fitxa 59 la lliçó d'anatomia
DESCRIPTION
Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.TRANSCRIPT
FITXA 59: LA LLIÇÓ D’ANATOMIA
Júlia López ValeraINSTITUT BANÚS
Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Edifici La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Autor Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdan, 1669)
Cronologia 1632
Tècnica oli sobre tela
Mides 1,69 x 2,16 m
Estil barroc
Tema Retrat col·lectiu
Localització Mauritshuismuseum (l’Haia)
Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Pintor i gravador, REMBRANDT van Rijn està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps.
Després d’una etapa d’aprenentatge, l’any 1631, l’artista es va instal·lar a Amsterdam, on va iniciar la seva dècada d’or.
Entre 1632 i 1633, REMBRANDT va ser el retratista més important de la ciutat, fent gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere en aquest breu període.
Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
L’obra de REMBRANDT està clarament influenciada pel pintor italià CARAVAGGIO, a través dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit per mitjà del clarobscur. REMBRANDT utilitza aquesta tècnica en el retrat, un gènere que va conrear amb gran prelidecció –sobretot autoretrat- i en la seva abundant producció de temàtica religiosa, fet remarcable si es té en compte que a Holanda (país protestant) aquest tipus de pintura era considerat un gènere menor.
16271660 1669
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Marcat clarobscur: en l’ambient de l’habitació i en cada personatge. El volum d’aquests està tractat amb gran naturalisme. El negre predomina en els vestits. El blanc en colls i punys. Gran austeritat cromàtica.
Predomina el color i la llum sobre la línia.
Un potent feix de llum, irreal i artificiós, entra per l’esquerra.
La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats lumíniques diferents en cada personatge, creant sensació de volum.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Rembrandt organitzà la pintura de manera diferent a la tradicional (segons l’ordre jeràrquic). El rang individual queda supeditat a l’acció central. Trenca amb la rigidesa de les obres anteriors.
Tots els personatges tenen les mateixes dimensions. Organitzats de forma piramidal. El vèrtex és el cap del personatge dret del darrere, i les diagonals van baixant seguint la línia dels caps de la resta.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Set personatges estan situats al voltant del cap del cadàver. També apareix el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els tendons del braç del mort. Caràcter unitari de l’escena. El centre d’atenció és el
cadàver, ningú se’l mira. Els tres oients del centre, que formen un triangle, observen els tendons. La resta mira a l’espectador o cap a dalt. El professor mira algun punt fóra del quadre.
El personatge de la dreta del professor duu un paper amb uns noms escrits (els assistents). Als peus del mort hi ha un gran llibre obert.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Detall dels cinc personatges del centre del quadre.
Rembrandt fa un retrat individualitzat de cada personatge.
Cada rostre mostra expressions diferents: sorpresa, entusiasme, atenció...
Els personatges semblen parlar amb la mirada, i l’espectador se sent com part de l’escena.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’escena està emmarcada per un fons arquitectònic.
A la paret del darrere hi ha un cartell amb el nom de l’artista i la data de realització del quadre: 1632.
El barret diferencia el mestre dels estudiants.
Júlia López Valera
La lliçó d’anatomia del professor Tulp va ser un dels primer encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam. Li encomanà la corporació de cirurgians de la ciutat i s’exposà en la seva seu social.
El tema es basa en un fet real: el doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp, professor del gremi de cirurgians, va impartir un lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat el 1632.
Va ser un gran esdeveniment a la ciutat, perquè l’Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any. Els cirurgians havien d’aprendre l’ofici amb llibres o mostres conservades. És molt provable que el mateix pintor assistís a la lliçó.
TEMÀTICA
Júlia López Valera
El llibre obert al peus del mort és probablement un manual d’anatomia d’Andreas Vesalius, considerat el millor metge del segle XVI i el creador de l’anatomia moderna.
TEMÀTICA
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
REMBRANDT va saber assimilar perfectament els models de l’art barroc europeu, malgrat que va ser, sobretot, un seguidor fidel del naturalisme de CARAVAGGIO, de qui va adoptar el tractament tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús de gent vulgar com a model per als seus personatges. La relació de REMBRANDT amb l’obra de CARAVAGGIO no va ser directa, sinó que es va produir a través dels pintors holandesos que van ser a la ciutat de Roma els primers anys del segle XVII, entre els quals destaquen HONTHORST i TERBRUGGEN, actius tots ells, després de l’estada a Roma, a la ciutat d’Utrecht. Després de la mort de REMBRANDT i durant tot el segle XVIII, la seva pintura i els seus gravats van tenir un gran èxit. El seu prestigi, però, no es va consolidar fins al Romanticisme, i va influir en artistes com GOYA- sobretot pel que fa al gravat- i DELACROIX.
La vocació de Sant Mateu, 1599
Júlia López Valera