fulls de l'encara núm. 2

8/8/2019 Fulls de l'Encara nm. 2

1/12

octubre de 2007 nmero 2

El primerENCARA

Un dels encares dabast ms prolongat en la histria catalana s el deJoaquim Rubi i Ors: Catalunya pot aspirarencaraa la independncia[]literria.

s la presa de conscincia dun intellectual romntic, catedrtic deLiteratura i dHistria, autor dramtic i poeta. s el manifest i el veritableinici del moviment catalanista de la Renaixena, seguit per escriptors comVerdaguer, Guimer i tots els qui desprs han practicat la sobiranialiterria no escrivint en altra llengua que en catal.

Lencara

de Rubiencara

desafia els catalans del segle XXI, quanconstatem qu representa la naci literria catalana, reconeguda a la Firadel Llibre de Frankfurt 2007, i descobrim que encara t oberts altreshoritzons de sobirania.

Catalunya pot aspirarencaraa la independncia; no a la poltica, puix pesa

molt poc en comparaci a les dems nacions, les quals poden posar en lo plat

de la balana, a ms de lo volumen de sa histria, exrcits de molts mils hmens

i esquadres de cents navios; per s a la [independncia] literria, fins a la qual

no sestn ni se pot estndrer la poltica de lequilibri. Joaquim Rubi i Ors, LoGaiter del Llobregat. Poesies. Prleg.1841.


2/12

2

SUMARI

OPINI

Les qestions dEstat a Catalunya i el Tribunal Constitucional.......................................................3Ramon Vila-Abadal

El catal, emprenyat o frustrat?.......................................................................................................7Alexandre Miquel

Els drets lingstics a lONU.............................................................................................................9Aureli Argem

En record de Llus Maria Xirinacs..................................................................................................11Jordi Bosser

INFORMACIONS...........................................................................................................................12

- Les Conferncies de lANBM segueixen el seu curs

- La campanya Pel dret de decidir sobrepassa les 50.000 signatures

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05

c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/12

3

OPINI

Les qestions dEstat a Catalunya i el Tribunal Constitucional - I

Ramon Vila-Abadal

Hi ha una qesti de fons a la nostra naci, que es manifestareiteradament. Es tracta de com s que els catalans no som capaos deposar-nos dacord, i especialment no ho sn els partits poltics que ensrepresenten al nostre Parlament, en coses bsiques per a la nostra vidanacional. Aquelles coses que a les nacions normals sen diu qestionsdEstat. I si alguna vegada ho aconseguim, lacord s tan efmer que no t

ni la fora ni el temps per a practicar-ho. De tot aix en seria un bonexemple tot el que ha passat amb el nou Estatut: lelaboraci pel nostreParlament, i lefmera uni del quadripartit. Pensem que no era lacord detots els catalans representats al Parlament. Hi faltava el PPC. I tamb queel Sr. Montilla (avui el nostre President de la Generalitat, aleshoressecretari general del PSC; representant aquest partit a les CortsEspanyoles, i Ministre del govern amic del Sr. Zapatero), ja va dir deseguida que aquelles esmenes que shavia hagut dempassar el PSC perarribar a lacord, ell les presentaria en el trmit a les Corts (no s si

aquesta posici va ser fruit de no haver nascut a Catalunya; el senyorCarod-Rovira deu saber-ho).

En la presentaci del projecte aprovat pel Parlament a les CortsEspanyoles, els representats catalans varen tornar a manifestar una gransintonia. Per aqu es va acabar el consens. Sovint ja va actuar cada partitpoltic pel seu compte. No em refereixo a si les gestions les havien de fersempre conjuntament tots els representants catalans. Potser era msconvenient que en moltes ocasions nactus un de sol, i en altres totsplegats. La qesti era que, tant si actuaven duna manera com duna altra,realment defensessin el mateix. I no era aix. Ja de bon comenament, coma smbol i com a realitat que el PSC actuava ms pels interessos del PSOEque no pas pels de Catalunya, el Sr. Iceta estava fsicament a la banda delPSOE. Varen venir les retallades a la comissi que redactava lEstatut.Desprs, lacord del PSC amb el PSOE, a la reuni de la cpula delssocialistes espanyols, de la qual formen part membres del PSC (entre ellsel senyor Montilla). I un altre, el Sr. Iceta ja va dir en sortir de la reunique ell defensaria que el PSC accepts lEstatut tal com determinarien lesCorts (amb la ribotada del tamb gran amic de Catalunya Sr. Guerra, que

ja temps abans havia manifestat el seu desig que el Sr. Jordi Pujol,aleshores president de Catalunya, ans a parar a la pres).


4/12

4Hi hagu lacord de Zapatero i Mas, en qu Mas acceptava a la baixa, imolt baixa, lEstatut. Encara que el consentiment de CiU no fosabsolutament necessari per fer que les Corts aprovessin lEstatut, era moltconvenient que la fora majoritria al Parlament dons tamb laprovaci.

No s si a canvi daquest consentiment CiU havia dobtenir algun avantatgepoltic. Si era aix, hauria estat una nova enredada del Sr. Zapatero alscatalans. Es veu que, posats a fer, ja no venia duna ms o duna menys.

Abans ja havia enredat el Sr. Maragall amb la promesa que ell acceptarialEstatut tal com el Parlament el presents. Promesa que com totes teniauna caducitat ms curta que un iogurt, tal com diu el vell poltic Sr.Arzallus.

Tamb havia enredat el Sr. Carod, de tal manera que, desprs de fer-lofora de Primer Conseller del Govern duna manera ignominiosa, vaaconseguir que els del Sr. Carod votessin la seva investidura, i li fessincostat a les Corts en les coses importants.

No va caldre que enreds a ICV. Aquests varen tenir la lleugeresadacceptar lEstatut retallat pel PSOE-PSC (lordre invers de les sigles sintencionat) i acceptat per Mas, sense ni tan sols haver-lo llegit. ERC no vaacceptar la rebaixa, per ja havia fer tard. Era un partit que formava partdel govern, i que havia donat suport sempre al govern de Zapatero. No ssi en el moment del contubernio Mas-Zapatero ( aix delscontubernis em recorda a temps passats), per la seva posici en elgovern i els seus vots en el Parlament podia fer-hi alguna cosa;evidentment abans que les Corts es pronunciessin definitivament. Perpotser va preferir poder donar les culpes als altres. Sobretot a CiU.

Un cop aprovat lEstatut en referndum vindrien les retallades de facto,abans que sapliqus, pel govern espanyol, a base denvair competnciesque pertanyien a la Generalitat. I aquesta invasi sha fet amb

laquiescncia del govern dEntesa i de Progrs, que noms ha impugnatuna part dun dels decrets.

Ara, sest a lespera de la retallada que en pot fer el TribunalConstitucional.

(Repeteixo que en parlar dels nostres partits poltics ho faig en tant quesn els que tenen la nostra representaci al Parlament; per aix els puccriticar, per no pas desqualificar per a lexercici del seu ofici). La unitat

que es reclama dels partits poltics en les qestions bsiques, cal que sigui


5/12

5de tots els partits o noms nhi ha prou si ho s de la gran majoria delspartits?

Recordem que la tant exalada -i amb ra- unitat del nostre Parlament en

el projecte dEstatut, el 30 de setembre del 2005, no comptava pas amb elPP catal. s que quan parlem dunitat volem dir una gran majoria? O b sque considerem que el PP sha de llenar a les tenebres exteriors i nocompta com a catal? I que per aix saccepta com a unitat dels partits,una uni que no s de tots? A part que minteressaria molt que elsdiferents partits poltics maclarissin aquest dubte, hi ha una altra qestimolt important. s que s possible a casa nostra una autntica i duradoraunitat dels partits poltics en les qestions dEstat? En aquest punt crec quetinc una resposta. I aquesta resposta s que NO.

La qesti dEstat ms important de Catalunya s la relaci entre lanaci catalana i la naci espanyola. I en aix, malauradament, els catalansen tenim parers diversos. I aquests parers queden reflectits en els nostrespartits. Fcilment acusem els partits poltics que posen els interessos departit per sobre dels interessos nacionals. I que aix s la principal causaque impedeix lacci conjunta en els interessos nacionals. Potser aquestaafirmaci tamb s veritat.

Per hi ha una ra fonamental per a la divisi; i aquesta causa no es poteliminar noms prescindint dels interessos partidistes. Aquesta ra msfonamental s precisament que els diferents partits responen a les diversesmaneres de pensar dels catalans en la qesti bsica de la nostra relaciamb la naci espanyola. I mentre els catalans no tinguem una visisemblant i majoritria daquesta relaci seguirem sense poder tenir unaveritable unitat dacci poltica.

Tornant a lEstatut. En ser recorregut davant del TC, suscita una altraqesti. Aquesta no pas recurrent, sin que sorgeix arran de la possibilitat

que el Tribunal Constitucional retalli o fins i tot anul.li de fet lEstatut.Crec que la qesti de posar en dubte la legitimitat del TC per apronunciar-se sobre lEstatut, prov principalment de la temena de laprobable retallada. No s si en el cas que no hi hagus aquesta por, moltfonamentada, se nhauria parlat tant. Crec que aquest tribunal no tlegitimitat per a reprovar lEstatut per tampoc no en t per a aprovar-lo.All que hauria de fer, per a mi, s declarar-se incompetent.

Li falta legitimitat perqu est massa sota les pressions dels partits

espanyols i del govern de la Generalitat en lhabilitaci o deshabilitaci de


6/12

6magistrats per a entendre en aquesta causa. Es diu que la sentncia serfavorable o desfavorable segons el nombre de magistrats progressistes oconservadors que la pronuncin. Que vol dir de lrbita del PSOE o delPP. La feina daquest tribunal hauria de ser si lEstatut sajusta o no a la

Constituci. Per aix se lanomena Tribunal Constitucional. Sembla que elfet de ser de dretes o desquerres duns jutges, no hi hauria de tenirres a veure. Ara, potser s segons la manera dentendre la naci que tenenels espanyols. Ells sho saben, i com a catal no puc pretendre donar-losllions de nacionalisme. Ells en saben ms que nosaltres.

Tamb es diu que no pot ser que un tribunal invalidi aqu noms comptaaquesta possibilitat una decisi jurdicopoltica aprovada tan amplamentpel nostre Parlament, per les Corts espanyoles, i referendada

majoritriament pels votants catalans en referndum (Aqu voldria alertarel Sr. Felip Puig del seu gran error quan diu un cop el poble de Catalunyasautodetermina aprovant lEstatut en referndum; no perqu sigui unaforma de votaci en referndum, ja s un exercici del dret alautodeterminaci. s trist que una persona de primera fila de laFederaci majoritria en el Parlament faci aquestes confusions. I sobretotara que seria tan important poder arribar a exercir aquest dret).

Suposant tot aix ( tret dall que he dit en comenar a parlar daquestaqesti), no veig perqu el TC hagi de perdre legitimitat moral i fins i totpoltica. Com ja he dit, precisament el Tribunal Constitucional, deu la sevaexistncia a lencrrec de sentenciar si les decisions o disposicions de lesAdministracions Pbliques, en totes les seves formes de fer-les, estandacord o no amb la Constituci. No si all decidit s bo o dolent. Si ladecisi lha presa una instncia poltica o una altra.

(continuar en el nmero segent)

* * *


7/12

7

El catal, emprenyat o frustrat?

Alexandre Miquel

Sembla ser que aquest estiu ha servit per forjar duna vegada per a totesuna nova figura social, de caire abstracte, en la societat catalana. Emrefereixo, evidentment, a El catal emprenyat, personatge popularitzatpel periodista de La Vanguardia Enric Juliana. Aquesta figura representariauna nima col.lectiva catalana farta dels problemes ocasionats pels serveisgestionats per ladministraci central espanyola : retards continuats de lesRodalies de RENFE, lapagada monumental de Red Elctrica Espaola iEndesa, la negativa de la Federacin Espaola de Ftbol per jugar elCatalunya- Estats Units,per citar els ms significatius.

Motius per estar emprenyats en tenim de sobres. Per realment elscatalans estem actuant com a emprenyats? De veritat estem mostrant lanostra faceta destar farts? No s fins a quin punt podem fer servirladjectiu emprenyat per definir la situaci actual de la nostra societat.Quan alg est emprenyat sol actuar per intentar deixar-ho destar. Perels catalans hem arribat a un puntal, que en comptes de treballar peracabar amb all que ens emprenya, sembla com si ens hi hagussimacostumat. Ens hem resignat, ens queixem un dia i lendem ja sens hapassat. Avui dia, el catal ja no est emprenyat, el catal est frustrat.

Els catalans patim una depressi generalitzada pel que fa a les nostresambicions nacionals, i aquesta situaci lhem de tallar de soca-rel abans nosigui massa tard. En cas de seguir igual podrem estar portant Catalunya aun carrer sense sortida. Per tant, ha arribat lhora de reaccionar. En casde tenir una resposta digna i, plena de patriotisme, cada cop que el sistemaes collapsa a causa de la ineficincia i de la poca inversi deladministraci espanyola, s segur que les coses serien molt diferents. Calaixecar el pas, i noms ho farem amb optimisme, i aquest es genera essent

dignes a tot moment.

Els partits nacionalistes estan desubicats, molt desorientats i sels veuincapaos de liderar un projecte de pas engrescador. s en aquest contextque sembla que alguna cosa sest movent al voltant dells. s la societatcivil o els militants de base els que intenten treballar en un horitznacional mentre les direccions dels partits estan estancades. Si fins ara jatenem la Plataforma pel dret de decidir o Sobirania i Progrs, com aorganitzacions que intentaven aglutinar el sobiranisme transversal; ara

nhan sorgit de noves. Dins de Convergncia i Uni, ha nascut Plataformaper la Sobirania, un conjunt de militants que propugnen la creaci dun


8/12

8Estat catal lany 2020. A Esquerra Republicana diferents corrents dopinicom Reagrupament.cato Esquerra Independentista treballen per accentuar eldiscurs independentista i convocar un referndum dautodeterminaci elms aviat possible. Finalment, recentment sha creat el Centre dEstudis

Sobiranistes, un Think Tank impulsat pels dos Lpez, en Tena i en Bofill,amb la voluntat de crear estudis cientfics que avalin la possibilitat de crearun Estat dins la Uni Europea.

Tot plegat indica que el nacionalisme catal en el seu conjunt sestorientant ja cap a un horitz clar. El gradualisme catal o el peix al covesembla que sest esgotant. Catalunya necessita solucions urgents, i lesnoves generacions sn menys pacients. Lexercici del dret alautodeterminaci s un tema que mai com ara havia estat sobre la taula, i

tot indica que els partits catalans shi estan encaminant. Malauradament,lenorme divisi existent entre les formacions nacionalistes, i el nombreexagerat dassociacions i organitzacions que treballen per a un mateix fiposen pals a les rodes a reeixir nacionalment.

s per aix que cal que alg es disposi a liderar aquesta disbauxadorganitzacions per fer un front com i portar el nostre pas a la primeradivisi dels pasos dEuropa. Cal fer els esforos que calgui per anar totsduna, i per fer sentir la fora del nostre pas.

El catal ha de deixar destar frustrat. El catal ha de deixar destaremprenyat. I aix noms ho aconseguirem amb una frmula ancestral imillenria: la unitat.

* * *


9/12

9

Els drets lingstics a lONU

Aureli Argem

El 21 de maig de 2007, els mitjans de comunicaci portaven la notcia quelONU acabava de prendre la decisi de proclamar lany 2008, Any de lesLlenges del Mn. Una bona notcia que demostrava linters de la primerainstituci pblica dabast mundial sobre un tema que, tantes vegades, hasemblat ali a les seves preocupacions.

Aquest anunci ens arribava poc desprs que dos representants delCIEMEN fossin rebuts, a Ginebra, pel President del Consell dels dretshumans de lONU, Luis Alfonso de Alba, ambaixador de Mxic. El motiude la visita estava relacionat, precisament, amb el tema lingstic. En efecte,els dos enviats del CIEMEN, en qualitat tamb de membres del Comit deSeguiment de la Declaraci Universal dels Drets Lingstics, lliuraven alesmentat President, el text daquesta Declaraci, confeccionada sota elsauspicis del mateix CIEMEN i del Pen Club i aprovada, el 1996, per unasrie dexperts, institucions i personalitats poltiques i culturals darreu delnostre planeta. La trobada amb el citat ms alt crrec pblic en unainstituci entesa en els drets humans, significava, en certa manera, haverdonat compliment a un dels objectius pels quals va ser confeccionada la

Declaraci: que fos lliurada a lONU i li servs de base per a situar,oficialment i explcitament, els drets lingstics en lesfera de la DeclaraciUniversal dels Drets Humans.

Naturalment, la trobada de Ginebra noms era un pas cap a la bonadirecci. Un pas reeixit, cal precisar. Perqu es feia desprs de moltsintents fracassats perqu la Declaraci fos ben rebuda per la UNESCO, laprimera instituci internacional que, com a part de lONU que s, ha ohauria- de vetllar per al respecte de totes les formes dexpressar la

identitat dels pobles, comenant per les seves llenges i cultures, fonamentde la cultura de la pau. Larribada directa a lONU era com haver pogutpujar, finalment, a un repl duna llarga escala que ens ha de dur a unhoritz que potser encara est molt lluny, per que a partir daquestmoment est ms a prop. O, dit en altres paraules, el fet que el Presidentdel Consell dels drets humans de la ms alta instncia que ha de garantir ipromoure tots els drets humans i, per tant, tamb els drets lingstics, esfes seu el text de la Declaraci citada, en tant que proposta perqu figursen lagenda de les tasques del Consell, era tot un succs.


10/12

10Mentre caminem endavant, hem de saber respondre a la pregunta quemoltes persones ja ens han fet: de qu ens serveix aquesta acci davantlONU a nosaltres, catalans, que anem constatant com cada dia la llenguacatalana i els drets dels qui la tenim com a prpia sn mal tractats,

precisament per governs dEstats membres de la mateixa ONU? Sensdubte, la pregunta s pertinent; procedeix duna llarga experinciahistrica que navala la consistncia. La resposta no pot ser ms que enlnia amb la que acostumem a assenyalar quan afirmem: grcies a laDeclaraci Universal dels Drets Humans ens s ms fcil, al conjunt de lahumanitat, sense excloure els governs, copsar on sn els valors de laconvivncia i, en definitiva, de la pau , fundades en la igualtat dels diferentsssers humans. Sempre ens ser duna ajuda ms potent, de cara aaconseguir la normalitat de la nostra llengua, sentir-nos recolzats per una

Declaraci dels Drets Lingstics de lONU, que no pas veurensdesemparats per unes lleis que ens minoritzen, amb laval duna doctrinade la mateixa ONU que divideix les llenges i les cultures en majoritries iminoritries, dacord amb el reconeixement que atorga als pobles sobirans(majoritaris) i a la presumpta tutela que promet als altres pobles(englobats en el mn confs de les minories). Sigui com sigui, un pas cap aun horitz que ens afavoreix s, repeteixo, una bona notcia. Ens quedamolta feina per fer. Els drets lingstics continuen sent considerats, permoltssima gent i per un gran nombre dEstats membres de lONU, mscom un problema difcil de resoldre, que acostuma a generarconflictes...que com un b de la humanitat, factor duna convivnciaconstructiva.

Per aix, el procs que, dalguna manera comenava amb el lliurament dela Declaraci al President del Consell de drets humans de lONU, elpreveiem feixuc. Cal arribar a la difcil fita que el concepte de la diversitatlingstica sigui considerat com un mitj perqu esdevingui possible la unirespectuosa entre persones i pobles distints. Ens augurem que des de lesentitats del nostre pas com lAssociaci per les Noves Bases de Manresa,

anem aportant el nostre gra de sorra. Amb el convenciment que qualsevoltreball per a la realitzaci dels drets humans dna, tard o dhora, bonsfruits. Pensant que ja nha donat amb la trobada de Ginebra, desprs demoltes giragonses infructuoses per altres institucions. Tant de bo siguincada dia ms les persones que apostin perqu els drets lingstics esconverteixin en una conquesta de la democrcia; una conquesta sorgida dela societat civil, la ms capa de fer factibles els canvis que ens snnecessaris. En aquest sentit, en sentirem ben compensats si la dinmicaengegada tingus efectes multiplicadors, a particular en la societat civil

catalana, segurament ms sensible a aquest tipus de problemtiques quedaltres societats.


11/12

11

En record de Llus Maria Xirinacs

Jordi Bosser

Encara que han passat fora dies d'en de la mort del nostre amic LlusMaria Xirinacs, i que se n'ha dit prou coses en els mitjans de comunicaci,no podem deixar de dedicar-hi unes paraules de record i d'homenatge, isobretot orientades a interrogar-nos sobre la pervivncia de la seva acci.

Ell escrivia, l'any 1974, en sortir d'una vaga de fam: "lluito com puc i s,d'una fai estranya per aprofitable." Incmode per als amics perqu en

denunciava les febleses, per als contraris perqu en denunciava lestrampes, sab, com a mnim, fer-se escoltar. En sn testimonis, entrealtres fets, el gran nombre de vots que obtingu quan es present a leseleccions del Senat espanyol, i el comiat encs i multitudinari que se li varetre a Santa Maria del Mar. Li hem d'agrair que, amb aquesta "estranya"mena de lluita, anant a fons per sense arriscar res ms que ell mateix,contribus fortament a situar el fet nacional catal al punt ms alt del'escala de valors dins la dimensi tica de la poltica. No oblidem que, al'poca de l'Assemblea de Catalunya, molta gent del mn anomenat"progressista" ho considerava secundari, o fins i tot hi era contrria, i que eltercer dels quatre punts de ladita Assemblea havia entrat amb calador i detant en tant era discutit.

Per, a partir d'ara, la seva acci ja ha passat. Queda tot all que ha dit iescrit, i que no ha de caure en l'oblit. Hi ha d'una part la dimensi depensament, que s profund i coherent, i que mereix ser mpliament llegit ireflexionat. I hi ha tamb les seves explicacions i les seves anlisis del que haviscut dins la vida poltica del nostre pas, que constitueixen un testimoni deprimera m en moltes qestions de detall que sovint passen per alt. Els tres

volums del seu llibre "La traci dels lders" en constitueixen un exempleclar. S'hi pot criticar alguna inexactitud, es pot considerar que la qualificacinegativa que cont s massa extrema, per els fets que descriuconstitueixen una bona fotografia de l'ambient subterrani de l'poca; i nodeixa de ser cert que hi va haver una gran desproporci entre les proclamesfortament rupturistes des de la clandestinitat i les corredisses per entrar enel joc electoral un cop se'n va obrir la possibilitat.

No oblidem, per tant, Llus Maria Xirinacs, i continuem a escoltar-lo.


12/12

12

INFORMACIONS

Les Conferncies de lANBM segueixen el seu curs

Un any ms, lAssociaci per les Noves Bases de Manresa ha organitzat una srie deConferncies amb lobjectiu de difondre idees, pensaments, histria i intercanvis deconeixement. En finalitzar el 2007, haurem realitzat fins a 15 conferncies (ara enduem 11 i a la tardor es faran les que queden). La temtica de les trobades s moltdiversa, i enguany hem tractat temes com les tradicions i els costums catalans, sobreles diades nacionals, o qestions de caire ms social, com ara lassessorament en elsdrets i deures de la gent gran. Les conferncies se solen fer en espais pblics, com Ajuntaments, Instituts, Casals de gent gran, Associacions de dones o entitats delleure. Pel que fa a la distribuci territorial de les exposicions, se nhan fet a les

comarques del Barcelons, Baix Llobregat, Valls, Bages o Peneds. Tamb caldestacar el nom dels conferenciants socis de la nostra associaci com ho sn lAntoniRovira responable de lrea de conferncies de lANBM-, en Carles Ripoll o enJoaquim Colominas.

La campanya Pel dret de decidir sobrepassa les 50.000 signatures

La Plataforma pel dret de decidir a la qual la nostra entitat s adherida t molt benencaminada la campanya de recollida de signatures a favor del dret de decidir. Enaquest sentit, en dia davui ja han signat al voltant dunes 60.000 persones, una xifra

que ja s prou important. La voluntat de la Plataforma pel Dret de Decidir s scontinuar recollint firmes per poder presentar-ne un gruix considerable al Parlamentde Catalunya. En aquest sentit, la Plataforma t la intenci de fer cada cop msactes, mobilitzacions, aix com estendres per tot el territori. Tal com han anat lescoses fins ara, i si tot segueix a aquest ritme, els responsables de lorganitzaci estanconvenuts que la campanya Decideixo Decidir haur estat un xit. Ha estat ambmotiu de contribuir en la recollida de firmes que lAssociaci per les Noves Bases deManresa ha enviat als seus socis butlletes dadhesi a la campanya durant elsdarrers mesos. En aquesta ocasi, adjuntem una altra vegada un full dadhesi a la

campanya Decideixo Decidir per tal que el pogueu signar si no ho heu fet encara, oque el pogueu fer arribar a algun conegut vostre.

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire inmediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls delencara nmero 2

fulls de l'encara núm. 2

Documents