francesc de b. moll : un home de combat (mossأ¨n alcover ... ciana de lo rat-i'enat., 1(3). -...

Download Francesc de B. Moll : Un home de combat (Mossأ¨n Alcover ... ciana de Lo Rat-I'enat., 1(3). - h;jistolari

Post on 14-May-2020

0 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • J. 1TA.SSOT I .tl t'NTANER

    exigia till manual series per a us de tei,legs. Si d'liixinicnis nonics posseissint aquests fragments, no cs fitcil que ens I'imagincssiin autor do tantcs pagines pieties de villa i de color corn In ha cii les sever obres en vulgar."

    Pere BoaIGAS

    PRANCVSC nF; B. MoLt.: UPI home de combat (Musser .1lcorer). Palma de

    Mallorca, Editorial Moll, [1962). :326 pigs. + 16 lams. (Biblioteca

    56-57 = Biblioteca Les Illes (I'OrR, 79-R(1). - ,llos.si•rt Alcover i el Pais I'alenciii.

    Conferencia pronunciada amb motiii de la clausura dels cursos de llengua i

    literatura valenciana de aLo Rat-I'enatn, el dia 15 de jury de 1961. Valencia

    1962. 32 pigs. + 1 lam. (RI'uhli(acions dels eursos de llengua i literatura valen-

    ciana de Lo Rat-I'enat., 1(3). - h;jistolari del bisbe Carsalade a »ross`n Alcover.

    Prdleg i notes de PRANCESC DE B. Alot.t.. Mallorca, -Nadal de 1964 - Cap d'Any

    190/5. 32 pigs. - Bernhard Schddel i els inicis de la lingiiistiea catalana. Bareelo-

    ni, 1965. (RHomenatge it Jaume Vicens i Vivesit, I, 95-110). - Cartes de tuna

    lullih d'h;n 1lateu Ohrador a rrrosscn Alcoi,er. Mallorca 1965. (EL, IX, 229-250).

    I. L'esdeveninicut Ines csperat amb unit iii de Party centenaii de la naixen- ca de mosscn Antoni Al. Alcover (1962) fou, it mes de I'acabament del DCTB, la pnblicacio de la biografia de ]'original canonge unallorqui, que el see deixe- ble i continuador Prancesc do B. Moll ens tenia promesa. El Ilibre, aparegut simultiniament a les colleccions .I,es hies d'Oro i ARaixa., es una bona intro- duccio, dirigida al gran public, a la coniplicada villa de mosscn Alcover, molt superior a 1'apassionat Don Antonio Maria do J. Rotger (Mallorca 1925). En deu capitols, sucosos i densos, que hom liegeix amb avidesa, el presenta Ra la gent d'avui en tota ]a dimensio humana i socials en que ci coneguc durant els ooze anys que va Rconvitire i trehallar ;tmh ell„ (pig. 7). Moll atlvcrtcix anih tota claredat que el llihre no cs till pallegiric iii rota simple apologia ; es una hiografia. i;s tin ]libre (I'll isturia, i la lnistoria feta lionradanicnt no cs unilate- ral : no lia d'csscr Ili apologetica Ili dcnigrativa, sing sincera i responsablc>+ (pig. 7). L'autor ha aprofitat soviet urn anterior esbos biografic (publicat al primer nuniero de vol. XV del BDLIC), del qual procedeix, gairebe sencer, I'epileg ; altres capitols maullevats, molt refosos, son RAIn. Alcover, apologists i polemista cati,lico, ((Mn. Alcover, historiograf i arqueuleg., RMn. Alcover, folkloristan, Mn.RAlcover, filuleg», etc. ; per contra, hi maraca el iesunn pre- liminar de les .principals dates de la seva vidai , que hauria estat molt util.

    J~s evident que, en tin llibret de tres-centes pagines, no es possible de dir-ho tot. Per aixo, seria hen d'agrair que Francesc de It. 'Moll ens dunes una edicio molt ampliada, que pogues tractar en detail aspectes que ara queden forsosa- ment foscos o son ohlidats per complet. Eris agradaria, per exentple, tin estudi it foes de la formacio intellectual i do la tasca crudita de mosscn Alcover ; d'una manera especial, convindria escatir la cronologia i ]a influencia de ]es amistats literiries citadel (161p. :38), I'll altre print pricticament incdit a tractar

    4. La Si ID, cs cicada cn e1 , icsli,i i Ill c., cn di%cisu. in,ITCts do In I'ida de Jesucrisl, okra escrita vets els auys 1403-1404. Aquestes citacions deuuistren quc, quail escrivia la I'ida do Jesucrisl , IEiximenis tenia ja escrits els Ilibres II, IV i V de la Sum- ma, estava escriviut el VI, i encara no liavia comenSat a escriure el VII, del qual parla com d'un llibre en projecte (vegeu AN1011 6s, of'. (it., 184-185).

    160

  • I. MASSOT I 111 .v'TA'.ER - PERE BOIaIGAS

    publicaci6 de la part mes selecta de I'cpistolari Alcover» (pile. 5), ens dorii el text fntegre i acurat de les dotre cartes rehudes per mosscn Astoni Maria, entre el 1900 i el 1926, de monsem-or Juli M. Carsalade du Pont, bisbe de I'erpinya.

    I,cs lletres, ben anotades, son interessants per les dad" que contenen, pero sobrctot corn a testimoniatge de la personalitat del hisbe Carsalade, gase6 de naixenta, que sabe fer-se rosselloncs amb cls rossellunesos, fins al punt de parlar i d'escriure en catala.

    IV. feix mes copi6s de Iletres dirigides a mosscn :Alcover es del ro- manista alemany doctor Bernhard Schadel. Eutre cartes (alguncs Ilargufssimes) i postals, hi figures levers 1 70 documents. Tots estan escrits en alemany, fora d'una carta en castella (pergnc calia quc mosscn Alcover la mostras a gent que no sahia l'alcnianv)n (pag. 95). A base d'aquesta correspondcncia, Moll es- tudia les relacions cntre Schiidel i Alcover, des del 1!x14 fins al 1926. S6n pn- hlicats molts fragments de cartes que Um veure els successius projectes de Schadel per a fomcntar I'cstudi cientffie del catala. Espcrem qne algnn dia aqucstes cartes podran csscr publicades completes.

    V. -- Francesc de 13. Moll ha publicat, cncara, dell Cartes de terra lul-Wz d'En .11ateu Obrador a mossi,n .1lco.er, escrites rtes del (Icsesrhre de 1511)0 fins al setembre de 1908, que .tenon vertader interes per als historiadors del lul- lisme modern. -A part ('aquest valor intrinsec o de contingut historic, s6n ful- portants com a document lingiifstic, corn a mostra de literatura epistoler on s'agermana la cultura d'un vertader literal am) la forma familiar del parlar conversacional i de confian4ai (pugs. 230-231). La transcripci6 es fidel i es explicada iamb notes aclaridores de fets i de persones» (par. 2:30). A Li Carta Ix hi ha una allusio a Pouipeu Fabra, considcrat com a critic exigent que aesta a I'aguavt v vetla sa Ilebra» (pag. 216)."

    Josep 'I,lssK'r i 'IuxT.ixrR

    J. X. II11.1.(;.ARTll : Una biblioteca cistercierrse nredie .^al: l.a Real (3lallorca). Barcelona, Balinesiana , 1960. 104 p'igs. (AST, XXXII, s9-15x1).

    El monestir cistercenc de la Real, filial de Poblet, fou fundat poes anus dcspres de ]a conquesta de 'Mallorca pet rei Janine I. Els primers rnonjos de- gueren venir de 1Fontfreda. La lliccncia de funda66 data del 13 de setembre de 1232 ; la Carta de dotaci6, del 29 de jury de 1239 ; la construcci6 del monestir en el scu emplacament actual, a quatre quilometres de Palma, degue acahar-se poc abans del 1266, o sigui pet matrix temps, o poe dcspres, de la conversi6 de Ramon I,lull. Hom sap, per la Vida coetdnia, que Elul] visitava la Real quan es preparava per al sell apostolat, en cls any, imurediats a la seva conversi6 (viers 1265-1271). Per aixo pensaren els sells biografs que la influcncia de la Real en la genesi del pensament lullia degue esser considerable. I)arrerament, peru, aquesta idea, com tantes d'altres relatives a ]a hiografia de 1,lull, ha estat rectificada. E'opini6 que avui predomina sobre aquesta important gi.icstf6 es

    3. Per it ]es relacions entre Fabra i Alcover, vegeu, cncara, l'Epistolari di Pompeu Fabra a mosses Antoni Al. Alcover , a cura del mateix FRAFCE,C DF. B . MOLL ([ TArrega] 1969), que sera recensionat en una altra ocasiu, i el urcu article Pompcu Fabra i Ala- llorca, aSerra d'Orn, agost 1969, pigs. 41-42. Sobre mosses Alcover en general, vegeu les memories de MOLL, Els mcus primers lrciita anys (Mallorca 1970).

    162