

És un mineral de la família de les miques compost bàsicament per alumini, ferro i magnesi.

Si s’escalfa (800 ºC) s’expandeix

Característiques:

- Naturalesa inorgànica

- Densitat baixa

- pH = 7.2

- Granulometria indicada de 5-10 mm

- Estructura no molt estable


• Vermiculita

Els efectes sobre la planta són semblants als de la perlita (drenatge i retenció d’aigua).

És un substrat que es pot disgregar, pot endurir un poc el substrat.

S’empra menys també pel seu alt cost.


4.- Un cop emplenat el recipient procedirem a sembra la llavor. Si es una safata d’alvèols, amb un dit es fa un petit forat i posem per cada alvèol una llavor (si són de mida gran) o 3 o 4 (si són de mida petita).

Si es tracta d’un altre tipus de recipient sense alvèols, s’escampen les llavors, es cobreixen amb una fina capa de substrat.

Posarem etiquetes o els sobre buits de les llavors per recordar que hem sembrat a cada llavorer i la data de sembra.


5.- Es aconsellable tapar amb un vidre o amb un plàstic transparent per ajudar a mantenir una temperatura alta i retenir la humitat, factors que facilitaran la germinació. Anar destapant cada dia o cada dos dies.

6.- Mantenir el llavorer a un lloc càlid, sense sol directe i sense corrents d’aire.


7.- S’ha de regar amb una regadora o polvoritzador per a que l’aigua no desplaci les llavors.

Els regs han de ser freqüents i amb poca quantitat d’aigua impedint que el substrat s'assequi.

També es pot emprar la tècnica de reg per immersió. Consisteix en introduir el llavorer en un recipient amb aigua fins que el substrat quedi banyat.


8.- Si empres una safata que NO tingui alvèols, quans els plàntules tinguin 3 o 4 fulles, trasplantar l’excés de plàntules a un altre recipient a una distància de 5 cm entre elles (replicat).

9.- Si la safata és d’alvèols i ha germinat més d’una llavor per compartiment, deixar una única plàntula per alvèol.

10.- A les poques setmanes estaran llest el planter per a ser sembrat a l’hort definitiu.

9.- Tipus de sembra Sembra directa a l’hort

Es poden sembrar certes especies directament a terra:

Pèsols Mongetes verdes

RemolatxaEspinacs Raves

Faves Pastanaga

Xerevia

9.- Tipus de sembra

Sembra directa a l’hort:

• L'època de sembra

La primavera i l’estiu són els moments típics per a sembrar.

Alguns cultius poden iniciar-se en qualsevol època de l’any (remolatxa, raves, porros, lletugues, bledes, etc.

Si es disposa d’hivernacle les dates s’amplien tot l’any.

Primavera Primavera-Verano

Verano Verano-Otoño

Sandía (s/p)

Pepino (s/p) Escarola (p) Cebolla (p)

Melón (s/p) Judía (s) Repollo Acelgas (p)

Lechuga (p) Tomates (p) Coles de bruselas

Espinaca (p)

Endivia (p) Pimiento (p) Hinojo

Cebollino (p) Calabaza (s) Fresón

Cebolla (p)

Calabaza (s)

Avas (s)

Guisantes (s)

Tomate (p)

Patata

Otoño Invierno Invierno-Primav.

Col (p)

Coliflor (p) Cebolla Tomate

Brócoli (p) Remolacha (s/p)

Guisantes (s)

Alcachofa Espinaca Berenjena

Zanahoria Acelga Pimiento

Ajo

9.- Tipus de sembra Sembra directa a l’hort:

• Preparació del terreny

La terra s’ha de preparar amb antelació, llaurat en la tardor o hivern per airejar-la, quan estigui ben seca.

Si fos un sòl molt argilós es recomana incorporar arena per a esmenar-ho.


• Preparació del terreny

Els elements químics més importants necessaris per a les plantes són el Nitrogen, Fòsfor, Potassi, Calci, Magnesi, Sofre, etc.

Si el pH és molt elevat (major de 8), sòl amb molt calci, indueix carències de ferro i altres nutrients. Aplicar sofre o turba rossa.

Si el pH és baix (menor de 5,5), s’ha de pujar amb calcària molta o dolomita (calci).


• Abonament

Segons el mètode de Gaspar Caballero s’empra “fems de bassa”.

Es pot emprar també altre tipus d’adobs orgànics naturals, com compost casolà, fems (de vaca, ovella, cavall, etc.).

No s’hauria d’emprar altres tipus de fertilitzants químics.

Si la terra de cultiu no té suficients nutrients, la planta no creix suficient, es pot fer abonament quan la planta està instal·lada aportant composts de N-P-K.


• Sembra

La sembra es realitza segons el marc de plantació vist anteriorment.

La profunditat de sembra sol ser de 1 cm, cols i pèsols a 2 cm, mongetes a 4 o 5cm, mirar en el paquet de les llavors.

Per accelerar la germinació es pot cobrir l’hort, que evita l’evaporació i augmenta la temperatura (germinació tª > 7ºC).

Les llavors no germinaran si es forma una crosta dura a la superfície (períodes de pluges seguides de vents secs).

Manteniment de l’hort:

• Reg de l’hort

• Abonament d’hortalisses

• Eliminació de males herbes

• Control de possibles plagues i malalties

• Control de caragols i bavoses

• Recol·lecció

hort ecològic

Documents