gª6 els espais del sector secundari (2010-11)

Unitat 6Unitat 6Unitat 6Unitat 6

Els espais del sector Els espais del sector secundarisecundariEls espais del sector Els espais del sector secundarisecundari

• IES Llorenç Garcías i Font IES Llorenç Garcías i Font

• Departament de Ciències Socials - ArtàDepartament de Ciències Socials - Artà

• IES Llorenç Garcías i Font IES Llorenç Garcías i Font

• Departament de Ciències Socials - ArtàDepartament de Ciències Socials - Artà

Paràmetres tècnics

Presentació amb programa Power Point Nivell: Segon de Batxillerat Elaboració: curs 2011-2012 Transició d’una diapositiva a l’altra: “clic” amb el mouse.

Paràmetres tècnics

Presentació amb programa Power Point Nivell: Segon de Batxillerat Elaboració: curs 2011-2012 Transició d’una diapositiva a l’altra: “clic” amb el mouse.

A.A. La indústria i les matèries primeresLa indústria i les matèries primeres1. Els tipus de matèries primeres2. Els problemes de la mineria

B.B. Les fonts d’energiaLes fonts d’energia1. Les principals fonts d’energia primària

1. El carbó2. El petroli3. El gas natural4. L’energia nuclear5. L’energia hidràulica6. Les noves fonts d’energia renovables

2. Producció i consum d’electricitat3. Els problemes i la política energètica

C.C. La indústria espanyola entre 1855 i 1975La indústria espanyola entre 1855 i 19751. Evolució històrica2. La producció industrial3. La estructura industrial4. La localització industrial5. Les àrees industrials6. La política industrial

D.D. La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1985La crisi i la reestructuració industrial: 1975-19851. La crisi industrial2. La reestructuració industrial

E.E. La indústria espanyola en l’actualitatLa indústria espanyola en l’actualitat 1. La recuperació de la indústria 1985-20072. La producció industrial actual

1. Els sectors industrials madurs2. Els sectors industrials dinàmics3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia

3. L’estructura actual de la indústria4. La localització industrial actual5. Les àrees industrials actuals

1. Àrees industrials desenvolupades2. Àrees i eixos industrials en expansió3. Àrees i eixos industrials en declivi4. Àrees d’industrialització induïda i escassa

6. La política industrial actual

A.A. La indústria i les matèries primeresLa indústria i les matèries primeres1. Els tipus de matèries primeres2. Els problemes de la mineria

B.B. Les fonts d’energiaLes fonts d’energia1. Les principals fonts d’energia primària

1. El carbó2. El petroli3. El gas natural4. L’energia nuclear5. L’energia hidràulica6. Les noves fonts d’energia renovables

2. Producció i consum d’electricitat3. Els problemes i la política energètica

C.C. La indústria espanyola entre 1855 i 1975La indústria espanyola entre 1855 i 19751. Evolució històrica2. La producció industrial3. La estructura industrial4. La localització industrial5. Les àrees industrials6. La política industrial

D.D. La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1985La crisi i la reestructuració industrial: 1975-19851. La crisi industrial2. La reestructuració industrial

E.E. La indústria espanyola en l’actualitatLa indústria espanyola en l’actualitat 1. La recuperació de la indústria 1985-20072. La producció industrial actual

1. Els sectors industrials madurs2. Els sectors industrials dinàmics3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia

3. L’estructura actual de la indústria4. La localització industrial actual5. Les àrees industrials actuals

1. Àrees industrials desenvolupades2. Àrees i eixos industrials en expansió3. Àrees i eixos industrials en declivi4. Àrees d’industrialització induïda i escassa

6. La política industrial actual

ÍndeÍndexxÍndeÍndexx

LinkLinkssLinkLinkss

Gràfico con explicaciones del consumo español y los recursos energètico (petroleo) el País del 4-3- 2011

Gràfico sobre el AVE (llegada a València) El Mundo

Article El País, 13—3-2011 . Los accidentes nucleares mas graves de la historia

Grafico terremoto-sunami-accidente nuclear Japón (El Mundo 13-3-2011)

La compra de electricidad a Francia ya es un mito

Venta d’electricitat a França (Público 17-3-2011)

La eòlica la mayor productora de electricidad (marz0-2011)

Parc Bit de Mallorca

A.- Les matèries primeresA.- Les matèries primeres

Els tipus de matèries primeres:Els tipus de matèries primeres:

a) Les d’origen orgànicLes d’origen orgànic:

• agrícoles: cotó, lli

• ramaderes: carn, pell, llana, greix, cuir

• forestals: fusta, suro, cautxu

b) Les mineralsLes minerals

• metàl·lics: ferro, zinc, plom, mercuri

• no metàl·lics: caolí, fluorita, feldspat, magnesita, sal marina i sal gemma, etc.

• roques de pedrera: sílices, calcària, argiles, arena, grava, talc, guix, granit, pissarra, marbre i altres pedres ornamentals.

Els tipus de matèries primeres:Els tipus de matèries primeres:

a) Les d’origen orgànicLes d’origen orgànic:

• agrícoles: cotó, lli

• ramaderes: carn, pell, llana, greix, cuir

• forestals: fusta, suro, cautxu

b) Les mineralsLes minerals

• metàl·lics: ferro, zinc, plom, mercuri

• no metàl·lics: caolí, fluorita, feldspat, magnesita, sal marina i sal gemma, etc.

• roques de pedrera: sílices, calcària, argiles, arena, grava, talc, guix, granit, pissarra, marbre i altres pedres ornamentals.

A) Les matèries primeresA) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres

Any 2005Any 2005Valor de la producció (milions €)

%Nombre

d’explotacions%

Minerals metàl·lics

128’9 3’95 3 0.07

Minerals no metàl·lics

600’7 18’50 208 5.00

Roques i pedrera

ornamental2.519’1 77’55 3.947 94.92

TOTAL 3.248’7 100 4.158 100

Els valor de la producció de minerals a Espanya és clarament valor de la producció de minerals a Espanya és clarament favorable als favorable als no metàl·licsno metàl·lics i a les i a les roquesroques de cantera de cantera


Distribució del valor de la producció minera per

Comunitats AutònomesComunitats Autònomes, (en percentatge sobre el

valor total)

Distribució del valor de la producció minera per

Comunitats AutònomesComunitats Autònomes, (en percentatge sobre el

valor total)

Comunitat Autònoma Percentatge Principals extraccions

Castella y Lleó 14,2 Hulla, antracita, pissarra, glauberita

Catalunya 12,4 Petroli, roques industria-les, potassa

Andalusia 12,2 Márbre, hulla, antracita

Galícia 11,8 Caolí, quarz, lignit, pizarra, granit

Comunitat Valenciana 9,1 Sal marina, caolí, marbre

Astúries 6,2 Hulla, antracita, fluorita, oro

Castella La Manxa 6 Hulla, sepiolita, bentonita, thenardita

Madrid 5,9 Glauberita, sepiolita, granit, guix

Aragó 5,1 Hulla, caolí, argila

Extremadura 4 Granit, níquel

Múrcia 3,4 Marbre

País Basco 3,4 Caliza

Cantàbria 1,6 Sal gema, caliza

Navarra 1,5 Magnesita

Balears 1,2 Caliza, arenisques

Canàries 1,1 Roques industria-les

La Rioja 0,7 Ofita, caliza

Ceuta 0,1 Caliza

A) Les matèries primeresA) Les matèries primeres 2. Els problemes de la mineria2. Els problemes de la mineria

Els problemes de la mineria:Els problemes de la mineria:

a)a) Els problemes socioeconòmicsEls problemes socioeconòmics:

• Esgotament i baixa qualitat dels filons

• Dificultat i carestia de l’extracció

b)b) Els problemes mediambientalsEls problemes mediambientals

• Sobreexplotació dels minerals

• Contaminació atmosfèrica, acústica, d’aigües i del sòl.

• Alteracions paisatgístiques

Els problemes de la mineria:Els problemes de la mineria:

a)a) Els problemes socioeconòmicsEls problemes socioeconòmics:

• Esgotament i baixa qualitat dels filons

• Dificultat i carestia de l’extracció

b)b) Els problemes mediambientalsEls problemes mediambientals

• Sobreexplotació dels minerals

• Contaminació atmosfèrica, acústica, d’aigües i del sòl.

• Alteracions paisatgístiques

La crisi de la mineria:La crisi de la mineria:

a)a) la reconversióla reconversió:

• Tancament de moltes mines

• Activitats alternatives (turisme ecològic i històric)

b)b) l’incremento de la competitivitatl’incremento de la competitivitat

• Més investigació i tecnologia

c)c) Acabar amb la dependència externaAcabar amb la dependència externa: reciclatge de metalls

La crisi de la mineria:La crisi de la mineria:

a)a) la reconversióla reconversió:

• Tancament de moltes mines

• Activitats alternatives (turisme ecològic i històric)

b)b) l’incremento de la competitivitatl’incremento de la competitivitat

• Més investigació i tecnologia

c)c) Acabar amb la dependència externaAcabar amb la dependència externa: reciclatge de metalls

B.- Les fonts d’energiaB.- Les fonts d’energia

Les fonts d’energia:Les fonts d’energia:

a) no renovablesno renovables:

• carbó

• petroli

• gas

• nuclear

b) renovablesrenovables

• hidràulica

• solar

• eòlica

• mareomotriu...

Les fonts d’energia:Les fonts d’energia:

a) no renovablesno renovables:

• carbó

• petroli

• gas

• nuclear

b) renovablesrenovables

• hidràulica

• solar

• eòlica

• mareomotriu...


Característiques :Característiques :

a)a) El consumEl consum

• Es va accelerar especialment a la dècada dels seixanta

• Ha disminuït el consum energètic industrial

• Ha crescut el consum en transports, llars i serveis

• El petroli va substituir al carbó com a font d’energia principal

b)b) La producció interiorLa producció interior

• Bàsicament és nuclear, i de carbó i ara comença a créixer la renovable

c)c) L’autoabastimentL’autoabastiment

• És molt baix ( el 18’6%18’6% el 2007)

• Grans importacions i dependència exterior

Característiques :Característiques :

a)a) El consumEl consum

• Es va accelerar especialment a la dècada dels seixanta

• Ha disminuït el consum energètic industrial

• Ha crescut el consum en transports, llars i serveis

• El petroli va substituir al carbó com a font d’energia principal

b)b) La producció interiorLa producció interior

• Bàsicament és nuclear, i de carbó i ara comença a créixer la renovable

c)c) L’autoabastimentL’autoabastiment

• És molt baix ( el 18’6%18’6% el 2007)

• Grans importacions i dependència exterior

Font: PÚBLICO, 6-3-2011

B) Les fonts d’energia B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària1. Les principals fonts d’energia primària

El carbóEl carbóEl carbóEl carbó

• Evolució històrica:

1. Paper hegemònic des de la revolució industrial (segle XIX)

2. Creixement al franquisme i certa decadència als seixanta

3. Expansió amb la crisi del petroli (1973 i 1979)

4. Descens de la producció nacional des de 1984: Jaciment esgotats i de baixa qualitat que fan que el carbó nacional sigui sis vegades més car que l’importat

• La UE va obligar a una reconversió des de 1990 (tancaments de mines i ajudes per activitats alternatives i manteniment de les rentables)

• Evolució històrica:

1. Paper hegemònic des de la revolució industrial (segle XIX)

2. Creixement al franquisme i certa decadència als seixanta

3. Expansió amb la crisi del petroli (1973 i 1979)

4. Descens de la producció nacional des de 1984: Jaciment esgotats i de baixa qualitat que fan que el carbó nacional sigui sis vegades més car que l’importat

• La UE va obligar a una reconversió des de 1990 (tancaments de mines i ajudes per activitats alternatives i manteniment de les rentables)

B) Les fonts d’energia B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària1. Les principals fonts d’energia primària

El carbóEl carbóEl carbóEl carbó

a)a) Zones de produccióZones de producció:

• Conca asturiana

• Lleó - Palència

• Terol

b)b) DestíDestí

• Electricitat (80%)

• Indústria siderúrgica

• calefaccions

a)a) Zones de produccióZones de producció:

• Conca asturiana

• Lleó - Palència

• Terol

b)b) DestíDestí

• Electricitat (80%)

• Indústria siderúrgica

• calefaccions

Espanya importa grans quantitats de carbó des dels Espanya importa grans quantitats de carbó des dels Estats Units, Sud-àfrica, AustràliaEstats Units, Sud-àfrica, Austràlia o o IndonèsiaIndonèsia

B) Les fonts d’energiaB) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària1. Les principals fonts d’energia primària

El petroliEl petroliEl petroliEl petroli

• El cru se separa en fraccions mitjançant la destil·lació fraccionària. Les fraccions de la part superior de la columna de destil·lació a tenen punts d'ebullició més baixos que les fraccions del fons. Les fraccions inferiors pesades es tranformen sovint en productes més lleugers, més útils.

• El cru se separa en fraccions mitjançant la destil·lació fraccionària. Les fraccions de la part superior de la columna de destil·lació a tenen punts d'ebullició més baixos que les fraccions del fons. Les fraccions inferiors pesades es tranformen sovint en productes més lleugers, més útils.

• El petroli en estat natural o cru, no és útil en la forma que s'extreu de la terra. Per a això i moltes altres aplicacions, el petroli necessita ser separat en parts i ser refinat abans de ser emprat en combustibles i lubrificants, i també per a obtenir alguns subproductes que es puguin utilitzar en processos petroquímics per formar materials com plàstics, detergents, dissolvent, elastòmers, i fibres com niló i polièsters.

• El petroli en estat natural o cru, no és útil en la forma que s'extreu de la terra. Per a això i moltes altres aplicacions, el petroli necessita ser separat en parts i ser refinat abans de ser emprat en combustibles i lubrificants, i també per a obtenir alguns subproductes que es puguin utilitzar en processos petroquímics per formar materials com plàstics, detergents, dissolvent, elastòmers, i fibres com niló i polièsters.



• Evolució històrica del consum:

1. Auge a partir de la dècada dels seixanta

2. Lleugera caiguda amb les crisis del petroli (1973 i 1979)

3. Creixement des de la dècada dels vuitanta, sobre tot per la demanda del transport

• Evolució històrica del consum:

1. Auge a partir de la dècada dels seixanta

2. Lleugera caiguda amb les crisis del petroli (1973 i 1979)

3. Creixement des de la dècada dels vuitanta, sobre tot per la demanda del transport

• El destí:

1. Fins a 1975 el destí principal era la producció d’electricitat

2. Actualment és el transport i el refinament industrial (tot tipus de benzines) i els productes químics

3. Les principals refineries es troben a Puertollano i Tenerife

• El destí:

1. Fins a 1975 el destí principal era la producció d’electricitat

2. Actualment és el transport i el refinament industrial (tot tipus de benzines) i els productes químics

3. Les principals refineries es troben a Puertollano i Tenerife



• La producció interior és insignificant (0’53%) : Tarragona i Burgos

• Grans importacions d’Orient Mitjà, Àfrica (Nigeria), Amèrica (Mèxic i Venezuela) i Europa (Regne Unit i Rússia)

• La producció interior és insignificant (0’53%) : Tarragona i Burgos

• Grans importacions d’Orient Mitjà, Àfrica (Nigeria), Amèrica (Mèxic i Venezuela) i Europa (Regne Unit i Rússia)



Actualment es fan prospeccions petrolíferes entre Balears i la costa llevantina, cercant petroli.

Les organitzacions ecologistes con Oceana s'oposen degut al gran perill de contaminació de la indústria petrolera.

El Govern ha donat el vist i plau a les prospeccions

Actualment es fan prospeccions petrolíferes entre Balears i la costa llevantina, cercant petroli.

Les organitzacions ecologistes con Oceana s'oposen degut al gran perill de contaminació de la indústria petrolera.

El Govern ha donat el vist i plau a les prospeccions


El gas naturalEl gas naturalEl gas naturalEl gas natural

a)a) La produccióLa producció: és insignificant (Huelva i Sevilla) i s’ha d’importar mitjançant:

• Gasoductes: Algèria, Noruega i Portugal

• Gas liquat en vaixells: Golf Pèrsic, Àfrica (Algèria, Líbia, Nigèria, Egipte)

b)b) DestíDestí

• La industria i els llars (ús calorífic) i, per damunt de tot..

• La producció d’electricitat: centrals de cicle combinatcicle combinat i/o cogeneraciócogeneració

a)a) La produccióLa producció: és insignificant (Huelva i Sevilla) i s’ha d’importar mitjançant:

• Gasoductes: Algèria, Noruega i Portugal

• Gas liquat en vaixells: Golf Pèrsic, Àfrica (Algèria, Líbia, Nigèria, Egipte)

b)b) DestíDestí

• La industria i els llars (ús calorífic) i, per damunt de tot..

• La producció d’electricitat: centrals de cicle combinatcicle combinat i/o cogeneraciócogeneració


El gas naturalEl gas naturalEl gas naturalEl gas natural


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear • Pot ser de sos tipus:

1.1. De fissióDe fissió: és la única que s’utilitza actualment, procedeix de la ruptura d’àtoms d’urani, que en el cas espanyol procedeix de Níger.

2.2. De fusióDe fusió: és l’anomenada nuclear neta (no contamina, no deixa residus radioactius), però encara està en fase experimental (instal·lació a Madrid, projecte ITER, etc.

• Pot ser de sos tipus:

1.1. De fissióDe fissió: és la única que s’utilitza actualment, procedeix de la ruptura d’àtoms d’urani, que en el cas espanyol procedeix de Níger.

2.2. De fusióDe fusió: és l’anomenada nuclear neta (no contamina, no deixa residus radioactius), però encara està en fase experimental (instal·lació a Madrid, projecte ITER, etc.

• Evolució de l’energia nuclear:

1.1. Creixement Creixement continu des de el seus inicis el 1969

2.2. Paralització Paralització des de 1984 en que es va fitxar una “moratòria nuclear” “moratòria nuclear” degut a la fort oposició popular (accidents, residus...El CabrilEl Cabril -Còrdova)

3.3. Futur incertFutur incert:

• Cal desmantellar centrals antiquades.. Ex: GaroñaGaroña (Burgos)

• L’esquerra i els ecologistes rebutgen aquesta font i les dretes defenses el model nuclear.

• La crisi i Japó han “actualitzat” el debat: nuclears / alternatives?

• Evolució de l’energia nuclear:

1.1. Creixement Creixement continu des de el seus inicis el 1969

2.2. Paralització Paralització des de 1984 en que es va fitxar una “moratòria nuclear” “moratòria nuclear” degut a la fort oposició popular (accidents, residus...El CabrilEl Cabril -Còrdova)

3.3. Futur incertFutur incert:

• Cal desmantellar centrals antiquades.. Ex: GaroñaGaroña (Burgos)

• L’esquerra i els ecologistes rebutgen aquesta font i les dretes defenses el model nuclear.

• La crisi i Japó han “actualitzat” el debat: nuclears / alternatives?


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear • A Espanya hi ha vuit vuit centrals nuclears en funcionament, situades en 6 emplaçaments:

• A Espanya hi ha vuit vuit centrals nuclears en funcionament, situades en 6 emplaçaments:



• A Vandellòs IVandellòs I es va produir un accident l’any 1989. l’any següent se suspèn definitivament el permís d’explotació Avui està tancada i desmantellada.

• A Vandellòs IVandellòs I es va produir un accident l’any 1989. l’any següent se suspèn definitivament el permís d’explotació Avui està tancada i desmantellada.

El perill dels accidentsEl perill dels accidents


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear L’accident de Japó – L’accident de Japó – Fukushima IFukushima I



L’accident de Japó L’accident de Japó Fukushima IFukushima I


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear L’accident de Japó – L’accident de Japó – Fukushima IFukushima I



L’accident de Japó L’accident de Japó Fukushima IFukushima I


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear L’accident de Japó L’accident de Japó Fukushima IFukushima I


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear Les nuclears al mónLes nuclears al món



El magatzem de residus nuclears HABOG, a Holanda, s’ha convertit en el model del futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC)Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) espanyol,

el projecte del qual de construcció és pràcticament idèntic a l’holandès, encara que la seva capacitat serà tres vegades major. .

El magatzem de residus nuclears HABOG, a Holanda, s’ha convertit en el model del futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC)Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) espanyol,

el projecte del qual de construcció és pràcticament idèntic a l’holandès, encara que la seva capacitat serà tres vegades major. .

El problema dels residusEl problema dels residus


L’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclearL’energia nuclear El problema dels residusEl problema dels residus

Els candidatsEls candidats: S'han presentat tretze pobles i el Govern encara no ha decidit la ubicació definitiva del ATC

1. Yebra (Guadalajara), 2. Ascó (Tarragona); 3. Villar de Cañas (Cuenca); 4. Zarra (Valencia); 5. Melgar de Arriba (Valladolid);6. Torrubia de Soria (Soria);7. Santervás de Campos (Valladolid), 8. Villar del Pozo (Ciudad Real),9. Albalá (Cáceres), 10.Congosto de Valdavia (Palencia) 11.Lomas de Campos (Palencia).12.Santiuste de S. Juan Bautista (Segovia)13.Campo de San Pedro (Segovia)

El municipi que aculli el ATCATC i els situats en el seu entorn (aquells el terme municipal dels quals estigui a menys de 10 quilòmetres de la instal·lació o el nucli poblacional de la qual estigui a menys de 20) rebran, per part de ENRESAENRESA, 6 milions d'euros anuals, quantitat que començaran a cobrar quan comenci l'emmagatzematge de combustible

El mapa de l’energia a Espanya

● Centrals hidroelèctriques

● Refineries de petroli

● Tèrmiques de carbó

● Tèrmiques de fuel-gas

● Nucelars

Energies alternativesEnergies alternatives:

Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la transformació neta (sense residus) la producció descentralitzada, i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Les principals són: la solar, l’eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu i l’agroenergia o de la biomassa.

Exemple: Parc eòlic de Es Milà (Tramuntana de Menorca).

Energies alternativesEnergies alternatives:

Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la transformació neta (sense residus) la producció descentralitzada, i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Les principals són: la solar, l’eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu i l’agroenergia o de la biomassa.

Exemple: Parc eòlic de Es Milà (Tramuntana de Menorca).


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables

Procedeixen de recursos inesgotablesinesgotables, són netesnetes i estan en zones pròximespròximes als llocs d’utilització:

1.1. Les centrals hidràuliquesLes centrals hidràuliques

2.2. L’energia eòlicaL’energia eòlica

3.3. L’energia solarL’energia solar

• Centrals solars tèrmiques (plaques)

• Centrals termoelèctriques (miralls)

• Centrals fotovoltaiques (*horts solars)

4.4. La biomassaLa biomassa (energia tèrmica o biogàs)

5.5. L’energia geotèrmicaL’energia geotèrmica

6.6. L’energia mareomotriuL’energia mareomotriu

Procedeixen de recursos inesgotablesinesgotables, són netesnetes i estan en zones pròximespròximes als llocs d’utilització:

1.1. Les centrals hidràuliquesLes centrals hidràuliques

2.2. L’energia eòlicaL’energia eòlica

3.3. L’energia solarL’energia solar

• Centrals solars tèrmiques (plaques)

• Centrals termoelèctriques (miralls)

• Centrals fotovoltaiques (*horts solars)

4.4. La biomassaLa biomassa (energia tèrmica o biogàs)

5.5. L’energia geotèrmicaL’energia geotèrmica

6.6. L’energia mareomotriuL’energia mareomotriu


• L’època d’esplendor va ser el franquisme (entre 1940 i 1970).

• Aleshores es troba estancada i no s’esperen grans increments de la producció

• La produccióLa producció: es localitza en els rius del Pirineus i, sobre tot en la caiguda dels rius Duero i Tajo en la frontera amb Portugal.

La producció presenta grans fluctuacions en funció de la pluviositat

• Destí: Destí: El destí principal és la producció d’electricitat, activitat que es complementa amb el regadiu agrari o l’abastiment urbà

• L’època d’esplendor va ser el franquisme (entre 1940 i 1970).

• Aleshores es troba estancada i no s’esperen grans increments de la producció

• La produccióLa producció: es localitza en els rius del Pirineus i, sobre tot en la caiguda dels rius Duero i Tajo en la frontera amb Portugal.

La producció presenta grans fluctuacions en funció de la pluviositat

• Destí: Destí: El destí principal és la producció d’electricitat, activitat que es complementa amb el regadiu agrari o l’abastiment urbà


1. hidràulica1. hidràulica


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 1. hidràulica1. hidràulica


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 2. eòlica2. eòlica


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 2. eòlica2. eòlica

El 2005, el Govern d'Espanya va aprovar una nova llei nacional (PER 2005-2010PER 2005-2010), amb l’objectiu d’arribar als 20.000 MW de potència instal·lada el 2012

A 31 de desembre de 2007, Espanya tenia instal·lada una capacitat d’energia eòlica de 13.467 MW (16%), essent així el segon país del mónsegon país del món en quant a producció, juntament amb els Estats Units, i només darrere d’Alemanya.

Al 2009 la capacitat ja era de 18.263 Mw. (18’5% del sistema elèctric nacional)

Espanya consta de 438 parcs eòlics438 parcs eòlics, repartits per les diferents comunitats autònomes. Les comunitats que mes MW produeixen són:

- Castella-Lleó = 3.824 Mw - Castella-la Manxa = 3.524 Mw - Galícia = 3.137 Mw - Andalusia = 2.452 Mw- Aragó = 1.729 Mw

- Navarra = 992 Mw- Madrid, Extremadura i Cantàbria no tenen parcs eòlics

Cap assenyalar que durant l’any 2009 la generació d’energia d’origen eòlic va ser superior a la del carbó (amb un 13 % enfront d’un 12 % d’aquesta última), convertint-se així en la tercera font d’energia per darrere del cicle combinat i la nuclear.

El 2005, el Govern d'Espanya va aprovar una nova llei nacional (PER 2005-2010PER 2005-2010), amb l’objectiu d’arribar als 20.000 MW de potència instal·lada el 2012

A 31 de desembre de 2007, Espanya tenia instal·lada una capacitat d’energia eòlica de 13.467 MW (16%), essent així el segon país del mónsegon país del món en quant a producció, juntament amb els Estats Units, i només darrere d’Alemanya.

Al 2009 la capacitat ja era de 18.263 Mw. (18’5% del sistema elèctric nacional)

Espanya consta de 438 parcs eòlics438 parcs eòlics, repartits per les diferents comunitats autònomes. Les comunitats que mes MW produeixen són:

- Castella-Lleó = 3.824 Mw - Castella-la Manxa = 3.524 Mw - Galícia = 3.137 Mw - Andalusia = 2.452 Mw- Aragó = 1.729 Mw

- Navarra = 992 Mw- Madrid, Extremadura i Cantàbria no tenen parcs eòlics

Cap assenyalar que durant l’any 2009 la generació d’energia d’origen eòlic va ser superior a la del carbó (amb un 13 % enfront d’un 12 % d’aquesta última), convertint-se així en la tercera font d’energia per darrere del cicle combinat i la nuclear.

El 8 de novembre de 2009 es van registrar màxims històrics de producció eòlica diària, amb 11.429 MWh11.429 MWh de producció eòlica horària i 251.543 MWh de producció eòlica diària,

el 44,9%44,9% de la demanda elèctrica de la demanda elèctrica d’aquest dia. El 24 de Febrer del 2010 a les 11:20 hores es va produir el màxim històric de producció instantània, amb 12.902 Mwh12.902 Mwh; sent aquest dia el record de producció de energia eòlica i

la màxima energia de generació d’electricitat amb 270.420 MWh produïts.

Espanya ja és un dels principals productors d’energia eòlica amb una capacitat de 19.000 MW instal·lats, al final del 2009, fins i tot, la generació d’energia eòlica marina no ha estat factible fins al estiu de 2007 ja que es mancava d’una normativa que regulés aquesta indústria, a pesar de que existeixen localitzacions adequades: l'Estret de Gibraltar i el nord-oest del país i resulta més rendible que la terrestre.

Tenint en compte que Espanya té en Gamesa al segon productor mundial d’aerogeneradors i algunes de les companyies que més aposten per les energies renovables anomenades netes, com Iberdrola o Acciona.

Es preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anysEs preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anys.

Espanya ja és un dels principals productors d’energia eòlica amb una capacitat de 19.000 MW instal·lats, al final del 2009, fins i tot, la generació d’energia eòlica marina no ha estat factible fins al estiu de 2007 ja que es mancava d’una normativa que regulés aquesta indústria, a pesar de que existeixen localitzacions adequades: l'Estret de Gibraltar i el nord-oest del país i resulta més rendible que la terrestre.

Tenint en compte que Espanya té en Gamesa al segon productor mundial d’aerogeneradors i algunes de les companyies que més aposten per les energies renovables anomenades netes, com Iberdrola o Acciona.

Es preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anysEs preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anys.

2. L’energia eòlica marina2. L’energia eòlica marina

2. L’energia eòlica marina2. L’energia eòlica marina


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 3. solar3. solar

Espanya és un dels països més avançats en el desenvolupament de l’energia solar, ja que és un dels països d'Europa amb major quantitat d’hores de sol.

El govern espanyol s’ha compromès a produir el 12% de l’energia mitjançant energies renovables per a 2010.

Els més de 3600 megavatios (MW) de plantes fotovoltaiques a Espanya ja produeixen en 2009 un 1,9% de l’energia elèctrica consumida.

Espanya és el quart país del món en tecnologies d’energia solar de les quals exporta un 80% a Alemanya

S’utilitzen els tres sistemes: Centrals solars tèrmiquesCentrals solars tèrmiques (plaques),

Centrals termoelèctriquesCentrals termoelèctriques (miralls)

Centrals fotovoltaiquesCentrals fotovoltaiques (*horts solars)

A través d’una resolució ministerial al març de 2004, el govern espanyol va eliminar les barreres econòmiques per a la connexió de les energies renovables a la xarxa elèctrica.

El 2006 va entrar en vigor un Codi Tècnic d’Edificació que obliga als nous edificis a fer instal·lacions d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta

Espanya és un dels països més avançats en el desenvolupament de l’energia solar, ja que és un dels països d'Europa amb major quantitat d’hores de sol.

El govern espanyol s’ha compromès a produir el 12% de l’energia mitjançant energies renovables per a 2010.

Els més de 3600 megavatios (MW) de plantes fotovoltaiques a Espanya ja produeixen en 2009 un 1,9% de l’energia elèctrica consumida.

Espanya és el quart país del món en tecnologies d’energia solar de les quals exporta un 80% a Alemanya

S’utilitzen els tres sistemes: Centrals solars tèrmiquesCentrals solars tèrmiques (plaques),

Centrals termoelèctriquesCentrals termoelèctriques (miralls)

Centrals fotovoltaiquesCentrals fotovoltaiques (*horts solars)

A través d’una resolució ministerial al març de 2004, el govern espanyol va eliminar les barreres econòmiques per a la connexió de les energies renovables a la xarxa elèctrica.

El 2006 va entrar en vigor un Codi Tècnic d’Edificació que obliga als nous edificis a fer instal·lacions d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta



L’energia solar tèrmica,L’energia solar tèrmica, de baixa temperatura s’utilitza escalfant aigua que circula per conductors dissenyats per optimitzar el calor del sol

L’energia solar tèrmica,L’energia solar tèrmica, de baixa temperatura s’utilitza escalfant aigua que circula per conductors dissenyats per optimitzar el calor del sol

Forn solar



L’energia solar termoelèctrica,L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional

L’energia solar termoelèctrica,L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional



L’energia solar termoelèctrica,L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de mirallsmiralls que escalfen aigua o olioli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencionalL’energia solar termoelèctrica,L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de mirallsmiralls que escalfen aigua o olioli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional


L’energia solar fotovoltaicaL’energia solar fotovoltaica és la forma d’obtenció d’energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s’exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems.

L’energia solar fotovoltaicaL’energia solar fotovoltaica és la forma d’obtenció d’energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s’exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems.



L’energia solar fotovoltaicaL’energia solar fotovoltaica és un del sectors energètics

en els que EspanyaEspanya es capdavanter en tota Europa

i, fins i tot, al món

L’energia solar fotovoltaicaL’energia solar fotovoltaica és un del sectors energètics

en els que EspanyaEspanya es capdavanter en tota Europa

i, fins i tot, al món



La matèria orgànica de les plantes se llama biomassabiomassa i emmagatzema l’energia solar en forma de carbó.Aquesta font d’energia utilitza tot tipus de residus: agrícoles (palla, orujo..), forestals (branques, serradís), cultius energètics com blat de moro, ramaders (purines i excrements del bestiar), industrials (residus de cervesa, sucreres, lleteres, etc.) entre altres.

La matèria orgànica de les plantes se llama biomassabiomassa i emmagatzema l’energia solar en forma de carbó.Aquesta font d’energia utilitza tot tipus de residus: agrícoles (palla, orujo..), forestals (branques, serradís), cultius energètics com blat de moro, ramaders (purines i excrements del bestiar), industrials (residus de cervesa, sucreres, lleteres, etc.) entre altres.

Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 4. biomassa4. biomassa

El gas que s’obté s’anomena biogàsbiogàs, i té un aprofitament tèrmic i elèctric.

De la biomassa es poden obtenir biocombustiblesbiocombustibles, com el biodiesel i el bioetanol.

Andalusia és la Comunitat amb major consum de biomassa, seguida de Castella i Lleó

El gas que s’obté s’anomena biogàsbiogàs, i té un aprofitament tèrmic i elèctric.

De la biomassa es poden obtenir biocombustiblesbiocombustibles, com el biodiesel i el bioetanol.

Andalusia és la Comunitat amb major consum de biomassa, seguida de Castella i Lleó


És l’energia que procedeix del calor que s’origina baix la escorça terrestre.Aquest calor es pot aprofitar per a ús tèrmic o per la seva conversió en electricitat.S’està utilitzant en balnearis, piscines, hivernacles...La Comunitat amb més desenvolupament d’aquesta font d’energia és les Illes CanàriesIlles Canàries

És l’energia que procedeix del calor que s’origina baix la escorça terrestre.Aquest calor es pot aprofitar per a ús tèrmic o per la seva conversió en electricitat.S’està utilitzant en balnearis, piscines, hivernacles...La Comunitat amb més desenvolupament d’aquesta font d’energia és les Illes CanàriesIlles Canàries

Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 5. geotèrmica5. geotèrmica


Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 5. geotèrmica5. geotèrmica


S’obté mitjançant l’aprofitament de la força de les onesones o de les mareesmarees.A Espanya existeixen dues experiències pilots:

•Santoña (Cantàbria) •Mutriku (Biscaia)

S’obté mitjançant l’aprofitament de la força de les onesones o de les mareesmarees.A Espanya existeixen dues experiències pilots:

•Santoña (Cantàbria) •Mutriku (Biscaia)

Les fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovablesLes fonts d’energia renovables 6. mareomotriu6. mareomotriu



El problema de emmagatzemament de l’energiaEl problema de emmagatzemament de l’energiaEl problema de emmagatzemament de l’energiaEl problema de emmagatzemament de l’energia

Font: PÜBLICO, 26-3-2011

B) Les fonts d’energiaB) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat2. La producció d’electricitat


Font: EL PAÏS, 19-5-2010

Dades de 2010


Font: EL PAÏS, 19-5-2010


La compra d'electricitat a França ja és un miteEn 2010, el saldo va afavorir a Espanya per primera vegada des de 1979

El 13 de gener de 201113 de gener de 2011 va començar la instal·lació dels 244 quilòmetres de cablatge que uniran Santa PonçaSanta Ponça amb SaguntSagunt i posaran fi als talls d’electricitat a Mallorca

B) Les fonts d’energiaB) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica3. Els problemes i la política energètica

L’estalvi i l’eficiència energèticaL’estalvi i l’eficiència energèticaL’estalvi i l’eficiència energèticaL’estalvi i l’eficiència energètica

El principals problemesproblemes energètics a Espanya són:

1.1. Una elevada dependència externa Una elevada dependència externa (importem el 80% de la energia primària)

2.2. Pèrdua de la competitivitat Pèrdua de la competitivitat per la forta despesa energètica

3.3. Un fort impacte mediambientalUn fort impacte mediambiental

El principals problemesproblemes energètics a Espanya són:

1.1. Una elevada dependència externa Una elevada dependència externa (importem el 80% de la energia primària)

2.2. Pèrdua de la competitivitat Pèrdua de la competitivitat per la forta despesa energètica

3.3. Un fort impacte mediambientalUn fort impacte mediambiental

Les solucionssolucions que persegueix la política energètica són:

1.1. Aconseguir la seguretat de l’abastiment Aconseguir la seguretat de l’abastiment (diversificació importacions)

2.2. Reduir la despesa energètica:Reduir la despesa energètica:

• Liberalització del mercat energètic per reduir els preus

• Augment de l’eficiència i l’estalvi energètic:

Pla: “Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència Energètica 2004-2012”

3.3. Reducció de l’impacte ambiental: Reducció de l’impacte ambiental:

• Disminució del consum, tancament centrals molt contaminants, establiment de quotes d’emissió de CO2, depuració d’aigües, reutilització de residus, recerca de tecnologies netes, etc

Les solucionssolucions que persegueix la política energètica són:

1.1. Aconseguir la seguretat de l’abastiment Aconseguir la seguretat de l’abastiment (diversificació importacions)

2.2. Reduir la despesa energètica:Reduir la despesa energètica:

• Liberalització del mercat energètic per reduir els preus

• Augment de l’eficiència i l’estalvi energètic:

Pla: “Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència Energètica 2004-2012”

3.3. Reducció de l’impacte ambiental: Reducció de l’impacte ambiental:

• Disminució del consum, tancament centrals molt contaminants, establiment de quotes d’emissió de CO2, depuració d’aigües, reutilització de residus, recerca de tecnologies netes, etc


28.277 %28.277 %

168 %168 %

576 %576 %

127 %127 %

60 %60 %

217 %217 %

395 %395 %

195 %195 %

El Pla d’Energies renovables 2005-2010El Pla d’Energies renovables 2005-2010 és proposa que aquestes energies aportin el 12’5%12’5% del consum d’energia primària el 2010 i que els biocarburants representin el 5’83%5’83%

del consum de gasolina i de gasoil

El Pla d’Energies renovables 2005-2010El Pla d’Energies renovables 2005-2010 és proposa que aquestes energies aportin el 12’5%12’5% del consum d’energia primària el 2010 i que els biocarburants representin el 5’83%5’83%

del consum de gasolina i de gasoil


La situació de l’energia avui - 2010La situació de l’energia avui - 2010La situació de l’energia avui - 2010La situació de l’energia avui - 2010

0 20 40 60 80 100 120

gas natural

nuclear

eòlica

carbó

hidràulica

solar

fuel-oil

biomassa

% produc. Electricitat cost Mw/h.

Font: PÚBLICO, 6-3-2011

C.- La indústria C.- La indústria espanyola espanyola

entre entre 1855 i 19751855 i 1975

C) 1855-1975 C) 1855-1975 1. Evolució històrica1. Evolució històrica

La indústria a EspanyaLa indústria a Espanya

La industrialització d'Espanya s’ha produït a diferents temps i velocitats, vivint l’economia espanyola dues grans períodes industrialitzadors: un durant el segle XIX i altre a mitjan segle XX.

1.1. La industrialització del segle XIXLa industrialització del segle XIX va tenir els seus principals focus a Catalunya i el País Basc, desenvolupant-se a Catalunya en la indústria tèxtil, mentre que al País Basc la indústria predominant va ser la siderúrgia, gràcies als jaciments de mineral de ferro, que van proporcionar els capitals i matèria primera. A més, un tercer focus d’industrialització en el segle XIX es va desenvolupar a Astúries, a causa de els jaciments de carbó, que van provocar l’aparició de la mineria i la indústria siderúrgica, finançades amb inversions de capitalistes espanyols, francesos i britànics. En Andalusia, concretament en la província de Màlaga, també es va experimentar un procés industrialitzador que, no obstant això, va tenir una existència efímera i per una sèrie de causes no es va assolir la industrialització d’aquesta regió fins a bé entrat el segle XX.

1.1. El segle XXEl segle XX. Respecte a les restants zones industrials, el seu desenvolupament es va produir en el segon període industrialitzador d'Espanya, durant el denominat "desarrollisme", en les dècades finals del franquisme, un desenvolupament que ha prosseguit fins a l’actualitat, amb importants activitats en tots els sectors, que van des de la indústria de la moda, fins a la construcció naval, la biotecnologia, els trens d’alta velocitat o la indústria aeroespacial.

La indústria a EspanyaLa indústria a Espanya

La industrialització d'Espanya s’ha produït a diferents temps i velocitats, vivint l’economia espanyola dues grans períodes industrialitzadors: un durant el segle XIX i altre a mitjan segle XX.

1.1. La industrialització del segle XIXLa industrialització del segle XIX va tenir els seus principals focus a Catalunya i el País Basc, desenvolupant-se a Catalunya en la indústria tèxtil, mentre que al País Basc la indústria predominant va ser la siderúrgia, gràcies als jaciments de mineral de ferro, que van proporcionar els capitals i matèria primera. A més, un tercer focus d’industrialització en el segle XIX es va desenvolupar a Astúries, a causa de els jaciments de carbó, que van provocar l’aparició de la mineria i la indústria siderúrgica, finançades amb inversions de capitalistes espanyols, francesos i britànics. En Andalusia, concretament en la província de Màlaga, també es va experimentar un procés industrialitzador que, no obstant això, va tenir una existència efímera i per una sèrie de causes no es va assolir la industrialització d’aquesta regió fins a bé entrat el segle XX.

1.1. El segle XXEl segle XX. Respecte a les restants zones industrials, el seu desenvolupament es va produir en el segon període industrialitzador d'Espanya, durant el denominat "desarrollisme", en les dècades finals del franquisme, un desenvolupament que ha prosseguit fins a l’actualitat, amb importants activitats en tots els sectors, que van des de la indústria de la moda, fins a la construcció naval, la biotecnologia, els trens d’alta velocitat o la indústria aeroespacial.

C) 1855-1975C) 1855-1975 4. La localització industrial4. La localització industrial

C) 1855-1975C) 1855-1975 2. La producció industrial2. La producció industrial

El desenvolupament industrial (1960-1975)El desenvolupament industrial (1960-1975)

El 1959 es va abandonar l’autarquia econòmica i la indústria va començar el gran salt endavant conegut com el “desarrollisme”, gràcies a la possibilitat d’importar matèries primeres, maquinària i capitals.

El desenvolupament industrial (1960-1975)El desenvolupament industrial (1960-1975)

El 1959 es va abandonar l’autarquia econòmica i la indústria va començar el gran salt endavant conegut com el “desarrollisme”, gràcies a la possibilitat d’importar matèries primeres, maquinària i capitals.

Les causes:Les causes:

• Expansió europeaExpansió europea dels anys “60”

• Capitals procedents del turismeturisme i l’emigraciól’emigració

• Més demanda de productes industrial: consumismeconsumisme

• Millores tècniquestècniques• Baix preu de l’energial’energia• Els Plans de Plans de

desenvolupamentdesenvolupament dels governs franquistes

Les causes:Les causes:

• Expansió europeaExpansió europea dels anys “60”

• Capitals procedents del turismeturisme i l’emigraciól’emigració

• Més demanda de productes industrial: consumismeconsumisme

• Millores tècniquestècniques• Baix preu de l’energial’energia• Els Plans de Plans de

desenvolupamentdesenvolupament dels governs franquistes

C) 1855-1975C) 1855-1975 3. L’estructura industrial3. L’estructura industrial

La mà d’obra industrialLa mà d’obra industrial

Es va caracteritzar per la seva escassa qualificacióescassa qualificació tècnica i els baixos salarisbaixos salaris, fet que la va fer competitiva al mercat mundial del treball (Ex: siderúrgia i la construcció naval)

La mà d’obra industrialLa mà d’obra industrial

Es va caracteritzar per la seva escassa qualificacióescassa qualificació tècnica i els baixos salarisbaixos salaris, fet que la va fer competitiva al mercat mundial del treball (Ex: siderúrgia i la construcció naval)

C) 1855-1975C) 1855-1975 5. Les àrees industrials 5. Les àrees industrials

C) 1855-1975C) 1855-1975 6. La política industrial fins al 1975 6. La política industrial fins al 1975

La política industrial del franquisme, basada en el proteccionisme i la intervenció estatal, va crear els

pols de promoció i desenvolupamentpols de promoció i desenvolupament, en localitats endarrerides per promoure-hi un procés de concentració industrial. Van

ser de dos tipus:

• Pols de desenvolupament industrialPols de desenvolupament industrial:A Coruña, Vigo, Sevila, Valladolid, Saragossa, Granada, Còrdova, Oviedo, Logronyo...

• Pols de promocióPols de promoció, en àrees molt deprimides i amb molta més inversió: Burgos, Huelva.

Altres actuacions són:• Les Zones de preferent localització industrial•Polígons de preferent localització i de descongestió industrial,• Àrees d’expansió industrial...

La política industrial del franquisme, basada en el proteccionisme i la intervenció estatal, va crear els

pols de promoció i desenvolupamentpols de promoció i desenvolupament, en localitats endarrerides per promoure-hi un procés de concentració industrial. Van

ser de dos tipus:

• Pols de desenvolupament industrialPols de desenvolupament industrial:A Coruña, Vigo, Sevila, Valladolid, Saragossa, Granada, Còrdova, Oviedo, Logronyo...

• Pols de promocióPols de promoció, en àrees molt deprimides i amb molta més inversió: Burgos, Huelva.

Altres actuacions són:• Les Zones de preferent localització industrial•Polígons de preferent localització i de descongestió industrial,• Àrees d’expansió industrial...

Les línies d’actuació dels Plans de desenvolupament Plans de desenvolupament

(1964-1975):(1964-1975):

D.- La crisi i la reestructuració D.- La crisi i la reestructuració industrial: 1975 - 1985industrial: 1975 - 1985

D) 1975-1985D) 1975-1985 1. La crisi industrial1. La crisi industrial

Reconversió industrialReconversió industrial

Es denomina reconversió industrial al procés de reestructuració d’un sector en crisis, adaptant un sistema productiu no rendible, que s’havia quedat obsolet degut a un canvi tecnològic, a les noves exigències del mercat, sempre en condicions de competitivitat.

Entre les mesures que inclou aquest procés sobresurten:

* El sanejament financersanejament financer. * L’eliminació de l’excés de producciól’excés de producció. * La reducció de la plantillareducció de la plantilla laboral.

L’objectiu de la política de reconversió és adaptar aquestes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.Les principals zones afectades van ser : Vigo, el Ferrol, Astúries, País Basc i Sagunt.

Reconversió industrialReconversió industrial

Es denomina reconversió industrial al procés de reestructuració d’un sector en crisis, adaptant un sistema productiu no rendible, que s’havia quedat obsolet degut a un canvi tecnològic, a les noves exigències del mercat, sempre en condicions de competitivitat.

Entre les mesures que inclou aquest procés sobresurten:

* El sanejament financersanejament financer. * L’eliminació de l’excés de producciól’excés de producció. * La reducció de la plantillareducció de la plantilla laboral.

L’objectiu de la política de reconversió és adaptar aquestes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.Les principals zones afectades van ser : Vigo, el Ferrol, Astúries, País Basc i Sagunt.

D) 1975-1985D) 1975-1985 1. La crisi industrial1. La crisi industrial

Les zones industrials i portuàries com la d’Avilésd’Avilés (Astùries) o la ria del Nervió -BilbaoBilbao, van ser algunes de les àrees més afectades per la reconversió industrialLes zones industrials i portuàries com la d’Avilésd’Avilés (Astùries) o la ria del Nervió -BilbaoBilbao, van ser algunes de les àrees més afectades per la reconversió industrial

Font: kalipedia

Centre NiemeyerCentre Niemeyer

Inaugurat el 26-3-2011Inaugurat el 26-3-2011

Centre NiemeyerCentre Niemeyer

Inaugurat el 26-3-2011Inaugurat el 26-3-2011

D) 1975-1985D) 1975-1985 2. La reestructuració industrial2. La reestructuració industrial

Reindustrialització:Reindustrialització: Renovació tecnològica de la indústria amb la finalitat de dinamitzar el mercat intern i augmentar el volum d’exportacions.

Exemple: Libro Blanco para la Reindustrialización, 1983.

Reindustrialització:Reindustrialització: Renovació tecnològica de la indústria amb la finalitat de dinamitzar el mercat intern i augmentar el volum d’exportacions.

Exemple: Libro Blanco para la Reindustrialización, 1983.

E.- La industria espanyola E.- La industria espanyola en l’actualitat en l’actualitat

Font: kalipedia

E) La indústria actual E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals5. les àrees industrials actuals

Els eixos de desenvolupamenteixos de desenvolupament principals són els que parteixen de les principals metròpolis del sistema (Barcelona, Madrid, València, Bilbao...), on es generalitza la substitució d’indústries per serveis, per a arribar a especial dinamisme en els Eixos: MediterraniMediterrani (Girona-Màlaga) i de l’Ebre l’Ebre (Àlaba-Lleida), que reuneixen ja un 50 % de la producció industrial espanyola, un 54 % de les empreses de nova instal·lació posteriors a 1981, i fins a un 58 % de la inversió corresponent a aquestes últimes.

Els eixos de desenvolupamenteixos de desenvolupament principals són els que parteixen de les principals metròpolis del sistema (Barcelona, Madrid, València, Bilbao...), on es generalitza la substitució d’indústries per serveis, per a arribar a especial dinamisme en els Eixos: MediterraniMediterrani (Girona-Màlaga) i de l’Ebre l’Ebre (Àlaba-Lleida), que reuneixen ja un 50 % de la producció industrial espanyola, un 54 % de les empreses de nova instal·lació posteriors a 1981, i fins a un 58 % de la inversió corresponent a aquestes últimes.

E) La indústria actual E) La indústria actual 2. La producció industrial actual2. La producció industrial actual

La producció industrial espanyola presenta tres sectors clarament diferenciats:1. Els sectors industrials madursmadurs, de baixa intensitat tecnològica i bastant desfasats2. Els sectors industrials dinàmicsdinàmics, que conten amb una forta presència de capital

estranger3. Els sectors industrials punterspunters o d’alta tecnologia (menys desenvolupats que a la

resta d’Europa)

La producció industrial espanyola presenta tres sectors clarament diferenciats:1. Els sectors industrials madursmadurs, de baixa intensitat tecnològica i bastant desfasats2. Els sectors industrials dinàmicsdinàmics, que conten amb una forta presència de capital

estranger3. Els sectors industrials punterspunters o d’alta tecnologia (menys desenvolupats que a la

resta d’Europa)


1. Els sectors industrials madurs1. Els sectors industrials madurs1. Els sectors industrials madurs1. Els sectors industrials madurs

Indústria madura:Indústria madura:

És el sector de la indústria afectat : • pel descens de la competitivitatdescens de la competitivitat ( a causa de l’endarreriment de la seva tecnologia o al menor cost de la mà d’obra d’altres països), • per la reducció de la demandareducció de la demanda ( a causa de l’aparició de nous materials o productes) o • per la necessitat de dur a terme processos de reconversióprocessos de reconversió.

Alguns d’aquest sector són: • la industria siderúrgica del nord( Astúries, País Basc, Cantàbria, etc.) • la de transformació metàl•lica; • la industria d’electrodomèstics de línia blanca; • construcció naval (Galícia, País Basc, Cantàbria i Andalusia) o • la industria tèxtil i de confecció (Catalunya, València)

Exemple: Fabriques de perles a ManacorManacor (Mallorca) o de calçat a IncaInca.

Indústria madura:Indústria madura:

És el sector de la indústria afectat : • pel descens de la competitivitatdescens de la competitivitat ( a causa de l’endarreriment de la seva tecnologia o al menor cost de la mà d’obra d’altres països), • per la reducció de la demandareducció de la demanda ( a causa de l’aparició de nous materials o productes) o • per la necessitat de dur a terme processos de reconversióprocessos de reconversió.

Alguns d’aquest sector són: • la industria siderúrgica del nord( Astúries, País Basc, Cantàbria, etc.) • la de transformació metàl•lica; • la industria d’electrodomèstics de línia blanca; • construcció naval (Galícia, País Basc, Cantàbria i Andalusia) o • la industria tèxtil i de confecció (Catalunya, València)

Exemple: Fabriques de perles a ManacorManacor (Mallorca) o de calçat a IncaInca.


2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics

Indústria dinàmica:Indústria dinàmica:

Les principals característiques són:• l’alta productivitat i especialització l’alta productivitat i especialització • demanda assegurada demanda assegurada ( bon mercat interior i molta exportació)• presencia del capital estrangercapital estranger

Alguns d’aquest sector són: • la industria de l'automòbil. Empreses multinacionals que

produeixin a Espanya per l’exportació. (tercer exportador d’Europa) • El sector químic (poca investigació, i molta presència estrangera)

a) petroquímicapetroquímica (Puertollano, Cartagena, Algesires, Huelva, Santa Cruz de Tenerife)

b) química de transformacióquímica de transformació : colorants, pintures, perfums, fertilitzants, farmàcia,etc. (Catalunya, País Basc, Madrid)

• El sector agroalimentari, (Catalunya, València, Andalusia)

Indústria dinàmica:Indústria dinàmica:

Les principals característiques són:• l’alta productivitat i especialització l’alta productivitat i especialització • demanda assegurada demanda assegurada ( bon mercat interior i molta exportació)• presencia del capital estrangercapital estranger

Alguns d’aquest sector són: • la industria de l'automòbil. Empreses multinacionals que

produeixin a Espanya per l’exportació. (tercer exportador d’Europa) • El sector químic (poca investigació, i molta presència estrangera)

a) petroquímicapetroquímica (Puertollano, Cartagena, Algesires, Huelva, Santa Cruz de Tenerife)

b) química de transformacióquímica de transformació : colorants, pintures, perfums, fertilitzants, farmàcia,etc. (Catalunya, País Basc, Madrid)

• El sector agroalimentari, (Catalunya, València, Andalusia)


2. Els sectors 2. Els sectors industrials industrials dinàmicsdinàmics

2. Els sectors 2. Els sectors industrials industrials dinàmicsdinàmics


3. Els sectors industrials punters3. Els sectors industrials punters3. Els sectors industrials punters3. Els sectors industrials punters

Indústria punteraIndústria puntera:

És el sector de la indústria que compta amb una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Els sectors més destacats són el de materials elèctric i electrònic, ordinadors, instruments òptics i de precisió, etc. S’ubiquen en els anomenats “parcs tecnològics o científics”,“parcs tecnològics o científics”, a l’entorn de les ciutats, amb bones comunicacions, una elevada qualitat ambiental i edificis específics com les “incubadores d’empreses”.“incubadores d’empreses”.A Espanya aquest sector encara no té massa importància (representa només un 2’5% de la UE, enfront de França o el Regne Unit que representen el 35% i 30% respectivament). Exemple: el SINCROTRON “Alba”“Alba” :Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

Indústria punteraIndústria puntera:

És el sector de la indústria que compta amb una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Els sectors més destacats són el de materials elèctric i electrònic, ordinadors, instruments òptics i de precisió, etc. S’ubiquen en els anomenats “parcs tecnològics o científics”,“parcs tecnològics o científics”, a l’entorn de les ciutats, amb bones comunicacions, una elevada qualitat ambiental i edificis específics com les “incubadores d’empreses”.“incubadores d’empreses”.A Espanya aquest sector encara no té massa importància (representa només un 2’5% de la UE, enfront de França o el Regne Unit que representen el 35% i 30% respectivament). Exemple: el SINCROTRON “Alba”“Alba” :Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

Parc tecnològic:Parc tecnològic:

Nou espai industrial fora del límits urbans, ben comunicat per vies ràpides, prop dels centres universitaris d’investigació i dels laboratoris d’alta tecnologia, i dotat de serveis de qualitat, on es desenvolupa la tecnologia més avançada. Exemple: Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès, província de Barcelona, on s’ha inaugurat el passat 22 de març el SINCROTRON “Alba”, el major accelerador de partícules d’Espanya .

Parc tecnològic:Parc tecnològic:

Nou espai industrial fora del límits urbans, ben comunicat per vies ràpides, prop dels centres universitaris d’investigació i dels laboratoris d’alta tecnologia, i dotat de serveis de qualitat, on es desenvolupa la tecnologia més avançada. Exemple: Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès, província de Barcelona, on s’ha inaugurat el passat 22 de març el SINCROTRON “Alba”, el major accelerador de partícules d’Espanya .

Sincrotron “Alba”Sincrotron “Alba”

Cerdanyola del Vallès

2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics2. Els sectors industrials dinàmics


3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia


La industria espanyola a les Illes BalearsLa industria espanyola a les Illes Balears

E) La indústria actual E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria3. La estructura actual de la indústria

Problemes de la indústria avuiProblemes de la indústria avui

La indústria espanyola està plantant cara en els últims anys a importants reptes. Per a enfrontar-se a ells ha de solucionar certs problemes com són:

• La polarització en certs subsectors estratègics, que són els quals absorbeixen la major part del capital.

• La desigual distribució del teixit industrial en el territori.

• La forta dependència de la inversió estrangera.

• La baixa inversió en innovació i tecnologia.

Les recents polítiques industrials tenen com línia prioritària la millora de la millora de la competitivitatcompetitivitat incidint en factors com el disseny, la qualitat, la innovació, la seguretat i la protecció del medi ambient.

El factor cost de producció que en el seu moment va beneficiar a Espanya, actualment és el principal impulsor del procés de deslocalitzacióprocés de deslocalització industrial que tendeix a dur-se les ocupacions i el capital als països en vies de desenvolupament i a l‘est d'Europa.

Problemes de la indústria avuiProblemes de la indústria avui

La indústria espanyola està plantant cara en els últims anys a importants reptes. Per a enfrontar-se a ells ha de solucionar certs problemes com són:

• La polarització en certs subsectors estratègics, que són els quals absorbeixen la major part del capital.

• La desigual distribució del teixit industrial en el territori.

• La forta dependència de la inversió estrangera.

• La baixa inversió en innovació i tecnologia.

Les recents polítiques industrials tenen com línia prioritària la millora de la millora de la competitivitatcompetitivitat incidint en factors com el disseny, la qualitat, la innovació, la seguretat i la protecció del medi ambient.

El factor cost de producció que en el seu moment va beneficiar a Espanya, actualment és el principal impulsor del procés de deslocalitzacióprocés de deslocalització industrial que tendeix a dur-se les ocupacions i el capital als països en vies de desenvolupament i a l‘est d'Europa.


Estructura empresarialEstructura empresarial espanyolaespanyola

• En la indústria espanyola predominen les petites i mitjanes empreses (PYMESPYMES). Un 75 % de les empreses existents tenen menys de 50 treballadors. No obstant això, aquestes empreses solament produeixen un 25 % del total nacional. Això vol dir, que les grans empreses, tant de capital públic com privat, ja sigui nacional o multinacional, són un element fonamental en l’estructura de la producció i les PYMES en la de l’ocupació.

• El sector públic ha reduït progressivament la seva aportació després de la privatitzacióprivatització en els anys noranta de nombroses empreses públiques: Repsol, Aceralia, Endesa, Telefònica, etc.

• En l’actualitat, l’organisme encarregat de gestionar les empreses públiques és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPISEPI).

• Cap destacar que el capital multinacionalcapital multinacional té molt pes en la indústria espanyola. Controla totalment subsectors com el de l’automòbil, i té una forta participació en indústries agroalimentàries i químiques, és a dir, en les activitats més dinàmiques en l’actualitat.•

Estructura empresarialEstructura empresarial espanyolaespanyola

• En la indústria espanyola predominen les petites i mitjanes empreses (PYMESPYMES). Un 75 % de les empreses existents tenen menys de 50 treballadors. No obstant això, aquestes empreses solament produeixen un 25 % del total nacional. Això vol dir, que les grans empreses, tant de capital públic com privat, ja sigui nacional o multinacional, són un element fonamental en l’estructura de la producció i les PYMES en la de l’ocupació.

• El sector públic ha reduït progressivament la seva aportació després de la privatitzacióprivatització en els anys noranta de nombroses empreses públiques: Repsol, Aceralia, Endesa, Telefònica, etc.

• En l’actualitat, l’organisme encarregat de gestionar les empreses públiques és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPISEPI).

• Cap destacar que el capital multinacionalcapital multinacional té molt pes en la indústria espanyola. Controla totalment subsectors com el de l’automòbil, i té una forta participació en indústries agroalimentàries i químiques, és a dir, en les activitats més dinàmiques en l’actualitat.•


Deslocalització industrial:Deslocalització industrial: Es produeix quan una empresa trasllada tota o una part de la seva producció i dels seus serveis a altres països o regions menys desenvolupades (on s’ofereixen costes salarials més baixos, sòl més barat, avantatges fiscals, subvencions ...) per obtenir majors beneficis, com el consegüent tancament dels centres de treball en el país d’origen. Normalment, se mantenen en els països d’origen els processos crítics ( I+D+iI+D+i *, marketing, etc..)

Deslocalització industrial:Deslocalització industrial: Es produeix quan una empresa trasllada tota o una part de la seva producció i dels seus serveis a altres països o regions menys desenvolupades (on s’ofereixen costes salarials més baixos, sòl més barat, avantatges fiscals, subvencions ...) per obtenir majors beneficis, com el consegüent tancament dels centres de treball en el país d’origen. Normalment, se mantenen en els països d’origen els processos crítics ( I+D+iI+D+i *, marketing, etc..)

Les sigles I+D+I signifiquen Investigació + Desenvolupament + Innovació tecnològicaInvestigació + Desenvolupament + Innovació tecnològica.

•S’entén per investigacióinvestigació la indagació original planificada que persegueixi descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l’àmbit científic i tecnològic. •S’entén per desenvolupamentdesenvolupament l’aplicació dels resultats de la investigació o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció, així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. •S’entén per innovació tecnològicainnovació tecnològica l’activitat el resultat de la qual sigui un avanç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es consideraran nous aquells productes o processos les característiques dels quals o aplicacions, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat.

•Es tracta d’activitats que tots els països tracten de potenciar a través de subvencions, deduccions, préstecs bonificats i altres polítiques de suport, degut al fet que un alt nivell d‘ I+D+i implica una major fortalesa de les empreses, atès que els seus productes o processos es diferencien positivament dels de la seva competència. A més, moltes de les activitats són potencialment generadores d’avanços socials en forma de qualitat de vida (rentadores, GPS, ordinadors), millora del medi ambient (tractament de residus, motors menys contaminants, processos industrials estalviadors d’energia), la salut (indústria farmacèutica, equips per al tractament de malalties)...

•El nivell d'activitat d'I+D+i en un país se sol calcular mitjançant la ràtio: Despesa en I+D+I / PIB.

Les sigles I+D+I signifiquen Investigació + Desenvolupament + Innovació tecnològicaInvestigació + Desenvolupament + Innovació tecnològica.

•S’entén per investigacióinvestigació la indagació original planificada que persegueixi descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l’àmbit científic i tecnològic. •S’entén per desenvolupamentdesenvolupament l’aplicació dels resultats de la investigació o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció, així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. •S’entén per innovació tecnològicainnovació tecnològica l’activitat el resultat de la qual sigui un avanç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es consideraran nous aquells productes o processos les característiques dels quals o aplicacions, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat.

•Es tracta d’activitats que tots els països tracten de potenciar a través de subvencions, deduccions, préstecs bonificats i altres polítiques de suport, degut al fet que un alt nivell d‘ I+D+i implica una major fortalesa de les empreses, atès que els seus productes o processos es diferencien positivament dels de la seva competència. A més, moltes de les activitats són potencialment generadores d’avanços socials en forma de qualitat de vida (rentadores, GPS, ordinadors), millora del medi ambient (tractament de residus, motors menys contaminants, processos industrials estalviadors d’energia), la salut (indústria farmacèutica, equips per al tractament de malalties)...

•El nivell d'activitat d'I+D+i en un país se sol calcular mitjançant la ràtio: Despesa en I+D+I / PIB.


Àrees industrials desenvolupadesÀrees industrials desenvolupadesÀrees industrials desenvolupadesÀrees industrials desenvolupades


Àrees d’industrialització induïda i escassaÀrees d’industrialització induïda i escassaÀrees d’industrialització induïda i escassaÀrees d’industrialització induïda i escassa

E) La indústria actual E) La indústria actual 6. La política industrial actual6. La política industrial actual

Pla Pla VIVEVIVE per a la renovació del parc automobilístic per a la renovació del parc automobilístic


El President del Govern va presentar l'Estratègia i el Pla d'Acció per a impulsar el l'Estratègia i el Pla d'Acció per a impulsar el vehicle elèctricvehicle elèctric a Espanya En el Palau de Congressos de Madrid el passat sis d’abril.

El Govern considera que el vehicle elèctric és una oportunitat industrial, tecnològica, energètica i mediambiental. El seu foment i desenvolupament forma part de l'Estratègia l'Estratègia d'Economia Sostenibled'Economia Sostenible, un ampli programa modernitzador engegat pel govern amb l’objectiu d’assolir un nou model econòmic.

• L'Estratègia Integral per a l'Impuls del Vehicle ElèctricL'Estratègia Integral per a l'Impuls del Vehicle Elèctric preveu que Espanya conti amb 250.000 vehicles elèctrics (purs i híbrids “enchufables”) en 2014, xifra consistent amb arribar a 1.000.000 de vehicles elèctrics i híbrids convencionals en 2014 .

• El Pla d'Acció 2010-2012Pla d'Acció 2010-2012 trasllada les grans línies d’actuació recollides en l'Estratègia a accions concretes per a asseure les bases que permetin implantar el vehicle elèctric. El Pla d'Acció planteja arribar a al final del seu període de vigència 70.000 vehicles elèctrics matriculats a Espanya i preveu un suport públic de 590 milions d’euros per a foment de la demanda, industrialització i I+D+i, entre altres accions

El President del Govern va presentar l'Estratègia i el Pla d'Acció per a impulsar el l'Estratègia i el Pla d'Acció per a impulsar el vehicle elèctricvehicle elèctric a Espanya En el Palau de Congressos de Madrid el passat sis d’abril.

El Govern considera que el vehicle elèctric és una oportunitat industrial, tecnològica, energètica i mediambiental. El seu foment i desenvolupament forma part de l'Estratègia l'Estratègia d'Economia Sostenibled'Economia Sostenible, un ampli programa modernitzador engegat pel govern amb l’objectiu d’assolir un nou model econòmic.

• L'Estratègia Integral per a l'Impuls del Vehicle ElèctricL'Estratègia Integral per a l'Impuls del Vehicle Elèctric preveu que Espanya conti amb 250.000 vehicles elèctrics (purs i híbrids “enchufables”) en 2014, xifra consistent amb arribar a 1.000.000 de vehicles elèctrics i híbrids convencionals en 2014 .

• El Pla d'Acció 2010-2012Pla d'Acció 2010-2012 trasllada les grans línies d’actuació recollides en l'Estratègia a accions concretes per a asseure les bases que permetin implantar el vehicle elèctric. El Pla d'Acció planteja arribar a al final del seu període de vigència 70.000 vehicles elèctrics matriculats a Espanya i preveu un suport públic de 590 milions d’euros per a foment de la demanda, industrialització i I+D+i, entre altres accions

E) La indústria actual E) La indústria actual 66. La política industrial actual. La política industrial actual

Espanya tenia un parc de 23’7 milions d’habitatges a la fi de l’any 2005, segons dades del Banc d'Espanya, sobre un total de 15,39 milions de llars espanyoles. Aquestes xifres indiquen un terme mitjà de 1,541,54 habitatges per llar espanyola, la taxa més alta del món. Segons les mateixes fonts, el 85 % dels habitatges a Espanya són de propietat85 % dels habitatges a Espanya són de propietat, i només un 15%15% es gaudeixen en règim de lloguerlloguer.

El preu mig de l’habitatge nou a Espanya és de 2.510 €/m2, segons dades de la Societat de Taxació a 31 de desembre de 2005. El preu de l’habitatge, no obstant això, varia ostensiblement en funció de les comunitats autònomes i les capitals de província.

A l’esclat de la cridada "bombolla immobiliària","bombolla immobiliària", es va iniciar una reculada econòmica en tots els aspectes de l’economia espanyola. El resultat de l’explosió de la bombolla és una brusca caiguda de la demanda i dels preus en el curt termini. Des de setembre de 2007, ja s’està produint per la incapacitat del mercat per a absorbir la gran oferta d’habitatge construït i buida disponible.

Aquest canvi de cicle immobiliaricanvi de cicle immobiliari espanyol hauria tingut lloc per factors interns i externs: d’una banda, la falta de liquiditat del sistema financer, causada per la crisi de les hipoteques “subprime” en Estats Units a l’agost de 2007, i per un altre, per la deterioració interna de l’economia espanyola, la falta de finançament i l’esgotament del l’esgotament del model de creixement (basat en la construcció),model de creixement (basat en la construcció), al reduir-se les tornades de la inversió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir-se el crèdit.

Espanya tenia un parc de 23’7 milions d’habitatges a la fi de l’any 2005, segons dades del Banc d'Espanya, sobre un total de 15,39 milions de llars espanyoles. Aquestes xifres indiquen un terme mitjà de 1,541,54 habitatges per llar espanyola, la taxa més alta del món. Segons les mateixes fonts, el 85 % dels habitatges a Espanya són de propietat85 % dels habitatges a Espanya són de propietat, i només un 15%15% es gaudeixen en règim de lloguerlloguer.

El preu mig de l’habitatge nou a Espanya és de 2.510 €/m2, segons dades de la Societat de Taxació a 31 de desembre de 2005. El preu de l’habitatge, no obstant això, varia ostensiblement en funció de les comunitats autònomes i les capitals de província.

A l’esclat de la cridada "bombolla immobiliària","bombolla immobiliària", es va iniciar una reculada econòmica en tots els aspectes de l’economia espanyola. El resultat de l’explosió de la bombolla és una brusca caiguda de la demanda i dels preus en el curt termini. Des de setembre de 2007, ja s’està produint per la incapacitat del mercat per a absorbir la gran oferta d’habitatge construït i buida disponible.

Aquest canvi de cicle immobiliaricanvi de cicle immobiliari espanyol hauria tingut lloc per factors interns i externs: d’una banda, la falta de liquiditat del sistema financer, causada per la crisi de les hipoteques “subprime” en Estats Units a l’agost de 2007, i per un altre, per la deterioració interna de l’economia espanyola, la falta de finançament i l’esgotament del l’esgotament del model de creixement (basat en la construcció),model de creixement (basat en la construcció), al reduir-se les tornades de la inversió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir-se el crèdit.

La construccióLa construccióLa construccióLa construcció


Font: Vicens Vives


Producto Interior Bruto, Tasas de variación interanual. Volumen encadenado referencia 2000. Fuente: INE.

gª6 els espais del sector secundari (2010-11)

Education