Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena

Download Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena

Post on 23-Mar-2016

216 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Avanament editorial de Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena, publicat per Estrella Polar (Grup 62)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>LIlla del Temps, 79</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 1 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 1 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 2 28/12/11 16:53</p><p>Care Santos</p><p>FoscaAquesta nit</p><p>no hi ha lluna plenaTraducci dArmand Carabn</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 3 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 2 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 2 28/12/11 16:53</p><p>Care Santos</p><p>FoscaAquesta nit</p><p>no hi ha lluna plenaTraducci dArmand Carabn</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 3 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 3 10/01/12 9:50</p></li><li><p>Estrella PolarCol.lecci LIlla del Temps</p><p> 2012, Care Santos daquesta edici: Grup Editorial 62, s.l.u., </p><p>Estrella Polar, Peu de la Creu 4, 08001 Barcelona.Disseny de la coberta: Tamara Snchez</p><p>Primera edici: mar del 2012</p><p>www.caresantos.com</p><p>www.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.cat</p><p>ISBN: 978-84-9932-573-6</p><p>Queda rigorosament prohibida sense autoritzaci escrita de leditor qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica </p><p>o transformaci daquesta obra, que ser sotmesa a les sancions establertesper la llei. Podeu adrear-vos a Cedro (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, wwww.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar </p><p>algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 4 09/01/12 10:48</p><p>Per a tots aquells que volen volari satreveixen a intentar-ho.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 5 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 4 10/01/12 9:50</p></li><li><p>Estrella PolarCol.lecci LIlla del Temps</p><p> 2012, Care Santos daquesta edici: Grup Editorial 62, s.l.u., </p><p>Estrella Polar, Peu de la Creu 4, 08001 Barcelona.Disseny de la coberta: Tamara Snchez</p><p>Primera edici: mar del 2012</p><p>www.caresantos.com</p><p>www.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.cat</p><p>ISBN: 978-84-9932-573-6</p><p>Queda rigorosament prohibida sense autoritzaci escrita de leditor qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica </p><p>o transformaci daquesta obra, que ser sotmesa a les sancions establertesper la llei. Podeu adrear-vos a Cedro (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, wwww.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar </p><p>algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 4 09/01/12 10:48</p><p>Per a tots aquells que volen volari satreveixen a intentar-ho.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 5 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 5 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 6 28/12/11 16:53</p><p>Diu la llegenda que quan Du va fer el mn va preguntaral llop:</p><p>Vols que et posi una esquella al coll?I el llop va respondre:No, perqu si ho fas, tothom podr sentir-me arribar.Llavors Du va dir:Vols que et lligui amb una corda?No va dir el llop, perqu si ho fas, tothom voldr</p><p>dominar-me.I Du va preguntar:Qu vols, doncs?Vull ser lliure per fer all que em vingui de gust sense</p><p>haver de donar explicacions a ning.I Du va dir:Aix sigui.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 7 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 6 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 6 28/12/11 16:53</p><p>Diu la llegenda que quan Du va fer el mn va preguntaral llop:</p><p>Vols que et posi una esquella al coll?I el llop va respondre:No, perqu si ho fas, tothom podr sentir-me arribar.Llavors Du va dir:Vols que et lligui amb una corda?No va dir el llop, perqu si ho fas, tothom voldr</p><p>dominar-me.I Du va preguntar:Qu vols, doncs?Vull ser lliure per fer all que em vingui de gust sense</p><p>haver de donar explicacions a ning.I Du va dir:Aix sigui.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 7 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 7 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 8 28/12/11 16:53</p><p>Decleg Dels ssers De la nit</p><p>Guardat dall que brilli massa.No tinguis por de la teva prpia ombra.Estima com un mortal.Ambiciona com un immortal.Menja noms per necessitat.No vulguis tenir all que no necessites.Fuig de qui tingui por de tu.Mira les teves vctimes als ulls.Pren i dna amb intensitat.Mai no miris enrere.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 9 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 8 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 8 28/12/11 16:53</p><p>Decleg Dels ssers De la nit</p><p>Guardat dall que brilli massa.No tinguis por de la teva prpia ombra.Estima com un mortal.Ambiciona com un immortal.Menja noms per necessitat.No vulguis tenir all que no necessites.Fuig de qui tingui por de tu.Mira les teves vctimes als ulls.Pren i dna amb intensitat.Mai no miris enrere.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 9 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 9 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 10 28/12/11 16:53</p><p>primera partWEIRD</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 11 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 10 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 10 28/12/11 16:53</p><p>primera partWEIRD</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 11 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 11 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 12 28/12/11 16:53</p><p>1</p><p>les pupilles de la rosa recorren la carretera de costat acostat, cercant. Als vorals sempre hi ha alguna cosa. LaRosa s una dona alta, molt prima. T els cabells bruts,pobres, i les ungles rosegades. Quaranta-sis anys. Mai noes maquilla. Mai no riu. Fa molt temps que la Rosa no ttemps per a ella mateixa. Molt de temps: setze anys, onzemesos i vint-i-nou dies. En porta el compte.</p><p>La Rosa condueix una mica geperuda, tirada cap enda-vant, amb les mans sobre el volant com si fossin dues ur-pes. La pluja complica les coses. Ara cau un bon xfec. scom si aix tamb ans massa rpid. Mira el rellotge digi-tal del cotxe. A quina hora es far de nit? s el primer diadesprs del canvi a lhorari dhivern. Avui el dia ser mscurt, i la nit, interminable. Lhivern sacosta i la Rosa odialhivern. Durant els mesos de fred tot s ms difcil. I alsvorals estranyament shi troba res.</p><p>La Rosa pitja el fre fins al fons. Ha vist alguna cosa. Lesrodes del vehicle llisquen amb brusquedat sobre lasfaltxop. Lobjectiu s de mida mitjana. Potser un crvol, o unaguineu. Amb una mica de sort no deu fer gaire temps ques mort. La Rosa shi atansa, cautelosa. Passa molt de tanten tant, per de vegades troba animals que encara sn vius.Un cop va trobar un porc senglar que semblavamort i quan</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 13 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 12 10/01/12 9:50</p></li><li><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 12 28/12/11 16:53</p><p>1</p><p>les pupilles de la rosa recorren la carretera de costat acostat, cercant. Als vorals sempre hi ha alguna cosa. LaRosa s una dona alta, molt prima. T els cabells bruts,pobres, i les ungles rosegades. Quaranta-sis anys. Mai noes maquilla. Mai no riu. Fa molt temps que la Rosa no ttemps per a ella mateixa. Molt de temps: setze anys, onzemesos i vint-i-nou dies. En porta el compte.</p><p>La Rosa condueix una mica geperuda, tirada cap enda-vant, amb les mans sobre el volant com si fossin dues ur-pes. La pluja complica les coses. Ara cau un bon xfec. scom si aix tamb ans massa rpid. Mira el rellotge digi-tal del cotxe. A quina hora es far de nit? s el primer diadesprs del canvi a lhorari dhivern. Avui el dia ser mscurt, i la nit, interminable. Lhivern sacosta i la Rosa odialhivern. Durant els mesos de fred tot s ms difcil. I alsvorals estranyament shi troba res.</p><p>La Rosa pitja el fre fins al fons. Ha vist alguna cosa. Lesrodes del vehicle llisquen amb brusquedat sobre lasfaltxop. Lobjectiu s de mida mitjana. Potser un crvol, o unaguineu. Amb una mica de sort no deu fer gaire temps ques mort. La Rosa shi atansa, cautelosa. Passa molt de tanten tant, per de vegades troba animals que encara sn vius.Un cop va trobar un porc senglar que semblavamort i quan</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 13 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 13 10/01/12 9:50</p></li><li><p>14 care santosshi va acostar per poc no la mossega. Va tenir un ensurt tangran que des daquell dia porta un bast al maleter, per siha de clavar-los algun cop abans de tocar-los.</p><p>Avui fa el mateix de sempre. Amb el pal al davant,sacosta a lanimal ajagut al voral. La pluja sembla msforta i la deixa feta una sopa de cap a peus, en un moment.La dona colpeja el cos inert amb el pal. Sassegura que nohi ha perill. Ha estat de sort: s una guineu. Deu fer unsvuit quilos. I no fa gaire que s morta, est clar. La Rosasospira, alleugerida. Ha tingut molta sort de trobar-la,amb aquest temps. Deixa el pal al maleter, mira cap a totesbandes per assegurar-se que no ve ning i agafa la guineu.Laixeca estirant-li les dues potes del costat dret. La llanadins el maleter, que per dins est protegit amb un hule, ila deixa al costat duna bossa de plstic negra, molt volu-minosa, que una estona abans ha tancat b. No saturaa examinar la qualitat de la pea que acaba daconseguir.No t ni un minut per perdre. No vol que se li faci de nitabans darribar a casa.</p><p>En pujar al cotxe de nou, mulla el seient i lestoreta,prem laccelerador i toca el dos dall a corre-cuita.</p><p>Durant tot el cam que encara falta uns trenta quil-metres no deixa de mirar els vorals, tot i que sap que serdifcil, gaireb impossible, trobar alguna altra cosa. Lasort no t per costum presentar-se dos cops el mateix dia.</p><p>En la llunyania, al cim de la fondalada, shi distingei-xen les primeres llumenetes, espurnejants, de Valldellops.Mira el rellotge. Les 17:47. Ja hauria destar arribant a laplanta incineradora. Safanya. Els eixuga-parabrises mar-quen un ritme monton i desagradable. La pluja pica alsvidres amb fria. La Rosa engega la rdio, sense deixar de</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 14 28/12/11 16:53</p><p>fosca 15mirar a totes bandes. No veu una nima enlloc. No s quelestranyi. Aqu no hi viu ning. Les poques persones queviuen a la vall es concentren al poble, a Valldellops, i a larodalia.</p><p>Desprs de travessar una cortina daigua, la Rosa arri-ba a la zona on sarrengleren un parell de naus industrialsdesgavellades. Aparca davant la que sembla menys aban-donada i fa sonar la botzina tres vegades, per anunciar-se.Desprs surt del cotxe, amb moviments compulsius, r-pids, va cap al maleter, lobre i en treu la bossa descom-braries negra i tancada. Pesa fora. Amb la bossa a la m,sendinsa dins la nau principal. s un lloc llbrec, glaat.Les goteres es filtren per la teulada i omplen el terra debassals.</p><p>Des del fons, amb pas calms, camina cap a ella unhome duns cinquanta anys. s calb, refet i duu una batablanca.</p><p>Hola,Hiplit. Avui arribo tard.Gaireb no tinc tempsper res saluda la Rosa.</p><p>El canvi dhora, oi? Menys llum.S, menys llum confirma ella, mentre li dna la</p><p>bossa. s a dir, menys temps. Ja he demanat el favor decada any i des davui surto a les cinc tocades. Et fa res fer-ho tu sol? Vols que la buidi jo?</p><p>Lhome sospesa la bossa abans de respondre:No cal, no tamonis. Qu s?Un gos.Devia ser gros.Un setter. El devia perdre algun caador el cap de</p><p>setmana passat, pobra bstia. No estava ferit.Lhome arrufa el front, estranyat.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 15 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 14 10/01/12 9:50</p></li><li><p>14 care santosshi va acostar per poc no la mossega. Va tenir un ensurt tangran que des daquell dia porta un bast al maleter, per siha de clavar-los algun cop abans de tocar-los.</p><p>Avui fa el mateix de sempre. Amb el pal al davant,sacosta a lanimal ajagut al voral. La pluja sembla msforta i la deixa feta una sopa de cap a peus, en un moment.La dona colpeja el cos inert amb el pal. Sassegura que nohi ha perill. Ha estat de sort: s una guineu. Deu fer unsvuit quilos. I no fa gaire que s morta, est clar. La Rosasospira, alleugerida. Ha tingut molta sort de trobar-la,amb aquest temps. Deixa el pal al maleter, mira cap a totesbandes per assegurar-se que no ve ning i agafa la guineu.Laixeca estirant-li les dues potes del costat dret. La llanadins el maleter, que per dins est protegit amb un hule, ila deixa al costat duna bossa de plstic negra, molt volu-minosa, que una estona abans ha tancat b. No saturaa examinar la qualitat de la pea que acaba daconseguir.No t ni un minut per perdre. No vol que se li faci de nitabans darribar a casa.</p><p>En pujar al cotxe de nou, mulla el seient i lestoreta,prem laccelerador i toca el dos dall a corre-cuita.</p><p>Durant tot el cam que encara falta uns trenta quil-metres no deixa de mirar els vorals, tot i que sap que serdifcil, gaireb impossible, trobar alguna altra cosa. Lasort no t per costum presentar-se dos cops el mateix dia.</p><p>En la llunyania, al cim de la fondalada, shi distingei-xen les primeres llumenetes, espurnejants, de Valldellops.Mira el rellotge. Les 17:47. Ja hauria destar arribant a laplanta incineradora. Safanya. Els eixuga-parabrises mar-quen un ritme monton i desagradable. La pluja pica alsvidres amb fria. La Rosa engega la rdio, sense deixar de</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 14 28/12/11 16:53</p><p>fosca 15mirar a totes bandes. No veu una nima enlloc. No s quelestranyi. Aqu no hi viu ning. Les poques persones queviuen a la vall es concentren al poble, a Valldellops, i a larodalia.</p><p>Desprs de travessar una cortina daigua, la Rosa arri-ba a la zona on sarrengleren un parell de naus industrialsdesgavellades. Aparca davant la que sembla menys aban-donada i fa sonar la botzina tres vegades, per anunciar-se.Desprs surt del cotxe, amb moviments compulsius, r-pids, va cap al maleter, lobre i en treu la bossa descom-braries negra i tancada. Pesa fora. Amb la bossa a la m,sendinsa dins la nau principal. s un lloc llbrec, glaat.Les goteres es filtren per la teulada i omplen el terra debassals.</p><p>Des del fons, amb pas calms, camina cap a ella unhome duns cinquanta anys. s calb, refet i duu una batablanca.</p><p>Hola,Hiplit. Avui arribo tard.Gaireb no tinc tempsper res saluda la Rosa.</p><p>El canvi dhora, oi? Menys llum.S, menys llum confirma ella, mentre li dna la</p><p>bossa. s a dir, menys temps. Ja he demanat el favor decada any i des davui surto a les cinc tocades. Et fa res fer-ho tu sol? Vols que la buidi jo?</p><p>Lhome sospesa la bossa abans de respondre:No cal, no tamonis. Qu s?Un gos.Devia ser gros.Un setter. El devia perdre algun caador el cap de</p><p>setmana passat, pobra bstia. No estava ferit.Lhome arrufa el front, estranyat.</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE.indd 15 28/12/11 16:53</p><p>060-101158-Fosca OPUSCLE reduit.indd 15 10/01/12 9:50</p></li><li><p>16 care santos</p><p>Thavia fet caf diu, resignat.Tots dos es miren en silenci. Fa fred. La Rosa sapuja </p><p>el coll de la jaqueta. Testic molt agrada per tot el que fas, de deb.No mhas dagrair res diu lhome. Ja saps que </p><p>em tens per al que necessitis.Grcies, Poli. Moltes grcies. Dos segons, un sos-</p><p>pir, una pausa en el ritme massa rpid de la jornada i la Rosa pregunta, sembla que sense presses: Ja marxes cap a casa?</p><p>Aix que enllesteixi el teu setter.La Rosa somriu, agrada. Dna un cop dull cap a dins </p><p>de la nau. No hi queda ning. Com de costum, lHiplit sha quedat lltim per esperar-la. No vol entretenir-lo gaire. Vet aqu un altre motiu per afanyar-se. Afegeix:</p><p>Vindrs a sopar, dem? s laniversari del nen.I tant, que s. Quants...?Disset.LHiplit sembla impressionat. Com si la xifra que </p><p>acaba de sentir no fos possible. Arriba a les seves conclu-sions.</p><p>J...</p></li></ul>