Treball de genètica Gregor Mendel

Margalida RiutortJudith Guerrero

Gregor Mendel

Va néixer el 22 de juliol de 1822, a Heinzendorf (ara República Txeca) i va morir el 6 de gener de 1884 a Brünn.

Durant dos anys va estudiar física i matemàtiques en l'Institut Filosòfic Olmütz.

Va ingressar al monestir d'agustins de Brünn. Va estudiar al Col·legi Teològic de Brünn i va ser ordenat

sacerdot el 1847. L'any 1850 suspèn biologia. Va anar a la

Universitat de Viena durant dos anys per estudiar física pràctica i matemàtiques, química, zoologia, paleontologia, botànica sistemàtica i fisiologia vegetal.

Va treballar com a professor suplent a l'Escola Tècnica de Brünn on es va dedicar a investigar la varietat herència i evolució de les plantes en un jardí del monestir destinat als experiments.

Entre 1856 i 1863 va conrear i va estudiar almenys 28.000 plantes de pèsol analitzant amb set parells de característiques.

Gràcies als seus experiments va aconseguir l'enunciat de dos principis més tard coneguts com lleis de l'herència.

Segons Mendel les característiques que han de reunir les plantes experimentals són:

-Posseir caràcters diferencials constants.-Els híbrids entre varietats s'han de protegir de la influència

de pol·len durant la floració .Experiment control: les 34 varietats que va emprar les va

sotmetre a prova durant dos anys (dues generacions successives per

autofecundació) per comprovar que totes produïen descendència constant. És a dir, si les característiques d'una varietat eren que

totes les plantes produïen llavors rodones i grogues, comprovava durant dues generacions successives d'autofecundació que totes

les llavors de la varietat eren rodones i grogues. Només una varietat de les 34 no va produir descendència constant, de manera que

no la va utilitzar en els seus estudis. Les varietats utilitzades per Mendel eren Línies Pures constituïdes per individus idèntics per

als caràcters analitzats.

Experiments I

Experiments II Mendel va publicar els seus experiments amb pèsols en

1865 i 1866. Els principals motius pels Quals

Mendel va triar el pèsol com a materiad de treball van ser elq segìents:-Material: Pisum sativum (pèsol).-Els pèsols eren barats i fàcils d'obtenir en el mercat.-Ocupaven poc espai i tenien un temps de gener`ció relativament curt.-Produïen molts descendents.-Existien varietats diferents que iostravej diferent, color, forma,

mida, etc. Per tant, presentava Variabilitat Genètica.-És una espècie autógama, s'a5tkpoliniza, de manera que eh

pol · len de les anteres d'una flor cau sobre l'estigma de la mateixa flor.

-Era fàcil fer encreuaments entre diferents varietats a voluntat.

És possible evitar o prevenir l'autopol · linització castrant les

flors d'una planta (eliminant les antenes).

Mendel va estudiar els següents set caràcters en pèsol:

-Forma de la llavor: llisa o rugosa

-Color de la llavor: groc o verd.

-Color de la flor: porpra o blanc.

-Forma de les llegums: llisa o escanyada.

-Color dels llegums madures: verd o groc.

-Posició de les flors: axial o terminal.

-Talla de les plantes: normal o nana.

Experiments III

Mendel va analitzar en primer lloc cada caràcter per separat.Creuant varietats que diferien en un sol caràcter. Per

exemple, vaanalitzar el caràcter color de les flors i per això va creuar unavarietat de flors de color porpra per una altra varietat de color

deflors blanca.

Encreuament inicial: Parentals ♀ Porpra x ♂ Blanca → F1 Porpra

Encreuament recíproc: Parentals ♀ Blanca x ♂ Porpra → F1 Porpra

Parentals ♀Porpra X ♂Blanca

Genotip AA aa

Fenotip A a

Gàmetes Tots A ↓ Tots a

1ª Generación filial

F1 Púrpu

ra

Genotip Aa

Fenotip A

Gàmetes F1 1/2 A ↓ 1/2 a

2ª Generación filial F2

Genotips 1/4 AA 1/2 Aa 1/ aa

Fenotips 3/4 A 1/4 a

Fenotips 3/4 Porpres 1/4 Blancs

Les lleis de Mendel

Mendel va proposar les següents lleis de la transmissió dels caràcters d'una generació a la següents:

1r llei: Les plantes híbrides Aa de la 1ª generació filial F1 obtingudes pel creuament de dues línies pures P que tenen AA i aa. Al caràcter que es manifesta en les plantes de la F1 és Aa.

2n llei: Encreuant entre si els dos descendents obtinguts F1, per saber si eren homozigòtics, es va adonar que en la segona generació F2 apareixien dos tipus de llavors, tres de grogues per cada verda. Les llavors verdes tornaven a aparèixer, cosa que significava que F1, tot i que eren de color groc, contenien la informació del color verd. Les llavors de la generació F1 eren heterozigòtiques Aa i produïen gàmetes de dos tipus, A i a.

3r llei: En estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps, groc o verd i llisa o rugosa, va trobar que, si partia d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb), en la primera generació obtenia una descendència uniforme de color groc i textura llisa (AaBb), però en la segona generació obtenia totes les combinacions possibles de fenotips Resultats:

9/16 de grocs llisos 3/16 de grocs rugosos 3/16 de verds llisos 1/16 de verds rugosos.

D’aquests resultats va deduir que, els caràcters s'hereten de forma independent i que el color groc i la textura llisa dominava davant del color verd i la textura rugosa.

Redescobriment de les lleis de Mendel al segle XX I

De Vries, Correns i Tschermak, sense conèixer els treballs de Mendel, van arribar a les mateixes Conclusions.

Els gens i els cromosomes, " factor hereditari “

Teoria cromosòmica de l'herència: W.C.Sutton i T.Boveri, treballant per separat, van proposar que aquests factors hereditaris es devien trobar als cromosomes. Es van basar en el fet que cada caràcter té un gen heretat de cada progenitor, el nombre de cromosomes també és doble (cromosomes homòlegs).

. W.Bateson va anomenar " genètica " a la ciència que estudia l'herència dels caràcters. W.Johannsen va proposar el terme anglès " gene ". Un gen determina una característicabiològica. McClung, d'E.Wilson i de N.Stevens van investigar sobre el nombre de cromosomes en les cèl·lules dels insectes himenòpters

Redescobriment de les lleis de Mendel al segle XX II

La confirmació de la teoria cromosòmica de l'herènciaEl 1910, T.H.Morgan va iniciar els treballs de la mosca del vinagre. Aquest

insecte tan sols té quatre parells de cromosomes, un dels quals és molt petit. El 1911, Morgan va trobar que hi havia quatre grups de caràcters que tendien a heretar-se junts. Per això va suposar que els gens es trobaven als cromosomes ,i que, per tant, els gens que hi ha al mateix cromosoma tendeixen a heretar-se junts.

Per a aquests va proposar el terme gens lligats. La prova definitiva de la teoria cromosòmica de l'herència la va aportar el 1916 C.B.Bridges, treballant també amb la mosca del vinagre. Morgan va demostrar que els gens lligats no sempre s'heretaven junts. Segons Morgan, els gens són als cromosomes, tenen una disposició lineal, l'un rere l'altre, i, gràcies a l'entrecreuament de les cromàtides homòlogues, es produeix la recombinació genètica (hi ha hagut un entrecreuament durant la meiosi) .

El lloc que ocupa un gen al cromosoma s'anomena locus. Els gens al·lels ocupen un mateix locus.

La mosca Drosophila melanogaster

Classe de mosca: Insecta Cicle vital: El desenvolupament embrionari, fecundació i

formació del zigot, es realitza dins de la membrana de l'ou. La duració de les etapes que venen a continuació: larves, pupa i adult, varien amb la temperatura per exemple a 25 º C el període ou larva és de 5 dies i el de pupa 4 dies.

El per què és tan important en la genètica: perquè te molts avantatges, ja que, tenen una mida petita que facilita el seu maneig, és molt fèrtil, té un cicle biològic curt i és molt fàcil d'estudiar genèticament, ja que té només quatre cromosomes..

Experiments en els que la utilitzen: s’ha utilitzat per fer descobriments per malalties com el Parkinson i l’Alzheimer i per estudiar la immunitat, la Diabetis,el Càncer, etc.