fars de la costa

Download Fars de la costa

Post on 14-Feb-2017

223 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • FARS I BALISES DE LA XARXA LITORAL

    La majoria d'aquests fars van ser construts durant el regnat d'Isabel II, en un programa arranjat pel primer ministre O'Donnell amb lobjectiu dilluminar la, llavors, "fosca costa espanyola". El primer perode de construcci va comprendre els anys 1852 a 1868. Desprs es van anar afegint fars complementaris i de refor.

    Alguns dels fars remarcables d'aquesta costa catalana sn, per exemple, el de Sant Sebasti, que s el far espanyol i europeu que t ms abast lumnic. Es pot veure amb normalitat a 32 milles. Tamb s de destacar el far de Cap de Creus, el ms oriental de la pennsula Ibrica o el del Llobregat, el far en actiu ms antic de Catalunya, en l'actualitat dins de la ciutat de Barcelona.

    Si els fars, histricament s'havien situat en llocs allats, inhspits, ara, a la provncia martima de Barcelona i Girona, es caracteritzen per estar molts d'ells immersos en el tramat urbanstic de les poblacions turistes del litoral.

  • Far de la Punta de sArenella Port de la Selva

    Nom: Punta sArnella Nm. nacional: 31780 Nm. internacional: E-0488 Coordenades: 42 21,1 N 03 11,2 E Abast: 13 milles nutiques Elevaci pla focal: 22 m Aparena lluminosa: Llampecs cada 5

    El far est situat en una plataforma plana de la costa de la Selva, en la punta que limita al nord la rada de la badia de la Selva, a una alada de 22 metres sobre el nivell del mar.

    Inaugurat en la nit del 16 de novembre de 1913, es va construir per una iniciativa de la Societat de Salvaments de Nufrags de Girona, del 1891. Est en el vessant nord de la pennsula de cap de Creus, a una milla al nord-oest del port refugi de Port de la Selva, sobre una petita esplanada a l'extrem de la punta de s'Arnella.

    Aquesta mplia zona costanera es comporta com un mur de contenci del mar i del vent, ja que es troba a sobrevent dels vents "tramuntana" i "mestral", els dos vents dominants en aquesta zona, juntament amb el "llevant", especialment perills en aquest litoral. Aquests vents, quan sn forts, fa que sigui complicada la navegaci per aquesta zona, sobretot procedint del nord, si no es t una referncia ptica i lluminosa per esquivar aquests penya-segats.

    L'estructura arquitectnica del far consta duna casa i una torre quadrada amb cpula i va servir de model per a la construcci d'altres fars a mitjans del segle XX, en un segon programa de millora del sistema de fars de la costa espanyola. L'edifici original va inspirar la futura construcci del far de Tossa, que es va construir dos anys desprs.

  • Far del Cap de Creus (Cadaqus)

    Nom: Cap de Creus Nm. nacional: 31730 Nm. internacional: E-0486 Coordenades: 42 19,0 N 03 18,9 E Abast: 20 milles nutiques Elevaci pla focal: 87 m Aparena lluminosa: 2 llampecs cada 10

    s el far situat ms a l'orient de la pennsula Ibrica. Situat en un paratge desolador i allat, d'extraordinari bellesa, actualment els seus voltants sn un parc natural. Es troba a 500 metres de la punta del cap, sobre un penya-segat negre, amb una orografia complicada i acinglerada, conegut amb el nom de la punta de lEsquena, que cau al mar formant diverses cales agrestes i una illa, la Encalladora, separada per un estret canal.

    El far, a 87 metres dalada, batut pels vents de tramuntana i llevant, dna llum i s punt de referncia costaner en una de les zones ms dures per a la navegaci en la costa catalana. Un gran edifici, ara convertit en oficina d'informaci del parc natural, envolta la installaci, que en essncia s una torre d'11 metres dalada.

    Va funcionar per primer cop la nit del 29 de juliol de 1853. s el segon far ms antic de Catalunya, inaugurat 19 mesos desprs del far del Llobregat, la qual cosa evidencia la seva convenincia i necessitat en construir-ho, ja que est en un punt geogrfic estratgic de la costa peninsular, la qual cosa va fer que s'inclogus al primer programa del sistema de fars dissenyat pel govern d'Isabel II. El mes d'octubre de 1937, en pena guerra civil, un atac va inutilitzar l'ptica del far, quedant a les fosques fins al final del conflicte, la qual cosa evidencia el seu paper estratgic.

    En la dcada dels anys seixanta aquest far, i el seu model a escala reduda, construt prop d'ell, va ser l'escenari per al rodatge i la filmaci de diverses pellcules d'aventures i pirates, com la titulada "El far de la fi del mn", basat en una novella de Juli Verne, que narra la histria d'un far que desorienta als navegants, per fer-los presa. Tamb aquesta zona ha estat una font dinspiraci per a pintors i poetes, surrealistes i d'avantguarda, tant europeus com americans.

  • Far de Cala Nans (Cadaqus)

    Nom: Punta Cala Nans Nm. nacional: 31680 Nm. internacional: E-0484 Coordenades: 42 16,9 N 03 17,3 E Abast: 8 milles nutiques Elevaci pla focal: 33 m Aparena lluminosa: 4 + 1 llampecs cada 25

    Aquest far situat en el lmit Sud del port natural de Cadaqus, va ser inaugurat l'1 de setembre de 1874. Construt a l'extrem de la punta de Cala Nans, que li dna nom, ha estat el far de recalada tradicional al port de Cadaqus. Guiava l'entrada dels pailebots per la banda de babord. El far s una torre cilndrica, de bella construcci, sobre una casa banca. La llum es troba a 36 metres sobre el nivell del mar.

    En caure l'activitat martim-comercial del port de Cadaqus, el primer ter del segle XX, aquest far va perdre el seu valor estratgic i va quedar relegat en un cert aband. L'any 1982, degut el seu estat runs, es va voler enderrocar-lo i substituir-lo per un altre de nou. L'oposici dels vens de Cadaqus, que el consideraven part del patrimoni histric de la vila, ho va impedir. Aquesta protesta va fer que es rehabilits completament.

  • Far de Roses (Roses)

    Nom: Punta de la Batera Nm. nacional: 31610 Nm. internacional: E-0476 Coordenades: 42 14,8 N 03 11,0 E Abast: 12 milles nutiques Elevaci pla focal: 24 m Aparena lluminosa: 4 ocultacions cada 15

    Construt damunt les runes del castell de la Trinitat, el far de Roses va ser inaugurat l'1 de setembre de 1864. Es troba en la punta de la Bateria, coneguda tamb com a punta Blancalls i el seu focus lumnic est a 24 metres sobre el nivell del mar. Orientat al Sud i l Garb del golf de Roses, s el punt de referncia Nord d'aquesta badia. A poca distncia es troba el port de Roses, al que fa referncia.

    La seva construcci s la tpica arquitectura utilitzada en la construcci dels fars de la primera fase del "Pla d'Enllumenament" de la costa espanyola. s una caseta amb una torre cilndrica. Actualment es troba dins de la xarxa urbanstica de la localitat de Roses.

    El 5 de setembre de 1921 va ser electrificat, amb un llum incandescent de 500w. Va ser un dels primers fars electrificats.

  • Far de les Illes Medes (lEstartit)

    Nom: Illes Medes Nm. nacional: 31300 Nm. internacional: E-0472 Coordenades: 42 02,9 N 03 13,3 E Abast: 14 milles nutiques Elevaci pla focal: 87 m Aparena lluminosa: 4 llampecs cada 24

    A la part alta de Meda Gran, a una alada de 86 metres sobre el nivell del mar i a 10,55 metres sobre el terreny, est situat aquest far, que va ser inaugurat l'1 de juny de 1868.

    Al seu al voltant hi ha restes d'edificacions antigues i s l'assentament de molts nius d'aus marines. La rellevncia geodsica d'aquest far, a banda de delimitar el costat sud de la corda lluminosa del far de Roses, s que tamb delimita el costat sud de la corda lumnica del far de Cap Creus. D'aqu la seva importncia. Tamb indica el freu o canal que separa les illes Medes de la costa de Torroella.

    s l'ltim far inaugurat dins del regnat d'Isabel II, impulsora del pla de fars i llums de la costa, ja que dos mesos desprs va esclatar la revoluci liberal que la va obligar a sortir del pas. Va ser un dels primers fars espanyols que es va quedar sense personal permanent vivint en ell. Va passar, llavors a dependre el seu manteniment del tcnic de Senyals Martims de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d'un bot. El 29 de novembre de 1933, el tcnic va patir un naufragi. Degut la problemtica del seu allunyament, es va decidir que el manteniment del combustible del far es realitzs des de lEstartit.

    L'any 1982 es va collocar un sistema llumins alimentat amb energia solar, un dels primers de tot l'Estat.

  • Far del Cap Sant Sebasti Palafrugell

    Nom: Cap de Sant Sebasti Nm. nacional: 31250 Nm. internacional: E-0470 Coordenades: 41 53,8 N 03 12,1 E Abast: 32 milles nutiques Elevaci pla focal: 167 m Aparena lluminosa: Llampecs cada 5

    s el far ms important de Catalunya. Damunt del promontori del cap Sant Sebasti, a una alada de 168 metres sobre el nivell del mar, s el far espanyol amb ms abast lumnic i un dels de major abast a nivell mundial. El seu abast llumins teric s de 32 milles, per es veu, en la prctica, a ms de 50 milles, degut a la seva gran alada sobre el nivell de mar. s un far catalogat de Gran Faro de Primer Ordre i constitueix, des de la seva construcci a mitjan segle XIX, en el far de referncia internacional de l'extrem SW del golf de Len.

    Va ser inaugurat l'1 d'octubre de 1857. Es troba en un paratge de molta importncia martima, en ser un punt estratgic en el pas de les embarcacions que van i vnen cap a Marsella, Gnova i Crsega. Des de l'edat mitjana, sempre ha estat ocupada la punta d'aquest promontori. Fins i tot, quan sallotj un ermit, que es va installar al segle XVII, aquest va fer la funci de guaitia i sentinella, atalaiant la zona, donant l'avs als vens dels contorns, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

    El far est en un penya-segat, molt costerut, de color vermells i rosat, que avana cap al sud-est. Molt prop d'ell, a uns 500 metres al nord, es troba l'ermita de Sant Sebasti.

    El far est format per una torre cilndrica banca de 12 metres dalada situa