guia de prevenciÓ de la contaminaciÓ del sÒl per … · aquesta guia de prevenció de la...

GUIA DE PREVENCIÓ

DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

PER A LES ACTIVITATS POTENCIALMENT

CONTAMINANTS UBICADES

AL PORT DE BARCELONA

Aquesta Guia de prevenció de la contaminació del sòl per a les activitats potencialment contaminants ubicades al port de

Barcelona ha estat elaborada dins del conveni marc de col·laboració entre l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i

l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de data 20 de març del 2006.

Juliol del 2008 Revisió: juny del 2009 Equip de redacció:

Territorio y Medio Ambiente, SA, TEMA

Jenny Nilsson, Jaume Nosas

Guia de prevenció de la contaminació del sòl Pàg. 3/147 per a les activitats potencialment contaminants Ref. 0809/3969 ubicades al port de Barcelona Juny 2008

ÍNDEX

1 PRESENTACIÓ 4

2 EL PORT DE BARCELONA 5

3 ENTORN GEOLÒGIC-HIDROGEOLÒGIC 6

4 CONTAMINACIÓ DEL SÒL 8

5 IDENTIFICACIÓ D’ACTIVITATS POTENCIALMENTCONTAMINANTS DEL SÒL 11

6 MESURES DE PREVENCIÓ APLICABLES A LES ACTIVITATS DEL PORT DE BARCELONA 13

GUIES DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

Guia P1: Sistema de gestió ambiental 16

Guia P2: Pla de prevenció de vessaments 19

Guia P3: Procediment d’emergència en cas de vessament 22

Guia P4: Formació i sensibilització dels empleats 26

Guia P5: Informe preliminar de situació 30

Guia P6: Instal·lació de piezòmetres de control 33

Guia P7: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris 36

Guia P8: Emmagatzematge de productes químics envasats 45

Guia P9: Emmagatzematge en dipòsits soterrats 51

Guia P10: Proveïment de combustible – estació de servei 58

Guia P11: Refinament d’oli vegetal i processos químics 67

Guia P12: Gestió de residus 73

Guia P13: Rentat de cisternes 83

Guia P14: Activitat logística 90

Guia P15: Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció 97 metall – mecànica

Guia P16: Tractament d’aigües residuals de la mateixa activitat 107

Guia P17: Activitats amb presència de substàncies perilloses 111

ANNEXOS Annex 1:

Resum del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats 116

Annex 2: Evolució històrica del port de Barcelona 119

Annex 3: Geologia i hidrogeologia del port de Barcelona 124 Annex 4: Classificació de les activitats presents al port de Barcelona.

Risc potencial de contaminació del sòl 133

Annex 5: Bibliografia 143


1 PRESENTACIÓ

Aquesta Guia de prevenció de la contaminació del sòl per a les activitats potencialment

contaminants ubicades al port de Barcelona ha estat elaborada en el marc del conveni de

col·laboració entre l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i l’Agència de Residus de

Catalunya (ARC) de data 20 de març del 2006.

La guia ha estat desenvolupada com a eina per als tècnics de les activitats

implantades en l’àmbit del port de Barcelona, perquè permeti avaluar el risc de

contaminació del sòl i planificar la implantació de mesures preventives quan siguin

necessàries.

La guia estableix unes pautes bàsiques que les activitats potencialment contaminants

(APC) ubicades al port de Barcelona han de seguir per minimitzar els riscos de

contaminació del sòl i les aigües subterrànies.

Les mateixes activitats també podrien tenir altres efectes sobre la qualitat de l’aire, la

generació de residus, el soroll, etc. Aquests altres efectes no s’han d’oblidar, però no

són l’objecte d’aquest document.

Aquesta guia inclou tres capítols introductoris:

�� Història del port

�� Geologia i hidrogeologia de la zona

�� Contaminació del sòl

Seguidament, entra a classificar les activitats potencialment contaminants del sòl i a

definir les diferents guies de mesures preventives.

Primer, s’inclouen sis guies que desenvolupen aspectes generals, aplicables a

qualsevol activitat, amb lleugeres adaptacions.

A continuació, s’exposen les guies de mesures preventives específiques per a

cadascuna de les activitats, que inclouen a l’inici un qüestionari d’autoavaluació del

risc. Les guies poden abordar-se directament o responent primer el qüestionari, per

identificar els punts febles de l’activitat considerada.

Els diferents annexos permeten ampliar la informació dels diferents apartats. La

bibliografia permet aprofundir cadascun dels temes.


2 EL PORT DE BARCELONA

Història

Des d’abans de la colonització romana que ja es tenen referències de l’existència d’un

port natural als peus de Montjuïc.

Situat entre el Besòs i el Llobregat, el port de Barcelona sempre ha constituït un dels

eixos principals de projecció comercial de la ciutat.

Al seu entorn s’han desenvolupat tot un seguit d’activitats comercials, industrials i de

serveis relacionades directament amb el tràfic de mercaderies del port.

Al llarg del temps el port ha anat creixent en paral·lel amb l’augment de l’activitat. Això

ha comportat una progressiva incorporació de nous terrenys a l’àmbit portuari i el canvi

d’ús d’altres.

En alguns casos, els nous terrenys s’han guanyat al mar amb l’aportació de materials

de reblert. La litologia del sòl original i l’heterogeneïtat dels reblerts determinen que la

permeabilitat dels terrenys del port sigui molt diferent de les diferents àrees que el

conformen. Aquestes diferències tenen una incidència directa en el risc de

contaminació del sòl.

A l’annex 2 es pot examinar un resum de l’evolució del port de Barcelona des del segle

XVII fins a l’actualitat.

Guia de prevenció de la contaminació del sòl Pàg. 6/147 per a les activitats potencialment contaminants Ref. 0809/3969 ubicades al Port de Barcelona Juny 2008

3 ENTORN GEOLÒGIC-HIDROGEOLÒGIC

La geologia i la configuració hidrogeològica del subsòl incideixen directament en la

probabilitat d’acumulació o propagació de la contaminació. Per això s’ha analitzat en

detall el medi a la zona portuària.

3.1 Geologia del port de Barcelona

La zona portuària actual està constituïda per terrenys naturals i terrenys guanyats al

mar.

Al port de Barcelona hi ha materials antròpics, deltaics i sedimentaris d’origen litoral,

que reposen sobre un substrat terciari format per margues blaves, argil·lites, sorres

cimentades i gresos d’edat miopliocena.

A grans trets, es poden distingir dues àrees principals:

Zona del delta del Llobregat, al sud-oest del port i fins al peu de la muntanya de

Montjuïc. Es detecten les unitats següents (des de la superfície i en profunditat):

�� Unitat de rebliment

�� Cobertura de llims i argiles marrons superficials

�� Unitat de sorres

�� Unitat de llims i argiles

�� Unitat de sorres i graves al·luvials

�� Substrat rocós terciari

Sector central, entre el peu de la muntanya de Montjuïc i les Rambles, i sector

nord entre les Rambles i la Barceloneta:

�� Sediments d’origen fluviomarí

�� Rebliments antròpics

�� Materials sorrencs

�� Substrat rocós terciari


3.2 Hidrogeologia

La costa de Barcelona es troba sobre les unitats hidrogeològiques del delta del Llobregat

i del delta del Besòs. Entre els dos deltes hi ha una zona, sense domini hidrogeològic

clar, on no es pot determinar el flux preferent de les aigües subterrànies. Els terrenys

guanyats al mar tampoc no formarien part de cap domini hidrogeològic.

Hidrogeològicament, en la present guia es consideren els sectors diferenciats següents al

port de Barcelona:

�� Aqüífer del delta del Llobregat:

o Aqüífer únic i aqüífer superficial

o Aqüífer profund

�� Sediments d’origen fluviomarí

�� Material de rebliment

A l’annex 3 es troba una descripció més detallada de la geologia i la hidrogeologia en

l’àmbit del port de Barcelona.


4 CONTAMINACIÓ DEL SÒL

Des d’un punt de vista ambiental, el sòl és la capa prima exterior de l’escorça terrestre.

La componen partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius.

El sòl és un component del medi natural que és essencial per a la vida vegetal, animal

i de l’home, ja que produeix la major part de tot allò que li cal per al seu suport

(aliments, fibres i fusta). En conseqüència, la degradació del sòl és un procés que

disminueix quantitativament i qualitativament la capacitat actual i potencial del sòl de

produir béns i serveis (agricultura, indústria, habitatge i oci).

Per tant, és vital la protecció del sòl i la implantació de bones pràctiques en tots els

sectors i activitats que el puguin malmetre.

Principalment, els sòls contaminats són el resultat de:

�� Mala gestió de residus: abocament incontrolat, emmagatzematge inadequat,

abandonament d’activitat.

�� Mala operació d’instal·lacions industrials: fuites en conduccions i dipòsits,

vessaments en transvasaments, emmagatzematge inadequat de matèries.

�� Accidents: en el transport, l’emmagatzematge o la manipulació de substàncies

químiques.

Un sòl contaminat pot tenir efectes molt diversos per a la salut humana (risc tòxic) i

també pot ser l’origen de danys als recursos naturals amb les consegüents pèrdues

econòmiques.

La contaminació del sòl pot ser l’origen dels perills següents:

�� Perill toxicològic per a les persones:

o Inhalació (pols de substàncies químiques, vapors tòxics, gasos

asfixiants).

o Ingestió (directa per mans, indirecta amb menjar o aigua contaminada).

o Contacte directe (absorció per la pell).


�� Perill ecotoxicològic (absorció per les arrels, ingestió d’aigua, terra

contaminades).

�� Perill de contaminació d’altres compartiments ambientals que cal protegir

(aigües subterrànies o superficials, atmosfera, sediments).

�� Perills físics, com explosió o foc, corrosió d’estructures i conduccions

soterrades o efectes sobre les propietats mecàniques del sòl.

Cal tenir en compte que els efectes més greus causats per un sòl contaminat són

generalment a llarg termini, romanen al terreny i, fins i tot, poden augmentar si no es

prenen mesures. Les conseqüències no s’identifiquen immediatament i els perills

potencials poden tardar molts anys a manifestar-se, i originar pèrdues de gran

magnitud.

Les fuites de fluid hidràulic han sortit fora de la caseta de bombes i a través de les esquerdes del paviment han arribat al sòl, i l’han contaminat.

Les llaunes d’oli s’han de buidar del tot i tapar-les bé. Els filtres d’oli i altres residus perillosos s’han de gestionar per separat dels que no ho són.

Les fuites s’han de recollir i tallar-ne l’origen. Les xarxes de sanejament no s’han d’emprar per abocar-hi residus.


Pel que fa a l’àmbit normatiu, cal esmentar a escala estatal la Llei 10/1998, de 21

d’abril, de residus, que defineix el concepte de sòl contaminat, i el Reial decret 9/2005,

de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants

del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, que està en

vigor des del 7 de febrer del 2005.

A Catalunya, la recent aprovació de la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, així com el futur decret regulador

dels sòls contaminats a Catalunya, actualment en fase de tramitació, donaran el marc

d’actuació per a la gestió dels sòls contaminats a Catalunya.

També, recentment, ha estat aprovada a escala estatal la Llei 26/2007, de 23

d’octubre, de responsabilitat mediambiental. Entre d’altres, té per objectiu reforçar els

mecanismes de prevenció per evitar danys al medi ambient (inclòs el sòl) i garantir que

la reparació dels danys ambientals sigui a càrrec del responsable, sota el principi «qui

contamina paga... i repara». Estableix també l’obligació de comunicar de manera

immediata a les autoritats competents l’existència de danys mediambientals o

l’amenaça imminent de danys.

L’article 3 del Reial decret 9/2005 indica que, entre altres, els titulars de les activitats

potencialment contaminants del sòl (APC) han de presentar l’Informe preliminar de

situació (IPS). Un cop examinat aquest IPS, l’Agència de Residus de Catalunya podrà

sol·licitar del titular de l’activitat o del propietari del sòl informes complementaris més

detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar el grau de contaminació del sòl, que

en tots els casos s’hauran de realitzar d’acord amb els criteris i els estàndards que

s’estableixen al Reial decret 9/2005. A l’annex 1 s’inclou un resum més detallat de

l’esmentat Reial decret 9/2005.


5 IDENTIFICACIÓ D’ACTIVITATS POTENCIALMENT CONTAMINANTS DEL SÒL

Per tal de poder definir el conjunt de mesures de prevenció aplicables a les activitats

del port, el primer pas ha estat analitzar el conjunt d’activitats ubicades al port de

Barcelona i identificar aquells grups o tipus d’activitats que, d’acord amb els criteris

establerts en el Reial decret 9/2005, es consideren activitats potencialment

contaminants del sòl. Un cop classificats els diferents grups d’activitat, s’han definit

aquells grups d’operacions que suposen una probabilitat mitjana o alta de risc de

contaminació del sòl. És per a aquests grups d’operacions que s’han definit les

diferents guies de mesures preventives.

Per tant, en primer lloc s’han classificat les diferents activitats presents al port

(concessions i autoritzacions) segons els corresponents codis CNAE, i el resultat

d’aquesta classificació s’ha comparat amb els criteris establerts en el Reial decret

9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment

contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

D’acord amb el Reial decret 9/2005, totes les activitats llistades a l’annex 1 del Reial

decret 9/2005 es consideren activitats potencialment contaminants (APC) del sòl. A

l’article 3.2 s’estableix que qualsevol activitat, inclosa o no en l’annex 1, en la qual es

doni almenys una de les condicions següents, també és considerada activitat

potencialment contaminant:

�� Que produeixi, manipuli o emmagatzemi més de 10 tones/any d’una o diverses

substàncies incloses al Reial decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova

el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació,

envasament i etiquetatge de substàncies perilloses.

�� Que disposi de zones d’emmagatzematge de combustible per a ús propi i

registri un consum anual mitjà superior a 300.000 litres de combustible o que

disposi de zones d’emmagatzematge de combustible per a ús propi amb un

volum total d’emmagatzematge igual o superior a 50.000 litres.

A més dels criteris esmentats, s’han afegit quatre activitats auxiliars o secundàries que

podrien no constituir el nucli principal de l’activitat dels concessionaris, però que estan

prou esteses com per ser tingudes en compte, ja que també poden ser causa de la

contaminació de sòls:


• Tractament d’aigües residuals pròpies.

• Manteniment i reparació de vehicles propis i equips o maquinària (pot

comportar l’ús d’olis i de dissolvents clorats).

• Proveïment de carburant per a vehicles propis i maquinària.

• Presència de substàncies perilloses no específiques de l’activitat.

L’anàlisi de les activitats desenvolupades i l’aplicació dels criteris esmentats han dut a

identificar les operacions o processos que per al conjunt de les activitats identificades

suposen una probabilitat més alta de contaminació del sòl. Aquestes vénen detallades

a la taula següent:

ACTIVITATS AMB PROBABILITAT MITJANA-ALTA DE CONTAMINACIÓ DEL SÒL

Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris

Emmagatzematge de productes químics envasats

Emmagatzematge en dipòsits soterrats

Proveïment de combustible – estació de servei

Refinament d’oli vegetal i processos químics

Gestió de residus

Rentat de cisternes

Activitat logística

Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció metall – mecànica

Tractament d’aigües residuals de la mateixa activitat

Activitats amb presència de substàncies perilloses

Les activitats ressaltades amb negreta són les de risc més alt de contaminació del sòl.

A l’annex 4 es detallen els criteris seguits per a la classificació de les activitats

presents al port de Barcelona des del punt de vista del risc de contaminació del sòl.

L’annex esmentat inclou la llista de codis CNAE de les activitats, una taula amb les

substàncies més freqüentment emprades i que podrien ser l’origen de la contaminació

del sòl en cas de no prendre les mesures de prevenció adequades i les guies de

mesures preventives que són de referència per a cada activitat.

Per a activitats amb alta probabilitat de contaminació del sòl, es considera imprescindible

el seguiment de les recomanacions indicades a les guies, així com disposar de la

instal·lació de dispositius de control del subsòl (piezòmetres de control) que permetin

controlar de manera directa l’existència d’una possible contaminació i, en cas que hi sigui,

detectar-la de manera immediata.


6 MESURES DE PREVENCIÓ APLICABLES A LES ACTIVITATS DEL PORT DE BARCELONA

Usuari

Aquesta guia ha estat elaborada com a eina per als tècnics de les activitats

implantades en l’àmbit del port de Barcelona, perquè permeti avaluar el risc de

contaminació del sòl i planificar la implantació de mesures preventives quan siguin

necessàries.

Forma d’ús

L’apartat de les guies de mesures preventives s’ha estructurat de la manera següent

per facilitar-ne l’ús:

�� En primer lloc, s’inclou un índex que condueix a les diferents guies de mesures

preventives de la contaminació del sòl.

�� A continuació, hi ha sis guies amb recomanacions bàsiques que, amb lleugeres

adaptacions per a cada activitat, són d’aplicació per a gairebé totes les activitats en

general com a eines bàsiques de prevenció de la contaminació del sòl.

�� Finalment, hi ha les diferents guies específiques per a cadascuna de les activitats.

Comencen amb un qüestionari que permet posar en evidència els punts febles de

la gestió ambiental i adrecen l’usuari a les guies de prevenció concretes en funció

de l’aspecte que cal millorar. Les guies de prevenció inclouen les bones pràctiques

necessàries i donen pautes per poder millorar els aspectes que no assoleixen un

nivell adequat.

Després de les guies hi ha els annexos, que permeten ampliar la informació dels

diferents apartats.

La informació de les guies es pot aprofundir, si cal, consultant les referències incloses

a l’annex 5: Bibliografia.


6.1 Índex de les guies de prevenció de la contaminació del sòl

Guia P1: Sistema de gestió ambiental

Guia P2: Pla de prevenció de vessaments

Guia P3: Procediment d’emergència en cas de vessament

Guia P4: Formació i sensibilització dels empleats

Guia P5: Informe preliminar de situació

Guia P6: Instal·lació de piezòmetres de control

Qüestionari P7

Guia P7: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris

Qüestionari P8

Guia P8: Emmagatzematge de productes químics envasats

Qüestionari P9

Guia P9: Emmagatzematge en dipòsits soterrats

Qüestionari P10

Guia P10: Proveïment de combustible – estació de servei

Qüestionari P11

Guia P11: Refinament d’oli vegetal i processos químics

Qüestionari P12

Guia P12: Gestió de residus

Qüestionari P13

Guia P13: Rentat de cisternes

Qüestionari P14

Guia P14: Activitat logística

Qüestionari P15

Guia P15: Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció

metall – mecànica

Qüestionari P16

Guia P16: Tractament d’aigües residuals de la mateixa activitat

Qüestionari P17

Guia P17: Activitats amb presència de substàncies perilloses


GUIES DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL


Guia P1: Sistema de gestió ambiental


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

PORT DE BARCELONA

Guia P1: SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL

Qualsevol activitat industrial o de serveis pot tenir un impacte sobre el medi. Convé

disposar d’un sistema de gestió ambiental per tal de mantenir sota control aquest

impacte.

Hi ha diferents normes per aplicar sistemes de gestió ambiental. Els més estesos a

Europa són la norma UNE-EN-ISO 14001/2004 i el Reglament EMAS 761/2001.

Un sistema de gestió ambiental (SGA) és una part d’un sistema general de gestió que

inclou l’estructura organitzativa, la planificació d’activitats, les responsabilitats, les

pràctiques, els procediments, els processos i els recursos per desenvolupar, implantar,

dur a terme, revisar i mantenir actualitzada la política ambiental de l’empresa.

Aquest sistema permet a les empreses establir un marc de gestió ambiental estructurat

i integrat en el sistema general de gestió, amb la finalitat d’aconseguir i mantenir els

objectius i les polítiques ambientals que s’han establert prèviament, acomplir

adequadament la reglamentació en vigor i donar una resposta eficient davant de noves

normatives i nous riscos ambientals. És, doncs, una eina de gestió que permet vigilar

les activitats, els productes i els processos que causen o podrien causar impactes

ambientals i, a la vegada, intenta reduir o eliminar els aspectes negatius sobre el medi

ambient.

Qualsevol sistema de gestió ambiental consta dels elements bàsics següents:

• Política ambiental: conté els objectius generals i els principis d’acció d’una

organització pel que fa al medi ambient, inclòs el compliment dels requisits

reglamentaris corresponents al medi ambient.

• Avaluació o anàlisi ambiental: és l’anàlisi preliminar complet de la situació

ambiental de les activitats realitzades en una organització. Es basa en la identificació i

la documentació sistemàtiques dels aspectes ambientals associats directament o

indirectament a les activitats, els productes i els processos de la instal·lació, i en

l’anàlisi de la situació general en relació amb el medi ambient (cultura, legislació, etc.).

• Programa de gestió ambiental: és una explicació de les activitats i dels objectius

específics de l’organització per assegurar una millor protecció del medi ambient.

També ha d’incloure una descripció general de les mesures adoptades o previstes per

aconseguir aquests objectius i els terminis fixats per aplicar aquestes mesures.


• Manual de gestió ambiental: es tracta d’una sèrie de documents en els quals

s’especifiquen l’estructura organitzativa, els procediments i els processos del sistema

de gestió ambiental i les interaccions entre els diferents elements d’aquest sistema. És

l’eina de gestió diària del medi ambient en les instal·lacions i inclou tots els documents

necessaris per mantenir i auditar l’SGA al llarg del temps.

• Auditoria ambiental: és el procés mitjançant el qual s’avalua si el sistema compleix

amb una sèrie de criteris establerts prèviament. En termes generals, es pot definir

l’auditoria com una eina al servei de la gestió ambiental de l’empresa, consistent en

l’avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva d’una activitat industrial o

de serveis, comparant-la amb una referència fixada prèviament. L’auditoria ambiental

té com a objectius:

�� Facilitar el seguiment, per part de la direcció, de les pràctiques que poden tenir

efectes sobre el medi ambient.

�� Avaluar l’adequació d’aquestes pràctiques a la política ambiental de l’empresa

o organització.

Alguns aspectes inclosos habitualment als sistemes de gestió ambiental són:

�� Nomenament d’un responsable de la gestió ambiental.

�� Formació i informació als empleats en qüestions ambientals.

�� Coneixement de la legislació aplicable i avaluació de l’acompliment.

�� Auditories internes.

�� Accions preventives i correctives.

�� Pla de manteniment preventiu.

A més de la millora general de la gestió i un augment del reconeixement i el prestigi

per part d’empleats i clients, la Llei de responsabilitat ambiental recentment aprovada

pel Parlament espanyol preveu l’exempció de la constitució de garantia financera per

als operadors de determinades activitats potencialment contaminants, si disposen de

sistemes de gestió ambiental segons EMAS o UNE-EN-ISO 14001, en determinades

condicions.


Guia P2: Pla de prevenció de vessaments



PORT DE BARCELONA

Guia P2: PLA DE PREVENCIÓ DE VESSAMENTS

Mentre els productes químics mantenen el confinament, no hi ha risc de contaminació

del sòl o les aigües. Dins dels tancs, les canonades, els contenidors, els bidons, etc.

no entren en contacte amb el sòl i no el poden contaminar.

Malauradament, el risc de pèrdua de confinament mai no és nul: fuites en conduccions

o tancs, operacions de transvasament deficients, accidents durant el transport, etc.

Per aquest motiu, quan l’activitat que cal desenvolupar comporta risc de contaminació

del sòl, convé adoptar un pla de prevenció de vessaments.

Idealment, s’hauria d’elaborar de manera prèvia a l’inici de l’activitat, tenint en compte

el risc en l’etapa de disseny de les instal·lacions, els equips i els processos.

Quan no s’hagi donat aquesta situació o per revisió del pla inicial, podrem tenir un pla

de prevenció de vessaments posterior al començament de l’activitat. En aquest segon

cas, tindrà el suport de l’experiència adquirida en l’operació de l’activitat.

El Pla de prevenció de vessaments ha de preveure tres nivells:

�� Prevenir els vessaments i les fuites.

�� Detectar-los tan aviat com sigui possible.

�� Actuar contra els seus efectes.

Cada activitat presenta uns riscos diferents respecte de la possibilitat de vessament de

substàncies que puguin contaminar el sòl. A continuació, es detallen una sèrie

d’aspectes que podran ajudar a l’hora de preparar un pla específic per a una activitat

determinada:

�� Triar materials compatibles amb les substàncies i les condicions de l’activitat:

aliatges especials per a alguns àcids, incompatibilitat entre alguns materials

plàstics i certs dissolvents, emmagatzematge sota cobert, etc.

�� Avaluar la possibilitat de corrosió interna o externa: protecció catòdica,

recobriments resistents a la corrosió, eliminació d’aigua o humitat, etc.

�� Dissenyar les instal·lacions amb criteris preventius: unió soldada de canonades

amb preferència a les brides, drenatge a lloc segur de les aigües utilitzades en cas

d’incendi, canonades dins de canals amb tapes que permetin la inspecció, en

comptes de canonades soterrades.


�� Preveure dispositius per detectar prèviament la immediata pèrdua de confinament:

interruptors de nivell molt alt en tancs, vàlvules contra sobreeiximent en dipòsits

soterrats, etc.

�� Preparar procediments d’operació que incloguin referències al risc de fuita o

vessament.

�� Donar formació als operadors de les instal·lacions, incloent-hi males pràctiques o

errors que cal evitar per prevenir vessaments i conseqüències de la possible

contaminació. Senyalització.

�� Preveure confinament secundari en cas de fuita o vessament: cubetes per a tancs,

recipients per a recollida de vessaments sota de bidons, dipòsits amb doble paret,

safates als punts de connexió de mànegues, paviments impermeables a les àrees

amb risc de vessament o fuita, amb pendent cap a punts d’acumulació i recollida.

�� Instal·lar dispositius per detectar fuites, propers als punts amb probabilitat més alta:

sondes conductives, flotadors, control d’inventari, etc.

�� Dur a terme rondes d’inspecció freqüents amb llista de control.

�� Mesurar la concentració de vapors en aire o del subsòl.

�� Realitzar un procediment d’emergència amb l’actuació en cas de vessament o

fuita.

�� Distribuir absorbents a les àrees amb risc de vessament: barreres, mantes, pols,

obturadors per a reixes d’embornals, etc.

�� Fer una inspecció preventiva i correctiva dels diferents elements: esquerdes al

paviment o conduccions soterrades, verificació periòdica de funcionament de

detectors, mesura de gruix de paret, calibratge d’equips de mesura, control de

rondes d’inspecció, distribució i accessibilitat d’absorbents, simulacres, etc.

�� Avaluar els resultats de les inspeccions i revisar, si escau, el Pla de prevenció de

vessaments.


Guia P3: Procediment d’emergència

en cas de vessament



PORT DE BARCELONA

Guia P3: PROCEDIMENT D’EMERGÈNCIA EN CAS DE VESSAMENT

Nota: a continuació s’inclou un text que pot ser útil com a guió o orientació per a la redacció

d’un procediment d’emergència en cas de vessament per a qualsevol empresa o activitat

implantada al port de Barcelona, amb lleugers canvis per adaptar-lo a les característiques

pròpies de cada cas.

Emergència: vessament de líquids potencialment contaminants del sòl

1. Objecte

Descriure les accions que s’han de desenvolupar com a conseqüència d’un

vessament de líquid a les instal·lacions.

2. Abast

Vessament de líquid fora de les cubetes de retenció.

Inclou tots els líquids que puguin ser presents a les instal·lacions, tant de matèries

auxiliars per a la fabricació com de productes acabats, residus del procés,

combustibles, dissolvents o lubricants; qualsevol substància que pugui ser origen

de contaminació del sòl.

3. Responsabilitat

Tot el personal propi o extern ha d’informar amb la màxima urgència i seguir les

instruccions del cap d’Intervenció.

4. Descripció

a) Detecció del vessament.

Qualsevol persona que ho detecti:

• Donarà l’alarma pel mitjà de comunicació més ràpid:

° Cap immediat

° Polsador d’emergència

° Telèfon


• A continuació, taparà les reixetes de drenatge de l’àrea on s’ha produït el

vessament, per evitar que el líquid passi a la xarxa d’aigües i surti de les

instal·lacions de l’empresa.

b) Control i tractament del vessament.

• Una vegada s’hagi controlat el vessament i limitat la seva progressió, es

decidirà l’acció més adequada d’acord amb les instruccions incloses al full

de dades de seguretat (FDS).

Si hi ha qualsevol dubte, caldrà consultar amb el subministrador o trucar al

telèfon d’emergència especificat a l’FDS.

Si no es disposa d’informació sobre el producte o es tracta d’una barreja de

diferents substàncies, caldrà mantenir controlat el vessament, se

senyalitzarà el risc en l’àrea i s’evacuarà fins a disposar de tota la

informació.

Els tractaments més habituals, sempre seguint les indicacions del

subministrador, són:

° Recollir amb equips de transvasament, per a la recuperació i el

posterior tractament.

° Recollir amb materials absorbents adequats.

° No netejar amb mànega d’aigua a pressió.

° Altres adients al producte específic.

• Durant aquestes operacions, les persones que intervinguin hauran de portar

els equips de protecció individual descrits a l’FDS del producte, com a

mínim: ulleres, guants, calçat, roba i protecció respiratòria.

• Per eliminar petits vessaments poden utilitzar-se agents absorbents

adequats, d’acord amb la informació del subministrador, que seran

dipositats en els recipients previstos per als residus sòlids. Cal mantenir-los

ben tapats.

L’agent absorbent emprat ha de ser tractat igual que un residu del producte

absorbit.

Tots els materials que s’hagin d’eliminar seran tractats per un gestor de

residus autoritzat. Vegeu la llista o demaneu-la a l’encarregat de residus.


• Si el vessament és de grans proporcions o si ha afectat el sòl, la xarxa

pública de sanejament o l’aigua del port, cal informar-ne a les autoritats.


Guia P4: Formació i sensibilització

dels empleats


GUIA DE PREVENCIO DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL.

PORT DE BARCELONA

Guia P4: FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS EMPLEATS

La formació i la sensibilització ambiental del personal, tant intern com subcontractat,

constitueix un dels principis bàsics per assolir una gestió ambiental adequada i eficaç.

Cadascun dels individus que realitzen operacions o activitats que puguin repercutir o

generar algun efecte significatiu sobre la qualitat del sòl ha de conèixer aquests

possibles efectes i ha d’haver rebut formació per aplicar les bones pràctiques

operatives que poden reduir o anul·lar l’impacte negatiu.

S’han de planificar accions de sensibilització que permetin l’acompliment de la política

de l’empresa per a la protecció del medi ambient, per aconseguir que totes les

persones que integren l’organització col·laborin aplicant el seu esforç per evitar la

contaminació del sòl.

A les empreses es manipulen diferents tipus d’envasos i substàncies:

�� Per a les empreses logístiques i de transports són les mercaderies.

�� En operacions de manteniment poden ser olis lubricants, combustible, dissolvents

o pintura.

�� En indústries de procés poden ser reactius, matèries auxiliars, productes acabats

o residus.

Durant la manipulació d’aquests envasos i productes es poden produir incidents que

comportin el vessament de sòlids o líquids a terra.

Un manteniment deficient dels equips o instal·lacions també pot contribuir a l’existència

de vessaments i fuites de productes químics.

La principal eina per evitar aquestes situacions és la prevenció. Cal conèixer amb

detall tots els aspectes de l’activitat i avaluar el risc que puguin produir-se fuites o

vessaments i les conseqüències sobre la qualitat del sòl. A partir d’aquesta avaluació,

s’han d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives que permetin anul·lar, o

almenys reduir, el nivell de risc de contaminació del sòl.

La formació i la sensibilització dels empleats són eixos principals de la prevenció. Dins

de les tasques habituals o rutinàries s’han d’incloure les inspeccions que permetin

detectar situacions, avaries, etc., que convenientment corregides evitaran la possibilitat

de fuita o vessament. Si aquestes ja s’han produït, les inspeccions permetran detectar-


les aviat i les accions correctives es podran emprendre abans que les conseqüències

s’agreugin.

Les inspeccions també han de cobrir el paviment de les diferents àrees de l’activitat.

Les fissures o esquerdes del paviment trenquen la barrera impermeable que separa

les substàncies perilloses del sòl. També s’ha de vigilar l’estat de les canonades

enterrades i les conduccions de sanejament.

Convé preveure aquestes eventualitats per tal d’evitar que puguin arribar a produir-se.

Però si, malgrat tot, la fuita o vessament acaba succeint, cal actuar d’immediat per dos

motius principals:

�� La salut de les persones: el producte vessat pot fer relliscar algú i ser l’origen

d’una caiguda. També, la substància pot produir irritacions o una altra mena de

lesions en cas d’entrar en contacte. Fins i tot podria ser la causa d’un incendi.

�� La protecció del medi ambient: les substàncies químiques són l’origen de la

contaminació del sòl i de les aigües.

Com a resultat de les fuites i els vessaments, solen ser freqüents les operacions de

neteja de les superfícies de treball amb aigua a pressió. Aquesta forma de neteja no

sempre és la més adequada perquè sol generar importants volums d’aigües residuals

que de vegades són innecessaris.

Tant les fuites com els vessaments accidentals s’han d’evitar per mitjà d’un

manteniment acurat dels equips i les instal·lacions, la correcta manipulació dels

productes i l’ús dels instruments adients per als transvasaments.

Però, tot i prendre les mesures de prevenció necessàries, els vessaments i les fuites,

tant de líquids com de sòlids, poden ocórrer i, llavors, la seqüència d’accions que cal

seguir serà:

1. Aïllar el producte vessat per evitar-ne la propagació.

2. Recollir-lo de manera que es pugui reutilitzar o, si més no, gestionar

correctament com a residu.

3. Netejar el terra.

Aquesta seqüència d’actuació ajudarà a estalviar productes químics i aigua, permetrà

reduir la càrrega contaminant de les aigües residuals, evitarà la contaminació del sòl o

aigües i, quan no sigui possible la reutilització del producte recollit, en facilitarà la

segregació i la gestió com a residu.


Barrejar els residus amb aigua no els elimina: els multiplica. Aquí també és d’aplicació

el principi de la recollida selectiva: no s’han de barrejar aquells elements que després

necessitaran un tractament diferenciat.

És convenient disposar de productes absorbents a la vora dels punts amb risc de

vessament. Si hi ha risc de degoteig, cal col·locar una safata per recollir la fuita i

buidar-la freqüentment, abans que sobreïxi.


Guia P5: Informe preliminar de situació


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ

PORT DE BARCELONA

Guia P5: INFORME PRELIMINAR DE SITUACIÓ (IPS)

D’acord amb el Reial decret 9/2005, les activitats potencialment contaminants del sòl

(APC) estan subjectes a tot un seguit d’obligacions (vegeu l’annex 1), entre elles la

presentació d’un informe preliminar de situació (IPS), que reculli les dades

significatives de l’activitat que permetin avaluar l’estat ambiental del sòl i el risc de

contaminació.

Aquest IPS l’han de presentar a l’ARC els titulars de les activitats potencialment

contaminants del sòl, i consisteix en un informe que es pot elaborar a partir de la

informació generada en compliment de la legislació vigent en matèria de residus i

substàncies perilloses i que no suposa l’obligació de realitzar cap tipus d’assaig o

d’anàlisi específic.

L’objectiu principal és recollir aquella informació rellevant que permeti valorar la

possibilitat que es produeixin o s’hagin produït contaminacions significatives del sòl on

s’emplaça o s’ha emplaçat l’APC. En aquest sentit, els interessats podran adjuntar a

l’Informe tota aquella informació complementària que considerin convenient per a una

millor valoració de la situació del sòl. Per exemple, cal adjuntar, en cas que es disposi,

els estudis realitzats que prevegin mostreig i caracterització analítica del sòl.

Aquest IPS per a les activitats existents s’havia de presentar abans del febrer del

2007. Per a les activitats noves s’haurà de presentar en el moment de sol·licitar la

llicència o autorització ambiental.

Un cop rebut i examinat aquest IPS, l’Agència de Residus de Catalunya pot demanar

informació complementària més detallada que permeti avaluar millor l’estat ambiental

del sòl.

Els titulars de les APC també estaran obligats a presentar informes de situació (IS)

amb periodicitat coincident amb el termini de revisió de l’autorització o llicència

ambiental. Independentment d’aquesta periodicitat, l’IS s’ha de presentar en tot cas en

els supòsits de canvi substancial o de clausura de l’activitat.


Modalitats d’IPS

Tal com indica el Reial decret 9/2005, l’abast i el contingut mínim queden recollits a

l’annex II de la norma esmentada.

No obstant això, per facilitar el treball de realització i la presentació, a Catalunya es

proposen dues modalitats segons:

• Tipus de formulari:

- Ordinari.

- Simplificat.

• Forma de presentació:

- Presentació telemàtica mitjançant una aplicació accessible des

d’Internet.

- Presentació del formulari en format paper.

L’elecció del tipus de formulari (ordinari o simplificat) és en funció del tipus d’activitat

que es realitza a la instal·lació segons la classificació catalana d’activitats

econòmiques (CCAE 93. Rev. 1). Vegeu LLISTA CCAE APC TIPUS FORMULARI

ORDINARI-SIMPLIFICAT.doc a http://www.arc.cat/ca/altres/sols/ips.html.


Guia P6:

Instal·lació de piezòmetres de control


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ

PORT DE BARCELONA

Guia P6: INSTAL·LACIÓ DE PIEZÒMETRES DE CONTROL

Per a aquelles activitats amb més risc de contaminació del sòl es recomana la

instal·lació de piezòmetres, com a instruments de control, que permeten controlar la

qualitat del sòl utilitzant l’anàlisi de l’aigua subterrània com a indicador.

Les activitats amb més risc de contaminació del sòl en l’àmbit del port de Barcelona

són:

�� Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris.

�� Emmagatzematge de productes químics envasats.

�� Emmagatzematge en dipòsits soterrats.

�� Proveïment de combustible – estació de servei.

�� Refinament d’oli vegetal i processos químics.

�� Gestió de residus.

�� Rentat de cisternes.

El risc de contaminació del sòl d’aquestes activitats està influenciat pels factors

següents:

�� Productes manipulats (diversitat, volum, proporció de substàncies perilloses).

�� Activitat principal i secundàries.

�� Grandària de l’empresa.

�� Antiguitat de l’activitat.

Els piezòmetres són petits pous o sondejos de Ø 2-4” que arriben fins al nivell freàtic i

s’instal·len per monitorar la qualitat ambiental de sòls i aigües subterrànies.

Atenent a les característiques del medi i la poca profunditat del nivell freàtic en l’àmbit

del port de Barcelona, es considera que els piezòmetres constitueixen un bon

instrument de control com a indicadors de fuites i contaminació del sòl.

Si la perforació s’efectua de manera que la mostra de sòl extreta resulta inalterada,

l’anàlisi posterior permet conèixer l’estat de contaminació del subsòl. Anàlogament,

l’anàlisi de les mostres d’aigua extretes donarà informació de la composició, les

característiques i la possible alteració del medi aquós. També es poden captar gasos

del subsòl per obtenir dades del grau de contaminació present.

El disseny d’una xarxa de control piezomètric s’ha de dur a terme per part de personal

tècnic amb experiència acreditada. S’han de definir els objectius que es pretén assolir


amb el dispositiu de control per dissenyar-ne el nombre, la situació i les

característiques constructives.

Cal tenir en compte que una incorrecta ubicació del piezòmetre pot comportar una

mala informació de l’estat del medi. I una instal·lació inadequada pot arribar a convertir

el piezòmetre en una via ràpida de contaminació de sòl i aigües.

Una xarxa ben dissenyada de piezòmetres, ben situats, construïts i instal·lats permet

controlar periòdicament la qualitat ambiental del subsòl. Si s’ha produït algun episodi

no detectat de vessament accidental de substàncies contaminants, el control periòdic

permetrà posar-ho en evidència i hi haurà la possibilitat de començar les tasques de

correcció abans que els danys a l’entorn hagin assolit una gran extensió o gravetat.

Els resultats analítics dels controls periòdics s’han de posar en coneixement de

l’Autoritat del Port de Barcelona i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

A continuació, s’exposen les característiques constructives dels dispositius de control

recomanades:

Piezòmetres. Característiques constructives

�� Evitar l’ús de coles; es recomana tub roscat.

�� Fondària instal·lació ≥ 1,5 m per sota del nivell de l’aigua.

�� Diàmetre interior de l’entubat de 110 mm o 54 mm (segons objectiu).

�� Ranura suficient per permetre la detecció de fase lliure, si escau.

�� Longitud de zona de filtre suficient per permetre l’entrada del producte lliure

considerant les possibles fluctuacions del nivell freàtic.

�� Prefiltre de sorra o grava neta, sense fins, per evitar l’obturació de la ranura.

�� Resta de l’anular estanc en tota la seva longitud, per evitar l’entrada de

contaminació superficial o que la fuita progressi just a través seu.

�� Un cop instal·lat, neteja o desenvolupament del piezòmetre per eliminar fins i

assegurar l’eficiència. Neteja anual, recomanable.

�� Tap i arqueta superficials que no permetin l’entrada d’aigua des de la superfície

(estanca) i que pugui tancar-se per impedir-ne l’accés.

�� Documentar adequadament els detalls constructius dels piezòmetres construïts.


Guia P7: Emmagatzematge de líquids

i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris



PORT DE BARCELONA

QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS D’EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS I GASOS EN TANCS I DIPÒSITS AERIS

Per a més detalls respecte a les qüestions següents, adreceu-vos a la guia indicada a la casella de l’esquerra. OK NO

N. A.

P1 L’activitat disposa d’un sistema de gestió ambiental certificat s/ UNE-EN-

ISO 14001 o EMAS.

P2 L’activitat disposa d’un pla de prevenció de vessaments.

P3 L’activitat disposa de pla d’emergència i inclou actuacions en cas de vessament o fuita de productes.

P4 S’han dut a terme accions de formació i sensibilització dels empleats per prevenir la contaminació del sòl.

P5 L’activitat està sotmesa a les prescripcions del Reial decret 9/2005 i s’ha presentat l’Informe preliminar de situació.

P6 L’activitat disposa de piezòmetres per controlar la qualitat del sòl.

Per a més detalls respecte a les qüestions següents, adreceu-vos a la Guia P7, a l’apartat indicat a la casella de l’esquerra.

És convenient consultar també les guies P8, P9 i P10.

1 En l’etapa de disseny del tanc s’han considerat tots els aspectes relatius a la seguretat i la protecció del medi ambient.

2 Per a la situació i la distribució de l’emmagatzematge s’ha fet igualment una reflexió considerant la seguretat i la protecció del medi ambient.

3 El manteniment i la inspecció de les instal·lacions i els equips tenen en consideració, a més dels aspectes de disponibilitat, els de protecció de l’ambient i els de seguretat.

4 L’activitat preveu i controla totes les emissions de l’emmagatzematge, la transferència i la manipulació que puguin tenir un efecte negatiu per a l’ambient.

5 Com a norma general, un mateix tanc s’utilitza sempre per al mateix producte.

6 L’empresa pren les mesures necessàries per prevenir i limitar les conseqüències d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, d’acord amb el Reial decret 1254/1999.

7 S’han adoptat les mesures organitzatives adequades, inclosa la formació dels empleats per assolir una operació segura i responsable envers l’entorn.

8 S’han adoptat mesures preventives per evitar els efectes sobre la corrosió dels equips, que podria ser origen de pèrdua de contenció.

9 Es disposa de procediments operatius i instrumentació per prevenir sobreeiximents.

10 Hi ha instrumentació i sistemes automàtics per detectar fuites.

11 S’ha realitzat una avaluació basada en el risc per a les fuites sota els tancs.

12 S’ha considerat la contenció per a la protecció del sòl al voltant dels tancs.

13 S’han avaluat les conseqüències en cas d’incendi i s’han adoptat les mesures per prevenir el risc.



PORT DE BARCELONA

Guia P7: EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS I GASOS LIQUATS EN TANCS I

DIPÒSITS AERIS

En l’àmbit del port de Barcelona hi ha nombroses activitats que tenen dipòsits o tancs

per a l’emmagatzematge de líquids. En uns casos, l’emmagatzematge constitueix

l’objecte principal de l’activitat. En d’altres casos, aquest emmagatzematge només és

una etapa del procés o una part auxiliar de l’activitat principal.

La instal·lació i l’operació dels tancs soterrats ha d’acomplir el Reial decret 379/2001,

de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics i

les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-

3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7.

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han de dur a terme respectant les

prescripcions de l’Acord europeu sobre transport internacional de mercaderies

perilloses per carretera (ADR) i el Reial decret 551/2006, de 5 de maig, pel qual es

regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera en territori

espanyol.

Les recomanacions detallades a continuació intenten recollir totes les casuístiques de

l’emmagatzematge en dipòsits aeris. La pèrdua de contenció originada per qualsevol

causa pot comportar la fuita o vessament de substàncies perilloses que poden

contaminar el sòl.

A més d’aquesta guia també es poden consultar:

�� Guia P8: Emmagatzematge de productes químics envasats

�� Guia P9: Emmagatzematge en dipòsits soterrats

�� Guia P10: Proveïment de combustible

1. Disseny del tanc

Per optimitzar el disseny cal tenir presents els aspectes següents:

�� Les propietats fisicoquímiques de les substàncies que cal emmagatzemar.

�� El tipus d’operació de l’emmagatzematge, el nivell d’instrumentació necessari,

quants operaris calen i la seva càrrega de treball.

�� Com rebran els operaris informació de les desviacions respecte de les condicions

normals d’operació (alarmes).


�� Com es protegirà l’emmagatzematge respecte de les desviacions de les condicions

normals de procés (instruccions de seguretat, sistemes d’enclavament, dispositius

d’alleujament de pressió, contenció, detecció de fuites, etc.).

�� Quin equipament cal instal·lar, tenint molt en compte l’experiència prèvia amb els

productes (materials de construcció, qualitat de vàlvules, etc.).

�� Quins plans d’inspecció i manteniment cal implementar i com facilitar les tasques

de manteniment i d’inspecció (accés, implantació, etc.).

�� Com gestionar les situacions d’emergència (separació entre tancs, instal·lacions

properes, protecció contra incendis, accés per als serveis d’emergència, etc.).

2. Avaluació basada en el risc per a les emissions al sòl sota els tancs

En cas de produir-se emissions al sòl sota els tancs, és possible que passi força temps

abans que es detectin. Mentrestant, els efectes negatius ja s’haurien començat a

materialitzar.

Per prevenir-ho, durant l’etapa de disseny dels tancs d’emmagatzematge que

contenen líquids que potencialment podrien contaminar el sòl, cal fer una avaluació

basada en el risc per a les emissions al sòl. Aquesta avaluació ha de conduir a una

selecció de materials, instrumentació, condicions d’instal·lació, plans periòdics

d’inspecció, etc., que permetin prevenir el risc de fuita i detecció immediata en cas de

produir-se.

Les mesures de protecció del sòl s’han d’aplicar fins aquell grau que redueixi, fins a un

nivell de risc insignificant, la possibilitat de pol·lució com a conseqüència d’una fuita pel

fons del tanc o les conduccions.

Aquesta avaluació basada en el risc convé tornar-la a repetir en cas de canvi de la

substància emmagatzemada, canvis importants en l’operació o instrumentació i,

encara que no hi hagin canvis, periòdicament per verificar que les condicions inicials

es mantenen i el nivell de risc continua sent insignificant.

3. Situació i distribució

Cal reflexionar respecte de la situació i la distribució dels tancs: de superfície,

soterrats, esferes, etc., tenint presents principalment els aspectes relatius a la

seguretat i la protecció del medi ambient.


4. Manteniment i inspecció

�� Adoptar plans de manteniment proactius.

�� Fer un manteniment basat en la fiabilitat i el risc.

�� Desenvolupar plans d’inspecció en funció del risc.

�� Organitzar les tasques d’inspecció en:

o Inspeccions de rutina.

o Inspeccions subcontractades en servei.

o Inspeccions internes o subcontractades fora de servei.

�� Inspeccionar freqüentment per detectar fuites o vessaments:

o Àrees d’emmagatzematge de:

� Substàncies perilloses.

� Combustibles.

� Residus.

o Conduccions, racks.

o Xarxes de drenatge i sanejament.

o Zones de càrrega i descàrrega.

o Paviments.

o Generadors de vapor.

o Bombes i compressors.

Es recomanen les conduccions aèries més que les enterrades perquè se’n facilita la

inspecció.

Si estan instal·lades dins d’arquetes amb tapes, cal establir un rigorós programa

d’inspeccions.

Igualment, es recomanen les unions soldades de canonades, amb preferència per les

brides, ja que aquestes acaben tenint fuites tard o d’hora si no se sotmeten a un

manteniment adequat.

Altres punts freqüents de fuita són els segells d’estanquitat de bombes i compressors.

5. Emissions

Prevenir i controlar totes les emissions de l’emmagatzematge, la transferència i la

manipulació que puguin tenir un efecte negatiu significatiu per a l’ambient.

�� Gestió adequada de residus.

�� Tractament d’aigües residuals.


�� Planificació de situacions d’emergència.

�� Procediment en cas de detectar alguna fuita o vessament.

�� Distribució d’absorbents per contenir les fuites o vessaments.

�� Accés àgil i senzill a fulls de dades de seguretat i instruccions de seguretat per al

transport, que inclouen recomanacions en cas de fuita o vessament.

6. Sistemes dedicats

És preferible dedicar un mateix tanc sempre per al mateix producte, i minimitzar els

canvis.

Amb això s’aconsegueix un estalvi d’operacions de neteja i es redueixen les

possibilitats d’errors, confusions, etc.

7. Prevenció d’incidents i d’accidents (greus)

Les empreses han de prendre les mesures necessàries per prevenir i limitar les

conseqüències d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses,

d’acord amb el Reial decret 1254/1999.

En funció de les quantitats, han de tenir una política de prevenció d’accidents greus i

un sistema de gestió de la seguretat per implementar la política esmentada. Segons

els casos, també han d’elaborar un informe de seguretat.

Les empreses que queden fora de l’àmbit d’aplicació del Reial decret esmentat també

poden provocar emissions com a conseqüència d’incidents i d’accidents. Per tant, han

d’adoptar sistemes equivalents, adaptats al mínim nivell de risc, per prevenir i limitar.

8. Procediments operatius i formació

Cal adoptar i mantenir mesures organitzatives adequades i permetre la formació i

l’ensinistrament dels empleats per assolir una operació segura i responsable de la

instal·lació d’emmagatzematge:

�� Formació i sensibilització dels empleats en matèria de protecció de l’ambient.

�� Reducció, reutilització i reciclatge de residus.

�� Minimització de la producció de residus i residus d’envasos.

�� Separació dels residus generats per tipus: perillosos, plàstic, fusta, paper i cartró,

vidre, olis lubricants, bateries, etc.

�� Els residus d’envasos es buiden del tot i queden ben tapats.


�� Els residus especials NO es llencen a la xarxa de clavegueram: olis, pintures,

productes químics.

9. Fuites per corrosió i erosió

La corrosió és una de les principals causes de les avaries d’equips i pot aparèixer tant

internament com externament a qualsevol superfície metàl·lica.

Per prevenir la corrosió cal:

�� Triar materials constructius resistents al producte que cal emmagatzemar.

�� Aplicar mètodes de construcció i d’instal·lació adequats.

�� Prevenir l’entrada d’aigua dins del tanc i, si cal, purgar-la.

�� Gestionar correctament l’aigua de pluja acumulada a les cubetes i drenar-la.

�� Aplicar manteniment preventiu i inspeccions.

�� Afegir inhibidors de corrosió quan sigui d’aplicació o aplicar protecció catòdica a

l’interior.

�� Per a tancs soterrats, a més, adoptar sistemes de protecció catòdica per a

l’exterior, a més d’un recobriment anticorrosiu.

10. Procediments operatius i instrumentació per prevenir sobreeiximents

Cal implementar i mantenir procediments operatius per assegurar que:

�� S’instal·la instrumentació per mesurar nivell alt o pressió alta, amb configuració

d’alarmes i tancament automàtic de vàlvules.

�� S’apliquen instruccions operatives adequades per prevenir el sobreeiximent durant

les operacions d’omplir tancs.

�� Es disposa de suficient capacitat lliure al tanc abans de rebre un nou lot.

L’activació de l’alarma requereix una intervenció manual i procediments d’actuació

apropiats. L’actuació de vàlvules automàtiques ha d’estar integrada en el conjunt del

control del procés per garantir que no es produeixen efectes negatius com a

conseqüència del tancament.

11. Instrumentació i automatització per a la detecció de fuites

Hi ha 4 tècniques bàsiques diferents per detectar fuites:

�� Sistemes barrera per prevenir la fuita.


�� Comprovacions d’inventari.

�� Mètodes d’emissió acústica.

�� Monitoratge de vapors del sòl.

Per a petites instal·lacions cobertes, també s’utilitzen dispositius de detecció com

interruptors de nivell del tipus flotador o sondes capacitives o conductives.

12. Contenció. Protecció del sòl al voltant dels tancs

Per als tancs que contenen líquids que comporten un risc significatiu de contaminació

del sòl o les aigües, convé aplicar un segon nivell de contenció fora de les parets del

mateix tanc:

�� Cubetes al voltant dels dipòsits de paret simple, amb paviment impermeable.

�� Tancs de doble paret.

�� Tancs de doble paret amb control de fuites.

�� Cup-tank: el tanc de paret simple està construït dins d’un altre tanc que l’envolta.

Els paviments impermeables poden ser de diferents materials:

o Formigó.

o Asfalt.

o Recobriment amb resines.

o Membrana flexible: HDPE.

Evidentment, la qualitat triada per a la barrera, la instal·lació i el manteniment o

conservació influeixen en el risc de contaminació del sòl.

Si s’emmagatzemen dissolvents clorats, cal protegir el formigó amb resines fenòliques,

epoxi o equivalents.

L’asfalt no ofereix prou protecció per a fuites de dissolvents o hidrocarburs.

13. Risc d’incendi

En cas d’incendi, les aigües d’extinció contaminades poden ser causa de contaminació

del sòl.

En conseqüència, cal adoptar totes les mesures per prevenir aquest risc.

La instal·lació d’emmagatzematge ha de ser conforme a la reglamentació ATEX.

També s’han d’implantar mesures de protecció:


o Sistemes de refredament amb aigua.

o Murs de separació i protecció.

o Recobriments resistents al foc.

Encara que siguin sistemes contra incendis, convé adoptar precaucions equivalents a

les d’altres sistemes anàlegs en allò que té a veure amb el risc de contaminació del

sòl:

o Les canonades enterrades també estan sotmeses a corrosió i poden deixar

escapar l’escumogen que contenen.

o Un mal disseny o una mala operació poden provocar que la substància

perillosa emmagatzemada surti a través de les conduccions de protecció contra

incendis de l’equip.

S’ha de disposar dels equips de lluita contra incendis que permetin evitar la progressió

del sinistre mentre arriben les brigades contra incendis o els bombers.

Per al cas d’emmagatzematge de substàncies tòxiques, carcinogèniques i altres

substàncies perilloses, cal disposar de capacitat suficient per contenir i emmagatzemar

la totalitat de les aigües d’incendi contaminades.

Els dipòsits d’emmagatzematge han de tenir dispositius de mesura de nivell amb alarma per evitar el sobreeiximent.

Les fuites dels equips s’han de reparar immediatament. El producte vessat acabarà infiltrant-se al terreny.


Guia P8:

Emmagatzematge

de productes químics envasats



PORT DE BARCELONA

QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS D’EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUÍMICS ENVASATS


N. A.

P1 L’activitat disposa d’un sistema de gestió ambiental certificat s/ UNE-EN-ISO 14001 o EMAS.







És convenient que consulteu també la Guia P14: Activitat logística.

1 L’empresa pren les mesures necessàries per prevenir i limitar les conseqüències d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, d’acord amb el Reial decret 1254/1999.

2 Hi ha una persona designada com a responsable del magatzem.

Els empleats han estat informats dels riscos dels productes i reben formació periòdica.

3 L’emmagatzematge de producte envasat es realitza en lloc cobert.

4 Es fan inspeccions freqüents a tot l’emmagatzematge per detectar fuites o vessaments.

Hi ha procediments per al control dels vessaments.

5 Hi ha criteris establerts per a la segregació de substàncies incompatibles.

Hi ha normes per a la separació de productes.

6 El paviment de les àrees d’emmagatzematge és impermeable i resistent als productes.

Les fuites o vessaments i les aigües d’extinció contaminades disposen de dipòsit per ser recollides.

7 S’han avaluat les conseqüències en cas d’incendi i s’han adoptat les mesures per prevenir el risc.



PORT DE BARCELONA

Guia P8: EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUÍMICS ENVASATS

L’emmagatzematge i la manipulació de substàncies perilloses envasades en estat

líquid o sòlid és una activitat força estesa en l’àmbit del port de Barcelona.

L’emmagatzematge pot constituir l’activitat principal de l’empresa o limitar-se a etapes

auxiliars del procés.

Un altre factor que cal tenir en consideració és el temps de residència del producte i

quina és la unitat mínima manipulada: sac, bidó, GRG (IBC), contenidor, etc. El risc és

més petit com més capes de barrera hi ha entre la substància perillosa i el medi.

Es pot consultar també la Guia P14: Activitat logística.

1. Seguretat i gestió del risc

Durant l’emmagatzematge de substàncies perilloses envasades no es produeixen

pèrdues operatives. Únicament s’ha de considerar la pèrdua de contenció per defecte

de l’envàs o per danys durant la manipulació.

Depenent de la categoria de les substàncies emmagatzemades i de les quantitats,

l’activitat podria caure dins de l’àmbit del Reial decret 1254/1999. Les empreses han

de prendre les mesures necessàries per prevenir i limitar les conseqüències

d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.

En funció de les quantitats, han de tenir una política de prevenció d’accidents greus i

un sistema de gestió de la seguretat per implementar la política esmentada. Segons

els casos, també han d’elaborar un informe de seguretat.

Les empreses que queden fora de l’àmbit d’aplicació del Reial decret esmentat també

poden provocar emissions com a conseqüència d’incidents i d’accidents. Per tant, han

d’adoptar sistemes equivalents, adaptats al mínim nivell de risc, per prevenir i limitar.

En tots els casos, convé disposar d’un inventari actualitzat d’existències.


2. Formació i responsabilitat

Cal designar una persona com a responsable del magatzem.

S’ha de donar formació específica als empleats dels procediments d’emergència i

informar-los dels riscos de les matèries emmagatzemades i de les precaucions que cal

prendre respecte de les incompatibilitats d’emmagatzematge en funció de les

característiques de cada producte, tenint presents principalment els aspectes relatius a

la seguretat i la protecció del medi ambient.

Cal adoptar i mantenir mesures organitzatives adequades i permetre la formació i

l’ensinistrament dels empleats per assolir una operació segura i responsable de la

instal·lació d’emmagatzematge:

�� Formació i sensibilització dels empleats en matèria de protecció de l’ambient.

�� Identificació de substàncies i riscos. Etiquetes i plaques.

�� Reducció, reutilització i reciclatge de residus.

�� Minimització de la producció de residus i residus d’envasos.

�� Separació dels residus generats per tipus: perillosos, plàstic, fusta, paper i cartró,

vidre, olis lubricants, bateries, etc.

�� Els residus d’envasos es buiden del tot i queden ben tapats.

�� Els residus especials NO es llencen a la xarxa de clavegueram: olis, pintures,

productes químics.

3. Àrea d’emmagatzematge

Per a l’emmagatzematge de productes químics envasats és preferible un edifici de

magatzem o una àrea exterior coberta. Els envasos restaran protegits de les

inclemències de la climatologia i l’aigua de pluja no podrà entrar en contacte amb el

producte vessat.

S’entén que els contenidors tancats constitueixen una protecció dels envasos de

mercaderies transportades al seu interior, respecte de la intempèrie.

4. Emissions

Prevenir i controlar totes les fuites o vessaments detectats als envasos de

l’emmagatzematge:

�� Inspecció periòdica de totes les àrees de l’emmagatzematge. Registre de les

incidències detectades.


�� Planificació de situacions d’emergència.

�� Procediment en cas de detectar alguna fuita o vessament.

�� Distribució d’absorbents per contenir les fuites o vessaments.

�� Accés àgil i senzill a fulls de dades de seguretat i instruccions de seguretat per al

transport, que inclouen recomanacions en cas de fuita o vessament.

�� Gestió adequada dels residus.

�� Tractament d’aigües residuals.

5. Separació i segregació

El magatzem de producte envasat s’ha de separar d’altres emmagatzematges, fonts

d’ignició o edificis, dintre i fora de l’establiment, adoptant distància suficient o amb

murs resistents al foc.

Cal segregar i separar les substàncies incompatibles.

També convé mantenir separacions entre estibes d’un mateix producte o categoria per

reduir la càrrega de foc en cas d’incendi, fet que en dificulta la progressió i l’extensió i

en facilita l’extinció.

Addicionalment, la separació entre estibes facilita la inspecció per detectar fuites,

vessaments, estibes inestables, etc.

6. Contenció de fuites i d’aigua d’extinció contaminada

Convé instal·lar un dipòsit impermeabilitzat que pugui recollir les fuites o vessaments

dels líquids emmagatzemats, així com les aigües d’extinció d’incendi contaminades.

El paviment del magatzem ha de ser impermeable a les substàncies

emmagatzemades.

Les barreres impermeables poden ser de diferents materials:

o Membrana flexible: HDPE.

o Formigó.

o Asfalt.

o Recobriment amb resines.

La qualitat triada per a la barrera, la instal·lació i el manteniment o conservació

influeixen en el risc de contaminació del sòl.


Si s’emmagatzemen dissolvents clorats cal protegir el formigó amb resines fenòliques,

epoxi o equivalents. Si hi ha substàncies corrosives també cal protecció per al formigó.

L’asfalt no ofereix prou protecció per a fuites de dissolvents o hidrocarburs.

7. Risc d’incendi

Cal adoptar mesures de prevenció contra incendis amb un nivell adequat de protecció.

També s’han d’instal·lar equips de lluita contra el foc que permetin controlar petits

incendis i evitar la progressió mentre arriben les brigades contra incendis o els

bombers.

S’ha d’evitar l’existència de qualsevol font d’ignició i la instal·lació d’emmagatzematge

ha de ser conforme a la reglamentació ATEX, quan hi hagi presència de substàncies

inflamables.

Deixant separació entre estibes es facilita la inspecció per detectar fuites o vessaments.

Les safates recol·lectores de vessaments prevenen la contaminació del sòl.


Guia P9: Emmagatzematge

en dipòsits soterrats


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL PORT DE BARCELONA

QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS D’EMMAGATZEMATGE EN DIPÒSITS SOTERRATS

Per a més detalls respecte a les qüestions següents, adreceu-vos a la guia indicada a la casella de l’esquerra. OK NO N. A.








És convenient que consulteu també les guies P8 i P10.

Les instal·lacions compleixen tots els requisits reglamentaris segons el Reial decret 379/2001, ITC MIE APQ, ADR i Reial decret 551/2006.

Els dipòsits metàl·lics disposen de recobriment adequat contra la corrosió. Els dipòsits disposen de protecció catòdica per prevenir la corrosió.

Existeixen dispositius o sistemes que permeten detectar qualsevol fuita que es produeixi.

Qualsevol fuita que es produeixi pot ser recollida ràpidament i transvasada a lloc segur.

Hi ha dispositius per evitar el sobreeiximent. 1 El dipòsit soterrat és de doble paret. 2 El dipòsit soterrat és de paret senzilla amb cubeta impermeable.

Hi ha sistema de detecció de fuites operatiu.

3 Si el dipòsit soterrat és de paret senzilla, sense cubeta ni sistema de detecció de fuites, se n’ha previst la substitució per un altre de doble paret.

Les instal·lacions se sotmeten a revisions reglamentàries periòdiques per comprovar l’estanquitat.

4 No s’ha evidenciat falta d’estanquitat de cap element de la instal·lació.

El control d’inventari no indica diferències no justificades. Els dipòsits disposen de control de nivell automàtic. S’han instal·lat piezòmetres de control a l’entorn de l’emmagatzematge. S’han instal·lat captadors de vapors a l’entorn de l’emmagatzematge.

S’ha realitzat un estudi de gasos del subsòl a l’entorn de l’emmagatzematge.



PORT DE BARCELONA

Guia P9: EMMAGATZEMATGE EN DIPÒSITS SOTERRATS

Les fuites en tancs enterrats, encara que siguin petites fuites, si es produeixen en un

llarg període de temps, poden arribar a provocar la pèrdua d’una gran quantitat de

producte amb el consegüent risc de contaminació del subsòl i de les aigües

subterrànies.

Els dipòsits soterrats s’utilitzen preferentment per a l’emmagatzematge de

combustibles (gasoil, benzina, fuel) i altres líquids inflamables, sobretot.

Acostumen a ser d’acer al carboni o de resina de polièster reforçada amb fibra de

vidre. En general, no superen els 50 m3 de capacitat.

La instal·lació i l’operació dels tancs soterrats ha d’acomplir el Reial decret 379/2001,

de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics i

les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-

3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7.

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han de dur a terme respectant les

prescripcions de l’Acord europeu sobre transport internacional de mercaderies

perilloses per carretera (ADR) i el Reial decret 551/2006, de 5 de maig, pel qual es

regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera en territori

espanyol.

Els tancs metàl·lics s’han de protegir de la corrosió amb un recobriment de qualitat i

gruix adequat al lloc i les condicions d’instal·lació. També poden emprar-se sistemes

de protecció catòdica. Es tracta d’aplicar tècniques electroquímiques per evitar la

corrosió dels materials metàl·lics. Les més freqüents són els ànodes de sacrifici i el

corrent imprès. Si els dipòsits són de material plàstic no cal protecció contra la

corrosió.

Actualment, tots els tancs enterrats s’han d’instal·lar obligatòriament, de manera que

es pugui detectar una fuita i recollir ràpidament o transvasar a lloc segur tots els

productes que es puguin vessar per defectes en el recipient o en els elements de

càrrega i descàrrega, i han d’incloure algun sistema de detecció de fuites com poden

ser tancs de doble paret amb detecció automàtica o de paret senzilla dins de cubeta

estanc amb tub bus. Aquests dos tipus de tancs enterrats són els obligatoris segons la

reglamentació vigent.


Els dipòsits enterrats més antics acostumen a ser dipòsits de paret senzilla, amb

cubeta o sense, sense cap dispositiu de detecció de fuites. Si hi ha cubeta, no sempre

està garantida l’estanquitat.

Als dipòsits s’han d’instal·lar dispositius per evitar el sobreeiximent i també han de tenir

conducció de venteig.

A més de les fuites del dipòsit originades per corrosió dels materials, també cal

considerar les conduccions d’entrada i de sortida, així com també les arquetes de les

boques d’home dels dipòsits i la resta d’elements que en cas de fuita poden

contaminar el sòl.

Les recomanacions per prevenir la contaminació del sòl són:

1. Dipòsits de doble paret amb detecció automàtica de fuites.

El dispositiu de detecció de fuites controla la pressió del fluid present a la càmera

intersticial entre les dues parets. En altres casos, el dispositiu controla el nivell del

líquid a l’interior de l’espai entre les dues parets. Un tercer sistema de detecció

detecta la presència física del producte fugat, ja sigui en forma de líquid o de

vapor.

Convé seguir les recomanacions del fabricant, instal·lador o empresa de

manteniment en relació amb les comprovacions i les revisions periòdiques. És

obligatori controlar el bon funcionament del dispositiu cada sis mesos. En cas

d’activar-se el senyal i confirmar-se la fuita, s’haurà de reparar o substituir el

dipòsit.

Les obligacions que imposa la reglamentació són les següents:

-Qualsevol emmagatzematge haurà de disposar d’un pla de revisions per

comprovar el bon estat de tots els seus elements i de les instal·lacions de

seguretat.

-Cada sis mesos, com a mínim, s’haurà de comprovar l’absència de fuites o

vessaments i la bona conservació del sistema de detecció.

-Cada any es realitzarà una revisió periòdica incloent-hi els elements següents:

protecció catòdica i continuïtat elèctrica, correcte estat de cubetes, bombes,

drenatges, canonades, recipients, mànegues, venteig, sistemes de protecció

contra incendis i de seguretat, etc.

-Prova d’estanquitat cada cinc anys. Els dipòsits de doble paret amb alarma de

detecció de fuites estaran exempts de la prova d’estanquitat si poden acreditar

que aquests dispositius es verifiquen cada sis mesos.


2. Dipòsits de paret senzilla dins de cubeta impermeable.

La cubeta ha de ser estanca i de material resistent al producte emmagatzemat.

L’alçada de les parets ha d’arribar, com a mínim, al nivell de la boca d’home del

tanc o de la tubuladura més baixa.

Aquests dipòsits han de disposar d’un sistema de control: el tub bus dins la cubeta.

Es recomana que amb freqüència setmanal, com a mínim, el personal de la

instal·lació verifiqui l’absència de producte acumulat al tub bus. En cas contrari i de

confirmar-se la fuita, s’haurà de reparar o substituir el dipòsit.

Altres sistemes inclouen la detecció automàtica de nivell al tub bus.

Les obligacions que imposa la reglamentació són les següents:

Qualsevol emmagatzematge haurà de disposar d’un pla de revisions per


seguretat.

Cada sis mesos, com a mínim, s’haurà de comprovar l’absència de fuites o

vessaments i la bona conservació del sistema de detecció.

Cada any es realitzarà una revisió periòdica incloent-hi els elements següents:




Prova d’estanquitat cada cinc anys.

3. Dipòsits de paret senzilla sense cubeta (o cubeta no estanca).

La reglamentació vigent no permet la instal·lació de dipòsits de paret senzilla

soterrats sense cubeta o amb cubeta que no sigui estanca. Es considera que el

risc de fuita o vessament no està prou controlat i, en conseqüència, la principal

recomanació és la substitució d’aquests dipòsits soterrats per d’altres com els

esmentats als apartats 1 i 2. No obstant això, la majoria dels dipòsits antics

s’havien instal·lat en aquestes condicions i, per tant, es detallen les comprovacions

que imposa la reglamentació vigent per al control dels tancs ja instal·lats:

Qualsevol emmagatzematge haurà de disposar d’un pla de revisions per


seguretat.

Cada sis mesos, com a mínim, s’haurà de comprovar l’absència de fuites o

vessaments i la bona conservació del sistema de detecció, en cas que n’hi hagi.


Cada any es realitzarà una revisió periòdica incloent-hi els elements següents:




Prova d’estanquitat cada cinc anys.

4. Malauradament, la pràctica demostra que els assajos d’estanquitat no són prou

efectius i convé adoptar altres mesures de control complementàries. Malgrat tot

l’anterior, és força freqüent que es produeixin fuites o vessaments que o no són

detectats o als quals no se’ls dóna importància. Per prevenir la contaminació del

sòl o detectar-la abans que progressi, convé adoptar mesures de control:

4.1. Depenent de la quantitat diària de producte transvasat, és convenient realitzar un

balanç periòdic (diari, setmanal, mensual) d’entrades, sortides, consums,

(conciliació d’estocs) per tal de detectar diferències injustificades que podrien ser

indicis de fuites no detectades.

4.2. Instal·lació de control de nivell del tanc. Hi ha sistemes que mesuren el nivell de

manera molt precisa i tenen en compte la temperatura, per calcular-ne l’efecte en

la contracció o dilatació del volum. Això permet detectar variacions de volum no

justificades.

4.3. Instal·lació de piezòmetres de control. Són petits pous de Ø 2-4” que arriben fins

al nivell freàtic. Amb freqüència mensual s’ha de controlar l’absència de fase lliure

acumulada o irisacions en l’aigua. Per a un tanc soterrat es recomana la instal·lació

de dos piezòmetres com a mínim. Per a dos tancs o més cal un mínim de tres

piezòmetres. La situació s’ha de triar de manera acurada i han d’estar instal·lats i

construïts de manera adequada.

4.4. Instal·lació de captadors de vapors. De característiques semblants als

piezòmetres, permeten detectar els vapors dels contaminants presents al subsòl

en l’entorn dels tancs soterrats. Aquesta mesura és una recomanació general per

als tancs soterrats, encara que en l’àmbit del port de Barcelona s’ha de considerar

preferent la instal·lació de piezòmetres, atenent la poca profunditat del nivell freàtic.

4.5. Si hi ha sospites de contaminació del subsòl, pot ser convenient fer un estudi de

gasos del subsòl, que inclogui també les zones pròximes a conduccions

enterrades, boques d’home, conduccions de drenatge i separadors d’aigües

hidrocarburades, si n’hi ha.


Les instal·lacions amb dipòsits o estructures enterrades tenen un risc alt de

contaminació del subsòl, a causa de la dificultat de detecció de fuites o vessaments.

En conseqüència, cal plantejar la necessitat d’instal·lar dispositius de control del medi.

Altres recomanacions generals més detallades es poden consultar a altres guies:

�� Guia P6: Instal·lació de piezòmetres de control

�� Guia P8: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris

�� Guia P10: Proveïment de combustible - estació de servei


Guia P10: Proveïment de combustible -

estació de servei



QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS DE PROVEÏMENT DE COMBUSTIBLE – ESTACIÓ DE SERVEI

Per a més detalls respecte a les qüestions següents, adreceu-vos a la guia indicada a la casella

de l’esquerra. OK NO N. A.

P1 L’activitat disposa d’un sistema de gestió ambiental certificat s/ UNE-EN-ISO

14001 o EMAS. P2 L’activitat disposa d’un pla de prevenció de vessaments.




P6 L’activitat disposa de piezòmetres per controlar la qualitat del sòl. Per a més detalls respecte a les qüestions següents, adreceu-vos a la Guia P10, a l’apartat

indicat a la casella de l’esquerra. 1 Hi ha absorbents en punts propers. Hi ha una persona responsabilitzada de mantenir l’àrea permanentment neta. 2 L’antiguitat de les instal·lacions és inferior a cinc anys.

3 Periòdicament es comparen les quantitats entrades i sortides per detectar diferències no justificades.

4 Les instal·lacions se sotmeten a revisions reglamentàries periòdiques per comprovar l’estanquitat.

5 Les instal·lacions compleixen MIE-IP03, MIE-IP04, ADR i Reial decret 551/2006.

Per a la posada fora de servei de dipòsits soterrats s’han aplicat els procediments de la ITC MIE IP 06.

6 Les purgues d’aigua oliosa del compressor d’aire es gestionen adequadament. Les fuites d’oli lubricant es recullen.

7 Els dipòsits són aeris. 8 Els dipòsits metàl·lics disposen de recobriment adequat contra la corrosió. Els dipòsits disposen de protecció catòdica per prevenir la corrosió. 9 La boca de descàrrega per omplir els dipòsits està desplaçada.

L’àrea de les boques de càrrega disposa de connexió amb la xarxa d’aigües hidrocarburades i paviment impermeable.

L’àrea de les boques de càrrega tenen extintor i cable de posada a terra. 10 S’ha previst el risc de fuita de conduccions, mànegues, sortidor, etc. 11 El paviment és de formigó, impermeable i resistent als hidrocarburs. Les juntes també són estanques i resistents als hidrocarburs. Les esquerdes detectades es reparen d’immediat.

12 El dipòsit soterrat és de doble paret. El dipòsit soterrat és de paret senzilla amb cubeta impermeable. Hi ha sistema de detecció de fuites operatiu.

13 Si el dipòsit soterrat és de paret senzilla, sense cubeta ni sistema de detecció de fuites, se n’ha previst la substitució per un altre de doble paret.

Els dipòsits disposen de vàlvula de sobreeiximent. Els dipòsits disposen de conducció de venteig.

14 Les instal·lacions compleixen tots els requisits reglamentaris. Tots els dipòsits passen les revisions i els controls periòdics reglamentaris.


Tots els dipòsits passen les inspeccions periòdiques reglamentàries. Els dispositius de detecció de fuites són verificats cada sis mesos. Setmanalment es comprova l’absència d’hidrocarbur al tub bus.

Es comprova cada tres mesos el funcionament correcte del sistema de protecció catòdica.

No s’ha evidenciat falta d’estanquitat de cap element de la instal·lació. El control d’inventari no indica diferències no justificades. Els dipòsits disposen de control de nivell automàtic. S’han instal·lat piezòmetres de control a l’entorn de l’emmagatzematge. S’han instal·lat captadors de vapors a l’entorn de l’emmagatzematge. S’ha realitzat un estudi de gasos del subsòl a l’entorn de l’emmagatzematge.



PORT DE BARCELONA

Guia P10: PROVEÏMENT DE COMBUSTIBLE – ESTACIÓ DE SERVEI

En l’àmbit del port de Barcelona hi ha un nombre important d’activitats que inclouen el

proveïment de combustibles i carburants per a vehicles de motor i vaixells. Amb les

lògiques diferències quant a consum o capacitat d’emmagatzematge, gairebé és

l’operació més estesa.

Aquesta activitat pot constituir el nucli principal de l’activitat, com seria el cas de les

estacions de servei, o ser una operació auxiliar d’una altra activitat principal. Aquest

seria el cas del proveïment de carburant per a carretons elevadors o altra maquinària.

Per prevenir la contaminació del sòl cal incidir en dos aspectes principals:

�� Els procediments.

�� Les instal·lacions.

1. L’operació d’omplir el dipòsit de carburant d’un vehicle de motor o d’un petit vaixell

és una operació manual i rutinària. La majoria de les persones l’ha efectuat

centenars de vegades i aquesta circumstància fa que es prenguin l’operació amb

un excés de confiança. En general, no hi ha percepció del risc de vessament i

l’atenció durant l’operació resta disminuïda o adreçada cap a altres punts o

pensaments. Quan aquesta operació es realitza en l’àmbit laboral encara es fa

amb menys cura. Cal sensibilitzar els empleats que porten a terme aquesta

operació, disposar d’absorbents en punts propers i senyalitzats i designar un

responsable de zona, que l’ha de mantenir permanentment neta.

2. L’antiguitat de les instal·lacions emprades és un factor que augmenta el risc de

contaminació del sòl, per la possibilitat de reiteració de petites fuites o vessaments,

a part del deteriorament dels equips i els elements.

3. El risc de contaminació del sòl augmenta amb la quantitat de producte: grans

volums de combustible transferits o emmagatzemats comporten més risc.

4. Aquest risc disminueix si les instal·lacions se sotmeten a manteniment preventiu,

revisions periòdiques i control d’inventari.

5. Les instal·lacions han d’acomplir les ITC MIE-IP03 «Instal·lacions petrolíferes per a

ús propi» i ITC MIE-IP04 «Instal·lacions fixes per a distribució al detall de

carburants i combustibles petrolífers en instal·lacions de venda al públic». Per a la

posada fora de servei de dipòsits soterrats, s’han d’aplicar els procediments


previstos a la ITC MIE-IP06 «Procediment per deixar fora de servei els tancs

d’emmagatzematge de productes petrolífers líquids». Les operacions de càrrega i

descàrrega s’han de dur a terme respectant les prescripcions de l’Acord europeu

sobre transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) i el

Reial decret 551/2006, de 5 de maig, pel qual es regulen les operacions de

transport de mercaderies perilloses per carretera en territori espanyol.

6. Si es disposa de compressor d’aire, les purgues d’aigua oliosa s’han de recollir i

tractar de manera adequada. Si hi ha fuites d’oli lubricant, s’han de recollir amb

safates recol·lectores o amb absorbents.

7. Si els dipòsits són aeris, la inspecció es veu facilitada. Si són enterrats, calen

mètodes més complexos que no estan a l’abast de tothom. Per motius de

seguretat, per a grans consums s’utilitzen preferentment els dipòsits soterrats.

8. Els tancs metàl·lics s’han de protegir de la corrosió amb un recobriment de qualitat

i gruix adequat al lloc i les condicions d’instal·lació. També poden emprar-se

sistemes de protecció catòdica. Es tracta d’aplicar tècniques electroquímiques per

evitar la corrosió dels materials metàl·lics. Les més freqüents són els ànodes de

sacrifici i el corrent imprès. Si els dipòsits són de material plàstic (polietilè d’alta

densitat o resina de polièster reforçada amb fibra de vidre) no cal protecció contra

la corrosió.

9. La descàrrega de combustible als dipòsits és preferible amb boques de descàrrega

desplaçades abans que directament sobre la boca del tanc. Les operacions de

buidat dels dipòsits del camió cisterna als tancs de l’estació de servei són

operacions amb risc i poden produir-se vessaments que podrien infiltrar-se en el

terreny. Per evitar la dispersió d’aquest risc i concentrar les mesures preventives,

es prefereix reunir en un únic punt totes les boques de descàrrega, i dotar-lo de

paviment impermeable i de connexió amb les conduccions d’aigües

hidrocarburades, a més d’extintors i cable de posada a terra.

10. A més de les fuites del dipòsit originades per trencament o corrosió dels materials,

també cal considerar les conduccions d’entrada i de sortida, les arquetes o les

boques d’home dels dipòsits; anàlogament, els canals de drenatge i el separador

d’aigües hidrocarburades. A més de les fuites de tancs, també cal considerar el

sobreeiximent, el trencament o la mala connexió de mànega, fuites al sortidor,

11. El paviment de la pista i la zona de descàrrega ha de ser impermeable, amb juntes

estanques i resistent als hidrocarburs. Quant a la prevenció, es recomana l’ús del

formigó. Qualsevol fissura o esquerda ha de ser immediatament reparada. Les


juntes del paviment hauran de ser segellades amb materials impermeables,

resistents i igualment inalterables als hidrocarburs.

12. Els tipus de tancs enterrats obligatoris segons la legislació vigent són els de doble

paret (amb detecció automàtica de fuites) o paret senzilla amb cubeta estanca

(amb tub bus per a detecció de fuites). Quant a la prevenció, es recomana l’ús de

tancs de doble paret.

13. Els dipòsits enterrats més antics acostumen a ser dipòsits de paret senzilla sense

cubeta o cubeta no estanca, sense cap dispositiu de detecció de fuites i són els

que suposen més risc de fuita. Es recomana la substitució d’aquests tancs per

d’altres de doble paret o bé l’aplicació interna de revestiments o productes

protectors per prevenir la corrosió.

14. Tots els dipòsits han de disposar de vàlvula de sobreeiximent i conducció de

venteig.

15. Segons els diferents tipus de tancs, per prevenir la contaminació del sòl cal

considerar diferents aspectes que cal incloure en els programes de seguiment i

control:

15.A. Mesures obligatòries per reglamentació

15.A.1. Dipòsits de doble paret amb detecció automàtica de fuites:

El dispositiu de detecció de fuites controla la pressió del fluid present a la

càmera intersticial entre les dues parets. En altres casos, el dispositiu controla

el nivell del líquid a l’interior de l’espai entre les dues parets. Un tercer sistema

de detecció detecta la presència física del producte fugat, ja sigui en forma de

líquid o de vapor.

Convé seguir les recomanacions del fabricant, instal·lador o empresa de

manteniment en relació amb les comprovacions i les revisions periòdiques. Es

recomana controlar el bon funcionament del dispositiu cada sis mesos. En cas

d’activar-se el senyal i confirmar-se la fuita, s’haurà de reparar o substituir el

dipòsit.

Assaig d’estanquitat de canonades cada cinc anys.

S’ha de comprovar cada tres mesos el funcionament del sistema de protecció

catòdica. En funció de la capacitat del tanc, a més, cal certificar el correcte

funcionament amb periodicitat d’entre un i cinc anys.


Inspecció periòdica cada deu anys per comprovar que s’han dut a terme totes

les revisions, les proves i les verificacions reglamentàries abans esmentades.

15.A.2. Dipòsits de paret senzilla dins de cubeta impermeable:

La cubeta ha de ser estanca i de material resistent al producte emmagatzemat.

L’alçada de les parets ha d’arribar, com a mínim, al nivell de la boca d’home del

tanc o de la tubuladura més baixa.

Aquests dipòsits han de disposar d’un sistema de control: el tub bus dins la

cubeta. Amb freqüència setmanal com a mínim, el personal de la instal·lació ha

de verificar l’absència de producte acumulat al tub bus. En cas contrari i de

confirmar-se la fuita, s’haurà de reparar o substituir el dipòsit.

Altres sistemes inclouen la detecció automàtica de nivell al tub bus.

Assaig d’estanquitat de canonades cada cinc anys.






15.A.3. Dipòsits de paret senzilla sense cubeta (o cubeta no estanca):

La reglamentació vigent no permet la instal·lació de dipòsits de paret senzilla

soterrats sense cubeta o amb cubeta que no sigui estanca. És evident que el

risc de fuita o vessament no està prou controlat i, en conseqüència, la principal

recomanació és la substitució d’aquests dipòsits soterrats per d’altres com els

esmentats als apartats 15.A.1 i 15.A.2. No obstant això, la majoria dels dipòsits

antics s’havien instal·lat en aquestes condicions i, per tant, es detallen les

comprovacions que imposa la reglamentació vigent per al control dels tancs ja

instal·lats:

Revisió de tots els equips: bombes, canonades, cubetes, drenatges, etc.

Assaig d’estanquitat anualment. Pot fer-se amb producte al dipòsit i la

instal·lació en servei.

Assaig d’estanquitat cada cinc anys, amb el tanc buit, net i desgasat, després

d’inspecció visual de la superfície interior i mesura de gruixos de paret.


Canonades: assaig d’estanquitat cada cinc anys.

L’assaig d’estanquitat ha de garantir la detecció de fuites de 100 ml/h.






Interessa remarcar que, malauradament, la pràctica demostra que els assajos

d’estanquitat no són prou efectius i convé adoptar altres mesures de control

complementàries.

Malgrat tot l’anterior, és força freqüent que es produeixin fuites o vessaments que

o no són detectats o als quals no se’ls dóna importància. Per prevenir la

contaminació del sòl o detectar-la abans que progressi, convé adoptar mesures

de control:

15.B. Mesures preventives recomanades, no obligatòries per reglamentació

15.B.1. Depenent de la quantitat diària de producte transvasat, és convenient

fer un balanç periòdic (diari, setmanal, mensual) d’entrades, sortides, consums,

(conciliació d’estocs) per tal de detectar diferències injustificades que podrien

ser indicis de fuites no detectades.

15.B.2. Instal·lació de control de nivell del tanc. Hi ha sistemes que mesuren el

nivell de manera molt precisa i tenen en compte la temperatura, per calcular-ne

l’efecte en la contracció o dilatació del volum. Això permet detectar variacions

de volum no justificades.

15.B.3. Instal·lació de dispositius de control en el mateix medi:

Les instal·lacions amb dipòsits o estructures enterrades tenen un risc alt de

contaminació del subsòl, a causa de la dificultat de detecció de fuites o

vessaments. En conseqüència, cal plantejar la necessitat d’instal·lar dispositius

de control del medi.

Cal destacar que l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat un document que

dóna pautes pel que fa al disseny i la implementació de la instal·lació de

dispositius de control del medi.

a) Instal·lació de piezòmetres de control. Són petits pous de Ø 2-4” que arriben

fins al nivell freàtic. Cada mes s’ha de controlar l’absència de fase lliure


acumulada o irisacions en l’aigua. Per a un tanc soterrat es recomana la

instal·lació de dos piezòmetres com a mínim en l’estació de servei. Per a dos

tancs o més cal un mínim de tres piezòmetres. La situació s’ha de triar de

manera acurada i han d’estar instal·lats i construïts de manera adequada.

b) Instal·lació de captadors de vapors. De característiques semblants als

piezòmetres, permeten detectar els vapors dels contaminants presents al

subsòl en l’entorn dels tancs soterrats. Aquesta mesura és una recomanació

general per als tancs soterrats, encara que en l’àmbit del port de Barcelona

s’ha de considerar preferent la instal·lació de piezòmetres, atenent la poca

profunditat del nivell freàtic.

c) Si hi ha sospites de contaminació del subsòl, pot ser convenient dur a terme

un estudi de gasos del subsòl, que inclogui també les zones pròximes a

conduccions enterrades, boques d’home, conduccions de drenatge i

separadors d’aigües hidrocarburades, si n’hi ha.

Es poden consultar altres recomanacions generals més detallades a altres guies:

�� Guia P6: Instal·lació de piezòmetres de control




Guia P11: Refinament d’oli vegetal

i processos químics



QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS DE REFINAMENT D’OLI VEGETAL I PROCESSOS QUÍMICS


N. A.








És convenient que consulteu també les guies P7, P8 i P9.

1 Les instal·lacions amb risc de contaminació del sòl estan sotmeses a manteniment preventiu.

2 Reactors, dipòsits i tancs disposen de cubeta per recollir possibles vessaments.

3 Bidons i contenidors es manipulen seguint les recomanacions del fabricant.

4 No s’utilitzen els envasos deformats o malmesos.

5 Totes les operacions de càrrega, descàrrega i transferència disposen de procediments operatius.

6 Abans de manipular qualsevol substància es verifiquen les recomanacions de l’etiqueta.

7 Dipòsits i tancs de gran capacitat disposen de dispositius d’alarma de nivell màxim.

8 Les alarmes no es poden desconnectar i els punts de consigna no es poden alterar.

9 Els equips fora de servei o amb fuites s’aïllen. 10 Bombes i vàlvules disposen de sistemes d’estanquitat garantida. 11 Tots els vessaments o fuites detectats són enregistrats.

12 Les vàlvules de seguretat inclouen sistemes per evitar contaminació per fuita.

13 Bidons i contenidors s’emmagatzemen de manera que les fuites o corrosió es puguin detectar.

14 Es controlen dipòsits i reactors mentre s’omplen per evitar sobreeiximents.

15 Les estibes d’envasos són estables. No se superen els tres nivells d’estiba.

16 Es disposa de tots els FDS dels productes manipulats.

17 Els productes perillosos s’emmagatzemen en espais protegits de la intempèrie.

18 Els productes perillosos s’emmagatzemen sobre paviment de formigó (protegit amb resina epoxi, si cal).


19 Hi ha xarxa de drenatge per recollir qualsevol vessament de l’establiment, conduïda a dipòsit de recollida.

La capacitat del dipòsit és suficient per a totes les aigües d’incendi contaminades.

20 Els envasos no obstaculitzen els accessos.

21 Les substàncies químiques incompatibles s’emmagatzemen mantenint separacions de seguretat.

22 Els envasos es buiden completament i es tapen abans d’enviar-los al gestor autoritzat.

23 Les noves instal·lacions es projecten tenint en compte l’experiència prèvia de vessaments i fuites.



PORT DE BARCELONA

Guia P11: REFINAMENT D’OLI VEGETAL I PROCESSOS QUÍMICS

Les activitats de refinament d’oli vegetal presents al port de Barcelona realitzen

operacions d’extracció amb hexà, reaccions i tractaments amb hidròxid de sodi, àcid

fosfòric, àcid sulfúric, destil·lacions de recuperació d’hexà, etc. Emmagatzemen

productes químics en dipòsits aeris, soterrats i envasats.

En conseqüència, també poden seguir les recomanacions detallades a les guies

següents:


�� Guia P8: Emmagatzematge de productes químics envasats


Les recomanacions incloses en aquesta guia són d’aplicació per a qualsevol activitat

que inclogui algun procés de transformació química entre les seves operacions.

Els vessaments que en general es produeixen amb més freqüència a la indústria

química esdevenen a causa de l’ús, la manipulació i el transport de les matèries

primeres, dels productes intermedis i finals i dels residus, propis del procés productiu.

Per tant, tot l’esforç s’ha d’orientar per mantenir la contenció de les substàncies

perilloses.

Tenint en compte que les pèrdues de producte constitueixen una despesa econòmica

i, sovint, són difícils de netejar i recuperar, a més de suposar un risc potencial per a la

salut i el medi ambient, cal tenir present els aspectes següents:

1. Disposar d’un manteniment preventiu de les instal·lacions eficient, especialment

dels dipòsits, els tancs, els reactors, els mescladors, les conduccions, etc.

2. Protegir la base de la zona de reactors, dipòsits i tancs de procés amb una cubeta

o recobriment epoxi. En cas de produir-se el vessament, poder retenir, com a

mínim, la capacitat del dipòsit o tanc més gran.

3. Emprar i manipular els bidons i els contenidors únicament segons l’ús previst i

seguint les recomanacions del fabricant.

4. Conservar la integritat física de tots els recipients i els contenidors. Refusar els

deformats o malmesos.

5. Aplicar procediments operatius per a totes les operacions de càrrega, descàrrega i

transferència.


6. Verificar l’etiquetatge de tota substància abans de manipular-la i remetre’s a la

informació addicional d’ús, seguretat, actuació en cas d’emergència, etc.

7. Instal·lar alarmes de nivell màxim als tancs o dipòsits de gran capacitat. Cal

comprovar periòdicament i durant les operacions de transferència l’estat de les

alarmes i els nivells.

8. Instruir els operaris per evitar la desconnexió de les alarmes o alterar els punts de

consigna sense autorització prèvia.

9. Aïllar l’equip o les línies de procés que tinguin fuites o que es trobin fora de servei.

10. Emprar sistemes d’estanquitat fiables i garantits per a bombes i vàlvules.

11. Documentar tots els vessaments produïts: el registre al llarg del temps és una

mesura per detectar i corregir possibles defectes en algun punt del procés.

12. Instal·lar un sistema de vàlvules de seguretat que inclogui sistemes de tancament

per tal d’evitar fuites i contaminació per vessament.

13. Emmagatzemar els contenidors i els bidons de manera que se’n faciliti la revisió i

permeti verificar la presència de corrosió o fuites. A tall d’exemple, els bidons i

altres recipients poden separar-se del terra mitjançant palets o plataformes. Convé

deixar passadissos entre estibes per facilitar-ne la inspecció.

14. Controlar l’escuma produïda a la superfície dels dipòsits o reactors, atès que

durant les operacions d’introducció de matèries pot augmentar ràpidament el nivell

i produir-se un sobreeiximent del producte.

15. Apilar els contenidors formant estibes estables i que no es puguin malmetre. No és

convenient apilar per sobre de tres nivells i sempre cal assegurar-se que el

paviment és llis, ferm, horitzontal (amb el mínim pendent per al drenatge) i gens

lliscant.

16. Disposar i actualitzar els fulls de dades de seguretat per tal d’assegurar la correcta

manipulació en cas de produir-se vessaments.

17. Emmagatzemar i aïllar els productes perillosos en àrees específiques a recer de

trànsit, sol directe, humitat, temperatures extremes o pluja per evitar fuites

provocades per aquests factors. Mantenir sempre lliure i neta la superfície de

transport d’aquests materials.

18. El paviment ha de ser de formigó i en certs casos caldrà protecció addicional amb

resines epoxi o equivalents.


19. En previsió de possibles vessaments, cal una xarxa de drenatge conduïda a un lloc

segur i amb capacitat suficient per recollir el màxim volum previsible de fuita o les

aigües d’extinció d’incendi contaminades.

20. Mantenir els passadissos lliures d’obstacles. No apilar els contenidors al voltant de

les instal·lacions ni obstaculitzant l’accés. Cal habilitar zones pròximes i segures

per dipositar aquests contenidors i aproximar-los quan sigui estrictament necessari

(per exemple, durant l’addició d’un reactiu).

21. Mantenir distàncies de seguretat entre substàncies químiques diferents i

incompatibles per evitar contaminacions o reaccions fora de control.

22. Buidar completament i tapar els recipients abans d’enviar-los al gestor autoritzat.

23. Considerar les anteriors recomanacions a l’hora de projectar futures instal·lacions

per prevenir vessaments i fuites.


Guia P12: Gestió de residus


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL PORT DE BARCELONA QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS DE GESTIÓ DE RESIDUS


N. A.








És convenient que consulteu també la Guia P7: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris.

1 L’activitat disposa de totes les autoritzacions que imposa la reglamentació.

Es compleixen tots els preceptes de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental i del seu Reglament.

Es compleix tota la normativa de gestió de residus. 2 La gestió ambiental és perfecta i no hi ha possibilitats de millorar-la.

Es comuniquen a l’Administració tots els detalls de les activitats realitzades.

La qualificació del personal és la idònia. 3 El coneixement que es té dels residus rebuts és complet i adequat. Es manté una relació estreta amb els productors de residus i els clients.

S’analitza la producció de residus al seu origen d’acord amb la via de gestió prevista.

Es coneixen perfectament tots els residus rebuts. S’apliquen procediments d’acceptació prèvia dels residus.

S’aplica un procediment d’acceptació per a qualsevol entrada de residus.

S’apliquen procediments de presa de mostra de residus. Es disposa d’una instal·lació específica per a la recepció de residus. 4 Els sistemes de gestió de l’explotació són immillorables i perfectes.

Es disposa d’un manual d’explotació que preveu els sistemes de gestió, procediments, etc. de l’activitat.

Hi ha traçabilitat en el tractament dels residus. Per a la mescla i la combinació de residus hi ha normes establertes. Es disposa de procediments per a la segregació i la compatibilitat. Es controla l’eficàcia del tractament dels residus. Existeix un pla de gestió d’accidents. Es registren tots els incidents produïts a la planta. Hi ha previsions establertes per al tancament de les instal·lacions.

5 L’impacte sobre l’entorn de l’emmagatzematge i la manipulació dels residus és nul.

S’han adoptat tècniques genèriques d’emmagatzematge.


Qualsevol residu està inclòs en algun sistema de contenció. Totes les conduccions de la planta estan identificades.

S’evita l’acumulació innecessària de residus i les quantitats emmagatzemades es mantenen en el nivell mínim operatiu.

Es practiquen tècniques genèriques de manipulació dels residus. Se segueixen tècniques d’agrupació i mescla dels residus envasats. Existeixen criteris per a la segregació de residus a l’emmagatzematge. S’han adoptat tècniques per a la manipulació de residus en contenidors. 6 S’han adoptat totes les mesures per prevenir la contaminació del sòl. Totes les zones operatives estan pavimentades. El paviment és impermeable i disposa de drenatge. No hi ha cap instal·lació ni equip soterrat.

7 Es tracten totes les aigües residuals amb resultats plenament satisfactoris.

S’han adoptat totes les accions per reduir l’ús i la contaminació de l’aigua.

Es controla la qualitat dels efluents per garantir que no se superen els límits d’abocament.

No s’aboca cap efluent sense tractament previ.

Els sistemes col·lectors d’aigües residuals són independents dels de les aigües de pluja netes.

Es disposa de capacitat de retenció suficient per a aigües d’extinció d’incendi contaminades o les dels primers 20 minuts de pluja que s’hagin pogut contaminar.

Se segreguen les diferents aigües residuals generades en funció de les característiques i el tractament.

Totes les zones de tractament i emmagatzematge de reactius tenen paviment impermeable.

Existeix manteniment preventiu dels equips i les instal·lacions, amb especial atenció a basses i conduccions enterrades.

Les aigües de pluja i les aigües residuals tractades es reutilitzen. El sistema de gestió d’efluents s’inspecciona diàriament amb registre.

Tots els principals components perillosos dels efluents tractats estan plenament identificats.

S’han adoptat tècniques de tractament adequades per a cada tipus d’aigua residual generada.

Les tècniques de reducció de la contaminació de les aigües residuals i el seu control són de fiabilitat absoluta i completa.

Han estat determinats els principals components de les aigües residuals tractades.

Els nivells d’emissió autoritzats es respecten plenament. 8 La gestió dels residus generats per l’activitat està plenament optimitzada. Existeix un pla de gestió dels residus generats. S’utilitzen envasos reutilitzables. Es reutilitzen els bidons. Es porta un inventari dels residus emmagatzemats a la planta. S’ha avaluat la possibilitat de la reutilització dels residus.



PORT DE BARCELONA

Guia P12: GESTIÓ DE RESIDUS

La gestió de residus inclou activitats generals ja previstes en altres parts d’aquesta

guia, com per exemple l’emmagatzematge de líquids en tancs que podeu consultar a

la Guia P7: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris.

Cal consultar les recomanacions detallades per a aquelles activitats i traslladar-les a

l’activitat de gestió de residus amb les adaptacions adients i estenent el concepte de

tanc també als dipòsits i els reactors emprats per al procés i el tractament dels residus.

Les recomanacions detallades a continuació ja són específiques de l’activitat de gestió

de residus.

1. Reglamentació

La gestió de residus és una activitat que ha de ser autoritzada per l’Agència de

Residus de Catalunya (ARC). La normativa que regula aquesta activitat és la següent:

1. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. 2. Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament

de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.

3. Llei 13/2001, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

4. Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos.

5. Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial decret 833/1988, de 20 de juliol.

6. Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. 7. Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus. 8. Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al

desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

9. Ordre de 17 d’octubre de 1984, sobre el contingut dels models de documents i procediments a utilitzar per diverses tramitacions de la Llei 6/1983, de 7 d’abril.

10. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus. 11. Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. 12. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. 13. Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual

s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. 14. Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de

valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (LER). 15. Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de

residus.


2. Gestió ambiental

�� La gestió de residus perillosos és una activitat que comporta un alt risc de

contaminació del sòl. Per prevenir aquest risc és molt important comunicar a l’ARC

els detalls complets de les activitats realitzades a la planta, de manera que es

permeti una bona comprensió dels processos aplicats:

o Descripció de mètodes de tractament i procediments.

o Diagrames de canonades i d’instrumentació de la instal·lació.

o Esquemes dels principals equips amb rellevància ambiental i diagrames de flux

del procés.

o Detalls de les reaccions químiques implicades i els corresponents balanços

energètics, cinètica de reacció, etc.

o Inventari d’equips i paràmetres de disseny importants.

o Detalls dels tipus de residus implicats en cada procés.

o Filosofia del sistema de control i com incorpora la informació del control

mediambiental.

o Prescripcions del sistema de venteig normal i d’emergència.

o Procediments d’operació i manteniment.

o Detalls de la protecció addicional en condicions d’operació anormals.

�� Tenint en compte els tipus de productes, els processos i els riscos, cal disposar de

personal qualificat que comprengui la responsabilitat de la seva tasca i sàpiga com

actuar davant dels imprevistos.

3. Conèixer millor el tipus de residus rebuts

�� Mantenir una relació estreta amb els productors de residus i els clients per intentar

que al centre on es generin els residus s’implantin mesures per produir la qualitat

requerida necessària perquè el procés de tractament es pugui dur a terme.

�� Analitzar la producció dels residus al seu origen d’acord amb la via de gestió

prevista.

�� Saber concretament quins residus rep la instal·lació. Aquest coneixement ha

d’incloure l’origen del residu, el tipus, el tractament que rebrà, el residu que

generarà, el seu destí, el procediment i els riscos de tot el cicle.

�� Aplicar un procediment d’acceptació prèvia que inclogui com a mínim els aspectes

següents:

o Assajos en relació amb el tractament previst.

o Garantir que es disposa de tota la informació necessària respecte del procés

que genera el residu incloent-hi la variabilitat.


o Sistema per analitzar una mostra representativa del residu.

o Si la mostra prové d’un intermediari, cal garantir que es disposa igualment de

tota la informació necessària.

o Disposar de la codificació del residu segons la LER.

o La selecció del tractament que caldrà aplicar al residu quan es rebi a la

instal·lació es basarà en tres principis bàsics: fer una adequada caracterització

del residu, garantir que el residu és conforme per al tractament proposat i

assegurar un control operatiu durant el procés.

�� Cal aplicar un procediment d’acceptació que inclogui els punts següents:

o Acceptació només quan s’hagi definit clarament un mètode de tractament,

capacitat d’emmagatzematge disponible, capacitat de tractament i una via de

gestió determinada per al residu generat en el tractament.

o Gestió de previsió d’entrades.

o Criteris definits per refusar residus i registrar totes les no-conformitats.

o Identificació del límit màxim de la capacitat d’emmagatzematge de residus de la

instal·lació.

o Inspecció visual de les entrades de residus per verificar la concordança amb la

descripció realitzada durant la preacceptació.

�� Aplicar procediments de presa de mostres adaptats al coneixement previ del

residu, als diferents tipus d’envasos o contenidors dels residus, estat, registre,

traçabilitat, anàlisi que cal practicar, etc.

�� Disposar d’una instal·lació específica per a la recepció de residus que cobreixi els

aspectes següents:

o Laboratori a la mateixa planta, suficientment dotat per realitzar les anàlisis amb

la rapidesa requerida i amb un sistema d’assegurament de la qualitat.

o Àrea d’emmagatzematge o procediments escrits per als residus pendents de ser

declarats conformes i acceptats. Trasllat a l’àrea d’emmagatzematge de

productes conformes només després de l’efectiva acceptació.

o Marcar en un plànol de la planta les àrees de descàrrega, inspecció, mostreig i

emmagatzematge.

o Procediment definit per als residus que no compleixin els criteris d’acceptació.

o Garantir que qualsevol fuita o vessament restarà confinada.

o Identificació amb etiqueta de tots els envasos de residus.


4. Sistemes de gestió

Disposar d’un manual d’explotació que prevegi els sistemes de gestió, els

procediments, etc. de l’activitat:

�� Traçabilitat en el tractament de residus: base de dades i registres de totes les

etapes (preacceptació, acceptació, emmagatzematge, tractament, sortida).

�� Normes establertes de mescla i combinació de residus, evitant reaccions perilloses

i tractant les substàncies perilloses en comptes de diluir la concentració.

�� Procediments de segregació i compatibilitat, registrant les dades dels assajos que

provoquin augment de temperatura, generació de gasos, increment de pressió,

canvi de viscositat, separació o precipitació de sòlids. Emmagatzematge separat

de residus amb característiques químiques incompatibles: comburents

d’inflamables, àcids de cianurs, etc.

�� Convé disposar d’indicadors per mesurar l’eficàcia del tractament de residus, per

exemple: el percentatge d’eliminació o neutralització de les substàncies perilloses.

�� Cal adoptar mesures per prevenir accidents que puguin tenir conseqüències

negatives per a l’entorn amb la implantació d’un pla d’emergència que prevegi:

o Identificació dels riscos per al medi ambient: tipus de residus, sobreeiximent de

recipients, avaries d’equips, fuites de cubetes, embussament de drenatges,

aigües d’extinció d’incendi contaminades, reaccions fora de control, inundacions.

o Avaluació dels riscos (perill x probabilitat) d’accident i les seves conseqüències.

�� És important registrar qualsevol mena d’incident produït a la planta, que podria

haver tingut conseqüències negatives per a l’ambient. L’anàlisi dels tipus i les

freqüències dels incidents permet detectar punts febles i adreçar els esforços per

optimitzar-ne la gestió.

�� Previsions per al tancament de les instal·lacions:

o Inventari de recipients i canonades soterrades.

o Buidat, neteja i inertització de canonades i recipients.

o Inventari de residus, reactius i altres materials perillosos.

o Control periòdic de l’estat ambiental del sòl i previsió d’assajos necessaris per

certificar l’estat dels terrenys.

o Mètodes de desmantellament d’edificis, estructures i altres elements de la

planta.

5. Emmagatzematge i manipulació

�� Tècniques genèriques d’emmagatzematge:

o Situant les àrees d’emmagatzematge de manera que es redueixi la manipulació

dels residus.


o Garantint que es retindrà qualsevol fuita o vessament i que no es barrejaran

residus incompatibles.

o Amb àrees d’emmagatzematge segregades per als residus incompatibles.

o Instal·lant vàlvules que permetin seccionar i aïllar qualsevol recipient i les seves

conduccions.

o Prevenint i controlant la formació d’escumes, incrustacions, llots.

o Equipant els tancs i els recipients amb dispositius de mesura de nivell i alarmes

de sobreeiximent.

o Emmagatzemant els líquids inflamables en atmosfera inerta.

�� Sistemes de contenció de doble paret, cubeta, etc. impermeables i resistents als

líquids emmagatzemats.

�� Identificació de canonades i recipients, amb indicació de la capacitat màxima,

producte, direcció de flux, mantenint registres de construcció, manteniment,

resultats d’inspeccions.

�� Cal evitar l’acumulació dels residus. Abans de l’acceptació ja s’ha d’haver previst el

tractament i la sortida. En cas de no-conformitat en l’entrada, s’ha de comunicar a

l’ARC i retornar el residu al productor. L’acumulació de residus sense tractar deriva

en envelliment dels envasos i les fuites.

�� Tècniques genèriques de manipulació:

o Adoptant sistemes i procediments que assegurin que els transvasaments de

residus es fan de manera segura.

o Amb sistemes que impedeixin els errors en la càrrega i la descàrrega dels

residus de les instal·lacions.

o Posant personal qualificat al front de les activitats de manipulació amb més risc.

o Assegurant que no s’empren vàlvules, mànegues o connectors danyats.

o Comprovant que la barreja de diferents lots de residus només es duu a terme

després dels corresponents assajos de compatibilitat.

�� Tècniques d’agrupació-mescla de residus envasats. Si la presa de mostres i anàlisi

no s’ha fet del 100% del lot, hi ha risc de presència d’algun envàs amb contingut

diferent dels altres i potser incompatible.

�� Guia de segregació de residus per al seu emmagatzematge, incloent-hi criteris en

funció de les incompatibilitats químiques.

�� Tècniques per a la manipulació de residus en contenidors: emmagatzematge,

presa de mostres i transvasament sota cobert, amb atenció especial per a

substàncies especialment sensibles a les condicions ambientals, com ara calor,

llum solar, aigua, etc.


6. Contaminació del sòl

�� Pavimentar i mantenir en bon estat el paviment de les zones operatives, evitant les

fuites o els vessaments.

�� Utilitzar un paviment impermeable i amb drenatge. En funció de les substàncies

manipulades, pot ser necessari l’ús de resines especials, acer inoxidable, làmina

de polietilè, rajoles de gres antiàcid, etc. També cal atenció especial sobre el punt

de destí de les conduccions de drenatge.

�� Minimitzar les instal·lacions i els equips subterranis de la planta. En cas de fuita, la

detecció es veu dificultada si el recipient no és de doble paret o amb cubeta i tub

bus. Consulteu la Guia P9.

7. Gestió de les aigües residuals

�� Reduir l’ús i la contaminació de l’aigua:

o Impermeabilitzant el terra de la planta i amb sistemes de retenció.

o Inspecció periòdica de tancs i canonades, sobretot les enterrades.

o Sistemes separatius d’aigües segons la càrrega contaminant: de teulades, de

vials, d’àrees de procés, etc.

o Amb bassa col·lectora per a emergències o catàstrofes.

o Auditories de consum d’aigua amb l’objectiu de reduir el consum i prevenir la

contaminació.

�� Especificació d’efluents idònia per al sistema de tractament d’efluents in situ o

criteris d’abocament. La producció d’aigües residuals ha de tenir en compte el

tractament que hi ha aigües avall.

�� Tots els efluents han de passar pels sistemes de la instal·lació de tractament. El

bypass de la planta de tractament d’aigües residuals ha d’estar bloquejat i sota

control.

�� Sistemes col·lectors d’aigües residuals independents del de les aigües de pluja

netes. Prèvia comprovació analítica, l’aigua de pluja podrà abocar-se sense

tractament. La dilució no és un mètode de tractament admissible. En cas de forts

aiguats, l’augment de cabal pot provocar el sobreeiximent.

�� Capacitat de retenció suficient per a aigües d’extinció d’incendi contaminades o les

dels primers 20 minuts de pluja que s’hagin pogut contaminar.

�� Segregació de les aigües residuals en funció de les característiques i el tractament.

A part de possibles reaccions indesitjades, la barreja en pot dificultar el tractament

posterior.


�� Impermeabilització del sòl a totes les zones de tractament i emmagatzematge de

reactius.

�� Manteniment preventiu dels equips i les instal·lacions, amb especial atenció a

basses i conduccions enterrades.

�� Reutilització de les aigües residuals tractades i les aigües de pluja.

�� Inspeccions diàries i registrades del sistema de gestió d’efluents.

�� Identificació dels principals components perillosos dels efluents. Segregar i tractar

per separat.

�� Tècniques de tractament adequades a cada tipus d’aigües residuals.

�� Augment de la fiabilitat del control i les tècniques de reducció de la contaminació

de les aigües residuals.

�� Determinar els principals components de les aigües residuals tractades. Avaluar

l’efecte sobre l’entorn en abocar-les.

�� Complir els nivells d’emissió autoritzats. Mantenir registres dels valors de

l’abocament i analitzar les tendències.

8. Gestió dels rebuigs generats a la instal·lació

�� Elaborar un pla de gestió dels residus generats: canvi de processos, prevenció,

minimització, reutilització.

�� Utilitzar envasos reutilitzables: bidons, contenidors, palets.

�� Reutilitzar els bidons si es troben en bon estat. En cas contrari, buidar del tot i

enviar al gestor autoritzat.

�� Portar un inventari dels residus: entrades, tractament, sortides, existències.

�� Reutilitzar els residus quan sigui possible: neutralitzar àcids amb alcalins,

reaprofitar reactius.


Guia P13: Rentat de cisternes


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL PORT DE BARCELONA QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS DE RENTAT DE CISTERNES


N. A.








Disposeu d’autorització conforme al Reial decret 948/2003. Es realitzen els controls periòdics de les instal·lacions.

1 Abans de rentar la cisterna es comprova l’absència de llots en quantitat significativa.

Si n’hi ha, es buiden a un recipient específic i fins que no s’han buidat no es comença el rentat.

S’evita que quantitats significatives de substàncies inflamables o tòxiques arribin a la xarxa d’aigües.

2 Abans de començar el rentat es consulten les instruccions de seguretat que acompanyen la cisterna.

Abans de començar el rentat es coneix el n. ONU del darrer producte que ha transportat la cisterna.

3 El centre de rentat té informació tècnica documentada per a la neteja dels residus químics s/ n. ONU.

4 El personal tècnic de suport que treballa al centre de rentat: Coneix els procediments i les operacions. Disposa d’equips de seguretat adequats.

Rep formació específica de l’activitat, inclosa la prevenció de contaminació del sòl.

5 Les aigües de rentat de les cisternes es condueixen a una estació depuradora i reben tractament adequat.

6 Estan pavimentades les àrees següents: Circulació de cisternes. Estacionament de cisternes. 7 Estan pavimentades amb formigó o rajoles tipus gres les àrees següents: Rentat de cisternes. Emmagatzematge de: Productes de neteja de cisternes. Additius de caldera. Residus. Reactius per al tractament d’aigües de rentat. Combustibles.


8 No hi ha paviment de tipus asfalt a les àrees amb risc de freqüents vessaments o fuites d’olis o gasoil.

9 La zona de rentat de cisternes: Té desnivell. Té punts centrals per desguassar. Té reixa i canal perimetral per recollir les aigües. Totes les aigües de rentat es condueixen a la depuradora.

10 Tots els recipients o envasos situats a les àrees d’emmagatzematge: Estan sobre safates que puguin recollir possibles vessaments o fuites.

Estan sobre paviment impermeable amb cubeta, bassa o dipòsit de recollida de fuites o vessaments.

11 En cas de fuita o vessament: Immediatament s’evita que s’estengui. Es recull amb absorbents. S’actua d’acord amb les indicacions del Pla d’emergència.

S’actua d’acord amb les indicacions de les instruccions de seguretat per al transport.

12 Les xarxes de drenatge es netegen periòdicament. Es verifica periòdicament l’estanquitat de les xarxes de drenatge.

13 Es verifica freqüentment l’absència de fuites o vessaments a les àrees d’ús o d’emmagatzematge de:

Productes de neteja de cisternes. Additius de caldera. Reactius per al tractament d’aigües de rentat. Residus.

14 Combustibles. 15 Oli lubricant de compressor. Purgues olioses.

16 Hi ha habilitades àrees de contenció per a les aigües emprades en cas d’incendi.

17 No hi ha envasos destapats en àrees al descobert.

No hi ha arquetes o canals que acumulin substàncies perilloses que puguin sobreeixir en cas de pluja.

18 La gestió de residus del centre està orientada a la reducció, la reutilització i el reciclatge.

19 La gestió de residus del centre està orientada a la minimització de la producció de residus i residus d’envasos.

20 S’aplica la recollida selectiva de residus especials i no especials:

Plàstic, paper i cartró, vidre, olis lubricants i fluids hidràulics, bateries, dissolvents, pintures.

Residus químics especials. 21 Els residus especials no s’aboquen a la xarxa de clavegueram.

22 Es reutilitza l’aigua residual tractada per a la primera esbandida de les cisternes.



PORT DE BARCELONA

Guia P13: RENTAT DE CISTERNES

La complexitat del procés de rentat de cisternes requereix un procediment adequat per

a aquest servei de suport al procés logístic.

Es preveu que en un futur immediat cada vegada més fabricants i distribuïdors de

productes químics exigiran sistemes de gestió ambiental i de qualitat certificats per a la

neteja de les cisternes que han de transportar els seus productes.

A les ja conegudes normes UNE-EN-ISO 9001 i 14001 i EMAS, s’ha afegit l’SQAS /

ESAD. Aquest estàndard està promogut per les organitzacions europees d’empreses

químiques CEFIC i FECC. Un organisme independent avalua les empreses amb

aquesta norma. La llista d’empreses que han estat avaluades és pública. D’aquesta

manera, els fabricants de productes químics saben on trobar distribuïdors,

transportistes, etc. amb garantia de gestió correcta per als seus productes en els

aspectes de qualitat, seguretat i medi ambient. D’altra banda, no cal que cadascuna

d’aquestes empreses s’hagi de sotmetre a l’avaluació particular de cadascun dels

diferents fabricants. Cada vegada més, quedaran fora del mercat els operadors que no

s’hagin adaptat als nous requisits: els fabricants volen garantir que totes les etapes de

la distribució dels seus productes es realitzen amb un escrupolós acompliment de totes

les reglamentacions ambientals i de seguretat, a més d’assegurar la qualitat del

producte i del servei.

El rentat de cisternes implica tenir present una gran diversitat de contaminants, si es té

en compte que tots els sectors industrials existents utilitzen camions cisterna per al

transport dels productes.

Aquesta variabilitat de productes per als diferents sectors industrials fa que es trobin

aigües de rentat de camions cisterna en tot el rang de pH, elevades càrregues de

DQO, presència de contaminants orgànics, metalls, etc.; és a dir, que presenten una

caracterització de les aigües de rentat amb un potencial tòxic molt alt. En aquest sentit,

és molt important que el centre de rentat disposi de mesures de gestió ambiental

homologades.

La varietat de rutes i l’optimització de càrrega determina, segons el cas, l’elecció del

centre de rentat. A aquests factors se n’afegeix un de nou: la garantia ambiental que

ofereix el centre de rentat al transportista o el destinatari del producte.


Els centres de rentat de cisternes han d’acomplir els requisits del Reial decret

948/2003, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions mínimes que han de

reunir les instal·lacions de rentat interior o desgasificació i despressurització, així com

les de reparació o modificació, de cisternes de mercaderies perilloses, que ha estat

modificat per l’Ordre ITC/2765/2005, de 2 de setembre.

L’acreditació de l’acompliment dels requisits del Reial decret esmentat s’haurà de fer

mitjançant certificació d’un organisme de control autoritzat. Es realitzaran controls

periòdics amb posterioritat.

Els principals impactes sobre el sòl els poden ocasionar sobretot els residus extrets de

les cisternes i les aigües residuals generades en el procés de rentat.

Les recomanacions per evitar la contaminació del sòl estan directament relacionades

amb la prevenció i, per tant, amb els aspectes següents:

1. La responsabilitat de la descàrrega completa del darrer producte transportat

correspon a l’últim descarregador. La cisterna hauria d’arribar a les instal·lacions de

rentat buida, purgada i evacuades les restes de líquid.

No obstant això, podria donar-se el cas que no fos així, la qual cosa podria fer que les

cisternes arribessin amb llots com a conseqüència de la decantació o sedimentació.

En aquest cas, abans de rentar la cisterna, cal acabar de buidar les restes de producte

de la cisterna a un recipient específic, per no barrejar els residus amb les aigües de

rentat. Si no es fa d’aquesta manera, es genera innecessàriament una contaminació

de les aigües que serà difícil i car de tractar, a més de generar riscos per a la

seguretat, ja que les substàncies inflamables o tòxiques arribarien a la xarxa de

conducció d’aigües residuals i es podrien produir atmosferes explosives o reaccions

químiques imprevistes en àrees allunyades.

2. Per a la manipulació i la gestió dels residus esmentats cal aplicar les informacions

contingudes a les instruccions de seguretat que han d’acompanyar obligatòriament la

cisterna encara que circuli buida cap al centre de rentat.

Abans de començar la neteja cal emplenar una sol·licitud del servei on, entre d’altres

informacions, s’ha d’incloure el n. ONU de la darrera mercaderia transportada.

3. La instal·lació de neteja de cisternes ha de disposar de la informació tècnica

documentada i dels productes necessaris per a la neteja dels residus químics

identificats segons el n. ONU per als quals està preparada.

4. El personal tècnic de suport que treballi als centres de rentat de cisternes haurà de

conèixer els procediments i les operacions de les instal·lacions de rentat, disposarà


dels equips de seguretat adequats per a la realització de la seva feina i haurà de rebre

cursos de formació específics de l’activitat.

5. Les aigües de rentat de les cisternes s’hauran de descarregar a una estació

depuradora perquè es puguin tractar.

6. Totes les àrees on es pugui produir alguna fuita o vessament que pugui provocar la

contaminació hauran de ser pavimentades: circulació, estacionament, rentat,

emmagatzematge de productes de neteja, additius de caldera, combustibles, residus,

reactius per al tractament d’aigües, etc.

7. El paviment de les zones de rentat i emmagatzematge ha de ser impermeable:

paviment continu de formigó o rajoles tipus gres amb segellament impermeable de

juntes.

8. El paviment tipus asfalt: és poc recomanable perquè els productes com el gasoil o

els olis i els lubricants degraden l’asfalt i creen vies preferents de penetració al sòl.

9. La zona de rentat ha de tenir desnivell i punts centrals per desguassar, a més d’una

reixa i canal perimetral per recollir les aigües. El conjunt ha d’estar connectat als

col·lectors d’aigües i conduït a l’estació depuradora.

10. Depenent de les quantitats emmagatzemades, els recipients o envasos que

continguin els productes de neteja, combustible, additius de caldera, reactius o residus

poden estar situats:

�� Sobre safates que puguin recollir possibles vessaments o fuites, sobretot quan es

portin a terme operacions de transvasament amb freqüència o s’omplin petits

envasos a partir d’un altre de més capacitat.

�� Sobre paviment impermeable amb cubeta, bassa o dipòsit de recollida de

vessaments o fuites.

11. En cas de fuita o vessament s’ha d’evitar immediatament que s’estengui i absorbir

el producte. Cal actuar d’acord amb les indicacions del Pla d’emergència i les

instruccions del full de dades de seguretat del producte vessat.

12. Periòdicament s’han de netejar les xarxes de drenatge per evitar l’acumulació de

llots o sediments i confirmar l’estanquitat verificant l’absència d’esquerdes o fissures.

13. De manera freqüent s’han d’inspeccionar les àrees on s’emmagatzemen els

productes de neteja, additius de caldera, reactius i residus per verificar l’absència de

vessaments o fuites.


14. Si el generador de vapor funciona amb combustible líquid, la inspecció haurà

d’incloure també el dipòsit d’emmagatzematge, les conduccions i el cremador.

15. Els compressors també són un punt de potencial contaminació del sòl, ja sigui per

fuites d’oli lubricant o també per l’aigua oliosa purgada del calderí. Les purgues s’han

de recollir en un recipient estanc i s’han de gestionar per mitjà d’empreses

autoritzades. Les fuites s’han de prevenir substituint els elements deteriorats. Si això

no és possible, s’han de recollir amb safates, recipients o productes absorbents.

16. El risc d’incendi està centrat principalment en les cisternes que han transportat

substàncies inflamables. A més d’adoptar totes les precaucions per prevenir aquest

risc (explosímetre, llums de seguretat, etc.), convé habilitar zones de contenció per a

aigües d’incendi.

17. Cal pensar en la pluja: arrossegarà els residus que estiguin a l’exterior dels

envasos. Una arqueta plena d’oli o un bidó destapat s’acabaran omplint d’aigua i

sobreeixiran. Si plou sobre zones on s’han pogut produir vessaments, fuites o

acumulació de substàncies perilloses, convé poder adreçar l’aigua dels primers 15 o

30 minuts de pluja cap a un dipòsit de recollida o cap al sistema de tractament d’aigua

residual. Contràriament, l’aigua de pluja servirà de vehicle, i arrossegarà la

contaminació que acabarà afectant el sòl.

18. Actuacions orientades a la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus.

19. Actuacions orientades a la minimització de la producció de residus i residus

d’envasos.

20. Separació dels residus per tipus (plàstic, paper i cartró, vidre, olis lubricants, fluids

hidràulics, bateries, etc.), la seva disposició en contenidors específics i el lliurament a

gestors autoritzats per al seu tractament. Els residus d’envasos s’han de buidar del tot

i tapar-los bé.

21. És molt important no llençar residus especials (productes químics, olis, pintures,

etc.) a la xarxa de clavegueram. A més de contaminar l’aigua, les conduccions podrien

sofrir danys originats per aquestes substàncies i, si presenten esquerdes o fissures, la

contaminació pot passar també al sòl.

22. La principal matèria primera emprada per a l’activitat és l’aigua: reutilitzar l’aigua

sempre que sigui possible. Per a la primera esbandida de la cisterna no cal que l’aigua

emprada sigui potable. Potser l’aigua residual tractada té prou qualitat per a aquest ús.


Guia P14: Activitat logística


GUIA DE PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL PORT DE BARCELONA QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS LOGÍSTIQUES


N. A.








És convenient que consulteu també les guies P8 i P15.

1 En l’activitat s’han adoptat actuacions orientades a reduir, reutilitzar i reciclar residus.

2 En l’activitat s’han adoptat actuacions orientades a la minimització de la producció de residus i residus d’envasos.

3 Els residus generats se separen per tipus: plàstic, fusta, paper i cartró, vidre, olis lubricants, bateries, etc.

Els residus generats es disposen en contenidors específics: plàstic, vidre, fusta, olis, etc.

Els residus d’envasos es buiden del tot i queden ben tapats.

4 Els residus especials NO es llencen a la xarxa de clavegueram: olis, pintures, productes químics.

No hi ha cap indici o sospita que la xarxa de sanejament interior de l’activitat presenti fuites.

5 Els empleats saben què han de fer en cas de detectar alguna fuita o vessament.

No es permet la sortida del recinte de cap recipient si presenta fuita o vessament.

Es disposa d’absorbents per contenir les fuites o vessaments.

Els fulls de dades de seguretat i les instruccions de seguretat per al transport estan disponibles de manera àgil i senzilla per actuar ràpidament en cas de fuita o vessament d’alguna mercaderia en manipulació.

6 Els vehicles i la maquinària es netegen exclusivament sobre superfícies amb paviments impermeables.

Els paviments són impermeables, per exemple: Formigó. Rajoles de tipus gres amb segellament impermeable de juntes. Es controla periòdicament l’estat del paviment i l’absència d’esquerdes. Hi ha canal i reixa perimetral per recollir les aigües de neteja.

Es controla periòdicament l’absència d’acumulació de llots o residus als canals de drenatge.

Es controla periòdicament l’absència d’esquerdes o fissures als canals de drenatge.

Les aigües de neteja es tracten abans de ser abocades.


7 Després de descarregar, les cisternes s’envien a instal·lacions de neteja que disposen de garanties de gestió ambiental correcta (ISO 14001, EMAS, SQAS, etc.).

8 La neteja d’instal·lacions es fa amb criteris de minimització del consum d’aigua i de detergent.

Se seleccionen els detergents amb millor comportament ambiental

9 Existeix dipòsit o àrea de contenció per a aigües d’incendi, de rentat o possibles vessaments.

10 En cap cas l’aigua de pluja pot arrossegar les substàncies perilloses.

11 En cas d’accident durant el transport: S’informa d’immediat els agents de la policia portuària. No es permet la intervenció de persones no autoritzades. S’intenta aturar el vehicle lluny del clavegueram o d’àrees sense paviment.

S’intenta evitar que el producte arribi al clavegueram o àrees no pavimentades.

12 S’apliquen les instruccions de seguretat durant el transport.

13 Es realitzen operacions de manteniment preventiu per evitar fuites dels vehicles i maquinària.

14 Com a resultat de les operacions de manteniment, els fluids hidràulics, els olis lubricants, els líquids de radiadors, etc. es recullen en recipients diferenciats i lliurats a gestors autoritzats.

15 Filtres, pneumàtics, bateries usades es lliuren a gestors autoritzats.

16 La neteja de l’àrea de manteniment es fa preferentment amb absorbents en comptes d’aigua.

17 S’inspeccionen amb freqüència per detectar vessaments o fuites les àrees on s’emmagatzemen:

Les mercaderies en trànsit. Combustibles. Residus.

18 Si hi ha generador de vapor o sistema de calefacció i funcionen amb combustible líquid s’inspecciona:

Dipòsit d’emmagatzematge. Conduccions. Cremador.

19 Si hi ha compressors d’aire: Les purgues d’aigua oliosa es recullen en un recipient.

Es porta a terme el manteniment adequat per evitar fuites o vessaments d’oli lubricant.

Si malgrat el manteniment es produeixen fuites d’oli es recullen en safates o amb absorbents.


GUIA DE PRERVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

PORT DE BARCELONA

Guia P14: ACTIVITAT LOGÍSTICA

El sector logístic al port de Barcelona inclou una oferta de serveis àmplia i

diversificada:

�� Línies marítimes

�� Estibadors

�� Consignataris

�� Agents marítims

�� Transitaris marítims

�� Companyies ferroviàries

�� Operadors intermodals

�� Transitaris de carretera

�� Empreses de transport

�� Magatzems

�� Serveis auxiliars

Cadascuna d’aquestes activitats presenta aspectes característics i específics. Algunes

no tenen cap mena de contacte directe amb les mercaderies, però com a operadors i

des de la vessant de la prevenció de la contaminació del sòl, s’ha considerat que

constitueixen un grup homogeni.

Evidentment, el risc de contaminació del sòl varia entre les diferents activitats, fins i tot

en el cas que pertanyin a la mateixa categoria o servei, depenent que l’activitat inclogui

o no la manipulació de mercaderies perilloses, la utilització de maquinària i elements

de transport, antiguitat, etc.

La informació detallada a continuació pretén cobrir d’una manera general la totalitat del

sector logístic, i cada operador o agent determinarà la conveniència de l’aplicació de

les recomanacions.

Els principals impactes sobre el sòl els poden ocasionar sobretot les activitats de

manteniment, les operacions de càrrega i descàrrega i els accidents de mercaderies

perilloses. Durant la manipulació, els envasos poden resultar danyats i perdre

estanquitat.


Altres guies que es poden consultar són:

Guia P8: Emmagatzematge de productes químics envasats.

Guia P15: Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció metall –

mecànica.

Les recomanacions per evitar la contaminació del sòl estan directament relacionades

amb la prevenció i, per tant, amb els aspectes següents:

1. Actuacions orientades a la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus.

2. Actuacions orientades a la minimització de la producció de residus i residus

d’envasos.

3. Separació dels residus per tipus (plàstic, paper i cartró, vidre, olis lubricants,

fluids hidràulics, bateries, etc.), la seva disposició en contenidors específics i el

lliurament a gestors autoritzats per al tractament. Els residus d’envasos s’han de

buidar del tot i tapar-los bé.

4. És molt important no llençar residus especials (productes químics, olis, pintures,

etc.) a la xarxa de clavegueram. A més de contaminar l’aigua, les conduccions podrien

sofrir danys originats per aquestes substàncies i, si presenten esquerdes o fissures, la

contaminació pot passar també al sòl.

5. Durant la manipulació de les mercaderies (envasos, palets, contenidors) i davant de

qualsevol sospita de fuita o vessament, s’ha de donar immediatament avís i actuar

amb precaució. De cap de les maneres s’ha de permetre que l’envàs que té

escapaments quedi emmagatzemat sense prendre cap mesura de contenció de la

fuita, i encara menys es consentirà que continuï el trajecte per mar, carretera o

ferrocarril. S’ha d’evitar immediatament que la fuita o vessament s’estengui i absorbir

el producte. Cal actuar d’acord amb les indicacions del Pla d’emergència i les

instruccions del full de dades de seguretat del producte vessat.

6. Rentat de vehicles o maquinària: únicament sobre superfícies ben pavimentades o

sòls impermeabilitzats (paviment continu de formigó, rajoles tipus gres amb

segellament impermeable de juntes i, en darrer lloc, paviment tipus asfalt: aquest és el

menys recomanable perquè els productes com el gasoil o els olis i els lubricants

degraden l’asfalt i creen vies preferents de penetració al sòl), amb col·lector d’aigües i

gestió posterior de les aigües contaminades abans de l’abocament.


L’àrea ha de tenir un desnivell i uns punts centrals per desguassar, a més d’una reixa

perimetral per recollir les aigües que puguin sortir de la zona. Reutilitzar l’aigua sempre

que sigui possible.

7. Rentat de cisternes: portat a terme a un centre del qual es disposi de garanties de

bona gestió ambiental; es podria donar prioritat als que tinguin algun tipus de

certificació (ISO 14001, EMAS, SQAS, etc.).

8. Neteja de les instal·lacions: minimitzar el consum d’aigua i detergent, seleccionar

detergents amb bon comportament ambiental certificat pel fabricant. En el tractament

de les aigües residuals, actuar com en el rentat de vehicles o maquinària.

9. Habilitar zones de contenció per a aigües d’incendi, de rentat i per a possibles

vessaments.

10. Cal pensar en la pluja: arrossegarà els residus que estiguin a l’exterior dels

envasos. Una arqueta plena d’oli o un bidó destapat s’acabaran omplint d’aigua i

sobreeixiran. Si plou sobre zones on s’han pogut produir vessaments, fuites o

acumulació de substàncies perilloses, convé poder adreçar l’aigua dels primers 15 o

30 minuts de pluja cap a un dipòsit de recollida o cap al sistema de tractament d’aigua

residual. Contràriament, l’aigua de pluja servirà de vehicle, i arrossegarà la

contaminació que acabarà afectant el sòl.

11. Informar ràpidament els agents de policia portuària i a la base de l’empresa en cas

d’accident o incident durant el transport. Evitar la intervenció de persones no

autoritzades. Si és possible, aturar el vehicle lluny de les reixes de clavegueram o

àrees sense paviment i impedir que el producte hi arribi.

12. En el cas d’accident o incident durant el transport de mercaderies perilloses, seguir

les instruccions de seguretat (TREMCARD) que acompanyen la mercaderia, previstes

per la reglamentació ADR.

13. Realitzar operacions de manteniment per assegurar una combustió correcta, evitar

vibracions, etc. En el cas de vehicles refrigerats, detecció de les possibles fuites.

14. Recollida apropiada dels olis usats, els fluids hidràulics i els líquids dels radiadors,

en dipòsits separats, i lliurament posterior a un gestor autoritzat.

15. Gestió correcta de les bateries usades, pneumàtics, filtres etc. com residus i

lliurament a un gestor autoritzat.

16. És millor netejar l’àrea de manteniment amb materials absorbents (serradures o

terres absorbents, per si hi ha vessament de líquids inflamables) i evitar l’aigua, ja que

es carregaria, generalment, amb una contaminació força elevada.


17. De manera freqüent s’han d’inspeccionar les àrees on s’emmagatzemen les

mercaderies en trànsit, combustibles i residus per verificar l’absència de vessaments o

fuites.

18. Si es disposa de generador de vapor o sistema de calefacció i funcionen amb

combustible líquid, la inspecció haurà d’incloure també el dipòsit d’emmagatzematge,

les conduccions i el cremador.

19. Els compressors també són un punt de potencial contaminació del sòl, ja sigui per

fuites d’oli lubricant o també per l’aigua oliosa purgada del calderí. Les purgues s’han

de recollir en un recipient estanc i s’han de gestionar per mitjà d’empreses

autoritzades. Les fuites, s’han de prevenir substituint els elements deteriorats. Si això

no és possible, s’han de recollir amb safates, recipients o productes absorbents.


Guia P15: MANTENIMENT DE VEHICLES DE MOTOR,

NAVAL, MAQUINÀRIA I CONSTRUCCIÓ METALL - MECÀNICA



PORT DE BARCELONA

QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS DE MANTENIMENT DE VEHICLES DE MOTOR, NAVAL, MAQUINÀRIA I CONSTRUCCIÓ METALL - MECÀNICA


N. A.








1 Les reparacions en àrees classificades s’autoritzen per mitjà d’un permís de treball.

2 Els equips que cal reparar es descontaminen prèviament si han contingut substàncies perilloses.

3 Es coneixen totes les substàncies perilloses emprades i els seus riscos. 4 Es coneixen tots els residus perillosos generats i els seus riscos.

5 Es disposa de registre-inventari de les substàncies perilloses emprades i els corresponents FDS (fulls de dades de seguretat).

6 Els empleats han rebut formació específica del risc de contaminació del sòl. 7 També s’efectuen accions de sensibilització periòdiques. Es fa recollida selectiva dels residus inerts o banals.

8 Els envasos de substàncies perilloses es conserven ben tapats i protegits de la intempèrie.

9 El paviment de les àrees on es manipulen substàncies perilloses és impermeable.

Es verifica periòdicament l’estanquitat del paviment i les conduccions enterrades.

10 Els productes es consumeixen per ordre d’antiguitat.

11 Es controlen els grans consums de fluids de tall o emulsions de tall i s’investiguen les diferències no justificades.

12 S’han identificat les etapes crítiques de les feines, en les quals s’empren substàncies perilloses.

13 Les àrees de treball i emmagatzematge es mantenen permanentment netes i ordenades.

14 Els diferents tipus de residus es gestionen de manera separada.

15 Totes les instal·lacions i els equips es mantenen en perfecte estat de funcionament i conservació.

16 No es produeix cap abocament de substàncies perilloses a la xarxa de sanejament.


17 Les fuites o vessaments no es dispersen amb raig d’aigua pressió. 18 Els residus s’emmagatzemen en zones protegides del sol i la pluja. 19 Les aigües de neteja es tracten abans de ser abocades. 20 Si hi ha compressors d’aire: Les purgues d’aigua oliosa es recullen en un recipient.

Es realitza el manteniment adequat per evitar fuites o vessaments d’oli lubricant.

Si malgrat el manteniment es produeixen fuites d’oli es recullen en safates o amb absorbents.

ACTIVITATS ESPECÍFIQUES DE CONSTRUCCIÓ I REPARACIÓ D’EMBARCACIONS

21 S’adopten mesures específiques de prevenció en activitats de preparació de superfície, decapatge i sorrejat.

22 S’adopten mesures específiques de prevenció en activitats de pintura.

23 S’adopten mesures específiques de prevenció en operacions de neteja a pressió.

24 S’adopten mesures específiques de prevenció en activitats en dic flotant. 25 S’adopten mesures específiques de prevenció en operacions en dic sec.

26 S’adopten mesures específiques de prevenció en activitats de manteniment i reparació d’equips dels vaixells.

27 S’adopten mesures específiques de prevenció en la manipulació de substàncies perilloses.



PORT DE BARCELONA

Guia P15: MANTENIMENT DE VEHICLES DE MOTOR, NAVAL, MAQUINÀRIA I

CONSTRUCCIÓ METALL - MECÀNICA

Una part molt important de les activitats presents en l’àmbit del port de Barcelona

inclouen operacions de manteniment, reparació i conservació d’equips, maquinària i

instal·lacions.

També hi ha alguna indústria de construcció metall - mecànica i, a partir de les

recomanacions per prevenir la contaminació del sòl, aquesta activitat s’ha inclòs també

en aquesta guia a causa de l’analogia de bona part de les operacions implicades.

Així mateix, al final d’aquesta guia s’han inclòs també unes recomanacions

específiques per a les activitats desenvolupades per a la reparació i la construcció

d’embarcacions.

Aquestes activitats de manteniment i construcció poden ser el nucli principal de

l’activitat o constituir operacions auxiliars o secundàries d’una altra de principal.

Les operacions poden ser realitzades per personal propi o subcontractat i, atenent a la

periodicitat, poden ser operacions freqüents, esporàdiques o extraordinàries.

En tots els casos, aquestes operacions poden comportar la manipulació de

substàncies potencialment contaminants del sòl:

�� En uns casos seran matèries pròpies de l’operació: olis lubricants, pintures,

dissolvents, emulsions de tall, etc.

�� En altres casos, les substàncies perilloses seran pròpies de l’equip reparat:

productes a l’interior de dipòsits o canonades, combustibles, envasos, etc.

�� Finalment, les operacions de manteniment incorrectament planificades podrien

ser l’origen d’incendis o altres sinistres que alliberessin a l’entorn de les

substàncies perilloses presents.

Per als dos darrers casos previstos, les mesures preventives s’han de prendre dins del

context de l’activitat origen de la presència de la substància perillosa:

1. Les operacions de manteniment en àrees classificades han de ser objecte de

planificació acurada i autoritzades amb un permís de treball. És freqüent adoptar

mesures de seguretat per prevenir incendis o protegir la salut de les persones. Cal

adoptar també procediments per prevenir la contaminació del sòl.


2. La reparació d’equips que han estat en contacte amb substàncies perilloses obliga

a la descontaminació prèvia de l’equip per prevenir riscos a les persones que han

de fer la feina. Aquesta descontaminació de l’equip no pot tenir com a

conseqüència la contaminació del sòl. Cal aplicar procediments de treball que, a

més de preveure la seguretat de les persones, també inclogui la previsió de

generació de residus o aigües residuals i el destí que cal donar-los.

3. Per prevenir la contaminació del sòl cal conèixer totes les matèries perilloses

emprades i els riscos per a l’entorn:

�� Olis lubricants

�� Fluids hidràulics

�� Pintures

�� Dissolvents

�� Combustibles

�� Líquids desengreixants

�� Emulsions de tall

�� Àcids (bateries, decapants, desincrustants)

�� Etc.

4. Anàlogament, cal conèixer els residus que genera l’activitat i els riscos:

�� Olis usats

�� Dissolvents esgotats

�� Fluids de refrigeració

�� Bateries

�� Draps bruts

�� Productes caducats o fora d’especificació: elèctrodes, pintures

�� Envasos buits

�� Etc.

5. Crear un registre-inventari de substàncies perilloses emprades en l’activitat: tant

matèries primeres, com auxiliars i residus. Afegir els fulls de dades de seguretat

dels productes, que inclouen recomanacions en cas de fuita o vessament.

6. El personal que realitza les tasques de manteniment o construcció ha de rebre

formació específica respecte del risc de contaminació del sòl que pot causar una

manipulació i gestió incorrecta de totes les substàncies.

7. Convé efectuar també accions de sensibilització periòdiques i integrar en les

tasques rutinàries les actuacions de segregació de residus conegudes en l’entorn

domèstic: vidre, paper, plàstic, i traslladar-les a l’activitat.


8. Els envasos amb productes que podrien causar la contaminació del sòl han d’estar

ben tapats i emmagatzemats en un armari o sala independent del taller, protegits

de la intempèrie.

9. El paviment ha de ser impermeable als productes manipulats i amb drenatge de

recollida de fuites o vessaments, tant a les àrees de treball com a les

d’emmagatzematge. I inspeccionar periòdicament l’estat del paviment i

l’estanquitat de conduccions de drenatge o dipòsits soterrats. Es revisa

periòdicament l’absència d’acumulació de llots en conduccions de drenatge.

10. Procurar utilitzar sempre els productes més antics.

11. Per a màquines amb gran consum de fluids de tall o emulsions de tall, aplicar un

control del consum i investigar les diferències no justificades entre aportació i

retirada.

12. Identificar els punts crítics i adoptar mesures especials: aquelles etapes en les

quals s’utilitzen les substàncies més tòxiques requereixen una atenció especial.

13. Les àrees de treball i d’emmagatzematge s’han de mantenir netes i ordenades.

14. Mantenir una separació estricta dels diferents tipus de residus:

�� Residus perillosos dels inerts o banals.

�� Sòlids de líquids.

�� Diferents tipus de dissolvents, hidrocarburs o combustibles.

�� Substàncies incompatibles.

�� Buidar completament els envasos i lliurar-los tapats.

15. Correcte manteniment preventiu i correctiu dels equips i les instal·lacions.

16. Evitar l’abocament de substàncies perilloses a la xarxa de sanejament.

17. Si es produeix qualsevol fuita o vessament, no dispersar amb raig d’aigua: emprar

substàncies absorbents o draps. Guardar en recipients tancats i, com la resta de

residus, enviar a gestors autoritzats.

18. Cal habilitar una àrea per a l’emmagatzematge temporal dels residus, protegida del

sol i la pluja, i separar les substàncies incompatibles.

19. Les aigües de neteja, les cabines de pintura, etc. es tractaran abans d’abocar.

20. Les purgues d’aigua oliosa dels compressors d’aire s’han de recollir i gestionar

correctament. Les fuites d’oli lubricant s’han de recollir amb absorbents o en

safates.


RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ I LA REPARACIÓ

D’EMBARCACIONS

21. Preparació de superfícies, decapatge i sorrejat

�� Protegir les àrees sotmeses a neteja amb sorrejat per evitar que les partícules

abrasives amb restes de pintura i altres partícules pròpies de la neteja puguin

dispersar-se fora de l’àrea de treball o escolar-se a través dels embornals de la

xarxa de drenatge d’aigües.

�� Emprar, sempre que sigui possible, sistemes de buit per evitar la dispersió dels

abrasius i de les partícules resultants de la neteja mitjançant el sorrejat. Netejar

l’àrea de treball.

�� Durant les tasques de neteja amb sorrejat cal protegir les xarxes o canals de

drenatge per evitar que les partícules entrin dins del circuit i provocar

embussos.

�� És prohibit el sorrejat en condicions adverses de vent per evitar la dispersió de

partícules, a més de resultar força ineficaç.

�� Revisar i netejar les arquetes de retenció de sòlids per assegurar-ne la retirada

de la xarxa de drenatge.

�� Separar l’aigua que ha entrat en contacte amb els productes de neteja i tractar-

la separadament.

�� Polir la zona de treball per tal de reduir les parts difícils de netejar: canviar

l’estructura de suport de la quilla, segellar les esquerdes, allisar les superfícies.

�� Recollir i emmagatzemar l’abrasiu sobrant dins de contenidors tancats o bé

disposar de zones específiques sota cobert.

�� Analitzar, sempre que sigui possible, el tipus de pintura abans de decapar per

tal d’establir el risc potencial de contaminació.

22. Operacions de pintura

�� Reduir al màxim les àrees destinades a les operacions de pintura amb pistola a

cel obert per evitar que part de l’esprai s’escampi.

�� És prohibit pintar amb pistola en condicions adverses de vent per evitar

qualsevol mena de projecció exterior, a més de ser poc eficaç.

�� Les mescles de pintura amb dissolvent s’han de realitzar en zones amb

paviment impermeable i apartades de les xarxes de drenatge; sempre que sigui

possible cal fer-ho sota cobert.


�� Cal disposar de materials absorbents o similars per actuar de manera

immediata si es produeix un vessament.

�� Buidar, netejar i assecar els bidons de pintura abans d’emmagatzemar-los per

a la posterior gestió.

�� Mantenir les pintures i els dissolvents allunyats de les zones amb trànsit per

evitar possibles vessaments.

�� Dur un control de la data de caducitat de les pintures per tal d’exhaurir-ne les

més antigues i evitar, d’aquesta manera, el fet de disposar d’envasos del

mateix producte oberts simultàniament.

�� Formar els operaris per millorar la seva eficiència en aquestes tècniques i

dotar-los d’equips que evitin al màxim la dispersió de la pintura.

�� Advertir els usuaris de les conseqüències mediambientals a l’hora de triar

determinats tipus de pintures. Algunes poden tenir un efecte greu sobre el medi

ambient.

23. Àrees de neteja a pressió

�� La neteja a pressió només es pot dur a terme en aquelles àrees específiques

que disposen de paviment impermeable, sistema de contenció i drenatge de

l’aigua de neteja.

�� No emprar detergents ni additius en l’aigua sotmesa a pressió.

�� Recollir l’aigua resultant de la neteja per tal de tractar-la o gestionar-la

posteriorment.

�� Segregar les aigües pluvials de les de procés. Només utilitzar l’aigua de pluja

per a tasques de neteja poc importants.

24. Activitats en dic flotant

�� Cobrir amb lones el vaixell per reduir el transport dels possibles contaminants

per causa del vent.

�� Pavimentar o cobrir amb lones les superfícies que es troben sota dels tacs (de

la quilla i del pantoc).

�� Cobrir amb lones la part inferior dels vaixells en reparació per recollir els

fragments de ferralla i altres materials propis d’aquestes operacions. Netejar i

escombrar amb freqüència la zona.

�� Utilitzar barreres plàstiques per evitar que les restes de pintura entrin en

contacte amb el terra.


25. Activitats i manteniment del dic sec

�� Netejar i mantenir el dic sec sobre una base regular per minimitzar el risc

potencial de contaminació causada per les escorrenties d’aigües pluvials.

�� Eliminar o escombrar les zones accessibles del dic sec per eliminar el runam o

les restes del sorrejat.

�� Tan bon punt el vaixell abandoni el dic cal netejar-lo mitjançant mànegues amb

aigua a pressió.

�� Emprar barreres plàstiques per sota del buc i entre aquest i les parets del dic

per afavorir la contenció.

�� Penjar barreres plàstiques des del pont llevadís del dic, dels pals de les

embarcacions o de les bastides per afavorir la contenció.

�� Subjectar la part inferior de les lones de contenció durant les marinades.

�� Instal·lar anelles, sistemes de suspensió amb cables o bastides per tal de

facilitar les tasques de contenció.

26. Manteniment i reparació dels equips

�� Mantenir un inventari organitzat de tots els materials utilitzats a les tasques de

manteniment.

�� Disposar sempre de draps de neteja, filtres d’aire i oli, bateries, líquid de

refrigeració i desgreixants.

�� Etiquetar i fer el seguiment del reciclatge dels residus (per exemple, oli usat,

dissolvents, bateries).

�� Recollir i dipositar en contenidors adequats l’oli dels filtres abans del reciclatge

o gestió.

�� Emmagatzemar les bateries usades en contenidors adequats a prova de fuites

abans de la seva gestió.

�� Transvasar els líquids usats a contenidors adequats. Buidar i netejar les

safates de protecció de vessaments.

�� Amb l’objectiu de facilitar-ne la posterior gestió, no es mesclaran residus

perillosos entre si.

�� No s’abocaran els líquids usats a la xarxa de clavegueram a través del desguàs

i mai no es llençaran a la brossa elements com ara les bateries, els filtres, etc.

�� Inspeccionar regularment l’àrea de manteniment per establir i implementar

mesures de control adequades.

�� Formar els operaris en els procediments d’emmagatzematge i control dels

residus.


27. Manipulació de matèries

�� Abans de manipular una substància, assegurar-se del grau de perillositat

observant si en l’etiqueta identificativa de l’envàs hi apareix algun dels

pictogrames de perillositat.

�� Disposar els tancs d’emmagatzematge permanent (dissolvents, combustibles,

etc.) sobre sòl formigonat i dins d’una cubeta de retenció, adequadament

etiquetats i equipats amb els elements de protecció corresponents (per

exemple, contra incendis).

�� Realitzar les corresponents tasques de manteniment preventiu per detectar

possibles fuites.

�� Revisar els elements de transport associats als tancs (canonades, bombes,

vàlvules, etc.) per evitar fuites o possibles vessaments.

�� Usar safates de protecció de vessaments a l’hora de manipular petits

recipients.

�� Els residus perillosos generats durant les reparacions se separaran de la resta

en contenidors etiquetats, indicant el tipus de residu i el propietari, per dur-los,

posteriorment, al gestor autoritzat.

�� Cal disposar de material absorbent en les zones de treball on es manipulin

substàncies perilloses (dissolvents, olis, combustibles, etc.), amb l’objectiu de

poder recollir qualsevol vessament accidental i dur-lo a un gestor autoritzat. Mai

no es netejarà la zona afectada amb aigua.

�� Qualsevol situació anòmala detectada a les instal·lacions del port, relacionada

amb els residus (taques al sòl de les dàrsenes, acumulació de residus,

contenidors curulls, etc.), s’haurà de comunicar immediatament al personal

autoritzat del port.

Les fuites d’emulsions de tall s’han infiltrat per les escletxes de les rajoles i han contaminat el sòl.

Operacions de transvasament d’olis sense safata recol·lectora. Paviment impregnat d’oli.


Guia P16: Tractament d’aigües residuals

de la mateixa activitat



QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS AMB ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS


N. A.








1 L’activitat pot reduir el consum d’aigua o la contaminació. 2 El tractament és completament adequat pels efluents generats. 3 Tots els efluents passen per l’EDAR.

4 Hi ha un sistema col·lector d’aigües residuals independent del de les aigües de pluja netes i les sanitàries.

5 Les aigües residuals se segreguen en funció del tractament diferent que correspon a cadascuna.

6 Les àrees de tractament i d’emmagatzematge de reactius són impermeables.

7 Equips i instal·lacions estan sotmesos a manteniment preventiu per evitar fuites o vessaments.

8 Les aigües de pluja i les residuals tractades es reutilitzen.

9 Diàriament s’inspeccionen les instal·lacions i s’enregistren incidències i resultats del tractament.

10 Es coneixen tots els components perillosos dels efluents que cal tractar.

11 Les tècniques de tractament s’han assajat per a cada tipus d’efluent i s’ha verificat que són adequades.

12 Els sistemes de control emprats són plenament fiables. 13 Es coneixen els components principals de les aigües tractades. 14 No hi ha cap incompliment dels nivells d’emissió autoritzats.



PORT DE BARCELONA

GUIA P16: TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS DE LA MATEIXA ACTIVITAT

Algunes activitats establertes al port de Barcelona disposen d’estació depuradora

d’aigües residuals. La gestió de les aigües residuals generades per la mateixa activitat

constitueix un aspecte clau per a una correcta gestió ambiental de les empreses.

Però, com a qualsevol altra operació industrial, no s’ha de perdre de vista que una

mala operació pot comportar risc de contaminació del sòl.

Aquesta possible mala operació pot tenir dos orígens diferents:

�� El primer són els mateixos reactius emprats per al tractament de les aigües

residuals.

Si els envasos o recipients que els emmagatzemen perden la integritat, poden

alliberar substàncies perilloses que poden causar la contaminació del sòl.

Entre d’altres, a les EDAR s’hi pot trobar amb freqüència clorur fèrric, policlorur

d’alumini, sulfat d’alúmina, polielectròlit, hidròxid de sodi, hidròxid càlcic, etc. Amb

menys freqüència també s’hi troba àcid clorhídric, àcid sulfúric, àcid fosfòric,

metanol, etc.

Els reactius emprats són funció del tipus de contaminació present a les aigües i del

tractament triat per eliminar-la.

�� Un altre possible origen de la contaminació del sòl són les mateixes aigües i la

contaminació que porten.

Un tractament insuficient o incorrecte produeix aigües que no compleixen els límits

d’abocament establerts, però que poden passar a la xarxa de clavegueram del

port. Qualsevol esquerda a les conduccions provocarà la infiltració d’aquelles

aigües en el terreny, i n’ocasionarà la contaminació.

El cas extrem es dóna quan la xarxa de clavegueram s’empra per desfer-se de

residus sense tractar. La concentració més gran de substàncies perilloses que

tenen aquests residus agreuja les conseqüències per a la qualitat del sòl.

Els dos orígens apuntats poden ser també el resultat d’accidents, incendis, pluges

extraordinàries, etc.

Convé tenir previstes aquestes eventualitats per prevenir la contaminació del sòl.


Amb aquesta intenció, les recomanacions proposades són les següents:

1. Reduir l’ús i la contaminació de l’aigua.

2. Especificació d’efluents idònia per al sistema de tractament d’efluents in situ o

criteris d’abocament.

3. Tots els efluents han de passar pels sistemes de la instal·lació de tractament.

4. Sistemes col·lectors d’aigües residuals independents dels de les aigües de pluja

netes.

5. Segregació de les aigües residuals en funció de les característiques i el tractament.

6. Impermeabilització del sòl a totes les zones de tractament i emmagatzematge de

reactius.

7. Manteniment preventiu dels equips i les instal·lacions, amb especial atenció a

basses i conduccions enterrades.

8. Reutilització de les aigües residuals tractades i les aigües de pluja.

9. Inspeccions diàries i registrades del sistema de gestió d’efluents.

10. Identificació dels principals components perillosos dels efluents tractats.

11. Tècniques de tractament adequades a cada tipus d’aigües residuals.

12. Augment de la fiabilitat del control i les tècniques de reducció de la contaminació

de les aigües residuals.

13. Determinar els principals components de les aigües residuals tractades.

14. Complir els nivells d’emissió autoritzats.


Guia P17: Activitats amb presència de substàncies perilloses



QÜESTIONARI PER A ACTIVITATS AMB PRESÈNCIA DE SUBSTÀNCIES PERILLOSES


N. A.








1 Es coneixen totes les instal·lacions i les operacions desenvolupades a l’activitat.

2 S’han identificat totes les substàncies perilloses presents a l’establiment. 3 Es disposa dels FDS (fulls de dades de seguretat).

4 S’emmagatzemen seguint les recomanacions del fabricant, aïllades d’altres productes.

5 Les persones que manipulen les substàncies han estat formades respecte del risc de contaminació del sòl.

6 Els equips estan sotmesos a manteniment preventiu. 7 Recipients i envasos es mantenen ben tapats. 8 Recipients i envasos buits es buiden del tot i es mantenen ben tapats.

9 A l’emmagatzematge es deixa separació entre recipients per inspeccionar si hi ha fuites o vessaments.

10 El paviment és impermeable. 11 Hi ha absorbents o safates recol·lectores de vessaments.

12 Es realitzen inspeccions de l’emmagatzematge i les observacions s’anoten al registre-inventari de substàncies perilloses.

13 Es compleixen els requisits legals d’informació a l’Administració.



PORT DE BARCELONA

Guia P17: ACTIVITATS AMB PRESÈNCIA DE SUBSTÀNCIES PERILLOSES

En alguns casos, la presència de substàncies perilloses en algunes empreses queda

fora de l’activitat principal. Són emprades en processos auxiliars o en activitats

esporàdiques i no sempre són objecte de l’atenció que correspon.

Alguns exemples són:

�� Policlorobifenils (PCB) emprats com a refrigerant i fluid dielèctric de transformadors

elèctrics.

�� Glicols o amoníac de grups frigorífics.

�� Amiant o fibrociment emprat a les cobertes dels edificis.

�� Pintures, dissolvents, líquids desincrustants o de neteja.

�� Etc.

Les recomanacions per al control d’aquestes substàncies són:

1. El titular de l’activitat ha de conèixer la totalitat de les instal·lacions i de les

operacions desenvolupades a l’empresa, tant per a personal propi com personal

extern i serveis subcontractats.

2. S’han d’identificar totes les substàncies perilloses presents a l’establiment.

3. Obtenir els fulls de dades de seguretat de les substàncies.

4. Adoptar les mesures recomanades d’emmagatzematge, preferentment aïllat.

5. Donar formació als empleats propis o externs respecte del risc de contaminació del

sòl com a conseqüència de fuites o vessaments de substàncies perilloses.

6. Mantenir els equips en bon estat de funcionament i conservació.

7. Mantenir els envasos o recipients ben tapats.

8. Els envasos destinats a reciclar o eliminar es buiden del tot i es deixen ben tapats.

9. A l’emmagatzematge, deixar separació entre els recipients per poder inspeccionar

si hi ha fuites o vessaments.

10. El paviment ha de ser impermeable als productes emmagatzemats. Preferible

formigó abans que asfalt o llambordes. Pot caldre recobriment de resina epoxi.

11. Convé disposar d’absorbents per recollir el producte vessat o safates recol·lectores

sota dels envasos.

12. Mantenir un registre-inventari dels productes, i anotar el resultat de les inspeccions

efectuades regularment.


13. Depenent de la substància i la quantitat, és possible que s’hagi de posar en

coneixement de l’Administració.

Vessament de producte corrosiu. Dispositiu per recollir vessaments.


ANNEXOS


ANNEX 1

Resum del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la

declaració de sòls contaminats


Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards

per a la declaració de sòls contaminats

RESUM �� Estableix les obligacions legals dels agents directament implicats:

o Titulars de les activitats potencialment contaminants del sòl.

o Causants de les contaminacions.

o Propietaris de terrenys.

o Posseïdors dels terrenys (arrendataris).

�� Es defineix què és un sòl contaminat prenent com a referència el risc per a la

salut humana i el medi ambient.

�� Aprova una llista d’activitats potencialment contaminants (APC) que poden ser

origen de contaminació del sòl. A més d’una centena d’activitats diferents

classificades per CNAE, també recull les activitats que emmagatzemen

combustibles i manipulen substàncies perilloses, per sobre d’un determinat llindar.

�� Aprova criteris i estàndards que permeten decidir i declarar si un sòl està

contaminat o no, en funció de la natura i l’ús del sòl.

�� Es regulen els nivells genèrics de referència (NGR) que permetran l’avaluació de

la contaminació del sòl per a determinades substàncies.

�� Per determinar el grau de contaminació d’un sòl i les mesures de recuperació, cal

realitzar una valoració dels riscos ambientals per mitjà d’una anàlisi quantitativa

del risc.

�� Es determina el contingut de l’Informe preliminar de situació (IPS), que és l’eina

per transmetre la informació de les activitats potencialment contaminants del sòl

cap a l’Administració ambiental. Aquest informe l’han de presentar:

o Titulars d’activitats potencialment contaminants.

o Titulars d’activitats que emmagatzemen combustibles.

o Titulars d’activitats que manipulen substàncies perilloses.

o Propietaris de terrenys en els quals s’hagin desenvolupat APC en el passat.

�� L’Agència de Residus de Catalunya pot sol·licitar una ampliació de la informació

presentada i també pot demanar informes periòdics de situació.

�� A partir de la informació rebuda i tenint en compte els nivells genèrics de referència

i la valoració de riscos ambientals, l’Administració pot decidir la declaració d’un


sòl com a contaminat. Aquesta declaració constarà al Registre de la Propietat.

També constarà en aquest registre la realització d’activitats potencialment

contaminants perquè els propietaris dels terrenys resten obligats a fer-ho constar a

les escriptures públiques que documentin la transmissió dels drets.

�� Si hi ha indicis de contaminació de les aigües subterrànies originada per la

contaminació del sòl, caldrà informar l’Agència Catalana de l’Aigua.

�� La Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, estableix l’obligació de descontaminar els

sòls, les responsabilitats i les obligacions de recuperació, en l’ordre següent:

o Causant de la contaminació (solidàriament, si són diversos).

o Posseïdor del terreny, subsidiàriament (arrendatari).

o Propietari, subsidiàriament.


ANNEX 2 Evolució històrica del port de Barcelona


Evolució històrica del port de Barcelona

Tal com s’ha indicat a l’apartat 2, el port de Barcelona ha anat creixent de manera

paral·lela a l’augment d’activitat i això ha comportat una progressiva incorporació de

nous terrenys a l’àmbit portuari.

Les figures següents mostren l’evolució històrica del creixement del port.

Figura 1: Evolució de la línia de costa anys 1616, 1785 i 1829. Font: Atlas del port de Barcelona

(Alegre i Nadal, P. APB, 1995).

Figura 2: Port de Barcelona anys 1888 i 1940. Font: Atlas del port de Barcelona (Alegre i Nadal, P.

APB, 1995).


Figura 3: Port de Barcelona any 1966. Font: Atlas del port de Barcelona (Alegre i Nadal, P. APB, 1995).

El progrés del port de nord-est a sud-

oest va ultrapassar la muntanya de

Montjuïc, i al 1966 es va fer un port

interior. Dragava en les voreres del riu

Llobregat i va afegir 250 hectàrees al

recinte portuari.


Figura 4: Port de Barcelona anys 1970 i 1986. Font: Atlas del port de Barcelona (Alegre i Nadal, P.

APB, 1995).

Actualment, integrat en l’ens públic Ports de l’Estat, el port continua el seu creixement

al sud de Montjuïc després del desviament del riu Llobregat, i incorpora al seu àmbit

noves àrees per complementar les ja consolidades del Port Vell, el Port Comercial i el

Port Logístic, seguint les línies marcades pel Pla director.


Figura 5: Port de Barcelona any 1995 i ocupació màxima prevista en el Pla director aprovat l’any

1989, amb un horitzó que se situa l’any 2010. Font: Atlas del port de Barcelona (Alegre i

Nadal, P. APB, 1995).


ANNEX 3

Geologia i hidrogeologia del port de Barcelona


GEOLOGIA I HIDROGEOLOGIA DEL PORT DE BARCELONA

Geologia

La zona portuària actual és constituïda per terrenys naturals i terrenys guanyats al

mar, tal com es mostra en la figura de la pàgina següent.

Al port de Barcelona es detecten materials antròpics, deltaics i sedimentaris d’origen

litoral, que reposen sobre un substrat terciari format per margues blaves, argil·lites,

sorres cimentades i gresos d’edat miopliocena. A continuació, es descriuen les unitats

que es detecten en àmbits geològics:

A la zona del delta del Llobregat, al sud-oest del port i fins al peu de la muntanya de

Montjuïc, es detecten les unitats següents (des de la superfície i en profunditat):

�� Unitat de rebliment: materials dipositats en zones guanyades al mar per a la

construcció dels molls i els dics. L’origen d’aquests materials és divers, i depèn

de l’època en què es van dipositar. La composició també és molt heterogènia i

varia de granulometria i compacitat, la qual cosa fa que la permeabilitat de la

unitat de rebliment sigui molt heterogènia i estigui estretament relacionada amb

la composició, la granulometria i la compacitat dels materials. En la zona del

delta del Llobregat podem distingir:

o Materials argilosorrencs amb restes de la construcció procedents

d’excavacions i obres (predominantment al sector sud-oest).

o Materials utilitzats en l’ampliació actual del port són:

� Sorres del dragatge del fons marí, caracteritzades seguint les

recomanacions CEDEX per a la gestió de materials de dragatge.

� Restes de runa proporcionada per la gestora de runes que hi ha

al port.


Figura 1: Port de Barcelona. Terrenys naturals i rebliments.


�� Cobertura de llims i argiles marrons superficials: correspon a materials de la

plana deltaica, tot i que sovint ja no es detecta, perquè el rebliment

l’emmascara. La permeabilitat d’aquesta unitat és baixa (de l’ordre de 10-3

m/dia).

�� Unitat de sorres: per sota de la cobertura de llims i argiles i cap a la costa

apareixen sorres eòliques amb argiles i sorres fines i mitjanes de platja ben

classificades. Aquesta unitat pot arribar a tenir 20 m de gruix i forma l’aqüífer

superficial lliure del delta del Llobregat. La transmissivitat d’aquesta unitat és

d’entre 30 i 500 m2/dia (permeabilitats d’entre 1,5 i 50 m/dia).

�� A més profunditat, trobaríem la unitat de llims i argiles, també anomenada

«falca semipermeable»: unitat de molt baixa permeabilitat o impermeable

d’origen fluviomarí. Aquesta falca actua semiconfinant la unitat de sorres

inferior. Cap als marges aquesta falca desapareix, de manera que l’aqüífer

superficial i el profund esdevenen un únic aqüífer (vegeu els talls geològics que

s’adjunten en les figures 2 i 3).

�� Sota els llims, trobaríem la unitat de sorres i graves al·luvials, que constitueixen

l’aqüífer profund del delta del Llobregat, i la seva permeabilitat és alta. La

transmissivitat d’aquesta unitat és d’entre 500 i 2.000 m2/dia (permeabilitats

d’entre 50 i 300 m/dia).

�� Finalment, trobem el substrat rocós terciari, format per margues blaves,

argil·lites, sorres cimentades i gresos d’edat miopliocena.

Al sector central, entre el peu de la muntanya de Montjuïc i les Rambles, al Pla de

Barcelona, i al sector nord entre les Rambles i la Barceloneta, trobem sediments

d’origen fluviomarí. Alguns autors, consideren que els materials del sector nord formen

part del delta del Besòs, però en aquesta guia es considera que aquests materials

sorrencs són d’aportació litoral, com els del Pla de Barcelona. Les unitats que es

detecten en aquesta zona són les següents:

�� Als sectors guanyats al mar, trobem rebliments antròpics, amb un gruix variable

que pot arribar als 16 m. Generalment, tenen forma de falca, ja que es

dipositen sobre els materials naturals d’origen litoral que hi ha a la costa. En

aquesta zona trobem:


o Materials sorrencs procedents del dragatge de barres submarines i

dàrsenes (als molls més antics, al nord-est).

o Els materials que s’estan utilitzant en l’ampliació actual del port són:

� Sorres del dragatge del fons marí, caracteritzades seguint les

recomanacions CEDEX per a la gestió de materials de dragatge.

� Restes de runa proporcionada per la gestora de runes que hi ha

al port.

La permeabilitat de la unitat de rebliment és molt heterogènia i està estretament

relacionada amb la composició, la granulometria i la compacitat dels materials.

�� Allà on no hi ha rebliment antròpic, o directament per sota de la unitat de

rebliment, es detecten materials d’origen fluviomarí d’aportació litoral o

materials sorrencs típics de costa de sorres típiques de costa (amb un gruix

d’entre 10 i 20 m). Aquests materials formen part de l’aqüífer únic del Pla de

Barcelona, i tenen una transmissivitat d’entre 50 i 700 m2/dia.

�� Finalment, trobem el substrat rocós terciari, format per margues blaves,

argil·lites, sorres cimentades i gresos d’edat miopliocena.

A continuació s’adjunten uns perfils hidrogeològics de la zona portuària actual,

obtinguts segons bibliografia.


Figura 2: Perfils hidrogeològics de la zona portuària (perfils sud-oest nord-est).


Figura 3: Perfils hidrogeològics de la zona portuària (perfils nord-oest sud-est).


Hidrogeologia

La costa de Barcelona es troba sobre les unitats hidrogeològiques del delta del Llobregat

i del delta del Besòs. Entre els dos deltes hi ha una zona, sense domini hidrogeològic

clar, on no es pot determinar el flux preferent de les aigües subterrànies. Els terrenys

guanyats al mar tampoc no formarien part de cap domini hidrogeològic.

Hidrogeològicament, en la present guia es consideren els sectors diferenciats següents al

port de Barcelona:

� Aqüífer del delta del Llobregat al sud-oest del port i fins al peu de la muntanya

de Montjuïc. Aquest és l’únic sector amb entitat hidrogeològica important.

� Sediments d’origen fluviomarí, que corresponen a la zona sense domini

hidrogeològic clar. Correspon al sector central, entre el peu de la muntanya de

Montjuïc i les Rambles (Pla de Barcelona), i al sector nord entre les Rambles i

la Barceloneta. Alguns autors consideren que els materials del sector nord

formen part del delta del Besòs, però en aquesta guia es considera que

aquests materials sorrencs són d’aportació litoral, com els del Pla de

Barcelona.

� Material de rebliment en terrenys guanyats al mar.

La profunditat mitjana a la qual es detecta el nivell freàtic al port de Barcelona és d’uns

3 m i acostuma a coincidir amb la posició del nivell del mar. La variació de la

profunditat pot dependre del tipus de material: sòl natural o rebliment. En el cas d’estar

en zona de rebliments, dependrà del gruix de material de rebliment i de la

granulometria i la compacitat dels materials emprats. La marea que hi ha al port de

Barcelona no permet diferenciar una plenamar i una baixamar. És mixta, de petita

amplitud i amb predomini de la component diürna.

Sovint els materials de rebliment tenen molt baixa permeabilitat, i els molls actuen

creant un efecte de barrera, la qual cosa fa que no hi hagi una direcció clara del flux.

En general, en tot l’àmbit portuari, no es pot determinar una direcció preferent de flux,

ja que aquest està condicionat per la naturalesa, la geometria i la distribució dels

nivells litològics (composició granulomètrica i compactació del rebliment, sorres, llims,

etc.). Hi ha zones que han quedat aïllades hidràulicament del flux regional. Són les

zones més properes al mar, que n’han quedat totalment envoltades, com ara els molls

i els dics.


Aqüífer del delta del Llobregat:

Al delta del Llobregat es detecten dos aqüífers, el superficial i el profund, que estan

separats per una «falca semipermeable» de llims d’origen fluviomarí. Aquesta falca

actua semiconfinant la unitat de sorres inferior. Cap als marges aquesta falca

desapareix, de manera que l’aqüífer superficial i el profund esdevenen un únic aqüífer.

Al port de Barcelona majoritàriament trobem zona amb aqüífer únic.

A continuació, es descriuen breument les característiques de l’aqüífer únic, superficial i

profund davant d’una potencial contaminació:

Aqüífer únic i aqüífer superficial:

L’aqüífer superficial del delta del Llobregat presenta una zona no saturada entre 0,5 i 3

m, amb menys gruix a mesura que ens aproximem a la zona costanera. Litològicament

està formada per llims i argiles, i cap a la costa hi ha més presència de sorres. En

general, la zona no saturada és una zona de reduïda permeabilitat que protegeix

l’aqüífer de la contaminació superficial.

En els emplaçaments on no es detecta la capa superficial de llims i argiles, la

probabilitat de contaminació de l’aqüífer superficial, com a conseqüència de les

activitats presents en l’àmbit portuari, és més elevada. Tanmateix, la mobilització de

les substàncies queda limitada per la baixa mobilitat del flux d’aigua subterrània,

limitada per les diferents infraestructures existents a la costa i per la permeabilitat dels

materials de rebliment presents a la costa.

Aqüífer profund:

L’aqüífer profund captiu està format bàsicament per graves i sorres, tot i que la

granulometria disminueix cap al mar coincidint amb un augment de la proporció de

sorres. Aquest aqüífer té una potència de fins a 10 m. Les graves descansen sobre

argiles i gresos, conglomerats i sorres. La probabilitat de contaminació de l’aqüífer

profund en canvi és molt baixa, ja que es troba confinat sota una capa de llims i

argiles.


ANNEX 4 Classificació de les activitats presents al port de Barcelona.

Risc potencial de contaminació del sòl


Classificació de les activitats presents al port de Barcelona.

Risc potencial de contaminació del sòl

Metodologia de treball per a la realització de les guies

Per tal de poder definir el conjunt de mesures de prevenció aplicables a les activitats

del port, el primer pas ha estat analitzar el conjunt d’activitats ubicades al port de

Barcelona i identificar aquells grups o tipus d’activitats que, d’acord amb els criteris

establerts en el Reial decret 9/2005, es consideren activitats potencialment

contaminants del sòl.

Un cop classificats els diferents grups d’activitat, s’han definit per al conjunt d’activitats

aquells grups d’operacions que suposen una probabilitat mitjana o alta de risc de

contaminació del sòl. És per a aquests grups d’operacions que s’han definit les

diferents guies de mesures preventives.

Activitats potencialment contaminants del sòl ubicades al port de Barcelona

S’han classificat les diferents activitats presents al port (concessions i autoritzacions)

segons els corresponents codis CNAE.

El resultat d’aquesta classificació s’ha comparat amb els criteris establerts en el Reial

decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment

contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

D’acord amb el Reial decret 9/2005, totes les activitats llistades a l’annex 1 del Reial

decret 9/2005 es consideren activitats potencialment contaminants (APC) del sòl. A

l’article 3.2 s’estableix que qualsevol activitat, inclosa o no en l’annex 1, en la qual es

doni almenys una de les condicions següents, també és una activitat potencialment

contaminant:

�� Que produeixi, manipuli o emmagatzemi més de 10 tones/any d’una o diverses

substàncies incloses al Reial decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova

el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació,

envasament i etiquetatge de substàncies perilloses.


�� Que disposi de zones d’emmagatzematge de combustible per a ús propi i

registri un consum anual mitjà superior a 300.000 litres de combustible o que

disposi de zones d’emmagatzematge de combustible per a ús propi amb un

volum total d’emmagatzematge igual o superior a 50.000 litres.

A partir d’aquesta comparació s’ha obtingut la relació d’activitats potencialment

contaminants del sòl presents al port de Barcelona.

Aquesta relació d’activitats principals, classificades pel seu codi CNAE, s’ha ampliat

amb altres activitats auxiliars que, en l’àmbit portuari, s’han considerat d’interès.

Les activitats principals, classificades per CNAE, que han estat considerades són les

que s’indiquen a la taula següent:

ACTIVITATS POTENCIALMENT CONTAMINANTS DEL SÒL

UBICADES AL PORT DE BARCELONA

CNAE 15400 Fabricació de greixos i olis (vegetals i animals)

15420 Fabricació d’olis i greixos refinats

28100 Fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció

28401 Forja i estampació de metalls

35100 Construcció i reparació naval

35120 Construcció i reparació d’embarcacions d’esbarjo i d’esport

Producció de gas; distribució de combustibles gasosos per conductes urbans, 40200

excepte gasoductes

50200 Manteniment i reparació de vehicles de motor

50500 Venda al detall de carburants per a l’automoció

51510 Comerç a l’engròs de combustibles sòlids, líquids i gasosos, i productes similars

60200 Altres tipus de transport terrestre

60240 Transport de mercaderies per carretera

60242 Transport d’altres mercaderies per carretera

63122 Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies perilloses

63220 Altres activitats afins al transport marítim

63221 Explotació de ports i serveis portuaris

63222 Altres activitats afins al transport marítim

90020 Activitats de recollida i tractament de residus

90030 Altres activitats de sanejament, descontaminació i altres serveis similars


S’ha complementat aquesta relació d’activitats, amb quatre apartats addicionals

d’activitats auxiliars o secundàries que no constitueixen el nucli principal de

l’activitat dels concessionaris, però que estan prou esteses com perquè es tinguin

en compte, ja que també poden ser causa de la contaminació de sòls.

• Tractament d’aigües residuals pròpies.

• Manteniment i reparació de vehicles propis i equips o maquinària (pot

comportar l’ús d’olis lubricants i de dissolvents clorats).

• Proveïment de carburant per a vehicles propis i maquinària.

• Presència de substàncies perilloses no específiques de l’activitat.

A partir d’aquesta classificació d’activitats existents al port de Barcelona i de la

possibilitat de contaminació del sòl, s’ha elaborat una taula en la qual s’indiquen les

substàncies més freqüentment emprades i que podrien ser l’origen de la contaminació

del sòl si no es prenen les mesures de prevenció adequades. Al final d’aquest annex

es troba l’esmentada taula de substàncies potencialment contaminants del sòl en

l’àmbit del port de Barcelona.

Cal tenir en compte que els productes perillosos que manipulen les activitats presents

al port de Barcelona amb més freqüència són els carburants per a la propulsió de

vehicles i els olis derivats de les operacions de manteniment. Majoritàriament, els

tancs de combustible per a ús propi són aeris.

Amb l’objectiu de redactar tot un seguit de guies de bones pràctiques per tal de

fomentar la prevenció de la contaminació del sòl a les activitats del port, s’han

identificat aquelles operacions o processos que pel conjunt de les activitats

identificades suposen una probabilitat més alta de contaminació del sòl. Les

operacions o processos identificats es detallen a la pàgina següent:


ACTIVITATS AMB PROBABILITAT MITJANA-ALTA DE CONTAMINACIÓ DEL

SÒL

• Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris

• Emmagatzematge de productes químics envasats

• Emmagatzematge en dipòsits soterrats

• Proveïment de combustible – estació de servei

• Refinament d’oli vegetal i processos químics

• Gestió de residus

• Rentat de cisternes

o Activitat logística

o Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció metall -

mecànica

o Tractament d’aigües residuals de la mateixa activitat

o Activitats amb presència de substàncies perilloses

Les activitats ressaltades amb negreta són les de risc més alt de contaminació del sòl.

Factors d’influència sobre el risc de contaminació del sòl

A més de ser considerada una activitat potencialment contaminant del sòl o de dur a

terme alguna de les operacions indicades, cal tenir en compte que, en termes

generals, el grau de probabilitat de contaminació del sòl de l’activitat, vindrà

influenciada pels factors següents:

�� Productes manipulats (diversitat, volum, proporció de substàncies perilloses).

�� Activitat principal i secundàries.

�� Grandària de l’empresa.

�� Antiguitat de l’activitat.


Evidentment, hi ha altres factors que cal considerar però, com a primera aproximació,

es considera que el conjunt de criteris adoptats són prou definitoris per a l’objectiu

apuntat.

�� La grandària de l’empresa és un factor reductor: es considera que com més gran

és una empresa, disposa de més mitjans humans, tècnics i organitzatius per

practicar una gestió ambiental correcta.

�� Per contra, els altres factors considerats augmenten el nivell de risc, i l’acumulació

de diversos factors l’incrementa: la diversitat de substàncies potencialment

contaminants (SPC) presents a l’activitat, la quantitat, la proporció que representen

respecte del total i l’antiguitat de l’activitat.

Per a activitats amb alta probabilitat de contaminació del sòl, es considera imprescindible

el seguiment de les recomanacions indicades en les guies i tenir la instal·lació de

dispositius de control del subsòl (piezòmetres de control) que permetin controlar de

manera directa l’existència d’una possible contaminació i, en cas que hi sigui, detectar-la

de manera immediata.


ACTIVITATS. CLASSIFICACIÓ PER CNAE, CONTAMINANTS POTENCIALS I GUIES DE MESURES PREVENTIVES DE REFERÈNCIA

INDÚSTRIES DE L’ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABAC

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Hidrocarburs alifàtics (ex. hexà)

Hidrocarburs aromàtics

Hidrocarburs halogenats (ex. tricloroetilè, tetracloroetilè, diclorometà)

Amoníac

Àcids (ex. sulfúric, clorhídric, fosfòric)

Fabricació de greixos i olis (vegetals i animals)

Àlcalis (ex. sosa càustica)

15400 15420

Guia P11 Metalls (ex. cadmi, níquel)

FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL·LICS, EXCEPTE MAQUINÀRIA I EQUIPS

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Hidrocarburs alifàtics

Fenol Fabricació d’elements metàl·lics per a la

construcció Metalls (ex. coure, crom, zenc) 28100

Guia P15 Dissolvents de neteja (ex. tricloroetilè,

tetracloroetilè, acetona, toluè)

Hidrocarburs aromàtics policíclics

Cianurs

Àcids (ex. àcid sulfúric, nítric, clorhídric) Forja i estampació de metalls

Fluids de tall

28401

Guia P15 Peròxid d’hidrogen

FABRICACIÓ DE MATERIALS DE TRANSPORT

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Metalls (ex. plom, zenc)

Construcció i reparació naval Pintures (biocides) 35100



Fenol

Desincrustants Construcció i reparació d’embarcacions

d’esbarjo i d’esport Olis usats

35121

Guia P15 Lubricants


PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA, GAS I AIGUA

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Metalls pesats

Hidrocarburs

Olis minerals

Producció de gas; distribució de combustibles gasosos per conductes urbans, excepte gasoductes

Dissolvents (ex. tricloroetilè, tetracloroetilè, acetona, toluè, metanol, etilenglicol)

40200

Guia P 7 THT tetrahidrotiofè

COMERÇ; REPARACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS, I ARTICLES PERSONALS I D’ÚS DOMÈSTIC

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Hidrocarburs totals TPH

Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX

Metalls (ex. coure, crom, plom, zenc)

Dissolvents de neteja (ex. tricloroetilè, tetracloroetilè, acetona, toluè)

Fenol

Àcids (ex. sulfúric, fosfòric)

Manteniment i reparació de vehicles de motor

Àlcalis

50200

Guia P15 Clorofluorocarbonis CFC

Hidrocarburs totals TPH

Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX Venda al detall de carburants per a

l’automoció MTBE, ETBE

50500

Guia P10 Hidrocarburs aromàtics policíclics

COMERÇ A L’ENGRÒS I INTERMEDIARIS DEL COMERÇ, EXCEPTE VEHICLES DE MOTOR I MOTOCICLETES

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Hidrocarburs totals TPH

Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX Comerç a l’engròs de combustibles sòlids,

líquids i gasosos, i productes similars MTBE, ETBE

51510



TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Metalls (ex. coure, crom, plom, zenc)


Transport per ferrocarril

Hidrocarburs totals TPH 60100

Guia P14 Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX

Fenol

Creosota

Àcids (ex. sulfúric, fosfòric) Altres tipus de transport terrestre

Àlcalis

60200


60300 Transport per canonada Guia P7 Qualsevol substància perillosa present al producte

ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS

63122 Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies perilloses Guia P7/8

Qualsevol substància perillosa present al producte

Altres activitats afins al transport marítim Hidrocarburs totals TPH 63220

Guia P14 Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX

Altres activitats afins al transport aeri Metalls (ex. coure, crom, plom, zenc) 63230



ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC

CNAE ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Activitats de recollida i tractament de residus

90020 Guia P12

Altres activitats de sanejament, descontaminació i altres serveis similars

Qualsevol substància perillosa present al producte

90030

Guia P13


TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS PRÒPIES

CODI ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS

Activitats de recollida i tractament d’aigües residuals generades per la mateixa activitat

Qualsevol substància perillosa present a les aigües

X90

Guia P16

Reactius: sosa càustica, hidròxid càlcic, àcid clorhídric, fosfòric, clorur fèrric, policlorur d’alumini, hipoclorit sòdic

MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VEHICLES PROPIS I EQUIPS O MAQUINÀRIA

CODI ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Metalls (ex. coure, crom, plom, zenc)


Hidrocarburs totals TPH

Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX

Fenol

Creosota

Àcids (ex. sulfúric, fosfòric)

Manteniment i reparació de vehicles propis i equips o maquinària

Àlcalis

X502


PROVEÏMENT DE CARBURANT PER A VEHICLES PROPIS I MAQUINÀRIA

CODI ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS Hidrocarburs totals TPH

Hidrocarburs aromàtics monocíclics BTEX Activitat de proveïment de carburant des de

dipòsit propi a vehicles i maquinària MTBE, ETBE

X505


PRESÈNCIA DE SUBSTÀNCIES PERILLOSES NO ESPECÍFIQUES DE L’ACTIVITAT

CODI ACTIVITAT POSSIBLES CONTAMINANTS

Presència de substàncies perilloses no específiques de l’activitat X60

Guia P17

Qualsevol substància perillosa present: dissolvents, PCB, amiant


ANNEX 5 Bibliografia


Bibliografia

Per saber-ne una mica més:

1: Sistema de gestió ambiental

• UNE-EN-ISO 14001:2004 Sistemas de Gestión Ambiental. Requisitos con

orientación para su uso. AENOR, 2004.

• UNE-EN-ISO 14004:2004 Sistemas de Gestión Ambiental. Directrices generales

sobre principios, sistemas y técnicas de apoyo. AENOR, 2004.

• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. (2000) Guia pràctica per

a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (Manuals d’ecogestió, 2).

2: Pla de prevenció de vessaments

• National Pollution Prevention Center for Higher Education. (1995) Pollution

Prevention Concepts and Principles.

5: Informe preliminar de situació • Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats

potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de

sòls contaminats.

• Ministeri de Medi Ambient. Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental.

(2006) Guía Técnica de Aplicación del RD 9/2005.

6: Instal·lació de piezòmetres de control • Agència Catalana de l’Aigua. (2005) Criteris tècnics de prevenció i control en

instal·lacions soterrades amb risc d’afecció al medi.

• IHOBE. (2002) Manual práctico para la investigación de la contaminación del suelo.

7: Emmagatzematge de líquids i gasos liquats en tancs i dipòsits aeris • Comissió Europea. (2006) Integrated Pollution Prevention And Control. Reference

Document On Best Available Techniques On Emissions From Storage.


8: Emmagatzematge de productes químics envasats

• Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament

d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques

complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5,

MIE APQ-6 i MIE APQ-7.

9: Emmagatzematge en dipòsits soterrats

• Agència Catalana de l’Aigua. (2005) Criteris tècnics de prevenció i control en

instal·lacions soterrades amb risc d’afecció al medi.

• Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament

d’instal·lacions petrolíferes, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP 03,

«Instal·lacions petrolíferes per a ús propi», i MI-IP 04, «Instal·lacions fixes per a

distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers a instal·lacions de venda

al públic».

• Reial decret 1416/2006, d’1 de desembre, pel qual s’aprova la instrucció tècnica

complementària MI-IP 06 «Procediment per deixar fora de servei els tancs

d’emmagatzematge de productes petrolífers líquids».

• US Environmental Protection Agency (EPA). (1997) Leak Detection Methods For

Petroleum Underground Storage Tanks And Piping.

10: Proveïment de combustible – estació de servei

• Agència Catalana de l’Aigua. (2007) Protocol d’actuacions de descontaminació de

les aigües subterrànies en emplaçaments d’estacions de servei.

http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/aigues_subterranies/protocol_actu

acions_estacions_servei.pdf

11: Refinament d’oli vegetal i processos químics

• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. (2002) Prevenció de la

contaminació en la producció d’oli d’oliva (Manuals d’ecogestió, 8).

• Centro de Actividad Regional para la Producción Limpia. (2006) Alternativas de

prevención de la contaminación en el sector de la química en discontinuo.

12: Gestió de residus

• Comissió Europea. (2005) Integrated Pollution Prevention And Control. Reference

Document On Best Available Techniques for the Waste Treatments Industries.


13: Rentat de cisternes

• Reial decret 948/2003, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions

mínimes que han de reunir les instal·lacions de rentat interior o desgasificació i

despressurització, així com les de reparació o modificació de cisternes de

mercaderies perilloses.

14: Activitat logística

• Centro de Actividad Regional para la Producción Limpia. (2005) Buenas prácticas

ambientales en el sector de la logística.

15: Manteniment de vehicles de motor, naval, maquinària i construcció metall

- mecànica

• Centro de Actividad Regional para la Producción Limpia. (2005) Manual sobre la

prevención de la contaminación en el subsector del mecanizado del metal.

• Ministeri de Treball i Assumptes Socials. (2004) Manual de Buenas Prácticas

Ambientales en la Familia Profesional: Mantenimiento y Reparación.

16: Tractament d’aigües residuals de la mateixa activitat

• Comissió Europea. (2003) Integrated Pollution Prevention And Control. Reference

Document On Best Available Techniques in Common Waste Water and Waste Gas

Treatment / Management Systems in the Chemical Sector.

17: Activitats amb presència de substàncies perilloses

• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus. (1995)

Causes i conseqüències de la contaminació dels sòls.

guia de prevenciÓ de la contaminaciÓ del sÒl per … · aquesta guia de prevenció de la...

Documents