gener / febrer / març -...

2009 gener / febrer / març PISSARRA

3

índex*

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Trobada d’audiovisuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Joan MeliàEngegar projectes és fàcil, el que costa és mantenir-los . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Magdalena Serra Capó

Deu anys del taller de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Joan Bover

L’encontre d’audiovisuals, un espai d’història per al futur . . . . . . . . . . . . . . . . 11Xesca Sastre

Expressar la creativitat i l’originalitat a través del món audiovisual . . . . . . . . 12Cati Font

Testimoniatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Margalida Mascaró

Com he acabat jo aquí? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Marina Vergés

Relació de tallers durant els deu anys de la Trobada d’Audiovisuals . . . . . . 17Magdalena Serra Capó

Convertint la publicitat en pedagogia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Joan Bover

Unitat didàctica: Els mitjans audiovisuals per a la il·lustració inarració de contes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Ana Blesa, Ana Casas i Carolina Rigo

Feim una fotonovel·la? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Magdalena Serra Capó

Activitat: Per a una bona anàlisi de la publicitat televisiva . . . . . . . . . . . . . . . 28Margalida Mascaró

Expressió oral emprant mitjans audiovisuals de suport per aalumnes de 3r d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Margalida Palou

Crònica de les Jornades sobre “Perspectives de futur de lacooperació per al desenvolupament” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Margalida Font, Catalina Thomàs Galmés, Alfred González,Joan Lladonet, Marian Socias

Una reflexió sobre el futur del Fòrum Social Mundial . . . . . . . . . . . . . . . 46

Moacir Gadotti intenta mostrar la “bellesa ètica” -boniteza-que implica la tasca docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Biel Caldentey

Pedagogia 2009. “Trobada per la unitat dels educadors” . . . . . . . . . . . . 50

L’aula informàtica al CP Rafal Nou. Una experiència TICferent... . . . . . . . . . 53Francisca Garcia Castillo

El dictat de la frase a primer cicle d’educació primària . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Miquel Àngel Mas Mas

Jornada d'aprenentatge significatiu i mapes conceptuals . . . . . . . . . . . . . . . 58Santiago Vicente Llavata

Dedicació plena a conrear la solidaritat i l’ajuda als altres . . . . . . . . . . . . . . . 61Joan Lladonet i Escales

Educació, globalització i sindicalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

DVD i pel·lícules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

PISSARRA

Revista periòdica d’informació de

l’ensenyament de les Illes Balears

EDITA:

Sindicat de Treballadores i Treballadors

Intersindical de les Illes Balears

Carrer Jaume Ferran, 58

07004 Palma

Tel. 971 90 16 00

Fax. 971 90 35 35

Pàg. Web: www.stei-i.org

E-mail:

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

CONSELL DE DIRECCIÓI REDACCIÓ:

Francesc Xavier Alomar Novila

Gabriel Caldentey Ramos

Maria Camps Sintes

Francesc Cardona Natta

Ma. Antònia Font Gelabert

Tomàs Martínez Miró

Pere Polo Fernández

Joana Tur Planells

COORDINACIÓ:Joan Lladonet

S’agraeix la col·laboració de les autores i

dels autors dels articles.

MAQUETACIÓ, COMPOSICIÓI IMPRESSIÓ:

Antoni Martínez

Escola de Formació en

Mitjans Didàctics.

C/ Marià Canals, 13

07005 Palma

Tel. 971 91 00 60

PUBLICITAT:Jaume Ferran, 58

07004 Palma

Tel. 971 90 16 00

FOTOS:Pere Polo

Alfred González

Internet

Els articles publicats en aquesta revistaexpressen unicament la opinió de les

seves autores i dels seus autors.

Dipòsit Legal: PM 533/77

ISSN: 1133-052X

* A la Pissarra núm. 130, l’anterior, no va aparèixer a l’índex l’article La llengua catalana: reflexionssobre el moment actual, de Beatriu Defior. Disculpau l’errada.

Desarrollo de competencias matemáticascon recursos lúdico-manipulativos. Paraniños y niñas de 6 a 12 años.

2004, 15.60 €

ALSINA, Ángel

Competencias profesionales en laformación profesional.

2007, 14 €

BLAS, Francisco de Asís

Programación por competencias.2008, 456 p., 32.65 €

CABRERIZO, JesúsRUBIO, M. Julia

CASTILLO, Santiago

Com millorar les competències delsdocents. Guia per a l’autoavaluació i el desenvolupa-ment de les competències del professorat.

2005, 16 €

CANO, Elena

Competencia en el conocimiento y lainteracción con el mundo físico. Lacompetencia científica.

2006, 14 €

CAÑAS, AnaMARTÍN-DÍAZ, M. Jesús

Las competencias básicas. Claves ypropuestas para su desarrollo en loscentros.

2008, 18 €

ESCAMILLA, Amparo

Competencia cultural y artística.2007, 14 €

GIRÁLDEZ, Andrea

Un nuevo modelo de formación para el siglo XXI.La enseñanza basada en las competencias.

2008, 18 €

GARCÍA, J.A.SABAU, C. (Coords.)

Desarrollo de la competencia matemática.2008, 19.50 €

GOÑI, J.M.

Competencia para aprender a aprender.2007 14 €

MARTÍN, ElenaMORENO, Amparo

Sobre el bienestar de los docentes.Competencias, emociones y valores.

2007, 14 €

MARCHESI, Álvaro

Les set competències bàsiques per educaren valors.

2007, 16 €

MARTÍN GARCÍA, XusPUIG ROVIRA, Josep M

Competencias básicas. Hacia un nuevoparadigma.

2008, 16.90 €

MARCO, Berta

Diez nuevas competencias para enseñar.2004, 15.10 €

PERRENOUD, Philippe

Competencia en autonomía e iniciativapersonal.

2007, 14 €

PUIG ROVIRA, Josep MMARTÍN GARCÍA, Xus

Competencia social y ciudadanía.2007, 14 €

MARINA, Jose AntonioBERNABEU, Rafael

Competencia en comunicación lingüística. 2007, 14 €

PÉRÉZ ESTÉVEZ, PilarZAYAS, Felipe

Les competències transversals a l’educaciósuperior. Una visió acadèmica.

2005, 12 €

MONTAÑO, Juan J. - PALMER,Alfonso – PALOU, Maria

Competencias matemáticas desde unaperspectiva curricular.

2007, 18 €

RICO, LuisLUIPIÁÑEZ,J.L.

Las competencias básicas en la educaciónsecundaria.

2004, 12.60 €

SARRAMONA, Jaume

Aprendizaje basado en competencias. Unapropuesta para la evaluación de las compe-tencias genéricas.

2008, 16 €

VILLA, A.POBLETE, M. (directors)

Planificar desde competencias parapromover el aprendizaje. El reto de lasociedad del conocimiento.

2006, 8 €

YÁÑIZ, C.VILLARDÓN, L.

11 ideas clave.Cómo aprender y enseñar competencias.

2007, 19.30 €

ZABALA, AntoniARNAU, Laia

Gestión por competencias. El retocompartido del crecimiento personal y de laorganización.

2004, 18 €

SAGI-VELA, L.

Tratamiento de la información ycompetencia digital.

2008, 14 €

VIVANCOS, Jordi

Competencias para la formación deevaluadores.

2006, 19 €

VILLAR ANGULO, L. M.

Podeu enviar les vostrescomandes per fax al971213641 o per E-mail:[email protected]

5

AAmb la presència de més de deu mil personeses va dur a terme la sisena edició del FòrumMundial d’Educació a la ciutat amazònica de

Belem, (Brasil), els dies 26 i 27 de gener. Més queun territori per abrigar el Fòrum, l’Amazònia agregaun conjunt ampli i divers de moviments socials,centrals sindicals, associacions, cooperatives,pobles indígenes i organitzacions de la societat civilque lluiten per una Amazònia sostenible, solidària idemocràtica, articulades en xarxes i fòrums,construint aquest ampli moviment de resistència enla perspectiva d’un altre model de desenvolupa-ment.

El 27 de gener, els participants del FME es varenunir amb els cent mil participants del Fòrum SocialMundial en la marxa d’obertura. A Belem, ladelegació dels STEs-I ha estat formada per BielCaldentey (de l’STEI-i), Albert Sansano (del’STEPV), Esther Sanz Pardo i Augusto Serrano;També hi assistí Leslie Toledo, del Moviment deRenovació Pedagògica del País Valencià i AinaCalafat, de Drets Humans. Totes aquestes personesparticiparen conjuntament amb altres sindicats iorganitzacions socials en diversos seminarisemmarcats en l’FME i l’FSM.

L’FME es va iniciar amb una presentació en quèintervingueren una representació del govern deParà, la secretària d’estat d’Educació i el represen-tant del Consell Internacional de l’FME AlbertSansano (STEs-I) qui va començar la sevaintervenció en català, “en reconeixement a totesaquelles llengües, i manifestacions culturals delspobles i nacions sense estat del món, i principal-ment en homenatge a les llengües i cultures delspobles originaris de l’Amazones que necessiten,d’una banda el reconeixement oficial de la sevaexistència i recuperació i, per una altra, el treballdiari dels qui defensam l’educació popular peraconseguir aquest altre món.”

A continuació es va dur a terme la primeraconferència en què sota el tema “Educació, trans-

gressió i construcció ciutadana” varen intervenirMoacir Gadotti, president de l’institut Paulo Freire,l’exministra i actual senadora Maria Silva i elfilòsof, un dels fundadors de la teologia de l’allibe-rament, Leonardo Boff, propugnant una altraeducació inclusiva i respectuosa amb les cultures ila diversitat de la natura i considerant lapreservació de l’Amazònia com a Patrimoni de laHumanitat.

Al vespre, i en grups de treball, es varen dur aterme els debats sobre els sis eixos temàtics delFòrum: Educació, Desenvolupament i EconomiaSolidària; Educació Ciutadana i Ètica Planetària:Inclusió i Diversitat; Educació, Drets Humans,Cooperació i Cultura de Pau; Educació, MediAmbient i Sostenibilitat; Educació de Joves i Adultsen la Perspectiva de l’Educació Popular; EducacióEmancipadora en el Context de la Comunicació i deles Tecnologies. Les propostes i conclusions espublicaran a la propera revista Pissarra.

XX TTrroobbaaddaa dd’’aauuddiioovv iissuuaallsseenn ccaattaallàà aa ll ’’eennsseennyyaammeennttsseeccuunnddaarr ii

L’Associació Trenta-1 ha organitzat dins el seuprograma d’activitats la X Trobada d’audiovisualsen català a l’ensenyament secundari, que hatengut lloc a Alcúdia els dies 18 i 19 de febrer. Allàs’han reunit l’alumnat i el professorat de diferentsinstituts d’ensenyament secundari que participenamb les seves activitats lligades a les novestecnologies i en català. Per la importància de l’es-deveniment, l’STEI-i, a petició de l’Associació, hacregut convenient dedicar part d’aquesta revistaPissarra a monogràfic sobre el tema del tractamentdels Audiovisuals a l’ensenyament. Enhorabona iendavant! �

editorial

EELLSS SSTTEESS--II AALL FFÒÒRRUUMM MMUUNNDDIIAALLDD’’EEDDUUCCAACCIIÓÓ ((FFMMEE)) II AALL FFÒÒRRUUMM SSOOCCIIAALLMMUUNNDDIIAALL ((FFSSMM))


PISSARRA gener / febrer / març 2009

6

Joan Melià,professor de la Universitat de les Illes Balears

EE ntre la diversitat de factors que han convergita actuar positivament a favor de la normalitza-ció de la llengua catalana a les Illes Balears,

potser molt més que a altres indrets dels PaïsosCatalans, hi ha el professorat de català desecundària. Aquesta incidència ha estat possibleperquè, a més de la tasca estrictament professionald’impartir –amb més o menys encert– les classes dellengua i literatura catalanes previstes en elscurrículums escolars, aquest col·lectiu docent, alllarg d’aquests Trenta-1 cursos que fa que existeix (elcurs 1978-1979 va ser el primer en què es contracta-ren professors de llengua catalana per a secundària),ha anat assumint responsabilitats i dedicant unsesforços que van més enllà del compromís que es potreclamar dels millors professionals. De fet, podríemdefinir aquest perfil de docent com a resultat de lacombinació indestriable de responsabilitat professio-nal, voluntarisme i compromís ciutadà.

Durant aquests temps, els professors de català entremoltes altres coses han format lingüísticament,sovint de manera totalment desinteressada, els seuscompanys titulars d’altres matèries (ja sigui fentclasses, assessorant, corregint...), han format partdels grups que han estat al capdavant dels processosde normalització lingüística dels centres (tant pelque fa a la implantació del català com a llenguavehicular com a la normalització del paisatge intern,de la documentació administrativa, etc.), hanintroduït noves assignatures de caràcter complemen-tari (teatre, mitjans de comunicació, etc.) per tald’estendre el català més enllà de les assignatures dellengua i literatura, etc.

I amb la intenció de fer fàcil que tots els alumnes–també els de procedència no catalanoparlant–establissin contacte amb la llengua catalana en

activitats no estrictament acadèmiques i comunicar-los l’interès per participar en el procés de normalitza-ció lingüística més enllà dels recintes i les activitatsescolars, d’aquest mateix sector han anat proposant-se i duent-se a terme nombroses activitats lúdiques iformatives fora del currículum escolar: trobades d’es-tudiants, programes de ràdio i televisió, visites,intercanvis, encontres de teatre, etc. Per fer-hopossible, ha estat necessari que molts de professors hihagin aportat el plus de ciutadania que va més enllàde la dedicació professional, per bona que aquestasigui: destinar-hi horari no laboral, assumpcióvoluntària de nous compromisos i responsabilitats,dedicació d’esforç creatiu, etc. Ja fa una bona partidad’anys que una part considerable d’aquest voluntaris-me es concreta al voltant, precisament, del’Associació Trenta-1, creada ja fa més de 15 anys.

Una de les moltes activitats d’aquest tipus quedestaca és la Trobada d’Audiovisuals, que enguanyarribarà a la X edició. D’una banda, evidenciar ellligam entre modernitat i ús del català per desfer elprejudici que s’entesta a presentar aquesta llenguaancorada en el pretèrit. De l’altra, fer participar elsjoves en activitats lligades a les noves tecnologies, ales activitats relacionades amb la comunicació, laproducció creativa, etc., mostrar-los les possibilitatsde fer-ho en català i donar-los l’oportunitatd’establir contacte directe amb diferents professio-nals d’aquests àmbits; sens dubte un objectiu benjustificable, tant amb relació a la valoració positivade l’ús de la llengua catalana com a la formaciód’aquests adolescents –a alguns dels quals els haservit d’incentiu i de contacte previ d’uns estudis oprofessió que posteriorment han escollit.

És evident que, d’una banda, en aquest perfil no s’hipoden incloure tots i cada un dels professors decatalà amb la mateixa intensitat; i, de l’altra, seriainjust no reconèixer que no hauria estat possiblesense la participació i complicitat de molts deprofessors d’altres matèries.

Tots plegats, però, són un capital irrenunciable iimpagable, no sols per a la dinamització positiva delscentres educatius, sinó també per als responsablespolítics de la promoció de l’ús de la llenguacatalana, que els permet entrar en un sector depoblació sovint poc assequible des de les institu-cions, i, alhora, per al procés de normalitzaciólingüística global. �

TROBADA D’AUDIOVISUALS

““PPeerr ffeerr--hhoo ppoossssiibbllee,, hhaaeessttaatt nneecceessssaarrii qquuee mmoollttss

ddee pprrooffeessssoorrss hhii hhaaggiinnaappoorrttaatt eell pplluuss ddee

cciiuuttaaddaanniiaa qquuee vvaa mméésseennllllàà ddee llaa ddeeddiiccaacciióó

pprrooffeessssiioonnaall......””


7

NN o deixa de ser irònic que una persona com jo,totalment negada per a les noves tecnologiesi que no se sent atreta en absolut pels

avenços tecnològics, faci 10 anys que treballi en l’or-ganització de la Trobada d’Audiovisuals en català al’ensenyament secundari.

Farem memòria: el meu estimat Joan Melià, l’exdi-rector general de Política Lingüística del Govern deles Illes, va convocar una colla de professors iprofessores per veure quines iniciatives podríemposar en marxa als instituts en aquells moments.Record en Pep Ramon Cerdà, el meu enfant terriblepreferit, que va aixecar la mà. Si l’encontre deteatre funciona des de fa 10 anys (llavors), per quèno muntam una trobada d’audiovisuals? Si ja tenimla fórmula en teatre, perquè no miram de trobar-laper fer-ne rutllar una d’audiovisuals? Segur que amolts d’instituts es fa feina relacionada amb això(pel·lícules,curtmetratges, reportatges, vídeos,anuncis...) i que no els importaria mostrar-ho alsaltres. Tot d’una el vaig agafar de la paraula.Endavant... Posem-nos-hi. No sé si és perquè laignorància és agosarada, no sé si és per mor delcatalà o si és per mor de fer feina amb joves, laqüestió és que hi faig feina des de llavors i m’agradamolt fer-ho.

Força vegades els currículums escolars descuidenaspectes que són molt útils per a la vida quotidianai laboral dels nostres joves. Massa sovint lapreocupació d’acabar un temari teòric i moltesvegades obsolet, fa deixar de banda els aspectes mésinteressants, pràctics i lúdics de l’ensenyament. Iestic convençuda que el món dels audiovisuals és unmón que atreu i interessa molt els joves d’avui endia. Per això, hi crec i hi dedic hores de feina des de

fa tants d’anys. De fet, tot i que reconec que ens hacostat trobar la fórmula perquè il·lusioni tantprofessors com al·lots, pens que ara sí. Ara ja hemaconseguit que la Trobada d’Audiovisuals sigui unacita obligada per a molts de centres educatius i ja ala programació del curs, hi inclouen la participaciódel seu institut a la Trobada. També crec fermamentque serveix d’estímul perquè professors i alumnespreparin projectes que saben que, si assoleixen unacerta qualitat, podran exposar-los a la Trobada. Iaixò és molt positiu. Per què? Perquè abans totaquest treball s’elaborava però es perdia pelscalaixos o per algun racó. Ara no. Ara es recullen i espoden projectar allà. És una excusa perfecta. I,endemés, com que ens interessa estimular l’ús delcatalà també, la llengua catalana és la vehicular delstreballs i de la trobada.

Crec que no seria just ara i aquí no esmentar el grupde companys, més bé d’amics, que treballen perorganitzar la trobada. M’estic referint als membresde l’Associació Trenta-1. Em sent orgullosa deformar part d’un equip de professionals que treballade manera responsable i eficient. Segur que aquestés el meu primer estímul personal per seguir-hitreballant... Però n’hi ha més: participar en l’orga-nització d’aquestes activitats m’ha obligat a mi, encerta manera a actualitzar-me també. Seguramentsense la meva implicació en l’organització de latrobada, hagués descobert molt més tard, els llapisde memòria, què és una pàgina web, els power

Engegar projectes és fàcil, elque costa és mantenir-los

Magdalena Serra Capó,professora d’ensenyament secundari de l’IES Madina Mayurka

““EEmm sseenntt oorrgguulllloossaa ddeeffoorrmmaarr ppaarrtt dd’’uunn eeqquuiipp

ddee pprrooffeessssiioonnaallss qquueettrreebbaallllaa ddee mmaanneerraa

rreessppoonnssaabbllee ii eeffiicciieenntt..””

Foto cedida per l'Associació Trenta-1.


8

points o la tramesa de circulars per correuelectrònic... (Uff! Que bé... ja no haver de fertrameses per fax a tots i cada un dels centres deMallorca!).

Parlant de centres, si tenim en compte l’incrementgradual del nombre de centres participants any rereany, podem parlar ja de la consolidació del’activitat.

Hem hagut de trobar professors que connectassinamb el llenguatge i els interessos dels joves partici-pants (adolescents d’entre 12 a 16 anys); monitorsque vulguin responsabilitzar-se’n i vulguinacompanyar-los en una sortida extraescolar queimplica dormir un vespre a fora i professors que elsvulguin estimular en la producció de projectes audio-visuals; un lloc que ens vulgui acollir (Alcúdia); unesinstitucions que creguin en el projecte i que ens sub-vencionin l’activitat (Direcció General de PolíticaLingüística del Govern, Consell de Mallorca...); unscol·laboradors valuosos (Servei de NormalitzacióLingüística de l’Ajuntament d’Alcúdia...). Elresultat, les deu edicions de la trobada.

Així com la Trobada d’Audiovisuals a Secundària ésen certa manera una derivació o adaptació del’Encontre de teatre, la trobada d’Audiovisuals téuna perllongació: des de fa 5 anys l’AssociacióEncontre Educació en Comunicació organitza laTrobada d’Audiovisuals per a Primària. S’han hagutde fer certes adaptacions (perquè el món deprimària i el de secundària són diferents) peròpersegueix els mateixos objectius.

A més a més, una altra derivació indirecta de laTrobada d’Audiovisuals a Secundària és l’organitza-ció del Taller per a Joves cineastes, del qual s’ha fetde moment una edició (2006).

Han passat per la trobada noms com: Toni Bestard,Lluís Ortes, Toni Nicolau, Josep Hernàndez, MiquelMascaró, Àlex Fito, Margalida Socies, Joan Bover,Isabel Joan, Miquel Àngel Albis, Catalina Font,Antònia Vallespir, Margalida Mascaró, Pep Alaminos,Jaume Salvà, Pep Ramon Cerdà, Malén Cirer, XescaSastre, Nanda Ramon, Joan Mas, Cristina Fuster,Ernest Fuster, Pere J. Mascaró, Ramon Ginard...,etc., una llarga llista que dóna idea de la qualitatdels professionals que hi han fet feina.

És un tòpic dir que sembram llavors i que d’aquíanys, en recollirem els fruits. Però pens que és cert.

Sigui com sigui, el meu agraïment a totes les institu-cions, a tots els professionals, els amics i les amiguesque fan possible que la Trobada d’Audiovisuals siguiuna realitat que es mantengui any rere any. Permolts d’anys! �

““ÉÉss uunn ttòòppiicc ddiirr qquueesseemmbbrraamm llllaavvoorrss ii qquuee

dd’’aaqquuíí aannyyss,, eennrreeccoolllliirreemm eellss ffrruuiittss..

PPeerròò ppeennss qquuee ééss cceerrtt..””


9

FF er un programa de ràdio en directe de treshores amb al·lots que mai no s’han posat davantun micròfon, que massa sovint llegeixen

malament, redacten pitjor i que (almenys la meitat)no tenen el català com a llengua materna és un repte,una bogeria, una lliçó, un estrés i un despropòsit, totalhora. Però, sobretot, és una experiència.

Ara encara em sembla més difícil quan record que elsprimers anys, quan les jornades només duraven undia, havíem de preparar en dues hores allò ques’havia d’emetre durant les dues següents. SenseInternet. Ni mòbils. Eren quatre hores frenètiques.Total, perquè a la fi, cada grup d’estudiants acabàsradiant un màxim de cinc minuts. “¿I ja està? ¿Aixòés tot?” eren les preguntes que més es repetien. Avuiel panorama és força diferent. Els alumnes tenenquatre hores (dues el matí i dues l’horabaixa) perpensar i redactar els continguts. A més, alguns jaduen el seu ordinador portàtil, que se suma als tresque ens proporciona el sempre generós Ajuntamentd’Alcúdia. L’alumnat es connecta a la xarxa perelaborar els continguts, duu la seva pròpia músicacarregada a l’iPod o empra el fons d’Alcúdia Ràdio.Fins i tot hem trobat una utilitat pràctica alsempipadors mòbils: ens serveixen per fer connexionsen directe (que emfàticament anomenam “corres-ponsalies”), durant les quals l’alumnat que ja hapassat per l’estudi surt disparat cap a qualsevol delsaltres tallers i n’informa in situ, amb entrevistainclosa! I és que estam fets uns professionals.

Quant als continguts, és difícil assolir l’equilibrientre els seus gustos i l’originalitat. La televisió-fems té això: atrofia la imaginació. De tota manera,amb un poc de mà esquerra, hom els pot convèncerd’evitar assumptes propis de la premsa rosa o hereusdel SuperPop. Acaben guanyant les biografiesmusicals i els esports, però hem tengut de tot: temesd’actualitat, cinema, consells per a estudiants,queixes... La música és un altre front de batalla.Cada any n’hi ha que no veuen més enllà de ladarrera fornada d’Operación Triunfo. Sobre aquests,s’hi para un esment que alguns malpensats conside-rarien inquisitorial o directament censor, però queen realitat té bona intenció: pretén que facin unamica més de feina i mirin de trobar altres recursossonors: bandes sonores, música celta, jazz...

Res de tot això no seria possible sense lasimpatia i la dedicació de tot l’equipd’Alcúdia Ràdio, encapçalat per naMargalida Socies. Encara me’n faig creusde com els seus tècnics de so no perdenels nervis davant la invasió anual del’horda estudiantil.

Ara bé: no ens enganem. Tants d’anysdedicats a la docència et fan posar call itocar de peus a terra. Per molt entusias-mats que surtin alguns del taller, sabembé que la majoria en dos dies no hitornarà a pensar. Hi voldran tornar, ésclar que sí, però serà en primer llocperquè dins una habitació d’hotel on nosaben ni com hi varen anar a parar, varenconèixer una al·lota que els va agradar.

Deu anys del taller de ràdioJoan Bover,

professor d’ensenyament secundari de l’IES Arxiduc

““DDee llaa mmaatteeiixxaa mmaanneerraa,,ssaabbeemm qquuee iinnttrroodduuiirr

hhààbbiittss dd’’eessttuuddii oommeeddiiaammbbiieennttaallss ééssqqüüeessttiióó ddee mmèèttooddee,,

ppaacciièènncciiaa ii mmoolltt,,mmoolltt ddee tteemmppss..””


LA CULTURA POPULAR QUE ENS AGERMANA

L’Escola de Formació en Mitjans Didàctics - STEI-i ha editat, amb el suport del Departament deCultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, les següents publicacions:


10

Una vegada constatat això, i quan ja estam a lesportes de l’enèsima depressió (tants de mesos defeina per això!, tant de bregar amb la Conselleria perles subvencions, etc., etc., etc.), la teoria de la llavor

ve a salvar-nos. L’experiència del Taller deRàdio i la de la Trobada d’Audiovisuals engeneral no tendran, com tampoc no té ladocència, un resultat immediat. Almanco enla majoria dels casos. Però la llavor que hemsembrat durant aquests dos dies deconvivència ha caigut dins uns terrenys, tantscom alumnes hi participen. I hem d’esperarper veure si fructifica. I, si ho fa, com ensurten els fruits. De la mateixa manera,sabem que introduir hàbits d’estudi omediambientals és qüestió de mètode,paciència i molt, molt de temps. Tal volta,d’aquí a un temps indeterminat, algunsd’aquests alumnes sí que sabran apreciarl’experiència com cal en qualsevol dels seusvessants: valoraran l’ús social i mediàtic delcatalà, entendran la necessitat de tenir cura

de l’expressió escrita, de la pronúncia i del’entonació, desenvoluparan una certa consciènciacrítica, entendran que no tot en aquesta vida és ràdio-fórmula, voldran esser periodistes o, per ventura,esdevindran els futurs monitors del Taller de Ràdio. �


llibre

audiovisual fonograma

Aquest material és un recull de la tasca realitzada durant lesJornades de Normalització Lingüística i Cultura Popularcelebrades a Mallorca, Menorca i Pitiüses l’any 2003.


11

AA lcúdia ha estat durant aquests darrers 10 anysel marc de l’Encontre d’audiovisuals encatalà. És hora de fer balanç del que ha

suposat per a aquest indret acollir un esdevenimentque convoca estudiants de tot Mallorca, ara ja vanen total prop de 2.500 alumnes. Es tracta de gentinquieta que ve a provar això de les novestecnologies amb una mescla de curiositat i desig.

Durant un breu espai de temps, els diferents edificisi el centre d’Alcúdia es transformen en tallersd’edició digital, aules de ràdio, platós de televisió,sales de doblatge, agències de publicitat, paisatgesde marató cinematogràfica... Es tracta de convertirla històrica i insigne vila d’Alcúdia en un laboratoriaudiovisual. No és fàcil. S’han de trobar els espaisamb molta antelació, preveure els mitjans, elsmonitors, distribuir els alumnes...

El resultat sempre és un producte original, fet amb elmínim de mitjans. Les idees arriben a quallar, malgratla sorpresa inicial, el pressupost 0, el desconcert detreballar uns continguts nous, uns aparells nous, unscompanys diferents. I sorgeix la pregunta, i sipoguéssim comptar amb tots els recursos que hihauria d’haver en un sistema educatiu propi del segleXXI, què passaria? Què passaria si la introducció almón audiovisual tingués una continuïtat, més enllà del’encontre? Som conscients que aquesta trobada

serveix per donar un cop d’ull. Som modests, tenimles nostres limitacions.

Tot i aquestes limitacions, com a professoracompanyant sempre m’ha meravellat la facilitatdels joves per adaptar-se a la incomoditat delsespais habilitats, sovint massa estrets o massa fredso amb els ordinadors traient fum de tantatrepidació. M’encanta veure-hi els alumnesasseguts en grup debatent idees per fer unprograma de ràdio, o un curtmetratge, o unaanimació per ordinador. Són llocs improvisats, quedurant l’encontre tenen una vida especial. És CanTorró, Can Joanet, la Casa de Cultura, les aulesd’adults, allà on les monges d’un temps, al vestíbulde l’auditori… I els alumnes en aquest espaisemblen una invasió pacífica recorrent carrersempedrats i les murades, prop de la porta de Sant

Sebastià o la Porta Roja passejantdurant els pocs minuts de descans.Estan vius i no fan cara d’avorri-ment. Però encara és més sorprenentveure els resultats. Tot allò que enunes cinc hores han creat. D’onsurten tantes i tan bones idees?

Tot l’esforç dels nostres alumnes tétambé un patrimoni de gent darrereque fa possible que any rere anypuguem gaudir d’aquesta festa lúdicaque és l’encontre d’audiovisuals.Gent esforçada, intentant pal·liartots els obstacles, acumulantexperiència any rere any, calibrantresultats, atenta a l’avaluació delsmateixos alumnes, revisant lesopinions vessades per aquests amb unexemple d’autocrítica poc comú en el

sistema educatiu, on quasi sempre tots els errorsrecauen en l’alumne i poques vegades en elprofessorat. A l’encontre, hi ha passat gentreconeguda i gent anònima, alumnes i professorsmolt diversos, però sempre en recordarem la bonaconvivència i la creativitat d’un món virtual quepensam que no hauria de ser un miratge en elpanorama educatiu. Cal explorar, cercar novesformes de motivar els nostres alumnes, de renovar-nos, en definitiva. �

L’encontre d’audiovisuals, unespai d’història per al futur

Xesca Sastre,professora d’ensenyament secundari de l’IES Alcúdia

““TToott ll’’eessffoorrçç ddeellss nnoossttrreessaalluummnneess ttéé ttaammbbéé uunn

ppaattrriimmoonnii ddee ggeennttddaarrrreerree qquuee ffaa ppoossssiibbllee

qquuee aannyy rreerree aannyy ppuugguueemmggaauuddiirr dd’’aaqquueessttaa ffeessttaa

llúúddiiccaa qquuee ééss ll’’eennccoonnttrreedd’’aauuddiioovviissuuaallss..””


12

EE ra el febrer de l’any 2003, essent professora del’IES de Son Servera, quan vaig participar de laIV Trobada d’Audiovisuals per a l’ensenyament

secundari amb un grup d’alumnes del meu centre. Jono coneixia l’Associació Trenta-1, com tampoc noconeixia la zona d’Alcúdia ni l’auditori, perquè somde la zona del Llevant de Mallorca. Per aquestsmotius, no sabia a on anava ni què seria aquellasortida.

Aquella trobada només era d’un dia amb una sessióde tallers al matí i una posada en comú de lestasques realitzades a la tarda. A mi em va tocar serprofessora ajudant al taller d’animació amb figuresde plastilina i només estar en aquest taller vaigentendre el que suposa aquesta trobada per alsescolars que hi participen i no només per a ells, sinótambé per a tot el conjunt de persones que els hiacompanyen, hi col·laboren... i fan que tot això siguipossible.

Avui en dia, on les noves tecnologies no deixen decréixer i avançar a un ritme que no es correspon ambla nostra capacitat d’assimilar-lo tot el quevoldríem, necessitam poder aturar-nos en el camí decada dia per descobrir noves eines que ens podenajudar a millorar la nostra tasca docent i personal.La primera vegada que vaig participar en la trobadad’audiovisuals, va ser deixar la rutina de les aulesper anar a una aula oberta, dinàmica, pràctica,fresca... que ens facilita conèixer un ambient i un

lloc on les noves tecnologies es posen al servei de lacreativitat i de l’expressivitat en el món escolar.

Als tallers, s’hi apunten al·lots de diferents institutsde Mallorca, perquè la diversitat que allà esconcentra sigui enriquidora per a tots. Són joves deles mateixes edats, que coincideixen en un taller itots aporten el que saben, fent un conjunt d’expe-riències que els serveix d’ajuda mútua. Els tallerssón principalment pràctics amb l’objectiu que elalumnes aprenguin a utilitzar nous recursos, nousprogrames d’ordinador, càmeres de vídeo digital,càmeres de fotografies, tallers de premsa... dins unambient d’equip, de col·laboració i bona voluntatper part de tots el que formen el taller.

En acabar els tallers, hi ha la mostra de totes lestasques realitzades en la trobada, a més delsdiferents treballs relacionats amb la culturaaudiovisual, que es fan als diferents centres en àreescom processos de comunicació o imatge i expressió.És el moment on tots se senten orgullosos de mostrarel que han après i el que han estat capaços de fer. Amés de ser el moment de conèixer què s’ha fet alsdiferents grups i aprendre tots de tots.

Des d’aquella primera experiència meva de laTrobada, aquesta ha canviat bastant. Com tota cosaque funciona i està viva, ha d’anar creixent, i laTrobada va passar de durar només un dia a durar-nedos. Aquest augment d’hores ha fet més qualitatiu

l’ensenyament que s’hi imparteix. Elstallers estan dividits en tres sessions i aixòha permès donar més conceptes i aprofundirmés en els continguts, amb un major desen-volupament de les pràctiques. Els momentsque no hi ha tallers s’aprofiten per passarprojeccions de curtmetratges,entrevistes... sense deixar de banda elsmoments on els joves es coneixen, parlen,conviuen... sempre amb un nexe d’unió queés la llengua catalana, davant la granvarietat de cultures de les distintes proce-dències, a les quals pertanyen i caracterit-zen un bon grup del nostre alumnat.

Expressar la creativitat il’originalitat a través delmón audiovisual

Cati Font,professora d’ensenyament secundari de l’IES Berenguer d’Anoia

““ÉÉss eell mmoommeenntt oonn ttoottssssee sseenntteenn oorrgguulllloossooss

ddee mmoossttrraarr eell qquueehhaann aapprrèèss ii eell qquuee hhaanneessttaatt ccaappaaççooss ddee ffeerr..””

L’any següent a la meva participaciócom a professora acompanyant d’ungrup, vaig passar a ser monitora d’untaller de fotografia. Aquest és untaller que sempre ha tengut moltbona acceptació entre els alumnes. Alprincipi es feien viratges de fotosanalògiques en blanc i negre, en colorsèpia i blau, mitjançant productesquímics. En pocs anys, això s’hasubstituït pel món digital i s’handeixat els viratges per l’aula d’ordina-dors i els programes de retoc defotografia digital. Però tant un tallercom l’altre han tengut sempre unagran participació d’alumnes i hantreballat amb gust i bona disposició.Prova d’això són els treballs de com-posicions cubistes fets ambfotografies a un lloc o a un objecte.

Per acabar vull dir que la Trobada ésun espai que ajuda els alumnes apoder expressar la seva creativitat ioriginalitat treballant en equip.Sobretot, per a tots aquells alumnes,als quals, les matèries on domina lateoria no els diu res, per als que nosenten sensibilitat pel sistemaeducatiu que els ha tocat, el mónaudiovisual pot ser una sortida anoves expectatives i noves maneresd’expressar el que duen dins iexplotar-ho fins al final. I per alsprofessors també. �


13

““......llaa TTrroobbaaddaa ééssuunn eessppaaii qquueeaajjuuddaa eellss aalluummnneessaa ppooddeerr eexxpprreessssaarrllaa sseevvaa ccrreeaattiivviittaattii oorriiggiinnaalliittaattttrreebbaallllaanntt eenneeqquuiipp..””



14

EE l curs 2001/2002 es va posar en marxa al nostrecentre, l’IES Pau Casesnoves (Inca), un nouprojecte relacionat amb el món radioelèctric

que duia per títol Ràdio, TV i Llengua, lligams defutur. Coincidint amb aquest fet, ens arribà laproposta de participació a la III Trobadad’Audiovisuals en Català a l’Ensenyament Secundari,promogut per l’Associació Trenta-1, que ens oferia,entre d’altres activitats, un taller deràdio. Així que vaig contactar immediata-ment amb la presidenta de l’organització,Lena Serra, que no només ens va inscriureal programa, sinó que també vaaconseguir convèncer-me perquèencapçalàs un taller, concretament depublicitat.

L’èxit fou tan gran entre els alumnes quevisqueren aquesta nova experiència enl’àmbit de la comunicació i el cinema quemanifestaren un desig vehement departicipar-hi cada any. I així ha estat finsara. La seva gran il·lusió és treballar devalent al centre sobre activitats relativesals mitjans de comunicació de masses isobre l’art cinematogràfic en petit formatper poder presentar material videogràfic,radiofònic, etc., a la trobada, any rereany.

No estam sols

Personalment, com a professora, he de ressenyarque en aquell moment en què iniciava un nou periplea l’institut, resultà molt gratificant, d’una banda,adonar-me que no em trobava sola en aquell viatgecap al foment dels nous llenguatges dels mass mediaen una escola que resta massa sovint ancorada en elpassat, i d’altra banda, m’obria nous horitzons vers

al món de l’audiovisual que confluïa en unenriquiment personal que automàticament revertiadirectament sobre l’alumnat.

Així doncs, amb el temps vaig acabar formant partde l’Associació Trenta-1 com una altra membre mési compartint les mateixes curolles que la resta d’in-tegrants. Això no obstant, no ha estat gens fàcil

seguir el ritme trepidant que els caracteritza, ple deforça i dinamisme fruit de la gran passió que els mouper aconseguir que l’escola vetlli i fomenti dosàmbits que afaiçonen els individuus com a personesintegrals: el teatre i la comunicació a gran trets.

De secundària a primària

Una experiència com aquesta dóna eines alprofessorat i a l’alumnat perquè treballin elsrecursos expressius i les estratègies comunicacionalspròpies dels mitjans de comunicació audiovisual.Trets fonamentals perquè l’alumnat sigui capaçd’enfrontar-se a una societat en continu procés decanvi, de prendre decisions en un món que haesdevingut societat de la informació i de mantenirun esperit crític de forma coherent.

TESTIMONIATGEMargalida Mascaró,

professora d’ensenyament secundari de l’IES Pau Casesnoves

““......llaa TTrroobbaaddaa ééss uunn eessppaaiiqquuee aajjuuddaa eellss aalluummnneess aappooddeerr eexxpprreessssaarr llaa sseevvaaccrreeaattiivviittaatt ii oorriiggiinnaalliittaatt

ttrreebbaallllaanntt eenn eeqquuiipp..””



15

Per tot això, com a presidenta d’una altra associaciótambé vinculada al món dels mitjans de comunicaciói d’educació, Encontre, Xarxa d’Educadors iComunicadors, vaig sol·licitar la col·laboració al’Associació Trenta-1 per dur a terme l’experiènciade la Trobada a l’ensenyament primari. Així va néixerla Trobada d’Educació en Comunicació enCatalà a l’Ensenyament Primari, el curs2004/2005.

Aquesta jornada segueix el mateix esquema quela de secundària, si bé els continguts s’adaptena l’edat i al nivell dels alumnes a qui vadirigida: 3r cicle de primària, preferentment elsque realitzen el 6è curs. I només té una duradad’un dia enfront de les dues jornades en què esdesenvolupa la de secundària.

Els nous currículums de les diferents etapes del’ensenyament primari ja consideren laimportància dels mitjans de comunicació demasses en la vida social i individual dels infants.No només tenen en compte la seva funció social,sinó que a les àrees lingüístiques i a l’àread’educació artística parlen de treballar aspectescom la publicitat i el consum, l’anàlisi de lesdiferents finalitats dels textos en els mitjans decomunicació —entretenir, informar i convèncer—, i proposen com a objectiu, que l’alumnatmantengui una actitud reflexiva i crítica davantels mitjans de comunicació. Però, en contrapo-sició trobam que els estudis de magisteri nocontemplen de forma exhaustiva aquestapartat, com demostra el fet que en els tresanys de durada de la carrera, només es dedicauna assignatura troncal de quatre crèdits i miga aquest tema: Noves Tecnologies Aplicades al’Educació. Una matèria que, a més,

comparteix continguts de l’àmbit de les aplicacionsinformàtiques i de l’àmbit audiovisual.

És per això, que els membres d’ambdues associa-cions vàrem considerar la importància que estraslladàs el model de trobada de secundària aprimària. La Trobada d’Educació en Comunicacióesdevé per a l’alumnat una nova experiència, uncontacte amb els mitjans de comunicació i l’adquisi-ció de coneixements en aquesta matèria i, per alprofessorat, noves estratègies de treball per tal depoder-les aplicar a l’aula.

En definitiva, vaig partir d’una experiència personal,va passar per una experiència compartida i a horesd’ara, a través de l’Associació trenta-1 i Encontre,pretenem sembrar la llavor perquè els infants i elsjoves puguin ser persones actives i actors centrals enla nostra societat democràtica. �

““......pprreetteenneemm sseemmbbrraarr llaallllaavvoorr ppeerrqquuèè eellss iinnffaannttss iieellss jjoovveess ppuugguuiinn sseerrppeerrssoonneess aaccttiivveess ii aaccttoorrsscceennttrraallss eenn llaa nnoossttrraassoocciieettaatt ddeemmooccrrààttiiccaa..””


16

SS empre que intento esbrinar com dimonis heacabat com a secretària de la junta directivade l’Associació Trenta-1, arribo a la conclusió

que tot han estat un seguit de petits misteris, peròaquesta és una altra història. En un principi jo noméscol·laborava en l’Encontre de Teatre i, tot i rebre’ninformació puntual, vivia bastant al marge delsmaldecaps de l’organització de la Trobadad’Audiovisuals. Però un bon dia de l’any 2005 vaigesser nomenada tresorera de l’Associació (un altremisteri) i això em va obligar a formar part de lacomissió organitzadora de la Trobada, s’havia d’ad-ministrar el pressupost, sempre limitat, amb quècomptàvem. Per tant, de la nit al dia em vaig veureimmersa en la voràgine de les subvencions, les con-tractacions, els pressupostos... de totes lesactivitats de l’Associació Trenta-1.

L’experiència va ser esgotadora, però dec tenir unacerta vena masoquista perquè l’any següent vaigrepetir i el següent i el següent... i encara hi sóc.Vaig entrar en un món totalment desconegut per ami, els audiovisuals, i m’hi vaig enganxar! Després decada Trobada el desgast físic passa factura, sobretotquan comencen a pesar més els anys que la feina(que una ja no és una joveneta), però veure la carad’aquells alumnes que durant dos dies han compartitexperiències, amistat, “enamoraments” i il·lusionsamb companys de fora del seu cercle habitual i queet demanen que per favor això no acabi, pagaqualsevol esforç o sacrifici professional i personal.En aquells moments reafirmes la teva convicciód’estar fent una bona feina i carregues les piles perpreparar la trobada del proper any. És curiós, dossegons abans que comencin a arribar els autocarsamb els participants a la Trobada, el teu cap no parade repetir la mateixa pregunta “qui em manava a mificar-me en aquests merders, tan bé com estaria joa casa meva?” i acte seguit afirmes “mai més, aquestés el darrer any!”, després entres dins la inèrcia dela trobada i no tens massa temps per tornar aplantejar-te res, però dos dies després, quan veus elsautocars marxar, carregats de nois i noies morts d’es-gotament però amb un somriure tatuat a la cara, hasoblidat completament la promesa que et vas fer elprimer dia quan esperaves la seva arribada i japenses què pots fer per tal que la propera trobadasigui encara millor que aquesta, si és que és possiblei està a les teves mans.

Ja us ho deia al principi, tot el que envolta lesactivitats Trenta-1 està carregat de misteri, perquèt’atrapa i, encara que poguessis, saps que no volsfugir. Tant de bo la vida em permeti continuar molt detemps compartint aquestes experiències amb alumnesadolescents que demostren saber agrair el teu interèsper ells i que trenquen, una vegada més, aquestsfalsos esquemes que ens hem creat pensant que no hires que els motivi i que la seva actitud és passiva i detornada de tot. És un autèntic plaer recuperar laconfiança en els nostres joves i un veritable orgullformar part de l’Associació Trenta-1! �

Com he acabat jo aquí?Marina Vergés,

professora de llengua catalana i literatura i secretària de l’Associació Trenta-1

““ÉÉss uunn aauuttèènnttiicc ppllaaeerrrreeccuuppeerraarr llaa ccoonnffiiaannççaa eenneellss nnoossttrreess jjoovveess ii uunnvveerriittaabbllee oorrgguullll ffoorrmmaarrppaarrtt ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóTTrreennttaa--11!!””



17

I Trobada (2000)

1. TALLER DE PREMSA. Margalida Mascaró2. TALLER DE RÀDIO. Joan Bover3. TALLER DE TELEVISIÓ4. MARATÓ FOTOGRÀFICA. Isabel Joan

II Trobada (2001)

1. TALLER DE RÀDIO. Joan Bover.2. TALLER DE TELEVISIÓ. Santiago Pérez.3. TALLER DE CÒMIC. Àlex Fito.4. TALLER DE PUBLICITAT 1.Nanda Ramon.5. TALLER DE PUBLICITAT 2. Francesca Sastre6. TALLER DE PUBLICITAT 3. Alexandre Clariana7. TALLER D’HISTÒRIA DEL CINEMA. Malén Cirer8. MARATÓ FOTOGRÀFICA. Isabel Joan

III Trobada (2002)

1. TALLER DE RÀDIO. Joan Bover2. TALLER DE CÒMIC. Pau Rodríguez3. TALLER D’ELABORACIÓ DE PÀGINES WEB.

Rafel Pericàs4. TALLER DE FOTOGRAFIA. Isabel Joan5. TALLER DE CÒMIC 2. Àlex Fito6. TALLER DE PREMSA. Cati Ginard7. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL.

Joseph Hernández i Miquel Mascaró8. TALLER DE TIRA CÒMICA. C. Estelrich9. TALLER DE DISSENY GRÀFIC. Jaume Falconer10. TALLER DE TELEVISIÓ. Tonina i Françoise Polo11. TALLER DE PUBLICITAT. Margalida Mascaró

IV Trobada (2003)

1. TALLER DE RÀDIO. Joan Bover i MargalidaSocies

2. TALLER DE CÒMIC. Pau Rodríguez3. TALLER DE FOTOGRAFIA. Isabel Joan4. TALLER DE CÒMIC II. Àlex Fito5. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL I.

Josep Hernàndez6. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL II.

Miquel Mascaró7. TALLER DE PREMSA. Margalida Mascaró8. TALLER “ENS MANIPULEN ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ?” Cati Ginard9. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’HISTÒRIES AMB

AJUT DE PLASTILINA. Antònia Vallespir10. TALLER DE CARTELLS. Pep Alaminos11. TALLER D’ESCENOGRAFIES AMB TRANSPARÈNCIES.

Miquel Àngel Albis12. TALLER DE TELEVISIÓ. Maties Salom

V Trobada (2004)

1. TALLER DE RÀDIO. Margalida Socies2. TALLER DE CÒMIC. Estela Zafra i Antoni Nicolau3. TALLER DE FOTOGRAFIA. Catalina Font4. TALLER “COM DISSENYAR UNA REVISTA”. Joan Mas5. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL.

Joseph R. Cerdà6. DIFERENTS MANERES DE FER UN CURTMETRATGE.

Miquel Vives i Catalina Gil7. TALLER DE PREMSA: PRIMERA PLANA.

Margalida Mascaró8. TALLER “ENS MANIPULEN ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ?” Cati Ginard9. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’HISTÒRIES AMB

AJUT DE PLASTILINA. Antònia Vallespir10. TALLER DE CARTELLS. Pep Alaminos11. TALLER DE DIBUIXOS ANIMATS. Miquel Àngel Albis

Relació de tallers que s’hanofert als alumnes durant els deuanys de la Trobada d’Audiovisuals

Magdalena Serra Capó,professora d’ensenyament secundari de l’IES Madina Mayurka


18

VI Trobada (2005)

1. TALLER DE RÀDIO. Margalida Socies i Joan Bover2. TALLER D’HISTÒRIA DEL CÒMIC. Jaume Salvà3. TALLER DE FOTOGRAFIA. Catalina Font 4. TALLER “COM DISSENYAR UNA REVISTA”. Joan Mas5. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL.

Josep R. Cerdà6. TALLER SOBRE DIFERENTS MANERES DE FER UN

CURTMETRATGE. Miquel Vives i Catalina Gil 7. TALLER DE PREMSA PRIMERA PLANA.

Margalida Mascaró 8. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’HISTÒRIES AMB

AJUT DE PLASTILINA. Antònia Vallespir9. TALLER DE CARTELLS. Pep Alaminos 10. TALLER DE DIBUIXOS ANIMATS. Miquel Àngel Albis11. TALLER DE CREACIÓ MUSICAL. Toni Nicolau

VII Trobada (2006)

1. TALLER DE RÀDIO. Margalida Socies i Joan Bover

2. TALLER DE FOTOGRAFIA. Catalina Font

3. TALLER D’EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL. Josep R. Cerdà

4. TALLER SOBRE DIFERENTS MANERES DE FER UNCURTMETRATGE. Miquel Vives i Catalina Gil

5. TALLER DE PREMSA: PRIMERA PLANA.Margalida Mascaró

6. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’HISTÒRIES AMBAJUT DE PLASTILINA. Antònia Vallespir

7. TALLER DE DISSENY GRÀFIC ASSISTIT PERORDINADOR. Pep Alaminos

8. TALLER DE D’ANIMACIÓ D’OBJECTES.Miquel Àngel Albis

9. TALLER DE CREACIÓ D’ANUNCIS PER A TVUTITLITZANT TÈCNIQUES SENZILLESD’ANIMACIÓ. Miquel Mascaró

10. TALLER DE CREACIÓ DE CARÀTULES DE CRÈDITPER A PROGRAMES DE TV/CURTMETRATGESUTILITZANT TÈCNIQUES DE GRAFISME IANIMACIÓ DIGITAL. Josep Hernàndez

11. TALLER: ”PUBLICITAT, LA GRAN MENTIDA? VINE ICREA LA NOVA CAMPANYA DE LES GRANSMARQUES”. Cristina Fuster

VIII Trobada (2007)

1. TALLER DE RÀDIO. Margalida Socies i JoanBover

2. TALLER DE FOTOGRAFIA núm. 1. Catalina Font3. TALLER DE FOTOGRAFIA núm. 2. Isabel Joan 4. TALLER DE PREMSA: PRIMERA PLANA.

Margalida Mascaró 5. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’HISTÒRIES AMB

AJUT DE PLASTILINA. Antònia Vallespir 6. TALLER DE DISSENY GRÀFIC ASSISTIT PER

ORDINADOR. Pep Alaminos7. TALLER DE D’ANIMACIÓ D’OBJECTES.

Miquel Àngel Albis8. TALLER DE CURTMETRATGES. Lluís Ortas9. TALLER D’INTERPRETACIÓ DAVANT LA CÀMERA.

Miquel Àngel Torrens i Javier Lavia10. TALLER DE VIDEOCLIPS MUSICALS. Josep R.

Cerdà11. TALLER DE JOCS D’ESTRATÈGIA (Anachronism).

Jaume Salvà i Lara 12. TALLER SOBRE DIFERENTS MANERES DE FER UN

CURTMETRATGE. Miquel Vives 13. TALLER “FES LA TEVA PÀGINA WEB”. Joan Mas 14. TALLER DE DOBLATGE.

David Navarro i Pedro Martínez


19

IX Trobada (2008)

1. L’ACTOR CONSTRUCTOR DE SENTIMENTS.Pere J. Mascaró

2. TALLER DE RÀDIO. Joan Bover i Margalida Socies

3. TALLER DE VÍDEO. Jaume Salvà

4. TALLER DE PREMSA PRIMERA PLANA. Joan Mas

5. TALLER DE FOTOGRAFIA 1. Àngela Pericàs

6. TALLER DE FOTOGRAFIA 2. Joan A. Ramon

7. TALLER DE DOBLATGE.David Navarro i Pedro Martínez

8. SIGUES PROTAGONISTA DEL TEU VIDEOCLIP.Ramon Ginard

9. EFECTES ESPECIALS: UN MÓN PARAL·LEL.Javier Lavia i Santiago Domínguez

10. TALLER DE REPORTATGE. Jaume Miró

11. DISSENY GRÀFIC ASSISTIT PER ORDINADOR.Pep Alaminos

12. TALLER DE CURTMETRATGES. Lluís Ortas

13. TALLER D’ANIMACIÓ AMB PLASTILINA.Antònia Vallespir

14. I TU DE QUI ETS? “ABOVE O BELLOW THE LINE?”Ernest Fuster

15. EL COLOR DE LA PUBLICITAT. Antoni Martorell �

X Trobada (2009)

1. TALLER DE. Margalida Socies i Joan Bover2. TALLER DE FOTOGRAFIA. Catalina Font 3. TRANSFERÈNCIES D’IMATGES. Isabel Joan 4. TALLER DE VIDEOCLIP MUSICAL. Ramon Ginard

(coreografia) i Adrià Arbona (tècnic)5. TALLER: UN CURTMETRATGE. Miguel Eek6. TALLER: UN CURTMETRATGE. APROXIMACIÓ AL

CINEMA NEGRE. Rubén Homar7. TALLER DE PREMSA: PRIMERA. Joan Mas 8. TALLER: CONSTRUCCIO D’HISTÒRIES AMB AJUT

DE PLASTILINA. Antònia Vallespir 9. TALLER DE DISSENY GRÀFIC ASSISTIT PER

ORDINADOR. Pep Alaminos 10. TALLER DE CREACIÓ I GESTIÓ DE BLOCS A

INTERNET. Enric Tur 11. TALLER D’ INTERPRETACIÓ DAVANT CÀMERA.

MONÒLEGS ESTIL CLUB DE LA COMÈDIA.Noé Denia

12. TALLER DE FOTONOVEL·LA. Jaume Salvà 13. LA CREACIÓ D’UN ANUNCI AMB PUBLICITAT

SUBLIMINAL.Mar Sancho Estellers i Elena Yago Garcia.

14. TALLER RÀDIO-TEATRE. Xesca Sastre15. TALLER DE DOBLATGE.

David Navarro i Pedro Martínez 16. SOM REPORTERS.

Jaume Miró Adrover i Biel Capó17. EL PROCÉS CREATIU EN LA PUBLICITAT.

Pastora Muncunill 18. COM ES FA UN CURTMETRATGE? Toni Mir �


20

DD issenyar una campanya publicitària és ja unclàssic de moltes assignatures lingüístiques, demanera que en aquest article us volem proposar

que sigueu una mica més ambiciosos i us plantegeu untriple objectiu: muntar una campanya audiovisual,defugir-ne l’aspecte merament comercial i oferir unautilitat pedagògica al conjunt del vostre centreeducatiu. Prendrem com a base l’experiència Missiópossible, duita a terme a l’IES Arxiduc Lluís Salvador dePalma.

LA IDEA

En primer lloc, cal plantejar-se un objectiu que puguitenir una repercussió àmplia en el centre o, si més no,a més d’un nivell: la necessitat de la tolerància, elsperills de l’alienació juvenil, la neteja, el plad’evacuació per a emergències... En el nostre cas, estractava de conscienciar l’alumnat sobre la importànciade determinades pràctiques mediambientals. Desprésde la instal·lació dins l’institut d’una sèrie decontenidors blaus i grocs per a la recollida selectiva depaper i envasos, es va fer palesa la necessitat no nomésd’informar-ne l’alumnat sinó d’incentivar-ne l’ús. Amés, calia parlar de l’estalvi d’energia (electricitat,calefacció, aigua) i el reciclatge i la reutilització delpaper. Vàrem pensar que si, a poc a poc, aconseguíeminculcar-los aquests costums, la conducta s’incorpora-ria als seus hàbits quotidians com a ciutadans.

Una vegada establert l’objectiu, es tracta d’aprofitaruna assignatura optativa com ara Processos deComunicació o Imatge i Expressió –que malauradamentenguany ha passat de 4t d’ESO a 3r–, per començar lacreació de la campanya, la qual ha de partir d’aquestesdues premisses:

Presentar el mateix alumnat com a gran protagonista,tant pel que fa a l’elaboració de la campanya, com pelque fa a la idea que es pretén transmetre.

Defugir el típic to alliçonador dels adults i adoptar unembolcall més engrescador.

Per aconseguir això, vàrem dividir Missió possible endues parts molt diferents. La primera era un espottelevisiu. Amb tècniques publicitàries i de videoclip, elsmateixos alumnes presentaven la recollida selectivacom quelcom atractiu, dinàmic i modern. L’alumnat, entant que població més jove de la nostra societat, eramostrat com el segment social que pot fer possible unmón millor. D’aquí, l’eslògan: “Salvar el món no és capmissió impossible: és la teva missió.”

La segona part mostrava un seguit de moments quepodien pertànyer a un dia qualsevol del nostre centre.S’hi veia l’alumnat duent a terme algunes accions moltpositives (com ara demanant paper per reutilitzar al’hora de fer un examen, aprofitant la llum solar otirant un envàs d’alumini al contenidor groc) i d’altresque no ho eren (obrint la finestra amb la calefaccióencesa o tudant l’aigua de les aixetes). Aquesta part esva dissenyar per esser completada amb un debat dinsl’aula i un material escrit.

L’ELABORACIÓ

Partim de la idea que, prèviament, el professorat ja hainiciat els seus alumnes en el llenguatge audiovisual ique aquests hi han fet algunes pràctiques. A continuaciós’han de debatre amb una certa profunditat tots elsaspectes del curtmetratge: el to general (desenfadat,

Convertint la publicitat enpedagogia

Joan Bover,professor d’ensenyament secundari de l’IES Arxiduc

““LL’’aalluummnnaatt,, eenn ttaanntt qquueeppoobbllaacciióó mmééss jjoovvee ddee llaa

nnoossttrraa ssoocciieettaatt,, eerraammoossttrraatt ccoomm eell sseeggmmeenntt

ssoocciiaall qquuee ppoott ffeerr ppoossssiibblleeuunn mmóónn mmiilllloorr..””

Foto cedida per Joan Bover.


21

seriós, còmic, eròtic, futurista, realista...), l’eslògan,les frases que l’alumnat hi pronunciarà (amb moltd’esment a la dicció i a la fonètica), la inclusió derètols o de veus en off, les imatges més adients per fer-lo atractiu, la gamma cromàtica, el vestuari, les pecesmusicals que l’acompanyaran, etc. No ens ha de recarde dedicar totes les hores que calgui a decidir quinsplans i quins angles seran més adients per a la nostraintenció comunicativa. L’alumnat ha de proposarmoltes idees per poder també rebutjar-ne moltes. Sen’ha de mesurar la viabilitat (especialment si nocomptam amb pressupost ni amb efectes especials) i sen’ha d’establir la presentació visual de manera queresultin el màxim d’atractives (vid. annex 1). Tot ha dequedar ben reflectit per escrit.

En segon lloc, tenim el rodatge, al qual hem d’arribaramb un guió definitiu i amb el mínim espai per a laimprovisació. El professorat no ha de cedir a latemptació de deixar el rodatge en mans de l’alumnat,ni molt manco a la possibilitat (tan remota com pocfuncional) que se li acudesquin idees brillants en eldarrer moment. Cal fer molt d’èmfasi en la importànciade les sessions preparatòries prèvies, durant les qualstota pluja d’idees serà benvinguda. És preferible rodaren horari extraescolar, ja que la durada d’una sessiólectiva ordinària és del tot insuficient per preparar totsels elements, assajar els plans i finalment rodar-los.

En tercer lloc, tenim el muntatge, que per qüestionsoperatives sovint anirà a càrrec del professorat, tot ipartir de les directrius que s’hauran marcat en el grup-classe. Els programes més senzills de muntatge són elKdenlive o el Kino per a Linux i l’Studio 10 Plus dePinnacle per a Windows (el Premiere és molt més car imés complex, però pot ocasionar problemes).

L’APLICACIÓ

L’ideal és que la projecció quedi integrada en el marcde les activitats lectives, bé a les classes d’una

assignatura concreta o, encara millor, a les de tutoria,que donaran a l’activitat un caire interdisciplinar i que,per tant, s’enriquiran amb la implicació de professoratde totes les matèries.

És aconsellable acompanyar la projecció de materialescrit (vid. annex 2) en el qual l’alumnat hagi de des-envolupar tasques a partir de les imatges. Per exemple,després del visionat de Missió possible, l’alumnat haviade recordar i apuntar quines accions de les que s’havienvist eren correctes i quines no; després havia dedestriar, d’una llista, quines deixalles anaven alsdiferents contenidors; en tercer lloc, havia de recordari apuntar on se situen els diversos contenidors, nonomés dins l’institut, sinó –i això era molt important decara a la seva conscienciació com a habitants d’unaciutat concreta– també als seus voltants; finalment,s’encetava un debat que convidava a millorar la políticamediambiental del centre.

Els resultats d’aquestes sessions varen esser moltpositius, en especial per a un alumnat que, per primeravegada, es va sentir responsable de l’educació mediam-biental dels seus companys (fins i tot dels de cursossuperiors!). De fet, d’entre els participants en el vídeova sorgir, motu propio, una brigada de vigilància,encarregada de vetllar pel bon ús dels contenidors delcentre. Tot i això, ens cal esser conscients que un hàbitno s’assoleix ni en una sessió ni, de vegades, en un cursescolar, per la qual cosa s’espera que els efectes delcurtmetratge i el posterior debat que genera siguin unapassa més en la consciència ecològica del nostrealumnat, amb efectes a mesurar a llarg termini. Usconvidam a repetir aquesta experiència en altres temesi, per descomptat, a veure el vídeo a YouTube o a lapàgina web del nostre centre (www.iesarxiduc.net). �

““......ffiinnaallmmeenntt,, ss’’eenncceettaavvaa uunnddeebbaatt qquuee ccoonnvviiddaavvaa aa

mmiilllloorraarr llaa ppoollííttiiccaammeeddiiaammbbiieennttaall ddeell cceennttrree..””

Foto cedida per Joan Bover.


22

ANNEX 1: EL GUIÓ DEL CURTMETRATGE MISSIÓ POSSIBLE – Primera part (fragments) Pla Presa

vàlida

1. PG dels tres contenidors, que poden estar apilats. Tràveling de retrocés PG: n’Andrea i na Laura hi estan assegudes devora, xerrant i mirant una

agenda. S’estan acabant una llauna de beguda. Na Verònica llegeix i també té una llauna, que tira al contenidor groc. Na Laura, despreocupadament, tira la seva al verd.

2. PM. Verònica.- Perdona, t’has equivocat de contenidor.

3. PM. Laura.- ¿Què té més? Total... Andrea.- ¿Què penses? ¿Què salvaràs el món o què?

4. PM. Verònica.- Bé, salvar el món no és cap missió impossible.

5. Zoom cap al contenidor groc gros del pati. Pla inclinat.

6. Zoom cap als contenidors del vestíbul. Pla amb una inclinació diferent.

7. Zoom cap al contenidor de les piles. Pla amb una inclinació diferent.

8. Zoom cap al contenidor de vidre. Pla amb una inclinació diferent.

9. PG contrapicat. En Kevin, vestit amb camiseta groga, agafa una llauna a l’aire mentre bota les escales.

10. PD. La llauna cau dins el contenidor groc.

11. PG. A la porteria de futbol, en Joan Pere, vestit amb camiseta groga, enxampa una botella de plàstic.

12. PD. Pla tort. La botella cau dins el contenidor groc.

13. PD semisubjectiu. Un paper desplegat vola i na Zuleica, vestida de blau, l’enxampa al vol.

14. PD. N’Amanda, vestida de blau, tira el paper desplegat dins el contenidor blau.

15. PG. En Joan Marc, que va amb cascos, fa una derrapada amb la bicicleta.

16. PD. En Joan Marc es lleva els cascos.

17. PD. En Joan Marc treu les piles del reproductor.

18. PDETALL. Les piles acaben dins el contenidor de piles.

19. PG. N’Amanda i na Clàudia, vestides de verd, van en patins, s’acosten a la càmera i en el darrer moment, agafen dues botelles de vidre que estan en terra.

20. PDETALL. Les botelles de vidre cauen en el contenidor verd.

1


23

ANNEX 2. EL MATERIAL ESCRIT DE L’ALUMNAT M I S S I Ó P O S S I B L E _________________________________________________________ Salvar el món no és cap missió impossible. És... la teva missió! 1. Acabes de veure una sèrie d’imatges que podrien correspondre a un dia qualsevol d’aquest institut. Intenta recordar quines accions mediambientals t’han semblant correctes i quines errònies. Fes-ho a la part de darrera d’aquest full. 2. Destria les deixalles de la llista següent en funció del contenidor on s’han de tirar. paper d’alumini de l’entrepà botella de refresc de vidre bric de suc de fruites llauna de tonyina envàs de iogurt cartolina

full de paper emprat per una cara full de paper emprat per dues cares piles ordinàries piles de botó llauna de refresc

bateries botella d’aigua de plàstic paper de l’entrepà paper tacat de tinta correctora cartó restes de menjar

E N V A S O S V I D R E P A P E R P I L E S R E B U I G Color color color color color

3. En el nostre centre i a les voravies dels voltants, hi ha la majoria d’aquests contenidors. ¿Sabries dir on exactament? E N V A S O S V I D R E P A P E R P I L E S R E B U I G

4. ¿Pots proposar cap altra mesura d’ambientalització del centre? .............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

2


24

ÀREES: Educació Plàstica i Visual (Ana Blesa i AnaCasas) i Llengua Catalana i Literatura (Carolina Rigo)

CENTRE: IES Josep Sureda i Blanes

NIVELL: 1r d’ESO

INTRODUCCIÓ

L’activitat que presentam ha permès treballar algunsdels continguts recollits en les programacionsd’Educació Plàstica i Visual i de Llengua Catalana iLiteratura de 1r d’ESO. Per començar, s’escolliren 15contes tradicionals, En Joanet de sa gerra, L’amo deso na Moixa, Na Magraneta, Els tres pèls del dimoni,La filla del sol i de la lluna, En Pere sense por,L’amor de les tres taronges (de Mallorca); El sabaterDratewka (de Polònia); Les dues filles del rei (deBangla Desh); Tot és per a fi de bé (de l’Índia), Ellleó i els conillets, (del Marroc), La pellissa del’eriçó (de Letònia), Les tres germanes (de Grècia),La nena que van vendre amb les peres (d’Itàlia) i unallegenda, El pont de Santa Eulària (d’Eivissa)1 pertreballar, per una banda, les textures i la il·lustraciói, per l’altra, la narració expressiva.

Pel que fa a l’àrea de llengua, anteriorment, s’haviacomençat a treballar la unitat didàctica de lanarració, se n’havia estudiat l’estructura, elselements més importants (veu narradora,personatges, temps, espai, recursos lingüístics) il’alumnat havia elaborat un relat breu. Era elmoment de treballar la lectura dramatitzada, almateix temps que recordàvem algunes de lesrondalles mallorquines més conegudes i descobríemaltres contes tradicionals d’arreu del món. Abansd’iniciar la tasca amb l’alumnat, haguérem deresumir i adaptar la majoria dels textos.

Com que el projecte acomplia objectius mésgenerals, com promoure la lectura o acostar els més

joves als relats populars, les produccions delsalumnes es donaren a conèixer a la resta del centreamb motiu de la celebració de sant Jordi. Espresentaren durant el dia del llibre, a la biblioteca,en sessions breus i amb un públic reduït, juntamentamb la lectura de la llegenda del cavaller i del draci la recitació de poemes. També es projectaren, d’unen un, durant tota la setmana a l’hora dels esplais ies publicaren a la pàgina web de l’Institut (www.ies-josepsuredaiblanes.com), on es poden veure iescoltar.

OBJECTIUS

� Crear textures visuals i tàctils utilitzant diferentsmaterials i procediments.

� Comprendre les relacions del llenguatge grafico-plàstic amb altres llenguatges.

� Reconèixer i gaudir de les imatges per expressar-se,crear i comunicar, actuant d’acord amb les possibili-tats d’interrelació que ofereix el treball en equip.

� Saber extreure les parts més rellevants d’un conteper realitzar-ne les il·lustracions.

� Aprendre a utilitzar la textura com un recurs mésdins del llenguatge audiovisual.

� Crear composicions dinàmiques i amb una granforça expressiva.

� Dominar la tècnica del collage.

� Conèixer contes i llegendes de les Balears i d’altresnacionalitats.

� Llegir relats de manera comprensiva i expressiva,amb fluïdesa, tenint cura de la velocitat, el volum,l’articulació i la pronunciació.

Unitat didàctica: ELS MITJANSAUDIOVISUALS PER A LA IL·LUSTRACIÓ INARRACIÓ DE CONTES

Ana Blesa, Ana Casas i Carolina Rigo,professores d’ensenyament secundari

1 Bibliografia: CONSORCI PER AL FOMENT DE LA LLENGUA CATALANA. «El pont de Santa Eulària». A: 4 llegendes de les illes Balears.

Mallorca: Govern de les Illes Balears, 2004.

DES RECÓ, Jordi. Aplec de Rondaies mallorquines. Palma: Moll, 1996.


25

ACTIVITATS I PROCÉS

� Organització dels grups (3 o 4 alumnes per grup) ielecció del conte que treballarà cada un.

Educació Plàstica i Visual

� Explicació dels diferents conceptes que tracta launitat. Visualització del DVD Una mà de contescom a exemple de la tasca que es realitzarà.

� Projecció d’imatges per tal de comentar l’ús dediferents textures en l’art i a l’entorn quotidià.

� Treball col·lectiu per al desenvolupament de lesactivitats a l’aula:

1. Tria dels aspectes més rellevants dels contesque s’han d’il·lustrar.

2. Realització d’esbossos.

3. Recerca, per part de l’alumnat, de diferentsmaterials i realització de les imatges utilitzantla tècnica de collage i diferents tipus detextures.

� Fotografia digital de cada il·lustració amb elsdetalls corresponents.

� Posada en comú de les activitats realitzades iconcreció de conceptes bàsics.

� Comprovació de l’ús correcte dels materials i einesde treball.

Llengua Catalana

� Lectura comprensiva de la narració.

� Distribució de la veu narradora i de la delspersonatges entre els membres del grup.

� Lectura expressiva.

CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS

1. Les textures, tipus, característiques i qualitats.

2. Percepció de textures. Textures tàctils i visuals.

3. Procediments per obtenir textures.

4. La tècnica del collage.

5. Interacció entre el llenguatge graficoplàstic i el llenguatge oral i escrit.

6. Fases i processos de realització: idea inicial, esbossos i acabats.

7. Valor expressiu dels materials de rebuig.

8. Lectura en veu alta: velocitat, entonació, volum, articulació, expressió i pronunciació.

9. El relat: estructura i elements.

1. Visualització i anàlisi dels capítols Una mà de contes, emesos per TV3.

2. Observació i anàlisi de materials i textures de l’entorn.

3. Creació de textures visuals i tàctils a partir de diferents procediments.

4. Composició de les il·lustracions amb textures diferents.

5. Lectura comprensiva i expressiva de rondalles i llegendes.

6. Enregistrament i audició de fragments de lectura per tal d’autoavaluar-se i autocorregir-se.

1. Interès per conèixer tècniques noves d'expressió.

2. Interès per realitzar composicions originals amb la textura com a material bàsic.

3. Sensibilització davant les qualitats expressives visuals i tàctils dels materials.

4. Treball en grup respectant i valorant positivament les diferents aportacions.

5. Interès per la lectura com a font d'enriquiment.

6. Sensibilitat envers la literatura com a mostra del patrimoni cultural.

7. Interès per millorar la competència lectora.

CONTINGUTS


26

� Enregistraments, amb l’ordinador, enregistradoreso telèfons mòbils, per part de l’alumnat. L’audiciód’aquests enregistraments es dugué a terme enpetits grups, i amb la professora.

� Correcció dels aspectes formals referits a lalectura en veu alta amb ajuda dels companys i dela professora. Els alumnes havien de practicartambé a casa.

� Pràctica de la pronúncia del vocalisme i consonan-tisme.

� Enregistrament definitiu de la lectura en veu alta.Alguns dels enregistraments es realitzaren dins laclasse, amb tot el grup de referència, i altres enuna altra aula, només amb el grup lector.

� Audició de les narracions i avaluació en grup del’activitat.

� Muntatge de les narracions i les il·lustracions, perpart del professorat, amb el programa d’edicióWindows Movie Maker.

TEMPORITZACIÓ

� Educació Plàstica i Visual: 16 sessions, i LlenguaCatalana: 4 sessions de treball (dins l’aula) ambalumnes i 16 hores per enregistrar i muntar elscontes.

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

� Fotocòpies dels relats adaptats.

� Material fungible: retoladors, llapis i papers decolors, pintures al tremp, revistes, cartolines,cola, tisores, materials de rebuig...

� Materials i recursos audiovisuals i informàtics(enregistradores, programa d’edició, DVD,projector, ordinador, pantalla, internet).

AVALUACIÓ

� Distingir l’ús de les textures en diferents obresd’art i identificar a l’entorn les textures naturals,artificials, visuals i tàctils.

� Elaborar diferents textures utilitzant diversos pro-cediments.

� Realitzar composicions utilitzant la tècnica delcollage.

� Identificar relacions entre el llenguatge plàstic i elllenguatge oral i escrit.

� Participar activament en l’elaboració depropostes.

� Comprendre la importància del treball en equipper a l’elaboració del projecte.

� Saber triar els aspectes més rellevants d’un conte.

� Llegir amb la velocitat, l’entonació, l’articulació,l’expressió, la pronunciació i el volum adequats.

Adreces:

[email protected]

[email protected]

[email protected] �



27

EE s tracta de fer fer als vostres alumnes unafotonovel·la.

Convé que els distribuïu en grups de 3 o 4.Evidentment, si necessiten més actors o actrius (devegades, en necessiten més per fer d’extres), fins itot persones de fora del centre, s’hi podenincorporar tranquil·lament. És molt freqüent querecorrin a amics, familiars... de fora de l’institut.Millor. Així hi ha més persones implicades i elsengresca més.

Convé que els passeu un full amb les següents ins-truccions:

� Es tracta que recreeu una història, un conte, unallegenda (real o inventada) a través de fotografies.

� Hi haureu d’intercalar fotos i text escrit.

� Formalment, ha de tenir una extensió mínima de 3pàgines. No hi ha màxim.

� Hi haureu d’adjuntar un dietari que expliqui comheu anat fent les feines. Punts orientatius que pottenir el dietari:

a) Presentació dels components del grup (s’hipoden incloure dibuixos, caricatures o fotos).

b) Cronologia de les feines fetes:

(Exemple: 12/01/09: ens hem reunit a ca naIsabel. L’hem caracteritzada de bruixa i naMarta ha fet les fotos. Entre tots hem aportat elvestuari...).

c) Títol de la fotonovel·la amb negreta.

d) Breu resum argumental (màxim 10 ratlles).

e) Descripció física i psíquica de cada un delspersonatges que hi surten. Distribució iadjudicació de papers.

f) Conflicte que s’hi planteja.

g) Objectiu que es pretén.

h) Lloc on heu treballat

i) Dificultats amb què heu topat.

j) Valoració de l’activitat.

k) Anècdotes

� El nom dels membres del grup només constarà a laprimera pàgina. El títol, a cada una de les pàginesque constitueixen la fotonovel·la.

� Podeu presentar la fotonovel·la a mà o a ordinador.Procurau cuidar-ne la presentació.

� La data de lliurament és el dia: .....................

RECOMANACIONS

Solc deixar-los dues sessions de classe perquè facinels grups, comencin a perfilar la tasca i a distribuir-se feines. Si anau justos de programa, ho poden ferfora de l’aula. Pensau, però, en la dificultat real quetenen molts dels nostres alumnes de treballar juntsfora de l’horari escolar per mor de les activitatsextraescolars que fan molts d’ells o per la distànciadels llocs on viuen.

Animau-los a cuidar els petits detalls: els decorats, avestir-se i caracteritzar els protagonistes de lahistòria.

Recomanau-los que tengui una trama senzilla. Queno es compliquin gaire. De vegades, la volencomplicar tant, que costa de treure’n l’entrellat i nos’entén.

Solc donar-los 15 dies o un mes perquè es puguinorganitzar i perquè puguin tenir temps de fer lafeina.

Una vegada que us han donat la fotonovel·la, calpuntuar el treball. Cada ensenyant pot donar-li dinsl’avaluació el pes que cregui oportú: per pujar nota,fer mitjana amb la resta de notes de l’avaluació...Això va a criteri de cadascun. Convé, això sí, si soumés d’un professor del departament que proposau elmateix treball, que unifiqueu criteris.

Us recoman que una vegada recollits els treballs, i jarevisats per part vostra, els en faceu fer unaexposició oral de com s’han organitzat. Així també estreballen les habilitats comunicatives orals iendemés, sol crear expectatives entre els companys,si heu aconseguit motivar-los.

No cal que us digui que la darrera passa és la difusióde la feina: penjau-los dins l’aula, creau un espaiexpressament a un lloc visible, penjau-ho a interneto convidau-los que ho facin...

Animau-vos a proposar-ho als vostres alumnes, i javeureu quins són els resultats. Pot ser que ussorprenguin. �

Feim una fotonovel·la?Magdalena Serra Capó,

professora d’ensenyament secundari de l’IES Madina Mayurka


28

INTRODUCCIÓ

Des de fa algunes dècades els mitjans decomunicació de masses, i molt especialment latelevisió i la gran pantalla, ens bombardegen ambanuncis publicitaris. Ja que han esdevingut unspoderosos agents de socialització, sobretot pel quefa als joves i als infants, es fa imprescindible la sevaanàlisi, per tal d’esbrinar de quina manera actuencom a instruments de conducta i de creació demodels, tant individuals com socials, quin valorstransmeten, etc. Hem de tenir present que una cosaés la potencialitat comunicativa d’un mitjà i unaaltra l’ús social que potencia el sistema social.

En què ens hem de fixar a l’hora d’endinsar-nos enun espot publicitari? Aquí us en proposam un model.L’aprofundiment dels diferents apartats dependrà deles edats dels infants i dels joves amb els quals es voltreballar. Sigui com sigui, no es tracta de fer unaanàlisi formal de posicions de càmera o tipusd’il·luminació, sinó de l’anunci com a producteaudiovisual que comunica de forma massiva i ven unproducte. De fet, la publicitat és l’element que lligales programacions televisives i l’únic que dónacoherència i unitat a una programació que més aviatés dispersa i aleatòria.

PASSES

1. Seleccionar i enregistrar diversos anuncis detelevisió. Aquesta selecció vendrà determinada pelsobjectius que ens haurem proposat. Se’n poden triaruna varietat de models si en pretenem mostrardiferents tipologies o poden formar part d’un mateixsector (anuncis de productes de neteja, d’automò-bils, de telefonia...).

2. De cada espot ens fixarem en:

El DESTINATARI

2.1. A qui va dirigit (target). Cadaanunci està pensat per a un públicdeterminat. Això significa quel’anunciant estudia les característiquescomunes que presenta el segment depoblació a qui vol dirigir el producte(possibilitats i debilitats).

2.2. Trets que defineixen els personatges(edat, sexe, professió, classe social...),el codi gestual, si responen aestereotips... El que es pretén és que elconsumidor potencial es pugui sentiridentificat amb els personatges delsespots o bé, que projectin sobre aquellssentiments personals (de ràbia, decompassió, de desig...). Cap persona nose sentirà atreta pels productes en elsquals no es veu representada.

Activitat: Per a una bonaanàlisi de la publicitat televisiva

Margalida Mascaró,professora d’ensenyament secundari de l’IES Pau Casesnoves

““......ll’’aannuunncciiaanntt eessttuuddiiaa lleessccaarraacctteerrííssttiiqquueess ccoommuunneess

qquuee pprreesseennttaa eell sseeggmmeenntt ddeeppoobbllaacciióó aa qquuii vvooll ddiirriiggiirr eell

pprroodduuccttee ((ppoossssiibbiilliittaattss iiddeebbiilliittaattss))..””


29

EL PRODUCTE

2.3. Quin producte i marca es promociona.

2.4. Quina informació se’ns dóna del producteanunciat (objectiva, concreta, racional, basada enemocions...)

LES ESTRÀTEGIES PUBLICITÀRIES

2.5. Descobrir les estratègies i tècniques publicità-ries emprades. S’intenta convèncer el consumidormitjançant la lògica o seduir-lo a través del’emoció? És a dir, cal esbrinar si el mecanisme depersuasió o els reclams que s’han utilitzat es fand’una manera directa i raonada, mitjançant lacreació d’un clima de confiança, recorrent apersonatges famosos, imprimint cert fetitxisme alproducte (el producte és convertit en fetitxe), etc.

2.6. Descriure l’entorn: rural-urbà, natural-exòtic,llunyà-pròxim...; estudiar què aporta l’entorn alproducte i quins valors hi transfereix...

2.7. Esbrinar els valors que es promocionen, comara llibertat, culte a la fama, luxe, plaer,seguretat, amistat, culte al cos, negació del’esforç, èxit social, felicitat... La publicitat nonomés ven productes sinó que també ven valors,sovint d’una manera subliminal. A més, el mésimportant és analitzar la visió que se’ns dóna d’unvalor concret, més que no del valor en si.

EL TRACTAMENT NARRATIU

2.8. Descriure la història que se’ns narra ianalitzar quina és la solució al problemaplantejat. En molts de casos la publicitat esconverteix en una microhistòria. Per tant, comocorre amb els relats clàssics, l’anunci audiovisualtambé s’estructura en tres fases: plantejament,nus i desenllaç. Si bé, en l’aplicació a la publicitattelevisiva i cinematogràfica parlarem de: situacióvital, problema i solució. D’aquesta manera, elscreatius publicitaris es plantegen els anuncis desdel final: tenen la solució (el producte que volenvendre) i després plantegen el problema il’itinerari a seguir per arribar a la solució. El nusés d’allò més breu, ja que tan bon punt com esplanteja el problema es presenta la solució, i amés, per arribar al desenllaç no s’ha de fer capesforç.

2.9. Cercar les figures retòriques utilitzades al’anunci com ara l’ús de la metonímia, lametàfora, la sinècdoque, la redundància, l’el·lipsi,la hipèrbole, la paradoxa, la personificació, etc. Almateix temps, detectar si aquests recursosestilístics han servit per transferir valors alproducte.

2.10. Analitzar el llenguatge verbal emprat irelacionar-lo amb el producte anunciat, amb eltipus de persona a qui va dirigit, etc. Per això calfixar-se amb el tipus de frases que s’utilitza(interrogatives, afirmatives, exclamatives,imperatives o negatives) i amb les característi-ques de la veu (familiar, objectiva, marxosa,seriosa, amorosa...).

2.11. Examinar l’eslògan. Cal observar sil’eslògan és breu, repetitiu, fàcil dememoritzar...; si empra la raó per convèncer ol’emoció per atreure; si indica allò que ofereix elproducte o allò que el consumidor vol sentir.Normalment els eslògans intenten penetrar en elsubconscient de l’espectador. Són una einaimportant per aconseguir la fixació ràpida delvalors que la publicitat transmet. De tots éssabut que alguns eslògans han estat capaços detranscendir l’àmbit estricte de la publicitat:“porque tu lo vales”, “pues va a ser que no”, “Bewater my friend”, “Busque y compare y, siencuentra algo mejor, cómprelo”...


30

Producte anunciat

Personatges Característiques dels personatges

Públic objectiu

Producte anunciat

Marca Informació (racional, emocional...)

Reclams

Producte anunciat

Entorn Música/silencis Valors

Producte anunciat

Eslògan Contingut del missatge

Paraules clau del missatge

Producte anunciat

Ideal de dona/home que representa

Estereotips representats

Estatus de vida Cobreix una necessitat o crea un desig

Producte anunciat

Figures retòriques

Fets Contingut del missatge

EFECTES MUSICALS

2.12. Observar si l’anunci presenta música de fons,o utilitza alguna tornada (jingle) o cançó concreta,ja sigui creat pròpiament per a l’espot o quepertany a algun autor conegut. Analitzar la funcióque acompleix a l’anunci. Una melodia que ensresulta familiar tot d’una ens evoca un context,unes paraules, una frase... Aquest tret definitoride les persones és emprat en publicitat per tald’evocar-nos una situació concreta relacionadaamb el producte anunciat. En són exemples: “ni

gota, ni gota”, “Colhogar, color de hogar”, “Yo soyaquel negrito”, “Avecrem, chup, chup”...

RECURSOS FORMALS VISUALS

2.13. Fixar-se en les tonalitats cromàtiques, tipusd’il·luminació, plans, etc. que s’utilitzen a l’espot.Els colors freds transmeten normalment sensacionsde distanciament, fredor o serenitat. Els càlids, encanvi, transmeten passió, vida o intensitat.

3. Emplenar les següents graelles:


31

CONCEPTES

� Públic objectiu. Destinatari del producte anunciat.Els espots publicitaris no es dirigeixen a tothom deforma indiscriminada, sinó a un segment concretde la població.

� Música/silenci. El silenci produeix expectació; elrenou, tensió i la música pot produir relaxació,tensió o expectativa depenent de les seves carac-terístiques.

� Música de fons. Es pot emprar per omplir lahistòria, sense cap sentit artístic com a acciódramàtica donant suport als elements de l’acció.La música pot ser descriptiva (per crearatmosferes, paisatges, llocs determinats...),objectiva (aquella que prové de la diegesi) osubjectiva (crea una situació emocional concreta).

� Posicionament d’un producte. Posicionar unamarca és dotar-la de personalitat. La publicitat nose centra tant en el producte com en el receptor.L’objectiu és que el producte quedi diferenciat enla ment del consumidor de la resta de productessimilars que formen part de la competència.

� Necessitat o desig. Molts d’autors opinen que lapublicitat acompleix prioritàriament la funció demanteniment del sistema capitalista, més que no

la d’actuar com a servei al consumidor. Fou a partirde l’època industrial quan s’incrementànotablement la capacitat de producció i es generàun excés de productes. Això va conduir a produirmolt més del que es podia consumir, de maneraque per mantenir l’equilibri del sistema es va fernecessari incentivar el consum. D’aquí que,plantegen la dicotomia sobre si la publicitat satisfànecessitats o crea desitjos.

� Propaganda. A diferència de la publicitat, lapropaganda no pretén vendre un bé o servei, sinóque té com a finalitat induir la creença en unacerta ideologia.

� Filosofia de l’Escola de Frankfurt. Els membresd’aquesta Escola consideren la publicitat com undels pilars ideològics de les societats industrialsavançades. Que ser és tenir, comprar i consumir.Així, el fet de no tenir o de no poder comprar creainfelicitat. L’espectador està condicionat en elsgustos imperatius de la indústria, que duu modesde consum de manera cada vegada més acceleradai així s’aconsegueix que el consum interminablesigui el motor del sistema capitalista. A més a més,els valors que es potencien són sempre elsmateixos i van encaminats a mantenir l’statu quo.

� Veu superposada. Veu que sent l’espectador, peròno els personatges (per exemple la del narrador). �


32

EXPRESSIÓ ORAL EMPRANT MITJANSAUDIOVISUALS DE SUPORT per aALUMNES DE TERCER D’ESO

Margalida Palou,professora d’ensenyament secundari de l’IES Guillem Sagrera

OBJECTIUS

� Adquisició de fluïdesa.

� Pèrdua de la vergonya a parlar en públic i encatalà.

� Elaboració d’un treball.

DESCRIPCIÓ

L’activitat consisteix a preparar una exposició oralque tengui una durada aproximada de deu minuts.

Els alumnes trien el tema que volen tractar segonsels seus interessos.

L’exposició es pot fer amb mitjans audiovisuals(Power Point, vídeos...) o sense.

En primer lloc es confecciona una llista de temes pertal que aquests siguin variats i diferents.

Un dia a la setmana tres alumnes fan la sevaexposició i després els seus companys podenintervenir-hi fent preguntes i/o comentaris.

AVALUACIÓ

� El professor avalua l’alumne tenint en compte elspunts següents:

� Preparació del tema.

� Exposició: fluïdesa, correcció fonètica i morfosin-tàctica.(s’hi adjunta full d’avaluació)

VALORACIÓ

Ha estat una experiència molt positiva querepetirem. Els alumnes parlen d’allò que elsinteressa: un conjunt de música, un estil d’estèticaadolescent, un esport, una afició, un poble...

La majoria han exposat amb el suport d’unapresentació audiovisual i alguns hi han inclòsvideoclips.

Hi ha hagut exposicions molt interessants com la d’unalumne que fa papiroflèxia o d’una alumna que descriuun joc de cartes que li va ensenyar el seu padrí.

Fomenta la coneixença del grup-classe i els alumneses converteixen en mestres durant una estona.



33

AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL A TERCER D’ESO

Puntuació total de l’alumne/a:

LLINATGES ........................................................... NOM ....................... GRUP ..........

INTERVENCIÓ ORAL ERRADES COMESES PUNTUACIÓADEQUACIÓ: 2 PUNTS

L’alumne/a demostra que té recursos lèxics i sintàctics, empra un registre mitjanament formal i és capaç de parlar amb fluïdesa.

- Descomptam mig punt per errada lleu i un punt per errada greu.

COHERÈNCIA: 2 PUNTS

La informació respon al tema plantejat, està ben estructurada, és suficient i és comprensible.

-Descomptam mig punt per errada lleu i un punt per errada greu.

COHESIÓ: 2 PUNTS

L’alumne/a demostra un domini dels connectors, preposicions, conjuncions, temps verbals, pronoms i no usa perífrasis d’obligació tals com “tenir que”, lo neutre, fa les concordances...

- Descomptam mig punt per errada lleu i un punt per errada greu.

CORRECCIÓ: 8 PUNTS

Fonètica: vocalisme tònic i àton, consonantisme, fenòmens de contacte, barbarismes, morfologia nominal i verbal.

- Descomptam mig punt per errada puntual i un punt per errada sistemàtica.


34

DD illuns, 10 de novembre de 2008 a les 17.30hores i a la sala gran de l’Escola de Formacióen Mitjans Didàctics es varen inaugurar les

jornades sobre “Perspectives de futur de lacooperació per al desenvolupament”. La inauguraciói presentació va anar a càrrec del Sr. Pere Polo,responsable de cooperació de l’STEI-i i president del’ONGD “Ensenyants Solidaris”. Va explicar quel’objectiu principal de les Jornades era fomentar lareflexió, el debat i l’anàlisi crítica sobre lacooperació internacional i la cooperació des delcaire sindical.

També va explicar per què s’havien organitzat i vareflexionar sobre les expectatives que creia tenienles persones assistents i que s’hi havien inscrit.

A continuació va intervenir el Sr. Juan Rodríguez,com a responsable tècnic dels projectes decooperació d’Ensenyants Solidaris i va tractar elstemes següents:

- Presentació del programa del seminari i delponents que hi participaran.

- Explicació del model de cooperaciód’Ensenyants Solidaris.

- Què es volia aconseguir amb aquest seminari.

Seguidament Pere Polo va desenvolupar la sevaponència “Cooperació i sindicalisme”, en la qual vatractar els temes següents:

- La cooperació des del punt de vista sindical.

- Participació activa de l’STEI-i en tasques decooperació des de l’any 1992.

- Els resultats obtinguts durant aquests anys.

- L’educació en Drets Humans.

- La cooperació sostenible.

- Els criteris selectius de les contraparts.

- La filosofia de l’STEI-i en temes de cooperació.

- La sensibilització com a conscienciació de lasocietat.

- El treball conjunt de les diferents forcessindicals.

- El sindicalisme com a escola de solidaritat, decompartir situacions, de lluita conjunta...

Crònica de les Jornades sobre

“Perspectives de futurde la cooperació peral desenvolupament”

Margalida Font, Catalina Thomàs Galmés, Alfred González,Joan Lladonet, Marian Socias,

de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics


35

Després es va veure un vídeo sobre el Marroc i unsobre el Perú. Tot seguit es comentaren els dosvídeos. A les 19.15 h es varen fer deu minuts dedescans.

Durant la segona part d’aquesta jornada va tornar aintervenir Pere Polo, que va parlar de la tascarealitzada en el terreny de la cooperació per part del’STEI-i a diferents indrets. Aquesta és la relació delsllocs que va citar el ponent, a més d’explicar el tipusde cooperació que s’hi feia:

- El Salvador (ANDES 21 de junio)

- Guatemala (CONAVIGUA: formació de dones,microcrèdits col·lectius, casa del mestre, hortsmínims…)

- Honduras (COLPROSUMAH: construcció escola)

- Perú: formació de mestres

- Marroc: formació a zones de parcs naturals

- Campanyes de sensibilització

- Material didàctic

Per acabar la jornada es va veure i escoltar un vídeoque explicava les tasques de les ONG: Pau isolidaritat, CCOO, Ensenyants Solidaris-STEI-i, Veïnssense fronteres i Llevant en marxa.

En acabar es va comentar el vídeo, hi va haver unesquantes intervencions de persones que volien aclariruns quants interrogants que tenien i va acabar laprimera sessió de les Jornades.

El dimarts, 11 de novembre, a les 17.30 hores esvaren presentar les persones que intervindrienaquest dia, serien el Sr. Juan Rodríguez Recio, del’ONGD “Ensenyants Solidaris” i el Sr. GuillemBarceló, cooperant en projectes de voluntariat quehavien d’exposar la ponència “Cap a una cooperaciótransformadora”.

Juan Rodríguez va explicar que les Jornadespretenien ser una trobada de les persones de distintscontinents, implicades en la Cooperació, amb lafinalitat de posar punts en comú. Va mostrar el vídeosobre la tasca de CONAVIGUA de promourel’exhumació de les víctimes del genocidi ocorregut aGuatemala, amb els comentaris corresponents.

“La cooperació té sentit, peraconseguir el canvi o la

transformació, quan es duu aterme amb altres organitzacions

polítiques del país.”

A continuació va fer la seva intervenció GuillemBarceló, que va contar la seva experiència de sisanys com a cooperant voluntari amb “EnsenyantsSolidaris”. Ens va exposar la seva visió de lacooperació vista des del voluntariat. Va començarintentant respondre la pregunta: “Per quèparticipam en cooperació?”. La seva resposta va serque existien distintes raons: per una part, lesmotivacions ideològiques i professionals, ja que coma professor d’història a un institut li suposava unestímul; per altra banda, els factors afavoridors hanestat l’afiliació a l’STEI-i i les condicions del treball.Va comentar com a possibles objeccions a fer devoluntari, la confiança en les ONGD i en elssindicats. En relació a les primeres, va comentar quepotser a vegades tendeixen a mantenir les situacionsi a perpetuar la injustícia. En relació als sindicats, es


36

va referir al fet que sovint, els grans sindicats tenenexcés de pactisme i burocratització, encara queaquest no fos el cas de l’STEI-i.

Ens contà que la primera experiència com acooperant va consistir a fer formació a Guatemala.Tenien moltes hores de feina i va suposar un grandesgast físic i psíquic, ja que no li donava temps apensar en allò que feia. Durant les successives expe-riències, ha tengut un enfortiment de lesconviccions, més recursos i projectes, amb uncreixement molt realista. Ara bé, després de sis anyscom a cooperant, el seu balanç va ser positiu iexposà els punts següents:

� Suposa una bona experiència en l’àmbit laboral,ja que entre moltes coses, aprens a cercarrecursos quan són tan escassos i s’aprènmoltíssim d’història, d’experiències personals,etc.

� Segueix qüestionant la validesa pedagògica delstallers.

� Podem ajudar realment a canviar la realitat del’altre país donant suport als sindicatsd’aquest.

� La cooperació té sentit, per aconseguir el canvio la transformació, quan es duu a terme ambaltres organitzacions polítiques del país.

En conclusió, Guillem Barceló va concloure quecaldria major implicació en cooperació i en formaciódels cooperants.

Seguidament va fer la seva intervenció JuanRodríguez, que va començar projectant en primer llocel vídeo anomenat “La isla de las flores”, de Brasil. Acontinuació ens va explicar els inicis del seu paper dinsla cooperació a l’STEI-i. Va començar la sevaintervenció amb l’interrogant: Per què feimcooperació? La resposta va ser que es feia cooperacióperquè hi ha desigualtats i injustícies. A l’STEI-i, enaquests darrers tretze anys, s’ha anat canviant, ja queles realitats i necessitats han canviat. Ara s’entén quecal no només formació i alfabetització, sinó tambécapacitació i producció; per exemple, amb els horts aGuatemala. Aquests aspectes de capacitació i desenvo-lupament sociocomunitari no es contemplen a lessubvencions de projectes i per això tenim un model de

cooperació difícil de mantenir. A més, té molts de riscosperquè és difícil de controlar per la distància, encaraque aquest punt ens duu a contractar persones quecontrolin en el país on es fa la cooperació. Hi va afegirque és molt important, a l’hora de cooperar amb unaONGD, conèixer i estar d’acord amb la ideologia que hiha darrere de les seves accions. Després d’un breudebat va concloure la segona jornada.

“...la defensa integral dels dretshumans, la perspectiva de

gènere, la sostenibilitat ambientali la participació democràtica i

informàtica del teixit social.”

Dimecres, 12 de novembre, a les 17.30 hores el Sr. JuanRodríguez va presentar el Sr. Josep Ramon Balanzat,director general de Cooperació, que ens explicaria latasca que es duu a terme en el camp de la cooperació,feta des d’aquí, des del Nord, ja que a la segona partd’aquesta jornada, les persones d’allà, del Sud, ensexplicaran com veuen la tasca indicada i què fan permillorar-la. I a continuació va donar la paraula aldirector general perquè explicàs el Pla Director de laCooperació de les Illes Balears (2008-2011).

Josep Ramon Balanzat va explicar el naixement dela cooperació l’any 1999 i com havia anat evolucio-nant durant aquests anys fins arribar al 2008, teninten compte que hi havia hagut governs del PSOE i del


37

PP que l’havien assumit. Que el braç armat de ladirecció general era l’Agència de CooperacióInternacional (AECI), empresa pública nascuda fa dosanys. També va mostrar a través de mitjans audiovi-suals quin era l’organigrama del seu departamentdins la Conselleria d’Afers Socials, Cooperació iImmigració. A partir d’aquests moments va anarexposant els principis generals del Pla Director, entreels quals va destacar la coordinació (tant en l’àmbitautonòmic, com en l’estatal i internacional), la par-ticipació, la concentració de l’ajuda, la informació,la transparència i la qualitat. Va parlar també de lesprioritats transversals que són les següents: ladefensa integral dels drets humans, la perspectivade gènere, la sostenibilitat ambiental i la participa-ció democràtica i informàtica del teixit social.

Va comentar que durant el període 2008-2011s’havien de dur a terme un Pla Regió al Nord delMarroc, un al Senegal i un a Equador. Que estavenprevistes les emergències i l’acció humanitària através de l’AECI i que havien preparat tambécampanyes d’educació al desenvolupament i sensibi-lització, perquè la nostra societat estiguésassabentada i sensibilitzada tant d’allò que es fa,com dels problemes existents.

Sobre les prioritats geogràfiques va afirmar quetenien tres criteris: que fossin països amb un baixíndex de desenvolupament humà, llocs de poblacióimmigrada resident a les Illes i altres indrets onexisteix tradició de cooperació des de les IllesBalears. Per això va enumerar els països que erenprioritaris i els que eren preferents.

Va informar que el pressupost d’enguany arribava als17 milions d’euros, que l’any que ve seria de 19milions, i que existia un compromís d’assegurar el0,7% del pressupost i que això suposaria més de 24milions. També va detallar com serien les convocatò-ries de subvencions de l’Agència de Cooperació per aprojectes de cooperació, per a cooperants, per acodesenvolupament i per a emergències.

En darrer lloc va declarar que una de les qüestionsprimordials era l’avaluació, i que s’avaluaria tant lapertinència, és a dir, si tot s’havia fet tal i coms’havia indicat en el projecte, l’eficàcia i l’eficièn-cia. Va indicar també les referències legislativesexistents i pàgines web d’Interès. I a partir d’aquestsmoments va començar el debat.

“...la persona que fes aquestatasca rebria una compensació

diària en concepte de dietes pera la seva manutenció i que així

no s’hauria de justificar res.”

Es va demanar a qui donaven els doblers delsprojectes i va contestar que tot depenia de les pos-sibilitats, podien entregar-se a una ONG d’allà, aalguna comunitat (en aquest cas vendria a ser alsbatles) o al Govern del país en qüestió. Es vademanar sobre les garanties com s’havia fet la feinaallà, si l’ajuda servia perquè arribassin a actuar demanera autònoma i si la gent del Sud s’arribava aresponsabilitzar de dur endavant els projectesiniciats. Aquí el director general va indicar quel’objectiu és que les ajudes arribin a desaparèixer, ésa dir, fer-les sostenibles. Que tenen clar que lesajudes no poden crear dependència i que lacomunitat beneficiària s’ha de coresponsabilitzar.

Una pregunta que es va fer va ser a veure com escoordinaven diferents projectes d’ONG que fossinsemblants o iguals. Josep Ramon va indicar ques’estava iniciant aquest camí, ja que quan hi haviados projectes semblants fets per entitats diferents,se les posava en contacte perquè es coordinassin. Oaixò és el que pretenen que es faci. També es va fercom una protesta formal per la quantitat depaperassa burocràtica que s’exigia, per exemplejustificar les despeses dels cooperants amb factures,quan allà molta gent no en fa o són analfabets i no


38

en saben fer, i que això suposava un problema greu.Aquí el ponent va dir que com que els doblers erende tots, s’havia de ser molt rigorós, però que s’estu-diaven mesures per alleugerir les dificultatsexistents, per exemple que es faria una valoraciód’una dieta al país on es coopera i la persona que fesaquesta tasca rebria una compensació diària enconcepte de dietes per a la seva manutenció i queaixí no s’hauria de justificar res. Es va seguir parlantde la manera com s’avaluaven els impactesimprevists i els criteris que se seguien per avaluar-los. Després d’una intervenció del moderador JuanRodríguez, parlant de la lluita que han de durendavant les ONGD com “Ensenyants Solidaris”, perdisminuir la burocràcia i aconseguir ajudes per durendavant els projectes, es va passar a fer uns minutsde descans.

Després del breu descans, el Sr. Juan Rodríguez vapresentar les persones que ens explicarien les sevesvivències: la Sra. Odilia Perén Poyón, consultora decooperació internacional de Guatemala i de l’orga-nització CONAVIGUA; la Sra. Elvira Figuerola,presidenta d’IFEJANT, del Perú; el Sr. AhmedAchernan, president d’ATED, del Marroc i el Sr.Mustafá Boulharra, responsable de cooperació del’associació d’immigrants marroquins a Mallorca (AlMaghreb).

Odilia Perén va fer una breu explicació de qui són lespersones pertanyents a CONAVIGUA i de les sevesprincipals tasques i funcions:

- El seu treball amb dones maies de Guatemala iamb joves i infants

- L’assessorament i acompanyament de les dones

- La defensa dels drets humans

- La lluita contra el servei militar obligatori

Va demanar un canvi en la perspectiva delsprojectes. Va explicar que no es comença des delsbeneficiaris, que es formulen des dels escriptoris isempre amb el límit del pressupost. També va dirque esperava un canvi en les relacions entre l’ACIBi els socis locals i les beneficiàries. Que lesagencies de cooperació valorassin la importànciade les llengües minoritàries i va explicar lanecessitat de tenir un personal base per donar

continuïtat alsprojectes, queno hagin decanviar cadaany. Va acabar laseva intervencióvalorant moltpositivament eltreball de lesAgències deCooperació capa les donesmaies.

“Va destacar diversos factorspositius de la cooperació, com la

creació de cooperatives i elclima de democràcia.”

Elvira Figueroava fer un breuresum de lah i s t ò r i ad’IFEJANT. Quedesprés de moltscanvis l’any 1989va néixerIFEJANT, cercantel protagonismedels NATS(niños/as adoles-centes trabaja-dores), delscol·laboradors ide la pedagogíade la ternura.Des d’un principi, IFEJANT treballa en dos fronts, elvoluntariat i els projectes.


39

Va comentar que la relació entre IFEJANT, STEI-i iEnsenyants Solidaris havia nascut gràcies al fet queles dues institucions varen començar a fer feina auna escola de Huachipa (Lima). La filosofia de treballd’IFEJANT és donar el protagonisme als infants i alscol·laboradors que acompanyen els NATS. Va afirmartambé que era interessant que els infants poguessinsaber qui envia els diners.

Ahmed Achernan va explicar el treball d’ATED,Associació per a la Conservació del Medi Ambient iDesenvolupament. Es tracta d’una organització en laqual participen principalment funcionaris voluntaris ique treballa amb altres ONGD, tant en l’àmbit localcom en l’internacional. Treballen la sensibilització,la gestió de residus, els drets de les dones, la plani-ficació familiar, l’arboricultura, l’apicultura...

Va destacar diversos factors positius de lacooperació, com la creació de cooperatives i el climade democràcia. I d’altres negatius, com la pocacoordinació entre els agents de la cooperació i lesautoritats. Va parlar de la situació de les associa-cions al nord del Marroc, on totes depenen de lacooperació internacional. Va acabar fent una criticadel sistema per a justificar les despeses delsprojectes i es va queixar de la burocratitzaciód’aquets processos.

Mustafá Boulharra va començar felicitant l’STEI-i perla realització de les Jornades, Mustafá va parlar de lanecessitat de les organitzacions d’immigrants perpoder consolidar els vincles entre ells, per a laintegració a la societat i per a fer intercanvis i mésforta la societat en general. Va descartar la cooperacióentre estats, ja que els doblers no arriben als seusdestins. Per a ell, els immigrants han de ser el vincleentre les organitzacions d’aquí i el seu punt de partida.

Va explicar quedesprés de diversosencontres debatles de les IllesBalears i tècnicsd’Al Maghreb, alnord del Marroc esva fundar el grupRIF.

També va explicarcom va néixerl’associació AlMaghreb i que elprimer projecteva ser un deformació dedones, que vatenir molt d’èxitamb més de 120 dones participants. Va concloureafirmant que l’emblema que una altra cooperació éspossible és el que l’ajuda a treballar amb els companysde l’STEI-i.

Després de la intervenció dels ponents, es va iniciarun debat a partir del qual es varen contestar lespreguntes fetes pels assistents. Odilia es va queixarde la utilització que s’està fent de les dones maies,que són les dones les que decideixen amb quinesorganitzacions volen treballar. Va indicar també quea la majoria de convocatòries que arriben aCONAVIGUA, elles decideixen no participar-hi, ja queno comparteixen les seves idees. Es varen fer duesreferències a l’AECI, sobre el seu paper decoordinació dels projectes de cooperació alscampaments sahrauís i sobre com al Perú fan el quepoden per aconseguir l’eradicació del treballinfantil. Finalment es va establir un paral·lelismeentre les exhumacions fetes a Guatemala i elsproblemes a Espanya amb les iniciatives per a larecuperació de la memòria històrica.

“...que els països que la rebenpuguin iniciar processos

autosostenibles i no creardependència...”


40

Dijous, 14 de novembre, el moderador Sr. JuanRodríguez va presentar les persones que eren a lataula i que desenvoluparien la jornada, tractant eltema la Cooperació a les Illes Balears: el Sr. DavidAbril, director de projectes de l’Agència deCooperació Internacional de les Illes Balears (ACIB);la Sra. Margalida Benejam, del Fons Menorquí deCooperació; la Sra. Catalina Socias, del FonsMallorquí de Solidaritat i Cooperació i la Sra. FinaDarder, del Fons Pitiús de Cooperació. El moderadorva continuar dient que durant aquests dies s’haviaanat exposant quina era la línia actual decooperació, l’opinió que en teníem i quina era lavisió dels que la reben. La intenció d’avui és que elscomponents de la taula ens expliquin què fan i quèen pensen, de la cooperació. Que era la primeravegada que s’havia pogut fer una trobada amb lespersones encarregades dels tres fons de les IllesBalears. I a continuació els va donar la paraula.

Catalina Socias va aclarir que es veien moltesvegades i que tenien clar cap a on anaven. Que elstres fons es coordinaven en qüestions polítiques itècniques. Va parlar de la cooperació descentralitza-da que té com a objectiu que els països que la rebenpuguin iniciar processos autosostenibles i no creardependència i crear societats més justes. Que lacooperació es fa des d’una triple perspectiva: trans-parència dels recursos econòmics, sensibilitzaciósobre les causes que provoquen la pobresa i pressiópolítica per canviar els mecanismes polítics i

econòmics quesuposen un abúsi explotació delSud en beneficidel Nord. Eldarrer objectiués aconseguirun món on lacooperació nosigui necessària.En la cooperaciótenen participa-ció directa deles comunitatsbeneficiàries,tant en la plani-ficació, com enl’execució il ’ a v a l u a c i ó .També va fer

una repassada a la història de la cooperació, des delsseus orígens l’any 1992 fins a l’actualitat. Va explicarles estratègies de cooperació que utilitzaven, lagestió dels recursos i de com es donaven a conèixerper aconseguir la sensibilització. Va acabar explicantcom estaven organitzats en una àrea de projectes,una àrea de sensibilització i difusió i una àrea d’ad-ministració i relació amb els socis.

Fina Darder vaintervenir perparlar delf inançamentdels projectes iva indicar queen principi esvaloraven elsc r i t e r i ssegüents: lapa r t i c i pac i ódels beneficia-ris, la sostenibi-litat i viabilitatdel projecte, lasatisfacció deles necessitatsbàsiques i lagarantia de lacontinuïtat delprojecte. Que la convocatòria era anual entre generi març i que en el Fons hi participaven tots els partitspolítics. Va seguir explicant els criteris anunciatsanteriorment i va dir que hi havia afegit criteris nouscom el reforçament municipalista, per ser elmunicipi l’entitat més propera als ciutadans, que esdirigís als col·lectius més vulnerables com la dona,els grups indígenes i els infants i que fossin laresposta a necessitats urgents com a conseqüènciad’imprevists (emergència) o situacions d’extremapobresa permanent o no (ajut humanitari). Vaexplicar també que es feia el seguiment delsprojectes amb informes periòdics, amb una oficina aCentreamèrica i amb viatges de seguiment anuals.

“...parlava d’una nina que noacabarà a un prostíbul com la

seva germana, perquè li hanofert ajuda.”


41

Margalida Benejam va començar parlant sobre elque entenia per sensibilització, que creia quesuposava la transformació d’unes consciències,d’unes actituds i d’unes maneres de pensar i fer. Vaintroduir el terme màrqueting de la solidaritat. Vaexplicar que la realitat econòmica de les ONG era lasegüent: un 48% dels recursos surten de fons públicsi un 52%, de fons privats. Va fer un repàs històric deles organitzacions assistencials des de la Creu Roja,els anys 50, del segle passat, passant pels movimentsreivindicatius del 0,7% dels anys 80. Com que aquestsmoviments reivindicatius demanaven canvis totals,

els sistemes polítics internacionals, que no elshavien pogut vèncer políticament parlant, hanintentat adormir-los amb subvencions i ajudes.També va explicar que la sensibilització reflecteixuna imatge fragmentada del que passa, ja que no esparla de les causes de les desigualtats. També vacriticar el fet que només es parla negativament delspaïsos del Sud i no es parla dels fets positius queocorren allà. Va posar com a exemple un missatged’impacte sensacionalista: parlava d’una nina que noacabarà a un prostíbul com la seva germana, perquèli han ofert ajuda. En canvi un missatge correcteseria el que indicàs les coses positives que tenen elsinfants d’allà. Va explicar que per sensibilitzar feienaccions que fessin reflexionar, xerrades, exposicions,publicacions, articles d’opinió i notes de premsa,denúncia i pressió social i cursos de formació. I aixíva acabar la seva exposició.

A continuació va intervenir David Abril, que vaindicar que hauria parlat del Pla Director, però queahir ja ho havia fet el seu cap, per tant va parlar del’Agència de Cooperació Internacional de les IllesBalears, els projectes de la qual dirigeix i vamanifestar que a partir de 2009 comptarà amb el 80%

del pressupost de Cooperació, ja que actuaran com abraç executiu del Pla Director. Va indicar que la crisi,a més de financera, era energètica i alimentària ique les persones que pateixen fam anaven enaugment. També va afirmar que l’objectiu d’assolirel 0,7% el tenen marcat per al 2011. Entre d’altrescoses va assegurar que amb la cooperació nos’arreglarà el món, però sí pot suposar una ajuda perals països empobrits. Quant al tipus de cooperacióque s’ha de fer, estudiaran si els països on se’n vulguifer, són prioritaris o no. El Govern, a més d’ajudarles ONGD, vol fer també ajuda directa, segons lademanda. Va indicar també que no creia que escomplissin els Objectius del Mil·lenni per al 2015, jaque ha vist que s’ha ajudat al món financer amb unaquantitat quinze vegades superior a la que esnecessita per complir-los. Això vol dir que no hi hainterès a fer-ho. Va tornar a insistir en el tema de lacrisi i va assegurar que havia estat causada per havervolgut tenir el màxim de doblers amb el mínimd’esforç i que això havia provocat que ¾ parts delshabitants del món passin fam.

A partir d’aquests moments va començar el debat. Esva demanar si en la valoració dels projectess’avaluava el que es feia per aconseguir la sensibilit-zació. Margalida Benejam va contestar que tenien unpressupost ínfim d’un 8% per a sensibilització, i que,a vegades es feien intercanvis d’escoles menorquinesamb escoles de països del Sud. Una persona vamanifestar quetenia dubtes deles ONG, que dinsles seves pàginesweb tenienanuncis de Repsoli de Coca-Cola.Fina Darder vaindicar queexigien que hih a g u é sinformació idifusió i ques’havia deconèixer eltreball que esfeia allà i aquí, iper això feienc a m p a n y e sconjuntes de sen-sibilització amb


42

les ONGD. Catalina Socias va seguir en la mateixalínia, i va indicar que aquesta persona havia fet moltbé de comprovar què fan les ONG, però que ellsprocuraven ajudar projectes amb el màxim degaranties. Varen indicar que cada any treballen enun tema determinat. El 2009 serà l’any de l’aigua iels recursos bàsics. David Abril va dir que elsprojectes que preveuen la sensibilització obtenenmés bona puntuació. També va indicar que lesescoles a través dels plans de centre podien integrar-se dins algun projecte.

“...la política europea i espanyolade cooperació té moltesmancances i que l’autonòmica vaun poc al seu aire...”

Contestant a diverses preguntes, es va explicar quel’ajuda a Àfrica és el deute pendent, que es treballaa Burkina Faso, Níger, Moçambic i als Grans Llacsperquè hi ha ONG. També, però menys, a Burundi,Congo i Ruanda. També fan alguna cosa al Marroc i alSàhara. Que avaluen anualment la feina que es fa i lamodifiquen segons els resultats. A la pregunta sobrequin és el balanç que fan i si l’ajuda que aporten éssostenible, varen contestar que tenien molt encompte que els beneficiaris participassin en l’elabo-ració del pla i que procuren no finançar mai duesvegades el mateix projecte. Que aquesta qüestió ésmolt important per no crear noves dependències.També es va demanar si la política europea influïa enels Fons i en el Govern. Es va respondre explicant quela política europea i espanyola de cooperació témoltes mancances i que l’autonòmica va un poc alseu aire, però que això no suposa cap condicionant.Es va demanar si no es podia simplificar laburocràcia, presentació de factures i altresdocuments que havien de fer persones que no sabenni escriure. Se’ls va dir que se cercarà alguna solucióper satisfet tothom, però garantint que els doblerspúblics estan ben gastats. Per al 2009 hi haurà unformulari més simplificat, però d’obligatcompliment. Es va parlar de la paradoxa que significatanta burocràcia per a unes simples i petites ajudes,quan s’està dispost a ajudar amb centenars de milersde milions a la banca, sense llum ni taquígrafs.

Va intervenir Pere Polo per manifestar que creia quela valoració dels projectes era un tema polític. Quehi havia ONG que tenien equips d’assessors i queaquests sempre superarien els petits, comEnsenyants Solidaris, i que no sabia què s’havia defer ni per què no s’acceptava algun projecte. Que elfet que no li deixin fer factures fa que hagid’utilitzar una impremta externa, que és més cara.Va seguir atacant totes les traves que trobaven al’hora d’aprovar-se els projectes que sol·licitaven.Catalina Socias li va dir que escrigués una carta alpresident del Fons Mallorquí per demanar una reunióon pugui explicar aquesta problemàtica. Que el seuproblema és que tenen 75 projectes damunt la taulai només en poden finançar 50. També va indicar queés difícil finançar dos projectes a una entitat, quana una altra, no se n’hi pot concedir cap. JuanRodríguez va dir que era molt positiu que lespersones del Sud, que eren presents a aquestesJornades, comprovassin com aquí es defensa elmateix que es fa quan són allà. Va explicar que erenminoritaris a la Coordinadora d’ONG, i que ells erenconsiderats com un corrent d’opinió dissident. Vadonar les gràcies als assistents i es va acabar aquestaquarta jornada.

Divendres, 14 de novembre de 2008 tengué lloc ladarrera sessió de les Jornades de CooperacióInternacional celebrades a l’Escola de Formació enMitjans Didàctics entre els dies 10 i 14 denovembre de 2008. El moderador de la taula fou elSr. Antoni Verger, sociòleg i expert en polítiqueseducatives en el món globalitzat. Els convidatsforen la Sra. Gemma Tarafa i el Sr. David Llistar.Ambdós treballen a l’Observatori del Deute ipresentaren en aquesta xerrada el concepte d’an-ticooperació lligat als Tractats de Lliure Comerç idos exemples concrets de tasca sobre el terreny,realitzats a Uganda i a la República Democràticadel Congo.

“Els problemes continuenpervivint: la pobresa,

el deteriorament del mediambient, la violència, la pèrdua

de llibertats...”


43

David Llistar encapçalà la seva exposició plantejantuna sèrie de qüestions per a la reflexió, per tal decomençar a mirar la cooperació des de lluny icomparar-la amb altres relacions internacionals. Elsector dedicat a la cooperació és molt heterogeni; hitreballen moltes i diverses ONGD, l’AdministracióPública, el Programa de l’ONU per al desenvolupa-ment, els ajuntaments, etc. Va explicar que lacooperació tal i com ara la coneixem va néixer capals anys 60 al Regne Unit i als EUA. Que ens havíemde plantejar per què el món, tot i les millores tecno-lògiques que s’han produït en aquests quasi 50 anys,no ha millorat substancialment. Els problemescontinuen pervivint: la pobresa, el deterioramentdel medi ambient, la violència, la pèrdua dellibertats... Per què? Potser la cooperació ha estatinsuficient, potser ha actuat al costat dels poderososcom un tentacle del poder establert, potserelements més potents han fet enrere la tasca fetaper la cooperació. Hem de fer una anàlisi sistèmicasobre les causes d’aquesta manca de millores realsen el nostre món.

Va aportar un exemple concret que ens pot ajudar aentendre els mecanismes de funcionament del mónactual: als matins ens prenem un cafè amb llet. Algúha produït aquest cafè: un camperol de Guatemalatreballa moltes més hores que nosaltres, en unescondicions molt pitjors i té un accés molt més reduïta les nostres oportunitats. La seva vida està moltcondicionada des de fora. El camperol ha de vendreel seu producte a un preu que una empresa multina-cional instal·lada en un lloc molt llunyà decideix. Elpreu internacional del cafè es decideix a la Borsa deChicago i el Banc Mundial recomana reduir-ne el preude compra... Aquest camperol té una situació moltvulnerable. Per una altra banda, aquest camperol no

rebrà cap indemnització, ajut estatal o declaració dezona catastròfica en el cas d’un huracà, unatempesta o qualsevol altre desastre natural...

També va incidir en el fet que qualsevol factorprocedent de l’exterior d’un estat que incideix tem-poralment en la dinàmica interna d’aquest estat(persones, comunitats...), els efectes del qualpodrien ser constructius o destructius per a aquestestat és una Interferència Transnacional. Algunsexemples d’aquestes interferències són:

- Els llibres de text que es venen aLlatinoamèrica (sota un cert xantatge per partdel Govern espanyol) amb una visió de la colo-nització molt allunyada del punt de vistaindígena.

- Els mitjans de comunicació que a Bolíviapertanyen al Grupo PRISA...

- La imatge recuinada que aquests mitjans ensdonen de determinats líders llatinoamericans.

- Una fotografia publicada a El País totalmenttergiversada. Després de fortes pressions, eldiari publicà una petita nota rectificant...

- Les grans extensions de soja que es produeixena la zona del nord d’Argentina i al sud de Brasilserveixen per alimentar el 80% de la carn que esmenja a Catalunya. Desforesten zones enormesperquè aquesta producció és molt rendible...

- Les empreses majoritàries a Llatinoamèrica sónespanyoles: els bancs més importants són elSantander, el BBVA (també City Group); tambédestaquen Endesa, Repsol, Telefònica, CadenaSol, Iberostar i Barceló. La presènciad’aquestes empreses és positiva per als seusaccionistes i directius, però no per a lapoblació indígena (contaminació de les aigües,sous baixos, etc.).

“La fuga de cervells implica queels països del Nord tenim les

portes obertes a la immigraciómolt qualificada...”


44

Les interferències negatives són creades pels governsdels països del Nord:

Kissinger, el qual fou proposat per al Premi Nobel dela Pau, dugué endavant una campanya de vasectomiesa l’Índia. Sabia prou bé que, quan un país té unaelevada natalitat, les possibilitats d’inestabilitatsocial i de moviments socials contraris al poderestablert creix considerablement. Així, en unasocietat tan tradicional com la de l’Índia, on lesgeneracions més joves són les encarregades de la gentmajor, aquesta fou una interferència molt negativa.

La fuga de cervells implica que els països del Nordtenim les portes obertes a la immigració moltqualificada, de manera que feim una selecciósegregadora. Un exemple molt clar és l’enormequantitat de metges etíops que hi ha a la ciutat deChicago. N’hi ha més que en el total d’Etiòpia...

El concepte d’anticooperació és contrari a la nociópopular de cooperació Nord – Sud. L’opinió públicaen general pensa que fer cooperació és ajudar elSud. És un punt de vista utòpic en què l’important éstot allò que el Nord pot fer pel Sud. Anticooperacióés tot allò que perjudica el Sud i que té el seu origenal Nord. Existeixen tota una sèrie de mecanismesmolt complexos que formen la constel·lació de l’an-ticooperació. Els actors centrals de l’anticooperaciósón els estats, les empreses transnacionals, elsconsumidors/es, els hàbits dels col·lectius, lespatronals, etc. Un exemple ben clar és la nacionalit-zació de Repsol: l’Estat bolivià es va mantenir fort enla idea d’aquesta nacionalització. Des de l’Estatespanyol, el director general de REPSOL anà a parlaramb ell, també hi anaren José Montilla i el directorgeneral de l’FMI. El resultat fou una nacionalitzacióbastant suau que molts sectors encara critiquen aEvo Morales. Els fluxos positius cap al Sud són petits,els negatius són molt majors. Del Sud al Nord hi val’ajut oficial al desenvolupament, les remeses delstreballadors del Sud que fan feina al Nord, les expor-tacions i la fuga de capitals (que equivaldria al deuteextern, però del qual no se’n tenen dades). Així lescoses, la cooperació no ha canviat la situació delmón perquè l’anticooperació és més gran que lacooperació, perquè els problemes del Sud tenen elseu origen al Nord i perquè el sector dedicat al des-envolupament s’hauria de concentrar més en l’anti-cooperació i no només en l’ajuda internacional alspaïsos del Sud. I així va acabar la seva intervenció.

“Àfrica deixarà de recaptarimpostos per invertir en sanitat, en

educació, en infraestructures, etc.”

Gemma Tarafa explicà la seva experiència a Ugandai a la República Democràtica del Congo. Explicà elsimpactes que els Tractats de Lliure Comerçsuposaran per a Àfrica. Diferents organismes fanfeina sobre el terreny (Unió Europea, FAO, PNUD...).Els Tractats de Lliure Comerç són tractats bilateralsentre dues regions i gestionen el comerç deproductes agrícoles, les inversions i els serveis. AUganda ja n’hi ha alguns de signats; a la RepúblicaDemocràtica del Congo, encara no. La UE està moltinteressada en aquests Tractats, els quals hand’estar signats en el mes de juny de 2009. Existeixuna gran quantitat de producció per exportar i elsmercats europeus estan saturats, de manera queÀfrica pot ser un nou bon mercat. Tot i això, lesnegociacions són molt desiguals: la UE podriaprescindir d’Àfrica, cosa que a la inversa no espodria fer. Gairebé un 40% de les exportacionsd’Uganda i el Congo vénen a Europa. Àfrica ha estatdividida en quatre grans grups per la UE, amb elsquals es faran les negociacions. Ja fa molts anys queÀfrica té els seus mercats interns, formats perdiferents països (per exemple, COMESA). La UE hafet aquesta nova divisió de la manera que més li hainteressat. En aquests moments els productes quevan de la UE cap a Àfrica paguen tributs (no es fa aixía la inversa). A partir de la signatura dels noustractats, els països europeus deixaran de pagaraquests tributs, de manera que tota aquesta injeccióeconòmica deixarà d’entrar. Àfrica deixarà derecaptar impostos per invertir en sanitat, eneducació, en infraestructures, etc.

Va continuar exposant que Àfrica pateix moltgreument la fluctuació del preu dels productesagrícoles: es dediquen a fer monocultiu d’unproducte que es ven molt bé i amb un preu bo (perexemple, això va passar amb el cultiu de cotó) idediquen molt poc a l’agricultura de subsistència(que, a més, és tasca de les dones). Quan el preud’aquest producte cau, l’empobriment és immediat.Tota la terra està destinada a l’exportació, nopreveuen la subsistència i d’aquesta maneraaugmenten la pobresa i també la degradació del rol


45

femení. Un altre greu problema és que fins ara laterra era un bé comunal. Ara s’han donat títols depropietat als pagesos, de manera que s’han començata fer operacions de venda que abans havien de serpactades i que ara són una decisió individual.D’aquesta manera s’ha originat un greu conflicte perla terra. A Uganda i a la República Democràtica delCongo hi ha una forta presència xinesa. Els xinesos hihan fet grans infraestructures i són més ben vistosque els europeus o els nord-americans.

Va dir també que el Programa AGRA (de la FundacióRockefeller i la Fundació Bill Gates) es proposa fer lasegona revolució verda: entrar a Àfrica llavors ipesticides i produir per a l’exportació. La situacióinterna d’aquests països (enfrontaments ètnics,violència, etc.) tampoc no ajuda a la millora de laseva situació econòmica. En aquests moments s’estàcomençant a estudiar de quina manera els sindicatsd’aquí veuen les polítiques agràries dels païsosafricans. Per altra banda, el Moviment del Deute (através de la campanya Qui deu a qui?) intentatransmetre la necessitat de treballar des del Nordtot escoltant el Sud, que hi té molt a dir. Per fercanvis al Nord que revertiran en el Sud és necessaritenir en compte el pentàgon format per diferentsfactors, com són la mobilització, la premsa(fomentar una premsa independent o crear unaescletxa dins els mitjans que ja existeixen?), lapressió política (no oblidem que sense mobilitzaciósocial la classe política no fa res...), la investigació(per poder tenir arguments sòlids per al debat) i laformació, la sensibilització, la difusió i la denúncia.Dins totes aquestes iniciatives hi té una forta cabudal’escola i la feina que hi podem fer els i les docents.I així va acabar la seva explicació.

“...per primera vegada el pobleindígena bolivià exigeix ser tengut

en compte per dir cap a quinadirecció vol que vagi el seu país.”

Per concloure les Jornades s’obrí un torn depreguntes i de debat. Foren importants diferentsaportacions: és molt rellevant que els països del Sudsiguin els actors de la transformació social. Es

plantejà també en eldebat la possible discri-minació positiva enversel poble indígena i lasituació dels pescadorsde Somàlia que assaltenels pescadors espanyols.Es comentaren tambéles possibles conseqüèn-cies de l’expulsió del’ambaixador d’EUA i elfet que l’actitud delsbolivians i les bolivianesconstitueix un exempleimportant per al poblede Guatemala. Que ésinteressant, per altrabanda, veure el cas deBolívia, on un governindígena és al poder;ha trencat amb elBanc Mundial i amb el Fons Monetari Internacional iha creat un Pla Nacional per al Desenvolupament; ungovern que ha expulsat l’ambaixador dels EUA i queha qüestionat l’ètica de les Beques Fullbright (ons’exigia als becaris la “detecció” de dissidentscubans); un govern que està pensant en altresformes de relació comercial (com l’intercanvi de gasbolivià per a metges cubans, per exemple) un governque planteja el “Vivir Bien” i la Sobirania Alimentàriacom a base del seu sistema i que, sobretot, demanala dignificació del poble indígena. Encara existeixena Bolívia camperols esclavitzats en els latifundis i perprimera vegada el poble indígena bolivià exigeix sertengut en compte per dir cap a quina direcció volque vagi el seu país. El vertader apoderamentindígena passa per aconseguir que es realitzi unreferèndum en el país que pugui legitimar la figurad’Evo Morales.

Finalment es parlà sobre la manera com es podencrear grups de pressió eficaços i sobre el fet que totsparticipam amb la nostra manera de viure d’aquestsistema, de fet en som còmplices. És un reptemobilitzar la gent aquí, sobretot la joventut apàtica.Anys de lluita han posat damunt la taula moltespropostes. Ara cal integrar-les. Hem de començar apensar en una Cooperació Transformadora i hem defer una diagnosi dels problemes que fan que la nostrasocietat no avanci com ho hauria de fer, en beneficide tots i totes. �

Una reflexió sobre el futurdel Fòrum SocialMundial


46

Extret de FLAPE (Fòrum Llatinoamericà de Polítiques Educatives)

RR epresentants d’uns cinc milmoviments socials varenconcloure la novena edició

del Fòrum Social Mundial (FSM)Belém, Brasil, que es va desenvo-lupar entre el 27 de gener i l’1 defebrer, fent una pinya al voltantd’allò que cerca ser una novaetapa d’aquesta alternativacreada i en oposició al FòrumEconòmic de Davos el 2001.

L’FSM, realitzat durant la crisi delcapitalisme financer internacionali amb l’eix posat en la preservacióambiental, va sumar en aquestaoportunitat nous desafiaments: lainclusió del dret d’autodetermina-ció dels pobles com a eix temàticdel programa general i la partici-pació dels caps d’estat de Brasil,Veneçuela, Equador, Bolívia iParaguai a la mesa “Diàleg sobrela integració popular de la nostraAmèrica”.

La presència dels presidents vaaccentuar algunes diferènciesque ja existien a l’interior del’FSM. Aquest espai va ser definittal com assenyala Frei Betto,com una “tribuna lliure iapartidista, no governamental niconfessional”, un fòrumarticulador però de caràcter nodeliberatiu i sense pretensionsde representativitat en l’àmbitmundial. Un esdevenimentdestinat als moviments de lasocietat civil contraris al neoli-beralisme i a qualsevol formad’imperialisme, i compromesosamb la construcció d’una

societat planetària que respectiels drets humans universals i quecerqui el suport de sistemes i ins-titucions democràtiques al serveide la justícia social, la igualtat i lasobirania dels pobles.

En l’actualitat, diverses veusapunten a mantenir aquestsvalors, però cerquen, a més amés, vincular les organitzacionsdel Fòrum Social Mundial alsfronts polítics i socials que avuirecullen alguns governs d’AmèricaLlatina. Per a ells i tal com vaassenyalar el Secretari Executiude Clacso, Emir Sader, “lespropostes de superar el neolibera-lisme simplement des d’allòsocial, sense la política, estan

passades”. Un altre món no sols éspossible sinó que està començantjustament aquí, a AmèricaLlatina, asseguren.

Enfront d’aquesta postura, altresrepresentants d’organitzacions imoviments socials proclamen queuna aliança amb presidents igoverns implica una sèrie deperills que no estan segurs de volertravessar. “Només a Bolívia lesmasses s’han transformat enpoder. En els altres països, hi halluites, les reconeixem, però estanlluny d’haver canviat estructuresde poder.”, comentava en aquestalínia el líder del Moviment deTreballadors sense Terres (MST),João Pedro Stedile. �

Augusto Serrano i Esther Sainz d’STEs-I juntament amb Biel Caldentey –STEI-ia l’FME i a l’FSM.

Confèrencia inaugural del FME amb la presència deMoacir Gadotti,Maria Silva i Leonardo Boff.


48

El dimecres, dia 28 de gener de 2009,Biel Caldentey, membre de l’STEI-i ques’ha fet present al VIII Fòrum SocialMundial de Belém do Pará (Brasil),entrevistà en aquesta mateixa ciutatMoacir Gadotti.

Biel: Com va sorgir el Primer FòrumMundial d’Educació i quina és la sevarelació amb el Fòrum Social Mundial?

Moacir Gadotti: L’Institut Paulo Freire,era una de les 8 organitzacions brasileresque, fent part de l’Associació Brasilerad’ONG (ABONG) va proposar l’any 2000de celebrar el primer FSM a Porto Alegre,cosa que va succeir l’any 2001.Posteriorment, un cop es va concretaraquest primer Fòrum, el mes d’octubrede 2001 es va realitzar un Fòrumespecífic d’Educació, amb vocació deromandre lligat a l’FSM, acceptant-ne laCarta de Principis. Essent l’Institut PauloFreire impulsor de la idea i part activa dela seva materialització amb èxit. Es vaestablir l’Educació com un dret universalper a una escola de qualitat socialinclusiva, en definitiva, una educació pera tots i totes, partint de i respectantsempre les diferències dels educands.

Biel: Quina és la vigència del pensamentde Paulo Freire?

Moacir Gadotti: El pensament de PauloFreire està present en els movimentspopulars d’educació d’Amèrica Llatina,no així als àmbits universitaris conserva-dors, no tant per la seva manca de rigor

Moacir Gadotti intenta

mostrar la “bellesa ètica”-boniteza- que implica latasca docent

Biel Caldentey, secretari general de l’STEI-i

Moacir Gadotti va néixer el 1941 a Rodeio (Santa Catarina) deBrasil, és professor de la Facultat d'Educació de la Universitat deSão Paulo (USP) des de 1991 i actual director de l'Institut PauloFreire a São Paulo. Gadotti és llicenciat en Pedagogia i Filosofia,mestre en Filosofia de l'Educació per la Pontifícia UniversitatCatòlica de São Paulo (PUC-SP) i doctor en Ciències de l’Educacióper la Universitat de Ginebra (Suïssa). Té diverses publicacionsdedicades al món de l'educació, entre elles Educació i poder,Paulo Freire: una bibliografia, Pedagogia de la Terra i Educar pera un altre món possible,

Biel Caldentey entrevista Moacir Gadotti en presència d’Aina Calafat.


49

científic, com sobretot per la seva proposta ideològica. Laseva teoria del coneixement és molt actual i reconegudamundialment, i es fonamenta en la idea que les personesaprenen de forma comunitària reflexionant sobre la sevapràctica social i la seva vida quotidiana. El seu mètodepedagògic està fonamentat en el diàleg i la lectura del mónque envolta l’educand, per comprendre’l en el seu procésd’aprenentatge. No és solament un mètode d’alfabetitza-ció, és un procés de conscienciació. És una teoria crítica delconeixement que pretén ciutadans lliures i conscients de laseva realitat.

Biel: Vostè, professor Moacir Gadotti, ha escrit entremolts llibres el que es titula “Boniteza de um Sonho”, perquè i per a què?

Moacir Gadotti: Vaig escriure aquest llibre perquè sempreestava en contacte amb educadors (mestres i professors)sense esperança, sense la il·lusió suficient per seguirabordant la seva tasca, molts d’ells havien entrat en unafase de desistiment. Vaig intentar mostrar la “bellesaètica” -boniteza- que implica la tasca docent. Des del meupunt de vista, en l’educació no hi ha d’haver cap casta deseparació entre ètica, estètica i competència professional;és a dir, no és competent el mestre que no és ètic en laseva forma de procedir, independentment de les seveshabilitats professionals; perquè l’ètica fa part de lanaturalesa intrínseca de la seva professió; d’aquí ve el títol“La bellesa d’un somni”. Per cert, m’alegra que aquestllibre estigui traduït al català per un company vostre,Guillem Ramis, editat i imprès per l’Escola de Formació enMitjans Didàctics, vinculada al teu sindicat (STEI-i). Esperque serveixi per animar mestres de la vostra bella illa deMallorca.

Biel: Quin ha estat, al seu parer, la influència de l’FSM i del’FME a Amèrica Llatina i a la resta del món?

Moacir Gadotti: Primer de tot vull aclarir que els fòrumssón espais qualificats de debat i d’intercanvi d’experièn-cies i propostes d’una pluralitat de moviments socials i depersones. Aquest caràcter d’autogestió plural ha permèsuna incidència forta en la política llatinoamericanad’aquesta darrera dècada. Els 90 varen ser extremada-ment conservadors, en alguns casos fins i tot repressius ien qualsevol cas varen transcórrer al dictat de lespolítiques neoliberals executades pels governs d’AmèricaLlatina, que posaren en crisi certes conquestes socials iempitjoraren les condicions per a la majoria sociald’aquesta part del continent. Per això, els fòrums varen ferpart del canvi polític que s’esdevingué i s’esdevé a Amèrica

Llatina. Per posar un exemple, Evo Morales va participarcom un dirigent sindical més en debats emmarcats dins delFòrum, molt abans de guanyar les eleccions democràtica-ment per majoria àmplia. Lula n’és un altre exemple: iniciàel seu primer mandat havent assistit abans com a dirigentdel PT (Partit dels Treballadors) en aquest esdeveniment; iaixí podríem anar citant exemples innombrables quedemostren que les idees i propostes impulsades pelsmoviments socials que participen en els fòrums serveixenper canviar la realitat. Els fòrums han incidit a aprofundir ireinventar la democràcia com a participació i no solamentcom a mera elecció cada 4 o 5 anys. En definitiva, unconcepte de democràcia alternatiu a la vella políticaneoliberal dels anys 90. Els fòrums són espais d’alternati-ves i convergències plurals de moviments socials, sindicals,ONG... a favor d’un altre “Món Possible”. El Fòrum ha fetvisible i forta la resistència del que havia estat oprimit sis-temàticament, com un exemple paradigmàtic d’això, elsnostres pobles indígenes.

Biel: Finalment, com caracteritza l’actual crisi econòmicai quines serien algunes de les seves propostes de sortida?

Moacir Gadotti: La crisi actual no és solament econòmica,és també del model de civilització. Les idees i anàlisisformats als Fòrums han estat profèticament correctes enassenyalar que el model actual de creixement no erasostenible ni just en el repartiment de l’augment suposatde riquesa. Aquesta crisi, paradoxalment, ha sorgit enl’epicentre del sistema, l’enderrocament d’un capitalismeespeculatiu de “casino”, encara que les conseqüències engraus diversos i mesures són d’abast planetari. La crisiactual requereix alternatives que siguin conscients de lacrisi mediambiental, amb propostes de desenvolupamentequitatiu i sostenible dels recursos; allò que s’ha fet finsara ha estat un malbaratament sense redistribució. Peraixò han anat en augment les diferències entre els més ricsi els més pobres. Com a educador consider fonamentaleducar els ciutadans del futur en el consum i la produccióresponsable socialment i no donar prioritat al capitalismeespeculatiu. �

Nota: L’entrevistador Biel Caldentey, (secretari general del’STEI-i), vol agrair la disponibilitat i amabilitat de MoacirGadotti, que s’ha ofert a realitzar l’entrevista, després d’haverassistit tots dos a una reunió intensa de més de 2 hores delConsell Internacional de l’FME que es va celebrar al mateixhotel que compartien participants estrangers amb la Delegacióde l’Institut Paulo Freire (IPF) de Brasil.

eennttrreevviissttaa aa .. .. ..


50

DD el 26 al 30 de gener d’enguany, al Palau deConvencions de l’Havana de Cuba va tenir llocl’encontre que convoca a la unitat dels

educadors, l’intercanvi de concepcions i pràctiquessocioeducatives i la cooperació solidària. Cents demestres, professors i educadors, investigadors idirectius educacionals de diversos països del mónvaren acudir a aquesta trobada de Pedagogia en laseva onzena edició, entre aquests hi va assistir PerePolo Fernández, director de l’Escola de Formació enMitjans Didàctics de l’STEI-i.

Les tasques es varen desenvolupar, després de l’acted’obertura amb conferència inaugural de la ministrad’Educació de Cuba, a través cursos, activitats

centrals, activitats científiques en fòrums i simposis,exposicions, presentacions de llibres i multimèdies,projecció de vídeos i documentaris, conclusions delssimposis i dels fòrums, activitats especials, reunionsdels capítols de l’AELAC, una gala cultural i l’acte declausura, en el qual es va redactar la Declaració del’Havana que podeu llegir a continuació i que va seracceptat pels nombrosos assistents:

“En el 156 aniversari del naixement de José Martí,Heroi Nacional de la República de Cuba i el 118 depublicat el seu assaig “Nuestra América”, símbold’identitat, llibertat i sobirania; nosaltres,educadors i mestres assistents a Pedagogia 2009,participam conscients que l’exercici dels drets i el

gaudi de les oportunitats educatives perles quals lluitam, no poden ser possiblessense canvis essencials en l’ordre polític,econòmic i social.

En clausurar avui, 30 de gener aquestatrobada per la unitat dels educadors,saludam el Dia de la IdentitatLlatinoamericana i Caribenya, quanaquesta regió del planeta s’uneix permarxar de la mà pels camins de laintegració solidària i declaram que unitspodem resistir, que units podem avançar,que units podem triomfar.

Malgrat els esforços realitzats, milions depersones en el món viuen en absolutaignorància, l’escola pública i els mestresde molts dels nostres països pateixen elsefectes negatius de la contínua disminuciódel finançament per a l’educació, de lareducció de les possibilitats d’estudi i dela superació professional; això posa en riscl’èxit d’una educació de qualitat per atots.

PEDAGOGIA 2009“TROBADA PER LA UNITATDELS EDUCADORS”

Pere Polo a la Trobada per la Unitat dels Educadors.


51

Els canvis que tenen lloc en el món i que són conse-qüències de la globalització, del deteriorament delmedi ambient i de la presència creixent detecnologies de la informació i les comunicacions entotes les esferes de la societat, porten aparellatsnous i complexos reptes que demanden de les insti-tucions educatives i dels educadors, respostesviables, precises i prospectives.

Per això és que avui, com mai abans, les responsabi-litats que assumim amb els nostres pobles, han decomprometre’ns, en elconjunt dels canvis que esrequereixen a treballar enl’aplicació de polítiquesdirigides a l’ampliació del’accés a l’educació, enl’extensió de l’escolaritat,en la superació permanentdels educadors, a procurar una educació dequalitat que promogui el desenvolupamentintegral, el respecte a la diversitat i potenciïtot el que ens uneix; en la pràctica d’inde-pendència, sobirania i autodeterminaciódels pobles.

Aquestes realitats han estat objecte d’anàlisien les sessions científiques de Pedagogia2009, que ha tingut com a temes centrals elsde formació integral de ciutadans, educaciócientífica i desenvolupadora, formaciód’educadors i ciències de l’educació.

Els debats s‘han centrat en aspectes teòrics,metodològics i pràctics referits a la formacióde valors: la formació professional inicial ipermanent dels educadors, l’educació de lasexualitat i per a la salut, l’educacióambiental, artística i física, la qualitat del’educació i els seus sistemes d’avaluació, laintegració social, l’educació especial il’atenció a persones amb necessitatseducatives especials, l’ús i impacte de les

tecnologies de la informació ila comunicació, l’atenció a laformació integral d’infants,adolescents i joves, l’educaciósuperior, l’activitat científicaeducativa i els mètodesinnovadors de l’alfabetització,entre altres.

Els educadors, hereus d’allò millor de la tradiciópedagògica dels nostres pobles, conscients delnostre paper d’avantguarda en el combat per unasocietat millor per a les presents i futuresgeneracions, ratificam en aquesta trobada i davantel món, el nostre compromís d’ocupar, amb honor idignitat, el lloc que ens correspon en aquesta lluitaper la vida, la dignitat i el desenvolupament humà,en íntima harmonia amb la natura.

“...que promogui el desenvolupament integral,el respecte a la diversitat i potenciï tot el queens uneix; en la pràctica d’independència,sobirania i autodeterminació dels pobles.”

“...condemnam el genocida bloqueig imposat alpoble cubà i el seu brutal impacte en el sistemaeducatiu.”

Vista general dels assistents a la Trobada. En primer pla,Dolores Martínez.


52

Els resultats de l’Alternativa Bolivariana per alspobles d’Amèrica (ALBA), que en alguns dels nostrespaïsos, és motor d’avanç en l’eradicació de l’analfa-betisme, l’extensió de l’atenció gratuïta en salut atots els ciutadans, el desenvolupament de novesfonts d’ocupació sustentades en l’anomenada “glo-balització de la solidaritat” i la cooperació basada enel benefici mutu de l’ús racional i harmònic derecursos naturals, com el petroli, l’aigua, la biodi-versitat i la terra en benefici dels nostres pobles,amb l’objectiu de reduir i, finalment, eliminar ladesocupació, ens estimulen i ens fan comprendreque un món millor és possible.

Saludam els èxits aconseguits per diversos païsosgràcies a l’aplicació del mètode cubà d’alfabetitza-ció i post alfabetització “Jo, sí puc” i “Jo, sí pucseguir” i destacam, de manera molt especial, lesproeses realitzades per les germanes repúbliques deVeneçuela i Bolívia, que s’han declarat territorislliures d’analfabetisme.

Des d’aquesta tribuna, en aquesta trobadad’educadors i mestres que consagren els seusesforços dia a dia a l’enfortiment dels valors del’esperit, condemnam el genocida bloqueig imposatal poble cubà i el seu brutal impacte en el sistemaeducatiu. De la mateixa manera, exigim la llibertatdels cinc herois cubans que pateixen injusta privació

de llibertat en presons dels Estats Units per lluitar enaquest país contra els plans terroristes organitzatscontra Cuba. Ells són: Antonio Guerrero, RenéGonzález, Fernando González, Gerardo Hernández iRamón Labañino.

Ratificam la nostra disposició de no desistir enl’interès de proclamar, al costat del poble cubà i lasolidaritat internacional, el dret d’aquests cincvalerosos cubans d’obtenir la seva llibertat. És peraixò que proposam a aquest congrés:

Declarar els 5 Herois “Mestres de la Dignitat” perquèdurant 10 anys ens han donat prova de les sevesfermes conviccions i valors i per exercir aquestahonrosa professió en les propis presons de l’imperi.

Sol·licitar a tots els participants un compromísperquè, fent ús de les tecnologies de la informació iles comunicacions al seu abast, facin arribar a lesorganitzacions socials, no governamentals, alsmestres de tot el món i, en especial, als mestresnord-americans, un missatge sobre el dret d’aquestscinc joves cubans a la seva llibertat. �

VIVA LA UNITAT ENTRE ELS POBLES!

VISQUIN ELS EDUCADORS DEL MÓN!


53

SS ón ja quasi sis cursos els que duc a l’escola delRafal Nou com a coordinadora de Tecnologiesde la Informació i Comunicació. Encara que el

nostre centre no participa del Projecte Xarxipèlag –ino per falta d’interès i de demanar-ho any rere any-i per tant, no disposa de cablejat d’accés a Internetni de la dotació en equips informàtics que fa enaquests casos la Conselleria; al llarg dels cinc darrersanys hem fet una forta aposta per dotar el centre derecursos TIC, que culminà amb la instal·lació d’unaxarxa sense fils i posant en funcionament l’aulainformàtica el curs 2006-2007.

Ara, després de dos cursos de rodatge i laconstatació del bon funcionament i possibilitatsd’aquesta experiència, em sembla un bon momentper compartir-la.

PLANIFICANT...

1. El nostre model d’aula

Poques coses teníem tan clares com el fet que unapersona havia d’encarregar-se de l’aula en exclusivaal llarg de la jornada escolar. Coneixíem altres possi-bilitats com l’assignació d’horari a cada tutoria oestablir un encarregat per cicle, etc., però totesaquestes opcions ens semblaven poc profitoses idifícils de coordinar; i en general requerien d’unamajor formació en TIC del professorat. Així que vaigassumir aquest repte com a mestra (a priori) méspreparada per dur a terme la tasca.

2. Projectes paral·lels

Un aspecte fonamental del nostre projecte i enrealitat una experiència paral·lela, i en la qual tenctambé la sort de participar és el nostre Projecte deBiblioteca Escolar, que rebé el 2005 un premi delMEC1 i que va permetre finançar part de la dotaciód’ordinadors de l’aula informàtica.

La dinamització de la nostra biblioteca escolarpersegueix bàsicament afavorir l’hàbit i el plaer per la

lectura i la formació d’usuaris en la recerca d’informa-ció. En aquest concepte més ampli entenem que lesTIC tenen un paper molt important. Dotant el nostrealumnat d’unes eines bàsiques en TIC els hi permetremtambé, l’accés a altres mitjans d’informació.

Per tal de dur endavant ambdós projectes i a l’horaoferir una atenció més individualitzada i intensiva alsusuaris de l’aula informàtica i la biblioteca delcentre, decidírem que desdoblaríem els grups.D’aquesta manera, la meitat d’un grup visita l’aulainformàtica, mentre l’altre ho fa a la biblioteca; iaixí tot l’alumnat realitza aquestes dues activitatsde manera quinzenal.

3. El disseny

Des de finals del curs 2005-2006 vaig començar apreparar la proposta didàctica que recolliria elsfonaments de l’experiència:

� per què?

Amb consideracions prèvies sobre la importància ipossibilitats de les TIC a l’àmbit escolar, la nostratrajectòria, etc.

� per a què?

Amb els objectius, competències bàsiques aaconseguir els diferents nivells, continguts, possiblesunitats de programació, etc.

� com? on? amb quins recursos?

Establint les línies organitzatives bàsiques, el dissenyi ambientació de l’espai, el funcionament iestructura de les sessions, les línies de treball a cadacicle, l’entorn dels equips, el programari, etc.

Si estau interessats a consultar amb més detallaquest document, el trobareu a la plana web delCentre:

http://www.mallorcaweb.net/cprafalnoui a l’apartat: “Les TIC a l’escola”

LL’’aauullaa iinnffoorrmmààttiiccaa aall CCPP RRaaffaall NNoouu..UUnnaa eexxppeerriièènncciiaa TTIICCffeerreenntt.... ..

Francisca Garcia Castillo,mestra d’infantil i responsable de les TIC del CP Rafal Nou

1 Llicència d’estudis de la coordinadora del projecte: Assumpta Mascaró.


54

UNA REALITAT...

L’entorn de l’aula, els equips

La majoria d’aules d’informàtica que he tengutocasió de visitar estan centrades bàsicament en elsequips (ordinadors) i distribuïdes de manera que elsPC mirin de cara a la paret. Segurament aquestadistribució respon més a necessitats tècniques (loca-lització dels endolls, connexions de xarxa, etc.) quea consideracions didàctiques. En aquest sentit lanostra és una proposta diferent. (imatge 1)

Els nins i nines que arriben a l’aula troben un espaidissenyat per realitzar diferents activitats i no nomésper a la interacció amb els ordinadors. L’ambientació(amb cartells, mascotes, etc.) ens ajuda a“submergir-nos” en el món de les noves tecnologies iens predisposa a aprendre coses noves. (imatge 2)

L’espai –com podeu veure al plànol adjunt- (imatge3) es distribueix en tres zones ben definides:

a. L’estora. Lloc de trobada amb l’alumnat d’EI iPCP.

En aquest espai i amb l’ajuda de l’ordinador de lamestra (imatge 4) es presenten els nous

continguts, s’estableixen les normes de funciona-ment de l’aula, es donen les instruccions pertreballar als equips i es reflexiona al final de lasessió sobre la tasca realitzada, etc. (imatge 5)

b. La zona de taules i cadires. (imatge 6) Compleixuna doble funció:

1.- Lloc de trobada per a la resta d’alumnat deprimària i amb els mateixos objectius quel’estora.

2.- Lloc per treballar continguts damunt paper:fitxes i el quadern informàtic, realitzar expli-cacions teòriques, muntatge de materials enpetit grup, etc.

c. Els equips. Distribuïts en fileres i orientats cap auna pantalla de projecció de vídeo per tal deseguir les orientacions i indicacions de la mestrafàcilment. (imatge 7)

Els ordinadors de la nostra aula mostren una pantallade benvinguda amb els “comptes d’usuari” següents:Educació Infantil, Primer Cicle, Segon Cicle, TercerCicle, Usuari Halloween, Usuari Nadal, UsuariCarnestoltes, Usuari animació a la lectura, Usuaripràctiques, etc. (imatge 8)

1

4

2 3

5 6


55

D’aquesta manera, cada “usuari” disposa de recursosadreçats al seu nivell educatiu. L’alumnat coneix elseu i el pot identificar per la icona que el representaencara que no domini el codi escrit, cosa que permetl’autonomia d’accés als equips des de ben petits.

Cada usuari disposa d’un escriptori diferenciatorganitzat d’igual manera a tots els equips gràcies aun fons de pantalla dissenyat a tal efecte. D’aquestamanera localitzarem fàcilment l’aplicació oprograma de treball. (imatge 9)

Les sessions a l’aula tenen una estructura que inclouactivitats prèvies de repàs de normes, continguts jatreballats, presentació col·lectiva de les tasques adesenvolupar: realització de fitxes de treball/quaderninformàtic i treball individual als equips.

La línia de treball als diferents grups d’edat seria:

7 8 9

Educació Infantil i Primer Cicle de Primària:

1. Desenvolupar uns mínims d’autonomiadavant l’equip: domini dels perifèricsbàsics: ratolí i teclat; encendre iapagar l’ordinador, accedir a l’usuaricorresponent (amb la ICONAprèviament pactada), etc.

2. Treball amb contes en formatmultimèdia: una altra manerad’escoltar i llegir contes irealitzar tot un treball devocabulari, comprensió,pensament divergent, etc.

3. Treball de reforç decontinguts bàsics deles àrees instrumen-tals i coneixementdel medi

Segon i Tercer Cicle de Primària:

1. Adquisició d’uns coneixementsbàsics sobre l’ordinador ifiançament de l’autonomiadavant els equips.

2. Utilització racional del teclat del’ordinador amb l’aprenentatgedel mètode “a la cega” com a einaper optimitzar la feina posteriorde producció de texts.

3. Recerca d’informació aInternet, cercadors, CD’s oDVD’s multimèdia, etc. Úsdel correu electrònic.

4. Tractament de textos iedició d’imatges.Elaboració dematerials multimèdia.

5. Treball de reforç decontinguts bàsics de lesàrees instrumentals iconeixement del medi.

6. Treball en grup. Utilització dels recursosTIC per a l’elaboració de materials: elsReptes, Webquests, etc., amb elsalumnes de sisè de primària.

En definitiva, es tracta d’iniciar el procés d’alfabe-tització tecnològica des de l’educació infantil iprimària, compensant així les desigualtats d’accés a

aquests mitjans (diferents nivells socioculturals ieconòmics) per a tot l’alumnat del nostre centre. �

Text i fotos: Francisca García Castillo


56

LL a combinació de la teoria, la pràctica il’avaluació, amb el temps i la constància, potconformar una nova forma de fer i entendre

una pràctica determinada. Des d’aquestaperspectiva, l’equip de suport del CEIP s’Aubaintenta ensenyar l’escriptura de frases dirigides.

QUÈ ENS PROPOSAM?

Saber què hem d’ensenyar a les escoles amb elsobjectius prescrits i les guies i llibres de leseditorials ho tenim bastant clar; ara bé, comensenyar-ho no està tan mastegat. Professionalitzarmés aquest com ensenyar des d’un enfocament méstècnic i no tan intuïtiu, des dels organismes deformació pertinents, crec que és una necessitat quecada vegada reclama més el seu lloc. En aquestarticle vull descriure una manera d’ensenyar aescriure frases dirigides (dictades), des dels següentsobjectius:

Escriure frases amb separació de contingut (deparaules dins la frase).

Escriure frases amb les mínimes errades perceptivesi lingüístiques dins la paraula (omissions, substitu-cions, inversions...).

Des del CEIP s’Auba, l’equip de suport amb els nins inines de primer cicle i des d’un agrupamenthomogeni intranivell, s’aplica una dinàmica concretade fer classe per treballar el dictat, sempre i quanl’escriptura natural de les paraules ha assolit certautomatisme, els processos cognitius base per a l’es-criptura estan assolits i la lectura fonològica és rela-tivament correcta.

DESENVOLUPAMENT D’UNA CLASSE

El docent escriu una frase a la pissarra i amb aquestaes fan un grapat de jocs de caire fonològic i deseparació de contingut. Finalment la frase s’esborrai els alumnes l’escriuen al quadern; i des d’aquí a lesimprescindibles etapes de la generalització.

a) Anotam una frase en lletra lligada a la pissarra. Elnombre de continguts de la frase segueix un ordredeterminat (Rodríguez, 2004: 120-121). Cadasetmana treballam una estructura de fraseconcreta en l’ordre enunciat:

b) Cap a una escriptura sense errades perceptives ilingüístiques. El mestre, juntament amb elsalumnes llegeixen la frase allargant el so de cadalletra. Fet això iniciam una sèrie de jocs de cairefonològic amb la frase concreta: com queda lafrase si ometem certs sons de la frase, com quedala frase si adjuntam cert so, com queda la frase siometem el darrer so de cada paraula, com quedala frase si allargam sons de certes lletres, comqueda una frase si una lletra es canvia per unaaltra, com queda la frase si certes síl·labes esdupliquen... En aquest apartat s’incideixmoltíssim en l’aspecte fonològic i evidentmentfonètic per a una correcta escriptura, ja que lesevidències empíriques cada cop ho remarquenmés.

EEll ddiiccttaatt ddee llaa ffrraassee aa pprriimmeerrcciiccllee dd’’eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa

Miquel Àngel Mas Mas,CEIP s’Auba

“El docent escriu una frase a lapissarra i amb aquesta es fanun grapat de jocs de cairefonològic i de separació decontingut.”

1. Nom + verb= Joan canta.

2. Art + nom + verb= El nin canta.

3. Art + nom + verb estar + adjectiu= En Joan estàcontent.

4. Art + nom + verb estar + gerundi= En Joan estàjugant.

5. Art + nom + adjectiu= El nin simpàtic.

6. Pronom + verb= Jo cant.

7. Verb anar o estar + preposició + nom= Vaig acasa.

8. Art + nom + adj. + verb + preposició + nom= Lacaixa gran està davall la taula.

9. Diversificació de l’estructura de la frase.

10. Introduir l’adjectiu possessiu, el demostratiu...


57

c) Cap a una escriptura en separació correcta decontingut dins la frase. Seguim amb la frase i desdel nou objectiu podem fer una sèrie d’activitats:com queda la frase si una paraula canvia el lloc auna altra, com queda la frase si desapareix unaparaula, l’alumne verbalitza la frase amb cops deveu segons les paraules a dir, multiplicam certesparaules per dos (especialment les paraulesmonosíl·labs funcionals) i llegim, dibuixam elconcepte de les paraules amb significat represen-tatiu i llegim, demanam pel subjecte o verb ocomplement i encerclam amb diferents colors,representam cada paraula per un gest corporal,associam a cada paraula amb representacióconceptual un atribut imaginari... En relació alsproblemes d’unió i fragmentació de paraules iactivitats comentades:

d) Escrivim la frase. Ara que saben de sons, grafies iseparacions d’una frase, se l’esborra de lapissarra i que cada alumne l’escrigui al seuquadern, mentre verbalitza el so de cada lletra(verbalització externa).

e) Cap a una generalització. Una vegada que hi hagicert domini de les activitats presentades, ésconvenient i molt necessari executar-les (les que

siguin possible) sense el suport visual de la frasea la pissarra. És a dir, el mestre verbalitza unafrase sense escriure-la i practica les activitatsdels apartats anteriors (tant les fonològiques comles de separació de continguts) fins arribar a l’es-criptura d’aquesta per part de l’alumnat. Una fitamés a favor de la generalització seria dictar unafrase i que els alumnes l’escriguin amb una auto-verbalització interna del so de cada lletra.

f) Altres aspectes metodològics: el mestre sempreserà model amb la forma de fer i especialmentamb les primeres fases, el grup definirà molt lesactivitats a practicar i el docent a mesura quesenti i entengui la dinàmica de la tasca, podràaportar una gran diversitat en maneres de fer isegurament encertarà.

S’ha intentat presentar una forma artesanal i ambmínim suport teòric sobre com treballar l’escripturadirigida per arribar amb més garanties a l’escripturalliure. El format de treball és viable i el resultats ano ser que sorgeixin altres problemes, com eltrastorn d’atenció no diagnosticat, solen ser moltpositius. Centrem el pes en la forma de fer, una deles coses un poc oblidades del sistema educatiu, i noen l’execució de pàgines i pàgines, més propi delmón comercial de les editorials.

BIBLIOGRAFIA

� RODRÍGUEZ JORRÍN, D. (2004): La disortografía.Prevención y correccción. Madrid. Ed. CEPE.

� GARCÍA VIDAL, J.; GONZÁLEZ MAJÓN, D. (2000):Dificultades de aprendizaje e intervención psico-pedagógica. Madrid. Ed. EOS. �

Malgrat tot, el factor essencial del procés ortogràfic, a la sevafase inicial, resideix en l’aptitud per a l’anàlisi fonemàtic dela paraula parlada: és a dir, en la capacitat per reconèixer idiferenciar fonemes. (Rodríguez, 2004: 22)

...a mesura que millori el lèxic ortogràfic de l’escriptor aniranminvant aquestes errades, en part perquè moltes parauless’escriuran ja com a tals des del citat lèxic i en part perquè enescriure més paraules per via directa anirà tenint més recursosatencionals lliures (la via directa consumeix moltíssims menysrecursos cognitius que la indirecta). (García i González, 2000: 450).

“...el mestre sempre seràmodel amb la forma de fer iespecialment amb lesprimeres fases...”

LLa Jornada d’aprenentatge significatiu i mapesconceptuals, celebrada a la Universitat de lesIlles Balears (Palma) els dies 7 i 8 de novembre,

ha aconseguit reunir, durant dues intenses sessions,prop d’un centenar de persones interessades aconèixer la densitat i la potència que alberga elconcepte d’aprenentatge significatiu. La jornada haestat organitzada conjuntament per l’Institut deCiències de l’Educació (Universitat de les IllesBalears) i per la Direcció General d’Innovació i deFormació del Professorat, Conselleria d’Educació iCultura (Govern de les Illes Balears). El públicassistent estava format, bàsicament, per professoratd’educació secundària i per estudiants de Pedagogiai altres titulacions afins, sense que faltàs lapresència oportuna d’alguns dels responsables de lesdiferents institucions públiques, com és el casd’alguns components de la Direcció Generald’Innovació i Formació del Professorat i del directordel Centre de Professors d’Eivissa, responsable de latraducció al català de l’eina tecnològica conegudacom a CMapTools.

L’objectiu principal de la jornada va consistir areflexionar sobre el concepte d’aprenentatge signifi-catiu i, així mateix, donar a conèixer una einatecnològica de gran utilitat per a l’exercici de lafunció docent, el programa informàtic CMapTools.Però no va haver de passar massa temps perquèl’auditori percebès que aquests dos conceptes, apre-nentatge significatiu i CMapTools, alberguen totauna filosofia de l’aprenentatge, al voltant de la quals’agrupa aquest equip d’investigadors.

La jornada va estar intel·ligentment dissenyadaperquè el públic assistent pogués entrar en contactedirecte amb el discurs dels diferents ponents, elsquals van estar més que a l’altura en la seva difícilresponsabilitat de transmetre entusiasme per unaaposta sòlida cap al canvi metodològic a l’aula.D’aquesta manera, la jornada va estar dividida entres sessions plenàries, totes elles orientades a expe-riències pràctiques a l’aula, i una taula rodona enquè es van extreure conclusions valuoses de les qualss’hauria de prendre bona nota, sobretot per part deles institucions competents en matèria d’educació.

Així, la primera sessió, titulada “Com podem fer quel’alumne aprengui significativament. Unaexperiencia de formació docent”, va ser a càrrec deMaría del Cristo Alonso, coordinadora de l’equiptècnic dels centres d’atenció preferent del Governde Canàries. La ponent especialista va exposar, ambl’ajuda sempre útil d’una amable presentació enpowerpoint, l’experiència de formar professors peral canvi metodològic, el qual presenta una sèrie devariables que hem de tenir en compte (la motivacióintrínseca i extrínseca, els mapes conceptuals, elmedi, els materials educatius, etc.).


58

JJoorrnnaaddaa dd’’aapprreenneennttaattggeessiiggnniiffiiccaattiiuu ii mmaappeess ccoonncceeppttuuaallss

Santiago Vicente Llavata,Universitat de València

“...va exposar, amb l’ajudasempre útil d’una amablepresentació en powerpoint,l’experiència de formarprofessors per al canvimetodològic...”

Professorat de secundària de Canàries aplicant el llibredigital gratuït “El aprendizaje significativo en la práctica.Cómo hacer el aprendizaje significativo en el aula” d’AntoniBallester. Ha rebut 1.400.000 visites a internet(www.aprendizajesignificativo.com)


59

La segona sessió, a càrrec d’Antoni Ballester Vallori ide Guillem Vicens Xamena, es titulava“L’aprenentatge significatiu a l’aula. Experiències ipràctiques”. El Dr. Antoni Ballester, vertader amfitrióde la jornada i màxim exponent de l’aprenentatgesignificatiu en el context internacional de la investi-gació educativa, és doctor en Geografia i professord’ensenyament secundari. A més, és el coordinadordel Seminari d’Aprenentatge Significatiu de l’Institutde Ciències de l’Educació de la Universitat de lesIlles Balears i un dels responsables de la interesantí-sima pàgina web www.aprendizajesignificativo.com.A la seva contribució, el Dr. Ballester, ajustant-se alcaràcter eminentment pràctic de l’exposició, vaaportar una sèrie d’útils pautes en forma d’agudesreflexions i contínues interpel·lacions a l’auditorisobre l’actuació concreta a l’aula. I per damunt detot, en aqueixa facilitat natural per a comunicar, va

concentrar el seu discurs en la necessitat imperiosade tenir molt en compte el medi com a elementconformador de la realitat educativa diària i, aixímateix, els coneixements previs dels alumnes com amotor de l’aprenentatge significatiu. Per la sevabanda, Guillem Vicens, membre del Seminarid’Aprenentatge Significatiu de l’ICE i director delcol·legi Els Molins (Búger), va poder demostrar elgran benefici que suposa aprofitar el medi i lesmotivacions intrínseques i extrínseques en el procésd’ensenyament-aprenentatge. La seva contribució,de caràcter netament pràctic, es va concentrar enels resultats obtinguts en la matèria deMatemàtiques en el cicle de Primària.

La tercera sessió, ja dissabte de matí, va anar acàrrec de Fermín González García, catedràtic deDidàctica de les Ciències Experimentals a laUniversitat Pública de Navarra, professor visitant alKing’s College de Londres i, així mateix, professorvisitant a Cornell (Estats Units). La seva contribució,titulada “El mapa conceptual. Recurs per al’educació del segle XXI”, es va centrar a descriureles múltiples aplicacions potencials que presenta elrecurs educatiu conegut com a CMapTools, recursideat i desenvolupat pel prestigiós científic nord-americà Joseph Novak, pare espiritual i intel·lectuald’aquesta filosofia d’aprenentatge, el qual, dit siguide passada, va estar present a la jornada per mitjàde les tecnologies de comunicació virtual. El Dr.González, a partir d’un brillant i suggestiu discursple d’optimisme intel·ligent “tu pots ser el motor del

“...l’ús de mapes conceptualsa l’aula contribueix aaugmentar el grau desatisfacció personal tant enl’alumnat com en elprofessorat...”

Professorat d’infantil i primària recollint els productesrealitzats per l’alumnat utilitzant l’aprenentatge significatiu al’aula.

D’esquerra a dreta, Enric Ramiro, Manel Rico, AntoniBallester, M. Cristo Alonso i Fermín González


60

canvi”, va afirmar en diverses ocasions), va seduirtot l’auditori, el qual li ho va agrair amb un seguitde qüestions i dubtes, àvids de trobar respostasegura en la seva natural inclinació de pensar enpositiu cap al canvi metodològic. La seva argumen-tació, sòlida i convincent, no va caure en capmoment en el victimisme fàcil d’una part de lacomunitat educativa, sense que això exclogués unajusta crítica als responsables polítics en matèriad’educació.

Finalment, la jornada vaconcloure amb una taula rodonatitulada “L’aprenentatge signifi-catiu i els mapes conceptuals:estat de la qüestió”, en què elsespecialistes ressenyats i altresdos exponents de l’aprenentatgesignificatiu, ambdós valencians,el Dr. Enric Ramiro, professord’infantil i primària, secundària,d’universitat i d’adults, i el Sr.Manel Rico, professor deprimària com a PedagogTerapeuta (PT), van tenir l’opor-tunitat de poder contrastar elsdiferents punts de vista i,sobretot, d’establir una sèrie deconclusions generals sobre elconcepte d’aprenentatge signifi-catiu i sobre l’ús dels mapesconceptuals a l’aula. De totes lesconclusions assenyalades, talvegada hauríem de destacar-neper damunt de tot tres: enprimer lloc, la necessitat irrever-sible d’un canvi metodològic coma resposta a l’anomenadaSocietat de la Informació i delConeixement. En segon lloc, lanecessitat de llegir, formar-se,investigar sobre l’aprenentatgesignificatiu, abans de llençar-sea l’aplicació a l’aula d’aquestapoderosa eina d’aprenentatge.Finalment, la constatació quel’ús de mapes conceptuals al’aula contribueix a augmentar elgrau de satisfacció personal tanten l’alumnat com en elprofessorat, en virtut de la seva

estructura transparent,sense errors conceptuals. �

Llibre de Fermín González “Elmapa conceptual y el diagramaUve. Recursos para laEnseñanza Superior en el sigloXXI” (Narcea).


61

Polo Fernández,Pere (2008)

Llaurar fondoel futur

Palma. Escola deFormació enMitjans Didàctics

Aquest és el darrerllibre que hapublicat en PerePolo i està formatper 62 articles,una rèplica i unacontrarèplica que

es varen poder llegir al diari Última Hora entre el2005 i el 2008, en català (el llibre és bilingüe ja queestà en la versió original i en la castellana). Podemllegir a la Introducció que l’inici d’aquestacol·laboració va ser perquè va creure que tenia cosesa dir del que passava en el món, creia que podiaaportar una visió d’esquerres i de sindicalista, tascaa la qual s’ha dedicat durant el període més llarg dela seva vida.

S’han agrupat els articles segons la temàtica i dinscada capítol s’han ordenat cronològicament. Elstemes tractats són la immigració, la política,l’educació, les desigualtats en el món, la cooperacióa Llatinoamèrica, el sistema socioeconòmicneoliberal i la guerra i el terror. Per tant, es pot dirque ha analitzat els problemes principals que té elmón en l’actualitat, problemes econòmics i políticsbàsicament, ja que els dels immigrants, la pobresa,la injustícia, les desigualtats, l’educació, la guerra...són una conseqüència d’unes polítiques desfavora-bles i d’un mal repartiment de la riquesa a partird’un sistema econòmic neoliberal injust queenriqueix els més poderosos i empobreix, si éspossible, els que ja es troben vivint en la misèria.

Pablo Gentili en el pròleg diu: “Pere Polo és un tipusrar, dels que en queden pocs, lamentablement. Id’aquells que caldrà seguir inventant, perquè sónnecessaris. Un militant obstinat. Allò que, en un

sentit precís, defineix un intel·lectual orgànic,quelcom bastant poc semblant al professionalajustat, conformista i modelat pel sistema quemoltes vegades solen oferir les nostres antiquadesuniversitats.

Això perquè en Pere Polo escriu com parla, a ritmede metralleta i perquè l’escoltin no sols els seusamics o els feligresos de tal o tal secta partidària.Escriu com ho fan els intel·lectuals, perquè les sevesparaules arribin on han d’arribar. I produeixin con-seqüències. Deixin marques. Llaurin sentimentsd’indignació i d’esperança, detonin voluntats demilitància, generin dubtes. Inventin preguntes senseuna altra resposta que la necessitat de novespreguntes...

...Aquest nou llibre de Pere Polo constitueix unaaportació fonamental per entendre la fisonomia queassumeix una globalització excloent, tant pels seusefectes en el Tercer Món i, particularment, aAmèrica Llatina, com per les seves conseqüènciesdiscriminatòries (infinitat de vegades silenciades) alcontinent europeu. Les cròniques de Pere Polo ensparlen així del present, mirant sempre el futur. Unfutur d’esperança i de lluita. Un futur que ha de serllaurat d’il·lusions democràtiques i llibertàries. Unfutur que hem de perforar amb la nostra imaginaciói la nostra creativitat per fer-lo més just, més humà.Un futur que neix de la urgència d’un crit dejustícia. Un crit profund i necessari, com eldesafiament que ens proposa aquest llibre, tant debo que inevitable.” El mateix autor en un dels seusarticles ens diu: “Em neg a pensar que ens hemconvertit en consumidors i res més i que hem deixatde ser ciutadans, perquè si és així, haurem de deixarde tenir com a nord aconseguir que es compleixin elsdrets humans a tots els llocs del món i hauremd’estendre les lleis del mercat, com si es tractàs dela bona nova, si aquestes han de ser les que regiranla nostra vida.”

En definitiva, és un llibre per tenir a la tauleta de niti llegir un article com a mínim cada dia, per trobaruna orientació i aixecar-se el dia següent amb mésganes de treballar per un món més just i solidari. Unllibre que no vos cansareu de llegir. �

Dedicació plena a conrear la solidaritat i l’ajuda alsaltres

Joan Lladonet i Escales,coordinador de Pissarra


63

EE l Sindicat de treballadores i treballadors,intersindical de les Illes Balears (STEI-i) vaorganitzar el Seminari Internacional Educació,

globalització i sindicalisme. El llibre, en coherènciaamb l’estructura delSeminari, està organitzaten tres blocs, preceditsper una crònica delmateix a manera d’intro-ducció. El primer bloc “Elcontext de la lluita”tracta tres ponències queexposen temàtiques com:els efectes de la globalit-zació sobre l’educació,com la liberalització i laglobalització provoquenintents i consecucions deprivatització del’educació, i a més, se’nsexplica la història recentde la docència a AmèricaLlatina, amb la narracióde totes les dificultatsque s’han hagut desuperar durant les duesdarreres dècades.

El segon bloc “El sindica-lisme docent: particulari-tats i estratègies” contétres ponències quetracten de quina ésl’acció sindical que s’haduit a terme, de quina és necessària i també delfracàs dels moviments socials. Hi trobam: reflexionssobre els obstacles al sindicalisme, estructures trans-nacionals del sindicalisme, maneres de mobilitzaciósindical transnacional, estratègies i perspectivesd’un sindicalisme global, la docència en l’adminis-tració pública, la interacció entre sindicalismepolítica i educació, el poder dels moviments socials iel seu impacte, etc.

El tercer bloc “Estudis de cas i experiències de lluita”tracta en set ponències els temes següents: el sindica-lisme i la defensa dels drets democràtics i educatius,s’explica el cas de Perú en la seva actuació sindical per

superar els efectes de laglobalització neoliberal,també s’explica el cas deGuatemala, els nousreptes i els nousescenaris, es dóna aconèixer la lluita política isindical del magisteri aOaxaca, es detalla lareforma educativa aGuatemala, les consecu-cions i els temespendents, també s’exposael cas d’Argentina i laresistència sindicaldocent davant lespolítiques neoliberals eneducació i la defensa delsdrets humans a Colòmbia iles estratègies percombatre la violènciaenvers els docents.

En resum, dota d’eines alsindicalisme per adoptaruna postura global enl’àmbit internacionaldavant els intents de pri-vatització de l’ensenya-ment públic, com a

efecte d’una devastadora política neoliberal quedisminueix els drets dels ciutadans i els vol convertiren consumidors dins un mercat global, que en l’ac-tualitat ha fet fallida.

Llibre elaborat i publicat recentment per l’Escola de Formació en MitjansLlibre elaborat i publicat recentment per l’Escola de Formació en Mitjans

Didàctics de l’STEI-iDidàctics de l’STEI-i

Educació, globalització i sindicalisme

NOTA: Aquest llibre s’ha realitzat a l’Escola de Formació enMitjans Didàctics de l’STEI-i amb l’ajut de la conselleriad’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i ha estatdirigit i coordinat per Pere Polo. Al carrer Marià Canals, 13,el podreu trobar.


64

Otras miradas

És una mostra llatinoamericana de documentaris. Són pel·lícules premiades en el I ConcursLlatinoamericà de Documentaris “Otras Miradas. Experiencias de autoorganización y luchassociales en América Latina”, organitzat pel Programa de Comunicació Audiovisual de CLACSO –2008.

És una edició especial, el contingut de la qual està format per les pel·lícules següents:

Guanyadores

Corazón de fábrica

El film explora la vida d’un grup d’obrers, homes i dones de laPatagònia argentina, que inicien una lluita per frenar les morts i elsaccidents que es produeixen a la fàbrica de ceràmica on treballen.

Hartos Evos aquí hay. Los cocaleros del Chapare.

A partir de la defensa de la fulla de coca, planta sagrada i de granimportància en termes culturals i econòmics, els “cocaleros” delChapare varen consolidar una sòlida organització sindical, en la qualEvo Morales es va formar com a dirigent polític.

DVD i pel·lícules

El nostre patrimoni cultural. Perspectives

L’STEI-i , l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics i la Conselleria d’Educació i Cultura delGovern de les Illes Balears acaba de publicar el DVD El nostre patrimoni cultural. Perspectives. El

seu contingut està format per les Clastres de Mallorca, els Claustres,convents i monestirs de les Illes Balears, els Patis de les Illes Balears i

les Places de Mallorca. Cada un d’aquests quatre conjunts arquitec-tònics i paisatgístics de Mallorca i de les Illes Balears s’havia editatd’una manera independent i ara s’ha editat el conjunt. Els tresdarrers també es poden consultar en castellà i en anglès.

L’autor dels continguts del material és el reconegut historiadorGaspar Valero i hi podreu trobar una mostra ben característica deles clastres de les principals possessions de Mallorca, els principals

claustres, monestirs i convents de les Illes, els principals patis de lescases senyorials, també de les Illes Balears i les principals places dels

pobles de Mallorca i de Palma. Hi trobareu una documentadainformació històrica i arquitectònica, a més de variades fotos i una de

interactiva que permet una visió molt realista del lloc o edifici en qüestió. Ésla primera i més extensa obra en aquest sentit que s’ha fet a les Illes Balears. Aquesta obra taninteressant i amb tanta d’informació es repartirà a tots els centres educatius de les Illes Balears.


65

DVD i pel·lículesMencions honorífiquesCielo abiertoFamatina és una petita localitat agrícola de 7.000 habitants ubicada al peudel Cordón del Famatina, en el començament de la serralada argentina. Laseva riquesa minera i la convenient legislació sancionada al país durant elsanys 90, atreu l’empresa multinacional Barrick Gold que comença atreballar a la zona amb la intenció d’explotar una mina d’or a cel obert.

Jurua. Hombres de hierroJurua és la forma en què els guaranís anomenen els blancs, literalment voldir bocamoll, el que parla massa...

La fuerza de la organizaciónÉs la història de l’associació de dones afrocolombianes “VAMOS MUJERES”del corregiment d’Ichó, en el Departament de Chocó, Colòmbia.

La rebelión pingüinaEl maig de 2006, Xile va presenciar el sorgiment i maduració del movimentd’estudiants de secundària, els quals varen configurar un procés original delluita i immensa força amb més d’un milió d’estudiants mobilitzats en tot elterritori nacional.

Soberanía violadaEl violent avanç dels negocis del camp és evident en els testimonis depobladors de Lima, Guayaibi i Capiibary, del Departament de Sant Pere,Paraguai.

Tambogrande. Mangos, muerte, mineríaUna onada de pioners transforma un desert en una fèrtil vall de bots illimones... L’esforç de les seves vides és amenaçat quan es descobreix unjaciment d’or sota les seves terres.

Territorio pacificadoEl 21 de febrer de 2005, l’exèrcit colombià va assaltar dos llogarets de lacomunitat de Sant Josep al nord-oest de Colòmbia. Els soldats varen matarsis persones, entre elles dos infants.

Vou plantar minha terraEls campaments de l’MST (Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra)s’aixequen per tot el territori de Brasil per reclamar una divisió justa de lapropietat rural, és la seva “lluita per la terra”.

Zé PurezaDurant les dècades del 50 i 60 del segle passat, en ple procés d’urbanitza-ció, l’estat de Rio de Janeiro fou escenari d’intenses lluites per la possessióde la terra.

Aquest conjunt de pel·lícules es troben dins un sol estoig i han estat editades per CLACSO i elConsell Llatinoamericà de Ciències Socials. Av. Callao, 875, 5è, Buenos Aires (Argentina). Tel.[54 11] 4811 6588, Fax [54 11] 4812 8459, [email protected], [email protected]


66

Beckett, Elspeth (2009)Flora il·lustrada de MallorcaPalma. Editorial Moll (Manuals d’introducció a lanatura)

Les illes que estancompletamentseparades delcontinent solen teniruna flora interessantque ha evolucionat demanera particular.D’altra banda, hi pothaver restes d’unaflora més antiga, lasupervivència de laqual ha estat mésfàcil, per exemple, perla falta d’uncompetidor.L’endèmica estepajoana o estepa oliera,és una d’aquestessupervivents d’un grup

que ha desaparegut de la península. Altres plantes d’aquísón una avançada de la flora africana.

L’editorial Moll també té publicada la versió anglesa delllibre des de 1999.

Florit i Ferrer, Gabriel (2009)Històries de Son SarigotPalma. Editorial Moll (Tomir, 62)

En aquestes Històriesde Son Sarigot, GabrielFlorit recrea unatrentena d’anècdotesde la Mallorca rural depostguerra. Són relatsdivertits o dramàtics,però sempre amb unpunt d’ironia, quereflecteixen el tarannàde la gent del Pla deMallorca, personesamb un sentit moltrealista i pràctic de lavida. Publicat aquestllibre en ediciórestringida l’any 1991,ara el posam adisposició del granpúblic.

Àngel Vidal, Miquel (2008)El jardí de les Hespèrides

Premi de Narrativa Vila de Lloseta 2008Palma. Editorial Moll (Raixa, 184)

El jardí de lesHespèrides narra el

periple dels marinersde la Santa Maria, que

varen navegar ambCristòfor Colomcercant la ruta

occidental cap a lesÍndies. Les històries

personals de cada undels diferents

personatges s’entrella-cen amb el relat delviatge i naufragi i laposterior aventura aLa Espanyola, com a

peces d’un trencaclos-ques que es van ajuntant fins a conformar un fresc que

representa a la perfecció la vida de l’època.

Mesquida, Jaume Surant entre mots

Premi de Poesia Vila de Lloseta 2008Palma. Editorial Moll (Balenguera, 145)

Els trenta-set poemesde Surant entre motsconstitueixen el planyde Jaume Mesquida,poeta i editor, no ja

per la situació extre-madament delicada de

la llengua catalana aMallorca, sinó per la

pròpia experiènciapersonal de sentir-se ala seva terra com si hi

fos foraster a causadel tracte mesquí que

no mallorquins imallorquins infligeixen

al català, i també alpatrimoni natural,

cultural i artístic autòcton.

llibres

gener / febrer / març -...

Documents