2

editorial 2-3Vida del moviment

Torre BAró 4Bellavista 6Risites 7Visita al Movimiento JUNIOR 8

Vida d'infantsAssemblea C/B d'Infants 11TDI 12

Secció del Consi 13Humor se escribe con M 15Lectures recomanades 16

Aquest era l’editorial que havia d’encapçalar elFem Camí 98,pensat per a ser publicat al final delcurs passat. Però finalment per diversos motius (elprincipal que era fi de curs,i que el recull de QdAva ocupar l’espai del Fem Camí) no va ser possible.Així que finalment vàrem decidir que el númeroendarrerit arribaria per a principis de curs.

Així que el número que teniu a les mans és diversen contingut, amb articles que abasten des del’Assemblea CB d’infants i la TDI, fins a articlesmés estivals. Però el que importa és l’essència,l’estil(podríem parlar de l’estil de vida del Fem Camí dinsdel món de les revistes?),amb moltes col·laboracions(gràcies a tots) i un recull molt interessant detestimonis de centres que tot just descobreixen, oredescobreixen, que és el MIJAC. En tot cas unmotiu de joia per a tots, de poder fer créixer lafamília mijaquera, i de poder donar l’oportunitat amés infants de viure i descobrir el MIJAC.

Així que comencem un curs nou, un curs pled’il·lusió per molts motius. Primer any de la novacampanya que engeguem i el nou lema, així queaquest any tenim Assemblea d’infants. Un any quecelebrarem els 100 números del Fem Camí. Isobretot, creiem que un any especial perquè, si noens hem descomptat, celebrarem la XXVa TrobadaDiocesana d’Infants.

Ja veieu,un any amb moltes coses,segur que moltsfeina,però també moltes ganes. Així que esprem queamb les forces recuperades desprès de les vacancescomencem un nou curs! Fins al número 100 menysú!

LaComi

Índe

x

3

Editor

ial

Benvinguts i Benvingudes de nou a lanostra revista d’animadors!

Com veieu,ens acostem perillosament alnúmero cent, i des de la comi estemdonant-li voltes per a fer quelcomespecial… tot i que com heu comprovatals darrers números,el nivell està molt alt !I tot gràcies a les col·laboracions tantpersonals com de centres,que (amb més omenys puntualitat) sempre arriben ipermeten fer aquest FEM CAMÍ cada copmés ple d’experiències i testimonis...

Ara que ja s’acosta l’estiu,i que tot justestrenem lema,els centres es preparen peracabar de la millor manera possible el diaa dia del centre... alguns amb festes albarri (centres de Badalona per exemple),altres fent cloendes amb pica-pica i jocsd’aigua…però no hi ha temps perdescansar… perquè per a molts delsnostres centres, arriben les tant esperades(tant pels infants com pels animadors)Colònies. I amb les colònies el darreresforç del curs… preparar les activitatsamb els grups, perdre hores de son, patirl’atac de mosquits… però sobretotcompartir experiències i anècdotes genials.A més a més, també és un bon momentper aprendre d’altres centres, perquèdiversos Mijacs celebren junts les colònies,el que permet que també els infantsconeguin altres infants (si no els coneixenja de TDI’s, trobades de Nadal...). i el

darrer dia, al arribar a casa... fer que elsfacebook’s treguin fum!!

I pels centres que malauradament nopoden celebrar colònies,o simplement nopoden anar tots els animadors, puig ésèpoca de casals d’estiu... tenim la TDA.Tot i que aquest any ja hi ha hagut unaTDA clandestina... l’oficial ja la tenimaquí! I promet ser d’allò més divertida...soparem a un WOK,i desprès festeta quivulgui... aquest any ens han convidat lagent de Bon Pastor,que ens faran de guiespel barri...

I abans d’acabar aquesta editorial...volíem fer esment de tot el moviment quetot just ha despertat a les nostres places icarrers... els indignats (gent com nosaltres,amb ganes de construir un món més just)han sorgit de tots els estaments socials perdir prou! Us convidem a que feu un copd’ull a les xarxes socials, participeu enalguna assemblea i opineu... sense viure-ho és difícil pronunciar-se respecte altema...

Bon estiu a tothom!!!

LaComi. . .

4

El MIJAC de Torre Baró neix d’unaresposta a una crida que feia anys estavapresent en el meu cap i el meu cor. Defet,els meus primers anys de militància ala JOC ja vaig intentar,juntament amb laYolanda del meu grup de RdV, fer ungrup de MIJAC, però no va resultarperquè vam començar a rebre amenacesd’alguns familiars dels nens i nenes i vandeixar de venir.

Després d’haver estat alliberada per laJOC (on vaig aprendre moltes coses,encara que també vaig renunciar a estaral meu barri) vaig tornar amb moltesganes d’evangelitzar els infants i jovesque amb realitats de precarietat i pobresa,necessiten sentir que algú els estima, elsvalora, creu en ells i elles i les sevescapacitats i no només això, sinó que através d’aquesta tasca coneguin al JesúsAMOR,que doni sentit al que fan cadadia.Així que vaig començar a iniciar ungrup de 5 joves a la JOC (del barri deTrinitat Vella) i a anar donant voltes acom es podria fer el MIJAC al meu barride Torre Baró. La crida estava present is’anava repetint, però sola no ho podiafer.

Després de tres anys preparant elterreny, les germanetes de l’Assumpció(que havien marxat del barri de TorreBaró) van comunicar-nos que anaven aviure a Ciutat Meridiana (el barri delsserveis,ja que a Torre Baró no hi ha caside res) i que estaven disposades aengegar el MIJAC, donant suport alsinfants de Torre Baró. Ho vaig plantejarals xavals d’iniciació de la JOC i desprésd’una RdV l’Adri i la Paula es vanapuntar a l’aventura de fundar una cosanova.

Va costar forces dissabtes d’esperasense obtenir resposta de cap infant,finsque un dia van aparèixer dos nens i desd’aquí es va anar creant un espai detallers i intercanvi de la vida per on vanpassar uns 14 xavals. Vam fer algunaexcursió pel barri, preparar les festesmajors,tallers i també roda de fets,juganta l’oca.

Aquest curs, ha disminuït laparticipació però no la qualitat, ja quealguns han marxat del barri i altres s’hananat a un cau de Ciutat Meridiana. Aixís’ha consolidat un grup de 6 noies: laMelani, l’Ariadna, la Lorena, l’Érika, laWendy i la Casi. De vegades hanparticipat amics d’aquestes o familiars.Aquest curs ja han entrat molt més alque és el moviment, la campanya, s’hatractat el tema de la fe molt mésobertament i la nostra valoració és moltpositiva. L’experiència em diu que :

“Si dius sí a la crida,cal confiar,ja quesegur sortirà,nosaltres fem el que

Testimoni MIJACTorre Baró

EL MIJAC DE

TORRE BARÓ NEIX

D'UNA RESPOSTA A

UNA CRIDA

LA CRIDA ESTAVA PRESENT I S'ANAVA REPETINT PERÒ

SOLA NO HO PODIA FER

Vida

delm

ovim

ent

5

podem,però el Pare-Mare que enscrida al servei dels més pobres,famés que nosaltres.”

Actualment, em trobo amb una novaetapa,ja que estic a punt de ser mare,peròconfio en que tot el camí fet,així com elsvincles establerts amb aquestes nenes,donin fruit i continuïn endavant. Demoment,elles ja estan tocades per aquestJesús que comença a donar sentit al queviuen i fan i jo estic molt contenta, nosempre es veuen els fruits tanràpidament.

Com diu l’Evangeli

“la feina és molta però els segadorssón pocs,demaneu a l’amo delssembrats que enviï més segadors”.

Som poques al MIJAC de Torre Baró,però com diu el Pep Escòs, en elsmoviments especialitzats sempre hemestat pocs, l’ important és la tasca i laqualitat humanes.Així que si algú passahores baixes, somnia amb un centrenombrós i es lamenta que el que fatingui poca repercussió al seubarri...ànims! L’important està en cadainfant.

Isa(TorreBaró)

...EN ELS MOVIMENTS

ESPECIALITZATS SEMPRE HEM

ESTAT POCS,L'IMPORTANT ÉS LA

TASCA I LA QUALITAT HUMANES.

6

Quan vam sentir, per primer cop, laparaula: MIJAC, és a dir, MovimentInfantil i Juvenil d’Acció Catòlica, nosabíem que nosaltres també formaríempart d’això, d’aquesta gran família. I esque diuen que la vida et pot canviar enun segon... i és veritat, perquè la nostrava canviar quan en Pepe ens va proposarcomençar aquesta aventura.

Al principi no estaven molt segures desi nosaltres seríem capaces de tenir tantaresponsabilitat en aquest projecte,és a dir,teníem por de no ser capaces d’ajudar alsinfants del MIJAC, però gràcies a laconfiança i als ànims, que tant la Dèliacom el Pepe, ens van donar van sercapaces d’afrontar aquest repte.

Les nostres ganes van augmentar quananar a visitar al MIJAC de Mollet que japorta anys d’experiència. Van veure comels animadors/es ajudaven als nens aque aprenguessin coses a través del joc,coses bones que els hi apropés més aJesús. Llavors aquest va ser el nostrepropi “detonant” per dir-ho així,ja que apartir d’aquí ens vam sentir plenes perdins.

Un 12 de febrer per la tarda vamcomençar el MIJAC a Bellavista. Després

d’haver estar preparant-nos, al fi aquestdia arribava. Totes dues estaven moltnervioses, ja que ens fèiem moltespreguntes: I si no venen nens? I si nosurten les coses bé? I si... i si... i si... illavors tot va sortir perfecte,inclús millordel que ens havíem imaginat.

Actualment, ja portem varies setmanesestant amb els nens i,en tant poc temps,hem pogut veure com han pogutaprendre coses noves, senzilles, perònecessàries per al nostre dia a dia. Aprincipi,tots van arribar per grupets i elsmires ara i veus com tots formen unagran pinya. I la veritat es que nosolament han après ells coses d’ellsmateixos i dels altres, sinó que tambénosaltres estem aprenent cada dissabte,jaque els nens sempre ens sorprenentamb coses diferents.

Totes dues creiem que Jesús deu estarmolt content i alegre,ja que ell hi donavauna gran importància als nens,i el fet deque nosaltres estiguem començant aquestcamí amb ells, li deu d’estar omplintmolt per dins,com a nosaltres.

VISCA EL MIJAC!

LauraiGloria(MIJACBellavista)

Testimoni MIJACBellavista

7

Testimoni de Risites

Tot va començar quant al setembre elcurs 2009 2010 ens vam reunir elsanimadors del centre i ens vam plantejarde fer una revisió de vida per revisar elnou curs amb les nostres il·lusions,motivacions, temps, compromisos, vidapersonal,,, i com tot això implicava en lademanada del que és ser animador delMijac.

Entre tots vam dir la nostra i elsresultats no afavorien a la demanda. Pertant la decisió estava clara. El centreplegava.

Moltes van ser les raons per tancar: perpart d’alguns animadors hi haviaantiguitat,moltes desil·lusions per renovarel personal des de feia molts anys, lanecessitat d’afrontar nous projectes iespais personals,...Estàvem cansats.

De totes maneres encara hi haviaesperança perquè hi havia animadors queno estaven disposats a llençar la tovallola iencara restava pendent el grup de grans,els quals només els quedava un any deprocés i connectar-los a la JOC.

Així doncs, tot havent decidit tancar elcentre, tots ens vam comprometre, ja siguidirectament o a la reraguarda,ha enfocar elprojecte del procés del grup de grans sotacompromís de dos animadors dels qualsno volien tirar la tovallola,i,paral·lelament,el compromís de tots els animadors habuscar nous animadors per fer nou equipi reobrir pel curs 2010 -2011.

Vam estar fent recerca durant tot el curs,buscant per ex infants,companys de feina,joves de la JOC, amics,... Finalment, elresultat fou que dos o tres llavors estavenplantades i,semblava que,pel nou curs,doso tres joves estaven disposats.

Cap al setembre del curs 2010-2011,vam fer un sopar informal per coneixentsi concretar un mica més el nostrecompromís. Dies després vam tornar aquedar i els vam explicar una mica el queera ser animador, el que suposava ferMijac,... Es van engrescar.

Així que,ens vam posar les piles i vamcomençar a planificar; a plantejar elsprimers dies de centre i les primeresreunions; la formació, les nostresresponsabilitats,... i, mica en mica, senseadonar-nos,vam anar engegant el centre.

Actualment tenim dos grups; els petits iels grans,amb una mitjana de 25 infants iquatre animadors els dissabtes. A més dela figura acompanyat de la Conciliaria il’Iniciador alguns dissabtes i a lesreunions de centre.

El treball que hem anat fent aquest curs,ha esta sobretot enfocat a nivell de centre,prioritzant l’organització dels grups, lacampanya del respecte a partiresdeveniments del dia a dia del centre, laformació dels animadors,.... tot i que detant en quant he fet moments perencaminar-nos a nivell moviment amb lasortida de dos dies amb dos centres delMijac, la preparació de la terceracoordinadora i la TDI,les SSEE,...

Ara, a finals de curs, podem dir que lacosa va bé i que estem molt contents delprocés. Un procés que ens l’hem fetnostra,ple d’alegries i tristeses,i,que des ded’un inici se’ns plantejava difícil, perògràcies a l’amor dels infants i elcompromís d’oferir el Mijac els mésmenuts, encara estem recorrent i esperemrecórrer.

Elsanimadors/esdelCentredeLosRisitasContaminaos

UN PROCÉS QUE ENS

L’HEM FET NOSTRA,PLE

D’ALEGRIES I TRISTESES

8

Visita del MIJAC al VEncuentro Nacional deNiños del MovimientoJunior (Cáceres,Juliol'11)

Arrel de la recent disolució forçosa delMovimiento Junior com movimentnacional per part de la ConferènciaEpiscopal Espanyola,des del MIJAC es vavoler fer costat a les diòcesis que havienquedat fora d'aquesta reestructuració i queromanien rebels a ser assimilades dins delmoviment d'Acció Catòlica General únic ivertical. Vam intercanviar diversos correusper interessar-nos per la seva situació,finsque l'abril passat ens van convidar a unacelebració-exposició que van organitzar aSalamanca sobre la història del Movimentrecorreguda fins el moment, a mode defesta i reivindicació. No vam poder assistir,i va quedar pendent,doncs,aquest contactemés presencial per un moment posterior.I no ho van oblidar,perquè mesos desprésel Junior ens va voler tornar a convidar ala seva cinquena trobada nacional de nens,celebrada a la localitat de Perales delPuerto (Càceres) a finals del mes de juliol.I llavors sí que vam decidir anar-hi (sabiagreu no correspondre a tanta hospitalitat!).En concret,vam assistir el Jose Antonio,elsecretari catalano-balear,i jo mateix.

Per començar, l'entorn era realmentespectacular. A pesar de ser Extremadura,estàvem rodejats d'arbres i matolls per tot

arreu. La trobada tenia lloc a una casapropietat del propi Movimiento de ladiòcesi de Càceres,que constava de tot elnecessari per realitzar estades de múltiplesdies (cuina -hi havia un equipd'intendència prou nombrós- ,lavabos,salade reunions, etc)...però els nens nodormien a la casa (no n'hi havia llits pertants) sinò en unes tendes de campanyad'estil militar que hi havia plantades en

DES DEL MIJAC ES

VA VOLER FER

COSTAT A LES

DIÒCESIS QUE HAVIEN

QUEDAT FORA

D'AQUESTA

REESTRUCTURACIÓ

UNA ASSEMBLEA DIÀRIA DE 80 NENS D'UNA HORA DE

DURACIÓ ABANS DE SOPAR ON DISCUTIEN EL QUE

HAVIEN TREBALLAT AQUELL DIA,AMB DINÀMIQUES

DIFERENTS. I FUNCIONAVA!

9

mig dels terrenys. Molt ben pensat. I eldetall de tenir un riu literalment a dosminuts caminant on et podies ficar de capa peus no té preu!!

Aquesta trobada nacional de nens seriael que per nosaltres és l'Assemblea C/Bd'Infants. Ja us podeu imaginar doncs laquantitat de feina que pot portarorganitzar una cosa així,tenint en compteque les diòcesis implicades són tandispars i llunyanes com Àvila, Salamanca,Càceres, Canàries, Sevilla, Almeria, Màlaga,Madrid,Cantàbria i Osca,i que la trobadatenia una durada de sis dies (el número denens eren al voltant d'uns 80). Vaigquedar garratibat de l'organització i lacoordinació que tenien els animadors (ellss'autoanomenen “educadors”), els qualscadascú és d'una part d'Espanya diferent.Cada educador disposava d'un dossier de70 pàgines on venia fil per randadesenvolupat cadascuna de les activitats detots els dies,quins eren els seus objectius,com es portarien a terme,qui feia què...,tottot tot fins el més mínim detall.Impressionant. I aquest dossier cada nitels educadors el repassaven per valorar filper randa què havia agradat i què no, iestudiaven la programació del diaposterior amb una minuciositat impecable(i una enteresa encomiable...cada diaacabar a les tres de la nit per aixecar-se elmatí següent a les vuit no ho pot fertothom).

Però no només això,sinó que cada nende la trobada també tenia un petitquadernet de 40 pàgines on apareixienoracions,pregàries i dinàmiques de reflexióque es feien servir normalment al matí i ala nit. I aquest quadernet es feia servir, itant que sí. I per això no fos poc,cada dia,s'enviava als pares un informe ple de fotos

explicant el que s'havia fet al llarg de lajornada. De fet, hi havia un educadorencarregat quasi exclusivament de gravaren vídeo les activitats més importants i ferfotos, amb la idea de realitzar un DVDamb tota la documentació gràfica i escritade la trobada,de cara a la posteritat (ensvan dir que ens enviarien una còpia).

La dinàmica que tenen els xavals,la sevaforma de treballar i els seus objectius ésmolt similar a la nostra: que el nen siguicrític amb el seu entorn i que canvïi allòque no li agrada,tenint el model de Jesúscom a referència. De fet, em vaig quedarbastant sorprès perquè en general vaigveure un treball d'aprofundiment ireflexió força més potent amb els infantsdel que estic habituat normalment. De fet,pràcticament no vaig veure que fessin jocsorganitzats...les dinàmiques eren mésd'anar a buscar trossos de cartolines perl'entorn per treballar posteriorment, o bégimcanes amb proves també més o menys“serioses”, però de mataconills, sopapos ojocs similars no en vaig veure ni un.D'altra banda vaig veure que en general,elque no tenien de jocs ho tenien encançons: als nens els hi agradava moltcantar cançons, la majoria pròpies delJúnior...curiós. I una altra cosa que em vasorprendre és que els educadors deixaventenir diners als nens...una tarda que vambaixar al poble vam estar passejant de baren bar amb els nens pel mig demanantbosses de patates i coca-coles...curióstambé.

El que sí que puc dir és que es ladinàmica fomentava molt el treball enpetits grups, i el que cada dia sí que erainel.ludible era l'assemblea. Sí, unaassemblea diària de 80 nens d'una hora

AQUESTA TROBADA

NACIONAL DE NENS

SERIA EL QUE PER

NOSALTRES ÉS

L'ASSEMBLEA C/B

D'INFANTS

TANT A NIVELL

D'EDUCADORS COM A

NIVELL DE NENS,

TENIM LA MATEIXA

ESTRUCTURA

PRÀCTICAMENT

10

LES DIÒCESIS

“REBELS” QUE

SEGUEIXEN FORMANT

PART DEL JUNIOR ES

REUNIRAN EN

ASSEMBLEA AQUEST

PROPER NOVEMBRE

PER TAL DE CREAR

UNA FEDERACIÓ DE

DIÒCESIS

de duració abans de sopar on discutien elque havien treballat aquell dia, ambdinàmiques diferents. I funcionava.Sempre, evidentment, hi ha els nens quepassen de tot i que xerren, però mai vaenterbolir la dinàmica general.

Respecte l'organització del Movimiento,em va fer gràcia que tant a nivelld'educadors com a nivell de nens,tenim lamateixa estructura pràcticament: a nivelld'animadors també tenen les seves“comissions diocesanes” coordinades perun “equip permanent” ,i a nivell d'infantstambé tenen les coordinadores diocesanesi el “cajim” espanyol. De fet, alguns nensrepresentats del “cajim” espanyol tenienprevist anar a l'agost a Suïssa, on secelebrava una trobada internacional delMIDADE,entitat a la què les diòcesis delMovimiento Júnior volen continuar estantvinculades activament.

El que ens van comentar de la sevasituació “legal” després de la disolucióoficial del Movimiento és que les diòcesis“rebels” que segueixen formant part delJunior es reuniran en assemblea aquestproper novembre per tal de crear unafederació de diòcesis (ja que l'únic àmbiton actualment poden existir és l'àmbitdiocesà) i així tenir un marc jurídic queels permeti coordinar-se d'alguna forma anivell interdiocesà. Seguirem els seuspassos.

La conclusió d'aquest viatge és que havalgut molt la pena. Quan surts a fora iveus que hi ha gent que en principi no téres a veure amb tu però que té unamateixa manera de pensar,de fer i de ser,la veritat és que emociona.

L'experiència ha sigut molt positiva: ensvam sentir molt ben acollits, l'ambient vaser molt agradable en tot moment i es vaveure gent amb molta il.lusió i ganes detreballar i passar-s'ho bé a la vegada.Potser el costat més agredolç és el noveure més recolzament per part del'Esglèsia a un moviment tanesperançador,i les dificultats diàries que estroben els educadors a l'hora de mantenirla continuïtat i el número tant de nenscom d'educadors...però aquest tema potserja quedarà per una altra ocasió.

OscarTorrente, presidentdelMIJAC

11

L'assemblea del Mijac va ser una micaindescriptible,ja que moltes sensacions esvan unir,entre elles les de l'alegria,ja queveure com entre tots ens nens queformen el Mijac uneixen les seves forces itrien un nou lema és una cosasorprenent.

Al principi pensava no anar, peròdesprés vaig creure necessari anar a Vicja que aquestes oportunitats pot ser queno torni a tenir,era millor aprofitar ara.

Ni la mala nit ni el canvi d'horari vanfer que jo faltés a gran esdeveniment,Vaigsortir de Bon Pastor amb Sandra i Martarepresentants del Mijac Bon Pastor i ensvam anar amb metro fins a PlaçaCatalunya,d'on sortia l'autocar.

En el trajecte ja sortien els primersdubtes d'elles, com és?, Que es farà ", és

Fàcil?, Quants nens més aniran? Enarribar on l'autocar ja poc a poc lespreguntes es van responent per si soles,elque al principi era incertesa, al final vaser un gran somriure. En arribar a Vicens van acollir amb un gran somriure ivam començar jugant per conèixer-nosmés, em va sorprendre com es vadesenvolupar el CAJIM ja que ho feientan fàcil tot que denota la granpreparació que han tingut i això al finales va reflectir en les explicacions de lesactivitats que s'entenien molt bé.

Particularment els jocs que vam ferallà, era la meva primera vegada que elsfeia,i alhora vaig aprendre a jugar-los perensenyar al meu centre. El meu grup esla pas genial,també era sorprenent veurecom la pluja d'idees per al nou lemaajudar a pensar en diverses propostes ihi va haver molt d'on triar.

Al final en les votacions van havercoses que no entenia, crec que serianormal ja que mai havia participaten unes votacions similars perescollir el nou lema de campanya,però el més important és saber quetenim un nou lema, el qual ensacompanyarà per dos anys i quehaurem de difondre de maneracorrecta.

En conclusió m'ha agradatl'experiència que he viscut,m'agradaria que les persones que nohan viscut tan grata experiència hofacin en la pròxima assembleaperquè és sorprenent veure com neixun lema. Somriu!!!!

ElvisAriasFalconi ("Junior") (BonPastor)

Testimoni del'Assemblea Catalano-Balear d'Infants

Vida

d'in

fant

s

12

El pasado sábado 21 de Mayo tuvolugar la Trobada Diocesana d’Infants delcurso 2010/2011 del MIJAC, se llevó acabo en la escuela Can Bassora, enMollet del Vallès. Todo el equipo deMIJAC Bon Pastor estábamosentusiasmados, a pesar de esto nopudimos transmitir ese entusiasmo ylamentablemente fueron pocos chicos losque acudieron del centro ese día.

El MIJAC nunca deja de enseñarmecosas y solo el hecho de irnosencontrando los diferentes centros en eltren ya me hizo sentir eso,ver la relaciónentre los animadores y los chicos deotros centros, verlos terminando laspulseras de recuerdo, verlosorganizándose para jugar, son el tipo decosas que me siguen maravillando y a lasque espero no acostumbrarme nunca.

Cuando íbamos en caravana por elandén e iba viendo pasar a los diferentescentros, camino del colegio, me hacíasentir más entusiasta todavía respecto alencuentro. Igualmente me sorprendió lacantidad de chicos que vi al llegar alcolegio,fue genial!!

La jornada transcurrió mucho mejorde lo que me esperaba,los chicos,aunqueeran muchos y estaban algo alborotados,en parte por el calor, supieron pasárselobien, se divirtieron con los distintosjuegos, al igual que los animadores, claro,además destacaría que los chavales

mantuvieron en todo momento elrespeto, tanto entre ellos como en lapráctica de las distintas actividades a lolargo del día. Se podía apreciar tambiénen la feria de entidades,momento en quecada niño iba explicando lo que se hizoen cada centro y como se fue trabajandola campaña a lo largo de todo el año.

Era evidente observar en la TDI todolo que significa MIJAC para mí, se veía

reflejado en los distintos momentos deldía y en la forma en la que los chicoshacían las cosas,no solo en los juegos,yaque además se integraron entre ellos consuma facilidad, se respetaron ycompartieron.

Este es mi primer año en el MIJAC yestos chicos nunca dejan de enseñarme,espero que esto no cambie.

Miguel(BonPastor)

Testimoni de la TDI

COSAS A LAS QUE

ESPERO NO

ACOSTUMBRARME

NUNCA

Juny 2011

Ens trobem exprimint els últims diesque ens queden per acabar el curs, nonomés en el MIJAC, sinó en elsmúltiples àmbits en què ens trobem itreballem: estudis, facultats, parròquies,grups... L’estiu s’acosta! I a més delsexàmens, són dies de sopars i trobadesper valorar i fer balanç del curs queacaba i de començar a plantejar el quecomença, sobretot en tema de calendaris,que després són difícils de quadrar!!

I alhora que aquestes dates marquen elfinal,o com a mínim un punt i a part,demoltes activitats,també marquen l’inici demoltes altres, projectes per l’estiu o finsper l’any que ve, que al llarg del curss’han anat posposant per manca detemps.

És aquest un temps, entre altres coses,per mirar enrere a les trobades setmanalsen els centres,i alhora per mirar endavantcap a les colònies!

També es veu com es va transformantaquella primera empenta que s’ha viscutdes del maig a les places de les ciutats. Lamajoria dels campaments dels indignatses van dissolent. I això no vol dir ques’hagi solucionat tot el que esproposaven,ni molt menys! Però desprésde la protesta, és necessari plantejarnoves línies d’acció per no caure en elcansament o la rutina.

I és que en aquest moment el balançque podem fer cadascú de nosaltresd’aquest curs que acaba ens ajuda ainterioritzar tot allò que hem après.Perquè hi ha coses de les quals no val lapena simplement “tancar la paradeta” ifer vacances. Acabar amb el lema “pensaabans d’actuar i tothom et respectarà” ipassar al de “tothom té un costat positiu,busca’l!” no vol dir que el primer jaestigui assolit, sinó que ens posem unanova fita en el camí. Al cap i a la fi és eltítol d’aquesta revista: tots anemaprofundint i fent camí com a militants,animadors, consiliaris... S’acaba el curs,

però el MIJAC és present tot l’any en lesnostres vides,amb el desig, les ganes i elcompromís dels infants per canviar allòque no ens agrada de la societat.

Hi ha una lectura molt suggerent i quepersonalment m’agrada recordar de tanten tant. L’hem escoltat fa poc,just abansde la Pentecosta: es tracta del final del’evangeli de Mateu.

«Jo seré amb vosaltres cada dia fins ala fi del món.» (Mt 28,20)

No és una amenaça. És una promesa.Jesús vol acompanyar-nos sempre.Potser durant el curs ho tenim més fàcil,però fins i tot durant l’estiu,que la nostravida estigui marcada per les conviccionsque mirem d’aprendre en el MIJAC.

S'acaba.. .Se

cció

delc

onsi

14

Setembre de 2011

En pocs mesos la secció del consiliariperd la seva actualitat... Un moment! Nodel tot! És curiós: el fet d’haver acabat lesvacances és també un temps de valoracióde com ha anat; potser no una valoraciótan pautada,però segur que,qui més quimenys,la fa a nivell personal.

També es un bon moment per tenirpresent les paraules finals, plenes desaviesa, del llibre de l’Eclesiastés oCohèlet, i no oblidar-les durant l’any,sobretot quan arribin els exàmens:

«A més d'aquestes coses, fill meu,tingues en compte que escriure moltsllibres és una feina de mai no acabar ique estudiar massa perjudica la salut.»(Ecc 12,12)

Perquè malgrat tot setembre, és veritat,és un temps més per mirar cap aendavant que cap enrere. I no emrefereixo a mirar cap a endavant nomésmirant cap a les pròximes vacances,sinóal nou curs també del vostre centre i delMIJAC. Per alguns un moment deretrobada i de continuar un camí que japorteu anys fent junts, i per altres unanova experiència que tot just es començaa descobrir. Que siguem capaços totsplegats de transmetre l’alegria i la felicitatque dóna aquest estil de vida que se’nsproposa!!

. . . i en comença un altre!

15

En aquestnúmero etrecomanem.. .