galeano a pineda galeano en pineda -...

34
Galeano en Pineda «Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo». Eduardo Galeano Edición: Ajuntament de Pineda de Mar Dibujo portada: Josep Perpinyà Primera edición: abril de 2016 Impresión: Edicions MIC

Upload: ngonhan

Post on 07-Oct-2018

238 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

Galeano a Pineda

«Molta gent petita,en llocs petits,fent coses petites,poden canviar el món».

Eduardo Galeano

Galeano en Pineda

«Mucha gente pequeña,en lugares pequeños,haciendo cosas pequeñas,puede cambiar el mundo».

Eduardo Galeano

Edición:Ajuntament de Pineda de Mar

Dibujo portada:Josep PerpinyàPrimera edición:abril de 2016

Impresión: Edicions MIC

Edició:Ajuntament de Pineda de Mar

Dibuix portada:Josep Perpinyà

Assessorament lingüístic:Oficina de Català de Pineda de Mar

Primera edició:abril de 2016

Impressió: Edicions MIC

Page 2: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

1

Presentación

«Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo.» Esta frase de Eduardo Galeano siempre me ha impactado y me ha llegado al alma porque muestra la fuerza de las personas, de la suma de las pequeñas cosas, que son, en definitiva, las que acaban cambiando la sociedad.

Frases, palabras, pensamientos... son el legado del escritor y periodista uruguayo Eduardo Galeano, que falleció el 13 de abril de 2015 en Mon-tevideo. Una pérdida que sentimos muy de cerca y que ahora, un año después, queremos recordar haciendo un pequeño homenaje a todo un símbolo de lucha y de integridad. Un reconocimiento, en definitiva, a todas las personas que, como él, sufrieron el exilio por defender unas ideas, unas convicciones.

A principios de los años ochenta Eduardo Galeano fue uno más entre nosotros en el barrio del Poblenou, y nos enorgullece saber que también aquí pudo hallar la inspiración para escribir algunas de sus obras... Pero Galeano por encima de todo halló un pueblo, una gente, un entorno acogedor y ciertamente se sintió, tan lejos de su país, como en casa. Él mismo lo reconocía en una entrevista: «En el Poblenou hallamos gente buena y solidaria».

Os presentamos esta breve biografía de quien fue cronista apasionado de América Latina, y testimonio de su vinculación con nuestro pueblo. Los pueblos, los barrios, los hacen las personas y Galeano durante los años que vivió aquí estoy convencido que también contribuyó a hacer de Pineda un lugar mejor.

El Ayuntamiento, el barrio y todos nosotros queremos homenajear a Eduardo Galeano, que ya forma parte de nuestra historia local, y por ello la sala del Centre Cívic Poblenou que inauguramos llevará el nombre de Espai Galeano. Un espacio para compartir, donde todas y todos podre-mos hacer grandes cosas para nuestra comunidad. «Gente pequeña, en lugares pequeños...»

Xavier Amor i MartínAlcalde de Pineda de Mar

Page 3: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

2

Joan

Puj

adas

Page 4: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

3

Eduardo Galeano, el último cronista de América Latina

El escritor y periodista uruguayo Eduardo Hughes Galeano se ha con-vertido en uno de los máximos referentes de la literatura iberoamericana. Hombre comprometido firmemente con la justicia social y con la realidad de los países latinoamericanos, nació en Montevideo el 3 de septiembre de 1940 en el seno de una familia católica de clase media. A los catorce años, tras varios trabajos temporales, comienza a trabajar en una oficina bancaria. Paralelamente, simpatiza con el Partido Socialista y se inicia en el periodismo en el semanario El Sol (> 1933-1967). Para empezar publica dibujos y caricaturas políticas que firma con el pseudónimo Gius, pero poco tiempo después aporta también notas sindicales y políticas.

Atraído fuertemente por la información de combate, ingresa en el semanario Marcha (1939-1974), donde llegaría a ocupar el cargo de secre-tario de redacción (1960-63). En esta publicación, comprometida con la izquierda antiimperialista, se forja como periodista. Compagina el trabajo escrito con la presentación de un programa televisivo de entrevistas políticas llamado Frente a frente (1963), que emite los domingos el canal Teledoce de Montevideo, pero para llegar a fin de mes con holgura debe hacer trabajos a tiempo parcial para el Departamento de Publicaciones de la Universidad de la República de Uruguay.

En 1963 Eduardo Galeano empieza a viajar y escribir libros. Antes de las elecciones de este año, recorre Chile con Salvador Allende. En otoño visita la China, la Unión Soviética y Checoslovaquia, y al volver publica China 1964. Crónica de un desafío. El 28 de julio de 1964 llega a La Habana, donde se entrevista durante tres horas con el Che Guevara. En abril de 1967 viaja a Guatemala para conocer los movimientos guerrilleros y reúne notas y entrevistas que publicará en el libro Guatemala, clave de Latinoamérica (1967).

Entre 1964 y 1966 dirige el diario Época (1962-1967), de Montevideo, una nueva experiencia editorial en la que participaba toda la izquierda excepto el Partido Comunista —una publicación que seguía la línea

Page 5: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

4

editorial de Marcha, que le imprimió Carlos Quijano, antiguo director de esta revista y predecesor de Galeano en el cargo—, pero el diario es clausurado por el gobierno el 17 de diciembre de 1967. Desde Montevideo colabora en las revistas Política Internacional, de Belgrado, y Monthly Review, de Nueva York, ambas de izquierdas y antiimperialistas. En esta época Eduardo Galeano es ya un periodista reconocido y consagrado.

En 1968, una vez clausurado el diario Época, el Partido Socialista uruguayo lanza al mercado un nuevo semanario llamado Izquierda. Nacional, Popular y Socialista, que dirige Galeano, pero la aventura dura poco tiempo por culpa de la falta de recursos económicos y, sobre todo, de la represión del gobierno contra los medios de comunicación, que le supuso tener que pasar noches enteras en comisaría y en el calabozo.

«Las venas abiertas de América Latina»

Con la vitalidad de los treinta años, dedica el último trimestre de 1970 a escribir un ensayo periodístico sobre economía, política e historia, que titula Las venas abiertas de América Latina y que edita el Departamento de Publicaciones de la Universidad de la República de Uruguay. Esta obra, que pronto se convertirá en un clásico de la literatura política latinoamericana, con el tiempo se traducirá a más de veinte idiomas y alcanzará la condición de auténtico best seller. Galeano afirmaba que escribió Las venas abiertas de América Latina con la intención de «divulgar ciertos hechos que la historia oficial, historia escrita por los vencedores, esconde o miente».

Los gobiernos militares de varios países, entre los cuales Uruguay, Argentina, Chile y Brasil, prohibieron la distribución de este libro por considerarlo un instrumento de corrupción de la juventud, pero, como suele suceder, la censura favoreció aún más la difusión y la venta de la obra.

Galeano regresa al semanario Marcha como colaborador (1970-1972) y como redactor (1972-1973) mientras en Uruguay se empiezan a vivir situaciones de represión, que son especialmente duras para los medios de comunicación izquierdistas. Galeano es detenido nuevamente y encarcelado hasta el 15 de abril de 1973. Recuperada la libertad, asume la dirección del magazín mensual Crisis, de Buenos Aires, que le había ofrecido Federico Vogelius. El primer número se distribuye el 3 de mayo de 1973.

Page 6: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

5

Las venas abiertas de América Latina se ha convertido en un clásico de la literatura política americana.Se trata de un ensayo publicado el año 1971 que consta de dos partes, la primera titulada La pobreza del hombre como resultado de la riqueza de la tierra y la segunda El desarrolo es un viaje con más náufragos que navegantes. En 1977, desde su exilio de Pineda de Mar, Galeano añadió un capítulo final, que tituló Siete años después, en el cual destaca que en Latinoamérica los sucesos, lejos de mejorar, habían empeorado.

Galeano dedicó un ejemplar de Las venas abiertas de América Latina a sus amigos Anna Garcia, de la librería La Llopa de Calella, y a su compañero, el sindicalista y dirigente del PSUC Paco Frutos.

Page 7: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

6

Las dictaduras militares

El 23 de junio de 1973 el presidente uruguayo Juan María Bordaberry, con el apoyo de las fuerzas armadas, disuelve las Cámaras de Representantes y crea un Consejo de Estado con funciones legislativas para ejercer el control administrativo, restringir la libertad de pensamiento y facultar las fuerzas armadas y policiales para garantizar la prestación ininterrumpida de los servicios públicos.

La llamada Dictadura cívico-militar prohíbe los partidos políticos, ilegaliza los sindicatos y los medios de prensa y persigue ferozmente a los opositores al régimen. Galeano se establece en Buenos Aires y ejerce como director editorial del magazín Crisis, pero la República Argentina vive también una fuerte inestabilidad política que culmina el 24 de marzo de 1976 cuando una junta militar designa Jorge Rafael Videla presidente de facto de la República. Se aplica el llamado Proceso de Reorganización Nacional y Galeano es incluido en la lista de condenados por los escua-drones de la muerte.

Ante la gravedad de los hechos, apenas recién salido el número 40 de Crisis, el escritor opta por huir a toda prisa de la Argentina y emprender de nuevo el camino del exilio. Lo hace el 3 de julio de 1976 con su tercera esposa, Helena Villagra, y la hija de ésta, Mariana Mactas. Dada la imposibilidad de regresar a Montevideo, se dirigen inicialmente a Río de Janeiro, de donde pasan a Frankfurt aprovechando la ocasión que les presta la Feria Internacional del Libro.

Galeano en Pineda de Mar

Finalmente Eduardo Galeano decide establecerse en la periferia de Barcelona y, con el fin de encontrar una vivienda donde alojarse, se pone en contacto con Josep Verdura, fundador, con Alfons Carles Comín, de la editorial Laia. Verdura les ofrece un piso que había adquirido hacía pocos meses un cuñado suyo en un bloque de nueva planta situado en el barrio del Poblenou de Pineda de Mar, en la calle Isaac Albéniz, núm. 11, ático, 2.a, un piso emplazado en un entorno obrero y tranquilo desde donde se puede ver el mar.

La familia Galeano llega a Pineda de Mar a finales del mes de septiembre de 1976. Lo hacen de forma discreta dada la clandestinidad de su estancia. Entonces el Estado español vivía expectante la llamada

Page 8: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

7

Eduardo Galeano en el piso del barrio del Poblenou de Pineda

De izquierda a derecha, Eduardo Galeano, Antonio Doñate, M. Pilar Royo y personaje no identificado. En primer plano, la mascota Pepa Lumpen, Josechu Doñate, Pablo, y Rafa Doñate. Primavera de 1984.

Fachada del edifici núm. 11-13 de la calle I. Albéniz, del barrio del Poblenou de Pineda de Mar, donde la família Galeano se alojó de septiembre de 1976 a enero de 1985.

Joan

Puj

adas

Hel

ena

Vil

lagr

a

Page 9: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

8

Transición con un gobierno presidido por Adolfo Suárez, que tenía la misión de desmontar las estructuras franquistas.

En este lugar del Alt Maresme los Galeano encuentran buenos amigos que les facilitan la integración en el país. En una entrevista publicada en la revista La Tralla, de Calella, el escritor justificaba su establecimiento en Pineda: «Me gusta vivir cerca del mar, en especial porque la gente que vive cerca del mar se parece en todo el mundo. Y en el Poblenou encontramos gente buena y solidaria.»

Entre las personas que les ofrecen apoyo incondicional cabe mencionar Montse y Duli, Rosa, Dolores, Isabel, Borja y Mireia, Héctor y Gloria, Oriol, Ricard y Anna, Paco y Anna, Jaume y Montse, Antonio y Maria Pilar, Rosario, Joanma y Iuta, Carme (junto a Oriol), Raimon y Annalisa y mu-chas otras, tantas que este escrito se convertiría casi en un listín de teléfonos.

Durante su estancia en Pineda de Mar, Eduardo Galeano se gana la vida haciendo tareas editoriales. Redacta y publica una parte muy importante de su obra, con títulos relevantes como Conversaciones con Raimon (1977), Días y noches de amor y de guerra (1978), La piedra arde (1980), Voces de nuestro tiempo (1981) y la trilogía Memoria del fuego, formada por Los nacimientos (1982), Las caras y las máscaras (1984) y El siglo del viento (1986), que narra la historia y las leyendas de América Latina desde la creación del mundo hasta la actualidad mediante pequeños relatos ordenados cronológicamente, una especie de reverso de Las venas abiertas.

Otra tarea remarcable que lleva a cabo desde el exilio pinedense en el barrio del Poblenou, es la revisión de Las venas abiertas de América Latina, al cual añade un capítulo final titulado «Siete años después», que termina en abril de 1978. Poco antes de morir afirmaría —cansado quizás de la constante referencia a Las venas abiertas como su mejor obra— que esta publicación suponía una etapa superada por él y que no volvería a leerla, palabras que causarían una cierta perplejidad entre los millones de lectores de sus libros.

Además de las publicaciones mencionadas, trabaja sobre todo para la revista Triunfo (1962-1982), que entonces se editaba en Madrid, en la que publica una veintena de artículos entre 1976 y 1982. El otoño de 1984 inicia una nueva colaboración periodística en el diario mexicano La Jornada, que consiste en una columna semanal. Una parte de estos artículos serán recopilados años más tarde en el libro Bocas del tiempo (2004).

Los medios de información locales y comarcales se hicieron eco de la estancia de Galeano en el barrio del Poblenou. El primero fue la

Page 10: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

9

Libros escritos por Eduardo Galeano en Pineda de Mar

Memoria del fuego (1982-1986) es una trilogía que Galeano escribió desde su exilio de Pineda. La obra describe cronológicamente hechos culturales e históricos que muestran una visión conjunta sobre la identidad latinoamericana. Es considerada una de las obras más importantes del autor.

Conversaciones con Raimon (1977) es fruto de diversos encuentros entre estas dos personalidades de la cultura. Días y noches de amor y de guerra (1978) es una crónica novelada de las dictaduras de Ar-gentina y Uruguay. Voces de nuestro tiempo (1981) es una radiografia emotiva del ser latinoamericano, empleando para ello las mejores armas de la perspicacia periodística y la profundidad del ensayista, condiciones que Galeano logra dominar a la perfección.

Page 11: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

10

revista La Tralla, de Calella, con una entrevista de Francesc Grau y Josep Ferrer (núm. 33, 16-vi-1979); pasados cuatro años, el diario comarcal El Maresme, de Mataró, publicó otra de Pau Izquierdo (núm. 220, 17-ix-1983); cinco meses después, la revista pinedense Contrapunt insertó una entrevista de Francesc Roldán (núm. 33, febrero 1984) y, poco antes de que el escritor emprendiera el regreso a su país, Televisió Pública Pineda grabó una entrevista conducida por Antonio Griso, que fue emitida el 23 y 28 de octubre de 1984.

Por otra parte, el 3 de febrero de 1984 Galeano pronunció la conferencia Memoria y realidad de América Latina en el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, con un animado coloquio final y, un mes después (7 de marzo), participó con Josep Maria Castellet en la presentación del último libro de Julio Cortázar, Nicaragua tan violentamente dulce. El acto, que se convirtió en un verdadero homenaje al escritor argentino, se celebró en el Aula Magna de la Universidad Central de Barcelona. Durante su estancia en el Alt Maresme, Galeano hizo también varias charlas en la Escola Freta y el colegio Salicrú de Calella y en el Instituto de Arenys de Mar.

Retorno a Uruguay

El 28 de febrero de 1985 finaliza en Uruguay la llamada Dictadura cívico-militar y Julio María Sanguinetti, del Partido Colorado, asume la presidencia del gobierno, hecho que supone el retorno inmediato de Eduardo Galeano a su país. Al llegar se reencuentra con antiguos redactores del semanario Marcha, que había sido clausurado por el gobierno dictador el 1974. El hecho de que Carlos Quijano, fundador de la revista, hubiera muerto en el exilio les induce a iniciar una nueva época con la cabecera de Brecha, que se publica por primera vez el 11 de octubre de 1985. Paralelamente participa en la segunda etapa de la revista Crisis (abril 1986-abril 1987), primero como asesor editorial y después como colaborador.

Se implica también en la recogida de firmas para pedir un plebiscito para derogar la Ley de Caducidad de la Pretensión Punitiva del Estado, promulgada en diciembre de 1986, que impedía juzgar los crímenes cometidos durante la dictadura militar y forma parte de la Comisión Nacional Pro Referéndum (1987-1989), pero finalmente la iniciativa no llega a prosperar.

Page 12: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

11

A la izquierda, portada de la revista La Tralla, de Calella (núm. 33, 16-vi-1979). A la derecha, portada de la revista Contrapunt, de Pineda de Mar (núm. 33, febrero 1984).

Libros escritos por Eduardo Galeano en Pineda de Mar

La piedra arde (1980) es una fábula moderna de la libertad y el tiempo ilustrada por Luis de Horna. El argumento versa sobre un hombre viejo que no quiere recuperar su juventud porque para ello tendría que renunciar a su pasado. A la derecha, edición catalana traducida por Francesc Parcerisas.

Page 13: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

12

En esa época, aunque Ediciones Siglo Veintiuno tenía los derechos para publicar su obra en todos los países del mundo, funda y dirige Ediciones del Chanchito con el fin de distribuir sus publicaciones exclusivamente en la República del Uruguay.

Galeano es un escritor prolífico. Su bibliografía supera con creces la treintena de títulos. Además de las habituales obras de compromiso con las causas populares, se nos muestra como un hincha apasionado del Club Nacional de Montevideo y dedica dos libros al mundo del fútbol. En 1968 publica Su majestad el fútbol y en 1995 El fútbol a sol y sombra, en el que analiza y denuncia entre otros hechos la cotización desmesurada que alcanzan los jugadores. Dentro de este contexto, en 2010 obtiene el VII Premio Internacional de Periodismo Manuel Vázquez Montalbán, en la categoría de periodismo deportivo, convocado conjuntamente por el Colegio de Periodistas y la Fundación FC Barcelona.

En 2004 da su apoyo al oncólogo Tabaré Vázquez, candidato del Frente Amplio a la presidencia de Uruguay, y en 2006 se une a figuras interna-cionales, como Gabriel García Márquez, Mario Benedetti, Ernesto Sabato, Thiago de Mello y Carlos Monsiváis, para pedir la soberanía de Puerto Rico, y firma, además, en pro de la proclamación de independencia del país.

En febrero de 2007 le diagnostican un cáncer en el pulmón derecho y es intervenido quirúrgicamente en Montevideo. Los médicos le reco-miendan un tratamiento de quimioterapia que el escritor decide hacer en Barcelona. Se establece en Arenys de Mar, acogido por la familia formada por Antonio Doñate y Maria Pilar Royo, durante cuatro meses (del 10 de marzo al 2 de junio), donde recibe el apoyo y la generosidad de estos amigos casi de juventud.

El 18 de abril de 2009 se produce un hecho curioso: durante la quinta Cumbre de las Américas, celebrada en Port-of-Spain, capital de la República de Trinidad y Tobago, el presidente de Venezuela, Hugo Chávez, hace entrega al presidente de Estados Unidos, Barack Obama, de un ejemplar de Las venas abiertas de América Latina, un acto ampliamente difundido por los medios de comunicación que dispara las ventas del libro. Seis meses después viaja a Madrid, donde el 14 de octubre hace una lectura de su obra en el Auditorio Marcelino Camacho de Comisiones Obreras.

El 9 de mayo de 2012 visita por última vez Cataluña para presentar su nuevo libro, Los hijos de los días. El acto se celebra en el Paraninfo de la Universidad de Barcelona y intervienen Dídac Ramírez, rector de la UB, y Antoni Traveria, director general de la Fundación Casa Amèrica Catalunya.

Page 14: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

13

De izquierda a derecha, Antonio Griso y Joan Pujadas, miembros de Televisió Pública Pineda, y Eduardo Galeano una vez grabada la entrevista para TVP. Septiembre de 1984.

Eduardo Galeano en Pineda de Mar

Eduardo Galeano dedicando uno de sus libros al pintor gerundense Josep Perpinyà después de grabar la entrevista para Televisió Pública Pineda. Septiembre de 1984.

Joan

Puj

adas

Jose

p P

erpi

nyà

Page 15: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

14

En abril de 2014 es invitado a pronunciar el parlamento inaugural de la Segunda Bienal del Libro y la Lectura que se celebra en la ciudad de Brasilia, donde lee fragmentos de su última obra, Los hijos de los días.

La última aparición en público de Eduardo Galeano tiene lugar el 1 de marzo de 2015 para recibir al presidente de Bolivia, Evo Morales, que visita Montevideo con motivo del cambio de presidencia entre José Mújica y Tabaré Vázquez. A partir de entonces su salud empeora rápidamente y el 13 de abril de 2015 muere en Montevideo a la edad de setenta y cuatro años.

Premios y reconocimientos

En el transcurso de su vida Eduardo Galeano recibió numerosos galardones y reconocimientos: fue distinguido con el Premio Casa de las Américas de 1975 por La canción de nosotros y de 1978 por Días y noches de amor y de guerra.

Obtuvo el Premio del Ministerio de Cultura del Uruguay en tres oca-siones, los años 1982, 1984 y 1986. La Washington University le concedió el American Book Award de 1989 por Memoria del fuego. En 1999 la Lanna Foundation (EEUU) le entregó el Premio a la Libertad Cultural.

En 2009 fue galardonado con el Premio Deodoro Roca y el gobierno argentino le concedió la Orden de Mayo, distinción que había obtenido en 2004 un buen amigo suyo, el cantante catalán Joan Manuel Serrat.

En 2010 recibió el Premio Stig Dagerman, uno de los galardones de mayor prestigio de Suecia. El año 2013 obtuvo el Premio N’aitun de arte y ecología, creado por la Corporación Cultural de Artistas Pro Ecología de Chile, y el Premio Alba de las Letras, de Cuba.

En abril de 2014 fue distinguido junto con el poeta nicaragüense Ernesto Cardenal con el Premio Internacional Pedro Henríquez Ureña, instituido por el gobierno de Santo Domingo.

Por lo que se refiere a reconocimientos universitarios, en 2001 la Universidad de La Habana le nombró doctor honoris causa como «recu-perador de la memoria real y colectiva sudamericana y cronista de su tiempo». En 2005, lo hizo la Universidad de El Salvador; en 2007, la Universidad Veracruzana de México; en 2008, la Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza, Argentina; en 2009, la Universidad de Buenos Aires, y en 2013, la Universidad de Guadalajara (México).

Joan Pujadas

Page 16: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

15

Eduardo Galeano, El libro de los abrazos, México, Siglo XXI Editores, 6.a ed., 1997, p. 182.

Page 17: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

Eduardo Galeano con su amigo, el compositor y cantante Joan Manuel Serrat.

Hugo Chávez obsequió Barak Obama con Las venas abiertas de América Latina. El acto tuvo lugar el 18 de abil de 2009 durante la V Cimera de las Américas.

Galeano dedicando uno de sus llibros al presidente de Bolívia, Evo Morales, durante la visita que este mandatario hizo a Montevideo el 26 de febrero de 2015.

16

Page 18: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

Galeano a Pineda

«Molta gent petita,en llocs petits,fent coses petites,poden canviar el món».

Eduardo Galeano

Galeano en Pineda

«Mucha gente pequeña,en lugares pequeños,haciendo cosas pequeñas,puede cambiar el mundo».

Eduardo Galeano

Edición:Ajuntament de Pineda de Mar

Dibujo portada:Josep PerpinyàPrimera edición:abril de 2016

Impresión: Edicions MIC

Edició:Ajuntament de Pineda de Mar

Dibuix portada:Josep Perpinyà

Assessorament lingüístic:Oficina de Català de Pineda de Mar

Primera edició:abril de 2016

Impressió: Edicions MIC

Page 19: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

1

Presentació

«Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.» Aquesta frase d’Eduardo Galeano sempre m’ha impactat i m’ha arribat a l’ànima perquè demostra la força de les persones, de la suma de les petites coses, que són, en definitiva, les que acaben canviant la societat.

Frases, paraules, pensaments... són el llegat de l’escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano, que va morir el 13 d’abril de 2015 a Montevideo. Una pèrdua que vam sentir molt a prop i que ara, un any després, volem recordar tot fent un petit homenatge a tot un símbol de lluita i d’integritat. Un reconeixement, en definitiva, a totes les persones que, com ell van patir l’exili per defensar unes idees, unes conviccions.

Eduardo Galeano va ser, a principis dels anys vuitanta, un més entre nosaltres al barri del Poblenou, i ens enorgulleix saber que també aquí va poder trobar la inspiració per escriure algunes de les seves obres... Però Galeano sobretot va trobar un poble, una gent, un entorn acollidor, i de ben segur que es va sentir, lluny del seu país, com a casa. Ell mateix ho confessava en una entrevista: «Al Poblenou trobàrem gent bona i solidària».

Us presentem aquesta biografia breu de qui fou cronista apassionat de l’Amèrica Llatina, i testimoni de la seva vinculació amb la nostra po-blació. Els pobles, els barris, els fan les persones i Galeano durant els anys que va viure aquí estic convençut que també va contribuir a fer de Pineda de Mar un lloc millor.

L’Ajuntament, el barri i tots nosaltres volem homenatjar Galeano, que ja forma part de la nostra història local, i per aquest motiu la sala del Centre Cívic Poblenou que ara estrenem portarà el nom d’Espai Galeano. Un espai per compartir, en el qual totes i tots podrem fer grans coses per a la nostra comunitat. «Gent petita, en llocs petits…»

Xavier Amor i MartínAlcalde de Pineda de Mar

Page 20: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

2

Joan

Puj

adas

Page 21: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

3

Eduardo Galeano, el darrer cronista de l’Amèrica Llatina

L’escriptor i periodista uruguaià Eduardo Hughes Galeano ha esde-vingut un dels màxims referents de la literatura iberoamericana. Home compromès fermament amb la justícia social i amb la realitat dels països llatinoamericans, va néixer a Montevideo el 3 de setembre de 1940 en el si d’una família catòlica de classe mitjana. Als catorze anys, després de diverses feines temporals, comença a treballar en una oficina bancària. Paral·lelament, simpatitza amb el Partit Socialista i s’inicia en el periodis-me en el setmanari El Sol (>1933-1967). D’entrada hi publica dibuixos i caricatures polítiques que signa amb el pseudònim Gius, però poc temps després hi aporta també notes sindicals i polítiques.

Atret fortament per la informació de combat, ingressa en el setmanari Marcha (1939-1974), on arribaria a ocupar el càrrec de secretari de redac-ció (1960-1963). En aquesta publicació, compromesa amb l’esquerra anti-imperialista, es forja com a periodista. Compagina la feina escrita amb la presentació d’un programa d’entrevistes polítiques per televisió anome-nat Frente a frente (1963), que emet els diumenges el canal Teledoce de Montevideo, però per arribar a fi de mes sense excessives dificultats ha de fer treballs a temps parcial per al Departamento de Publicaciones de la Universidad de la República.

El 1963 Eduardo Galeano comença a viatjar i a escriure llibres. Abans de les eleccions d’aquest any, recorre Xile amb Salvador Allende. Durant la tardor visita la Xina, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia, i en tornar publica China 1964. Crónica de un desafío. El 28 juliol de 1964 arriba a l’Havana, on manté un diàleg de tres hores amb Che Guevara. L’abril de 1967 viatja a Guatemala per conèixer els moviments guerrillers i aplega notes i entrevistes que publicarà en el llibre Guatemala, clave de Latinoa-mérica (1967).

Entre 1964 i 1966 dirigeix el diari Época (1962-1967), de Montevideo, una nova experiència editorial en la qual participava tota l’esquerra ex-

Page 22: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

4

cepte el Partit Comunista —una publicació que seguia la línia editorial de Marcha, que li imprimí Carlos Quijano, antic director d’aquesta revista i predecessor de Galeano en el càrrec—, però el diari és clausurat pel govern el 17 de desembre de 1967. Des de Montevideo col·labora en les revistes Política Internacional, de Belgrad, i Monthly Review, de Nova York, ambdues d’esquerres i antiimperialistes. En aquesta època Eduardo Ga-leano és ja un periodista reconegut i consagrat.

L’any 1968, un cop clausurat el diari Época, el Partit Socialista uru-guaià llança al mercat un nou setmanari anomenat Izquierda. Nacional, Popular y Socialista, que dirigeix Galeano, però l’aventura dura poc temps per culpa de la manca de recursos econòmics i, sobretot, de la repressió del govern contra els mitjans de comunicació, que suposà a l’escriptor haver de passar nits senceres a comissaria i al calabós.

«Las venas abiertas de América Latina»

Amb la vitalitat dels trenta anys, dedica el darrer trimestre de 1970 a escriure un assaig periodístic sobre economia, política i història, que titula Las venas abiertas de América Latina. L’edita el Departamento de Pu-blicaciones de la Universidad de la República d’Uruguai. Aquesta obra, que ben aviat esdevindrà un clàssic de la literatura política llatinoameri-cana, amb el temps es traduirà a més de vint idiomes i assolirà la condició d’autèntic best-seller. Galeano afirmava que va escriure Las venas abiertas de América Latina amb la intenció de «divulgar certs fets que la història oficial, història escrita pels vencedors, amaga o menteix».

Els governs militars de diversos països, entre els quals hi ha l’Uruguai, l’Argentina, Xile i el Brasil, prohibirien la distribució d’aquest llibre, en considerar-lo un instrument de corrupció de la joventut, però, com sol succeir, la censura va afavorir encara més la difusió i la venda de l’obra.

Galeano retorna al setmanari Marcha com a col·laborador (1970-1972) i com a redactor (1972-1973), mentre a l’Uruguai es comencen a viure situacions de repressió, que són especialment dures per als mitjans de comunicació de l’esquerra. Galeano és detingut novament i empresonat fins al 15 d’abril de 1973. Recuperada la llibertat, assumeix la direcció del magazín mensual Crisis, de Buenos Aires, que li havia ofert Federico Vogelius. El primer número es distribueix el 3 de maig de 1973.

Page 23: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

5

Las venas abiertas de América Latina ha esdevingut un dels títols clàssics de la literatura política americana.Es tracta d’un assaig publicat l’any 1971 que consta de dues parts, la primera titulada La pobreza del hombre como resultado de la riqueza de la tierra i la segona El desarrolo es un viaje con más náufragos que navegantes. L’any 1977, des del seu exili de Pineda de Mar, Galeano hi afegí una mena de cloenda, que titulà Siete años después, en què destaca que a llatinoamèrica els esdeveniments, lluny de millorar, havien empitjorat.

Galeano dedicà un exemplar de Las venas abiertas de América Latina als amics Anna Garcia, de la llibreria La Llopa de Calella, i al seu company, el sindicalista i dirigent del PSUC Paco Frutos.

Page 24: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

6

Les dictadures militars El 23 de juny de 1973 el president uruguaià Juan María Bordaberry,

amb el suport de les forces armades, dissol les Cambres de Representants i crea un Consell d’Estat amb funcions legislatives per exercir el control ad-ministratiu, restringir la llibertat de pensament i facultar les forces arma-des i policials per garantir la prestació ininterrompuda dels serveis públics.

L’anomenada dictadura civicomilitar prohibeix els partits polítics, il·legalitza els sindicats i els mitjans de premsa i persegueix ferotgement els opositors al règim. Galeano s’estableix a Buenos Aires i exerceix com a director editorial del magazín Crisis, però la República Argentina viu també una forta inestabilitat política que culmina el 24 de març de 1976 quan una junta militar designa Jorge Rafael Videla president de facto de la República. S’aplica l’anomenat Proceso de Reorganización Nacional i Galeano és inclòs en la llista de condemnats pels esquadrons de la mort.

Davant la gravetat dels fets, tot just acabat de sortir el número 40 de Crisis, l’escriptor opta per fugir de pressa i corrents de l’Argentina i em-prendre novament el camí de l’exili. Ho fa el 3 de juliol de 1976 amb la seva tercera esposa, Helena Villagra, i la filla d’aquesta, Mariana Mactas. Atesa la impossibilitat de retornar a Montevideo, es dirigeixen inicial-ment a Rio de Janeiro, d’on passen a Frankfurt aprofitant l’avinentesa de la Fira Internacional del Llibre.

Galeano a Pineda de Mar

Finalment Eduardo Galeano decideix establir-se a la perifèria de Bar-celona i, amb la finalitat de trobar un habitatge on allotjar-se, es posa en contacte amb Josep Verdura, fundador, amb Alfons Carles Comín, de l’editorial Laia. Verdura els ofereix un pis que havia adquirit feia pocs mesos un cunyat seu en un bloc de nova planta situat al barri del Poble-nou de Pineda de Mar, al carrer Isaac Albéniz, núm. 11, àtic, 2.a, un pis emplaçat en un entorn obrer i tranquil des d’on es pot veure el mar.

La família Galeano arriba a Pineda de Mar a finals del mes de se-tembre de 1976. Ho fan de forma discreta atesa la clandestinitat del seu sojorn. L’Estat espanyol vivia aleshores expectant l’anomenada Transició amb un govern presidit per Adolfo Suárez, que tenia la missió de des-muntar les estructures franquistes.

Page 25: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

7

Eduardo Galeano a l’habitatge del barri del Poblenou de Pineda

D’esquerra a dreta, Eduardo Galeano, Antonio Doñate, M. Pilar Royo i personatge no identificat. En primer terme, el gos Pepa Lumpen, Josechu Doñate, Pablo, i Rafa Doñate. Primavera de 1984.

Façana de l’edifici núm. 11-13 del carrer I. Albéniz, al barri del Poblenou de Pineda de Mar, on es va establir la família Galeano entre el setembre de 1976 i el gener de 1985.

Joan

Puj

adas

Hel

ena

Vil

lagr

a

Page 26: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

8

En aquest indret de l’Alt Maresme els Galeano troben bons amics que els faciliten la integració al país. En una entrevista publicada en la revista La Tralla, de Calella, l’escriptor justificava el seu establiment a Pineda de Mar: «M’agrada viure a prop del mar, en especial perquè la gent que viu a prop del mar s’assembla arreu del món. I al Poblenou trobàrem gent bona i solidària».

Entre les persones que els ofereixen suport incondicional cal esmen-tar Montse i Duli, Rosa, Dolores, Isabel, Borja i Mireia, Héctor i Gloria, Oriol, Ricard i Anna, Paco i Anna, Jaume i Montse, Antonio i Maria Pilar, Rosario, Joanma i Iuta, Carme (juntament amb l’Oriol), Raimon i Annali-sa i tantes altres que aquest escrit esdevindria gairebé una guia telefònica.

Durant la seva estada a Pineda de Mar, Eduardo Galeano es guanya la vida treballant en tasques editorials. Redacta i publica una part molt important de la seva obra, amb títols rellevants com Conversaciones con Raimon (1977), Días y noches de amor y de guerra (1978), La pedra crema (1980), Voces de nuestro tiempo (1981) i la trilogia Memoria del fuego, for-mada per Los nacimientos (1982), Las caras y las máscaras (1984) i El siglo del viento (1986), que narra la història i les llegendes d’Amèrica Llatina des de la creació del món fins a l’actualitat mitjançant petits relats ordenats cronològicament, una mena de revers de Las venas abiertas.

Una altra tasca remarcable que porta a terme des de l’exili pinedenc en el barri del Poblenou, és la revisió de Las venas abiertas de América Latina al qual afegeix un capítol final titulat «Siete años después», que enllesteix l’abril de 1978. Poc abans de morir afirmaria —cansat potser que constantment es fes referència a Las venas abiertas com la seva millor obra— que aquesta publicació suposava una etapa superada per ell i que no tornaria a llegir-la, paraules que causarien un certa perplexitat entre els milions de lectors dels seus llibres.

A més de les publicacions esmentades, treballa sobretot per a la revista Triunfo (1962-1982), que aleshores s’editava a Madrid, en la qual publi-ca una vintena d’articles entre els anys 1976 i 1982. La tardor de 1984 inicia una nova col·laboració periodística en el diari mexicà La Jornada, que consisteix en una columna setmanal. Una part d’aquests articles els recollirà anys després en el llibre Bocas del tiempo (2004).

Els mitjans d’informació locals i comarcals es van fer ressò de l’estada de Galeano al barri del Poblenou. El primer va ser la revista La Tralla, de Calella, amb una entrevista de Francesc Grau i Josep Ferrer (núm. 33, 16-

Page 27: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

9

Llibres escrits per Eduardo Galeano a Pineda de Mar

Memoria del fuego (1982-1986) és una trilogia que Galeano va escriure des del seu exili de Pineda. L’obra descriu cronològicament esdeveniments culturals i històrics que mostren una visió de conjunt sobre la identitat llatinoamericana. És considerada una de les obres més importants de l’autor.

Conversaciones con Raimon (1977) és fruit de diverses trobades entre aquestes dues personalitats de la cultura. Días y noches de amor y de guerra (1978) és una crònica novel·lada de les dictadures d’Argentina i Uruguai. Voces de nuestro tiempo (1981) és una radiografia emotiva de l’ésser llatinoamericà utilitzant les millors armes de la perspicàcia periodística i la profunditat de l’assagista, condicions que Galeano aconsegueix dominar a la perfecció.

Page 28: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

10

vi-1979); passats quatre anys, el diari comarcal El Maresme, de Mataró, en publicà una altra de Pau Izquierdo (núm. 220, 17-ix-1983); cinc mesos després, la revista pinedenca Contrapunt inserí una entrevista de Francesc Roldán (núm. 33, febrer 1984) i, poc abans que l’escriptor emprengués el retorn al seu país, Televisió Pública Pineda enregistrà una entrevista conduïda per Antonio Griso, que fou emesa el 23 i 28 d’octubre de 1984.

D’altra banda, el 3 de febrer de 1984 Galeano pronuncià la conferèn-cia Memòria i realitat de l’Amèrica Llatina en el Centre Cultural i Recrea-tiu de Pineda de Mar, amb un animat col·loqui final i, un mes després (7 de març), participà amb Josep Maria Castellet en la presentació de l’últim llibre de Julio Cortázar, Nicaragua tan violentamente dulce. L’acte, que es-devingué un veritable homenatge a l’escriptor argentí, se celebrà a l’Aula Magna de la Universitat Central de Barcelona. Durant la seva estada a l’Alt Maresme, Galeano va fer també diverses dissertacions a l’Escola Fre-ta i al col·legi Salicrú de Calella i a l’Institut d’Arenys de Mar.

Retorn a l’Uruguai

El 28 de febrer de 1985 finalitza a l’Uruguai l’anomenada Dictadura civicomilitar i Julio Maria Sanguinetti, del Partido Colorado, assumeix la presidència del govern. Aquest fet suposa el retorn immediat d’Eduardo Galeano al seu país. En arribar es retroba amb antics redactors del set-manari Marcha, que havia estat clausurat pel govern dictador l’any 1974. El fet que Carlos Quijano, fundador de la revista, hagués mort a l’exili els indueix a iniciar una nova època amb la capçalera de Brecha, que es publica per primer cop l’11 d’octubre de 1985. Paral·lelament participa en la segona etapa de la revista Crisis (abril 1986-abril 1987), primer com a assessor editorial i després com a col·laborador.

S’implica també en la recollida de signatures per demanar un plebiscit per derogar la Ley de Caducidad de la Pretensión Punitiva del Estado, promulgada el desembre de 1986, que impedia jutjar els crims comesos durant la dictadura militar i forma part de la Comisión Nacional Pro Re-feréndum (1987-1989), però finalment la iniciativa no arriba a prosperar.

En aquesta època, tot i que Ediciones Siglo Veintiuno tenia els drets per publicar la seva obra a tots els països del món, funda i dirigeix Edi-ciones del Chanchito amb la finalitat de distribuir les seves publicacions exclusivament a la República de l’Uruguai.

Page 29: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

11

A l’esquerra, portada de la revista La Tralla, de Calella (núm. 33, 16-vi-1979). A la dreta, portada de la revista Contrapunt, de Pineda de Mar (núm. 33, febrer 1984).

Llibres escrits per Eduardo Galeano a Pineda de Mar

La piedra arde (1980) és un conte modern sobre la llibertat i el temps amb il·lustracions de Luis de Horna. L’argument versa sobre un home vell que no vol recuperar la seva joventut per no haver de renunciar al seu passat. A la dreta, l’edició del conte traduït al català pel poeta Francesc Parcerisas.

Page 30: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

12

Galeano és un escriptor prolífic. La seva bibliografia supera de llarg la trentena de títols. A més de les habituals obres de compromís amb les causes populars, se’ns mostra com un seguidor apassionat del Club Na-cional de Montevideo i dedica dos libres al món del futbol. L’any 1968 publica Su majestad el fútbol i el 1995 El fútbol a sol y a sombra, en el qual analitza i denuncia entre altres fets la cotització desmesurada que asso-leixen els jugadors. Dins d’aquest context, el 2010 obté el VII Premi In-ternacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu, convocat conjuntament pel Col·legi de Periodis-tes i la Fundació Futbol Club Barcelona.

El 2004 dóna suport a l’oncòleg Tabaré Vázquez, candidat del Frente Amplio a la presidència d’Uruguai, i el 2006 s’uneix a figures interna-cionals, com Gabriel García Márquez, Mario Benedetti, Ernesto Sabato, Thiago de Mello i Carlos Monsiváis, per demanar la sobirania per a Puer-to Rico, i signa, a més, en pro de la proclamació d’independència del país.

El mes de febrer de 2007 li diagnostiquen un càncer al pulmó dret i és intervingut quirúrgicament a Montevideo. Els metges li recomanen un tractament de quimioteràpia que l’escriptor decideix fer a Barcelona. S’estableix a Arenys de Mar, acollit per la família d’Antonio Doñate i Ma-ria Pilar Royo, durant quatre mesos (del 10 de març al 2 de juny), on rep el suport i la generositat d’aquests amics gairebé de joventut.

El 18 d’abril de 2009 es produeix un fet curiós: durant la cinquena Cumbre de las Américas, celebrada a Port-of-Spain, capital de la Repú-blica de Trinitat i Tobago, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, fa lliurament al president dels Estats Units, Barack Obama, d’un exemplar de Las venas abiertas de América Latina, una acció àmpliament difosa pels mitjans de comunicació que dispara les vendes del llibre. Sis mesos des-prés viatja a Madrid, on el 14 d’octubre fa una lectura de la seva obra a l’Auditori Marcelino Camacho de Comisiones Obreras.

El 9 de maig de 2012 visita per darrer cop Catalunya per presentar el seu nou llibre, Los hijos de los días. L’acte se celebra al Paranimf de la Uni-versitat de Barcelona i hi intervenen Dídac Ramírez, rector de la UB, i Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.

El mes d’abril de 2014 és convidat a pronunciar el parlament inaugu-ral de la Segona Biennal del Llibre i la Lectura que se celebra a la ciutat de Brasília, en el decurs del qual llegeix fragments de la seva darrera obra, Los hijos de los días.

Page 31: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

13

D’esquerra a dreta, Antonio Griso i Joan Pujadas, membres de Televisió Pública Pineda, i Eduardo Galeano poc després d’enregistrar l’entrevista per a TVP. Setembre de 1984.

Eduardo Galeano a Pineda de Mar

Eduardo Galeano dedicant un dels seus llibres al pintor gironí Josep Perpinyà poc després de l’enregistrament de l’entrevista per a Televisió Pública Pineda. Setembre de 1984.

Joan

Puj

adas

Jose

p P

erpi

nyà

Page 32: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

14

L’última aparició en públic d’Eduardo Galeano té lloc l’1 de març de 2015 per rebre el president de Bolívia, Evo Morales, que visita Mon-tevideo amb motiu del canvi de presidència entre José Mújica i Tabaré Vázquez. A partir d’aleshores la seva salut empitjora ràpidament i el 13 d’abril de 2015 mor a Montevideo a l’edat de setanta-quatre anys.

Premis i reconeixements

En el decurs de la seva vida Eduardo Galeano va rebre nombrosos guardons i reconeixements: fou distingit amb el Premio Casa de las Amé-ricas de 1975 per La canción de nosotros i de 1978 per Días y noches de amor y de guerra.

Obtingué el Premi del Ministeri de Cultura de l’Uruguai en tres oca-sions, els anys 1982, 1984 i 1986. La Washington University li concedí l’American Book Award de 1989 per Memoria del fuego. El 1999 la Lanna Foundation (EUA) li lliurà el Premi a la Llibertat Cultural.

L’any 2009 fou guardonat amb el Premio Deodoro Roca i el govern argentí li concedí la Orden de Mayo, distinció que havia obtingut l’any 2004 un bon amic seu, el cantant català Joan Manuel Serrat.

El 2010 va rebre el Premi Stig Dagerman, un dels guardons de major prestigi que s’atorguen a Suècia. L’any 2013 li fou concedit el Premio N’aitun d’art i ecologia, creat per la Corporación Cultural de Artistas Pro Ecología de Chile, i el Premio Alba de las Letras, de Cuba.

L’abril de 2014 va ser distingit juntament amb el poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal amb el Premio Internacional Pedro Henríquez Ureña, instituït pel govern de Santo Domingo.

Pel que fa a reconeixements universitaris, l’any 2001 la Universitat de l’Havana el nomenà doctor honoris causa com a «recuperador de la memòria real i col·lectiva sud-americana i cronista del seu temps». El 2005, ho va fer la Universitat del Salvador; el 2007, la Universitat Ve-racruzana de Mèxic; el 2008, la Universitat Nacional de Cuyo, de Men-doza, Argentina; el 2009, la Universitat de Buenos Aires, i el 2013, la Universitat de Guadalajara (Mèxic).

Joan Pujadas

Page 33: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

15

Eduardo Galeano, El libro de los abrazos, México, Siglo XXI Editores, 6.a ed., 1997, p. 182.

Page 34: Galeano a Pineda Galeano en Pineda - …dev.pinedademar.org/descarrega/2016/2016_opuscle_eduardo_galean… · Galeano a Pineda «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites,

16

Eduardo Galeano amb el seu amic, el compositor i cantant Joan Manuel Serrat.

Hugo Chávez lliura a Barak Obama Las venas abiertas de América Latina. L’acte va tenir lloc el 18 d’abil de 2009 durant la V Cimera de les Amèriques.

Eduardo Galeano dedicant un llibre al president de Bolívia, Evo Morales, en la visita que aquest mandatari va fer a Montevideo el 26 de febrer de 2015.