geografia física illes balears
DESCRIPTION
POWER POINTIES LLORENÇ GARCIES I FONT(moficiat i seleccionat només la part del relleu de les Illes Balears).Elaboració: Jaume Alzina i Elionor MascaróPower point complet: http://weib.caib.es/Recursos/geografia_relleu/geografia2_.htmTRANSCRIPT
El medi físic I. El relleuEl medi físic I. El relleu
IES Llorenç Garcías i Font. Artà
– © 2002 Elionor Mascaró Horrach
– © 2002 Jaume Alzina Mestre
IES Llorenç Garcías i Font. Artà
– © 2002 Elionor Mascaró Horrach
– © 2002 Jaume Alzina Mestre
EL RELLEU DELES ILLES BALEARS
EL RELLEU DELES ILLES BALEARS
Puig Major
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
M allorca, M enorcaEivissa, Form entera
Cabrera
S itu ac ió
E xten s ió
Elem ents de localitzaciógeogràfica
D efin ic ió
La Insularitat
E l re lleu
E l c lim a
E ls recu rsos h íd rics
L a veg etac ió
C on servac ió id eg rad ac ió d e l
m ed i n a tu ra l
El m edi físic
LES ILLES B ALEAR SU n a rxipèla g d ins
la Mediterrània occidenta l
M allorca, M enorcaEivissa, Form entera
Cabrera
S itu ac ió
E xten s ió
Elem ents de localitzaciógeogràfica
D efin ic ió
La Insularitat
E l re lleu
E l c lim a
E ls recu rsos h íd rics
L a veg etac ió
C on servac ió id eg rad ac ió d e l
m ed i n a tu ra l
El m edi físic
LES ILLES B ALEAR SU n a rxipèla g d ins
la Mediterrània occidenta l
El medi en què vivim: les Illes Balears
El medi en què vivim: les Illes Balears
Les Illes Balears constitueixen un arxipèlag situat a la Mediterrània occidental amb característiques pròpies i diferenciadores.
– Els trets comuns més rellevants es manifesten en: El medi físic i natural. L’evolució històrica. Les activitats econòmiques i antròpiques. La cultura i les tradicions. La llengua. Els problemes mediambientals...
– Tots aquests elements presenten un factor principal: La insularitat.
Les Illes Balears constitueixen un arxipèlag situat a la Mediterrània occidental amb característiques pròpies i diferenciadores.
– Els trets comuns més rellevants es manifesten en: El medi físic i natural. L’evolució històrica. Les activitats econòmiques i antròpiques. La cultura i les tradicions. La llengua. Els problemes mediambientals...
– Tots aquests elements presenten un factor principal: La insularitat.
En el conjunt de l’arxipèlag s’hi distingeixen dos subconjunts, geogràficament ben definits:
– Les Balears, pròpiament dites, està format per les antigues Gimnèsies:
Mallorca, Menorca, l’arxipèlag de Cabrera, Sa Dragonera.
– Les Pitiüses, que l’integren: Eivissa, Formentera i els illots adjacents.
En el conjunt de l’arxipèlag s’hi distingeixen dos subconjunts, geogràficament ben definits:
– Les Balears, pròpiament dites, està format per les antigues Gimnèsies:
Mallorca, Menorca, l’arxipèlag de Cabrera, Sa Dragonera.
– Les Pitiüses, que l’integren: Eivissa, Formentera i els illots adjacents.
SubconjuntsSubconjunts
Localització: – Oest de la conca mediterrània.– Disposició: sud-oest - nord-oest.
Situació, coordenades geogràfiques:– 38º-40º latitud nord.– 1º-4º longitud est.
Superfície: 5.014 km2.– Mallorca: 3.625 km2 (72%).– Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents
illots. Dades Comparatives:
– Sicília: 25.426 km2.– Sardenya: 23.813 km2.– Còrsega: 8.720 km2.
Localització: – Oest de la conca mediterrània.– Disposició: sud-oest - nord-oest.
Situació, coordenades geogràfiques:– 38º-40º latitud nord.– 1º-4º longitud est.
Superfície: 5.014 km2.– Mallorca: 3.625 km2 (72%).– Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents
illots. Dades Comparatives:
– Sicília: 25.426 km2.– Sardenya: 23.813 km2.– Còrsega: 8.720 km2.
Un arxipèlag dins la Mediterrània occidental
Un arxipèlag dins la Mediterrània occidental
716 57383 49
3640
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
Km
2
Mallorca Menorca Eivissa
Formentera Illots
716 57383 49
3640
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
Km
2
Mallorca Menorca Eivissa
Formentera Illots
Les Illes Balears.Extensió territorialLes Illes Balears.
Extensió territorial
Les Illes Balears:superfície comparada
Les Illes Balears:superfície comparada
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
És una conseqüència de l’aïllament físic i humà.
Ha determinat el reforçament d’una personalitat pròpia i diferenciada:– Tant pel que fa al conjunt de les illes respecte
dels territoris continentals.– Com pel que es refereix als elements que
defineixen i individualitzen cada un dels territoris insulars.
És una conseqüència de l’aïllament físic i humà.
Ha determinat el reforçament d’una personalitat pròpia i diferenciada:– Tant pel que fa al conjunt de les illes respecte
dels territoris continentals.– Com pel que es refereix als elements que
defineixen i individualitzen cada un dels territoris insulars.
La insularitatLa insularitat
El relleu de les Illes Balears El relleu de les Illes Balears
L’arxipèlag s’originà durant l’orogènia alpina a partir del plegament dels materials dipositats i sedimentats durant l’era secundària en el mar de Tethys.
Les Illes són (excepte Menorca) la perllongació de la Serralada Bètica a partir dels Caps de la Nau i de Sant Antoni, punts entre els quals s’estén una alineació muntanyosa submarina.
El conjunt d’illes presenta una gran varietat geomorfològica evident, sobretot en el cas de Menorca on hi són presents materials paleozoics.
L’arxipèlag s’originà durant l’orogènia alpina a partir del plegament dels materials dipositats i sedimentats durant l’era secundària en el mar de Tethys.
Les Illes són (excepte Menorca) la perllongació de la Serralada Bètica a partir dels Caps de la Nau i de Sant Antoni, punts entre els quals s’estén una alineació muntanyosa submarina.
El conjunt d’illes presenta una gran varietat geomorfològica evident, sobretot en el cas de Menorca on hi són presents materials paleozoics.
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Les comarques físiques de les Illes Balears
Les comarques físiques de les Illes Balears
Unitats morfoestructurals de Mallorca
Unitats morfoestructurals de Mallorca
Mallorca té tres unitats de relleu fonamentals:
– La serra de Tramuntana.– Les serres de Llevant.– El pla central.
Mallorca té tres unitats de relleu fonamentals:
– La serra de Tramuntana.– Les serres de Llevant.– El pla central.
Costa nord de Mallorca
Mapa de les comarques físiques de Mallorca
Mapa de les comarques físiques de Mallorca
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
La serra de TramuntanaLa serra de Tramuntana
Formació muntanyosa lineal, contínua i abrupta que s’allarga des de sa Dragonera fins al cap de Formetor.
Té 89 km de llargària i 15 d’amplada. Hi predominen els materials mesozoics, principalment calcaris. S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m),
Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.
Formació muntanyosa lineal, contínua i abrupta que s’allarga des de sa Dragonera fins al cap de Formetor.
Té 89 km de llargària i 15 d’amplada. Hi predominen els materials mesozoics, principalment calcaris. S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m),
Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.
Cap de Formentor
Les serres de LlevantLes serres de Llevant
Conjunt de serrats i turons d’altitud modesta:
S'estén de forma discontínua des del cap de Ferrutx fins a l’arxipèlag de Cabrera.
Hi predominen el materials calcaris, els quals han patit una carstificació molt intensa.
La Serra Artana és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant i ocupa la península nordoriental de l'Illa de Mallorca. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m).
Conjunt de serrats i turons d’altitud modesta:
S'estén de forma discontínua des del cap de Ferrutx fins a l’arxipèlag de Cabrera.
Hi predominen el materials calcaris, els quals han patit una carstificació molt intensa.
La Serra Artana és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant i ocupa la península nordoriental de l'Illa de Mallorca. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m).
Serra Artana
Capdepera
El Pla central de MallorcaEl Pla central de Mallorca
Està limitat per les dues serralades.
És molt heterogeni: s’hi distingeixen tres zones o comarques:
– El Raiguer: a la vessant meridional de la serra de Tramuntana, amb dipòsits d’al·luvions quaternaris procedents de l’erosió torrencial.
– El Pla: situat entre les badies de Palma i Alcúdia, és la zona més interna de la depressió central.
– El Migjorn: és una plataforma calcària amb formacions càrstiques al nivell de la mar.
Està limitat per les dues serralades.
És molt heterogeni: s’hi distingeixen tres zones o comarques:
– El Raiguer: a la vessant meridional de la serra de Tramuntana, amb dipòsits d’al·luvions quaternaris procedents de l’erosió torrencial.
– El Pla: situat entre les badies de Palma i Alcúdia, és la zona més interna de la depressió central.
– El Migjorn: és una plataforma calcària amb formacions càrstiques al nivell de la mar.
Unitats morfoestructurals de MenorcaUnitats morfoestructurals de Menorca
L’illa té dues parts diferenciades: – La meitat sud d’origen miocènic i
plana. Aquí, els materials es troben horitzontals, indicant que s’han dipositat posteriorment a la compressió miocena.
– La meitat nord herciniana i amb relleu de fins a 358 m d’altitud del Toro.
L’illa té dues parts diferenciades: – La meitat sud d’origen miocènic i
plana. Aquí, els materials es troben horitzontals, indicant que s’han dipositat posteriorment a la compressió miocena.
– La meitat nord herciniana i amb relleu de fins a 358 m d’altitud del Toro.
Mapa de les comarques físiques de Menorca
Mapa de les comarques físiques de Menorca
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
La Tramuntana menorquinaLa Tramuntana menorquina
L’estructura de l’àrea de Tramuntana consisteix en plecs i encavalcaments, productes de la compressió miocena, que involucren àmpliament materials paleozoics.
En aquesta comarca s’hi localitzen les roques més antigues de les illes, les quals es formaren fa més de 400 milions d’anys. Estan formades majoritàriament per pissarres (llosella), amb intercal·lacions de gresos, nivells conglomeràtics i radiolarites.
L’estructura de l’àrea de Tramuntana consisteix en plecs i encavalcaments, productes de la compressió miocena, que involucren àmpliament materials paleozoics.
En aquesta comarca s’hi localitzen les roques més antigues de les illes, les quals es formaren fa més de 400 milions d’anys. Estan formades majoritàriament per pissarres (llosella), amb intercal·lacions de gresos, nivells conglomeràtics i radiolarites.
Morfoestructura d’EivissaMorfoestructura d’Eivissa
Eivissa està alineada amb el cap de la Nau del qual la separen 85 km.
Està formada per terrenys mesozoics principalment calcaris.
Presenta cims arrodonits d’altituds modestes que no superen els 500 m.
Les serres de Portmany al sud-oest i Es Amunts al nord-oest són les dues àrees muntanyoses més destacades.
Eivissa està alineada amb el cap de la Nau del qual la separen 85 km.
Està formada per terrenys mesozoics principalment calcaris.
Presenta cims arrodonits d’altituds modestes que no superen els 500 m.
Les serres de Portmany al sud-oest i Es Amunts al nord-oest són les dues àrees muntanyoses més destacades.
Mapa de les comarques físiques de les Pitiüses
Mapa de les comarques físiques de les Pitiüses
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
El modelat càrstic a les Illes Balears
El modelat càrstic a les Illes Balears
Les illes Balears estan constituïdes majoritàriament per roques calcàries. Per aquest motiu, molts dels seus paisatges mostren els efectes d’un tipus especial d’erosió, l’erosió càrstica.
L’erosió càrstica produeix la formació de coves dins les calcàries, mentre que a l’exterior modela les roques amb formes peculiars, que constitueixen un paisatge nomenat rellar (lapiaz), com "es Camell" de Lluc.
Les illes Balears estan constituïdes majoritàriament per roques calcàries. Per aquest motiu, molts dels seus paisatges mostren els efectes d’un tipus especial d’erosió, l’erosió càrstica.
L’erosió càrstica produeix la formació de coves dins les calcàries, mentre que a l’exterior modela les roques amb formes peculiars, que constitueixen un paisatge nomenat rellar (lapiaz), com "es Camell" de Lluc.
Canó càrstic
Principals regions càrstiquesPrincipals regions càrstiques
Carst sobre calcàries i dolomies mesozoiques plegades.
Carst costaner.
Materials paleozoics.
Al·luvions i materials quaternaris no carstificables.
Font: Atles de les Illes Balears.
CD-ROM, 1998
El carst a MallorcaEl carst a Mallorca A Mallorca es distingeixen tres grans regions càrstiques: La Serra de Tramuntana, que mostra un gran desenvolupament
del carst sobre calcàries i dolomies plegades. Hi destaquen els grans camps de rellar (lapiaz) de la part central de la serralada, on també hi abunden les depressions càrstiques (dolines i pòlies) i cavitats, amb predomini d’avencs i de coves de gran desenvolupament vertical.
Les Serres de Llevant i el Massís de Randa, que presenten igualment modelat càrstic sobre materials plegats, però les formes, tant exteriors com interiors, són menys abundoses que a la Serra de Tramuntana. Destaquen els camps de rellar de Cabrera i alguns avencs a la rodalia d’Artà.
Les Marines meridionals i de Llevant, que manifesten una important carstificació. S’hi troben formes externes (especialment barrancs i morfologies relacionades amb l’acció fluvial) i gran nombre de coves, sovint amb un notable desenvolupament horitzontal.
A Mallorca es distingeixen tres grans regions càrstiques: La Serra de Tramuntana, que mostra un gran desenvolupament
del carst sobre calcàries i dolomies plegades. Hi destaquen els grans camps de rellar (lapiaz) de la part central de la serralada, on també hi abunden les depressions càrstiques (dolines i pòlies) i cavitats, amb predomini d’avencs i de coves de gran desenvolupament vertical.
Les Serres de Llevant i el Massís de Randa, que presenten igualment modelat càrstic sobre materials plegats, però les formes, tant exteriors com interiors, són menys abundoses que a la Serra de Tramuntana. Destaquen els camps de rellar de Cabrera i alguns avencs a la rodalia d’Artà.
Les Marines meridionals i de Llevant, que manifesten una important carstificació. S’hi troben formes externes (especialment barrancs i morfologies relacionades amb l’acció fluvial) i gran nombre de coves, sovint amb un notable desenvolupament horitzontal.
El carst a Menorca i les Pitiüses El carst a Menorca i les Pitiüses
Al Migjorn de Menorca, els materials calcarenítics estan intensament carstificats. Destaquen els grans canons excavats pels torrents que desemboquen al litoral sud de l’illa. Entre altres, els barrancs d’Algendar, el de Trebalúger i el de Cala en Porter. En aquesta mateixa comarca s’hi troben àmplies àrees endorreïques i, al litoral, un notable desenvolupament de la carstificació superficial costanera.
A les Pitiüses hi ha dues àrees carstificades importants.La primera, sobre materials plegats, abasta les àrees muntanyoses d’Eivissa. En contrast, a Formentera la carstificació es desenvolupa sobre materials calcarenítics no plegats.
Al Migjorn de Menorca, els materials calcarenítics estan intensament carstificats. Destaquen els grans canons excavats pels torrents que desemboquen al litoral sud de l’illa. Entre altres, els barrancs d’Algendar, el de Trebalúger i el de Cala en Porter. En aquesta mateixa comarca s’hi troben àmplies àrees endorreïques i, al litoral, un notable desenvolupament de la carstificació superficial costanera.
A les Pitiüses hi ha dues àrees carstificades importants.La primera, sobre materials plegats, abasta les àrees muntanyoses d’Eivissa. En contrast, a Formentera la carstificació es desenvolupa sobre materials calcarenítics no plegats.
El modelat litoralEl modelat litoral
Les Illes Balears en conjunt tenen 1.341 km lineals de costa, amb quatre tipus principals de litoral:
– Penya-segat de marina: costa rocallosa amb espadats d’alçàries mitjanes i acumulació submarina d’enderrocs al peu del penya-segat. Van associats a àrees amb litologies carbonatades.
– Costa de marina amb graó: costa baixa rocallosa amb gran desenvolupament de les morfologies càrstiques litorals, especialment quan estan associats a dipòsits recents com eolianites i platges.
– Penya-segats estructurals: grans espadats verticals, irregulars segons l’estructura geològica de la zona i caracteritzats per una seqüència esglaonada amb successives cingleres. Als peus de pendents hi ha acumulació de dipòsits al·luvials i col·luvials.
– Costa baixa arenosa: platges arenoses ben desenvolupades, amb formació de cordons dunars per acció del vent, que amb molta de freqüència tanquen zones d’albufera i aiguamolls.
Les Illes Balears en conjunt tenen 1.341 km lineals de costa, amb quatre tipus principals de litoral:
– Penya-segat de marina: costa rocallosa amb espadats d’alçàries mitjanes i acumulació submarina d’enderrocs al peu del penya-segat. Van associats a àrees amb litologies carbonatades.
– Costa de marina amb graó: costa baixa rocallosa amb gran desenvolupament de les morfologies càrstiques litorals, especialment quan estan associats a dipòsits recents com eolianites i platges.
– Penya-segats estructurals: grans espadats verticals, irregulars segons l’estructura geològica de la zona i caracteritzats per una seqüència esglaonada amb successives cingleres. Als peus de pendents hi ha acumulació de dipòsits al·luvials i col·luvials.
– Costa baixa arenosa: platges arenoses ben desenvolupades, amb formació de cordons dunars per acció del vent, que amb molta de freqüència tanquen zones d’albufera i aiguamolls.
Esquema d’un penya-segat de marinaEsquema d’un penya-segat de marina
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Esquema d’un penya-segat estructuralEsquema d’un penya-segat estructural
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Esquema d’una costa arenosaEsquema d’una costa arenosa
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
Les costes de MallorcaLes costes de Mallorca
El litoral de Mallorca presenta tres grans dominis:
– Penya-segat estructural: a la Serra de Tramuntana, Cap des Pinar, costa d’Artà, sa Dragonera, Cabrera i els illots que l’envolten.
– Penya-segat de Marina: al litoral sud-oriental de l’illa, les Marines de Llucmajor, Santanyí i Llevant. També n’apareixen trams al sector del Cap de Cala Figuera.
– Costa baixa: fons de les principals badies a les quals alternen trams arenosos amb d’altres de litoral amb graó.
El litoral de Mallorca presenta tres grans dominis:
– Penya-segat estructural: a la Serra de Tramuntana, Cap des Pinar, costa d’Artà, sa Dragonera, Cabrera i els illots que l’envolten.
– Penya-segat de Marina: al litoral sud-oriental de l’illa, les Marines de Llucmajor, Santanyí i Llevant. També n’apareixen trams al sector del Cap de Cala Figuera.
– Costa baixa: fons de les principals badies a les quals alternen trams arenosos amb d’altres de litoral amb graó.
Les costes de MenorcaLes costes de Menorca
El litoral de Menorca presenta diferències entre la costa septentrional i la meridional:
– Al litoral de migjorn, des del sud del Port de Maó fins a Cala Morell, hi predominen els penya-segats de marina.
– Al litoral de Tramuntana hi predominen els penya-segats estructurals.
El litoral de Menorca presenta diferències entre la costa septentrional i la meridional:
– Al litoral de migjorn, des del sud del Port de Maó fins a Cala Morell, hi predominen els penya-segats de marina.
– Al litoral de Tramuntana hi predominen els penya-segats estructurals.
Les costes pitiüses
Les costes pitiüses
Eivissa: Hi predomina el penya-segat
estructural. La costa arenosa es troba a Cala Sant
Vicent, es Figueral i des de Talamanca fins a la Platja d’en Bossa.
Es pot trobar litoral amb graó al Codolar.
La costa baixa i rocallosa es localitza al sector meridional de la Badia de Portmany.
Formentera: És l’illa amb una major proporció de
costa baixa. Presenta dos trams de costa amb
penya-segat de marina, coincidint amb els promontoris de la Mola i es Cap de Barbaria, així com un altre a la
Punta Prima.
Eivissa: Hi predomina el penya-segat
estructural. La costa arenosa es troba a Cala Sant
Vicent, es Figueral i des de Talamanca fins a la Platja d’en Bossa.
Es pot trobar litoral amb graó al Codolar.
La costa baixa i rocallosa es localitza al sector meridional de la Badia de Portmany.
Formentera: És l’illa amb una major proporció de
costa baixa. Presenta dos trams de costa amb
penya-segat de marina, coincidint amb els promontoris de la Mola i es Cap de Barbaria, així com un altre a la
Punta Prima.
Bibliografia bàsicaBibliografia bàsica Llibres de consulta: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998 Alzina, J. (1998): Les Illes Balears: geografia i història. Editorial Moll, Palma. Fornós, J.J. (ed.) (1998): Aspectes geològics de les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera). UIB,
Palma. Geografia General dels Països Catalans, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987. Gran Geografia Universal. Edicions 62, Barcelona, 2000. Lluch i Dubon, F.D. (1997): Geografia de les Illes Balears. Lleonard Muntaner ed. Palma. Llibres de text: Batxillerat, Geografia. Ecir, 2000. Nexes, Geografia. Vicens Vives, 2000. Geologia Batxillerat. Santillana, 1999. Geografía, 2o Bachillerato. McGrawHill, 1997. Selecció de webs: http://geologia.igeolcu.unam.mx/academia/Temas/Tectonica/Tectonica.htm http://www.odsn.de/odsn/services/paleomap/animation.html http://domingos.home.sapo.pt/tect_placas_1.html http://www.municipiodenogales.org/geologia.htm http://www.comoves.unam.mx/rafagas/indexabril2001.html http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/geo01.htm http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/geomorfologia.htm http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/ http://personal.redestb.es/josepverd/ http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html
Llibres de consulta: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998 Alzina, J. (1998): Les Illes Balears: geografia i història. Editorial Moll, Palma. Fornós, J.J. (ed.) (1998): Aspectes geològics de les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera). UIB,
Palma. Geografia General dels Països Catalans, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987. Gran Geografia Universal. Edicions 62, Barcelona, 2000. Lluch i Dubon, F.D. (1997): Geografia de les Illes Balears. Lleonard Muntaner ed. Palma. Llibres de text: Batxillerat, Geografia. Ecir, 2000. Nexes, Geografia. Vicens Vives, 2000. Geologia Batxillerat. Santillana, 1999. Geografía, 2o Bachillerato. McGrawHill, 1997. Selecció de webs: http://geologia.igeolcu.unam.mx/academia/Temas/Tectonica/Tectonica.htm http://www.odsn.de/odsn/services/paleomap/animation.html http://domingos.home.sapo.pt/tect_placas_1.html http://www.municipiodenogales.org/geologia.htm http://www.comoves.unam.mx/rafagas/indexabril2001.html http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/geo01.htm http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/geomorfologia.htm http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/ http://personal.redestb.es/josepverd/ http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html