francesc magrinyà i josep rebollo a coenercat, sessió de tarragona (27.11.2013)

Sessió: La sostenibilitat en el camp energètic Congrés d’Energia de Catalunya“La planificació urbanística i territorial per a un cicle energètic sostenible” Universitat Rovira VirgiliFrancesc Magrinya & Josep Rebollo 27 de Novembre de 2013

Congrés d’Energia de CatalunyaUniversitat Rovira i Virgili

27 de Novembre de 2013

“La planificació urbanística i territorial per un cicle energètic sostenible”

Francesc MagrinyàDr Enginyer de Camins i Professor d’Urbanisme de la UPC

Josep RebolloEnginyer de Camins i Consultor Director General de Pentaedro


INDEX

1. Evolució històrica del planejament urbanístic i territorial associat al cicle energètic2. Una lectura de la teoria de xarxesper a una previsió de l’evolució del cicle energètic3. Les implicacions territorialsd’un model de xarxes d’energies renovables4. Una estructura de governança, mes que no pas una estructura normativa.5. Vers un model de planificació urbanística i territorial per un cicle energètic6. La creació d’estructures de governança a escala comarcal que facilitin nodes energètics7. Els punts més estratègics en un escenari dels propers deu anysper un canvi de model energètic més sostenible


1. Evolució històrica del planejament urbanístic i territorial associat al cicle energètic1.1. El Planejament Territorial: el predomini de Plans Sectorials sense implicacionsen els Plans Territorials Parcials1.2. El Planejament urbanístic: un planejament mésnormatiu que espacial1.3. El Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015: Un pla centrat en la transformació del material mòbil1.4. El Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020: Una aposta per considerar escenaris de canvivers les energies renovables1.5. El moviment municipal i els PAES: una quantificacióenergètica més sostenible però sense implicacions espacials1.6. Una manca de governança del cicle energètic


MUNICIPI

PAES

AJUNTAMENT

• Indústria (Sector Secundari)

• Sector Primari

• Flota municipal i externalitzada

• Equipaments• Enllumenat i Semàfors• Bombeig d’aigua

• Transport (públic i privat)• Consum domèstic(energia i aigua)

• Tractament de Residus

• Terciari(Ajuntament)

(Hi ha un compromís de reducció)

PAES: PLA DE ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE: Reducció 20%/20%/20%

1.5. El moviment municipal i els PAES: una quantificacióenergètica més sostenible però sense implicacions espacials


Substitució del 25% de la flota de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics 24,7%

Assolir els objectius de reducció de residus i de recollida selectiva previstos al Pla local de residus. 18,1%

Revisió del pla de mobilitat amb criteris de reducció de les emissions de CO2. 15,8%

Millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic mitjançant l'aplicació de sistemes passius. 9,6%

Millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic mitjançant l aplicació de sistemes actius. 8,9%

Producció local d'energies renovables en el sector privat. 7,6%

Implantació de sistemes d'energia solar tèrmica en el parc d'edificis d'habitatges i activitats 4,2%

Subministrament d'energia elèctrica de l'Ajuntament amb un 50% d'energies renovables. 3,7%

Execució del Pla d adequació de l'enllumenat exterior 1,8%

Sistema de control de les instal·lacions d'energia solar tèrmica existents en el municipi. 1,4%

Aprofitament del biogàs del digestor de fangs de la EDAR Terrassa mitjançant cogeneració. 0,9%

Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes dels edificis municipals. 0,8%

Adequació dels nivells d enllumenat públic. 0,6%

98,1%

Producció local d'energies renovables en el sector privat. 7,6% 49,2%

Subministrament d'energia elèctrica de l'Ajuntament amb un 50% d'energies renovables. 3,7% 23,8%

Execució del Pla d'adequació de l'enllumenat exterior 1,8% 11,5%

Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes dels edificis municipals. 0,8% 5,2%

Adequació dels nivells d'enllumenat públic. 0,6% 3,6%

14,4% 93,2%

MESURES DEL PAES A TERRASSA

MESURES DEL PAES QUE EXECUTA DIRECTAMENT L’AJUNTAMENT


Font: ICAEN. Conclusions aportades per l´anàlisi de les dades energètiques introduïdes al programa WinCEM durant l’any 2002 de 25 municipis de tota Catalunya


1.6. Una manca de governança del cicle energètica) Els plans Territorials no consideren els cicles energètics ni les seves implicacions territorialsb) La gestió de les xarxes elèctriques a Catalunya no depèn de la Conselleria de Territori i sostenibilitatc) La gestió de les xarxes elèctriques no està tutelada des de la planificaciód) Les capacitats de gestió i planificació hidráulica i hidroeléctrica a les Conques Internes


2. Una lectura de la teoria de xarxes per a una previsió de l’evolució del cicle energètic

2.1. Reconeixement de les quatre etapes evolutives d’una xarxa2.2. Els mecanismes de substitució de xarxes: de les xarxes associades als recursos fòssils i nuclearsa les xarxes associades a les renovables2.3. La necessitat d’un desenvolupament inicial que ha de partir de nodes interconnectats: vers a sistemes d’autoconsum a escala territorial comarcal o de vegueria2.4. Concurrència entre models i coexistència


Definició evolutiva de xarxa

Fig. Esquema de red según G.Dupuy(Fuente: G.Dupuy, L'Urbanisme des réseaux, 1991)


1. L’etapa inicial i l’efecte club2. L’extensió massiva: apropiació social de la tecnologia3. Els processos de concurrència i de compatibilitat4. La tendència al monopoli5. El creixement de les xarxes: els salts d’escala territorial

Etapes d’evolució d’una xarxa

2.1. Reconeixement de les quatre etapes evolutives d’una xarxa


%

Usuaris

de la

xarxa

TempsFase 1EfecteClub

Fase 2Desenvolupament

Inicial

Fase 3Extensió

Fase 4Colmatació

50

100

0


1

2

3

4


Evolució de la xarxaelèctrica a Pensilvania de 19000 a 1930Font: Dupuy 1985

1900 1910

1920 1930


Model de desenvolupament de les xarxes(Font: Offner, J.M., num.13-14 (1993)


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables

3.1. La preservació d’espais favorables a les renovables: L’avaluació delsrecursos disponibles3.2. Els mapes del vent i els mapes de sol ens fixen llocs prioritaris3.3. L’orientació del construit condiciona el potencial de les energiessolars3.4. Cal establir espais de domini públic en els llocs privilegiats per a magatzems d’energia3.5. Aigües territorials i eólica off-shore


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.1. La preservació d’espais favorables a les renovables: L’avaluació delsrecursos disponibles

Si considerem un sistema de generació i emmagatzament d’energiaautònom com un susbsistema del sistema general d’energiainterconnectat per la xarxa de transport en alta (Red Eléctrica Española (REE)) llavors el plantejament d’avaluació de recursos disponibles en el territori prèn una significació clara.


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.1. La preservació d’espais favorables a les renovables: L’avaluació delsrecursos disponibles


XARXA ACTUAL REE


VIANDEN 350 MW PHES - LUXEMBURG


SENECA 440 MW PHES - PENNSYLVANIA


GOLDISTHAL 1.060 MW PHES - ALEMANYA


TIANHUANGPING – 1997 - 1.800 MW PHES - XINA


TIANHUANGPING 1.800 MW PHES - XINA


CORTES DE PALLÀS 1.720 MW PHES – VALENCIA - ESPANYA


TIPOLOGIA PHES

R Miller, P.E. HDR / DTA-BASSA SUPERIOR-CONDUCCIÓ FORÇADA-CENTRAL REVERSIBLE-ESCOMESA BOMBA– DESGUAÇ TURBINA-BASSA INFERIOR


TIPOLOGIA DE BASSA

Ferrovial - Agroman

SECCIÓ DE RESCLOSA D’ESCULLERA TIPUS CFRD (Concrete Face Rockfill Dam) AMB PARAMENT D’AIGÜES AMUNT AMB LLOSA DE FORMIGÓ


PREVISIONS REVERSIBLES A ALEMANYA


SISTEMES ACTUALS D’EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.2. L’orientació del construit condiciona el potencial de les energiessolars


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.3. Els mapes del vent i els mapes de sol ens fixen llocs prioritaris



Municipal de Pujalt


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.5. Producció d’energia renovable amb eòlica: Eólica off-shore


DETALL PARCS EÒLICS MARINS


3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energiesrenovables3.6. Magatzem d’energia:

Aigües territorials: Cal establir espais de domini públic en els llocsprivilegiats per a magatzems d’energia


PHES EBRE


PHES 1GW GARRAF


POSSIBLES PHES A CATALUNYA

1,2 GW Garraf

10,4 GW PHES Barcelona - Girona

7,5 GW Parc eòlic maríGolf Sant Jordi

13,5 GW Parc eòlic maríGolf de RosesGolf de Lleó

6,0 GW Ebre

10,3 GW Lleida


4. Una estructura de governança, mes que no pas una estructura normativa.4.1. L’experiència alemana com a referent4.2. El recolzament d’iniciatives comarcals4.3. La potenciació d’un mercat local d’energies renovables: les experiències de Som Energia i Viure de l’aire del cel, Pentaedro a Andorra i Terres de l’Ebre4.4. Els models a escala europea: les articulacions entre Alemanya i els països nòrdics com a referent4.5. Els condicionants de les autopistes de l’energia: relacions entre un nord ventós amb un sud solar versus relacions est-oest o la variació de l’hora punta a Europa.4.6. L’horitzó de la generació 100% Renovable


PLANIFICACIÓ ACTUAL REE


Rick Miller, P.E., Senior Vice President, Hydropower Division, HDR|DTA

Maureen Winters, Corporate Consultant, Hydropower Division, HDR|DTA

PHES EN OPERACIÓ: 19 GW (2,7% de Potència Total Instal·lada)


Rick Miller, P.E., Senior Vice President, Hydropower Division, HDR|DTA

Maureen Winters, Corporate Consultant, Hydropower Division, HDR|DTA

PROJECTES EN MARXA 15 GW. PROJECTES EN ESTUDI 31 GW


RELACIÓ ENTRE PERCENTATGE DE POTÈNCIA INSTAL·LADA DE RENOVABLES I NECESSITAT DE REGULACIÓ I EMMAGATZEMATGE

A ALGUNS PAÏSOS D’EUROPA

Boston Consulting Group - BCG


Model de desenvolupament de les xarxes(Font: Offner, J.M., num.13-14 (1993)


5. Vers un model de planificació urbanística i territorial per un cicle energètic: 5.1. Criteris per a un canvi efectiu de la mobilitat per a un nou model de mobilitat més sostenible: el canvi de repartiments modals a escala comarca 5.2. La preservació d’espais claus per a un nou model sostenible5.3. Ubicació de plaques fotovoltaiques a l’habitatge i de parcsfotovoltaics5.4. La necessitat dels magatzems d’energia i en especial de salts d’aiguareversibles5.5. Les implicacions espacials de la xarxa de transport d’alta tensió sobre els sistemes naturals. El cas de la MAT.5.6. Les connexions a la xarxa internacional d’energia5.7. La necessitat d’un Pla Territorial d’Energia de Catalunya


ESPAIS AMB PROTECCIO AMBIENTAL

Sessió: La sostenibilitat en el camp energètic Congrés d’Energia de Catalunya“La planificació urbanística i territorial per a un cicle energètic sostenible” Universitat Rovira VirgiliFrancesc Magrinya & Josep Rebollo 27 de Novembre de 2013Conectores ecológicos


Reconocimiento de Tramos


Caracterización de Tramos


CORREDORES BIOLÓGICOS



TÚNEL



6. La creació d’estructures de governança a escala comarcal que facilitin nodes energètics

6.1. Un plantejament territorial d’autoconsum a escala comarcal: l’articulació de consumidors i generadors a través de projectes de parcseòlics i fotovoltaics amb magatzems d’energia6.2. Del model de tota energia renovable conectada a la xarxa elèctricavers un model d’autoconsum a escala comarcal a les etapes inicials6.3. Ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics: la necessitat d’un pacte territorial de costos i beneficis6.4. Una revisió de les necessitats de la xarxa segons models de connexió o d’autoconsum.


7. Els punts més estratègics en un escenaridels propers deu anysper un canvi de model energètic més sostenible

7.1. Accès a la xarxa eléctrica7.2. Accès a recursos renovables intensius7.3. El “banqueig” d’energia7.4. Acords Bilaterals de generació i consum

francesc magrinyà i josep rebollo a coenercat, sessió de tarragona (27.11.2013)

Technology