Història de la Psicologia – Universitat Rovira i Virgili – Curs 2012/13

GUIA D’ESTUDI

UNITAT 1

Continguts (programa):

Unitat I. La història de la psicologia en el context de la filosofia, la metodologia i la història de la ciència.

Continguts sessions magistrals :

Sessió 1 – part I:

- Disciplines científiques versus disciplines metacientífiques

La ciència és un tipus de coneixement objectiu que teoritza sobre els conceptes del món a partir de mètodes. La psicologia va ser considerada ciència al 1879 per Wundt. El que i el com en la ciència estan units. Existeixen les ciències formals (matemàtiques, lògica aritmètica,...) i les empíriques que estudien fets observables d’aquest món (psicologia, biologia,...).

La metaciència és el discurs de la ciència, no s’adreça directament a la realitat, sinó que analitza el discurs del científic sobre aquesta realitat (saber de 2n ordre). En canvi la ciència estudia la realitat directament (saber de 1r ordre). Alguns exemples són: Hª de la Psicologia, Hª de la ciència, Filosofia de la ciència, Sociologia de la ciència i Psicologia de la ciència.

- Mètode científic: la contrastació d’hipòtesis i els seus elements

Els científics formulen i contrasten hipòtesis. Una hipòtesi és un enunciat declaratiu que té conseqüències empíriques contrastables. El seu objectiu és explicar determinats fenòmens o fets del món.

En la formulació d’una hipòtesi intervenen molts factors, com el marc teòric d’una investigació, la intuïció, la capacitat creativa del científic,... Aquest procés no és estàndard. Per determinan si una hipòtesi s’ajusta als fets del món hem de realitzar una contrastació. En qualsevol procés de contrastació trobem:

Supòsits auxiliars (SA) : assumpcions (lleis, fets,...) que cal afegir a la hipòtesi per derivar a una predicció contrastable. Assegura que cap factor estrany ha afectat el procés.

Predicció : afirmació empírica contrastable experimentalment. Fet que s’espera observar.

Condicions Inicials (CI) : Condicions particulars antecedents per que tingui lloc el fet predit. Han d’estar lligades a la contrastació en curs i no ser anteriors a la hipòtesi.

Dades : fets obtinguts/observats en la contrastació. Si coincideixen amb la predicció constitueixen una evidéncia positiva, i si no negativa.

Contrastació crucial : Determina quina hipòtesi és la més adecuada.

Un cop tenim prou evidències positives que confirmin la nostra hipòtesi, es converteix en llei. Una teoria és un sistema d’enunciats que explica un cert àmbit de la realitat. Anteriorment es donava més énfasi en la seva estructura, avui en el seu significat.

Història de la Psicologia – Universitat Rovira i Virgili – Curs 2012/13

Hi han tres conceptes científics:

Classificatoris : ens permeten parcel·lar la realitat i establir grups conjunts (tipus de cèl·lules)

Comparatius : estableix certa graduació entre les diferents unitats d’un únic conjunt. Poden establir relacions entre ells (duresa d’un mineral).

Mètrics/Quantitatius : Propietats numériques dels objectes (massa). Menys el CI, no podem dir que som el doble d’intel·ligents que algú.

Sessió 2 – part II:

- La qüestió del progrés científic: verificacionisme, falsacionisme (Popper) i historicisme (Kuhn)

La ciència s’ha anat desenvolupant en el temps. Hi han tres idees sobre aquesta evolució:

- Verificacionisme: prové de la filosofia de la ciència. Els científics han de buscar el màxim nombre d’evidències positives possibles. Així evoluciona la ciència.

- Falsacionisme: prové de la filosofia de la ciència. Cap a mitjants del s. XX apareix una figura molt important, Karl Popper. Revisa la visió verificacionista i es planteja el criteri de la demacració que permetrà traçar una línia entre la ciència i la pseudociència. Popper creu que un científic ha de buscar les situacions que posin una hipòtesi en dubte per arribar a una evidència positiva. Les teories han de ser necessàriament refutables, falsables o vertaderes, ja que són provisionals. Una teoria és més bona quan més es resisteixi al falsejament. Aquest criteri es va utilitzar per considerar el psicoanàlisis pseudociència.

- Historicisme: terreny híbrid entre la filosofia de la ciència i la hª de la ciència. Apareix la figura de Thomas Kuhn. Vol descriure i interpretar el que ha passat amb la ciència durant tot aquest temps. Hi ha períodes en que tota la comunitat científica comparteix el mateix paradigme (conjunt). Les anomalies van aparèixer quan la comunitat científica va deixar de creure en paradígmes, després d’aquesta crisi i d’una revolució científica es va tornar a un paradigme compartit. Diu que no hi ha progrés científic, ja que sempre passa el mateix.

- Perspectives en la història de la psicologia

Totes aquestes disciplines són relativament joves. En particular, la Psicologia (finals del XIX - 1879), és més jove, però té un passat molt llarg. Hi ha hagut diversos descobriments.

- Segle XIX a mitjans del segle XX: ja se’n feia reflexió de la història de la psicologia. Una història tradicional o liberal de la psicologia. Hi ha uns psicòlegs que realitzen seva investigació empírica, expliquen debats i analitzen algun problema des de la perspectiva històrica (Visió interna de la ciència). Aquesta va lligada a l’anàlisi des de dins del que passa en la disciplina. Interessa veure quins canvis dins de les teories es poden analitzar des de la perspectiva històrica. Es destaquen els grans personatges, pensadors, científics, etc.

-Però fins el 1950 (professionalització de la història de la psicologia) no es troba una història de la psicologia institucionalitzada. Durant un segle es fa una psicologia no professional. Tenim la influència de Khun i l’historicisme.

Visió externa de la ciència: s’interessen pels desenvolupaments que tenen lloc en un moment històric, en unes condicions ambientals, econòmiques, culturals,

Història de la Psicologia – Universitat Rovira i Virgili – Curs 2012/13

històriques, etc. Des d’aquesta visió més vigent, no es dóna tanta importància als investigadors. Hi ha un canvi de paradigma perquè estan passant coses.

La història de la psicologia estudia com al llarg de la història s’ha estudiat els aspectes mentals. Nosaltres ens situem en la nova visió de la història de la psicologia, és molt important estudiar les grans figures, però també els debats, les conferències de persones que no són tant “importants”. Entendre les escoles, els canvis de paradigmes, etc. S’ha de situar cada cosa en el context històric en el qual ens trobem.