fitxa 14 sarcòfag dels esposos
DESCRIPTION
Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'ArtTRANSCRIPT
FITXA 14: SARCÒFAG DELS ESPOSOSART ETRUSCJúlia López Valera
Júlia López Valera
Títol Sarcòfag dels esposos
Autor Desconegut
Cronologia 520 a.C.Estil EtruscTècnica ModelatForma Escultura exemptaTipologia grupMaterial Terracota policromadaCromatisme policromaDimensions 2,20 m x 1,41 m
Localització Original: Necròpoli de Cerveteri.Actual: Museu Nazionale di Villa Giulia, a Roma.
Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
Roma fundada segons la tradició l’any 753 aC, va estar sota la dominació dels reis etruscs fins l’any 509aC.
Els etruscs ocupaven les terres entre el mar Tirrè, els rius Arno i Tiber, fins a la vall del Po, al Laci i la Campània.
El seu nom prové dels grecs Tyrrhenoi, i del llatí etrusci i donen nom a la regió de la Toscana.
El s.VI aC es considera el segle d'esplendor de l’art i de la civilització etrusca. També és a partir d’aquest segle quan l’art etrusc rep més influència de l’art grec arcaic.
En els segles IV i III aC es van sotmetre al poder de Roma.
Fou una cultura religiosa que donava molta importància als ritus funeraris: enterraven els morts en tombes decorades amb pintures al fresc.
Esculpien sarcòfags amb les figures dels difunts en posicions de repòs.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL
La cultura etrusca tenia un art refinat amb influències gregues però amb molta aportació pròpia.
L’art etrusc és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d’obeir la voluntat dels déus per no caure en desgràcia.
Molta importància al culte als morts, que enterraven en tombes, construïdes sota terra, de planta circular i a l’exterior en forma de túmul, decorades amb temes alegres per acompanyar als morts en una nova vida.
Ús del retrat per representar a les persones; era el mitjà per immortalitzar-les fent màscares de cera als difunts.
Ús de la terracota com a material per a les seves escultures. Gran habilitat tècnica en la fosa del bronze
Júlia López Valera
Grup escultòric, modelat en terracota, d’embalum rodó, per ser vist frontalment Es tracta d’un sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i
una dona, ajagudes sobre un llit,(Kliné) recolzades amb els colzes. La representació no pretén ser real, més aviat és esquemàtica, seguint els
convencionalismes de l’escultura grega arcaica. L’home és representat amb el tors nu i descalç, com un home fort i protector. La dona vestida amb túnica grega Kitón, porta sabates punxegudes de la punta i un
barret frigi al cap. Els rostres geometritzats i hieràtics, amb els ulls ametllats, barbeta punxeguda, la
boca amb lleuger somriure arcaïtzant, els cabells amb trenes (ens recorden molt les figures de la Grècia arcaica), però resulten menys estàtiques.
La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades, s’expressen amb els gestos de les mans. Tenen gestos força expressius: l’home repenja el braç sobre l’espatlla de la dona, oferint-li alguna cosa que ella agafa.
Les postures de les figures són rígides, d’acord amb la llei de la frontalitat. Els trets del cos s’han esquematitzat, especialment les cames, quasi inexistents.
Les cames és la part del cos menys treballada.
DESCRIPCIÓ
Júlia López Valera 6
l’home nu
La dona vestida
Sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit, recolzades en els colzes
Ulls ametllats Lleuger somriure
Cabells amb trenes
Kliné
Les mirades no es creuen
Júlia López Valera
• Representen una parella de difunts reclinats sobre del seu sarcòfag.• Adopten la postura de comensals en un banquet, en referència al banquet funerari
celebrat durant els rituals funeraris.• Els etruscs creien que els difunts seguien vivint en el seu sepulcre, per això sempre
representen els difunts en actituds, de “vida”, tant en les figures dels sarcòfags com en les pintures de les tombes
• No hi ha interès de fer el seu retrat però sí de representar una actitud pròpia de la vida quotidiana, amb naturalitat i afecte; aconseguint una escena d’afectivitat i tendresa entre els dos esposos.
• L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les parts del cos resulten poc naturals.
• L’esposa situada en primer terme, demostra que la dona etrusca no estava marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana. La dona podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes, festes, banquets, jocs, etc.
ICONOGRAFIA
Júlia López Valera
Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una “urna cinerària”.
Les cendres es dipositaven a la part posterior un cop acabat el ritual d’incineració.
És una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida de les dues persones representades.
FUNCIÓ
Júlia López Valera
SIGNIFICAT
Significat El poble etrusc tenia un gran
respecte pels seus déus i una gran por a la mort.
Per tal de contrarestar aquest temor, creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que continuava viu en una altra vida dins del sepulcre.
Per aquesta raó, les tombes solien reproduir les cases dels difunts i les cambres mortuòries es decoraven amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, genets, acròbates i animals.
També s’hi dipositaven objectes manufacturats destinats a acompanyar el difunt a l’altra vida.
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
El Sarcòfag dels esposos recull alguns dels aspectes estilístics que es poden relacionar amb els kouroi i le horai de l’escultura grega arcaica: el tors nu del personatge masculí, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics i el somriure forçat que mostren les dues figures. Igualment les urnes funeràries estan inspirades en models jònics de l’Àsia Menor o d’Egina.
Cal advertir la voluntat de l’art etrusc per presentar cada rostre amb una evident voluntat individualitzadora, malgrat la utilització de certs estereotips facials. Aquesta voluntat realista absent en l’escultura grega del període arcaic i fins i tot del període clàssic, esdevé l’inici del gènere del retrat en l’escultura, i va tenir posteriorment una forta influència en l’escultura de la Roma clàssica, tant pel que fa als relleus històrics, com, sobretot, en els bustos dels emperadors.
Júlia López Valera