granollers informa abril 2011

85BUTLLET MUNICIPAL DE GRANOLLERSABRIL DE 201125.000 EXEMPLARS | EDICI GRATUTA

4-6 ReportatgeRoca Umbert: de passat industrial a present cultural

7-14 ActualitatLa comissi de seguiment per a la cobertura del ferrocarril

aprova executar la primera fase de les obres

La plaa de les Hortes guanya espai per als vens

Ms suport municipal a les persones emprenedores

20-21 EntrevistaMontserrat Aguilar, gerent de la Fundaci Antnia Roura

GRANOLLERS INFORMA | BUTLLET MUNICIPAL DE GRANOLLERS | ABRIL DE 2011 NM. 85

2

EDITORIALEdici: Ajuntament de GranollersDirecci:Montse Garriga

Redacci:Slvia GirImma JuncDolors PedrosaMriam Torres

Fotografia:Pere CornellasToni Torrillas

Disseny:www.faino.com

Maquetaci:Paco CastillaJosep Nogus

Impressi:Grficas de Prensa Diaria. Grupo Zeta

Tiratge: 25.000 exemplarsExemplar gratut

DL: B-13.957-80

Ajudeu-nos a millorar la distribuci: Si sou ciutad/ana de Granollers i per qualsevol motiu no rebeu aquest butllet cada mes a casa vostra, o el rebeu en mal estat, feu-nos-ho saber trucant al 93 842 66 15 o enviant un missatge de correu electrnic a:[email protected]

Telfons dinters

ABS GRANOLLERS OEST CANOVELLES 938 468 328ABS GRANOLLERS CENTRE 93 860 05 10 ABS GRANOLLERS NORD LES FRANQUESES 93 861 80 30ABS GRANOLLERS SUD SANT MIQUEL 93 879 16 25AMBULNCIES URGNCIES 061BOMBERS 112 / 93 849 60 80ESTABANELL I PAHISA (AVARIES) 93 860 91 09FECSA-ENDESA (AVARIES) 900 77 00 77GAS NATURAL (AVARIES) 900 750 750HOSPITAL 93 842 50 00MOSSOS DESQUADRA 088 / 93 860 85 00OFICINA DATENCI AL CIUTAD (OAC) 010 / 93 842 66 10POLICIA LOCAL 93 842 66 92 / 092POLICIA NACIONAL 091 / 93 861 48 50REPSOL BUTANO (AVARIES) 901 12 12 12SOREA 93 879 49 46 SOREA URGNCIES 902 250 370TANATORI 93 861 82 30TAXIS 93 870 30 28TELEFNICA (AVARIES) 1002

Sumari

3 Editorial

4-6 ReportatgeRoca Umbert: de passat industrial a present cultural

7-14 ActualitatLa comissi de seguiment per a la cobertura del ferrocarril aprova executar la primera fase de les obres

20-21 EntrevistaMontserrat Aguilar, gerent de la Fundaci Antnia Roura

Portada: Plaa de les Hortes. Fotografia: Pere Cornellas.

15-19 Programaci culturalEl rengle



22-23Els grups municipals opinen

P

ER

E C

OR

NE

LLLA

S

GRANOLLERS INFORMA | BUTLLET MUNICIPAL DE GRANOLLERS | ABRIL DE 2011

3

Nous equipaments, noves oportunitats

Amb larribada de la primavera, el bon temps convida a passejar per la ciutat i gaudir dels nous espais recuperats: la carretera convertida en passeig, els elements patrimonials i culturals... Una ciutat que des de fa uns dies t el paisatge ms endreat, grcies a la nova senyalitzaci turstica que orienta i informa a la ciutadania i als visitants dels equipaments, serveis i elements patrimonials ms destacats que es troben al centre de la ciutat. Els rtols informatius shan installat un cop finalitzada lampliaci de lilla de vianants de Granollers, de 15.000 a 33.000 metres quadrats. Ara s ms fcil passejar i es posen en valor els atrac-tius turstics, culturals i patrimonials de la ciutat, a ms de cobrir dues necessitats bsiques: orientar i informar. Nous elements per promocionar la ciutat i donar a conixer el patrimoni his-tric. Un patrimoni que any a any es va recuperant i que a ms augmenta amb la incorporaci de nous espais. Un clar exemple el trobem a Roca Umbert que ha passat de ser una industria txtil a un ampli complex cultural, contenidor de difusi i producci cultural en tots els termes, de laudiovisual a lart concep-tual; de la msica a la cultura popular i tradicional; de les lletres a leducaci universitria; de la tecnologia a lenginy dels Blancs i els Blaus. Centenars de persones pensen, viuen, creen i es diverteixen a Roca Umbert Fbrica de les Arts. Una aposta municipal per a la creaci i la producci. El reportatge daquest butllet repassa el passat industrial de la fbrica de la m dels seus treballadors. Conixer els orgens i per entendre ms b la fbrica actual, que mant la seva essncia i respecte lestructura de les seves naus per incorporar nous espais per a la ciutadania. La darrera nau rehabilitada s la que acollir la sala de concerts, un equipament cultural municipal de titularitat pbli-ca i pensada com a centre de creaci, formaci, inter-canvi, exhibici i difusi de la msica en viu de dife-rents estils i procedncies, generadora duna activitat constant que enriqueixi als ciutadans del territori. Es programaran de forma estable concerts de msica en directe, jam sessions, DJ i projectes musicals diversos, alternant grups consolidats amb grups emergents del territori, que representin noves tendncies visuals i esttiques, i en collaboraci amb entitats, escoles de msica del territori...Roca Umbert t una projecci cultura dmbit supramunicipal, alguns dels equipaments sn nics al territori i a la fbrica de les arts s seu desdeveniments nacionals, com el Mercat de lAudiovisual de Catalunya o la trobada de blocaires. El tresor de la fbrica s la Trmica, font denergia de Roca Umbert, que sest rehabilitant per esdevenir, en un futur en un centre dinterpretaci de la producci energtica i del passat industrial de la segona meitat del segle XX, integrant-se aix en la xarxa de patrimoni de la ciutat.

Promocionar la ciutat i preservar el nostre

patrimoni, per posicionar Granollers en el mapa

cultural, turstic i econmic


4

Roca Umbert: de passat industrial a present cultural

REPORTATGE

En bona part del segle passat, a Granollers simposava el so dels telers, el moviment de les llanadores i el fum que alliberaven unes xemeneies altes, que serigien com a vigies dun paisatge eminentment industrial. Granollers va desenvolupar una indstria txtil, basada en la filatura del cot i ms tard en els acrlics, que durant anys va generar gran quantitat de llocs de treball. Roca Umbert va ser la ms emblemtica daquestes indstries que va iniciar lactivitat de la m de Josep Umbert i Ventura i va tancar el 1991, al no superar una de les constants crisis daquest sector. Amb el testimoni dextreballadors recordem aquest recent passat industrial que, a Roca Umbert, sest transformant en un centre de producci i difusi cultural: la Fbrica de les Arts.

Un dels elements ms singulars que es mant a Roca Umbert s la Trmica, que es va construir entre 1951 i 1952, per dotar delectricitat constant aquesta empresa txtil que va iniciar lactivitat a Palou cap al 1875 i es va traslladar al carrer de Prat de la Riba el 1904. Laugment de la producci txtil i les habituals restriccions elctriques durant la postguerra van fer necessria aquesta installaci. La central trmica constava de tres espais: un, on es generava el vapor, on destaquen dues calderes; un delectricitat i un de refredament del vapor. Esteve Terrades, que va passar tota la seva vida laboral a lempresa des dels 14 anys, recorda encara a la per-fecci el seu funcionament: primerament la caldera salimentava amb carb i fuel, era mixta, i ms enda-vant, amb gas i fuel. El carb es va suprimir. Desprs funcionava totalment automatitzada, sense cap per-sona que la controls. Amb la combusti daquestes primeres matries sescalfava laigua que es con-vertia en vapor, amb la fora del qual es generava lelectricitat. Segons Terrades, laigua de la caldera no podia ser ms pura, ja que es descalcificava i se li treien tots els minerals per no fer malb les canona-des, cada dia sen treien mostres i sanalitzaven en el laboratori de lempresa, apunta.Lespai de la Trmica forma part dun patrimoni singular, representatiu dun tipus de producci ener-gtica que va existir en el nostre pas marcat per la dictadura i lautarquia econmica. A ms, a Cata-lunya hi ha molts pocs espais que conservin nte-

grament tot el conjunt de la trmica, motiu pel qual lAjuntament, amb el patrocini de Sorea, lest reha-bilitant perqu esdevingui un centre dinterpretaci de la producci energtica del passat industrial de la segona meitat del segle XX i sincorpori com un element ms del patrimoni de la ciutat.

Aigua del Mogent per seguir produint

Una altra matria determinant en la producci txtil s laigua i Roca Umbert tamb sen va haver de proveir, un cop sanaven esgotant els diferents pous del subsl de lempresa i de la ciutat com el de Can Xarlet, nucli a lentorn del Cam Vell de Canove-lles. Laigua necessria va venir, recorda Marcell Camats, duns pous que es van perforar en uns terrenys a la llera del riu Mogent i que mitjanant unes canonades duien fins a Granollers. A Roca Umbert encara hi ha una cisterna que emmagatze-mava 1.600 m3 daigua. Quan la fbrica funcionava en tota la seva capacitat aquesta cisterna es buidava dues vegades al dia, recorda el Marcell, que va venir a treballar a Granollers procedent de la fbrica de filatura que Roca Umbert tenia a Monistrol de Montserrat i que va ser lltim treballador a plegar de la fbrica.

Feina estable per a tothom

El txtil es va basar durant anys en la m dobra barata i aix va ser com moltes persones de Grano-

La Trmica sest restaurant

perqu esdevingui un centre

dinterpretaci de la producci energtica del

passat industrial de la ciutat

Vista aria de Roca Umbert a finals dels anys cinquanta. Tot just shavia iniciat la construcci de les cases sindicals (Grup Primer de Maig) i de les pistes datletisme, ben properes al recinte fabril. A la dreta, vista actual de la fbrica

F

ON

S R

OC

A U

MB

ER

T/A

MG

r-A

RXI

U D

IMAT

GE

S


5

A Roca Umbert shi feia tot el procs de producci de la roba, des de lelaboraci del fil a partir de les bales de cot fins a la comercialitzaci

llers, de la comarca, i tamb immigrants procedents daltres punts dEspanya van trobar feina a Roca Umbert. La Manoli Guerrero va entrar a Roca Um-bert desprs dhaver treballat un temps a la Bauma, una colnia txtil de Castellbell i el Vilar, procedent dIbros, Jan. Tenia 16 anys quan va fer el llargussim viatge en tren que separava Andalusia i Catalunya, amb els seus pares i sis germanes ms. La famlia va anar a viure en un pis del carrer de Barcelona que lempresa els va posar a disposici. A banda de la Manoli, a Roca Umbert tamb hi van treballar la seva mare i tres germanes, a ms duns altres cosins que tamb van venir dIbros. Era del tot habitual que diversos membres duna mateixa famlia treballessin a Roca Umbert, que si ve no oferia uns sous elevats, garantia, en principi, feina de per vida.Pilar Falgs, hi va treballar des de 1948 a 1978, just quan havia finalitzat els estudis primaris, primer com a teixidora i desprs com a polidora. Noms calia demanar feina i dir a quina secci tagradaria treballar. Sempre hi havia algun conegut que te nensenyava. Les dones, majoritries a lempresa, feien tasques mecniques i ms mal pagades que els homes, que eren els que accedien als crrecs de responsabilitat. Aquest va ser el cas de Francesc Roma, que va treballar a lempresa des dels 16 anys fins als 63, i que va adquirir un profund coneixement dels diferents oficis del sector, que li van propiciar successius ascensos, des treballador de la secci de preparaci, a majordom, fins a director tcnic. Al

Marcell Camats li va tocar, entre daltres, aprendre a fer una tasca pionera en les empreses de lpoca, el control de qualitat. Aquest fet permetia conixer, per exemple, el nombre de trencades que es generaven al teixir, qu shavia de netejar, qu shavia de renovar. De tant en tant, es feia el que es deia passar carda, que era desmuntar les mquines de dalt a baix.

Roba per a lexrcit, llenols, jocs de taula...

A Roca Umbert shi feia tot el procs de producci de la tela, fins al punt de ser comercialitzada. Hi entra-ven les bales de cot, de les quals sen feia el fil, el fil es teixia i se nobtenia roba que es finalitzava a la secci daprestos i acabats. El blau de Roca Umbert era el millor que hi havia, no destenyia. Amb aquesta roba es feien uniformes com els de mecnic, evoca el Marcell. Tamb es fabricava roba militar per a lexrcit espanyol, llenols, jocs de taula, roba de cami-seria, texans... Es treballava a preu fet i es cobrava setmanalment: ja sabem el que cobrarem amb ante-laci perqu hi havia un rellotge que marcava el que havem produt, recorda la Pilar. El preu variava en funci de la roba. Nhi havia ms molesta de manejar. La Pilar va treballar durant un temps amb sarja, amb la qual es feien vestits dhome, un teixit que feia molt borr, molta pols que tentrava pel nas. En aquell temps una activitat que es feia sense mesures de pro-tecci i en difcils condicions ambientals.

Casa Cuna i Cosidor, compromisos socials

La fbrica va incorporar dos serveis especialment apreciats per les dones que hi treballaven: la Casa Cuna, el 1933, i el Cosidor, que compartien espai al carrer de Josep Umbert. La Casa Cuna era una llar dinfants on les treballadores podien deixar els seus fills fins als cinc anys i els podien alletar durant el seu torn de treball. El Cosidor, la modista del qual era Antnia Roura, filla adoptiva de la ciutat en reconeixe-ment a la seva tasca benefactora amb la gent gran, era el lloc on saplegaven les noies de Roca Umbert desprs de treballar per aprendre a cosir i, en moltes ocasions, preparar-se laixovar.

Ajustos de personal, falta dinversi, creixent competncia

Al comenament de la dcada dels setanta lempresa adquireix telers ms moderns que alleugeren la feines de les teixidores que noms havien de posar les bovines de fil i vigilar. Aquesta secci de teixidoria s la que es va traslladar el 1976 a un nou centre de

E

NR

IC B

AR

TEL

Esteve Terrades i Francisco Bermejo arreglant un motor a Roca Umbert. 1960

D

ON

ACI

E. T

ERR

ADES

/AM

Gr-

ARXI

U D

IMAT

GES


6

treballant. Lempresa es va imposar i encara vam haver de pagar un tant per cent als sindicats.

De fbrica txtil a fbrica de les arts

Abans del tancament definitiu, el 1991, a la fbrica noms hi quedaven deu o dotze persones. Durant tres anys es van ocupar de vendre els 3 milions de metres de roba que hi havia en el magatzem. El 1993 les naus sn cedides a lAjuntament, a travs dun acord de permuta amb els seus propietaris, i esdevenen un sorprenent escenari per a la producci de pellcules, sries de televisi i espots. El 1994, el Marcell es queda sol a Roca Umbert tenint cura de les naus, des del seu pis, en el mateix recinte de la fbrica. De mica en mica, lAjuntament defineix uns nous usos per als ms de 17.000 m2 de lantiga fbrica que sestan executant amb el nom de Fbrica de les Arts. Al Centre Tecnolgic i Universitari, la Biblioteca, la Troca, lespai dassaig musical CUB, la nau de dents de serra, el Centre Audiovisual i lEspai darts ja en funcionament se li afegiran ben aviat una sala de concerts, que programar msica en directe, alternant grups consolidats i emergents del territori, i, posteriorment, un espai de circ i arts en moviment. Nous carrers, places i un aparcament soterrat completaran aquest gran centre cultural en qu est esdevenint lantiga Roca Umbert. Tot aix recuperant i conservant la memria del que va ser Roca Umbert a travs dels centenars de persones que hi van treballar.

La sala de concerts ser el proper equipament que entrar en funcionament a Roca Umbert, on shi programaran actuacions musicals en directe

lempresa a la Batllria, Sant Celoni, en una nau duns 9.000 m2 amb millors condicions de treball. Ja shavien iniciat les primeres regulacions de personal i hi havia fora descontent, segons recull Francesc Roma en el seu detallat historial personal sobre la seva vida laboral a la fbrica. Ell, com a director tcnic de la nau de la Batllria, va ser un dels blancs de les crtiques del comit dempresa. Em semblava que tots aquests ajustos shavien fet amb la finalitat daconseguir una producci de qualitat i competent, rememora. Tot i aix la crisi del txtil no minvava i les retallades de personal van continuar. El Nadal de 1978 un grup de treballadors es tanca a lempresa en desacord amb el segon pla de reestructuraci de la fbrica. El mateix Francesc va deixar la feina el 1989, desprs de 45 anys de servei, convenut que la fbrica acabaria tancant. No es van fer les inversions en maquinria que calia haver fet, assegura el Marcell, qui creu que una altra de les raons del tancament va ser la competncia dels pasos asitics, argument que comparteix el Francesc. En canvi, Esteve Terrades, creu que es va tancar per interessos comercials o professionals. El magatzem era ple de roba i feien comandes i els deien que no nhi havia. Tenien inters a fer veure que els nmeros no sortien, assevera. Amb els diners de la indemnitzaci, la Manoli es va comprar un 127 de segona m per poder continuar treballant i mantenir els seus cinc fills, desprs que es va quedar vdua molt jove. LEsteve creu que la rees-tructuraci va ser un fracs per als qui portaven anys

La Casa Cuna va permetre a moltes dones

poder compaginar la feina amb la

criana dels fills

A lesquerra, Francesc Roma al costat duna mquina domplir bitlles. Anys 40. A la dreta, en el centre de la foto, Antnia Roura, modista del Cosidor amb les seves alumnes, entre les quals Pilar Falgs. Anys 50

D

ON

ACI

FR

AN

CE

SC R

OM

A/A

MG

r-A

RXI

U D

IMAT

GE

S

DONACI PILAR FALGS/AMGr-ARXIU DIMATGES


7

Un nou pas per linici de les obres de cobriment de la via del tren. Lalcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha assistit a Madrid a la reuni de la Comissi de se-guiment del projecte de cobriment de la via del tren. Una Comissi que vetlla per lexecuci daquest projecte i que est integrada per representants del Ministeri de Foment, dADIF, de la Generalitat de Catalunya i de lAjuntament de Grano-llers. En el decurs de la trobada, la Comissi ha aprovat executar la primera fase del cobriment que correspon al tram dels carrers de Josep Umbert a Agust Vin-yamata. Properament el Consell de Ministres aprovar la licitaci de les obres que es financen amb el valor dels terrenys propietat dADIF, ubicats a la zona dEsteve Terradas, al costat de lactual estaci de tren de Granollers Centre.La comissi de seguiment ha reiterat tamb la voluntat que el finanament complementari de la segona fase de les obres, del carrer dAgust Vinyamata al carrer de Francesc Ribas, sinclogui a les inversions previstes a laddicional tercera de lEstatut.

La comissi de seguiment per a la cobertura del ferrocarrilaprova executar la primera fase de les obres

Conveni per dinamitzar lespai agrari del Pla de Palou de GranollersLa Societat Agrria de Transformaci (SAT) i lAjuntament de Granollers han signat un conveni amb lobjectiu dassegurar el manteniment i la continutat de les explotacions agrries de Palou i aconseguir que siguin rendibles. A ms, significa un pas endavant per-qu Palou formi part del projecte europeu Rururbal. Aquest conveni sorgeix fruit de la redacci, amb lrea dEspais Naturals de la Diputaci de Barcelona, dun Projecte Estratgic Agrourb del Pla de Palou, per tal de descriure la situaci actual territorial i els mbits dactuaci agrria, mediambiental, paisat-gstica, cultural i social per la seva dinamitzaci, fent de lactivitat agrria el motor dun projecte de desenvolupament local. Entre les principals propos-tes sassegura el manteniment i la continutat de les explotacions agrries del territori i, el relleu dels que shi dediquen. A ms saposta per unes produccions rendibles i de qualitat, que permetin beneficis produc-tius de les explotacions, i aprofitar les potencialitats comercials de lagricultura periurbana a causa de la seva proximitat a un mercat de venda directa.Segons aquest conveni lAjuntament es compromet a consolidar a Palou els principis i objectius de la poltica agrria i mediambiental europea, i afavorir el coneixement del patrimoni natural, rural i cultural com un b singular que cal preservar. Tamb a man-tenir el paisatge tpic valles (agroforestal) com a part indissociable de lexplotaci agrria, i a recuperar les infraestructures tradicionals (recs, basses, mines, etc.) com a valor afegit histric, ambiental i econmic daquests espais. A ms es continuar millorant la

ACTUALITAT

qualitat de vida de la poblaci de Palou, tot sensibilit-zant-la de la necessitat de conservar el patrimoni rural. Al seu torn, la SAT es compromet a cercar propostes de diversificaci de leconomia rural, donant suport al sector primari amb especial sensibilitat per la valoraci i recuperaci de la producci autctona. Aix mateix, a promoure laplicaci de bones prctiques agrries i de la normativa existent, particularment la reguladora de les lleis catalanes dOrientaci Agrria i de Qualitat Agroalimentria.

P

ER

E C

OR

NE

LLA

S


8

Ja fa 10 anys de lobertura de lOficina dAtenci al Ciutad, ubicada al carrer de Sant Josep, 7. En aquests anys la poblaci de Granollers ha passat de 52.173 a 60.013 habitants (increment del 15%), i lOAC ha passat de 102.429 atencions lany 2002 a 122.769 el 2010 (increment del 19,9%). En total shan fet 1.140.000 atencions, la majoria de les quals de mane-ra presencial tot i que tamb ofereix servei per telfon (010) i per Internet. Actualment shi realitzen un total de 220 trmits, i el temps mig despera de les perso-nes que es dirigeixen personalment a loficina s de poc ms de 9 minuts. Els trmits ms sollicitats tenen a veure amb el padr dhabitants.

Servei les 24 hores 365 dies a lany

Per donar resposta a les necessitats de la ciutadania i per adaptar-se a ls de les noves tecnologies, el set-embre de 2009 es va crear lOficina Virtual dAtenci Ciutadana (OVAC). Via OVAC es poden realitzar trmits per Internet, inscripcions a activitats, pagar tri-buts, consultar dades, ... ja sigui amb certificat digital o sense. Des de la seva creaci fins a febrer de 2011 shan realitzat via OVAC un total de 7.600 trmits, i hi han accedit 1.550 usuaris amb certificat digital. La mitjana mensual de pgines visites de lOVAC s de 1680. Actualment es poden fer 124 trmits ntegrament per Internet, xifra que va creixent cada mes. s impor-tant destacar que el 80% de la gent que va a lOficina dAtenci al Ciutad podria fer el trmit ntegrament per Internet. Des de finals de 2006 lOAC funciona com a entitat certificadora de signatura digital Idcat, i fins ara shan expedit un total de 3.400 certificats digitals idcats. Aquesta xifra ens converteix en el segon ajuntament de Catalunya de ms de 50.000 habitants en idcats expedits per cada 100 habitants (5,76%).

LOficina dAtenci al Ciutad compleix 10 anys oferint ms serveis i facilitats a la ciutadania

Premiat un projecte per a incrementar la biodiversitat en el riu Congost

El projecte naturalizaci i creaci dhabitats en el riu Congost al seu pas per la zona periurbana del Parc Firal ha obtingut un premi valorat en 25.000 al III Concurs de Projectes per a lIncrement de la Biodi-versitat, que promou la Federacin Espaola de Mu-nicipios y Provncias (FEMP) i el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. El projecte guardonat t lobjectiu de naturalitzar la llera del riu i millorar la qualitat del paisatge, aix com recuperar la vegetaci autctona de ribera i la fauna aqutica en un quilmetre de longitud del riu Congost, entre la passera per a vianants del Parc Firal fins el pont del carrer dEnric Prat de la Riba. Les actuacions afavoriran la biodiversitat en aquest tram del riu, netejant-lo i retirant les espcies ex-genes (vegetaci, canyes i estructures antigues) per permetre un ptim curs de laigua. Aquesta actuaci donar continutat als treballs de naturalitzaci de la llera desenvolupats en dos quilmetres de longitud del riu, entre la passera per a vianants del Parc Firal i 200 metres al sud de la carretera de Montmel. Un projecte que tamb va ser premiat a la segona edici daquest concurs, en aquest cas en 250.000 . Els premis del III Concurs de Projectes per a lIncrement de la Biodiversitat shan atorgat a Madrid a divuit ajuntaments i dues diputacions provin-cials en reconeixement a la tasca de preservaci i dincrement de la biodiversitat feta al municipi. Lacte ha estat presidit per la Ministra de Medio Am-biente, Medio Rural y Marino.

Lalcalde rep el premi de mans de la Ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Rosa Aguilar

s el segon any que la ciutat rep dotaci

econmica en aquest concurs


9

LAjuntament ha reconegut un any ms, durant la Fes-ta de lEsport els principals xits i mrits esportius de Granollers. En concret, els de quatre jugadors i atletes i els de set clubs i quatre entitats de la ciutat. En aquesta ocasi, el Premi Millor Esportista de Grano-llers, corresponent a 2010, lhan rebut els esportistes promesa Clara Maspons (Club Bsquet Granollers) i Juan Arias (Club Atltic Granollers) i els snior Nria Lauco (Club Triatl Granollers) i Antonio Garcia (Balon-mano Granollers). Els clubs i entitats premiats han es-tat: Associaci Esportiva La Mitja (Premi a lEsportivitat Joan Creus, pel 25 aniversari de la Mitja Marat Granollers-Les Franqueses-La Garriga), AEE Escola Pia Granollers, Club Nataci Granollers, Club de Futbol Ponent, Associaci Granollers Esportiva, Club Bsquet Granollers, Club Atltic Granollers, Club Atltic del Valls, KH7 BM Granollers, AEE Carles Vallbona i Club Esportiu Montserrat Montero, aquest darrer, per la par-ticipaci al I Meeting Special Olympics Figueres 2010. El Premi APEVOR (Associaci de Periodistes Esportius del Valls Oriental) ha estat per a Josep Llus Solvez.

Premi per als millors de lesport local

Millores a les infraestructures de serveis i la mobilitat urbana

Entre 2007 i 2011 a Granollers shan renovat ms de 16 km de xarxa de clavegueram, ja sigui reparant trams o dins dactuacions dobra nova. Cal destacar que 8 de les actuacions han estat finanades amb 704.334,89 euros procedents de fons estatals. Aix shan fet diferents actuacions al passeig de la Muntan-ya; al carrer Annbal o a les avingudes de Sant Esteve i Sant Juli. La xarxa daigua potable tamb sha ests 7 nous km mentre que altres 18 km shan renovat. Entre les actuacions ms rellevants hi ha el carrer dAnselm Clav, la carretera de Caldes, leix dels carrers Nou i Museu, el carrer de la Mare de Du de Nria o el nou sector del Lledoner.

Tantes voreres com 100 pistes dhandbol

En voreres sha actuat en gaireb 83.000 m2 de les quals, la immensa majoria, 75.171,3 m2 corresponen a voreres noves. Destaca lampliaci de voreres que sha fet al barri del Congost en el marc del Pla de barris; el carrer de Tarafa, entre el carrers de Fran-cesc Ribas i Josep Irla; el carrer Camp de les Moreres o el sector de Can Comas. Ms de 135.000 m2 s la superfcie dactuaci en paviments, 102.313,09 m2 dels

quals sn nous. Ha estat el cas de la urbanitzaci del carrer dAnselm Clav, del passeig Fluvial i de la carre-tera del Masnou, etc. Del Pla de Mobilitat Urbana sha executat lampliaci de lilla de vianants del centre i tam-b a carrers com Tarafa, Minetes i Valncia; mesures de reducci del trnsit de pas; implantaci de les vies de pas de vehicles i les vies destar (zones de trnsit res-tringit i zones 30); la consolidaci de ls aparcaments dissuasius; i lOrdenana de circulaci de bicicletes.

P

ER

E C

OR

NE

LLA

S

T

ON

I TO

RR

ILLA

S

Nou carrer del sector del Lledoner


10


Ja han finalitzat les obres de reforma de les plaa de les Hortes, que han comportat la millora dels espais, la renovaci de la totalitat de la pavimentaci, mobi-liari urb i jocs infantils, aix com nova vegetaci que complementa lexistent. Aix, shan diferenciat petits espais dacollida per a lesbarjo infantil o per al des-cans que queden integrats, alhora, en un passeig.A la part central de la plaa sha deixat un gran espai difan on es podr continuar fent activitats ldiques

T

ON

I TO

RR

ILLA

S

diverses. A la zona on el paviment s de saul shan reubicat els jocs infantils en un extrem, per acon-seguir un pas central ampli que enllaa amb una petita rambla arbrada transversal de nova creaci, amb lobjectiu de potenciar la connexi amb el Parc del Congost. A ms, sha millorat laccs de vianants sota la prgola, reordenant el mobiliari urb i elimi-nant el tram daparcament de vehicles del carrer de Pius XII corresponent a la plaa de les Hortes.

El Museu de Cincies Naturals la Tela samplia amb un edifici de ms de 2.000 metres quadrats

Les obres dampliaci del Museu de Cincies Naturals la Tela es van iniciar el febrer de 2010 i consisteixen en la construcci dun edifici de 2.055 metres qua-drats que est connectat amb la seu del Museu dedicat, des de 1987, a la con-servaci, lestudi i la divulgaci de les cincies naturals. El nou edifici incorpora en planta baixa el vestbul de recepci, la sala dexposicions temporals i un espai per a nens. Des de la planta baixa es produeix una relaci visual directa amb el jard del Museu. A la planta soterrani hi ha el vestbul, la sala polivalent, el dipsit general, el taller de preparaci, recepci i catalogaci, i el magatzem. En planta primera la sala dexposici permanent i el planetari. Aquest projecte de reforma i ampliaci compta amb una subvenci del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupa-ment Regional) de 410.000 euros, i una altra del Ministeri de Poltica Territorial y Administracin Pblica, de 378.000 euros.Una de les activitats principals de la Tela s la recerca cientfica que es porta a terme en diferents rees dinvestigaci: petits mamfers, papallones, ratpenats i la descoberta duna nova espcie damfibi, el Trit del Montseny.

Inauguraci de la plaa de les Hortes amb la presncia de lalcalde i diversos regidors


11

Aprovat el projecte per installar plaques solars fotovoltaiques als equipaments municipals

De l11 al 16 dabril, coincidint amb la setma-na europea de lenergia sostenible, sorganitzen conferncies, tallers, exposicions i projeccions de cinema al voltant de la temtica de lenergia.

Dimarts 12

10 h Teatre Auditori de Granollers. Operaci Domstica. Adreat a alumnes de cicle mitj i su-perior de primria.

19 h Gra, equipament juvenil. Projecci Refugiats climtics, de Oliver Bourgeois i Pierre Barougier

Dimecres 13

19 h Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Cinema Adictes al plstic, de Ian Connacher

Dijous 14

19 h Gra, equipament juvenil. Projecci cinema Un mar canviant, de Barbara Ettinger

Dissabte 16

De les 11 a 14 h tallers per a nens i nenes:Gra, equipament juvenil- El gira-sols. Vine a pintar uns divertits dibuixos

amb lajuda del sol. 6-14 anys.- Els vehicles solars. Un cop muntats farem crrer

els vehicles si el sol ens ho permet. 8-14 anys.- Cuinem amb lajuda del sol. Cuinar amb el sol s

molt divertit i ho comprovarem cuinant crispetes! Totes les edats.

Exposici de maquetes daprofitament denergia solar durant tot el mat. (Aigua calenta sanitria, electricitat i cuina.)

Estalvi energtic amb energia solar. Exposici grfica sobre les energies i leficincia energtica.

Exposici de vehicles eficients (diferncies entre el vehicle elctric i el convencional)

Exposicions

De l11 al 15 dabril. De 9 a 20.30 hGra, equipament juvenilAbaixem els fums, tots hi guanyem

Ms informaci: www.granollers.cat

La ciutat s pionera a lhora de disposar dun plec de clusules del projecte dimplantaci dinstallacions solars fotovoltaiques als equipaments municipals, dacord amb la recent normativa vigent. El ple municipal ha aprovat aquest pro-jecte que es materialitzar en les cobertes de set equipaments pblics: lEscola Municipal de Treball, les escoles Granullarius i Pau Vila, el Centre Valls, el Centre Cvic Nord, el pavell poliesportiu Congost i lescola bressol El Teler. En base a estudis previs que shan efectuat per part denginyeries especialitzades, les set co-bertes que es treuen a licitaci signifiquen una potncia installada de 257,14 kW, una producci de 311.124 kW a lany i un estalvi demissions anual que sestima en 120.000 quilos de CO2.

Es desenvolupa el Pla dacci per lenergia sostenible

Des de 2008, lAjuntament est adherit al Pacte dAlcaldes i Alcaldesses, promogut per la Uni Europea i dinamitzat per la Diputaci de Barcelona, per aconseguir els objectius comunitaris de reducci demissions de gasos efecte hivernacle a travs dactuacions deficincia energtica i relacionades amb fonts denergia renovables. El 2009, es va aprovar el Pla dAcci per lEnergia Sostenible (PAES, 2009-2020), que t per objectiu global reduir les emissions de CO2 un mnim del 20% respecte les emissions de 2005. El Pla preveu 134 projectes, en edificis pblics i la resta en els mbits de la mobilitat urbana, els residus, lenllumenat pblic i els semfors...

Accions per estalviar

Els nous equipaments sn energticament eficients: sinstallen detectors de presncia i interruptors amb temporitzadors, plaques solars trmiques... A ms sapliquen canvis en la gesti energtica dels equipaments municipals i shan desenvolupat accions en enllumenat pblic i semfors. Aix, les 56 crulles de Granollers amb semfor tenen ptiques de led que permeten un estalvi de 7.465,31 /any. Aquest s un exemple, per nhi ha ms: shan canviat el 65 % de lluminries de vapor de mercuri per vapor de sodi, que representa 73.000 estalviats entre 2007 i 2010.

Granollers celebra la setmana de lenergia

P

ER

E C

OR

NE

LLA

S


12

Ja s possible connectar-se a Internet via wi-fi de for-ma gratuta a la plaa de la Corona. El servei s gratut i dna cobertura a tota la plaa. Igual que a la plaa de la Porxada, on es dna aquest servei des doctubre de 2009, sofereix un cabdal de transferncia de 256 kb, i est enfocat a la navegaci. La connexi a internet est limitada a determinats continguts. Per tant, no es permet la descrrega massiva de continguts audio-visuals, ls de la telefonia IP ni la videoconferncia i laccs a pgines web est limitat per motius tics. Aquestes limitacions sn necessries per complir els requisits que la Comisin Nacional del Mercado de las Telecomunicaciones imposa. Amb la plaa de la Corona ja sn 12 els espais amb connexi wi-fi gratuta, i shi afegir properament el poliesportiu Congost. Cal fer referncia als 61 punts daccs gratut a internet als equipaments pblics. Sha incls la Biblioteca Roca Umbert, el Gra i el Cen-tre Cvic Nord a la xarxa de Punts TIC de la Generalitat

Ms infraestructures de telecomunicacions i formaci en TIC

Les diverses obres que shan fet a la ciutat aquests darrers anys han perms desplegar infraestructu-res de telecomunicacions i una nova canalitzaci. Actualment, Granollers compta amb 38,8 km de vials amb fibra ptica, xifra que representa un 31% del total. Aix mateix, hi ha installats 10,8 km de tritub (un tub buit que permet al sector privat desplegar infraestructura). Tamb cal remarcar que ms de 3.000 ciutadans han rebut ms de 3.000 hores de formaci en TIC en el perode comprs entre 2008 i 2011. La formaci es pot dividir principalment en tres mbits: bsica en noves tecnologies, audiovisual, i per a professionals. Actualment ha agafat molt protagonisme la formaci per certificar competncies de professionals, com els cursos dACTIC que es fan al CTUG.

Granollers estrena senyalitzaci turstica

El centre histric de la ciutat dispo-sa de nous elements en forma de senyaltica que permeten desco-brir el patrimoni de Granollers. La senyalitzaci turstica posa en valor els atractius turstics, culturals i patrimonials de la ciutat i cobreix dues necessitats bsiques: orientar i informar, a travs de dos tipus de senyalitzaci: direccional (orienta-ci) i informativa (interpretaci). El projecte integral de senyalitzaci turstica i patrimonial sha fet un cop finalitzada lampliaci de lilla de vianants de Granollers, que sha passat de 15.000 m2 a 33.000 m2.

El Granollers rom, medie-val, modernista, perode de la Guerra Civil i lactual

Lampliaci de la illa de vianants i la supressi de la circulaci de vehicles dins la nova illa shan recuperat antigues places i carrers que tradicionalment ja havien estat espais de trobada i passeig per a vianants. Alguns

daquests espais rehabilitats shan dut a terme diverses actuacions de millora, com s el cas dels transformadors elctrics que shan integrat al

paisatge urb. Alguns daquests elements han quedat situats en llocs estratgics dins de lilla de vianants de manera que coincideixen amb punts dinters cultural i turstic, on sha installat la senyalitzaci informativa. En cada una de les places shan posat uns panells informatius semicirculars que relaten la histria de lindret: la plaa de les Olles, la plaa la Porxada, lantiga plaa del Blat, la plaa dels Porcs, avui Perpiny, la plaa Maluquer i Salvador, antiga plaa del bestiar, i la plaa de la Corona sn el pretext per explicar petits fragments de la histria de Grano-llers que sumats permeten fer un recorregut per la transformaci de Granollers des dpoca medieval fins a principi del segle XX, descobrint les traces dels di-ferents moments histrics i levoluci de lespai urb. Els panells informatius es troben en tres llenges: catal, castell i angls.

Una collecci de postals de Granollers

Una dotzena de punts de venda de la ciutat (quioscs, hotels, Oficina de Turisme del Valls Oriental, lOAC...) disposen de la collecci de postals de Granollers. Una collecci que es pot adquirir sencera o per separat de 10 imatges representatives de Granollers: la Por-xada, Sala Francesc Tarafa, LAdoberia, La Trmica, lAjuntament de Granollers, Asil-Hospital, Esglsia de Sant Esteve, Casa Claps, Casa Blanxart, Teatre Auditori de Granollers. Shan editat 5.000 postals, que representen 500 colleccions, que serveixen per promocionar el municipi.

Noves tecnologies al servei de la ciutadania


13

El gener de 2009 es constitua el Consell Econmic i Social format per la regi-doria de Promoci Econmica de lAjuntament de Granollers, la Cambra de Co-mer, la Uni Empresarial Intersectorial- Cercle dEmpresaris (UEI- CERCLEM); lorganitzaci empresarial P.I.M.E.C; la Federaci dAssociacions Empresarials del Valls Oriental F.A.E.V.O, UGT, CCOO, S.A.T. Agrcola de Granollers; el frum de Comer i Turisme i els grups municipals amb presncia al consistori: PSC, CiU, PP i ERC, i presidida per lalcalde Josep Mayoral. Amb lobjectiu de fer front a la situaci de crisi econmica sha treballat en un pla amb 135 mesures per afrontar la crisi i fomentar la promoci econmica. El document de treball prioritza laugment dels serveis dassistncia domiciliria i de latenci social, actuacions de formaci i integraci per a la cohesi social. Daltra banda el Consell Comarcal del Valls Oriental, lAjuntament de Granollers i ACC1, han endegat el Pla dInnovaci del Valls Oriental que ha estudiat les rees de negoci i de la capacitat dinnovaci de les indstries ms importants de la comarca.

757 persones aturades contractades mitjanant tallers, escoles taller, plans docupaci i fons estatals

LAjuntament, entre 2007 i 2010 ha organitzat 30 cursos per a 582 persones atu-rades, amb un total de 4.213 hores de formaci. Mentre que el Servei dOrientaci Laboral on es fan les entrevistes dorientaci laboral sha vist incrementat un 73 % (2007 respecte 2010). En aquest mateix perode shan fet un total de 4.689 entrevis-tes. Ms d11.000 persones han visitat el Club de Feina durant el 2010.

260 empreses creades amb lassessorament de Granollers Mercat que han generat 300 llocs de treball

Entre 2007 i 2010 shan fet 41 cursos per a emprenedors en els quals hi han parti-cipat 670 persones. Sha consolidat el Club de lEmprenedor de Granollers i 1.400 persones shan donat dalta al servei de creaci dempresa. En aquest perode shan creat 260 empreses fruit de lassessorament de Granollers Mercat. Unes empreses que han general 300 llocs de treball. A ms shan organitzat jornades de contactes empresarials, que han tingut una elevada participaci, amb ms de 150 empreses. Aquestes jornades permeten intercanviar informaci per enfortir i generar noves oportunitats per a la seva empresa. Daltra banda lAjuntament de Granollers amb la collaboraci de la Cambra de Comer de Barcelona i suport econmic dels fons FEDER destina ms de 640.000 euros al centre de serveis avanats a les empreses de Can Muntanyola, projectat en aquesta antiga masia de Palou. Una contundent injecci econmica que dna com-pliment a un dels principals compromisos del pla de treball del Consell Econmic i Social de Granollers.

Continuen les mesuresper fer front a la crisi

Lentitat pblica empresarial Granollers Mercat ha potenciat la seva missi de suport a la creaci i a la consolidaci dempreses, aix com a la formaci demprenedors i emprenedores. En el darrer exercici, ha ats 580 daquestes persones -un 33% ms que en lanterior-, una atenci de la qual sha derivat la creaci de 92 empreses. Ara, intensifica aquest suport municipal, per mitj dun conveni de collaboraci formalitzat amb lAssociaci Emprenedors de Grano-llers (Club de lEmprenedor de Granollers).Dacord amb aquest conveni, Granollers Mercat difondr i acollir un cicle anual de conferncies per a persones emprenedores, que organitzar el Club de lEmprenedor. Mentrestant, ja ha posat a disposici daquesta associaci la informaci disponible so-bre el context microeconmic de la ciutat, aix com espais per a accions formatives i reunions del Club. Tot plegat, es completar amb campanyes i accions de sensibilitzaci i foment de lactivitat de les perso-nes emprenedores (ms informaci a www.grano-llersmercat.cat).

Accions amb el Club de lEmprenedor

Dacord amb el mateix conveni, aquesta associaci aportar els recursos materials, tcnics i humans necessaris per impulsar, organitzar i difondre el cicle anual de conferncies a la ciutat, sobre aspectes de gesti empresarial per a persones emprenedores, de manera conjunta amb Granollers Mercat. Tamb, per informar i assessorar les persones que hi derivi Granollers Mercat, sobre les condicions i el procedi-ment per formar part del Club de lEmprenedor, per collaborar en la difusi diniciatives de Granollers Mercat que siguin dinters per a les persones associa-des al Club i per difondre aquesta collaboraci, per exemple, per mitj del seu web (www.emprenedors-granollers.net). Aquest acord ser vigent durant un any, prorrogable.



14

Programa Sumat GranollersConvocatria de 2 cursos gratuts per a joves que no hagin assolit lEducaci Secundaria Obligatria (ESO):

Monitor de lleure + monitor de menjador + socorrisme aqutic. 288 h Soldadura + mecanitzaci i muntage de peces metlliques. 288 h

Requisits per participar-hi: Tenir entre 18 i 24 anys. Estar inscrit a lOficina de Treball com a demandant docupaci no ocupat

Durada del curs: De maig a setembre

Inscripcions: Fins al 13 de maig

Per a ms informaci, adreceu-vos a: Granollers Mercat, de dilluns a divendres de 9 h a 14 h

Aquest programa est subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, dacord amb lOrdre TRE/500/2010 que regula el Programa dExperincia Professional per a locupaci juvenil a Catalunya (Programa SUMAT)

Matriculaci a lesEscoles Bressol Municipals

Curs 2011-2012JORNADA DE PORTES OBERTES

Escola Bressol Tortuga: Dilluns 11 dabril, de 18 a 20 hEscola Bressol del barri Congost: Dimarts 12 dabril, de 18 a 20 h

Escola Bressol El Teler i Espai Familiar: Dijous 14 dabril, de 18 a 20 h

PREINSCRIPCI DEL 2 AL 13 DE MAIGA lEscola Bressol escollida en primera opci.

MATRICULACI DEL 6 AL 10 DE JUNYA lEscola Bressol on sha obtingut plaa.

HORARI DE PREINSCRIPCI I MATRICULACIDilluns, dimecres i divendres, de 10 a 13 h i dimarts i dijous, de 15 a 17 h

EBM Tortuga: C. Garrotxa, 8. Tel. 93 870 93 52EBM del barri Congost: Ctra. de Caldes, 52. Tel. 93 861 65 65EBM El Teler i Espai Familiar: C. Corr, 349. Tel. 93 849 64 40

15

PROGRAMACI CULTURAL


DIvENDRES 1

19 h GRA. Equipament JuvenilPresentaci de l'exposici del Concurs de Cartells Musik N Viu 2011

19 h GRA. Equipament JuvenilI[s]Msica. Concurs de grups de msica dels instituts

19 h i 22 h Centre Cultural de GranollersCinema en versi original. Mil cretins (Cata-lunya, 2010), de Ventura PonsOrganitza: Cineclub de l'AC

21 h Teatre Auditori de GranollersSomiatruites, amb Albert Pla i Pascal Comelade. Incls al programa Granollers Propostes Singulars

21 h Teatre de PonentDe-Sideris. Looking for happiness, d'Helena Tornero i Ponent Jove. Cia Ponent Jove. Teatre de creaci

21 h Casino de Granollers34 Cicle de Jazz al Casino. Granonet Tex-tures

DISSAbTE 2

17.30 h Biblioteca Roca UmbertTaller infantil. Andersen dins la capsa de llumins. Laboratori de lletres i imatges en homenatge a Hans Christian Andersen, amb Glria Gorchs, bibliotecria. Recomanat a partir de 4 anys. Inscripci prvia, tel. 93 860 44 50

18 h GRA. Equipament JuvenilTarda de karaoke

18.30 h Museu de GranollersEl barret de les histries. La finestra d'en Ginebreda. Activitat familiar. A crrec de CRIT-Centre de Recerca i Imaginaci Teatral. Presentaci del conte homnim, publicat per l'Editorial Alpina


DIUMENGE 3

De 8 h a 15 h Parc FiralFira d'antiquaris, brocanters, artesans i colleccionistes d'art i pinturaOrganitza: ABAC-GRA

El poeta i escriptorMiquel Desclot, pregoner de Sant JordiAquest any, Sant Jordi coincideix amb Setmana Santa, per no per aix llibres i roses deixaran docupar com sempre carrers i places, convidant tothom a viure la festa de les lletres.La viglia, divendres 22, la fira quedar installada a la Porxada i el carrer dAnselm Clav a partir de la una del migdia, organitzada per les llibreries i floristeries de la ciutat. Lendem, dissabte 23, lactivitat a les parades sacompanyar de les propostes tradicionals de la diada. Al mat, la trobada dautors locals i co-marcals (amb presncia de noms com Pere Diumar, Jordi Juli, Alba Dedeu i Marina Martori) i al migdia, el preg de Sant Jordi, en qu el poeta i escriptor Mi-quel Desclot far un homenatge al llibre. A la tarda, tothom est convidat a explicar i escoltar histries a la marat de contes, i a ballar sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona.Altres idees per gaudir la festa a travs de les noves tecnologies arriben de la m del GRA, que convoca un concurs de poesia SMS i la creaci duna novella collaborativa a travs de piulades (tweets), tots dos, del 18 al 28 dabril. Lequipament de Joventut tamb proposa un passallibres (bookcrossing) a la plaa de lEsglsia, entre els dies 18 i 21 dabril.La festa tindr capvuitada. Divendres 29 dabril, hi haur activitats familiars a la Biblioteca Roca Umbert amb un taller, cremada per part del Drac de Grano-llers i mostra de llibres de cultura popular i tradicio-nal; i lendem dissabte, la placeta de la sala Tarafa acollir la XIII Lectura popular de poemes darreu del mn.Ms informaci, a lagenda, www.granollers.cat i www.grajove.cat

Editat un nou conte infantilDesprs de La Pedra de lEncant, editorial Alpina i Museu de Granollers presenten el segon volum incls a la collecci infantil El Barret de les Histries, titulat La finestra den Ginebreda, escrit per Carme Clusellas i illustrat per Montse Bosch.Ms info, a lagenda i a www.museugranollers.cat

16


PROGRAMACI CULTURALNM. 85

De 10.30 h a 14 h Parc del CongostTrobada castellera i tallers. Tirallongues de Manresa, Sagals d'Osona i Xics de GranollersOrganitza: Xics de Granollers

12 h Centre Cultural de GranollersUn aperitiu amb els artistes Ferr / Vall-verd. Una proposta per conixer l'obra de Miquel Ferr i Jaume Vallverd

12 h Pati de l'escola PereantonCicle de Msica a la Fresca. Breu histria del clarinet. Javier Padillo (clarinet) i Adri Aguilera (piano), i alumnes de l'escola


19 h Centre Cultural de GranollersCinema en versi original. Mil cretins (Cata-lunya, 2010), de Ventura Pons

DILLUNS 4

19 h Centre Cvic Can BassaInauguraci de la XIII Mostra de Batxillerat Artstic de l'Institut Celest BelleraPlaneta Bellera 2

19.30 h Can Jonch. Centre de Cultura per la PauConferncia La lluita per l'oportunitat de viure 1931-1978, a crrec de la historiadora i curadora de l'exposici, Isabel Segura. Dins dels actes del 80 aniversari de la proclama-ci de la II Repblica

DIMARTS 5

18.30 h Museu de GranollersConferncia d'AGEVO. Cicle d'histria: Les Repbliques perdudes. La repblica de Pau Claris (1641) a la Guerra dels Segadors, amb ngel Casals, professor d'histria moderna de la Universitat de Barcelona

DIMECRES 6

17.30 h Biblioteca Can PedralsHora del conte. El pas dels interrogants, amb Mon Mas

17.30 h Biblioteca Roca UmbertLa penya dels llibres. Club de lectura per a joves de 12 a 16 anys

19 h Biblioteca Roca UmbertCicle Mirades de 360 Graus. Pars era una dona, de Greta Schiller (Anglaterra, 1995). Modera el debat: Rosa M. Palencia, Dra. en Comunicaci AudiovisiualOrganitza: CIRD, Biblioteca Roca Umbert, Taula d'Igualtat d'Oportunitats de Granollers

19.30 h Can Jonch. Centre de Cultura per la PauConferncia. 14 d'abril, quan una generaci es va alar. Tres veus republicanes del Valls: Eugeni Xammar, Miquel Joseph i Manuel Fontdevila a crrec de Quim Torra, advocat i escriptor. Dins dels actes del 80 aniversari de la proclamaci de la II Repblica

DIjOUS 7

19 h Museu de GranollersCinema experimental i d'autor dels anys 70 a Granollers. Curtmetratges: reforma o ruptura? i taula rodona amb els autors. En el marc de l'exposici Meridi Granollers anys 70. Conducci de Lambert Botey i Jordina Medalla

19 h Llibreria AbacusPresentaci del llibre Gats al parc (editorial Proa), de l'autora granollerina Alba Dedeu. Premi Merc Rodoreda, 2010

DIvENDRES 8


19 h i 22 h Centre Cultural de GranollersCinema en VOSE. El ltimo bailarn de Mao (Austrlia, 2009), de Bruce BeresfordOrganitza: Cineclub de l'AC

21 h Teatre de PonentNens de paper (o els somriures de gomets), de Bertus Compa. Cia. Vainilla Lila. Drama comdia

22 h GRA. Equipament JuvenilNit ldica. Jocs de taulaOrganitza: Homo Ludicus

0 h Sala 2046Concert de La Limoncello, guanyadors del Concurs Rock a l'Ascensi 2010

DISSAbTE 9

11 h Biblioteca Can PedralsHora menuda en angls. Kids Time. Around the World. Recomanat per a infants menors de 3 anys. Cal inscripci prvia,tel. 93 879 30 91. Organitza: Kids and Us

17.30 h Biblioteca Roca UmbertCinema familiar. Com ensinistrar el teu drac

17.30 h Esglsia de Sant EsteveMissa de la Coronaci de W. A. Mozart. Di-recci, Ferran de la Varga. Amb la participa-ci de Jove Orquestra de Cambra de Mollet, Coral Albada, Cor Ampacanta, Cor Jove, Stoc de Veus, Cor Jove Gironines, Cor Jove Art-9 Organitza: Coral Albada i Coral Art-9

18 h GRA. Equipament JuvenilTarda flamenca amb l'actuaci d'Aymare

21 h Teatre de PonentNens de paper (o els somriures de gomets), de Bertus Compa. Cia. Vainilla Llila. Dra-ma comdia

21.30 h Centre Cultural de GranollersConcert benfic. Ars Tunae. Director: Ma-nuel Gmez. Acordi, percussi i veuOrganitza: Mans Unides

DIUMENGE 10

8.30 h Plaa de la Porxada29a Excursi Popular de Granollers. Itinerai de 17 km pels voltants de GranollersOrganitza: Agrupaci Excursionista de Gra-nollers

12 h L'Adoberia. Centre d'interpretaci his-trica del Granollers medievalVisita comentada a travs d'una museogra-fia singular a un complex preindustrialCal fer reseva prvia, tel. 93 842 68 41

19 h Teatre Auditori de GranollersConcert de Setmana Santa: Haydn. Les set ltimes paraules de Crist a la creu. Orquestra i Cor de Cambra de GranollersUna hora abans, presentaci del concert a crrec de Francesc Guilln, director de l'OCG

19 h Teatre de PonentNens de paper (o els somriures de gomets), de Bertus Compa. Cia. Vainilla Lila. Drama comdia

19 h Centre Cultural de GranollersCinema en VOSE. El ltimo bailarn de Mao (Austrlia, 2009), de Bruce Beresford

DIMARTS 12

18.30 h Museu de GranollersConferncia d'AGEVO. Cicle d'histria: Les Repbliques perdudes. El moment republic de la Guerra de Successi (1701-1714), amb ngel Casals, professor d'histria moderna de la Universitat de Barcelona

19 h Biblioteca Roca UmbertClub de lectura de catal fcil. Mosaic, de M. Emlia Balaguer i altres. Dinamitza: Fran-cesc F. Angelats, professor de literatura

DIMECRES 13

17.30 h Biblioteca Roca UmbertHora del conte. El pas dels interrogants, amb Mon Mas

17

19 h Can Jonch. Centre de Cultura Popular i TradicionalPassi del documental Addictes al plstic. Acte incls dins la Setmana Europea de l'Energia Sostenible

19 h Llibreria La GrallaPresentaci del llibre Arrs covat, de Juanjo Sez. Projecci d'un dels captols de la srie homnima

DIjOUS 14

18 h Centre Cvic Can BassaConcurs de dibuix per illustrar el llibret de les festes de Sant JoanOrg.: AV Can Bassa i Institut Celest Bellera

19 h Museu de Granollers Acte institucional de commemoraci del 80 aniversari de la proclamaci de la II Repblica. Conferncia: Granollers, temps de Repblica, a crrec de Joan Garriga, histo-riador

19 h Biblioteca Roca UmbertClub de lectura. Tot el que podrem haver estat tu i jo si no fssim tu i jo, d'Albert Espi-nosa. Amb Maite Roldn

20 h Ateneu de GranollersTertlia literria. L'altra cara de la veritat, de Dona Len

21 h Teatre de PonentMsica. Pol Cruells presenta el seu primer treball: Passeu, passeu

DIvENDRES 15

17.30 h La Troca. Centre de Cultura Popular i TradicionalTaller infantil. Ous de pasqua per guarnir la mona


19 i 22 h Centre Cultural de GranollersCinema en VOSE. De dioses y hombres (Frana, 2010), de Xavier BeauvoisOrganitza: Cineclub de l'AC

21 h Teatre de PonentLa marca preferida de las hermanas Claus-man de Victoria Szpumberg. Cia. Tantaranta-na. Comdia

DISSAbTE 16

Tot el dia Plaa de Can Trulls, Disc K7, K2, Tramuntana, AnnimsRecord Store Day. Jornada mundial de promoci de la msica independent. Amb concerts, jam sessions i venda de CDOrganitza: RUMB

12.30 h Camp de Futbol Municipal de Can GiliExhibici de twirling i botifarradaOrganitza: AV Can Gili

19 h Centre Cvic Jaume OllerSant Jordi 2011. Sant Jordi, amb ritme! Organitza: AV Tres Torres


21.30 h Esglsia de Sant EsteveIII Temporada de Msica Sacra. Rquiem de Faur. Cor Montserrat de Terrassa. Joan Casals, orgue; Lucia Breov, direcciOrganitza: Fundaci Pro Msica Sacra

DIUMENGE 17

18 h Teatre Auditori de GranollersSomia i... balla, Ton! Esbart Dansaire de Granollers. Amb Pep Callau i les colles infantils de l'esbart. Espectacle familiar, recomanat a partir de 3 anysUna hora abans, taller infantil: Somia melo-dies


19 h Centre Cultural de GranollersCinema en VOSE. De dioses y hombres (Frana, 2010), de Xavier Beauvois

DIMARTS 19

19 h Biblioteca Can PedralsClub de lectura de catal fcil. Mosaic, de M. Emlia Balaguer i altres. Dinamitza: Fran-cesc F. Angelats, professor de literatura

DIMECRES 20

19 h Pavell Poliesportiu del Congost (local AV Congost)Aula de la Salut. La donaci de sang, un acte solidari, amb Gala Cortel, responsable del Departament de Promoci del Banc de Sang i Teixits

19 h GRA. Equipament JuvenilTaller d'orientaci laboral. La feina de bus-car feina. Per a joves de 16 a 30 anys

19 h Biblioteca Roca UmbertTaller de prctica filosfica. La demarcaci de la cincia. Perspectiva fiable de la realitat. Lectura recomanada: La estructura de las re-voluciones cientficas, de T.S.Kuhn. Dinamit-za: Mariano Fernndez, Joan Carles Gmez i Joan Mndez

DIjOUS 21

21 h Teatre de PonentEr Camino Santiago, d'ngel Alonso. Cia. Gag Natural (Jordi LP). Comdia

DIvENDRES 22

12 h Esglsia de Sant EsteveIII Temporada de Msica Sacra. Membra Jesu Nostri, de Buxtehude. Garriga, conjunt instrumental; Bernat Cabr, direcciOrganitza: Fundaci Pro Msica Sacra

13 h Plaa de la Porxada i carrer d'Anselm ClavSant Jordi 2011. Inici de la Fira del Llibre i venda de rosesOrganitza: llibreries i floristeries de Grano-llers


21 h Pati de la parrquia de FtimaPassos Vivents 2011. La Passi de Grano-llers i CanovellesMs informaci: www.pasosvivientes.com

DISSAbTE 23

Tot el dia Plaa de la Porxada i carrer d'Anselm ClavSant Jordi 2011. Fira del llibre i venda de rosesOrganitza: llibreries i floristeries de la ciutat

11.30 h Plaa de la PorxadaSant Jordi 2011. Trobada d'autors locals i comarcals. Entrevistes i signatura de llibres

12 h Plaa de la PorxadaSant Jordi 2011. Preg a crrec de Miquel Desclot, poeta i escriptor

17.30 h Carrer d'Anselm ClavSant Jordi 2011. Marat de contes

18 h GRA. Equipament JuvenilSant Jordi 2011. Les pgines perdudes. Activitat literriaOrganitza: El Colador

18.30 h Plaa de la PorxadaSant Jordi 2011. Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de GironaOrganitza: Agrupaci Sardanista de Grano-llers


18


PROGRAMACI CULTURALNM. 85

DIUMENGE 24


DILLUNS 25


DIMARTS 26

18.30 h Museu de GranollersConferncia d'AGEVO. Cicle d'histria: Les Repbliques perdudes. El parallelisme entre la 1a i la 2a Repblica espanyola, amb Ferran Aisa, historiador

DIMECRES 27

17.30 h Biblioteca Roca UmbertL'hora menuda. La lluna la pruna, amb Anna Farrs, mestra de msica. Per a mares i pares amb infants de 15 a 36 mesos. Cal fer inscripci prvia, tel. 93 860 44 50

17.30 h Biblioteca Can PedralsL'hora del conte en angls. Story Time. The Elves and the ShoemakerOrganitzaci i dinamitzaci: Cambridge School

DIjOUS 28

19 h Espai d'Arts de Roca UmbertInauguraci de l'exposici Mites contem-poranis. Projecte expositiu participatiu i dinmic organitzat per El Colador

19.30 h Biblioteca Roca UmbertCinefrum. El jardinero fiel (2005), de Fernando Meirelles. Dinamitza: Francesc Circuns, crtic de cinema

20.30 h Centre Cultural de GranollersEl Repte de Ser Persona, Avui. El principito se pone la corbata, amb Borja VilasecaOrganitza: Gran Centre Granollers

DIvENDRES 29

17.30 h Biblioteca Roca UmbertSant Jordi 2011. Activitats familiars. Cre-mem el drac! Laboratori de lletres i dracs, mostra de llibres de cultura popular i tradi-cional, ball del drac petit amb la percussi dels alumnes del taller infantil Collabora: Drac de Granollers

19 h Gra. Equipament JuvenilI[s]Msica. Final del concurs de grups de msica dels instituts

Dia Internacional de la Dansa a GranollersDissabte 30 dabril s el Dia Interna-cional de la Dansa i a Granollers se celebra amb diverses exhibicions a la carretera. Grup frica dIvory, Alma Flamenca, Al Alba, Sweet Dreams Cabaret, New Balance, Centre Cultu-ral Andals, Esbart Dansaire de Gra-nollers, Estudi de Ballet Sylvia, Escola de Dansa gueda Murillo, Escola de Dansa i Arts Corporals Swing, Par-tenaire Escola de Ball de Sal, Klass Estudi de Dansa i Passaltpas sn les formacions que ballaran al llarg del carrer dAnselm Clav durant tota la tarda. Aquest mes, tamb, grups de msica formats per alumnes dels instituts granollerins prendran part al Concurs I[s]Msica. Ms info: a lagenda i a www.grajove.cat

Ponent Jovei Jordi LP,al Teatre de PonentTeatre de Ponent reposa aquest mes lobra De-Sideris. Looking for hapiness, un text dHelena Tornero i la compan-yia Ponent Jove que lany passat va tenir una bona acollida entre el pblic. Un altre projecte granoller s el muntatge Nens de paper (o els somriu-res de gomets) de Bertus Compa i la companyia Vainilla Lila. Tamb del Va-lls, arriba a lescenari de Ponent Pol Cruells, per presentar el seu darrer treball, Passeu, passeu. Per Setmana Santa, sha programat humor amb el muntatge Er camino Santiago, dngel Alonso i el cmic Jordi LP. I completa la cartellera La marca preferida de las hermanas Clausman, de la cia. Tanta-rantana. Ms info: a lagenda i a www.teatredeponent.com

Albert Pla i Pascal Comelade presenten al Teatre Auditori de Granollers Somia-truites, un espectacle ple dimaginaci que recrea tot all que ens passa pel cap just abans dadormir-nos, quan la idea ms surrealista pot esdevenir realitat. Un muntatge de petites canons i titelles incls a Granollers Propostes Singulars.I tamb de somnis, i de dansa, va el darrer espectacle de lEsbart Dansaire de Granollers, que sestrena aquest mes dabril sota el ttol Somia i... balla, Ton! Les colles infantils de les espardenyes, les faixes i les barretines ballaran en aquesta nova coreografia amb direcci de Conxita Armengol i Muntsa Pou, i en qu inter-v lactor Pep Callau. Lespectacle anir precedit dun taller infantil de dansa.Ms informaci, a lagenda i a www.teatreauditoridegranollers.cat

Teatre Auditori: Somiatruites i estrena del darrer espectacle de lEsbart Dansaire

19

19 i 20 h Teatre Auditori de GranollersCicle L'Un? L'Altre? O Tots Dos! Msica per a arpa i marimba. Amb Joan Marc Pino i Maria Jess vila

19 i 22 h Centre Cultural de GranollersCinema en VOSE. Chloe (EUA, 2009), d'Atom EgoyanOrganitza: Cineclub de l'AC

20 h Museu de GranollersEl Balc. Presentaci de la pea Sant Miquel i el dimoni, talla policromada del segle XVII. Actuaci dels Diables de Granollers

20 h Espai d'Arts de Roca UmbertInauguraci de l'exposici Qu s l'art per vost?, d'Enric Maur.Del projecte Rodalies 3

21 h Teatre de PonentUl / Inmrita Solitudo de Roberto G. Alonso. Cia. Roberto G. Alonso. Dansa i videocreaci. Dins del Dia Mundial de la Dansa

DISSAbTE 30

11 h Biblioteca Can PedralsL'hora menuda. La lluna la pruna, amb Anna Farrs, mestra de msica. Per a mares i pares amb infants de 15 a 36 mesos. Cal fer inscripci prvia, tel. 93 879 30 91

17 h Placeta Sala TarafaSant Jordi 2011. XIII Lectura popular de poemes d'arreu del mn. Poesia i msica al carrerOrganitza: Grup No Fer Res de l'Ateneu de Granollers

17.30 h Carrer d'Anselm ClavDansa al carrer. Dia Internacional de la Dansa. Amb la participaci d'una dotzena de grups de dansa que faran exhibicions durant la tarda

18 h Biblioteca Roca UmbertXerrada. Cicle Filosofia Viva: La filosofia de Simondon: de l'individu fsic al collectiu. Amb Miguel Penas i Ricardo Mendoza Organitza: El Colador

21 h Teatre de PonentUl / Inmrita Solitudo de Roberto G. Alonso. Cia. Roberto G. Alonso. Dansa i videocreaci

21.30 h Esglsia dels FraresXXV Mostra de Cant Coral. Homenatge a Josep Bov, el Rapsode del Valls. Amb els Petits Cantors i el Cor Mixt d'Amics de la Uni, i el Cor Aglepta de Sant Cugat

EXPOSICIONS

BIBLIOTECA CAN PEDRALSEscultura. Homenatge a Joan TorrabadellCliment MartnezDe l1 al 16 dabrilCollectiva de pintura. Taller del Casino Club de RitmeDel 29 dabril al 14 de maigInauguraci: dia 29, a les 19.30 h

CAN JONCH. CENTRE DE CULTURAPER LA PAUEls Oblidats. Exposici fotogrfica de Bet-Sab Ribas sobre els discapacitats al NepalDel 15 dabril al 6 de maig

CENTRE CVIC CAN BASSAXIII Mostra de Batxillerat Artstic de lInstitut Celest BelleraPlaneta Bellera 2Del 4 al 15 dabrilInauguraci: dia 4, a les 19 h

ESPAI DARTS DE ROCA UMBERTMites contemporanis. Projecte expositiu i dinmic organitzat per El ColadorDel 28 dabril al 21 de maigInauguraci: dia 28, a les 19 h

GRA. EQUIPAMENT JUVENILTreballs presentats al Concurs de Cartells Musik N Viu 2011De l1 al 15 dabril

MUSEU DE GRANOLLERSEl Balc. Sant Miquel i el dimoni Escultura policromada. Annim, segle XVIIDel 29 dabril al 10 de juliolActivitat de presentaci: dia 29, a les 20 h, actuaci de Diables de Granollers

CONTINUEN...

AGRUPACI EXCURSIONISTADE GRANOLLERSVI Concurs Fotogrfic La Muntanya 2010Fins al 3 dabril

BIBLIOTECA ROCA UMBERTSALA DACTESLux Itinerant 2010Fins al 21 dabril

CAN JONCH. CENTRE DE CULTURAPER LA PAULa lluita per loportunitat de viure. Les dones durant la Segona Repblica, la guerra, el franquisme i la construcci de la democrciaDel 15 de mar al 14 dabril

ESPAI DARTS DE ROCA UMBERTPlaneta Bellera 2Fins al 2 dabril

ESPAI GRALLA LLIBRERIA LA GRALLAMirades. Aquarelles, dEduardo AbarcaFins al 9 dabril

MUSEU DE GRANOLLERSImatges a contratemps Collecci dArt Contemporanide la Fundaci la CaixaFins al 8 de maigMeridi Granollers anys 70. Art de concepte i acciFins al desembre de 2011

ESPAI OBERTGranollers vist per lEscobar. Granollers 1.300 i Granollers 2.300 Originals de Josep Escobar pertanyents al fons dart del Museu Fins al 24 dabril

EL BALCGerro. Cermica dAntoni CumellaFins al 24 dabril

MUSEU DE GRANOLLERSCINCIES NATURALS LA TELAAstrofotografiaFins a l1 de maig

SALA CIUTAT. CENTRE CULTURALDE GRANOLLERSFerr / Vallverd. Pintura i esculturaFins al 26 de juny

TEATRE DE PONENTFilum, de Xavi MaosaFins al 29 de maig

EXPOSICI ELS OBLiDATS

ESCULTURA DE SANT MIQUEL I EL DIMONI


2020

Montserrat AguilarENTREVISTA A

Tenen totes les places ocupades en la residncia de Granollers?Ara hi ha 51 avis que hi dormen, la capacitat total de la residncia, i 24 de centre de dia. Normalment tenim totes les places ocupades. El que hem notat s una da-vallada en lentrada davis de centre de dia, suposo que la gent, amb la crisi econmica, es queda ms els avis a casa. El que s que hi ha s molta demanda de plaa de residncia per a la qual no podem donar resposta. Ne-cessitem places residencials a Granollers duna manera urgent. Tenim en llista despera pblica unes 90 perso-nes i, normalment, al cap de lany, tenim entre 14 i 15 baixes. A ms, qui entra primer en una plaa de residn-cia s qui ja tenim de centre de dia, que sn persones que shan anat fent ms dependents. Lany passat a la residncia de Granollers noms vam tenir 6 baixes. Per tant, no hem pogut respondre a les necessitats daquests usuaris de centre de dia i alguns dells han hagut de marxar a altres centres.

Han canviat les necessitats de la gent gran tenint en compte que vivim ms anys...La majoria dels avis que tenim aqu tenen algun grau de demncia: vascular o Alzheimer. Un dels primers problemes s que es desorienten en el temps i en lespai, no saben manejar els diners, no sen recorden si han menjat, si han cuinat, si han comprat, qu han gastat... Al principi se sol resoldre amb un centre de dia

Montserrat Aguilar conserva encara el bon resgust de boca del concert benfic de Claudi Arimany, Jordi Gendra i Michel Wagemans al Teatre Auditori, que va tancar els actes del 30. aniversari de la constituci de la Fundaci Antnia Roura, de la qual ns la gerent. Part del que es va recaptar en aquest acte servir per comprar matalassos per als 51 avis de la residncia de Granollers, un dels dos centres geritrics que gestiona la Fundaci. Una entitat que es va constituir per preservar i donar continutat a la tasca iniciada per Antnia Roura, una dona humil i tena que es va dedicar, des de la seva jubilaci fins a la seva mort, a millorar les condicions de vida de la gent gran. Amb les dues residncies a ple rendiment, la Montserrat mant el llegat de lAntnia amb un repte en perspectiva que espera temps millors: habilitar un nou centre de dia a la torre de Can Relats de Granollers, cedida per lAjuntament.

i desprs retornen al vespre a casa amb algun familiar. Desprs arriba un nivell en qu la desorientaci s ms gran i comencen a tenir trastorns de conducta. Aix els provoca molta angoixa i, a vegades, es tornen agressius, i les famlies no saben com gestionar-ho. s quan es demana ms lingrs, perqu amb la medica-ci, la terpia i unes rutines diries aix queda resolt. A ms, aqu tenim metge, infermera i personal avesat a tractar aquests tipus davis. La famlia no ho est i, a ms, per a ells t un component emocional i dificul-tats per entendre moltes situacions. Laltre motiu ms habitual que motiva un ingrs s que els avis comen-cin a ser incontinents o quan fsicament necessiten ms suport. Amb lingrs es deixa de patir lavi per, desprs, poder-lo disfrutar i acompanyar-lo en les visites, donant-li ms que quan ests a casa en una situaci de tensi, que thi acabes enfadant i desprs et sents malament, perqu ests sobrecarregat, acabes petant i rebent qui no toca.

Com est el projecte per convertir la torre de Can Relats de Granollers en un centre de dia?En parada. Est fet el projecte arquitectnic i executiu, tenim els permisos dobres per comenar per, de cop i volta, es van fer avinents la crisi econmica i, a ms, la demanda de places de centres de dia va caure en picat. A ms, nosaltres sempre treballem amb un model mixt de places pbliques i privades i, possible-

P

ER

E C

OR

NE

LLA

S

Hem notat una davallada en

lentrada davis de centre de dia.

Suposo que la gent, amb la crisi

econmica, es queda ms els avis

a casa


2121

ment, les pbliques shaguessin pogut omplir per noms amb aquestes no podem amortitzar tota la inversi, entre 1,2 i 1,3 milions deuros. A lhora de posar-nos en el projecte vam veure que la casa est molt malament i que, com que es pujava un pis ms amunt, calia arranjar els fonaments i aix significava una inversi important. El que volem incorporar a Can Relats, que s una demanda que ha sorgit dun grup de persones, era un centre de dia per a adults amb algun tipus de dependncia i que ara no estan ubicats enlloc: homes i dones joves amb malalties com un accident vascular cerebral, un ictus, una fibromilgia avanada, que acaben incapacitant. Aqu, a la comarca, aix no existeix. Com que ledifici tenia tres pisos, eren tres plantes independents, una amb 20 places estava prevista noms per a aquest servei i les altres eren per a la gent gran, en total 60 persones. De moment el projecte est en punt mort, no est descartat. I ara tamb hi hagut canvis poltics i aix marca molt.

Com preteneu finanar lequipament?La Fundaci hi tenia destinada una part de diners i la nostra idea era que la Generalitat financs la resta o b directament o facilitant-nos dentrada que algunes de les places fossin collaboradores per garantir-ne el funcionament. Per la Generalitat, a final de lanterior mandat, ens va dir que no entrava dins el seu pressu-post. De moment no ho hem presentat al nou govern. Tampoc creiem que en aquests moments sigui una necessitat molt, molt urgent. s ms necessari fer una residncia amb places residencials.

No podeu reconvertir el projecte en una residncia daquest tipus?No hi ha espai per fer-ho. Si no ja ho hagussim fet.

Necessitem places residencials a Granollersduna manera urgent

Vaig intentar aprendre de

lAntnia Roura lart danar buscant

complicitats per, sobretot, ajudar

els avis

Can Relats s una finca molt gran i potser la gent pensa que ens ho han cedit tot. Si hagus estat aix les obres ja haurien comenat i la residncia estaria mig acabada. Per no s aix, tots els jardins que hi ha al voltant sn privats i noms s la casa la que est cedida. I all no hi ha metres suficients perqu s una casa estreta i llar-ga. I amb la normativa de sanitat que hi ha ara, encara menys. Tobliga a muntar un minihospital a la residn-cia.

Hi hauria la possibilitat de fer una crida per obtenir diners de privats?Desprs de la resposta de lacte del Teatre Auditori, ens hem animat. Veiem que encara hi ha gent que t ga-nes de fer coses, per la situaci de les empreses de la comarca s molt fotuda. Llavors, hem de ser realistes. I tamb, per altra banda, podrem demanar crdits, per aquest fet posaria en perill la supervivncia econmica dels dos centres. En aquests moments crec que no s tic fer-ho. Ens hi jugarem 90 llocs de treball. Sha de ser realista i la conjuntura econmica no s favorable. Ens esperarem a quan nhi hagi una de ms bona i llavors ens tirarem a la piscina si cal, com ho hem fet sempre.

Parlam de la relaci que tenies amb lAntnia Roura.Ella em va acollir molt b. Jo estava molt espantada quan vaig arribar aqu, el 1995, perqu era la primera vegada que dirigia un centre. La meva tieta havia tingut una petita residncia a Barcelona i jo lhavia dut, per una de tan gran, amb ms gent, no ho havia fet mai. LAntnia em va donar molt suport, comentvem molt les coses. Vaig intentar aprendre della el seu art danar buscant complicitats duns i altres per, sobretot, ajudar els avis. Una cosa que tenim molt en com s que per a nosaltres els avis sn el primer. Estic molt enamorada de la feina que faig. No sabria fer res ms, igual que ella.

R

AM

ON

FE

RR

AN

DIS

/ E

L 9

NO

U

NM. 85

22

Els grups municipals opinen NM. 85

PPERC

Ara que falten dos mesos per les eleccions municipals, s el mo-ment de deixar de posar la mirada en el passat i dexplicar all que ha guanyat Granollers als darrers 4 anys de mandat, per comenar a parlar sobre cap a on hem davanar perqu la nostra ciutat aprovi les assignatures que encara t pendents en matria poltica. Unes assignatures que per Esquerra es resumeixen en 5 idees clau.En primer lloc, construir una nova manera de fer poltica a la ciutat, fugint de lautoritarisme i el poc dileg de la majoria absoluta del PSC. La poltica a la nostra ciutat sha estancat i no aposta per noves maneres de gestionar. s una poltica que ja no illusiona i que fa que la gent se nallunyi. Per aix, necessitem portar aires nous a la poltica local, necessitem ms participaci i creativitat en la gesti pblica. Tamb hem descoltar la gent. Vivim moments de desafecci, i els poltics no ens podem tancar al despatx. Hem de sortir al carrer i parlar amb tota la gent. Escoltar-la i actuar per resoldre les seves problemtiques. Des dEquerra, volem un Ajuntament que defensi que la seva gent tingui dret a decidir i que ajudi a exercir aquest dret. I les eines de comunicaci 2.0 han desdevenir clau per fo-mentar aquesta nova cultura de participaci.En tercer lloc, hem de lluitar amb ms fora per fer front a la crisi, tenint present que combatre la crisi s tamb enfortir lestat del benestar. Ara ms que mai hem destar al costat de les persones atu-rades, dels autnoms i de les empreses que ms ho necessiten. Les petites i mitjanes empreses ho estant passant malament, per aix hem de reduir la burocrcia i crear instruments que els ajudin a mi-llorar la seva competitivitat. Falten estratgies de desenvolupament econmic que apostin fort per lespecialitzaci del nostre territori. I tot aix alhora que donem respostes socials a la ciutadania, que ajudem a la gent que ho necessita perqu pugui construir el seu futur des de la dignitat i la llibertat. El quart repte que es planteja Esquerra de cara a les properes eleccions s lobertura del partit. Volem sumar, i volem representar lespai independentista de la ciutat. Ja ho hem fet amb Reagrupa-ment Independentista, amb qui hem arribat a un acord per conc-rrer junts a les municipals. Per encara ens queda molt cam per fer.I en ltim lloc, per no per aix menys important, hem de treballar per la independncia des del municipalisme, sumant persones per aconseguir la majoria social a favor de la llibertat del nostre pas i que lespai poltic independentista de la ciutat creixi i es consolidi. Des del grup municipal dEsquerra treballarem per aconseguir aquests 5 reptes de futur.

Isabel Alcalde i Pep MurRegidors del Grup Municipal dEsquerra

PrioridadesMirant cap el futur

Los grandes proyectos de ciudad, como es el caso de Roca Um-bert, son proyectos ambiciosos, cargados de ilimitadas necesi-dades y -cmo no- fruto de la ilusin y de muchas sinergias. En el caso de Roca Umbert, smbolo del pasado industrial de la ciudad, tiene un peso especfico lo que fue y lo que no es. Precisamente porque Granollers fue foco de atraccin industrial y de inversiones y de ocupacin, en estos momentos, la prdida de esa condicin resulta especialmente dolorosa, ms all de la melancola que suscita en muchos la Trmica.En Roca Umbert, se han acondicionado espacios de gran valor para nuestra ciudad, como es el caso de la Biblioteca y otros espacios adecuados a nuestras entidades culturales, y es por ello necesario su reconocimiento.Pero el problema de los grandes proyectos es que han sido utilizados por el equipo de gobierno para vender mucho humo, demasiado humo. Qu es lo que impide plantear la viabilidad de un proyecto por fases, con una memoria econmica y con criterios de flexibilidad? Por qu siempre es el todo o el nada? Por qu se utiliza la crisis econmica como coartada cuando se vendieron proyectos que se saba que no se podran realizar?Consideramos que todo equipo de gobierno tiene el deber y la responsabilidad de gestionar los recursos humanos y econmi-cos con la mxima diligencia y eficacia, as como con la mxima transparencia, y, en ese sentido, falta mucha luz.La transparencia tiene que escenificarse en las formas y en las maneras de hacer y, lamentablemente, en nuestra ciudad, la mayora de proyectos, cuando se inician, carecen de memoria econmica y de un plan de seguimiento. La opacidad de nuestras arcas municipales sigue siendo un tema tab cargado de excusas que, en modo alguno, puede ser el ejemplo a seguir. Los recursos econmicos son tan escasos y necesarios que priorizar tiene que ser una cuestin previa a la toma de cualquier decisin. Todas las decisiones en poltica tienen consecuencias econmicas. A la hora de priorizar, tienen que ser una prioridad los ciudadanos de nuestra ciudad (ms de 5.000) que estn sin trabajo. Priorizar y gestionar, ese es nuestro modelo.

ngels OlanoPortaveu del grup municipal del PPC


23

CiU PSCA Granollers, temps de comproms i dillusi

Incompliments: segona part

Vivim temps difcils, prou que ho sabem; a la ciutat hi ha gent que sho passa malament. Per ara no s temps de melangies, ara s temps de comproms i de noves illusions, per crear noves oportunitats que generin ocupaci, que generin creixement.Segurament no som els millors, per estem aqu perqu pensem en Granollers i treballem per la seva gent. Les nostres senyes didentitat les podem definir per treball, comproms, illusi, esfor, responsabilitat, complicitat, proximitat, capacitat de sumar, honestedat i lideratge. Hem de sortir de la crisi SI, per NO a costa de desballestar la sani-tat o leducaci pblica, o les ajudes a les famlies, que sn fonamen-tals en la construcci duna societat amb ms igualtat doportunitats per a tothom, ms solidria, ms equitativa. I precisament, perqu estem en temps de crisi, amb les poltiques que impulsem des de lAjuntament, no permetrem que es posi en risc la cohesi social, no donarem cap xec en blanc a poltiques antisocials ni a retallades a tort i a dret.Granollers s una ciutat madura, acollidora, plena doptimisme i diniciatives. Granollers s lxit de moltes generacions, a les que no volem defraudar, per aix el nostre comproms s seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat, i tamb amb oportunitats per crear ocupaci.En els darrers anys, hem transformat la pell de la ciutat, el seu aspecte, i sha fet a partir de projectes i actuacions en tots els seus barris. Podem caminar per la ciutat i veure dues escoles bressol noves, camps de futbol de gespa artificial, la transformaci de la carretera, la passera del riu Congost, un pavell al pla de baix o al congost, lampliaci de moltes voreres dels nostres carrers, el carrer Tarafa...Per com diu lalcalde Josep Mayoral, la feina feta, feta est i s pa-trimoni de tots i totes, de la ciutat. Ara s moment de nous projectes vitals. Nosaltres creiem que cal fer una aposta per un espai pblic de qualitat, per projectes que facin emergir tot el potencial creatiu de la ciutat, apostant tamb per leducaci com a motor de canvi i de progrs, per la cultura com a factor destmul, per les poltiques socials que evitin situacions de risc i dexclusi. Una aposta per estimular les potencialitats que volen fer de la innovaci empresarial i comercial una de les claus del nostre progrs econmic.Nosaltres no renunciem a res, a cap dels projectes estratgics per la ciutat, els farem pas a pas, per no en deixarem cap per fer. Treballa-rem per un govern fort i slid que afronti els propers quatre anys des dun sentiment, que crec, majoritari a la ciutat, el sentiment compartit que tenim les eines per construir un futur millor, un futur dillusi, per tamb, un futur desfor.

Jordi Terrades i SantacreuPortaveu del PSC a lAjuntament de Granollers

El mes passat, ens vrem comprometre a acabar el reps del Programa dActuaci Municipal del PSC, pel que fa a aspectes promesos no acomplerts. Ens havem quedat en lapartat GRANOLLERS, CIUTAT EDUCADORA. Ens propo-saven ampliar el CEIP Ftima, lIES Carles Vallbona i el Celest Bellera.UNA CIUTAT COMPROMESA AMB LA CULTURA, on proposaven redefinir el projecte del Museu de Granollers (?) i s comprometien amb el patrimoni histric. Volien crear un centre dinterpretaci del Granollers rom i medieval. Tamb un nou pla de biblioteques.ROCA UMBERT, LA FBRICA DE LES ARTS: ESPAI PER A LA CULTURA. Adequaci i musetzaci de La Trmica. El desplegament de la TDT (o el replegament de la TDT perqu cada dia sn menys poblacions al consorci). Proposaven iniciar la urbanitza-ci dels espais pblic com la plaa i laparcament pblic soterrat.MS I MILLORS ESPAIS PER A LESPORT, on es parlava del cobriment de la piscina municipal exterior i del nou camp de futbol que substitueixi el del carrer Girona. Proposaven tamb la integraci de Granollers al Consorci del Circuit.GRANOLLERS, CIUTAT SALUDABLE. On ens deien que lAjuntament actuaria com a dinamitzador del govern territorial de salut. La coordinaci efectiva entre totes les entitats sanitries. Lobservatori de la fragilitat personal. El Pacte de la ciutat per a la salut. Proposaven tamb iniciar la creaci de la cinquena rea Bsica de Salut, aix com lhospital de dia per a salut mental infantil i juvenil. Lincrement tamb de les places del Centre de Dia de Salut Mental.En lapartat LHOSPITAL GENERAL: EL NOU COMPLEX SANITARI, ens prometien la construcci dun nou hospital de proximitat als terrenys de lantiga Policlnica, aix com un centre polivalent per a malalts mentals i la potenciaci i consolidaci de lmbit sociosanitari. Ens explicaven que amb el nou edifici datenci ambu-latria permetria redistribuir els espais de lhospital, tot permetent ampliar rees diagnstiques, hospitalitzaci, quirfans i urgncies. Creaci dun centre polivalent per a malalts mentals.Finalment preveien augmentar la capacitat per latenci sociosanitaria construint un nou centre que permeti augmentar la dotaci actual de mitja i llarga estada. En CIVISME I SEGURETAT A GRANOLLERS ens proposaven la creaci dun grup estable de policia de proximitat.En PROXIMITAT I INNOVACI A LADMINISTRACI, la proposta era impulsar estratgies de participaci ciutadana en lelaboraci dels pressupostos municipals i per altre banda, reforar els instruments de participaci ciutadana a traves dels diferents consells municipals (!). UNA CIUTAT ATRACTIVA I ECONOMICAMENT DIVERSIFICADA. Proposaven crear serveis avanats per a les empreses: Can Muntanyola. Volien promoure la innovaci tecnolgica. Potenciar i fer ms atractiu el mercat dels dijous. Proposaven impulsar un projecte firal plural, divers i compartit. Deien tamb alguna cosa del turisme. UNA CIUTAT BEN CONECTADA: la construcci de les calades laterals de lautopista AP-7, el desdoblament de la C-17, bonificacions al peatge de la Llagosta a lAP-7, la Ronda del Valls, millorar el servei de rodalies Renfe i impulsar la nova lnia ferroviria Matar-Vilanova i la Geltr. Ah! mho deixava, donaven suport al tren de gran velocitat.GRANOLLERS, EL VALOR DE LA CAPITALITAT. Parla de Granollers com a capital de serveis: lHospital Comarcal, per cert, totalment collapsat; el nou edifici judicial, on ja no hi caben; la nova TDT plantejant-se el futur amb neguit. Hem necessitat dos articles per explicar els incompliments de lactual govern de la ciutat. Entenem que una cosa s proposar i una altra molt diferent s fer. Acceptem que, a vegades no es pot fer, malgrat un vol. Quan aix s aix, un poltic t el deure de disculpar-se davant la ciutadania.

Pius CanalConvergncia i Uni

Connexi gratuta a Internet a:

- Centre Cvic Palou- Centre Cvic Can Bassa- Centre Cvic Nord- Centre Cvic de Can Gili- La Troca. Centre de Cultura Popular i Tradicional- Biblioteca Roca Umbert- Biblioteca Can Pedrals- Centre Tecnolgic i Universitari de Granollers (CTUG)- Plaa de la Corona- Plaa de la Porxada- Equipament Juvenil GRA- Teatre Auditori de Granollers

Espais Wi-fi gratuts

Servei que apropa les noves tecnologies

a la ciutadania

www.granollers.cat

granollers informa abril 2011

Documents