fitxa 9 dorífor

11
FITXA 9: DORÍFOR Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Upload: julia-valera

Post on 21-Jun-2015

244 views

Category:

Education


2 download

DESCRIPTION

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

TRANSCRIPT

Page 1: Fitxa 9 dorífor

FITXA 9: DORÍFORJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Page 2: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Dorífor

Autor Policlet (Argos, actiu al s.V a.C)

Cronologia 430 a.C

Tipologia Escultura exempta

Materials Obra original en bronze; còpia romana en marbre

Mides 2,12m (alt)

Estil Grec clàssic

Tema esportiu

Localització Museu Archeologico Nazionale (Napols)

Page 3: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC

L'època clàssica (segles V i IV a.C.)

• Atenes (segle VI a.C.): malestar social entre l’aristocràcia latifundista, per un costat, i els camperols sense terres i la burgesia comercial, per l’altre; reformes socials i polítiques (segle V a.C.) democràcia limitada.

• Atenes: polis més importants en l’activitat comercial i cultural, al llarg del segle V a.C.

• Importància del comerç: Magna Grècia• Enfrontament entre l’Imperi Persa i les ciutats gregues: les Guerres Mèdiques (500-

479 a.C.). Creació de la Lliga de Delos, organisme que recaptava tributs de totes les ciutats gregues de la Mar Jònica, per tal de mantenir un exèrcit capaç d’afrontar els perses. Atenes va controlar la Lliga de Delos, fet que li va permetre adquirir una hegemonia progressiva sobre les altres polis gregues.

• A mitjans del segle V a.C., Pèricles va ser nomenat dirigent d’Atenes: procés de democratització política entre els ciutadans lliures, reconstrucció de la ciutat (Acròpoli, port del Pireu), festes religioses...

• Rivalitat entre Atenes i Esparta: Guerra del Peloponès (431-404 a.C.), que va enfrontar la majoria de les polis del sud de Grècia i va resultar ruïnosa per a la majoria dels grecs.

• Filòsofs: Sòcrates, Plató i Aristòtil. Científics: Hipòcrates de Cos i Demòcrit d'Abdera.

Page 4: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

POLICLET va ser un dels escultors més aclamats de la Grècia clàssica. Va ser deixeble d’Agelades, la seva obra va competir a Atenes amb la de FÍDIES i MIRÓ, als quals va aconseguir superar gràcies a la definició del “cànon de racionalitat anatòmic.”

Els seu material de treball principal va ser el bronze, però també va realitzar obres en marbre, or i vori, i es va especialitzar en estàtues d’atletes victoriosos, nus, que participaven en els Jocs Olímpics. A la ciutat d’Olímpia, s’hi ha trobat nombrosos pedestals sobre els quals s'erigien les estàtues de mida natural dels atletes.

POLICLET: Hèracles

POLICLET: Diadumen (430 a.C.)

Page 5: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

ESTIL

Característiques de l’escultura clàssica: Tema: figura humana (anatomia, proporcions) Recerca de la bellesa ideal Actitud natural Posicions diferents Contrapposto Moviment contingut Cànon de bellesa Desaparició de la frontalitat

Page 6: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

La longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap.Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior.

EL CÀNON Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt.Sembla que la unitat de mesura era el dit.

El cap és la setena part del cos; el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó; el peu és tres vegades el palmell de la mà; l'arc toràcic i el plec engonal són arcs d'un mateix cercle.

Page 7: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Dorífor és un perfecte estudi anatòmic, en el qual s'adverteixen tot un seguit de criteris geomètrics en la solució d'algunes parts de cos:• les corbes del plec inguinal i de

l'arc toràcic són segments de circumferència, els centres coincideixen en el melic;

• el cap és esfèric (símbol de perfecció en la part més noble de l‘Ésser Humà), per això el cabell s'adapta a la forma esfèrica a través del pentinat pla;

• i la cara es divideix en tres segments, el corresponent al front, el de la nas i el de la boca.

Page 8: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Dorífor és l'exemple perfecte d'una de les teories cabdals de Policlet: el contrapposto, és a dir, la contraposició entre una part tensa i una altra de distesa, que atorga a la figura un equilibri dinàmic.

La cama esquerra, relaxada, és més enrere i amb el peu fent angle, de manera que amb prou feina toca a terra; i la cama dreta, que suporta el pes de tot el cos, és recta i en tensió.

Page 9: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

Si un eix imaginari dividís el cos del Dorífor en dues parts ens adonaríem del desequilibri que presenta. El desplaçament de la cama esquerra cap enrere i el braç doblegat sostenint la llança, fan que mentre el cantó dret del Dorífor roman perpendicular al terra, la meitat esquerra trenca la sensació d'estatisme que pogués donar el conjunt. El gir del cap mirant a la dreta, serveix per equilibrar la composició.

Page 10: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Representa un atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la prova de llançament.

Els atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i valentia guerreres. L’ideal antropològic grec: l’home en plenitud juvenil preparat per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència. Factors corporals en harmonia amb els espirituals.Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus. Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a Olímpia.

Page 11: Fitxa 9 dorífor

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

En la recerca d'un ideal anatòmic, Policlet va idear un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que va combinar amb diferents matisos obtinguts de l'observació de la natura. El seu cànon i la seva composició en contrapposto van inaugurar un model que van seguir els seus contemporanis i va influir en l'art romà i en grans escultors del Renaixement, com per exemple Miquel Àngel.

MIGUEL ÀNGEL: David (1501-1504) August de Prima Porta (20 d.C.)