Argumentari de campanya Fort Pienc 2015

2

ÍNDEX

1. Què és Exigim Espais?.......................................................................... 3

2. Situació al barri i gestió de l’Ajuntament............................................ 4

2.1. Equipaments............................................................................ 4

2.2 Espais alliberats......................................................................... 7

2.3 Espai públic............................................................................... 7

2.4 La gestió de l’Ajuntament. Turisme, pressupostos................... 8

2.5 Entitat per entitat: situació i demandes................................... 9

3. Demandes com a campanya................................................................ 12

4. Exemples d’altres barris....................................................................... 13

4.1 Can Batlló.................................................................................. 13

4.2 La Flor de Maig......................................................................... 13

5. Funcionament i organització................................................................ 15

3

1. Què és Exigim Espais?

Exigim Espais és una campanya veïnal promoguda fa

més d’un any per entitats del Fort Pienc, que sorgeix

davant la necessitat d’espais físics destinats a les

entitats del barri.

La campanya reclama espais de gestió pròpia, on les veïnes ens puguem autoorganitzar i on desenvolupar els projectes dels diferents col·lectius i associacions del barri, sense tuteles ni obstacles per part del Districte de l’Eixample i l’Ajuntament de Barcelona.

Després d’un procés d’obertura al barri, s’han sumat a la campanya diverses entitats, aportant el seu punt de vista i les diferents problemàtiques que s’han trobat davant la manca d’espais i les constants traves i limitacions per part de l’Ajuntament.

D’aquesta manera, hem compartit experiències i hem traçat objectius comuns per fer front a l’actual gestió administrativa, que ens deixa sense espais on crear xarxa.

Entre totes volem promoure la mobilització popular per aconseguir el barri que volem. Exigim Espais perquè no concebem un barri sense organització social i perquè hi tenim dret.

Les entitats que conformem actualment aquest moviment som:

• L’Ampli – Coordinadora Jove de Música del Fort Pienc

• Arran Fort Pienc

• La Bastonera de l’Eixample

• La Bolxepienca

• Casal de Joves Xiroc

• Esplai Xiroc

4

2. Situació al barri i gestió de l’Ajuntament

2.1. Equipaments

Casa Groga

L’antic “Espai jove de l’Eixample”, més conegut com a Casa Groga, és un equipament municipal situat al carrer Ali Bei 120, on l’entitat Xiroc ha desenvolupat la seva tasca al barri des de 2008.

L’equipament disposa de sala d’actes amb escenari, equip musical i buc d’assaig. És per això que el Districte de l’Eixample presentava l'equipament com a espai jove especialitzat en música i la seva programació girava entorn a activitats musicals de tot tipus. A causa de la insuficient preparació estructural per a aquest ús, les conseqüències no es van fer esperar: algunes veïnes van començar a queixar-se al Districte pel soroll provinent de l'equipament, amenaçant amb posar una demanda a l’Ajuntament. Després d'un estudi sonomètric, el 2009 quedà totalment prohibida qualsevol activitat musical a la Casa Groga, a més de qualsevol activitat que quedés fora de l'horari d'obertura habitual de l'espai (de 9:00h a 22:00h). Per l’equipament han passat diferents agents: la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample (CIJE), que va gestionar l’espai de 2008 a 2010, proposant el trasllat del Xiroc a l'equipament i, posteriorment, Entorn (cooperativa de lleure, després incorporada a Encís) gestionant-lo de 2010 a 2012. El 2012 l’Ajuntament, aplicant retallades, va finalitzar el contracte amb Encís, oferint a l’Entitat Xiroc un nou conveni de gestió de l’espai. Conveni que l’entitat va signar per por de perdre l’emplaçament a l’equipament, però sent conscients que no es podria assumir el volum de feina que suposava la gestió d’un equipament tan gran i davant la falta d’espais d’aquest tipus al barri. En aquesta situació s’arriba al 2013, quan el Club de Bàsquet Roser es queda sense local i el Districte li ofereix tenir la seu a la Casa Groga. El 2014 es signa un nou conveni de gestió conjunta entre l’Entitat Xiroc, el C.P. Roser i Gaylespol, associació de policies gais i lesbianes, que Districte decideix unilateralment encabir dins l’equipament. Actualment, la Casa Groga obre les seves portes puntualment només quan les entitats que en fan ús tenen activitat. Activitat, però, que no pot ser musical ni sobrepassar les 22’00h. Fa molts anys que es reclama al Districte de l’Eixample l’aixecament de les limitacions horàries i pel que fa a activitats musicals. Però la resposta continua sent la mateixa: l’emplaçament de l’equipament està requalificat com a zona verda i no hi ha intenció

Està prohibida l’activitat

musical i tota aquella que

superi les 22h a la Casa

Groga.

5

de canviar les coses. Per tant, no es poden fer modificacions estructurals a l’edifici ni hi ha interès en invertir-hi recursos.

Buc d’assaig de la Casa Groga

D’ençà de l’arribada de CiU a la regidoria l’any 2011, el buc d’assaig de la Casa Groga ha restat orfe de cap conveni de gestió per part del districte, que va marxar d’aquest espai d’un dia per l’altre tan ràpidament que ni tan sols va reclamar les claus que tenien algunes persones que en feien ús en aquell moment.

Així, un membre de l’empresa “Sons” (empresa que fins aleshores havia tingut el conveni de gestió de l’espai) en veure que l’espai quedava buit i que en tenia les claus, va continuar fent un ús privat de la part de l’estudi de gravació, ús que arriba fins a dia d’avui.

D’ençà de la formació de la Coordinadora Jove de Músics del Fort Pienc – L’Ampli a mitjan 2014, aquest col·lectiu es proposa com a objectiu fonamental aconseguir, de forma autoritzada o no, gestionar aquest espai i obrir-lo per a un ús públic a grups i altres col·lectius del barri. A dia d’avui, davant la negativa del tècnic de barri a firmar cap

conveni de moment, l’Ampli ha entrat a l’espai i l’ha rehabilitat, comprant nou material i arreglant el que ja hi havia (en un estat de conservació bastant deplorable), i obrint-lo a que grups de música hi puguin assajar dins els horaris d’obertura de la Casa Groga.

Transformadors

Transformadors és un equipament municipal situat al carrer Ausiàs March 60.

Des del 1994 fins al 2008, va ser la seu del Consell de la Joventut de Barcelona.

El 2008, l’Ajuntament va tancar Transformadors al·legant el mal estat de l’edifici. El Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, amb gairebé 14 milions d’euros per habilitar infraestructures pel jovent de Barcelona, preveia que aquest fos un espai jove. La finalització de la rehabilitació estava prevista per a l’any 2011.

El pla va canviar amb l’arribada de CiU a la regidoria. El nou projecte (2013) passa per enderrocar la construcció i fer-hi un nou edifici per a habilitar-hi equipaments intergeneracionals. El nou espai inclouria sis plantes per a les entitats juvenils, per a gent gran i un auditori. L’Ajuntament diu que no aposta per equipaments d’un ús exclusiu i defensa els equipaments intergeneracionals.

L’Ampli ha entrat a l’espai,

l’ha rehabilitat i el gestiona

per tal que grups de música

hi puguin assajar.

Transformadors és un

equipament municipal buit des

del 2008, actualment a l’espera

de ser enderrocat.

6

Actualment, està a l’espera de ser enderrocat: les obres havien de començar el gener del 2015. L’Ajuntament parla d’una “reprogramació de la licitació”. Gerard Ardanuy, regidor del districte, assegura que el retard es deu a l’enderreriment de planificació pressupostària i que l’enderrocament tindrà lloc ben aviat.

Modificació del Pla General Metropolità (gener 2011)

Es preveuen dues opcions per a l’espai de Transformadors:

• Centre d’Atenció Primària, per complir el mapa sanitari, que ho considera prioritari (el FP és l’únic barri sense CAP)

• Equipament per a joves

Programa funcional i descripció dels espais del nou equipament de Transformadors

(Ajuntament de Barcelona, novembre 2013)

Equipament intergeneracional (total 1.559,31 m2):

• Serveis per a joves (planta baixa i altell; 187,65 m2) � punt d’informació juvenil + punt d’informació Europa Jove – finançat per una partida de la UE no retornable –

• Casal de gent gran (plantes 1 a 4; 778,6 m2)

• Serveis polivalents i d’ús per a entitats (5a planta)

• Serveis comuns: recepció (planta 0) i auditori per 100-150 persones (soterrani)

Espai d’entitats

L’Espai d’entitats del Fort Pienc és un equipament municipal situat al carrer Ali Bei 94-96, als baixos d’un edifici amb habitatge públic social. Les normatives obliguen que els baixos d’aquest tipus d’edificis siguin destinats a finalitats socials. El local, que compta amb un parell de sales de reunions, actua com a seu de l’Associació de Veïns dels Fort Pienc i d’altres entitats com l’ANC o cooperatives de consum.

7

2.2 Espais alliberats

La Resposta (2011-2013)

La Resposta es trobava a la Plaça del Fort Pienc (Carrer Ribes, 35). Era un petit local, propietat de Núñez y Navarro, que havia estat llogat per l’Entitat Xiroc abans del seu trasllat a la Casa Groga i que va okupar Arran Fort Pienc el 2011. L’assemblea d’Arran va desenvolupar-hi el seu projecte fins el maig de 2013, quan va ser desallotjada.

El Rec (2014-act.)

El Rec, l’Ateneu popular del Fort Pienc, situat al carrer Ausiàs March 72-75 (cruïlla amb Roger de Flor) és un local okupat per d’Arran Fort Pienc i el Casal de Joves Xiroc i la seva seu. Actualment, altres entitats en fan també ús, així com veïnes del barri que participen del projecte a través de l’Assemblea Oberta.

Davant la manca d’espais al barri i emmarcades en la campanya Exigim Espais, les dues assemblees juvenils van organitzar-se per okupar el Rec el maig de 2014. Des de llavors, han treballat conjuntament per fer del Rec un ateneu obert a les veïnes i un espai d’oci alternatiu i popular. El seu horari d’obertura és de dilluns a dijous, de 17:00 a 22h i dissabtes i divendres de 18:00 a 1:00h.

2.3 Espai públic Avui dia l’ús de l’espai públic per part de les entitats del barri es troba contínuament limitat i en molts casos directament vetat per part de la regidoria. Des de fa alguns anys, no es permet dur a terme activitats noves que no s’hagin programat en anys anteriors. Això, sumat a la prohibició de dur a terme qualsevol activitat musical nocturna (al·leguen que molesta el descans de les veïnes) i la negació a programar nous concerts a banda dels quatre que es fan anualment degut a una suposada “saturació” del calendari de festes, fa impossible que les entitats del barri nascudes en els últims anys puguin dur a terme cap mena d’activitat autoritzada als carrers o les places.

El Rec és un Ateneu Popular obert a les veïnes gestionat per

Arran Fort Pienc i el Casal de Joves Xiroc des del 2014.

8

A més, a l’hora de demanar permisos tot són impediments: no es poden tallar carrers, places saturades, etc. Aquesta actitud de la regidoria contrasta amb la facilitat que tenen per tallar carrers i ocupar places quan volen dur a terme les seves activitats. Aquest fet fa palès que la problemàtica no parteix de la saturació de carrers i places, sinó que més aviat es deu a la negativa continuada de cedir

davant les demandes dels col·lectius que pretenen construïr activitats d’oci autogestionat al carrer, espai de totes, sense tuteles ni constriccions per part de les institucions.

Aquesta situació es veu dificultada degut a la cadena de poder que integra la regidoria del districte: les entitats només ens podem reunir amb el tècnic de barri, que tot i tenir una actitud que sovint sembla predisposada a l’acord, al·lega contínuament que ell no pren les decisions i que per tant no pot facilitar els permisos pertinents. La impossibilitat de que les entitats ens comuniquem directament amb l’òrgan de presa de decisions és una eina d’aquest mateix poder per tancar-se en banda i no considerar cap de les propostes sense haver de donar la cara, tot fent ostentació d’una falsa democràcia.

Per últim, les noves normatives i plans de seguretat fan encara més difícil la gestió i programació d’activitats al carrer per part de les entitats, que es topen de cara amb un seguit d’absurdes demandes legals a l’hora de realitzar les seves activitats. Demandes com ara la contractació d’una assegurança que cobreixi l’esdeveniment, contractació de seguretat privada que asseguri un desenvolupament de l’activitat sense incidents, contractació d’un servei privat de lavabos mòbils. Tot plegat impediments econòmics que garanteixen que només empreses amb capital elevat puguin dur a terme aquest tipus d’activitats.

2.4 La gestió de l’Ajuntament. Turisme, pressupostos. El turisme massiu que ocupa l’espai públic i destrueix la ciutat no té en el Fort Pienc un dels principals focus. Així mateix, el barri tampoc s’està veient sotmès, de moment, a processos de gentrificació de les proporcions que pateixen o han patit altres barris de la ciutat.

La problemàtica d’espai

públic no parteix de la

saturació de carrers i

places, sinó que es deu

a la negativa davant les

demandes de col·lectius

que pretenen construir

oci autogestionat i

sense tuteles.

9

De tota manera, el barri si que es veu afectat per la gestió municipal a favor d’una pretesa “Marca Barcelona” basada en una ciutat de postal i un camp lliure per a grans negocis d’uns pocs.

Per una banda, tenim ben a prop la principal atracció turística de la ciutat, el temple de la Sagrada Família, que va mobilitzar l’any 2013 uns 10 milions de persones. Tot i que les conseqüències d’ocupació de l’espai públic i de mobilitat es concentren principalment en el mateix barri, la substitució de comerç tradicional per botigues orientades exclusivament al turisme és creixent i s’extén.

D’altra banda, les grans inversions com la reforma del passeig de Gràcia, de 6 milions d’euros, mostren aquesta orientació del govern municipal, i van en detriment d’altres necessitats, com les que reclamem amb aquesta campanya, o la construcció de l’IES Angeleta Ferrer (aprovat des del 1994), escoles bressol, etc.

A més, en una ciutat orientada al turista, el jovent i el veïnat organitzat i que reclama fer ús de l’espai públic és una molèstia. Per això, la constant dificultat per a fer la nostra activitat, la inexistent resposta a les nostres demandes o, directament, la repressió estan lligades políticament amb la construcció d’una Barcelona de postal on no podem sortir.

2.5 Entitat per entitat: situació i demandes

L’Ampli – Coordinadora jove de música del Fort Pienc

Des de l’Ampli creiem que els músics necessiten espais per desenvolupar-se lliurement. Per això, defensem que tocar al carrer no és cap delicte, ans al contrari donat que la música és cultura popular. També reivindiquem que calen espais on els músics puguin assajar sense molestar a les veïnes, així com espais on dur a terme concerts de qualitat tot oferint models d’oci alternatius i autogestionats.

En una ciutat orientada al

turista, el jovent i el veïnat

organitzat i que reclama fer

ús de l’espai públic és una

molèstia.

10

Arran Fort Pienc

- Espai propi: Quan es va la fundar l'Assemblea de Joves del Fort Pienc, l'octubre del 2009, per la impossibilitat de tenir un espai propi, ens reuníem a la Casa Groga. El fet de no tenir un espais propi ens dificultava molt la visualització del col·lectiu. El maig del 2011 vam decidir okupar La Resposta, on vam estar-hi fins el desallotjament, l'estiu del 2013. Des de llavors ens vam reunir i vam desenvolupar alguns dels nostres actes, a La Cruïlla. El juny del 2014 vam okupar, juntament amb el Casal de Joves Xiroc, El Rec.

- Espai públic: Des de l'okupació de La Resposta, el Districte de l'Eixample va

manifestar obertament que no ens donaria cap permís per realitzar activitats a l'espai públic perquè érem okupes. A banda, no n'haviem tingut anteriorment perquè només s'acceptaven les activitats pressupostades des de feia anys, i per tant, un col·lectiu acabat de néixer no tenia cap tipus de possibilitat. Des de l'inici, excepte en el període de Festa Major, hem realitzat les activitats a la plaça sense permís del districte, autogestionat-nos pel que fa a la logística i aconseguint l'electricitat amb un allargo des de La Resposta, des d'un bar o utilitzant burres.

La Bastonera de l’Eixample

La Bastonera de l’Eixample va néixer fa 4 anys amb l’objectiu de promoure la cultura popular als barris del Fort Pienc i de la Sagrada Família. La participació d’alguns membres la colla a altres col·lectius o entitats del barri del Fort Pienc va facilitar l’establiment de la nostra seu a la Casa Groga. L’amplitud de la sala polivalent d’aquest espai ens permet realitzar còmodament els nostres assajos així com fer les assemblees necessàries per organitza el nostre dia a dia. D’altra banda el lloc on mostrar i promoure la cultura popular són les places i els carrers, però les habituals limitacions per part del districte dificulten aquesta tasca. Per la cultura popular, exigim espais.

La Bolxepienca

La principal problemàtica amb que ens trobat la Bolxepienca és la manca d’un espai on assajar al barri. Desprès de demanar permís a diversos espais del barri (l’Escola Ramón Llull, l’Escola Fort Pienc, l’Institut Fort Pius i la Casa Groga) i davant la negativa de tots ells, no ens va quedar més remei que buscar alternatives fora del barri. Actualment assagem a l’Escola Antoni Brusi, al barri de la Vila Olímpica del Poblenou.

Respecte a l’espai públic, en fem ús en la majoria de les nostres actuacions tant per donar-nos a conèixer d’una forma més oberta, com per

11

reivindicar la necessària cabuda de la cultura musical i popular als nostres carrers i places.

Casal de Joves Xiroc i Esplai Xiroc

El XIROC és una entitat infantil i juvenil que treballa pel barri del Fort Pienc des del 1974. El seu objectiu és potenciar la identitat i el treball amb i pel barri per tal que totes les persones que hi viuen construeixin des del seu àmbit més proper una societat amb estructures més justes i solidàries. Les formes d'assolir-ho són diverses a través de l’Esplai, el Casal de Joves i el grup de foc (Cabrònica del Nord i Cabronets).

L'entitat va començar tenint seu en una parròquia, de la que vam ser expulsats. Seguidament, vam passar per varis locals de lloguer, on pagàvem una mensualitat molt elevada que no podíem assumir i que no garantien les condicions necessàries per a la labor de l'entitat.

L’any 2008 la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample (CIJE) va entrar a gestionar l’antic Espai Jove de l’Eixample, conegut pel barri com La Casa Groga, proposant el trasllat del Xiroc a l'equipament. Després que Districte apliqués a l'equipament un seguit de limitacions, entre les quals la prohibició de fer activitat musical i restriccions horàries, el 2011 l'entitat va passar a gestionar l'espai de manera gratuïta.

Actualment, l'Esplai, Cabronets i Cabrònica continuen utilitzant com a seu la Casa Groga, dins un conveni conjunt amb el Club de Bàsquet Roser i l'Associació de policies gais i lesbianes Gaylespol. Aquest conveni es renova anualment. Aquesta situació, si bé per una banda pot semblar positiva per esplai i cabrònica ja que comptem amb un espai on realitzar la nostra activitat, també és molt inestable en el temps ja que d’un any per l’altre ens poden fer fora i deixar-nos amb l'única alternativa de fer esplai al carrer. Cal tenir en compte que la Casa Groga està considerada zona verda i un dia o altre la tiraran a terra. Exigim un espai amb garantia de que podrem realizar-hi la nostra activitat a llarg termini.

Pel que fa al Casal de Joves, va haver de traslladar el seu projecte a l'Ateneu Popular el Rec, degut a les limitacions i prohibicions de l'equipament, que impossibiliten la tasca del casal.

12

3. Demandes com a campanya

• TRANSFORMADORS:

Reclamem que transformadors no estigui ni un dia més tancat, no poden haver-hi equipaments municipals buits.

Exigim un espai destinat al teixit associatiu del barri, on les veïnes i les joves puguem desenvolupar la nostra activitat, relacionar-nos, trobar-nos, organitzar-nos, i també fer-hi música.

Per això, cal que puguem autogestionar aquest espai sense tuteles per part de l’Ajuntament, des de l’organització juvenil i veïnal, com passa en altres racons de la ciutat.

• CASA GROGA:

Exigim més marge de gestió per a les entitats que en fem ús. L’aixecament de les abusives restriccions horàries i la prohibició musical per poder aprofitar les possibilitats de l’espai, assumint sense intermediaris la relació amb les veïnes per no causar molèsties.

Volem gestionar de forma col·lectiva el buc d’assaig, per posar a la disposició del teixit musical del barri un espai on assajar, a baix preu i de forma autogestionada.

• ESPAI PÚBLIC:

Exigim que l’espai públic faci gala del seu nom i sigui realment un espai de totes i per a totes, i no un espai on només les institucions i les empreses vinculades a aquestes puguin realitzar activitats. No volem entrar en el seu joc de la mercantilització de l’oci, i reneguem d’una legislació que amb l’excusa de la “convivència i la seguretat ciutadana” coarta tot tipus d’iniciativa de lleure autogestionada.

�

�

�

13

4. Exemples d’altres barris A d’altres barris de Barcelona podem trobar exemples de lluites veïnals que a través del suport mutu, la cooperació i la pressió popular han aconseguit la cessió, per part de l’administració, d’espais per a l’autogestió veïnal on construir alternatives i dur a terme activitats, tant de formació com de lleure, fetes pels barris i per als barris.

4.1 Can Batlló És un antic recinte fabril de finals de 1880, ubicat entre el Carrer Constitució i la Gran Via, al barri de la Bordeta. Espai de propietat privada, després de més de 35 anys de reivindicació popular i a través d’una cessió de l’Ajuntament, s’ha convertit en un equipament d’ús i gestió col·lectiva, obert i gestionat directament pels veïns i veïnes. Implica més de 300 persones i desenes de projectes i activitats que han fet créixer el projecte vertiginosament.

Aquesta lluita veïnal es remunta a l’any 2008, quan es constitueix la plataforma veïnal “Can Batlló és pel Barri” sota la qual s’agrupen moviments populars i diverses associacions de veïns com el Centre Social de Sants i l’Assemblea de Veïns i Veïnes de la Bordeta. Degut a la pressió de la Plataforma, el Districte es compromet a iniciar les obres l’any 2009 i a cedir la gestió de l’espai al moviment veïnal. Preveient la demora en l’execució dels acords del Districte, agreujada pel canvi polític en el Govern municipal, la Plataforma inicia la campanya del “Tic-Tac” que fixava com a data límit per a l’inici de les obres l’11 de juny de 2011. Aquesta campanya establia que el no compliment dels acords per part de l’Ajuntament implicava l’entrada del veïnat de forma unilateral. Gràcies a aquesta pressió, així com pel clima de crispació social que representà l’esclat del 15M, es va poder entrar a l’espai de forma acordada.

4.2 Ateneu Popular la Flor de Maig Antiga seu de la “Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo” fundada el 1890; Cooperativa que va anar creixent durant 40 anys fins a convertir-se en una de les més importants del país.

Desprès de la guerra civil i un cop instaurada la dictadura franquista, passa a ser gestionada pel sindicat vertical, que a través de la rapinya i d’una administració fraudulenta fa entrar l’organisme en crisi fins que al 1948 s’inicia la seva liquidació.

Dels molts edificis que en el seu moment van ser propietat comuna de la Cooperativa, només dos en quedaran al Poblenou com a testimonis d’aquell gloriós passat cooperativista: un el de la seva seu central del carrer Wad-Ras 195, avui Doctor Trueta, i l’altre el de la seva sucursal de Pere IV 92.

És aquest primer edifici el que l’any 1978, gràcies a la pressió del moviment veïnal de l’Associació de Veïns del Poblenou, s’obrirà al barri del Poblenou com a Ateneu Popular

Altres barris de Barcelona

tenen exemples de lluites

veïnals exitoses que han

aconseguit la cessió d’espais

per a l’autogestió.

14

cedit per l’Ajuntament de Socias Humbert, últim alcalde franquista, convertint-se en un dels primers espais recuperats pel moviment veïnal desprès de la transició.

L’any 2012, però, l’alcaldia de CiU comunica a l’Ateneu que a partir del 31 de maig l’Ajuntament deixarà de pagar el lloguer del local. Així, l’1 de juny l’Ajuntament tanca l’Ateneu a les veïnes del barri, que comencen a organitzar-se per a recuperar l’espai sota la “Plataforma Recuperem la Flor de Maig”. El 20 d’octubre del mateix any, quasi 5 mesos desprès del tancament, un nodrit grup de veïnes –entre 200 i 500– recuperen l’edifici i l’obren de nou al teixit associatiu del barri, demostrant que les arrels de la Flor de Maig seguien vives al barri.

15

5. Funcionament i organització La campanya Exigim Espais té una comissió que en gestiona el dia a dia i n’atén les qüestions logístiques, formada per membres de les diverses entitats que hi participen.

L’espai de decisió de les línies de la campanya és l’Assemblea Oberta del Rec, que se celebra de forma mensual.

Estigueu atentes a les convocatòries de les assemblees a

les xarxes socials, o preguntant directament al Rec,

l’Ateneu Popular de l’Eixample (Ausiàs March, 72-75).