feixisme italià
DESCRIPTION
feixisme italiàTRANSCRIPT
El camí cap a la Segona Guerra Mundial
El feixisme italià
Índex
2
La crisi de les democràcies
El sistema capitalista va sortir de la Gran guerra amb greus problemes de conversió i adaptació.
La crisi dels primers anys de postguerra i l’amenaça d’una teòrica revolució social van generar una situació d’intranquil·litat i una certa por per la supervivència del capitalisme.
La solució passarà per la substitució del sistema tradicional de lliure competència per un capitalisme monopolístic garantit per un règim autoritari.
3
La crisi de les democràcies
Els Estats democràtics demostrarien la seva feblesa en mostrar-se incapaços de trobar solucions per als grans problemes de l’època d’entreguerres.
Mentre la burgesia i les classes mitjanes esperaven un Estat fort que imposés la disciplina i la cohesió social davant la crisi, una gran part de les classes baixes van veure en la Revolució una sortida als seus problemes.
4
La crisi de les democràcies.
Emparant-se en la necessitat de frenar la Revolució, els feixismes van defensar un nacionalisme agressiu i exaltat, la introducció del totalitarisme i la dictadura del partit únic com a solucions.
A més, els feixismes aprofitarien la vocació internacional del comunisme per proclamar-se salvadors de la nació davant del “perill bolxevic”, aconseguint el suport dels sectors socials que estaven més espantats davant la possibilitat de l’esclat d’una revolució.
5
La crisi de les democràcies.
6
Vicente Moreno Cullell, La crisi de les democràcies i el triomf dels totalitarismes en el período d’entreguerres, Ciències socials en xarxa, 26/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/26/la-crisi-de-les-democracies-i-el-triomf-dels-totalitarismes-en-el-periode-d%E2%80%99entreguerres/
La crisi de la democràcia a Itàlia
A la Itàlia de 1919 tot indicava que s’estava ensorrant el règim liberal, desbordat per l’agitació nacionalista produïda pel rebuig dels tractats de Versalles que potenciaven el regne de Iugoslàvia impedint l’expansió italiana als Balcans.
7
Vicente Moreno Cullell, La crisi de la democràcia italiana, Ciències Socials en xarxa, 21/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/21/la-crisi-de-la-democracia-italiana/
La crisi de la democràcia a Itàlia.
D’altra banda, els moviments reivindicatius obrers i camperols’havien intensificat tant en la indústria com en l’agricultura entre 1919 i 1920, els “dos anys rojos”.
La manca d’activitat industrial generava atur, el deute extern hipotecava els pressupostos, l’alça dels preus perjudicava amplis sectors socials, al sud del país els camperols ocupaven terres i les vagues obreres es multiplicaven a les ciutats del nord. L’estiu de 1920 la crisi era general.
8
El feixisme arriba al poder
El feixisme italià naixia de la necessitat d’una forta autoritat política i dels agreujats sentiments nacionalistes dels italians.
Així, tot i que el moviment feixista encara era molt minoritari els anys 1919-1920, davant la creixent desconfiança dels italians vers el règim parlamentari, va aconseguir incrementar els seus suports socials a les capes més conservadores i influents de la societat italiana.
9
El feixisme arriba al poder
El 1920 va haver-hi una vaga industrial on els obrers van ocupar les fàbriques.
La sortida negociada al conflicte va evitar que un moviment exclusivament reivindicatiu conduís cap a un procés revolucionari però la por a la revolució va generalitzar-se, fet que Mussolini, el cap feixista (el Fascio) va aprofitar.
10
El feixisme arriba al poder.
Així, el Fascio es va decantar cap a un activisme violent que actuava amb ferocitat contra els moviments vaguistes que eren acusats d’antiitalians.
Sindicalistes, socialistes i comunistes seran víctimes de la intimidació feixista.
Les esquadres feixistes van enfrontar-se al carrer a les organitzacions obreres entre 1920 i 1921.
11
El feixisme arriba al poder.
En aquest clima de violència i inestabilitat política el 27 d’octubre de 1922 es produïa la Marxa sobre Roma, una acció de força de Mussolini per pressionar el rei Víctor Manuel per formar un govern d’unió nacional amb un mínim de sis ministres feixistes en la seva composició.
12
El feixisme arriba al poder
La Marxa sobre Roma va presentar-se com una marxa espontània dels militants feixistes procedents de tota Itàlia, però la majoria van ser portats en camions fins a les mateixes portes de la capital.
Semblava que per al monarca un govern dirigit per Mussolini era l’única alternativa al vessament de sang i l’anarquia als carrers.
13
El feixisme arriba al poder.
Aquesta mobilització recolzada per sectors destacats de l’Estat i pel propi monarca va forçar la dimissió del govern elegit a les urnes per donar pas a un govern d’unió nacional encapçalat per Mussolini.
L’acte de força havia tingut efecte i el 29 d’octubre el rei Víctor Manuel III, a través d’un telegrama, encarregava a Mussolini la formació del govern.
14
El feixisme arriba al poder.
15
Vicente Moreno Cullell, La marxa del feixisme cap el poder, Ciències Socials en xarxa, 22/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/22/la-marxa-del-feixisme-italia-cap-al-poder/
Benito Mussolini
http://ca.wikipedia.org/wiki/Benito_Mussolini
Vegeu biografia en: http://www.youtube.com/watch?v=et-Iq1NMjXc
Les bases socials del feixisme
Oficials i excombatents desmobilitzats després de la fi de la Primera Guerra Mundial, que van tenir una adaptació difícil a la vida civil de la postguerra.
Joves activistes romàntics molt impressionats per l’impacte de la Gran Guerra i que expressaven la seva frustració per la ineficiència del sistema liberal.
16
Les bases socials del feixisme.
La petita burgesia espantada per la possible expansió del comunisme les classes mitjanes urbanes i rurals.
Una classe obrera desencantada davant la crisi. Aquests sectors obrers provenien de partits radicals d’esquerra i van trobar atractiu el llenguatge extremista i el missatge violent que els oferia el feixisme.
17
Les bases socials del feixisme.D’altra banda, els sectors industrials que s’havien beneficiat de la guerra van tenir problemes de reconversió en temps de pau. La creixent conflictivitat social i l’amenaça revolucionària serien motius d’alarma permanent i la crisi econòmica dels anys trenta provocaria una caiguda de la producció i dels beneficis que aprofitaria Mussolini per rebre el suport de la gran indústria. Amb el suport dels grans empresaris i els terratinents el feixisme va poder consolidar la seva posició en l’Europa d’entreguerres.
18
Les bases socials del feixisme.
19
Vicente Moreno Cullell, Les bases socials del feixisme, Ciències socials en xarxa, 28/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/28/les-bases-socials-del-feixisme/
La ideologia feixista.
20
Vicente Moreno Cullell, La ideología feixista, Ciències Socials en xarxa, 27/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/27/la-ideologia-feixista/
La dictadura de Mussolini
Un cop controlat el parlament amb la desaparició de l’oposició política, Mussolini va atorgar-se a si mateix amplis poders a través del desenvolupament de les Lleis Feixistíssimes.
Sistemàticament, el dictador va anar desmuntant el sistema democràtic i assumint el control d’Itàlia.
S’establia un nou règim de tipus corporatiu, amb un sindicalisme obligatori jerarquitzat, la vaga il·legalitzada i un parlament merament consultiu (Cambra dels Fasci i de les corporacions).
21
La dictadura de Mussolini
El feixisme italià exaltava el sentiment nacionalista tot invocant les velles grandeses de l’Imperi Romà, van recuperar-se símbols de l’antiguitat com les senyeres imperials o l’antiga salutació amb el braç dret alçat i la mà oberta, senyals d’identitat del feixisme.
Tota una escenografia de masses uniformades i organitzades formarien part de l’estètica del feixisme.
Mussolini va pretendre exercir un control total sobre la cultura i els mitjans de comunicació a través del Ministeri de Propaganda i el Ministeri de Cultura Popular.
22
La dictadura de Mussolini
23
Vicente Moreno Cullell, La itàlia feixista: la dictadura de Mussolini, Ciències Socials en xarxa, 24/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/24/la-italia-feixista-la-dictadura-de-mussolini/