història de la música en el classicisme
DESCRIPTION
Projecció enfocada a l´alumnat de 3r de la ESO.TRANSCRIPT
- 1. EL CLASSICISMEMUSICAL S. XVIII ( 1750-1800 )
2. EXPOSICI DEL TEMA.
- Com fins ara, intentarem fer un estudi sociopoltic i cultural en relaci a lpoca delCLASSICISMEper entendre un poc quins sn els motius que fan delart una nova manera dexpressi per entendre aquest perode.
- De nou,la Msica tindr la funci densenyar-nos a entendre un pensament duna poca .
- Per finalitzar, sexposar lesquema que shaur de realitzar amb les audicions corresponents.
3. ESQUEMA DEL CLASSICISME
- CARACTERSTIQUES SOCIALS DELCLASSICISME.
- LA MSICA AL CLASSICISMERELACIONADA AMB LART I LPOCA.
-
-
- CARACTERSTIQUES GENERALS.
-
-
-
- MSICA VOCAL RELIGIOSA I PROFANA.
-
-
-
- MSICA INSTRUMENTAL.
-
- 3.FORMES MUSICALS VOCALS IINSTRUMENTALS.
4. CARACTERSTIQUES SOCIALS
- Des del s. XVIII existeix unmoviment ideolgic quesenfronta a la monarquiaabsolutista ilEsglsia Catlica .
- Es defensa la separaci de poders oposat al sistema absolutista.
- Sorgeix un movimentcultural.La Illustraci .Es divulguen idees filosfiques i cientfiques.
- El creixement demogrfic provoca una renovaci econmica. Ms rutes,producci. Poder de la burgesia.
Pensador de la Illustraci dEspanya. MINISTRE JOVELLANOS. 5.
- JUEGO DE LA GALLINA CIEGA POR GOYA
- Els illustrats ataquenlabsolutismede manera irnica.
- Les seves ideessestenen i es publiquen.
- lhomeadmirar la natura.
- Desenvolupament cientfic . Newton i la gravitaci.
- La felicitat s un concepte de la illustraci.Lhome t dret a ser feli .
- Amb ls de la rasaconsegueix tot.
6.
- PRIMERA ENCICLOPEDIA
- Es defensa unsistema poltic idealbasat en el poderLEGISLATIU(parlament). PoderEXECUTIU(ministres). PoderJUDICIAL(tribunals).
- Nix lenciclopdiaamb carcter antiabsolutista i anticlerical. Es nega el poder reial de dret div.
- Revoluci francesa.
7. MSICA AL CLASSICISME
- JOSEPH HAYDN
- (1732-1809)
- MOZART
-
-
- ( 1756-1791)
-
8.
- La pintura sinspira tamb en el mn clssiccom s Grcia i Roma
- CARACTERSTIQUES MUSICALSDEL CLASSICISME.
- Admiraci per la cultura clssica(GRCIA I ROMA) . Surtdaquesta maneralestil Clssic.Es desenvolupalpera com a imitaci de les Tragdies griegues(teatre cantat).
- La msica barroca es reconeix com artificial, recargada, negativa. Es prefereix poca ornamentaci, ms claretat i naturalitat en la msica Clssica.
- Es desenvolupa la msica de cambra(el quartet de corda)i el concert .
9. LESCULTURA SINSPIRA EN LA CULTURA CLSSICA(GRCIA I ROMA) Perseo i la Quimera (mitologia grega)
- La msica vocal empraen lpera sriatemtica mitolgica inspirada en la cultura Clssica (Grcia i Roma)
10.
- La norma i la proporci eren bsiques (simetria) . Enla msica es mostra amb totes les frasesdigual durada(vuit compassos).
- Es rebutjalornamentacicom algo artificial. Ara no hi ha notesdadorn. Melodia clara.
- Les idees musicals sorden en el que entenem com a Forma musical. La ms important s la forma Sonataamb tres parts (unaExposicide dos temesdiferents unDesenvolupamentdaquests dos temes variant-los i unaReexposicidels dos temes inicials.
ARCO DEL TRIUNFO.CONSTRUCCIN INSPIRADA EN ROMA. SIMETRIA I POCA ORNAMENTACIN. IGUALDAD EN SUS PARTES. 11.
- Es desenvolupa la msica domstica entre la burgesia. Continuen elsmecenes de la noblesa i esglsia.
- La tonalitat donar ms expressivitat. Ms dinmiques dintensitat amb crescendos i decrescendos.
- Msica ms lleugera, alegre, optimista.
- Textura de melodia acompanyada.
- Es fan teatres pblics per alpera bufa de la burgesia i classes populars.
- Teatres aristocrtics per alaristocrcia.
MECENAS ARISTCRATA. REY DE PRUSIA 12. MSICA VOCAL RELIGIOSAI PROFANA
- Es divideix lpera en recitatius i ries ms expressives. Sense tanta ornamentaci. Msica ms relacionada amb lacci dramtica sense interrupcions per a cantar durant molt de temps com era al Barroc.
- Lpera Bufa es caracteritza per tenirpersonatges corrents, temtica popular, crtica a laristocrcia. Es realitza per al poble en teatres per a pobres i de classe mitja. Teatres pblics de burgesos.
- Lpera sria s de temtica mitolgica on es representa alaristocracia com a propaganda del seu poder. Teatres de lalta classe social. Teatres nics per a laristocrcia.
- Lria tindr la forma sonata, s a dir, una Exposici amb dos temes, un petit Desenvolupament variant aquests dos temes i una Reexposici exactament igual dels dos temes inicials.
- El recitatiu i laria encara sacompanya del clau fent els acordes. Desapareix el contrapunt per la melodia acompanyada. Tot resulta ms senzill i natural. La msica religiosa empra les mateixes caracterstiques que a lpera.
13. CARACTERSTIQUES DE LA MSICA INSTRUMENTAL
- Desapareix el baix continu i el baix xifrat (del Barroc) reforantels violonxels i els contrabaixos.
- Sestableix definitivament lorquestra amb violins, violes, violonxels, contrabaixos i una parelladinstruments de vent (clarinets, flautes traveseres, trompetes, trombons, trompes, obos). Nix el piano.
- Desapareix la flauta de pic (flauta dola), el clau, sacabuig (antic tromb), el llat.
- En lorquestra es comena a emprar el crescendo i decrecendo.
- Es desenvolupa la msica de cambra amb quartets i quintets de corda.
- Poca ornamentaci, simetria en les frases i carcter alegre.
14. FORMES MUSICALS
- Dins de la msica vocalcaldria destacar lpera,la cantata iloratori que venen a ser el mateix quelpera per amb temtica religiosa i sense representaci teatral.
- Dins de la msica instrumentalpodem destacar els segents.
- 1.El Concert : amb tres moviments (allegro adagio i allegro). Hi ha un dileg entre solista i orquestra. Desapareix lacompanyament del baix continu en el solista.
- 2.La Sonata : quatre moviments ( Allegro , amb forma sonata,Adagioamb forma ternaria A-B-A,Squerzoamb forma A- A-B-A-B iRondA-B-A-C-A-D-A). Pot ser tocada per un instrument solista com el piano o b per un conjunt de cambra (mxim 10 instruments) o b per una orquestra.
- 3.La Simfonia : s una Sonata per tocada amb una orquestra. La diferncia que hi ha en comparaci al Concert (a ms dels moviments) s que en la Simfonia no hi ha solistes i en el Concert, si.