Final de la filosofia Final de la filosofia gregagrega

Sant Agustí d’Hipona Sant Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquinoi Tomàs d’Aquino

Marta Bargalló, Marta Clariana, Ferran Galan, Clàudia Giner, Marta Villalobo - 2n A BAT

Sant Agustí d’HiponaSant Agustí d’Hipona

Va néixer a Tagaste (actual Va néixer a Tagaste (actual Argèlia) l’any 354 d.C.Argèlia) l’any 354 d.C.

Va estudiar retòrica i Va estudiar retòrica i filosofia.filosofia.

Va portar una vida Va portar una vida hedonista, en busca del hedonista, en busca del plaer i la supressió del dolor.plaer i la supressió del dolor.

A l’any 386 d.C es va A l’any 386 d.C es va convertir al cristianisme. convertir al cristianisme.

Va morir a Hipona a l’any Va morir a Hipona a l’any 430 d.C430 d.C

La filosofia d’Agustí:La filosofia d’Agustí:la raó i la fela raó i la fe

- Per a ell hi ha una sola veritat, la que revela la religió, i la raó ajuda a conèixer-la millor.

- Sense la fe en els dogmes de la fe no podem conèixer la veritat i a Déu.

- La raó no pot estar en desacord amb la fe, la fe recolza el discurs racional.

El coneixement

- Critica l’escepticisme.- Critica l’escepticisme.- Afirma la necessària certesa de la - Afirma la necessària certesa de la

pròpia existència.pròpia existència.- La certesa és triple, ja que l’home - La certesa és triple, ja que l’home

existiex, viu i entén. existiex, viu i entén. - La ment busca la veritat, trobar - La ment busca la veritat, trobar

les idees i veritats inmutables que les idees i veritats inmutables que no poden procedir de no poden procedir de l’experiència.l’experiència.

El coneixementEl coneixement

Distingeix entre dos tipus:Distingeix entre dos tipus:

1. 1. Coneixement sensible:Coneixement sensible: realitzat per l’ànima; realitzat per l’ànima; els seus instruments són els sentits. Gerena els seus instruments són els sentits. Gerena opinió, doxa…opinió, doxa…

2. 2. Coneixement racional:Coneixement racional: coneixement coneixement universal.universal. - - Inferior:Inferior: la saviesa la saviesa - - Superior:Superior: allò intel·ligible allò intel·ligible

El coneixement

- Depèn de l’il·luminació divina- Depèn de l’il·luminació divina- Interpretació ontològica: l’ànima - Interpretació ontològica: l’ànima

contempla les idees o essències en la contempla les idees o essències en la ment divina.ment divina.

- També es pot interpretar com la - També es pot interpretar com la il·luminació que déu concedeix a la il·luminació que déu concedeix a la raó, però que l’ànima no posseeix raó, però que l’ànima no posseeix per naturalesa.per naturalesa.

- Ésser humà: cos (matèria) + ànima - Ésser humà: cos (matèria) + ànima (forma)(forma)

- - Ànima:Ànima: substància espiritual, simple i substància espiritual, simple i idivisible. Té com a objecte la saviesa. idivisible. Té com a objecte la saviesa.

- Funcions: intel·ligència, memòria i - Funcions: intel·ligència, memòria i voluntat (funció superior a l’enteniment).voluntat (funció superior a l’enteniment).

- L’ànima és immortal, perquè no es pot - L’ànima és immortal, perquè no es pot descompondre, però no és eterna. descompondre, però no és eterna.

- - Origen:Origen: - - Creacionisme:Creacionisme: Déu creà l’ànima Déu creà l’ànima - - Traducianisme:Traducianisme: es transmet de pares es transmet de pares a fills.a fills.

TeologiaTeologia- El tema més important de Sant

Agustí és Déu, un ésser suprem. - Déu no només és la veritat sinó la fi

que tendeix a la vida de l’home. - La fundació de veritats immutables

no pot estar en altres creades, ha d’estar en un ésser immutable i etern, Déu.

TeologiaTeologia

- Exemplarisme: Les essències de totes les coses creades es trobaven en la ment de Déu, com a exemplars.

- En l’acte de la creació, Déu crea uns éssers en acte i altres en potència.

- No tots els éssers naturals han estat en acte des del principi del món, però si en potència.

Ètica i políticaÈtica i política

- Conquesta de la felicitat com a objectiu de la coneducta humana.

- Aquest fi només podrà ser assolit en l’altra vida, degut al caràcter trascendent dels humans.

- Per San Agustí, el mal no és una manera de ser, sinó la privació: carència de ser, no-ser.

- Tot el creat és bo, ja que l’ésser i el bé s’identifiquen.

Ética i políticaÉtica i política

- Prioritat de l’Església sobre els - Prioritat de l’Església sobre els poders polítics, exigint la seva poders polítics, exigint la seva submissió.submissió.

- La societat és necessària, tot i que no - La societat és necessària, tot i que no sigui un bé perfecte. sigui un bé perfecte.

- Les institucions, la famíia… deriven - Les institucions, la famíia… deriven de la naturalesa humana. El poder de la naturalesa humana. El poder dels governants procedeix de Déu.dels governants procedeix de Déu.

Tomàs d’AquinoTomàs d’Aquino

- Neix a l’any 1225 al - Neix a l’any 1225 al castell de castell de Roccaseca (Itàlia).Roccaseca (Itàlia).

- Va estudiar teologia - Va estudiar teologia i va exercir de i va exercir de docent.docent.

- Va ser convocat al - Va ser convocat al Concili II de Lió pel Concili II de Lió pel papa Gregori X.papa Gregori X.

PensamentPensament

- Superioritat de les veritats de la fe. - Superioritat de les veritats de la fe.

- La filosofia és un mètode autònom - La filosofia és un mètode autònom però capaç de complementar-se amb però capaç de complementar-se amb la teologia. la teologia.

- Dues etapes:- Dues etapes:- La primera (1245 - 1259)- La primera (1245 - 1259)- La segona (1259 - 1273)- La segona (1259 - 1273)

Pensament:Pensament:

- - Primera etapa:Primera etapa: Escriu la seva obra Escriu la seva obra Summa Summa contra Gentilscontra Gentils, per servir de suport als , per servir de suport als predicadors que havien de discutir amb predicadors que havien de discutir amb jueus i musulmans, valent-se d’arguments jueus i musulmans, valent-se d’arguments racionals i filosòfics. racionals i filosòfics.

- - Segona etapa:Segona etapa: realitza una síntesi dels realitza una síntesi dels problemes filosòfics fe-raó, creació, problemes filosòfics fe-raó, creació, política…Escriu la seva obra més important, política…Escriu la seva obra més important, Summa TheologiaeSumma Theologiae (teologia i filosofia). (teologia i filosofia).

EpistemologiaEpistemologia

- La filosofia i teologia són ciències diferents - La filosofia i teologia són ciències diferents que s’ocupen del mateix subjecte i que s’ocupen del mateix subjecte i cerquen la mateixa veritat. cerquen la mateixa veritat.

- La teologia s’ha de basar en la Revelació - La teologia s’ha de basar en la Revelació divina i la filosofia en la llum de la raó.divina i la filosofia en la llum de la raó.

- El coneixement humà es divideix en:- El coneixement humà es divideix en:

- Sensible- Sensible- Intel·lectual- Intel·lectual

ConeixementConeixement

- - Sensible:Sensible: copsa la particularitat de les coses i copsa la particularitat de les coses i la comunica a l’enteniment. Els sentits poden la comunica a l’enteniment. Els sentits poden ser interns (raó, sentit comú…) o externs.ser interns (raó, sentit comú…) o externs.

- - Intel·lectual:Intel·lectual: pròpia només de l’home. pròpia només de l’home. - Enteniment diví: només de Déu- Enteniment diví: només de Déu - Enteniment angèlic: consolida l’intel·lecte diví - Enteniment angèlic: consolida l’intel·lecte diví davant l’humà.davant l’humà. - Enteniment humà. - Enteniment humà.

ConeixementConeixement

- Distinció entre essència i existència. - Distinció entre essència i existència. - Mentalitat filosòfica judeo-cristiana: el - Mentalitat filosòfica judeo-cristiana: el

món és contingent, és com és però món és contingent, és com és però podria haver estat d’una altra manera. podria haver estat d’una altra manera.

- En els éssers contingents, l’existència - En els éssers contingents, l’existència no és exigència de l’essència (és, però no és exigència de l’essència (és, però podria no haver estat). En l’ésser diví, podria no haver estat). En l’ésser diví, l’existencia és exigència de la seva l’existencia és exigència de la seva essència.essència.

ConeixementConeixement

- Distingeix entre substància i accident- Distingeix entre substància i accident

- Substància és allò al qual correspon - Substància és allò al qual correspon no existir en un altre.no existir en un altre.

- Substància primera: l’individu - Substància primera: l’individu - Substància segona: l’essència- Substància segona: l’essència

- Accident és allò que existeix en un - Accident és allò que existeix en un altre i no és per sí mateix.altre i no és per sí mateix.

TeologiaTeologia

- Déu és Creador i Provident.- Déu és Creador i Provident.

- Defensa la creació del món ex-nihilo, del - Defensa la creació del món ex-nihilo, del no res. no res.

- Proposa cinc proves de l’existència de Déu- Proposa cinc proves de l’existència de Déu- Prova del moviment- Prova del moviment- Per les causes eficients de les coses- Per les causes eficients de les coses- Per la contingència de les coses- Per la contingència de les coses- Pels graus de perfecció- Pels graus de perfecció- Per l’ordre de l’univers- Per l’ordre de l’univers

MoralMoral

- - Llei:Llei: manifestació d’algun bé. El bé és manifestació d’algun bé. El bé és la felicitat.la felicitat.

- - Virtuts teologals:Virtuts teologals: Fe, espernaça, Fe, espernaça, caritat, gràcia…caritat, gràcia…

- - Vida moral:Vida moral: felicitat objectiva i felicitat objectiva i subjectivasubjectiva

- - Moral Econòmica:Moral Econòmica: l’economia ha l’economia ha d’estar relacionada amb la justícia. d’estar relacionada amb la justícia.

- - Política:Política: la llei política ha d’estar la llei política ha d’estar basada en Déu.basada en Déu.

FIFI