FOTOGRAFIES Edgar Piqué Claudia Entrop Marta BrosaLluna CastellónESCOLA D'ART I DISSENY DE LA DIPUTACIÓ A TARRAGONA

DEL 21 D'OCTUBRE AL 15 DE DESEMBRE DEL 2014

INAUGURACIÓ: DIMARTS, 21 D'OCTUBRE, 19 H

SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA A TARRAGONA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

CARRER MAJOR, 14

Edgar Piqué

Lluna Castellón

Marta Brosa

Claudia Entrop

CLAUDIA ENTROP

Arquitectura estrella. El deteriorament.Aquesta arquitectura estrella, tan acurada en el seu moment, plasma ara la deixadesa i el descuit. Clau-surades o en desús. Sense diners per poder mantenir aquestes belleses arquitectòniques, la meva pregunta és: Què succeirà amb elles?Aparença i prestigi internacional. Un símbol més que visitar com Nova York, París, Venè-cia... Ara serien Bilbao, amb el seu art portat d'Amèrica, Sevilla i la seva Era dels Descobriments, València, Bar-celona... la perfecta unió que atrau esdeveniments cultu-rals i turistes interessats en una nova ciutat renaixent.

LLUNA CASTELLÓN

«Àrid», és un projecte que tracta l’àmbit del deteriorament i l’aban-donament complet, d’allò que un dia van ser una sèrie de projec-tes latents amb gran ambició. Parlem de la recerca d’unes imatges que mostren una situació que actualment és molt fàcil trobar-se en qualsevol indret del nostre dia a dia. Al llarg del projecte es poden visualitzar diferents edificacions desolades en diferents indrets de la comarca del Tarragonès. Certes imatges no només ens mostren la situació crítica d’allò en que s’han convertit, sinó també en com passa el temps i de quina manera afecta aquest transcurs en la seva cons-trucció i gairebé en la seva demolició, segurament natural. Parla del problema que aquests últims anys estem patint tots a causa d'aquesta crisi econòmica que ha afectat a tots els sectors, i especialment al de la construcció, amb l'anomenada crisi de la bombolla immobiliària.

MARTA BROSA

Cada persona te el seu propi magatzem. Guardem els objectes que creiem que algun dia utilitzarem. Segurament aquest dia mai arribarà, però som cautes i ho guardem tot. Pots saber com és algú només mirant el seu magatzem. Et parla del passat d’aquesta persona. Pots analitzar perfectament com és ell o ella, per exemple mirant si és una persona desordenada o no. Podríem parlar, metafòricament, que l’interior del magatzem és l’interior de la persona. Tot allò que volem que no es vegi a primera vista ho amaguem i guardem. Aquestes fotografies parlen d’un lloc, però també d’unes persones.

EDGAR PIQUÉ

El territori. Però no es un territori idíl·lic, sinó tot el contrari; és un territori deixat per l’home, on les coses que abans tenien una funció han deixat de ser útils i han estat abandonades i deixades als efectes del pas del temps. No per això, però, són menys atractius a l’ull humà, no deixen de tenir un encant i una màgia que els fa diferents a la resta. El meu objectiu és mostrar aquesta cara del territori, en el que realment no ens hi fixem igual que ho faríem si fos una cosa nova, neta i recentment construïda.