ELS FILLS SÓN COM ELS VAIXELLS!

Al mirar un vaixell al port, ens imaginem que està en el seu lloc més segur, protegit per un fort amarrament.

No obstant això, sabem que està allí preparant-se, proveint-se i allistant-se per a creuar els oceans, complint amb el destí per el qual va ser creat, anant a la trobada

de les seves pròpies aventures i riscos.

Deixant la seva estela y depenent d’allò que la força de la natura li reservi,

tindrà que desviar la ruta, traçar altres rumbs y cercar altres ports.

Però retornarà enfortit pel reconeixement adquirit, enriquit por les diferents cultures recorregudes. I haurà molta gent esperant feliç al port per celebrar les seves milles

navegades.

Així són els FILLS. Tenen els seus PARES, com a port segur, fins que es

tornen independents.

Per més seguretat, protecció i manteniment que puguin sentir junt als

seus pares, els fills van néixer per a solcar els mars de la vida, córrer els seus propis riscos y viure les seves pròpies aventures.

És ben cert que portaran amb ells els exemples adquirits, els coneixements

obtinguts al col·legi, però el més important estarà en el interior de cadascú, en el timó del

seu cor:

LA CAPACITAT DE SABER SER FELIÇ

Sabem que no existeix la felicitat immediata, que no és alguna cosa que

es guarda en un amagatall per a ser donada o transmesa a algú.

El lloc més segur pel vaixell és el port. Però no va ser construït per a romandre

allí.

Els pares pensen que seran el port segur dels seus fills, però no poden oblidar-se que han de preparar-los per a navegar mar endins i

trobar el seu propi lloc, on es sentin segurs, amb la certesa que hauran de ser, en un altre temps, un port per a altres éssers (els néts).

Ningú pot traçar la ruta dels fills, el que sí podem fer és prendre

consciència i procurar que portin en el seu equipatge VALORS com:

HUMILITAT, SOLIDARITAT, HONESTITAT, DISCIPLINA,

GRATITUD Y GENEROSITAT.

Els fills neixen dels pares, però han de convertir-se en CIUTADANS DEL MÓN.

Els pares poden voler que hi hagi sempre un somriure en els fills, però no poden somriure

per ells. Poden desitjar la seva felicitat, però no poden

ser feliços per ells.

LA FELICITAT CONSISTEIX EN TENIR UN IDEAL PER BUSCAR, Y LA CERTESA

DE ESTAR NAVEGANT EN MARS OBERTS AMB RUMB Y MARCACIÓ CAP

AQUEST DESTÍ.

Els pares no han de seguir la travessa dels fills i els fills mai han de descansar en les fites que

els pares van aconseguir. Els fills hauran de fer-se a la mar des del port

on van arribar els seus pares i com els vaixells, partir en la recerca de les seves pròpies

conquestes i aventures.

Per això, requereixen ser preparats per a navegar en la vida, amb la certesa que:

“QUI ESTIMA EDUCA”.

Què difícil és deixar anar les amarres i

deixar salpar al vaixell!…

No obstant, el regal d’amor més gran que pot donar un pare és

l’autonomia.

Bon vent i Bona Mar fills!!!