història roma (política i economia)

HISTÒRIA DE ROMA

Prof. Jose M. AntónINS PUIG CASTELLAR

Santa Coloma de Gramenet

(753 a.c- 476 d.c)POLÍTICA I ECONOMIA

MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA

• L’Origen de la Civilització romana es localitza a la península itàlica, al centre de la Mediterrània.

Límits:

Nord: Alps.Est: Mar Adriática Oest: Mar Tirrènica.Sud: Mediterrània.

•La península és muntanyosa, i està recorreguda de nord a sud pels Apenins.

ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753 a.c

• Segons la llegenda Roma va ser fundada per Ròmul i Rem, dues bessos, llançats al riu Tíber i rescatats per una lloba, que els va criar.

• A mitjans del segle VIII a.C, els llatins varenInstalar-se a la riba del riu Tíber, d’aquest assentament sorgiria després la ciutat de Roma,envoltada de set turons

• Els romans es consideraven descendents d’Eneas, príncep de Troia, que va escaparde la destrucció de la seva ciutat amb els seus homes.

· A la península itàlica hi vivien diferents pobles, entre ells destacaven:

-Els estruscos al Nord.

-Els llatins al centre.

-Els grecs al sud i a Sicília.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

MONARQUIA (753 a.c-509 a.c)

REPÚBLICA (509 -27a.c)

IMPERI (27 a.c- 476 d.c)

2. LA MONARQUIA ROMANA

-Els primers romans es dedicaven fonalment a l’agricultura i la ramaderia, malgrat que la posició central de la nova ciutat, va afavorir el desenvolupament del comerç amb els pobles fronterers.

- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C.

-El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, el pontífex màxim.

-Per ajudar-lo estava el Senat, format pels aristòcrates terratinents, els patricis.

Senadors romans

- Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la cloaca màxima, així com la muralla que envoltava els set turons.

3. LA ROMA REPUBLICANA 509 – 27 a.C

- Principals característiques• Els ciutadans votaven els governants• El poder es repartia entre assemblees populars, formades pels ciutadans, els Magistrats, que exercien càrrecs polítics i el Senat (antics magistrats)•Societat molt desigual• Es va dur a terme una gran expansió territorial• Guerres púniques amb Cartago fins 146 a.c.• Control de la Mediterrània• Conquesta de la península ibèrica, anomenada Hispània

Les dones estaven baixpoder dels Homes. No tenien dret a vot i es dedicaven a les tasques de la casa.

Els esclaus no es consideravenPersones. Treballaven sense Cobrar.

Els Lliberts eren esclausalliberats i persones lliures

Els plebeus formaven lamajor part de població. Eren

Agricultors, ramaders i artesans Tenien drets, però menys

que els patricis.

Els patricis eren minoriade població. Tenien tots

els drets i el poder. Controlavenel Senat

3. LA ROMA REPUBLICANA

3.1 LES CLASSES SOCIALS A ROMA

-La Roma Republicana va estar marcada per la lluita constant entre els patricis, la minoria aristocràtica descendents dels fundadors de Roma , i els plebeus, el grup més nombrós però sense drets polítics ni accés a la propietat.

-La República, als seus inicis, va estar sota un govern ARISTOCRÀTIC, on els patricis eren els únics que podien elaborar les lleis, exercir la justícia i accedir als càrrecs públics.

-Els plebeus n’estaven exclossos de participar-hi dels càrrecs públics i a més, havien de pagar impostos i formar part obligatoriament de l’exèrcit

3.2 LA LLUITA PER LA IGUALTAT

Els patricis es dedicaven a llegislar i administrar les

seves riqueses, mentres els plebeus no tenien gaire

drets i havien de treballar molt.


-Més endavant, els patricis aconseguiren una compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la Llei de les Dotze Taules. Aquestes lleis contenien les normes de convivència del poble romà. A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per mantenir els seus privilegis polítics.

- Per últim, els plebeus obteniren el dret al matrimoni amb els patricis i l’accés als càrrecs públics.


-Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació, i van lluitar per assolir els mateixos drets que els patricis. Al segle V a.C, aconseguiren el dret a escollir el tribú de la plebs, un representant que defensava els seus interessos.

El tribú de la plebs podia vetar les decissions del Senat, entre altres atributs

3.3 ASSEMBLEES I MAGISTRATS DE LA REPÚBLICA

· COMICIS: reunió de ciutadans romans en assemblea per votar les lleis i elegir els magistrats.

· MAGISTRATS: s’elegien anualment i governaven la ciutat. Els més importants eren els cònsols, que presidien les assemblees i dirigien l’exèrcit.

· SENAT: format per tres-cents antics magistrats, gairebé tots procedents de les famílies patrícies. Era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.

-Per assistir a les assemblees o ser escollit calia tenir una fortuna pròpia i ser conegut i respectat. Així doncs, el règim republicà romà n’era més una OLIGARQUIA, que no una veritable democràcia.

-L’oligarquia és una forma de govern en la qual el poder resta a les mans d’unes poques persones, generalment de la mateixa classe social. A Roma, l’oligarquia estava formada pels patricis i els plebeus que s’havien enriquit.

4. LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI

4.1 L’EXPANSIÓ DE ROMA

-L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç.

-Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina militar molt dura.


· Fases

-Conquesta de la Península Itàlica: entre 500 i 250 a.C, mitjançant llargues guerres contra la resta de pobles itàlics i les colònies gregues.

-Les Guerres Púniques: entre 264 i 146 a.C, Roma va enfrontar-se a Cartago, l’altra potència de la mediterrànea. Arran la seva victòria, els romans imposaren el seu domini al Mediterrani Occidental.


-Les guerres púniques acabaren amb la destrucció de Cartago per part dels romans “Cartago delenda est”.

-Després de la seva victòria a la Mediterrànea Occidental, Roma conquerí Grècia i la vessant oriental del Mediterrani, completant a més l’ocupació d’Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident, així com també províncies d’Europa Central.

4.2 LA CRISI DEL SEGLE I a.C

· Les institucions romanes estaven pensades per governar una ciutat però no un gran Imperi. La gran expansió romana va reflectir les contradiccions de la seva societat, produint conflictes socials i guerres civils.

-Els conflictes socials

-Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però això va generar una gran desigualtat social. Els patricis, i alguns plebeus, aclapararen aquest enriquiment: els botins de guerra, el cobrament d’impostos, la compra i venda d’eslcaus i l’explotació de les grans finques agrícoles (latifundis)… es repartia entre l’oligarquia romana.

Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem

Per contra, molts pagesos, s’arruinaren al haver de deixar les seves terres i servir a l’exèrcit. El preu dels cereals va disminuir degut a les conquestes. Molts d’ells veneren les terres als latifundistes i marxaren a Roma per intentar sobreviure. Aquests ciutadans sense ofici protagonitzaren revoltes i insurreccions, com la revolta dels Grac ( s. II a.C) que demanava el repartiment de la terra i de les riqueses, mitjançant una reforma agrària equitativa. Tanmateix els patricis es varen oposar als seus intents legislatius. Aquests intents de redistribució de riquesa finalitzaren amb la mort dels germans Grac i la derrota dels plebeus, front una classe dirigent que sortí enriquida i poderosa de la crisi.


relleu romà representant als pagesos


-Les guerres civils

-Les tensions socials, els enfrontaments entre oligarques i la ineficàcia de les institucions van provocar una greu crisi al segle I. a.C.

-El Senat i els magistrats delegaren el seu poder als caps militars, els dictators, una autoritat suprema que podia legislar i governar sense haver de recórrer al Senat.

Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials

- Els darrers anys de la República Romana foren anys de nombroses guerres civils violentes. L’any 48 a.C., Juli Cèsar, conqueridor de la Gàl·lia, va ser proclamat dictator vitalici i va assumir els màxims poders, relegant al Senat a una cambra merament consultiva.

- Tanmateix, els poders especials de Juli Cèsar no portaren la pau a Roma. El dictador tenia molts enemics, tan al Senat com al patriciat romà, i finalment fou assessinat l’any 44 a.C., deixat l’agonitzant República Romana en un estat de conflicte permanent.


Rendició dels gals davant Juli Cèsar

Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat va ser controvertit, apelant al poble, buidà el contingut democràtic de la República Romana i dona pas a un període autocràtic.

Està considerat un dels majors genocides de l’història.

Escultura en honor a Juli Cèsar

Rimini, Itàlia

5. L’IMPERI ROMÀ

5.1 LA CREACIÓ DE L’IMPERI

-Les guerres civils iniciades arran la mort de Juli Cèsar finalitzaren amb el triomf del seu fill adoptiu, Octavi. L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d’August, que significa “elegit pels déus”.

-Amb Octavi s’enceta una nova etapa de l’Història de Roma, l’imperi. En la seva persona va reunir els poders civils i militars que abans exercien els magistrats.

-Octavi va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit, amb el títol d’imperator.

-Les lleis imperials s’anomenaven edictes, i n’eren redactats per ordre de l’emperador. El Senat va quedar relegat a un paper secundari.

5.1 LA CREACIÓ DE L’IMPERI

-Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa dels romans. Després de la seva mort fou divinitzat i s’organitza el culte imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la fidelitat a Roma.

5. L’IMPERI ROMÀ

Octavi representat com a pontífex màxim

5. L’IMPERI ROMÀ

5.2 L’ORGANITZACIÓ DE L’IMPERI ROMÀ

-Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial.

-La dignitat imperial no només fou vitalícia, prompte es va fer hereditària, passant l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu fill, Còmode.

-L’Imperi Romà es va organitzar en províncies, cadascuna d’elles estava sota un governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de l’imperi estaven defendides per fortificacions.

Qui? Funcions

EMPERADOR(vitalici)

Presidia i convocava el Senat Cap judicial (tribunicia potestas) Cap exèrcit (imperium maius) Pontífex màxim (cap religiós) Dicta lleis Dicta impostos

SENAT Ratifica decisions de l’emperadorPèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la república

FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies

Prefectes: s’ocupaven de les obligacions militars

Procuradors: S’encarregaven dels impostos (aduana i altres)

COMICIS Sotmesos a l’emperadorGran pèrdua de la influència que tenien durant la república

Províncies romanes

5. L’IMPERI ROMÀ

5.3 LA PAX ROMANA

-L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest període es conegut com la pax romana i va estar caracteritzat per l’absència de grans conflictes bèl·lics i la romanització dels territoris ocupats.

-Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió d’habitants.

-L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la ciutadania romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant els impostos.

6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

6.1 LA CRISIS IMPERIAL

-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts problemes:

- Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans per mantenir la seguretat.

- L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c)

- Crisis econòmica, al aturar-se l’expasió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.

Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures front les incursions dels pobles germànics

Restes del mur d’Adrià


6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI

-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà d’Orient.

-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el nom de Bizanci.


6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL

- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.

-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició de l’Imperi Occidental.

- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident arribava a la seva fi.

- Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:

- Pèrdua de poder militar.

- Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.

- Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.

Saqueig de Roma

història roma (política i economia)

Education