Generalitat de Catalunya Departament de Medi ?· MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE…

Download Generalitat de Catalunya Departament de Medi ?· MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE…

Post on 10-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

TRANSCRIPT

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 1 DOCUMENT DE REFERNCIA MODIFICACI PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT AL SECTOR DEL PLA DE CAL NOTARI, AL TERME MUNICIPAL DE VILANOVA DEL VALLS 1. IDENTIFICACI DE LEXPEDIENT Assumpte: Modificaci puntual de Normes subsidiries de planejament (NNSS) Municipi: Vilanova del Valls (Valls Oriental) Peticionari: Ajuntament Referncia: URB 085/08 2. FONAMENTS DE DRET Primer. Dacord amb el Text refs de la Llei durbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i especficament la disposici transitria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte davaluaci ambiental. Segon. Dacord amb el procediment davaluaci ambiental dels plans urbanstics establert a larticle 115 del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a lrgan ambiental lemissi del document de referncia que determini, un cop efectuades les consultes necessries, labast de linforme de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions pbliques afectades i el pblic interessat. Tercer. Dacord amb la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. Dacord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuraci del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE Lobjecte del present document s determinar labast de linforme de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) de la Modificaci puntual de les Normes subsidiries de planejament al sector del pla de Cal Notari, al terme municipal de Vilanova del Valls, als efectes que determinen larticle 115 del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i larticle 9 de la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 2 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 17 de mar de 2008, va tenir entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge sollicitud de document de referncia sobre la Modificaci puntual de les Normes subsidiries de planejament al sector del pla de Cal Notari, al terme municipal de Vilanova del Valls, tramesa per lAjuntament. Acompanyaven la sollicitud els documents segents: - Informe ambiental preliminar En data de registre 4 dabril de 2008, va tenir sortida dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona petici de documentaci dirigida a lAjuntament de Vilanova del Valls, per tal de poder prosseguir amb la tramitaci corresponent. En data 30 de maig de 2008, va tenir entrada en el registre dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona nova documentaci relativa a la modificaci puntual de referncia, en concret linforme ambiental preliminar i els plnols del document de planejament, tramesa per lentitat Vilanova del Valls Park, SL. En data 10 de juny de 2008, aquesta Oficina Territorial dAvaluaci Ambiental va emetre nou escrit dirigit a lAjuntament de Vilanova del Valls, per tal de sollicitar la documentaci requerida amb anterioritat dacord amb larticle 106.2 del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En data de registre 16 de juny de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la documentaci requerida, tramesa per lAjuntament: - Avan de la memria de pla - Estudi ambiental - Plnols En el marc de les consultes necessries a realitzar per a lelaboraci del document de referncia dacord amb larticle 9 de la Llei 9/2006, de 28 dabril, lOficina Territorial dAvaluaci Ambiental ha sollicitat lemissi de les consideracions estimades oportunes en relaci al pla esmentat a les Administracions pbliques afectades segents: - Agncia Catalana de lAigua - Agncia de Residus de Catalunya - Direcci General de Qualitat Ambiental - Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural - Oficina de Canvi Climtic - Oficina de Gesti Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge - rea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge - Direcci General dArquitectura i Paisatge Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 3 - Direcci General de Salut Pblica - Direcci General del Patrimoni Cultural Aix mateix, ha realitzat consultes al pblic interessat segent: - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC Associaci per la Defensa i lEstudi de la Natura. En resposta a aquestes consultes, sha rebut informe dels Serveis Territorials del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural, de 3 de juliol de 2008, i de la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d11 de juliol de 2008. 5. DESCRIPCI DE LA PROPOSTA La proposta t per objecte el canvi de classificaci dels terrenys situats al Pla de Cal Notari que actualment tenen rgim del sl no urbanitzable, amb qualificaci rstic de valor agrcola (clau 24), per tal de crear un nou sector industrial, de 8 ha de superfcie. Lmbit tamb inclou franges de terreny classificades de protecci de sistemes generals (clau 9), al llarg de la variant de la carretera BP-5002 i la carretera BV-5001. El planejament vigent preveu el desdoblament de la carretera BP-5002, s per aix que els terrenys inclosos a lmbit que confronten amb el traat daquesta futura via es proposen com a protecci de sistemes generals (clau 9). Pel que fa a al vialitat, es proposa un vial que connecti les dues rotondes de recent creaci a les BP-5001 i BP-5002, aix com urbanitzar els seus entorns, tot respectant les distncies de domini pblic, servitud, afectaci i lnia lmit dedificaci que determina lautovia. Es proposa crear una nova zona (clau 22b) pel desenvolupament del sl urbanitzable industrial regulada amb un nou article de la normativa, el qual evidencia les determinacions de la modificaci puntual: Art 150 bis Caracterstiques de les empreses: - Utilitzar processos de producci que usin noves tecnologies - Disposar de baixa densitat ocupacional (treballadors/superfcie) - Alt grau de preparaci (universitaris) - Generar alt valor afegit - Generar, processar i transmetre informaci i coneixement. - No sser contaminants Usos permesos: - Serveis tecnolgics: recerca, desenvolupament i innovaci, centres dinvestigaci i primer desenvolupament de producte; serveis informtics; serveis de telecomunicaci, bases de dades, etc., serveis a la producci, (test, assaig, inspecci i control, enginyeries, etc) - Habitatge: noms per al personal de vigilncia, conservaci o guarda del recinte. - Restauraci: noms com a serveis dempreses (activitat complementaria). - Terciari: oficines lligades als centres dinvestigaci i recerca. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 4 Relaci dactivitats compatibles: - Fabricaci o producci: equips informtics, software, multimdia i consumibles. - Serveis: viver dempreses, processament de dades, assessorament, transferncia de tecnologia, enginyeries tcniques i ambientals, arquitectura i construcci, i assessorament jurdic. - Centres de coneixement: investigaci (R+D, pblics o privats), de formaci superior, dinformaci i de documentaci. - Representaci de collectius: collegis i associacions professionals. - Altres: centres de jardineria, rentat de vehicles. Tamb es pretn possibilitar la deslocalitzaci del nucli urb dindstries la localitzaci de les quals ha quedat desfasada. Imatge 1. Planejament vigent Imatge 2. Planejament proposat Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 5 La distribuci de superfcies resultant a la proposta de modificaci puntual s la segent: Lndex dedificabilitat bruta ser de 0,45 m2s/m2s. Les cessions mnimes per a sistemes seran del 50%. Locupaci mxima ser del 50%. El tipus dedificaci ser allada. Com a condicions de lordenaci sestableix que les cessions per a espais lliures pblics se situaran en parallel al marge dret de la riera de Vallromanes. 6. DETERMINACI DE LABAST, AMPLITUD I NIVELL DE DETAL DE LINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. El contingut mnim de lISA haur de seguir, tant en forma com en contingut, lestablert per larticle 70 del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions segents: a) Determinaci dels requeriments ambientals significatius en lmbit del pla. 1r. La descripci dels aspectes i elements ambientalment rellevants de lmbit objecte de planejament i del seu entorn. Linforme ambiental preliminar cont una descripci dels aspectes i elements ambientalment rellevants de lmbit. Caldr que lISA completi aquesta descripci aportant informaci de tots els aspectes ambientals que a continuaci es descriuen: a) Model territorial i ocupaci del sl Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 6 El sector, de 8 ha de superfcie, no limita exactament amb el nucli urb de Vilanova, situat a lest i de 9,8 Ha de superfcie (vegeu imatge 3), sin que ho fa amb la reserva de sl prevista per al pas de la futura variant de la carretera BP-5002 (El Masnou - Granollers). Al nord limita amb el sector industrial Cal Pinxo, i a loest amb la riera de Vallromanes i el lmit del municipi ve de Montorns. Al sud lmbit es defineix per la confluncia entre la BP-5002, la riera i el sl urb del Pla de la Casa Nova. Els terrenys presenten una topografia fora planera, en una plataforma elevada respecte la riera i coberta per conreus herbacis de sec, una part dells dedicats a la producci dordi. Imatge 3. mbit destudi b) Cicle integral de laigua Destaca la riera de Vallromanes que flanqueja per lest tot el sector destudi, que conflueix aiges amunt amb la riera dArgentona i aiges avall amb el riu Mogent, pertanyent a la conca del Bess. c) Ambient atmosfric El municipi de Vilanova del Valls pertany a la zona de qualitat de laire 2. Pel que fa als nivells mesurats de partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres, sha superat el Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 7 valor lmit anual i sha excedit el nombre de superacions permeses del valor lmit diari. La caracteritzaci de les partcules denota que els factors que generen aquests valors sn el transport (emissions de contaminants pels tubs descapament, i resuspensi) i localment, determinades indstries i activitats extractives. Tanmateix, sha detectat la superaci de valor lmit anual en 12 dels 20 punts de mesura, i en 11 dells sha superat en alguna ocasi el valor lmit diari. La caracteritzaci de les partcules denota que els factors que generen aquests valors sn el transport i localment, determinades indstries i activitats extractives. Pel que fa als nivells de dixid de nitrogen sha superat lobjectiu de qualitat de laire respecte la mitjana anual en alguna ocasi, mentre que no sha excedit el nombre de superacions permeses del valor lmit horari. d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural Lmbit dactuaci no afecta cap espai natural incls en el PEIN (Pla d'Espais d'Inters Natural); ni a rees despecial protecci designades en aplicaci de les Directives 79/409/CEE, de 2 dabril de 1979, relativa a la conservaci de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) incloses a la Xarxa natura 2000. Alhora, tampoc sidentifiquen espais inventariats com a zones humides incloses a la llista del Conveni de Ramsar, ni forests dutilitat pblica. Tampoc no afecta espais dinters geolgic. El tram afectat de la riera de Vallromanes es correspon amb un hbitat dinters comunitari no prioritari de pinedes mediterrnies (codi 9540), amb recobriment del 100%, que abasta una superfcie de 2,7 Ha (vegeu imatge 4). Imatge 4. Hbitat dinters comunitari no prioritari Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 8 e) Qualitat del paisatge Sha de tenir en compte la presncia la de la riera de Vallromanes i les zones de conreu que encara envolten el nucli urb, actius paisatgstics del model agroforestal de la plana del Valls. 2n. La determinaci dels objectius, criteris i obligacions de protecci ambiental aplicables en lmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitria, estatal, autonmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanstics o altres plans o programes aplicables. LISA haur destablir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificaci de les seves determinacions en relaci al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest. En aquest sentit cal recordar que en data 28 dabril de 2008, es va publicar ledicte dinformaci pblica de lAvantprojecte del Pla territorial metropolit de Barcelona. Val a dir que la seva disposici transitria 1a estableix que el planejament general lacord daprovaci inicial dels qual es publiqui amb posterioritat a la data esmentada, com s el cas, i que es resolguin definitivament a partir de lentrada en vigor del Pla territorial, hauran de tenir en compte que aquest ltim ser plenament vinculant. Per tant, es considera adient que els documents de les successives aprovacions tinguin en compte les previsions del Pla territorial, les quals sincorporen a lapartat dobjectius i criteris. Aquests objectius, criteris i obligacions a considerar hauran datendre, tamb, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient. 3r. La definici dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacci del pla, dacord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei durbanisme. Vist lavan del pla, linforme ambiental preliminar i la legislaci sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refs de la Llei durbanisme, sexposen els objectius ambientals proposats, aix com aquells altres objectius o precisions que sha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referncia: a) Model territorial i ocupaci del sl Promoure un creixement moderat de la urbanitzaci Cercar la compacitat del nucli urb (evitar la fragmentaci del territori) Mantenir lestructura orgnica del sl no urbanitzable i el mosaic agroforestal Evitar locupaci de sl de lentorn fluvial b) Cicle integral de laigua Compatibilitzar el planejament i la preservaci front als riscs dinundaci Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 9 Protegir els recursos hdrics, la seva qualitat i el seu cicle natural c) Ambient atmosfric Minimitzar els efectes sobre la qualitat de laire Prevenir i corregir la contaminaci acstica i lumnica Potenciar ls denergies renovables en les edificacions i en les activitats d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural. Preservaci drees despecial inters Recuperar i preservar la integritat dels ecosistemes de ribera e) Qualitat del paisatge Mantenir la visual paisatgstica del nucli urb envoltat de mosaic agroforestal f) Residus Minimitzar la generaci de residus en les fases de construcci i implantaci Facilitar la disponibilitat dinstallacions adequades Vist lavan de pla i linforme ambiental preliminar, i de conformitat amb lexposat, es determinen els criteris ambientals segents, tot incorporant aquells altres criteris que sha considerat convenient introduir (en cursiva): a) Model territorial i ocupaci del sl La superfcie objecte del canvi de classificaci del sl no urbanitzable proposat (8 Ha) s quasi la mateixa que la superfcie del nucli urb central del municipi (9,8 Ha). Aix doncs, el creixement proposat es considera desproporcionat en relaci a lestratgia assignada al municipi de Vilanova del Valls pel Pla Territorial Metropolit de Barcelona (PTMB), doncs el model desplegat no es correspon amb el dun creixement moderat de la urbanitzaci. Es recorda que el PTMB estableix lestratgia de creixement moderat en aquells nuclis o rees de mitjana o petita dimensi urbana que per les seves condicions de sl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat fsica com a rees urbanes. Aix mateix, es recorda que aquesta estratgia assignada pel Pla territorial es basa en els criteris per a la planificaci territorial, que entre daltres, promouen moderar el consum de sl i afavorir la diversitat del territori i mantenir la referncia de la seva matriu biofsica, exposant que el planejament territorial, com el referenciat, ha datendre com a criteri bsic que el desenvolupament econmic i social no ha de comportar una prdua de la diversitat del territori, i s per aquest motiu que lenteniment de la matriu biofsica ha dsser el referent principal. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 10 Amb tot, es considera que caldria reconsiderar la proposta quantitativa de canvi de classificaci daquests sls no urbanitzables per tal de mantenir lestructura orgnica del sl no urbanitzable del lmit oest del terme municipal la riera de Vallromanes i en el seu entorn. b) Cicle integral de laigua Tot i que no sha obtingut resposta a la consulta efectuada a lAgncia Catalana de lAigua, en la redacci de lISA, caldr tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat POUM. Avaluaci ambiental en el planejament urbanstic, adaptant-lo a les caracterstiques del Pla, destacant els segents: Abastament 1. Descripci grfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessi daiges, etc.) i de les noves propostes del planejament. 2. Necessitats daigua del creixement urb que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrolgic corresponent. 3. Justificaci del grau de suficincia de lactual infrastructura en alta, incloent balan daigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes dabastament, definici i justificaci dalternatives viables. Sanejament 1. Especificaci de la separaci daiges: residuals domstiques, residuals industrials i pluvials. 2. Anlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificaci del grau de suficincia daquesta envers el nou creixement planificat, i previsions dactuaci. Definici de com es resoldr la depuraci daquestes aiges, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originar afeccions a tercers. 3. Justificaci dadequaci al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual saprova el Reglament dels Serveis Pblics de Sanejament, i adequaci al PSARU 2005 (aprovat per Resoluci MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06). Inundabilitat 1. Es demostrar la compatibilitat del creixement urbanstic planificat dacord amb lestablert a larticle 6 Directriu de preservaci front als riscs dinundaci, i la Disposici Transitria Primera Aplicaci de la directriu de protecci front als riscos dinundaci en el cas de planejament general no adaptat a la Llei dUrbanisme i Segona Estudis dinundabilitat en cas de manca dinstrument de planificaci hidrulica aprovat del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei dUrbanisme. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 112. En cas de que per demostrar lesmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi dinundabilitat, es seguir lestablert a la Guia tcnica. Recomanacions tcniques per als estudis dinundabilitat dmbit local (Agncia Catalana de lAigua. Mar 2003). Destacar que en funci de les caracterstiques de la llera, ser necessari tenir en compte la influncia del transport slid sobre la lmina daigua. Per a la seva valoraci, lestudi es presentar en format paper i CD (incloent larxiu executable HEC-RAS), i amb definici mnima 1:1.000 Afeccions ambientals Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els Criteris dintervenci dels espais fluvials publicats, redactats per lACA en mar de 2002. c) Ambient atmosfric Distribuir racionalment els usos en el territori per tal de que les emissions derivades dels usos industrials no afectin els residencials. Concentrar del transport de gran tonatge en zones apartades del nucli urb. Proposar mesures correctores per evitar la generaci de nvols de pols. Posar especial atenci a la mobilitat sostenible i a la previsi de zones daparcament que afavoreixin ls dels carrers per part dels vianants. Tenir especial cura i diligncia en relaci amb lordenana municipal reguladora de sorolls i vibracions. Garantir el compliment dels nivells dimmissi sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica. Adequar-se als mapes de capacitat acstica dmbit municipal a qu fa referncia la Llei 16/2002 i a les zones de sensibilitat acstica que defineixen aquests mapes o, a manca daquests instruments, com a mnim, que es determinin aquelles zones de sensibilitat acstica alta, es fixin els nivells dimmissi mxim, sassignin els usos i es regulin les activitats en congruncia amb els nivells establerts. Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament. En la construcci de les edificacions, caldr tenir en compte el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE) i els criteris ambientals i decoeficincia establerts per als edificis pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula la seva adopci. d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural Recuperar i mantenir el sentit natural de lhbitat dinters comunitari no prioritari de la riera de Vallromanes. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 12 e) Qualitat del paisatge Projectar les noves construccions respectant la tipologia tradicional. Es garantir la regulaci de materials, acabats, colors i imatge externa de les noves edificacions, justificant-ne la seva elecci. f) Residus Pel que fa a la gesti dels residus industrials, dacord amb larticle 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, caldr que lAjuntament, per mitj de llurs instruments de planejament urbanstic: - Fixin, si els pertoca de fer-ho, les reserves de sl necessries per a lemplaament de les installacions del servei de deixalleria. - Afectin, quan no tingui prioritat un servei o una dotaci de titularitat municipal, les reserves de sl per a dotacions de cessi obligatria i gratuta dels plans parcials dels sectors industrials a les necessitats de reciclatge i tractament dels residus industrials. Es recorda tamb que per a la recollida selectiva de residus, es disposar dels diferents tipus de contenidors i la seva integraci en la xarxa local de recollida selectiva i de valoritzaci de residus generats. En aquest sentit es recorda que dacord amb larticle 43 de la Llei 6/1993, caldr preveure la reserva despais suficients en la xarxa viria per a la collocaci de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar la recollida i transport dels residus esmentats. Cal recordar tamb de cara al desenvolupament de la present figura de planejament que els residus denderroc, dexcavaci i de la construcci que es generin en lexecuci de les obres shauran de gestionar en installacions autoritzades per lAgencia de Residus de Catalunya i dacord amb la normativa vigent en matria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci. Tamb exposa que lAjuntament no ha adoptat aquesta normativa, la qual cal tenir en compte en el desenvolupament del planejament que ens ocupa. Amb lobjecte davaluar la sostenibilitat ambiental i lassoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, la Modificaci puntual de les Normes subsidiries de planejament aportar un quadre resum que inclour els indicadors ambientals (els quals avaluen levoluci comportada per la proposta) segents: - Superfcie per habitant de sl urb + sl urbanitzable + sl ocupat per sistemes generals en sl no urbanitzable. - Superfcie de sl no urbanitzable de protecci ambiental o agrcola. - Superfcie de terrenys situats en les zones actualment inundables per als perodes de retorn de 500, 100 i 50 anys. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 13b) Justificaci ambiental de lelecci de lalternativa dordenaci proposada Caldr que linforme de sostenibilitat ambiental incorpori una descripci ambiental de les diferents alternatives, aix com lanlisi ambiental daquestes atenent sobretot a lemplaament i la grandria del futur sector, a partir de lassumpci dels requeriments ambientals, i dels objectius i criteris exposats per aquest document de referncia, i fent servir lestructura de vectors ambientals exposada. Aix doncs, caldr justificar tamb que lalternativa escollida s la que menor impacte provoca sobre el medi. Concretament, els apartats que caldr desenvolupar en aquest punt sn els segents: 1r. La descripci de les caracterstiques de les alternatives considerades Linforme ambiental preliminar inclou un anlisi lalternativa considerada (1) i lalternativa zero. La justificaci principal de les caracterstiques de lalternativa 1 es basa en que el factor tcnic de les explotacions necessita facilitat en el treball de la maquinria i les infraestructures internes necessries per les explotacions que es volen portar a terme; aquests condicionants intervenen de manera cabdal en el disseny de lordenaci i en lespaiat i grandria de les zones establertes. 2n. Lanlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, dacord amb els objectius i criteris ambientals Lanlisi dalternatives realitzat per linforme ambiental preliminar inclou en termes generals i dacord amb els vectors ambientals utilitzats en aquest document de referncia, els apartats i criteris segents: Alternativa zero Sostenibilitat global del model Suposa una afecci nulla al medi per no permet assolir els objectius de distribuci racional dels usos que motiven la proposta de modificaci, doncs suposaria la continutat de la coexistncia dels usos industrials amb els residencials, esportius o educatius. Malgrat que a priori pot semblar que evita lexpansi del sl urb i urbanitzable, s evident que a llarg termini aquest fet ser inevitable ateses les redudes dimensions del nucli de poblaci. Cicle de laigua No implica modificacions respecte de lorganitzaci hdrica actual del municipi en la que els usos residencials comparteixen les xarxes de clavegueram i de subministrament daigua amb determinats usos industrials. Ambient atmosfric Mant les afeccions atmosfriques derivades de lemplaament de determinades activitats industrials dins el nucli urb. Alternativa 1 Sostenibilitat global del model Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 14Permet una millor distribuci dusos en el territori i un major aprofitament de les xarxes de comunicaci i dels elements de distribuci del trnsit. Cicle de laigua Representar un increment de la demanda de recursos hdrics, per el fet de tenir millor distributs els usos industrials permet gestionar millora la demanda hdrica i els abocaments. Daltra banda es preveu una zona verda despecial protecci de la vegetaci i de la fauna de la ribera. Residus Suposar un increment per no es preveu que siguin perillosos ni especials i es facilitar la recollida selectiva i el tractament. Es pot valorar la possibilitat destablir sistemes integrats de gesti. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural La conservaci de la biodiversitat queda garantida pel disseny de la zona verda i el manteniment de la zona fluvial que suposa. Tanmateix representa una disminuci del sl no urbanitzable del municipi. Ambient atmosfric Ateses les activitats que es pretenen installar la modificaci no implica riscos importants en quan a emissions ni contaminaci lluminosa o electromagntica. Es conclou que caldr revisar ambdues alternatives a partir daquest anlisi realitzant una avaluaci ambiental comparativa dambdues a partir dels objectius i criteris ambientals exposats en aquest document (i a partir dels tipus de vectors ambientals inclosos). A partir daquest anlisi, en el qual es tindran en compte especialment els aspectes de grandria del futur sector relacionats amb lestratgia de creixement moderat del PTMB, i el manteniment de lestructura orgnica del sl no urbanitzable del lmit oest del terme municipal i la riera de Vallromanes i el seu entorn. En aquest sentit caldr avaluar la possibilitat dincloure un tercer escenari (alternativa 2) en lanlisi, que com a via del mig compleixi amb els criteris del planejament territorial i ambiental, i amb els prpiament tcnics i de desenvolupament econmic. 3r. La justificaci ambiental de lelecci de lalternativa seleccionada Un cop realitzat lanlisi, aquest donar arguments per tal de justificar lelecci de lalternativa que finalment es porti a terme. c) Descripci ambiental del pla dacord amb lalternativa dordenaci adoptada Un cop triada lalternativa menys impactant per al medi ambient, caldr que linforme de sostenibilitat ambiental incorpori una descripci ambiental daquesta alternativa escollida en la qual sidentifiqui i quantifiqui la transformaci del sl i les demandes de recursos derivades, considerant la descripci de les mesures preventives i correctives previstes. Concretament, els apartats que caldr desenvolupar en aquest punt sn els segents: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 151r. Una sntesi descriptiva del contingut del pla amb expressi de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient 2n. La identificaci i quantificaci dels sls objecte de transformaci i de les demandes addicionals de recursos naturals i dinfraestructures de sanejament, de gesti de residus i similars derivades de lordenaci proposada 3r. La descripci de les mesures previstes per al foment de la preservaci i la millora del medi ambient Descripci completa i argumentada de les mesures adoptades per al foment de leficincia energtica, lestalvi de recursos, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecolgica, la sostenibilitat i lecoeficincia en ledificaci, la qualitat del paisatge, etc., incloses aquelles predeterminades per plans de rang superior. En tot cas, sespecificaran les mesures protectores o correctores relacionades amb el medi ambient, incloent les dirigides a la conservaci i millora del patrimoni natural, a la correcci dels deterioraments ambientals preexistents i a la supressi, reducci o compensaci dels efectes significatius sobre el medi ambient produts per les determinacions del pla. d) Identificaci i avaluaci dels probables efectes significatius de lordenaci proposada sobre el medi ambient Linforme de sostenibilitat ambiental haur didentificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de lordenaci proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. La caracteritzaci daquests efectes pot fer-se segons les tipificacions segents: secundari; acumulatiu; sinrgic; a curt, mitj o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Aix mateix, caldr concretar especficament per a cadascuna daquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. 1r. Els efectes sobre els recursos naturals 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats dacord amb lapartat a) 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per lordenaci prevista pel pla e) Avaluaci global del pla i justificaci del compliment dels objectius ambientals establerts Linforme de sostenibilitat ambiental haur de justificar el compliment, per part de lordenaci proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referncia, linforme previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultat Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 16del procs de redacci del document. Concretament, els apartats que caldr desenvolupar en aquest punt sn els segents: 1r. La verificaci i justificaci detallades de la congruncia del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a lapartat a) 2n. Lavaluaci global del pla, tenint en compte lanlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de lmbit del pla, dacord amb lapartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en lapartat a) 3r. Descripci de les mesures de seguiment i supervisi previstes f) Sntesi de lestudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i lexplicaci justificada de lavaluaci global del pla 7. VALORACI AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACI DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERSTIQUES BSIQUES DE LA PROPOSTA DORDENACI Vist lavan del pla, linforme ambiental preliminar i la legislaci aplicable, sha vist la necessitat que la present Modificaci puntual de planejament general incorpori i doni resposta a una srie dobjectius i criteris ambientals no contemplats. En aquest sentit, caldr fer una revisi de la proposta en contrast amb altres alternatives que assegurin una millor integraci en la matriu biofsica i en lestructura territorial del municipi. Aix caldr assegurar que lalternativa finalment escollida doni resposta a tots els objectius i criteris plantejats en el identificats en lapartat 6.a.3 del present document de referncia, aix com a daltres que puguin sorgir durant el procs de redacci del pla. A partir daquest anlisi, en el qual es tindran en compte especialment els aspectes de grandria del futur sector relacionats amb lestratgia de creixement moderat del PTMB, i el manteniment de lestructura orgnica del sl no urbanitzable del lmit oest del terme municipal i la riera de Vallromanes i el seu entorn. 8. IDENTIFICACI DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES AFECTADES I DEL PBLIC INTERESSAT Les actuacions dinformaci i consulta relacionades amb la Modificaci puntual de la revisi del pla general dordenaci objecte del present expedient, en relaci al procediment davaluaci ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document daprovaci inicial, que inclour lISA, es realitzar per lrgan promotor a les Administracions pbliques afectades i al pblic interessat que es cita a continuaci, sense perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislaci vigent. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: stbarcelona.dmah@gencat.net 17 7.1 Administracions pbliques afectades - Oficina Territorial dAvaluaci Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge - Agncia Catalana de lAigua - Programa de Planejament Territorial. Secretaria per a la Planificaci Territorial. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. 7.2 Pblic interessat - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC Associaci per a la defensa i lestudi de la Natura Barcelona, 23 de juliol de 2008 Vist i plau,

Recommended

View more >