Fitx

a 30

: TAP

ÍS D

E LA

CRE

ACIÓ

Júlia

Lóp

ez V

aler

a

FITXA TÈCNICA

Títol Tapís de la Creació

Autor desconegut

Cronologia Segona meitat del segle XI

Tècnica Brodat en llana

Mides 3,65 x 4, 67m

Estil romànic

Tema Religiós i profà

Localització Tresor de la catedral de Girona

CONTEXT

La datació del Tapís de la Creació sempre ha estat causa de polèmica, al principi es pensava que era dels últims anys del s.XII. Els seus orígens es relacionen amb el nord d’Itàlia, zona de gran presència carolíngia, i alhora amb contactes econòmics i culturals amb l’Imperi bizantí.Els estudis indiquen que originàriament el tapís feia el doble d’alçada. No obstant, encara no se’n coneix la ubicació inicial, si bé es creu que podria cobrir la paret d’un absis o un baldaquí. L’any 1538, quan el rei Carles I va visitar la catedral de Girona, en va quedar tan sorprès, que hi va tornar més tard per admirar-lo. El 1952 va ser restaurat, sobretot la franja esquerra, i va ingressar al museu de la catedral de Girona el 1961.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La composició s’estructura a partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins un rectangle. El més gran dels cercles està dividit en vuit sectors de mides irregulars, separats per línies blanques i primes que convergeixen en el cercle petit.

Les vores laterals i superior del tapís tanquen la composició per mitjà d’un seguit de compartiments quadrats, alineats i emmarcats per sanefes. A la franja inferior, s’endevina la continuació de més escenes a la manera de fris.

Tant en els perímetres dels dos cercles com a l’interior dels diferents compartiments escènics es reprodueixen diversos textos que ajuden a la comprensió del missatge i a la identificació de cada escena.

Esquema compositiu del tapís, en el que s'hi representen els fragments perduts. Probable contingut dels espais desconeguts o incomplets: 1.- Tigris. 2.- Juliol. 3.- Agost. 4.- Setembre. 5.- Octubre. 6.- Novembre. 7.- Desembre. 8.- Eufrates. 9.- Eva. 12.- Terra. 15.- Adam. 16.- Fison. 17.- Gener. A la zona 18, segons les hipòtesis més plausible, una doble franja desenvoluparia la invenció de la Vera Creu i, a sota, escenes apocalíptiques.

Els personatges estan tractats amb poca intencionalitat realista i fent servir la geometria en la representació nua dels cossos.Les figures són totalment planes, delimitades per línies gruixudes molt perfilades, que fan que es diferenciïn d’un fons monocromàtic i sense profunditat, sobre el qual destaquen alguns petits detalls paisatgístics. Cromàticament, hi ha un predomini de vermells, blancs, blaus, grisos, verds i grocs purs, sense mescles tonals.

DESCRIPCIÓ FORMAL

TEMÀTICA

La part conservada reprodueix, al centre la cosmogonia del Gènesi presidida per la imatge, al cercle petit, del Pantocràtor imberbe beneint am la mà dreta i rodejat per la inscripció “Que es faci la llum. I la llum es va fer”.

Als diferents sectors del cercle gran, se segueix la lectura iconogràfica de la següent manera:

Creació del cel i la terra i l’esperit de Déu, que plana damunt les aigües.

TenebresCreació de la llum

Creació del firmament

Separació de la terra i el mar, la

creació de la vegetació, i del sol

i la lluna.

Creació dels animals del mar i de la terra

La solitud de l’home, que cerca entre els animals

un igual seu.

La creació d’Eva i l’arbre del bé i del

mal

La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix versets del Gènesi que complementen la lectura general del programa iconogràfic: “En el principi, Déu va crear el cel i la terra”, a la part superior, i “I Déu veié que tot el que havia fet era bo” a la inferior.

Tancant tots aquests episodis apareixen a les cantonades del rectangle els quatre vents cardinals, fent referència a la totalitat del vent.

Al centre de la vora superior del tapís s’hi representa l’Any, que està flanquejat a la dreta per la Tardor i l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern i

la Primavera.

Es representa el riu Geó i a sota,

els diversos mesos de l’any

(treballs agrícoles), el dia

del Sol (diumenge) .

Es representa un altre riu,

probablement el riu Tigris, els

mesos que falten, el dia de la Lluna

(dilluns)

A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la història de la invenció de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV.

MODELS I INFLUÈNCIES

S’hi poden trobar moltes influències. Les escenes del Gènesis i les representacions dels quatre vents tenen el referent iconogràfic en les nombroses miniatures bíbliques mossàrabs i fins i tot visigòtiques de la Península. Així mateix, la imatge del Sol com a Apol·lo i la personificació dels rius recull clarament la tradició de l’antiguitat grecoromana, mentre que la representació del Pantocràtor imberbe prové de models bizantins i paleocristians com el mosaic de Santa Constanza.El Tapís de la Creació és, juntament amb el de Bayeaux o de la reina Matilde, el tapís més important conservat de l’època romànica.