Fonaments de l’estat social i

democràtic de dret

UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT

Llibertat dels antics i llibertat dels moderns

-Sorgiment de teories del dret natural.

-Per naturalesa cada persona te uns drets que la societat ha de respectar.

-La persona te lliure elecció de seu representant per poder gaudir així d’una vida privada.

-Benjamin Constant: la democràcia consistia a participar en els diversos assumptes públics.

-El ciutadà, és un home lliure.

-La llibertat resignava a dones, esclaus..ni joves menors de 30 anys.

Llibertat positiva i llibertat negativa

Isaiah Berlin

Llibertat positiva:

“ser un mateix en el seu propi amo”.

Llibertat negativa:

“no tenir interferències ni impediments”.

Individualisme possessiu

Preserva drets individuals en front els possibles abusos per part de l’estat.

Macpherson: el naixement de l’edat moderna obra pas a d'individualisme possessiu.

És una associació d’individus propietaris amb relacions mercantils intercanviant béns i serveis.

L’ESTAT LIBERAL

L’esta liberal com estat de dret:L’esta liberal com estat de dret:

-Principi de llibertat de cada membre de la societat-Principi de dependència de tots respecte una única legislació comuna-Principi de la igualtat de tots els súbdits

La tradició liberal:

-Protegir la vida dels seus membres.

-Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil.

-Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

L’HERÈNCIA REPUBLICANA: L’estat liberal com esta democràtic

Liberalisme ESTAT CONSTITUCIONAL.

TRADICIÓ REPUBLICANA HEREU

Tots el ciutadans són iguals davant la llei, per evitar abusos de poder la TRADICIÓ REPUBLICANA va posar en pràctica diversos elements:

-EL CONSTITUCIONISME

-LA SEPRACIÓ D EPODERS

-L’ESTAT LIBERAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.

LA SOCIETAT CIVIL

Conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.

La societat civil com a societat comercial.

Adam Smith: L’economia és en el nucli el motor de l avisa social.

La societat civil com a sistema de necessitats

Hegel: cadascú es fi en si mateix, però sense relació amb altres no es poden assolir els fins.

Liberalisme polític i liberalisme econòmic.

L.polític: dona pas a la participació democràtica.

L.econòmic: el mercat és el mecanisme de coordinacio social.

L’ESRAR SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

La tradició socialista: proposa establir la igualtat matèria; aquí podem veure les diferències:

Dos socialismes

·Socialisme científic: (Karl-Lenin) rebutja principis de mercat lliure i les idees liberals.

Objectius:

-Supressió del mercat i socialització dels mitjans de producció.-Abolició de la propietat privada-Destrucció revolucionaria de l’estat

· Socialisme reformista: (Lassalle-Bernstein) intervenció de l’estat sense tractar les

bases democràtiques i liberals. Objectius:

-Subordinar el mercat a les necessitats socials-Control econòmic i restringit la propietat privada-Destruir el poder polític des de l’estat democràtic.

Estat social de dret

Es preocupa per la igualtat social, ha anat adquirint un paper important principalment per dues raons :

·Exigint la justícia social

·Com a resposta pròpia del sistema econòmic

En aquesta nova concepció es tracta d’assumir, la proteció dels drets humans, es a dir, els drets socials, econòmicsi culturals

L’estat social i democràtic de dret

Compleix amb tres objectius:

-Un estat socialUn estat social

-Un esta democràticUn esta democràtic

-Un esta de dret-Un esta de dret

IGUALTAT

SOBIRANIA POPULAR

TOTHOM SOTMÉS A LA CONSTITUCIÓ

·Segons el sautors, es preferentment possible avançar en les tres dimencions a la vegada on potenciar i protegir a le spersones, per avançar cal aprofundir tres espectes: LEGALITAT, DEMOCRÀCIA I PROTECCIÓ SOCIAL. És un process dinàmic que precisa del compromís cívic de tots els ciutadans per anar fent-se la realitat

LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL

Els límits de l’esta: el nostre estat social i democràtic de dret s’enfronta a problemes que obliguen a definir de nou les seves funcions i quines corresponen a la societat civil; aquets són alguns dels problemes:

-L’estat del benestar ha anat generant progressivament en un estat benefactor; el resultat d’això es que els ciutadans tenen una actitud passiva i deixen de ser lliures i responsables

-Les competències de l’estat comporten a una separació cada vegada més gran entre governants i govenats.

- La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització

Tot això fa que existeixin tan una opinió pública mundial que escapa de les fronteres dels estats, com també organitzacions supraestatals, que intenten respondre els nous reptes.

Una nova societat civil

La societat civil no només serveix com a mecanisme de mercat ni ha de ser considerada l'esclava d’un estat burocràtic: els autors diuen que són elements distintius de tots els grups sotmesos a la coerció de l’estat.

Sobre la base dels acords d’aquets autors existeixen encara dues línies d’interpretació del que és la societat civil:

-John Keane: la societat civil és la dimenció no estatal

-Habermas: sense coerció estatal ni interessos econòmics

Les relacons amb l’estat i l’estat civil són:

-S.civil: legitima al poder polític

-Li correspon controlar-lo el fet que tingui aquest poder

-Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal

-La societat civil ha de ser autònoma

-Cal potenciar la opinió pública independent

-S.civil: ha d’assumir les seves responsabilitats

-Tot això resulta impossible sense imposar una ètica de societat basada en la solidaritat i responsabilitat.

Aquet es el meu PowerPoint de filosofia. Espero he agüeu antes bé la lliçó del tema tretze.

Realitzat per:

Angie Herrero Pérez

1rbat B