historia d'una gran amistat

història d´una gran amistat

BarcelonaSarajevoBarcelonaSarajevo

Ajuntament de Barcelona

Districte 11 - Sarajevo

EXPOSICIÓ

BarcelonaSarajevoBarcelonaSarajevo

�Si em demanen per què vaig estimar el meu amic,

respondré de l´única manera que això pot expressar-

se: perquè ell era ell i jo era jo�

MICHEL DE MONTAIGNE. 1533-1592

història d´una gran amistat

“Un món estrany que t́estima i que etcri tica, que et besa i que t´odia. Es burlendels actes nobles i els conserven en la sevamemòria durant generacions, viuen de larancúnia i de la generosi tat sense poderescati r quina de totes dues domina i enquin moment. Bons, dolents, dolços,brutals, apàtics, impetuosos, francs,enigmàti cs: són tot ai xò amb tots icadascun dels seus matisos. I, per damuntde tot, jo en sóc un, sóc com el ls, com elmar i la gota d́aigua, i tot el que diuende mi és com si ho diguessin d́el l smateixos”

El Dervix i la mort MESASELIMOVIC (TUZLA 1910 - B ELGRAD1982)

“Un bon dia, un musulmà de Sarajevo va volervendre la seva casa. Quant en vols? l ipreguntà un amic. Tr es-cents mi l dinars,respongué el musulmà, però has de tenir encompte, que en el preu ja t´he inclòs els meusveïns, un catòl ic i un ortodox: i quan ploris,ploraran; quan riguis, riuran; quan estiguismalal t, estaran al teu costat...i això no tepreu, ja ho saps...”

GUIA DEL TROTAMUNDOS. ANY1978

<

´

Bòsnia i Hercegovina (1991)

Territori. 51.129 Km 2Població. 4.370.000 habitants36% musulmans 29% serbis 17% croats

Aportació al PIB de la

producció iugoslava (1989). 12% 25% Croàcia

21% Eslovènia 34,7% Sèrbia

5,5% Macedònia 1,8% Montenegro

Producció deMineral de ferro 85%

Lignit 40%Exporta electricitat a Croàcia

Exporta fusta a Eslovènia

Importa productes agrÌcoles de Vojvodina (Sèrbia)

Capital. Sarajevo (500.000 habitants)

2.00 h.

ATENES

BERLIN

LONDRES

PARIS

BARCELONA ROMA

SARAJEVO

MOSCOU

1.00 h.

2.00 h.

2.30 h.

1.30 h.

3.00

h.

1.15 h.

1945Es proclama la República Federal Popular de Iugoslàvia, composta per sisunitats: quatre repúbliques (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina,Montenegro i Macedònia) i dues autonomies, vinculades a Sèrbia (Kosovo iVojvodina). El règim del Mariscal Tito es basarà en un socialismeautogestionari, descentralitzat i no alineat. Cal remarcar que totes lesconstitucions iugoslaves, des de la del 1946 fins l�última redacció el 1974,garanteixen el dret a láutodeterminació i a la secessió de cada República.

1980. 4 de maig. Mor Josip Broz TitoL�herència de Tito, dácord amb la Constitució de 1974, és un sistema complexbasat en una presidència col·legiada, on cada representant de les repúbliquesi de les autonomies accedirà a la presidència, per torn, i durant un any. Lacohesió la mantenen el partit únic de la Lliga dels comunistes i lÉxèrcitIugoslau.

1986Setze membres de l�Acadèmia de les Ciències i les Arts de Belgrad redacten untext que circula clandestinament amb el nom de Memoràndum. Aquestdocument acusa el règim de Tito d�haver debilitat Sèrbia. Igualment,reivindica Kosovo com el bressol de la pàtria sèrbia, preconitza la defensad�un poble serbi suposadament amenaçat i en reclama el dret a la seva unitatterritorial.

1989La incapacitat de Belgrad per afrontar de forma democràtica lesreivindicacions de la majoria albanesa de Kosovo (90%), al llarg dels anys 80,desembocarà al mes de març en l�ocupació militar de Kosovo, la mort de 31manifestants i, finalment, l�abolició per decret de les autonomies de Kosovo iVojvodina. Aquesta decisió unilateral de les autoritats sèrbies destrossa elpacte federal establert per la Constitució de 1974 i signa la sentència de mortde la Federació.

1990Es dissol la Lliga dels Comunistes després que eslovens i croats abandonin elCongrés del partit, al ser rebutjada la seva proposta de confederació déstatslliures i independents. La crisi econòmica, iniciada ja als 70, desemboca en unainflació del 2.500%. Aquesta inseguretat econòmica crea pànic en la poblaciói, sobre tot en l�Exèrcit Iugoslau, per por a perdre els seus privilegis.

Els líders Milan Kucan (Eslovènia), Franjo Tudjman (Croàcia) i SlobodanMilosevic (Sèrbia), són escollits a les eleccions legislatives i presidencialsd�aquest any. Tudjman i Milosevic necessiten una via ideològica per mantenir-se en el poder. És el moment de desenterrar ancestrals somnis de grandesa. Elressorgiment de l�ideal nostàlgic de la Gran Sèrbia, i la seva utilitzaciópolítica, és el principal responsable de la guerra.

La mort de Iugoslàvia

La guerra

´<

�Perquè els somnis es fonen com el gel, Comandant� DJORDJE BALASEVIC. CANTAUTOR IUGOSLAU

Biblioteca Nacional de Sarajevo 1991

EDW

AR

D S

ERO

TTA

EDW

AR

D S

ERO

TTA

Biblioteca Nacional de Sarajevo 1993

´<

�Allà on viu o hi ha enterrat un serbi, allà és Sèrbia�SLOBODAN MILOSEVIC. PRESIDENT DE SÈRBIA DES DE 1987

´<

´<

�Els feixistes són aquells que disparen contra el poble�

6 abril 1992Manifestació contra la guerra de sarajevo. mort na Suada Dilberovic,estrudiant de medicina, pels trets d�uynfrantirador cetnik (radical Serbi9. Comença el setge de Sarajevo i la guerra a Bòsnia i hercegovina.

29 febrer - 1 marc 1992Referèndum sobre la indepèndencia de Bòsnia i Hercegovina

�Està a favor d�una Bòsnia sobirana i independent ontots els ciutadans i els pobles d�aquest Estat,musulmans, serbis, croats i membres d�altres pobles quehi viuen siguin iguals de dret?�

Amb una participació del 63% de la població, el 99,4%es pronuncià a favor; la majoria dels serbis (32%)boicotegen el referèndum.

La matança de Srebrenica

Una ciutat de 12.000 habitants que durant els dosanys de setge acollí 40.000 persones, la majoriarefugiats d�altres zones de l�est de Bòsnia.

16 d�abril de 1993És declarada zona de seguretat per l�Onu, deixant laciutat a mercè dels cascos blaus. Davant la sevapassivitat, tindria lloc una de les escenes mésesgarrifoses de la guerra.

11 de juliol de 1995El comandant Ratko Mladic arriba a Srebrenica i donal�ordre d�ocupar la ciutat.

�Aquesta visió de la ex-iugoslàvia dins de 10 anys, reforça l�estesa idea de queTudjman i el president serbi, Slobodan Milosevic, es repartiren Bòsnia en un psctesecret el 1991�LOURDES GÓMEZ, EL PAIS, 8-VIII-1995

Croquis de la partició deBòsnia i Hercegovina,dibuixat pel president deCroàcia Franjo Tudjman ala targeta del menú delbanquet londinenc deGuiladhall, en un delsactes commemoratius del50è aniversari del Dia D.

La guerra a Bòsnia i Hercegovina va durar 44 mesos,van morir 278.800 persones i en va ferir 175.286.

En els primers 12 mesos de guerra van haver-hi 40.000 desplaçats persetmana, 3 morts per hora i 1 aldea arrasada pewr dia.

La violació sistemàtica de les dones va ser utilitzada com arma de guerra.Les Nacions Unides van identificar 16 camps de violacions.Es calcula que entre Bòsnia i Croàcia 60.000 dones van ser violades.

Les 40.000 persones que malvivien aSrebrenica van ser separades persexes.

Les dones i els nens van ser expulsatsi hagueren d�encavir-se en campsimprovisats a marxes forçades, per lesautoritats de Tuzla.

Dels 14.000 homes i nois, alguns vanaconseguir creuar les línies del front através de camps minats.

La resta, la majoria, més de 8.000, vanser brutalment assassinats entre el 12 iel 18 de juliol.

�El genocidi es defineix perla intenció política que elposa en marxa, no pas pelnombre de morts�CARLES TORNER. POETA I ESCRIPTOR

Una de les 12 fosses comunes descobertes al voltant de la ciutat.

´

�No us abandonarem pas�Amb aquestes paraules, el general Philippe Morillon, Comandantde les Forces de Pau a l�ex-Iugoslàvia, fins el juny de 1993, esdirigia a la població de l�assetjada Srebrenica, el març de 1993.

Dos anys més tard, el comandant de les milícies sèrbies, RatxoMladic, i el general Karremans de les Unprofor, brindaven ambcava pel que seria la més gran matança europea després de laSegona Guerra Mundial.

´

´

´

La guerra a Bòsnia i Hercegovina

19926 abril. Europa reconeix Bòsnia i Hercegovina. Els serbobosnians proclamen la seva pròpia República.8 abril. Estat démergència a tota la República; el centre de Sarajevo és bombardejat amb morters.2 maig. Es tanca el setge de Sarajevo.22 maig. Bòsnia, Croàcia i Eslovènia són admeses a lÓNU.30 maig. El Consell de Seguretat imposa un embargament comercial petrolífer i aeri a Sèrbia i Montenegro.22 setembre. La �Nova Iugoslàvia� queda exclosa de l�Assemblea General de l�ONU.9 novembre. El cap de les milícies sèrbies Radovan Karadzic, presenta el seu pla de pau, en el qual declina tota responsabilitat en el conflicte bosni; exigeix la retirada dels 60.000 croats

involucrats en el conflicte, l�anul·lació del reconeixement internacional de BiH, el cessament de les hostilitats, i la consolidació de les victòries aconseguides (70% del territori bosnià).

19932 gener. Els mediadors Vance i Owen presenten el pla de divisió de Bòsnia en deu cantons ètnics; els serbis el rebutgen.8 gener. Assassinat del primer ministre bosnià Hajka Turajlic, per un milicià serbi, dins d�un vehicle d�Unprofor.16 abril. La cooperació entre croats i musulmans es trenca. Ofensiva croata a la ciutat musulmana de Jablanica.29 juny. El Consell de Seguretat de l�ONU rebutja aixecar lémbargament dármes per Bòsnia.9 novembre. Les forces croates destrueixen lántic pont de Mostar (500 anys). La ciutat queda dividida.19 desembre. Eleccions legislatives a Sèrbia i Montenegro. El Partit Socialista de Milosevic obté 123 escons sobre 250.24 desembre: Fracassa la treva de Nadal acordada a Bòsnia.

19945 febrer. Un obús mata 68 civils al mercat de Sarajevo. Alguns cínics afirmen que ha estat provocat.9 febrer. L�ultimàtum de l�OTAN dona 10 dies als cetniks per treure la seva artilleria dels voltants de Sarajevo. L�amenaça dels atacs aeris fa obeir Karadzic. Cascos blaus russos es despleguen pels barris ocupats de la capital.28 febrer. Primer atac aeri aliat. Quatre caces serbis són abatuts per haver violat l�espai aeri

bosnià. (Fins la crisi dels ostatges, el maig de 1995, hi haurà set �raids�dissuasius més).18 març. Croats i musulmans firmen un acord sobre la creació dúna confederació a Bòsnia.13 maig. El grup de contacte ( França, Regne Unit, Alemanya, Rússia i els Estats Units) presenta un nou pla de pau que reparteix Bòsnia en un 51% per a la Federació i un 49% pels serbis. Karadzic rebutja el pla.Agost. Milosevic decreta un bloqueig contra els serbis de Bòsnia, per aconseguir que l�ONU li

aixequi les sancions. El 23 de setembre, el Consell de Seguretat decideix suavitzar-les.24 desembre. Després de la mediació de l�ex-president nord-americà Jimmy Carter, sácorda un alto-el-foc de quatre mesos, a partir de l�1 de gener.

199530 abril. No s�amplia la treva. La guerra es revifa, també a Croàcia, on l�exèrcit croat reconquereix la Krajina i Eslavònia occidental.Maig-Juny. Reiterades violacions de les zones de seguretat, provoquen un nou atac aeri aliat. Els serbis agafen prop de 400 soldats de lÓNU com a ostatges, els tracten com presoners enemics i els utilitzen d�escuts humans.Juliol. Karadzic allibera els cascos blaus a canvi de garanties que no serà atacat per l�OTAN. Ordena la conquesta de Srebrenica, Zepa i Gorazde, mentre l�Armija intenta trencar el setge de Sarajevo.11 juliol. Cau Srebrenica. Deu dies més tard cau Zepa.30 agost. Atac de l�OTAN sobre les posicions sèrbies al voltant de Sarajevo.5 octubre. Acord per un alto el foc, que es fa efectiu el 10 dóctubre.10 octubre. Sarajevo torna a tenir aigua i llum.14 desembre. Signatura oficial dels Acords de Dayton, a París.

´

´

´´

Cronologia de la guerra

19918 març. Primera manifestació contra la llibertat d�expressió de la oposició sèrbia, a Belgrad. Surten els tancs. Mor un estudiant.15 maig. Sèrbia i Montenegro frenen el sistema rotatiu de la presidència al negar-se que el croat Stipe Mesic assumeixi la direcció de la presidència federal. La plaça queda vacant, a lácabar elmandat del serbi Borisav Jovic.25 juny. Croàcia i Eslovènia proclamen la independència.Juny-juliol. Guerra llampec a Eslovènia que acaba amb la retirada de l�Exèrcit Federal Iugoslau (pro-serbi).Agost. Generalització dels combats a Croàcia. Els serbis ocuparan un terç del territori croat.15 novembre. Sèrbia dona un pas endavant en la seva temptativa d�apropiar-se de les institucions del poder iugoslau: una de les dues Càmeres del Parlament de Belgrad decideix destituir al primerministre federal, Ante Markovic, l�home que representava l�última esperança pels demòcrates iugoslaus.17 novembre. Rendició dels últims defensors de Vukovar, després de tres mesos de setge.6 desembre. Després dels bombardeigs sobre Osijek i Dubrovnik, EEUU imposa sancions a totes les Repúbliques Iugoslaves.20 desembre. Alija Izetbegovic, musulmà, és elegit president de BiH, a les eleccions del 2 de desembre.23 desembre. Alemanya reconeix Eslovènia i Croàcia.

19922 gener. Firma del pla Vance que posa fi a la guerra serbo-croata. Els serbis, però, mantindran els territoris conquerits (Krajina i Eslavènia oriental).15 gener. La Comunitat Europea reconeix Eslavònia i Croàcia .Es ratifica oficialment, la fi de la federació.

�Fins el 1992, els bosnians i els macedonis no tenien un afanymolt acusat per la independència. Encara veien en elmanteniment de la federació la condició per una vida més omenys tranquil.la. Però entre 1991 i 1992 van haver deconstatar la mort dáquesta federació en la que eslovens i croatsfeien de contrapès als serbis. Els espantaren les desviacions dúnsistema dominat pels serbo-montenegrins i dirigit per un homeque suprimia, sense discutir-ho, les autonomies reconegudes.Degut a les circumstàncies, Bòsnia i Hercegovina va triar laindependència i fou elegida per la guerra�BERNARD FÉRON. PERIODISTA

´<

<

´

<

´´

AG

ÈNCI

A E

FE

´<

XISARAJEVO

V

VII VIII

IX

VIIV

III

II

X

I

´

La crida a la treva olímpica

�Permeteu-me donç, que en nom meu ien el de una ciutat amiga, en nom de laBarcelona que estima Sarajevo, us doniles gràcies pel vostre gest valent, que ussalvarà a vosaltres i serà redempció per anosaltres. A vosaltres, que sabeuperdonar i conviure, permeteu-me queus faci arribar el meu ferm compromís iel de la ciutat de Barcelona, per defensaraquest idea de ciutat, aquesta idea depaís, aquesta idea d�Europa quevosaltres representeu...

I a nosaltres ens toca, ara mateix, tenir-ho molt clar: o som tots bosnians o maino serem prou europeus.

PASQUAL MARAGALL

4 de juliol de 1992L�atleta Mirsada Buric, una de les representants olímpiques de Bòsnia i Hercegovinaa Barcelona, entrenant per les runes de l�estadi olímpic de Zetra, a Sarajevo.

Durant la celebració dels Jocs Olímpics aBarcelona, l�alcalde de Sarajevo MohamedKresevljakovic feia una crida a tots els alcaldesde ciutats olímpiques per aturar la guerra aBòsnia.S�iniciava a les hores el compromís del�Ajuntament de Barcelona amb Sarajevo, queculminaria amb la creació, a finals de l�any1995, del Districte 11, sota la direcció políticade la regidora Sra. Teresa Sandoval i Roig.

´

SUSA

NN

A S

ÀEZ

CA

TLÀ

AG

ÈNCI

A E

FE

Pisi mi brate

Pisi mi brateda li te patedok u logoruprovodis dane.

Pisi mi brateda li te plaseti zlotvori kojipustaju brade.

Pisi mi bratemozes li docijos jednom da vidimizraz tvog lica.

Pisi mi bratejer svaka tvoja rijecbudi u menvelike nade.

Pisi mi bratejer ja te volimi cekam taj dankada ces doci.

Escriu-me germà

Escriu-me germàdigue�m si pateixespresoner al campdia rera dia.

Escriu-me germàdigue�m si t�espantenaquests homes cruelsde la barba llarga.

Escriu-me germàdigue�m si pots tornarsi tornaré a veurede nou el teu rostre.

Escriu-me germàque cada parauladesperti dins meuuna nova esperança

Escriu-me germàperquè t�estimoi espero aquell diaque amb mi has detornar.

Refugiats

<´AZMIR DZAZANKOVIC. UN NEN DEL CAMP DE REFUGIATS DE VARAZDIN (CROÀCIA)Recull de poemes fet i traduït pel Comitè pels Balcans

La guerra

a l�ex Iugoslàvia

ha fet fora de casa seva

entre 2,4 i 2,7 milions de

persones, de les quals

1.500.000 són nens.

A Bòsnia i Hercegovina

hi ha hagut 1.370.000

desplaçats.

<<

<

<

<<

< < ´

<<

<

<<

<

Des de finals de 1992, molts joves es van desplaçar a camps de refugiats aCroàcia, a travès de campanyes organitzades per la Universitat Autònoma deBarcelona (Universitaris x Bòsnia), primer, i més endavant per Setem, laCoordinadora de Comitès d�Ajuda Obrera a Bòsnia i el Servei Civil Internacional(SCI), entre d�altres.

1993Primers objectors de consciència a

camps de refugiats de Croàcia,organitzat per l�Oficina de la PSS de

l�Ajuntament de Barcelona.

El desembre de 1992, arriben a Comarruga els primers refugiats de Bòsnia iHercegovina, a travès de la Generalitatde Catalunya i el Govern Espanyol. Elsegon grup ho farà el 1993 a través de l�Ong Ciemen-Ajudem el poble de Bòsnia.La distribució dels refugiats per famílies en diferents poblacions catalanes i elsuport moral, personal i, en la majoria dels casos, econòmic per part dela gent atítol individual, és un dels fets que més aproparen Bòsnia a la població catalana.

Cal remarcar molt especialment el paper de les dones refugiades a Catalunya i laseva tossuda voluntat de donar-nos a conèixer la desgràcia i l�horror dels fetsque passaven al seu país, als seus pobles, a casa seva. El col·lectiu Dones xdones col·laborà estretament amb les diferents associacions de dones de l�ex-Iugoslàvia.

Des de principis del 93 fins el 97, Pallassos senseFronteres organitzaren un total de 38 expedicions

carregades de somriures per als nens, i no tant nens, delscamps de refugiats i poblacions de Bòsnia i Croàcia.

El 1994, a iniciativa de Pasqual Maragall i amb la col·laboració de Telefònica, es va proveir al�Ajuntament de Sarajevo d�una línia via satèl·lit per poder comunicar-se amb el món.

Malgrat no conèixer les dades, cal dir que algunscol·lectius i persones, a títol individual, vanorganitzar combois d�ajut humanitari durant laguerra a Bòsnia.

Malgrat que l�ajuda humanitària ha estat utilitzada per la ComunitatInternacinal com a coartada per la neutralitat, i netejadora oficial deconsciències, l�enviament de combois, per bé que insuficient, era isegueix sent indispensable. Així, el juliol de 1992, es creà aBarcelona el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo, periniciativa de l�Ajuntament de Barcelona, i a la qual s�hi afegirendiverses organitzacions no governamentals de Catalunya. El mesd�octubre sortia el primer comboi cap a Bòsnia.

El 2 d�agost de 1995, la Plataforma Europea per Bòsnia signà unconveni amb la Generalitat de Catalunya, en el que s�acordaren dospunts fonamentals: primer, la voluntat política de recolzar la lluitaque estava coordinant i liderant Europa per Bòsnia; i segon, lavoluntat de centralitzar, reforçar i coordinar l�ajuda humanitàriaamb Bòsnia, a travès de la creació d�un Corredor Humanitari.D�acord amb aixó, l�11 de setembre de 1995, s�inaugurà el CorredorHumanitari, Catalunya per Bòsnia.Al llarg dels 12 combois que s�organitzaren hi van participar més de160 municipis i plataformes (140 de Catalunya, 15 de Madrid, 5 de laresta de l�Estat), més de 80 entitats i 41 empreses (19 donants i 22col·laboradores).

Combois

SCI. Servei Civil InternacionalSortides

Febrer de 1995 i gener de 1994

Destinació

Mostar i Zadar

Càrrega

40 tones

Mercaderia

Productes de primera necessitat

Comboi 11Corredor Humanitari Catalunya per BòsniaSortida

21 de desembre de 1995

Destinació

Tuzla, Institut pedagògic del Ministeri d�Educació delGovern de Bòsnia i Hercegovina

Càrrega

150 tones

Mercaderia

Aliments, material escolar, joguines



Destinació

Ajuntament de Zenica i Hospital de Suhodol

Càrrega

61 tones

Mercaderia

Aliments, roba, material sanitari


12 de novembre de 1995

Destinació

Ajuntaments de Zenica i Travnik

Càrrega

61 tones

Mercaderia

Aliments, roba, matalassos, material sanitari

Comboi 5 bisCorredor Humanitari Catalunya per BòsniaSortida


Destinació

Hospital de Suhodol

Càrrega

51 tones

Mercaderia

Aliments, material sanitari


22 d�octubre de 1995

Destinació

Ajuntaments de Sarajevo i Tuzla

Càrrega

80 tones

Mercaderia

Aliments, material sanitari, roba



Destinació

Ajuntaments de Sarajevo i Tuzla, Hospital de Suhodol

Càrrega

63 tones

Mercaderia

Aliments, material sanitari, roba


11 setembre de 1995

Destinació

Ajuntament de Sarajevo

Càrrega

64 tones

Mercaderia

Aliments, material sanitari, un 4x4

Altres AjuntamentsAltres ajuntaments van organitzar entre 1992 i1995, combois d�ajuda humanitària

Amics de CastellbisbalSortida

Juny de 1995

Destinació

Sarajevo

Càrrega

23 tones

Mercaderia

Llaunes d�aliments

Coordinadora d�Ajuda Obrera aBosniaSortides

Del 1992 al 1997

Nombre de combois

5

Destinació

Tuzla

Mercaderia

Comité per als BalcansSortides

Del 1992 al 1996

Nombre de combois

6

Destinació

Maglaj

Mercaderia


CiemenSortides

Del 1992 al 1995

Nombre de combois

13

Destinació

Merhamet

Mercaderia


3r ComboiComité Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo(60 entitats)Campanya: �Sarajevo depèn de tu�Sortida

1994

Destinació

Acnur (Split)

Càrrega

180 tones

Mercaderia

Ajut humanitari, equipament pels bombers de Mostar

2n ComboiComité Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo(60 entitats)Campanya: �Sarajevo depèn de tu�Sortida

Febrer de 1993

Destinació

Acnur (Split)

Càrrega

170 tones

Mercaderia

Ajut humanitari, dues ambulàncies

1r ComboiComité Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo(60 entitats)Campanya: �Sarajevo depèn de tu�Sortida

Octubre de 1992Destinació

Acnur (Split)Càrrega

200 tonesMercaderia

Material quirúrgic, aliments, roba, medicines

Relació de Combois

´


28 de gener - 4 de febrer de 1996

Destinació

Refugiats a Tuzla, Jablanica i Kljuc

Càrrega

193 tones

Mercaderia

Aliments, material escolar, joguines, sabates, roba,material sanitari, material higiènic

<



Destinació

Creu Roja, Caritas de Tesanj, Ajuntament de Tesanj,Ajuntament de Tuzla, Escoles d�educació primària isecundaria de Tuzla

Càrrega

102 tones

Mercaderia

Aliments, material escolar, material higiènic, roba,botes, roba d�hospital

´



Destinació

Ajuntaments de Busovaca i Zenica

Càrrega

72 tones

Mercaderia

Aliments, mantes

<



Destinació

Ajuntaments de Vitez i Gracanica, Hospital de Suhodol

Càrrega

68 tones

Mercaderia

Aliments, roba, material sanitari, matalassos, materialde granja

´



Destinació

Ajuntament de Bihac

Càrrega

59 tones

Mercaderia

Aliments, roba

<

Comboi 2Corredor Humanitari Catalunya per BòsniaSortida30 setembre de 1995

DestinacióAjuntament de Sarajevo i Hospital de Suhodol (Tarcin)

Càrrega82 tones

MercaderiaAliments, material sanitari, material ortopèdic

Dibuixos de nens catalans guanyadors del concurs de felicitacions de nadal(Ecolleure per Bòsnia)

Dibuixos d�infants bosnians (recull de Fotògrafs per la pau)�Nosaltres de segur que no hauriem escollit la guerra�Zlata Filipovic

La Campanya del Club Super 3�Un llapis, una llibreta� va implicarpràcticament tota la canalla de Catalunyaamb la guerra de Bòsnia.

Les Ongs vinculades més directament amb la Campanya foren:la Coordinadora de Comitès d�Ajuda Obrera a Bòsnia,i molt especialment un dels seus col·lectius: �Mestres perBòsnia� i el Centre Unesco de Catalunya.

Segons uns estudi pilot d�Unicef, entre un grup de nens de

Mostar:l 90% ha vist com algú era feritl 62% ha estat testimonis directes de la mort d�un esser humàl Tots ells han estat testimonis de bombardeigs i trets a una certa distàncial 81% ha explicat matances que havien presenciatl 28% ha presenciat tortures

l 75% ha perdut la casa

Segons informes del Ministeri de Sanitat de Bòsnia i Hercegovina:l 1.680 nens morts a Sarajevol 20.540 en la Federació (un terç dels morts totals)

l 800 nens sense famílial 5.000 nens sense un dels dos pares refugiatsl 34.700 nens ferits a Sarajevol 81% dels nens de Bòsnia ha pensat que alguna vegada el matarien

�Nosaltres de segur que no hauríem escollit la guerra� Zlata Filipovic

La denúncia

�Eren ciutadans pacífics, peròtambé eren ciutadans irats.No sabien què fer, no sabienexactament contra qui dirigir laseva ràbia. Però sabien que capargument justificava Sarajevo�ANÒNIM

El 13 de juny de 1995 un grup de diputats europeus de diferents partits,encapçalats per José María Mendiluce, va redactar un manifest cridant a la

mobilització ciutadana, sota el lema Europa reneix o mor a Sarajevo.Paral·lelament, el 10 de juny es celebrava a la casa de la Caritat de Barcelona una

reunió entre José María Mendiluce i representants dórganitzacions nogovernamentals de tot l�estat, d�entitats diverses, d�universitats, representants

d�alguns ajuntaments, com el de Barcelona i Sabadell i gent a títol individual. Enaquella reunió es va acordar, aparcant les diferències, secundar la iniciativa dels

parlamentaris europeus i sumar-s�hi. Neixia la plataforma Europa per Bòsnia.

JAVI

ER B

AU

LUZ

EUROPA RENEIX O MOR A SARAJEVO

Des de fa tres anys assistim, humils i poderosos, al dia a dia dúna guerra banalitzada on les dones, elsnens, els vells, són víctimes innocents de franctiradors a lómbra o són destrossades per obusos de mortervinguts de no se sap on.Han hagut de passar tres anys, i sobre tot, la captura dels cascos blaus, fet sense precedents en la històriade la comunitat internacional, per a que els líders polítics i els mitjans de comunicació europeus comencina reconèixer que en aquest a guerra hi ha agressors i agredits, criminals i víctimes.Tres anys dúna política inútil de �neutralitat�, que ens ha fet perdre absolutament la credibilitat amb lesvíctimes i el respecte dels assassins.

Estem en un punt sense retorn.

O bé traiem les conclusions que símposen i reforcem la nostra presència, el mandat dels cascos blaus, lapresa dúna posició ferma davant dels agressors, i en definitiva, ens neguem a ser còmplices dels seusplans de neteja i homogeneïtat ètnica de la població de Bòsnia; o bé cedim al xantatge intolerable de lesforces serbobosnianes, enretirant-nos de Bòsnia, en el que suposaria la més gran humiliació de lesNacions Unides, quan celebrem el 50è aniversari de la seva creació.Avui més que mai hem dármar-nos de dignitat i valors i tornar a dir aquell MAI MÉS que sacsejàEuropa, al final de la Segona Guerra Mundial.Avui més que mai hem de defensar-nos a Bòsnia i Hercegovina dáquells que preconitzen la puresa ètnicai religiosa com ideari polític i límposen cometent crims contra la humanitat.La política actual és el resultat de polítiques desordenades, covardes i contradictòries dels nostresgoverns. La Unió Europea, com a tal, s´ha quedat muda, impotent, absent.

La Unió Europea té que parlar.

La integritat del territori bosnià i la seguretat de les seves fronteres tenen finalment, que ser garantidesa través de la Unió Europea. Però amb això no n´hi ha prou, és insuficient. Per poder recuperar lacredibilitat perduda, la Unió Europea ha de fer una prova de coratge i dúna imaginació política senseprecedents en la seva història. No només pot fer-ho, sinò que ho ha de fer. Pels bosnians i per ellamateixa. És una condició necessària pel seu propi renéixer.El proper 26 de juny serem mils, diputat(de)s i ciutadans(ne)s europeus, a Cannes, per a convidar els capsdÉstat i de govern a fer sentir la veu dáquesta Europa, la Europa de la democràcia i del dret.

Serem molts per a refermar que:

- Les resolucions del Consell de Seguretat, en especial les que garanteixen el lliure accés de lájudaa les víctimes, tenen que ser respectades;

-El setge de Sarajevo i dáltres ciutats i enclavaments s´ha dáixecar, i les zones de seguretat hande ser efectivament protegides;

- Els cascos blaus no es poden retirar ni es pot limitar el seu mandat. Al contrari, s´ha de reforçarla presència internacional a Bòsnia;

-Davant dúna política de suposada neutralitat, s´ha de prendre partit pels agredits, per lesvíctimes.

-En lésperit de solidaritat que té que animar lÉuropa que nosaltres volem, la República de Bòsniai Hercegovina -internacionalment reconeguda- sigui convidada a adherir-se de forma plena i immediata ala Unió Europea.

�Ei!, tu que passeges, saps que a Sarajevo continuen disparant? Aturem-los� EL 25 de juny de 1995 la plataforma va celebrar un mitin-manifestació a la Plaça de

Catalunya, per acomiadar el centenar de persones que viatjarien cap a Cannes per manifestar-seléndemà, davant dels Caps dÉstat i de Govern de la Unió Europea. Ambdues iniciatives van

comptar amb el suport de lÁjuntament de Barcelona.

�Ni una sola sigla dórganitzacionsen les principals pancartes, ni unasola bandera de partits polítics, nicap senyera va onejar a la plaça.Tothom havia entès el missatge.Aquell dia, els protagonistes eren elsbosnians, i cadascun de nosaltres ennom seu�Maria Permanyer

El dia 21 de juliol, més de 20.000 persones es van concentrar a la Plaça de Sant Jaume, perexpressar la seva indignació per la recent caiguda de Srebrenica i Zepa a mans dels cetniks. ElPresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el President del Parlament de Catalunya,

Joaquim Xicoy i lÁlcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, juntament amb representants degairebé totes les forces polítiques catalanes, van sumar-se a lácte.

AN

NA H

AR

DER

AN

NA H

AR

DER

LA PLATAFORMA UNITÀRIA D�ONG, COL·LECTIUS CIUTADANS,AJUNTAMENTS I INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES

C R I D AA LES CIUTADANES I CIUTADANS DE CATALUNYA

A TRENCAR EL SILENCIl Per aturar el genocidi.l Perquè la Comunitat Internacional posi fi a la política de fals neutralitat.l Perquè es reconegui el dret a l�autodefensa del poble de Bòsnia i Hercegovina.l Perquè es processi els criminals de guerra.l Perquè es garanteixi la integritat del territori de Bòsnia i Hercegovina.l Perquè les persones provinents de Bòsnia i Hercegovina vegin reconeguts plenament elsseus drets com a refugiats d�acord amb al convenció de Ginebra i el seu protocol, subscritper l�Estat Espanyol.l Perquè la comunitat internacional mantingui la fermesa fins trencar el setge de Sarajevo i

altres zones protegides.l Els adherits a la plataforma Europa per Bòsnia ens comprometem, en nom de la dignitatdels pobles i de la nostra pròpia, a no aturar la nostra lluita fins acabar amb la barbàrie a laque es veu sotmès el poble bosnià.

A CONTINUAR incrementant l�assistència a les concentracions els dilluns, a les placesdels Ajuntaments dels pobles i ciutats, fins que calgui...

A REDOBLAR la participació a la diada de l�11 de setembre (dilluns). A les vuit del vespredes de tots els indrets de Catalunya fixem la nostra mirada cap a Bòsnia.

A PARTICIPAR als actes de les festes de la �Mercè Solidària� i d�altres festes locals.

A FER UN GRAN ESFORÇ d�ajuda humanitària per eixamplar més i més elCorredor Humanitari.

C.C. 2100-0343-13-0200204004 de �La Caixa�*

*Únic compte vàlid per a participar en el�Corredor Humanitari Catalunya per Bòsnia�

Catalunya

% 3438482807

TORTELL POLTRONA

24/07 ́ 95 20´48P01

Sant Esteve de Palautordera, dilluns 24 de juliol de 1995.

Els vilatans de Sant Esteve de Palautordera ens hem trobat aquest d

illuns a les vuit del vespre,

igual que el dilluns passat, i el mateix que el dilluns proper, l�

altre dilluns i l�

altre i l�a

ltre...

fent pinya amb tots els altre

s pobles i ciutats q

ue sabem si han adherit, f

ins que siguem tots

els pobles de la terra.

Amb el nostre sile

nci diem: PROU A LA GUERRA! Cada vegada som més!

Tortell

P.D. Hem sigut unes 300 persones

Minut de SilenciMunicipis adherits a les concentracions dels

LES 1001 NITSContes de Sarajevo

Queien granades,

les bombes que queien.

Una ens va entrar a casa

però ell no arribà a abraçar-me.

La guerra és un gran mal, que camina,

que entra dins les cases, entra dins l�ànima

i se témporta la casa, i l´ànima.

Jo només volia

que m�abracés.

M�amagava per plorar,

m�amagava per odiar

amagava als meus fills

el meu desig déstimar.

Si m�hagués abraçat, només un cop,

per a mi, hauria passat la guerra,

hauria passat per a mi

l�horror que camina, que et pren la terra

que et pren la ciutat, t�arranca de casa,

t�estripa l�ànima.

Tres-cents dies de guerra

i ell no arribà a mirar-me

Tres-cents dies i tres-centes nits

de guerra sense ulls ni ànima.

Massa temps portàvem junts

i jo sé que l�amor es gasta,

com els diners, com els records

però al voltant nostre

queien les granades

i jo només volia

que m�abracés.

ABDULAH SIDRAN

PARLAMENT DE CATALUNYA

DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

La guerra de Bòsnia ha arribat els darrers dies a uns nivells extrems i desesperats. Lacaiguda de Srebrenica i el massiu èxode dels seus habitants han demostrat com lapolítica sèrbia de la imposició militar i la neteja ètnica no s�atura davant de res ni deningú.

Això ha posat en evidència el fracàs de les polítiques de neutralitat de l�ONU, l�OTANi la Unió Europea, les quals han afavorit els agressors serbis, ben armats i proveïts, ihan perjudicat els agredits ja que han perdut la possibilitat de defensar-se i de ferprevaler la legitimitat democràtica.

Davant d�aquests fets creiem que ha arribat l�hora d�un canvi d�actitud que posi fi atres anys de guerra i patiment. Per tot això, i en consonància amb la Declaració delParlament Europeu aprovada el 12 de juliol, el Parlament de Catalunya, per acord dela seva Junta de Portaveus,

MANIFESTA

la convicció que la política de neutralitat portada a terme pels organismesinternacionals, lluny de resoldre el conflicte l�ha dut a una espiral de violència difícild�aturar. El genocidi i la destrucció continuen malgrat la presència de cascos blaus del�ONU i els múltiples intents de negociació política.

CRIDA

els governs de la Unió Europea i molt especialment el de l�estat espanyol, com a capsemestral de la Unió, a prendre actituds decidides que condueixin a una intervenciómultinacional que aturi els avenços militars serbis i restitueixi la legalitat democràticade la república de Bòsnia i Hercegovina, la qual ha de poder exercir, amb l�aixecamentde l�embargament dármes, el dret legítim a defensar-se.

ANIMA

els ciutadans i ciutadanes de Catalunya a mobilitzar-se, organitzar-se i fer sentir laseva veu per aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvid�actitud dels governs en relació al conflicte bosnià.

Palau del Parlament, 19 de juliol de 1995

Torroella de MontgríTortosaTossa de MarTossesValliranaVallsVicVidreresVielhaViladecansViladecavallsVilafranca del Penedès Vilallongade TerVilanova de BellpuigVilanova de la RocaVilanova del VallèsVilanova i la GeltrúVilassacraVilassar de DaltVilassar de MarVilatenimVilobí

Municipis de les Illes BalearsAlaróBanyalbufarBunyolaCabreraCalviàCapdeperaEsporlesFelanitxIncaManacorMarratxíPalma de MallorcaPúgerSant LlorençSóllerEivissaCiutadella

Municipis del Païs ValenciàCampelloMelianaQuart de PobletTeuladaValènciaVillena

Municipis dÁndorraAndorra La VellaLes Escaldes

Municipis de la resta de léstat

Comunidad de MadridAlameda del ValleAlcalá de HenaresAlcorcónAldea del FresnoAlgeteAranjuezCamarna de EsteruelasCiempozuelosCollado VillalbaColmenar de OvejaCosladaGuadarramaLas RozasMadridMajadahondaSan Lorenzo del EscorialSan Martín de ValdeiglesiasTalamanca del Jarama Villaviciosade Orón

AndalucíaAlcalá del ValleCórdobaMarbellaSevilla

EuskalherriaDonostiVitoria

AsturiasMieresOviedoGijón

CantabriaSantander

AragónZaragoza

Castilla y LeónLeónSalamancaValladolid

altresMelilla

LlançàLlavaneresLlavorsíLleidaLlinars del VallèsLloret de MarMaçanet de la SelvaMalgrat de MarManlleuManresaMartinetMartorellMatadeperaMataróMolins de ReiMollerussaMolletMontcada i ReixacMonistrolMontblancMontellàMontmelóMontornès del VallèsMontroigMora dÉbreOlianaOlotOlvanOmellonsPalafollsPalafrugellPalamósPalau de PlegamansPalsParets del VallèsPerelladesPineda de MarPlatja dÁroPolinyàPrat de LluçanèsPremià de DaltPremià de MarReusRipollRipolletRiudarenesRiudaureRocafort-VallbonaRoda de BaràRoquetesRosesRubíSabadellSallentSalouSant Adrià del BesósSant Andreu de la BarcaSant Andreu de LlavaneresSant Antoni de VilamajorSant Boi de LlobregatSant CeloniSant Cugat del VallèsSant Esteve de PalautorderaSant Esteve Ses RoviresSant Feliu de CodinesSant Feliu de GuíxolsSant Feliu de LlobregatSant Feliu de PallerolsSant Hipòlit de VoltregàSant Joan DespíSant Joan les FontsSant Joan de VilatorradaSant Jordi DesvallsSant Just DesvernSant Llorenç d´HortonsSant Llorenç de la MugaSant Medir i La BordetaSant Pere de RibesSant Pere de RiudebitllesSant Pol de MarSant QuintíSant Quirze del VallèsSant Sadurní dÁnoiaSant Vicenç de MontaltSant Vicenç de TorellóSanta Coloma de Cervelló SantaColoma de FarnésSanta Coloma de GramenetSanta Cristina dÁroSanta Eulàlia de RoncalsSanta Maria dÓlóSanta Maria de CorcóSanta Maria de PalautorderaSanta Maria de RonçanaSanta Perpètua de la MogodaSarroca-BelleraSentmenatSilsSitgesSolerasSolsonaSubiratsSúriaTarga de lÚrgellTarragonaTerrassaTianaTonaTorderaTorellóTorre LlovetaTorredembarraTorres de SegreTorroella de Foix

Municipis de CatalunyaAgramuntAitonaAlfara de CarlesAlguaireAlmacellesAlmosterAmpostaAnglèsArbúciesArenys de MarArenys de MuntArgentonaArtesa de SegreÀviaAvinyonetBadalonaBalsarenyBanyolesBarbensBarberàBarcelonaBarri de Gràcia (BCN)Barri de la Ribera (BCN)Barri de Sants (BCN)Barri de la Barceloneta (BCN)Barri de les Corts (BCN)Barri de Sants (BCN)BàscaraBeguesBell-llocBellcaire dÚrgellBellpuigBellvís i Els ArcsBergaBesalúBlanesBredaCabrera de MarCalafCalafellCaldes dÉstracCaldes de MalavellaCaldes de MontbuiCalellaCalongeCampdevànolCanet de MarCapelladesCardedeuCardonaCassà de la SelvaCastell dÁroCastellar del Vallès CastellbisbalCastelldansCastelldefelsCastelló dÉmpúriesCastellterçolCastellví de RonsanesCelràCercsCerdanyolaCervellóCerveraCerviàCorbera dÉbreCorbera de LlobregatCornellàCubellesCunitDosriusEl MasnouEl Pla de Santa MariaEl Prat de LlobregatEl VendrellEsparregueraEspluga CalvaEsplugues de FrancolíEsplugues de LlobregatEsterri dÁneuFigueresFolguerolesGavàGelidaGironaGranollersGurbIgualadaJesúsJovenesa dÁranJuncosaJunedaLÁldeaLÁmetlla del VallèsLÉscalaLÉsplugaLÉsquirolLÉstartitLa Bisbal dÉmpordàLa CanonjaLa Cellera de TerLa FlorestaLa GarrigaLa GranadellaLa Pobla de ClaramuntLa Riera de GaiàLa RocaLa Selva del CampLa Seu dÚrgellLes Borges BlanquesLes PressesLinyolaLlagostera

RA

MÓ

N F

ERR

AN

DIS

. EL

9 N

OU

<

´

Zones �de seguretat�sota la protecció dels cascos blaus

SarajevoSrebrenica

ZepaGorazdeMostarBihacTuzla

Fer (Diari Avui, 21-07-95)

Tot i que des dálguns mitjans de comunicacióes va fer tot el possible per a confondre laopinió pública, ja des dels inicis hi va haverperiodistes compromesos amb Bòsnia iHercegovina.

�En Jordi ens ha deixat en el dia més tranquil i assolellat aBòsnia i Hercegovina. No era aquella tranquil·litat xafogosa,sospitosament silenciosa, que precedeix les tempestes artilleressobre la ciutat. Era realment el primer dia que fins i tot elsfranctiradors ens semblaven només una psicosi...

...No sé si la mort del Jordi ajudarà a entendre aquesta estúpidaguerra. Només sé que és una víctima injusta en una guerrainjusta. Ha començat a ploure, per primera vegada des que vamarribar a Sarajevo�Eric Hauck, enviat especial de lÁvui a Sarajevo i Santi Lyon (AP), 19 de maig de 1992.

<

El diari OSLOBODENJE és un símbol de laresistència de Sarajevo. Malgrat elsbombardeigs, periodistes de tots els orígensreligiosos van seguir treballant junts per aquè el diari sortís al carrer cada dia.

Lány 1994, el diari OSLOBODENJE i la ciutatde Tuzla van rebre el premi Alfons Comínper la seva lluita en favor de la convivència.

La �pau�

La postguerra

Que l�oblitno ensen faci

còmplices

´

�Els acords de Dayton no són uns acords de pau, sinó uns acords de no guerra� ALIJA IZETBEGOVIC. PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE BÒSNIA I HERCEGOVINA

´

El 14 desembre de 1995, els presidentsFranjo Tudjman (Croàcia), Slobodan Milosevic(Sèrbia) i Alija Izetbegovic (Bòsnia iHercegovina), signaven a París, la ratificaciódels acords assolits el novembre a Dayton(Ohio).

La guerra es donava oficialment per acabada,i s�establien les bases per una pau injusta idifícil. Segons aquest nou i definitiu pla de pau,Bòsnia i Hercegovina és un estat sobirà unificati independent, però que té dues entitats: laFederació de Bòsnia i Hercegovina (51% delterritori) i la República Srpska delsserbobosnians (49% del territori), amb unapresidència col·legiada representada per uncroat, un serbi i un musulmà. El govern tripartitgestionarà totes les carteres ministerials,excepte interior, defensa, cultura i educació.

Pel que fa a Sarajevo, l�acord estableix la sevareunificació dins la Federació i exigeix a laRepública Srpska que retorni a les autoritatsbosnianes els cinc barris ocupats de la ciutat.En canvi, dos barris, Pale i part de NovoSarajevo, encara resten a la República Srpska.

Srebrenica i Zepa (conquerides el juliol de1995) també continuen en territoriserbosbonià.

´

<

Les Ambaixades de la Democràcia Local, creades l�any 1993 pel Conselld�Europa, són un instrument per restablir els valors de la democràcia, laconvivència pacífica i la multiculturalitat en països en conflicte, establintprocessos que facilitin la reconstrucció del teixit social en tots els seusaspectes.El 12 de març de 1996 s�inaugurava l�ADL a Sarajevo, sota el lideratge de laciutat de Barcelona i amb el suport d�altres ciutats �partenaires�.

Els Acords de Dayton estableixen una novaConstitució segons la qual Bòsnia iHercegovina es defineix com una democràcialiberal parlamentària, on es garanteixen totsels drets individuals. El primer pas és lacelebració d�eleccions lliures; tanmateix,aquestes s�han vist dificultades ja que und�aquests drets fonamentals, la llibertat demoviment, no està garantit.

El Districte 11 i la Universitat de Barcelonavan participar en l�enviament d�observadors ales eleccions generals del 1996 i a les eleccionsmunicipals de l�any 1997.

�Debemos defender los titulares(Una Bosnia, Un Sarajevo,Derecho al retorno...) yagarrarnos a ellos paradenunciar toda la letra pequeñaque contienen los acuerdos.

Debemos renovar nuestrocompromiso con el pueblo deBosnia, y hacer todo lo posiblepara intentar que esta paz sealo menos injusta posible�. JOSÉ MARÍA MENDILUCE. EURODIPUTAT

Els acords estableixen que totesles persones refugiades odesplaçades tenen el dret a tornara casa seva. Però, la destrucciómassiva de les llars i la partició delterritori fa molt difícil el retorn.Així, segons Acnur, des deprincipis de 1996 només hantornat a casa unes 220.000persones.

L�any 1996, l�ADL va organitzarla primera Conferència derefugiats bosnians a l�ex-Iugoslàvia i donà assistència a 50famíliesrepatriades des d�Espanya. Des delDistricte 11 s�ha donat suport al�Associació de refugiats i asilatsbosnians a Catalunya i a la creacióde la Casa de Bòsnia a Barcelona.A part de l�enviament d�ajuthumanitari als centres de refugiats,l�associació SCIO-MOVI ha dut aterme projectes als camps derefugiats d�Obonje (Croàcia) iUstikolina (BiH).

DA

VID B

RA

UCH

LIU /

SYG

MA

I SM

AEL

MA

RTÍ

N A

MO

RÓ

S

El retorn dels refugiatsDemocràciaEl compromís polític

´

<

�L�envaí l�emoció quan va veure la neu sobre el puig Ivan,i la boira bosniana, i sentí el vent tallant de l�Igman;s�endinsà corprès en la seva anhelada ciutat, tancada perturons, i abraçà els paisans que li sortien al pas�Mesa Selimovic

La continuació del compromís:La reconstrucció

La destruccióS�han celebrat tres conferències dels països

donants, per finançar la reconstrucció a tota Bòsnia iHercegovina, i només s�han compromés a aportar el5% dels 80.000 milions de dòlars necessaris quereclama el govern bosnià. Les ciutats d�Amsterdam,Bradford i Barcelona són les que més estan treballantper la reconstrucció de Sarajevo.

Les fotografies mostren l�estat actual de laciutat, on van caure més de 2.000.000 d�obusos durant

<<

Districte 11 - Sarajevo. L�Ambaixada de la Democràcia Local

La reconstrucció de Sarajevo es gestiona des de l�Ajuntament deBarcelona com si la capital bosniana fos un districte més de la ciutat. Gràciesa les aportacions del 0,7%, les contribucions solidàries de particulars,empreses patrocinadores i institucions, els programes de la Unió Europea idel Consell d�Europa, el Districte 11 coordina un centenar de projectes aBòsnia.

L�Ambaixada de la Democràcia Local (ADL) és la representació deBarcelona a Sarajevo; manté un contacte permanent amb les autoritatslocals, detecta i canalitza les necessitats més urgents i garanteix l�execuciódels projectes.

Àmbits d�actuació

ReconstruccióHabitatges, Centre Mèdic i Guarderia per als 4.000 residents del barri deMojmilo (Sarajevo); 28 cases a l�antic front de Hadzici per al retorn derefugiats i minories; escoles; parcs i jardins; transports urbans; serveisd�aigua, gas, electricitat i telèfon.

EmpresesSuport a la creació de petites i mitjanes empreses, joint-ventures i serveispúblics.

Family to FamilyPromoció de la cooperació i l�agermanament entre institucions culturals,universitats, escoles, ONGs, clubs esportius, entitats cíviques, així com elcontacte directe entre famílies bosnianes i catalanes.

Xarxa de centres juvenils �Nesto Vise�L�ADL promou, esponsoritza i coordina una vintena d�organitzacions juvenilsde tot Bòsnia, oferint-los un local social a Sarajevo, activitats culturals,classes de formació professional i una mediateca.

Ajuda als repatriatsUnes cinquanta famílies bosnianes refugiades a Catalunya i Espanya hantornat a Sarajevo. L�ADL els ajuda a buscar feina i reintegrar-se a la societatde postguerra.

DemocràciaDebats, conferències, ajuda als mitjans de comunicació independents,seguiment de les eleccions.

Societat i Drets HumansProjectes mèdics, socials, educatius, culturals, esportius, ajut humanitari.

Atur: 65%Renda per càpita: 500 dòlars

(a la Federació)Els danys a l�economia

productiva i el volum de negoci

a la capital bosniana s�estima

en uns 22.000 milions de

marcs alemanys.

El Districte 11-Sarajevo va iniciar contactes amb empreses catalanes i espanyoles, perpromoure viatges a la capital bosniana, amb l�objectiu de contribuir a la reconstrucciódel teixit empresarial de la ciutat. S�han organitzat dues delegacions empresarials, elmaig i l�octubre d�enguany, amb la participació de 20 empreses. La primera delegacióva comptar amb el suport de l�ICEX i de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Impuls econòmic i professional

Aquesta empresa de perruqueria harealitzat moltes activitats permillorar aquest sector a Sarajevo,des de cursos allà fins a campanyesaquí com �Posa�t guapo/guapa perSarajevo�.

Actualment, està treballant perobrir un local comercial a la capitalbosniana.

´´

I SM

AEL

MA

RTI

N I

AM

OR

OS

Repoblació forestal El 1996, l�Institut Municipal de Parcs iJardins, sensibilitzat per la mancad�arbres a la capital bosniana, en vadonar 1.500 per a replantar als parcs i elscarrers.

El març de 1997 l�empresa ACYCSA vafer una donació de 1.800 arbres, que jaes poden veure a l�àrea de Mojmilo.

Font: City Planing Institute, Sarajevo

A Sarajevo

van quedar en funcionament

el 35% dels subministres d�aigua i

el 40% del subministrament elèctric.

De les 157.000 línies telefòniques,

38.000 van quedar inutilitzades.

El 95% dels arbres de Sarajevo

han servit de combustible per a la població;

2.100 hectàrees han quedat desforestades,

tant per la tala d�arbres com pels bombardeigs.

Pel què fa al transport,

el 94% de la xarxa va quedat destruïda,

així com el 90% del tramvies,

el 70% dels autobusos

i el 80% dels troleibusos.

Transports L'any 1996, el Districte 11 amb lacol·laboració de Transports Municipals deBarcelona va enviar 12 autobusos aSarajevo i, recentment, una grua.

Igualment, l�Ajuntament de Sabadell vaenviar-hi 8 autobusos més.

Gas Gas Natural va iniciar l�estudi delspossibles ajuts a la reconstrucció delsistema de gas de Bòsnia, gerenciat perl�empresa Sarajevo-Gas i finançat pelBanc Mundial, que el considera un delsseus projectes més importants.

El projecte es va iniciar el febrer de 1996i Gas Natural va enviar material tècnic,personal i vehicles per iniciar elsprojectes.

El 1997, i gràcies als fons de l�AECI(Agencia Española de CooperaciónInternacional), ha enviat divers materialtècnic, subministrat per Kromschroeder.

Electricitat L'any 1996 l�empresa elèctrica Fecsa, sesuma als combois organitzats pel Districte11, amb l�enviament de 2 camions amb4,7 tones de material tècnic, 4,6 tones demenjar, material de neteja, joguines ivehicles.

Aigua El novembre de 1995, l�ex-alcalde deBarcelona, Pasqual Maragall i els directiusde les empreses de Serveis Públics deBarcelona, arribaren a Sarajevo perelaborar un pla d�ajuda tècnicad�empreses de serveis.

Arran d�aquesta visita, el febrer de 1996,la companyia Aigües de Barcelona vaenviar un comboi amb gran quantitat dematerial tècnic. En una segona fase, esvan fer enviaments d�ajut humanitari ivehicles a través dels combois organitzatspel Districte 11. Igualment, treballadorsd�Aigües de Barcelona van solidaritzar-seamb els treballadors de Vodovod iKanalizacija de Sarajevo i van recaptar100 marcs alemanys per cadascuna de les67 famílies que havien perdut un familiardurant la guerra.

GER

VASI

O S

ÁN

CHEZ

Infrastructures i serveis

�Venc piano de concert, marca Petrof, a bon preu. Pot ser a trossos, per combustible� ANUNCI BREU PUBLICAT A UN DIARI LOCAL

El 40% del material i

de la infrastructura sanitària

han quedat destruïts.

Només el 58% dels infants estan

vacunats completament al segonany.A Sarajevo hi ha 1.895

disminuïts físics a causade la guerra.

Sanitat

<

´

A causa del greu estat del sistema sanitari de Bòsnia iHercegovina, una de les accions humanitàries que ja esvan prendre des de l�inici de la guerra, fou el trasllatde malalts de Bòsnia a Barcelona. Aquesta mesuraurgent durant la guerra, s�ha traduït en la creació delligams entre centres de Catalunya i Bòsnia. Diversoshospitals i centres mèdics han proporcionat ajutmaterial i humà a la població bosniana. Des del�Ajuntament de Barcelona s�ha donat suport a lesiniciatives d�aquests centres, afavorint la realització deprojectes destinats a garantir les condicions sanitàriesaixí com la qualitat de vida dels habitants de Sarajevoi la resta de ciutats de Bòsnia.

GASI, Médicos del Mundo i Aviació Solidària, encoordinació amb l�Hospital de Bihac, sobretot, hanrealitzat, des de 1996, 750 consultes i 120 trasllats demalalts per a intervencions quirúrgiques.

A través del Districte 11, el Comitè de fruita fresca deLleida Solidària ha enviat més de 18 tones de fruita al�Hospital de Kosevo.

Han estat destruïdes

50 escoles primàries,

30 instituts d�ensenyament mitjà

i 25 facultats universitàries.El sou d�un mestre

està al voltant dels

200 marcs alemanys al mes

(17.000 pessetes)

Diverses ONGs i Institucions es van proposar, des de bonprincipi, donar suport a la reconstrucció dels centres docentsaixí com dotar als centres d�ensenyament del materialnecessari per dur a terme la seva tasca educativa.

S�han promogut campanyes destinades a recollir fons perles escoles de Sarajevo, donar suport a les Institucionsd�Ensenyament Superior a Bòsnia, impartir classes demúsica i idiomes, i enviar material didàctic.

Cal destacar l�agermanament entre la Universitat deBarcelona i la de Sarajevo; el suport al Projecte KUK, ambl�enviament d�instruments per a musicoteràpia; lacampanya �Tibidabo per Sarajevo� per recaptar diners perla guarderia de Mojmilo i la reconstrucció de l�escola deKlokotnica per part del Comitè d�Ajuda Obrera a Bòsnia,Mestres per Bòsnia i Paletes per Bòsnia. La Fundació JoanXXIII de Bellvitge ha realitzat tallers de formacióprofessional.

Educació

La Fundació Agrupació Mútua ha fetdonació de 10 taules de tennis taula per

al barri de Mojmilo, dintre de lacampanya �Taules de tennis taula als

El Club de Bàsquet CiutatVella va organitzar lacampanya �Fes un tripleper Sarajevo� que vaculminar en lacelebració d�uncampionat de 3x3 aSarajevo, en una pistarehabilitada per la ciutatde Barcelona al barri deMojmilo.

A Sarajevo, ciutat olímpica el 1984, l�esport tenia unaforta presència, sobretot entre els joves. Són molts elsclubs, entitats esportives, associacions i empreses quehan dut a terme campanyes tant per realitzarintercanvis entre clubs, com per donar material esportiua les entitats de Sarajevo.

Cal destacar la col·laboració amb el meetingd�atletisme, la campanya �Fent esport per Bòsnia� delDistricte de Sants-Montjuïc i la participació dels equipsde Sarajevo a l�Eurathlon de Santa Coloma de Gramanet.

El Reial Club de Tennis Barcelona i la FederacióCatalana de Tennis han treballat activament tant per lareactivació d�aquest esport (han organitzat un campionatde tennis a Sarajevo) com per l�enviament de material através dels combois de l�Ajuntament de Barcelona.

El 80% de les

instal·lacions

esportives

han quedat destruïdes

i el 90% de les pistes

i equipaments d�esquí

Esport

Viatges i Intercanvis

Primer intercanvi juvenil dintre de la campanya �Joves de Sants-Montjuïc per Bòsnia�

La gran majoria dels projectes que esrealitzen a Sarajevo i Bòsnia ha permès quemoltes persones coneguin la realitat del país,afavorint l�intercanvi d�experiències i laconsolidació de relacions bilaterals.

Aquest contacte ha propiciat també lavinguda a Barcelona i a Catalunya de moltespersones, tot i les dificultats que tenen persortir del seu país.

Del 15 al 31 Juliol de 1997 nens bosniansvan participar en unes colònies a Catalunyaorganitzades per Paz Ahora i Esplac.

´

´

Centre Mèdic

Kasatici

OLG

A P

EÑA

OLG

A P

EÑA

OLG

A P

EÑA

Dels 145.019 habitatges,

91.235 han quedat destruïts

total o parcialment,

a més de 66 edificis públics,

25 equipaments culturals i de lleure

i 60 monuments històrics.

Les pèrdues per la destrucció

d�infrastructures i habitatges

suposen uns 27.000 milions

de marcs alemanys.

�La reconstrucció te com a objectiu nonomés la rehabilitació dels edificis i deles infrastructures malmeses per laguerra, sinó també el retorn delsrefugiats a casa seva�

Kasatici L�Ajuntament de Barcelona amb fonsd�ECHO (Unió Europea) i a través deCooperacció i Regesa, està reconstruint28 habitatges de famílies musulmanes enaquest petit indret del Cantó situat aprimera línia del front.

Això propiciarà el retorn d�unes altres28 famílies sèrbies a les seves llars aHadzici, ara ocupades per aquellesfamílies musulmanes.

Diverses empreses han contribuïtenviant material a través dels comboisdel Districte 11.

Zetra El complex olímpic de Zetra és un delssímbols de la ciutat i on es van clausurarels Jocs Olímpics de 1984.

Recentment, s�ha signat el conveni pera la reconstrucció de la primera fase,amb el finançament del Comitè OlímpicInternacional.

Centre Mèdic El mes d�octubre passat s�iniciava lareconstrucció del centre mèdic ambl�aportació financera d�ECHO.

Guarderia de Mojmilo La Fundació Lleida Solidària i el Col·legid�Aparelladors i Arquitectes Tècnics deLleida estan treballant per a lareconstrucció de l�escola.

Reconstrucció Urbana

SPANISHGOVERNMENT

FundacióPolitècnicade Catalunya

�Y fue difícil entender al principio por qué disparabantan hacia la izquierda si la presidencia estaba enfrente.

Se nos olvidaba que vuestra memoria, la memoriacolectiva, estaba en la Biblioteca Nacional.

Con qué saña se aplicaron a destruirla, a no dejarningún vestigio de la diversidad de aquella ciudadcosmopolita, judía y cristiana, musulmana y atea...�JOSÉ MARÍA MENDILUCE

L�Ajuntament de Sabadell, amb altres entitats de la sevaciutat, ha desplegat una gran activitat a Sarajevo des delsinicis del conflicte. Recentment, ha col·laborat en lareconstrucció del Kamerni Teater�55 i en la construcció del�Euroclub de Joves de Dobrinja.

TV3 i El Periódico de Catalunya van organitzar la campanya�Truqui per Sarajevo� per recaptar diners per a lareconstrucció de la Biblioteca Nacional.

�Arquitectes sense fronteres� estan reconstruint ambempreses bosnianes, la Biblioteca de la Facultat de Farmàcia aTuzla.

Reconstrucció Patrimoni Cultural

Les dones són un dels col·lectius que més ha patitles consequències de la guerra. L�Ajuntament deCornellà, a través de la plataforma Dones deCornellà, està organitzant unes jornades aSarajevo i Mostar pel 8 de març de 1998 ambassociacions de dones bosnianes.

El Districte 11 va organitzar un festival aSarajevo per tal de donar un nou impuls a la vidacultural de la ciutat.

Hi van participar Los Rebeldes, Lucrecia, ElTricicle, Marina Rossell i es va projectar el film�Belle Epoque� de Fernando Trueba.

També hi van actuar diversos grups deSarajevo.

La cultura

MANIFESTllegit per tots els grups participants a la Fira de Teatre deTàrrega de l�any 1995, abans de començar la funció.

ISM

AEL

MA

RTÍ

N I

AM

OR

ÓS

El carrer Torrijos va ser, durant les festes de Gràcia del 1995, el carrer deSarajevo, Districte 11 de la ciutat, on es va combinar la voluntat desensibilitzar la gent amb el to lúdic de les festes.

Cal destacar les actuacions del grup de Diables Trialavia i el �Cabaret dela guerra de Bòsnia� de Manel Barceló.

´

El setge de Sarajevo no va poderaconseguir paralitzar la vida culturald�aquesta ciutat, on es van continuarcelebrant concerts, exposicions, obres deteatre etc.

Durant els bombardeigs, Vedran Smajlovicinterpretava l�adàgio d�Albinoni pelscarrers de Sarajevo.

El 20 de setembre, es va celebrar l�acomiadament de l�expedició de�Pallassos sense Fronteres�, que portaven les Festes de la Mercè aSarajevo, i la rebuda del grup folklóric de Bugojno, convidats pel Comitépels Balcans-Setem.

El pregoner de les festes va ser l�alcalde de Sarajevo, Tarik Kupusovic.

< <

Actualment, se segueix donant suport als mitjans de comunicaciódemocràtics de Bòsnia i Hercegovina com Media Plan, organitzacióbosniana de renovació i desenvolupament dels mitjans de comunicació il�agència de notícies Onasa. Cal destacar que el setembre de 1997 l�associació Nesto Vise i TVIN amb elsuport del Districte 11 van rebre el 1r premi Europa de Televisió contra elracisme i la xenofòbia.

Nosaltres, la companyia XXX, identificats amb la gentdel teatre de tot el món, davant el silenci còmplice de lamajoria de polítics i institucions, així com de laintolerància dels organismes internacionals, ens afegima la indignació que moltes persones arreu d�Europaestan manifestant en múltiples activitats de suport a lapoblació de Bòsnia i Hercegovina.

Les ciutadanes i ciutadans que estem per laconvivència des de la diversitat i la tolerància, nodonem suport a l�existència d�estats basats en la puresaètnica o religiosa. Continuem dient NO a la partició deBòsnia i Hercegovina.

Europa no pot restar en silenci: hem d�aturar elgenocidi.

I des d�aquí volem dedicar el vostre aplaudiment alscompanys i companyes de teatre de Bòsnia iHercegovina i de tot el món.

Desmina Sarajevo

Cartell informatiu per a infants, sobre el perill de les mines antipersonals

GER

VASI

O S

ÁN

CHEZ

3 Cada 22 minuts una persona trepitja una mina.

3 26.000 persones moren a l�any (80% civils i 30% infants).

3 A Bòsnia i Hercegovina hi ha 18.000 camps minats, el que suposa entre 3 i 5.000.000 de mines.

3 A Sarajevo hi ha 1.153 àrees minades amb més de 35.000 mines. Això suposa 1 mina per cada 8 habitants.

3 Al mes hi ha 50 accidents per mines, dels quals resulten 10 morts i 40 ferits.

3 Des de l�1 de gener de 1996 han mort 219 persones, de les quals 65 són nens; el nombre de ferits és 783.

3 Desminar costa unes 7.000 pta per mina.

3 Una mina està activa durant uns 70 anys.

3 El desminat complet del país costarà uns 30 anys.

8642mines desactivades Una de les dificultats més grans a l�hora

d�iniciar la reconstrucció de qualsevol àrea ésque en la majoria dels casos els edificis, o leszones adjacents, estan minats.

El desminatge costa unes 7.000 Pta permina, el que incrementa considerablementels pressupostos previstos per a lareconstrucció.

Si vols contribuir a desminar Sarajevopots fer una aportació de 500 Pta i polsar elbotó.

Mira el mapa i, quan s�apagui el llum,hauràs desactivat una mina.

historia d'una gran amistat

Documents