Núm. 26 MÈTODE 29

EVOLUCIÓ RECENT DE LA COSTA.PROPOSTES PER A LA SEUA ANÀLISI

Josep E. Pardo*

Recent changes in the coast and methods of analysis. Coastlines are dynamic

features undergoing constant change. To study their evolution, one must

differentiate cyclic changes, which are due to natural causes, from those that

have a longer-term effect. To study each of these types of changes there are a

variety of techniques, which have improved over recent years thanks to the

development of Geographic Information Systems (SIG), as well as satellite

images, which enable more coherent decisions to be taken politically where

coastal planning is concerned.

© O

lga

May

oral

De tots els àmbits naturals les costes són, sensdubte, aquells que amb més freqüència i claredat mos-tren canvis significatius en la seua forma i disposició,especialment a les zones de platja. Ací, fins i tot, dià-riament podem trobar variacions i canvis deguts a l’e-

norme desgast d’energia a què esveuen sotmeses. Les ones reben l’e-nergia del vent i la traslladen pelmar fins aplegar a les aigües somesde la costa; allí pateixen tota unamena d’alteracions que acabendesequilibrant-les i rompent-les. Elsuccessiu trencament de les onesgenera una quantitat ingent de tre-ball que es verifica en remobilitza-ció dels sediments de l’àrea costa-nera. Les platges són, en realitat,enormes dissipadors de l’energia deles ones i tenen com la més valuosa

de les seues característiques la capacitat d’adaptar laseua morfologia a les condicions canviants del mar idel vent. Alguns autors han dit que una platja naturalés el millor i més perfecte sistema de defensa de lacosta, ja que té prou flexibilitat per adaptar-se a lessituacions energètiques canviants.

Per tot això, és obvi que la platja canvia de formanatural. Ara bé, és fonamental distingir entre aquellscanvis que es produeixen a curt termini i que noméssón oscil·lacions, en certa mesura cícliques, delsmaterials de platja per damunt o per davall de l’aigua,d’aquells altres que provoquen canvis progressius,que tenen un caràcter més o menys permanent i que,en la major part de les ocasions, estan clarament rela-

cionats amb intervencions humanes directes o indirec-tes. Els primers són fruit de cadascun dels temporals iper tant poden detectar-se després d’alguna setmanad’anàlisi. Els segons són la resultant de les mobilitza-cions successives en un sentit predominant i per adetectar-los caldrà analitzar-los sobre escales tempo-rals un poc més llargues: uns anys, alguna dècada oalguns segles.

Els canvis “cíclics” o a curt termini permeten reco-nèixer el funcionament habitual del sistema costaner,és a dir, la resposta morfològica que les platges i elsdistints elements que les componen –barres submari-nes, bermes, primera alineació dunar, etc.– presentenenfront de l’acció de les ones, tant durant el temps debonança com durant els temporals. Per a reconèixer-ho caldrà fer, sobre zones predeterminades, alçamentstopogràfics i batimètrics periòdics que ens permetenobservar els canvis que es van produint tant a la platjaemergida com a la submergida. Preferentment, l’alça-ment caldria no restringir-lo a un únic perfil per platja,sinó que convé mesurar almenys tres o quatre perfilsparal·lels separats entre ells entre 50 i 100 m per aobservar-hi els canvis tant en el sentit transversal a laplatja com en el longitudinal. Cal assenyalar que a lainformació topogràfica s’han d’afegir, sempre que espuga, dades de la textura dels materials que componenla platja per comprendre els moviments d’arenes, gra-ves i còdols amb cadascun dels temporals.

Amb tota aquesta mena d’observacions es pot ava-luar la resposta que el sistema platja té enfront de lasituació de l’onatge; les platges es poden categoritzarmitjançant índexs més o menys complexos fonamen-tats tant en la forma de la platja com en les caracterís-tiques de l’onatge. Dissortadament a les nostres costesno es compta amb mesures sistemàtiques com les acíproposades, sinó que aquestes queden restringides aperíodes i àrees molt concretes i, per tant, podem dirque encara ens falta molt per conèixer de la dinàmicaa escales temporals curtes de les nostres platges.

Els canvis “progressius” que es verifiquen a esca-les temporals un poc més llargues han cridat, òbvia-ment més l’atenció i han provocat en més d’una oca-

30 Núm. 26 MÈTODE

Els efectes regressius hanfet que la mar arrossegue

moltes edificacionslitorals que, no fa gaire,

quedaven allunyades de lariba. En la foto, es pot

veure una imatge degener del 2000 de la

costa de Barri-Mard’Almenara.Aquestsector ha patit una

regressió d’uns 200 m total llarg dels últims

cinquanta anys.Aquestesconstruccions estan

actualment enderrocades.

© Olga Mayoral

«A LES DARRERES DÈCADES HEM VIST

RETROCESSOS ESPECTACULARS

D’ALGUNS SECTORS COSTANERS.»

sió una clara preocupació social. En les darreres dèca-des hem vist retrocessos espectaculars d’alguns sec-tors costaners: exemples escandalosos es podenobservar a les platges de Nules, Moncofa, Xilxes, laLlosa o Almenara. Igualment, molts habitants del’Horta Nord recorden que s’han “perdut” les platgesd’Albalat, Foios o Meliana. De forma semblant es potparlar de retrocessos cridaners de la costa al sud de ladesembocadura del Túria i del Xúquer i en molts llocsmés. També hi ha llocs on s’han detectat guanysimpressionants. El cas més espectacular es detecta alnord de la ciutat de València, on la platja adossada aldic de Llevant del port ha vist créixer la seua extensiófins a un quilòmetre.

Mesurar aquests canvis no és sempre senzill. Elsistema més habitual és la comparació de documents

cartogràfics i/o fotogràfics que mostren la situació dela costa en distintes dates. Així es poden detectar alte-racions paisatgístiques i mesurar les variacions con-cretes i, en ocasions, superficials que s’han produït.Cal, però, tenir en compte les limitacions que cada

Núm. 26 MÈTODE 31

Fotografia aèria de la desembocadura del Xúquer al litoral de Cullera. La construcció d’espigons provoca una acumulació diferencial de sedi-ments que artificialitza la franja costanera i que dóna com a resultat un paisatge anomenat “dents de serra”.

© M

.A.G

ómez

-Ser

rano

El 90% de les platges valencianes no tenen dunes a causa de la uti-lització de maquinària pesant per a “condicionar-les” per a l’ús tu-rístic.A la dreta, neteja a la platja de Benicàssim.

© F

ranc

esc

Jarq

ue

tipus de document presenta: els mapes són representa-cions generalitzades de la realitat i, per tant, sempremediatitzades pels objectius de cada mapa i pel cartò-graf, mentre que la fotografia aèria presenta com aprincipal limitació el fet que es tracta d’una projecciócònica de la realitat representada i, per tant, s’han decorregir les possibles distorsions abans de prendremesures exactes. En qualsevol dels dos grups dedocumentació una limitació clau per a observar can-vis costaners és l’escala: els documents amb escalesinferiors a 1/30.000 dificilment permeten avaluar lesalteracions amb un grau suficient de fidelitat.

La documentació existent dels últims anys és rela-tivament abundant, però prou menys abundant, ambescales suficientment detallades, d’èpoques anteriorsa la dècada dels cinquanta. Els mapes antics, anteriorsa la segona meitat del segle XIX, són documentsextraordinàriament interessants per a mostrar-hi l’e-xistència de determinats elements geogràfics, però no

solen presentar la qualitat mètrica suficient per a fermesures exactes. Es compta amb sèries de cartes nàu-tiques de finals del segle XIX que representen el con-junt de la costa valenciana a escala poc detallada(aproximadament 1/100.000). D’alguns sectors con-crets (ports, badies,...) hi ha cartes a escales amb sufi-cient detall. Un altre grup de mapes interessant aescala detallada són els plànols del cadastre, moltsd’ells corresponents a la dècada dels trenta. Pel que faaquests mapes, no massa fàcils de consultar, cal teniren compte que en ocasions presenten identificacionsmolt poc clares de la posició de la costa ja que el seul’objectiu és localitzar propietats.

També poden emprar-se minutes d’antics mapestopogràfics o les representacions topogràfiques aescala 1/25.000 i 1/10.000 fetes pel Servei Geogràficde l’Exèrcit d’alguns sectors de la nostra costa abans iimmediatament després de la Guerra Civil. A partirdels setanta hi ha representada bona part del litoral

32 Núm. 26 MÈTODE

La dinàmica natural dels sediments al litoral valencià –de nord a sud– ha provocat un efecte d’acumulació d’arena al nord de les principalsconstruccions, com és el cas del port de Castelló. Les fotografies aèries (a l’esquerra, de l’any 1956; i a la dreta, de 1983) mostren diferèn-cies significatives pel que fa a la distribució dels sediments. La platja del Pinar, just al nord del port, ha avançat més de 600 metres sobre lamar al llarg de l’últim segle.

valencià als mapes de l’Instituto Geográfico Nacionali a partir dels vuitanta s’han comptat amb representa-cions a 1/10.000 de bona part del territori (tant amb lasèrie de les diputacions provincials, de la Conselleriade Medi Ambient i finalment de l’Institut CartogràficValencià).

De sèries de fotografies aèries que cobreixen elconjunt de la nostra costa en tenim des del 1956/57, elconegut “vol americà” pres a una escala aproximada1/33.000. Amb posterioritat disposem de sèries més omenys fragmentàries de la costa fins l’any 1981, apartir del qual la Conselleria d’Obres Públiques hafotografiat la costa cada quatre o cinc anys (amb esca-la 1/12.000 i 1/5.000).

Per a analitzar els canvis observats a les distintessèries fotogràfiques caldrà corregir les distorsionsassociades a la mena de document de què es tracta.Açò es pot fer de forma aproximativa utilitzant apa-rells com la càmera clara, amb la qual l’analista com-para distints documents corregint els errors fonamen-tant-se únicament en la seua percepció visual, o es pottractar de buscar eines que permeten quantificar elgrau d’error que es comet. El sistema més adient iprecís consisteix a aplicar processos fotogramètrics–orientació interna i externa del fotograma i transfor-mació en ortofoto– encara que aquest mètode no s’haemprat massa per a aquesta finalitat fins ara, perquèrequereix el treball d’especialistes i resulta bastantmés car. No hi ha dubte, però, que aquesta és la formade tenir la documentació fotogràfica preparada per afer correctament les comparacions.

Per a les àrees costeres planes, amb molt pocavariació topogràfica, s’han corregit fotografies aèriesdigitalitzades mitjançant sistemes d’ajust polinomialsde la imatge fotogràfica a les coordenades rectangu-lars (generalment UTM, Universal Transversal Mer-cator) del terreny. Això s’aconsegueix utilitzant einesinformàtiques dissenyades per al tractament digital deles imatges de satèl·lit. Amb aquesta metodologia,més senzilla que no la que implica la restitució foto-gramètrica, s’han obtingut resultats amb un grau d’e-rror acceptable.

Les imatges preses des dels satèl·lits artificials finsfa poc no han mostrat una utilitat suficient per a estu-dis d’evolució costanera, exceptuant-hi alguns llocsamb canvis especialment importants, donada la seuaescassa resolució espacial (són poc detallades). Elsdarrers anys, però, s’han començat a comercialitzarimatges amb una resolució espacial que comença aser competitiva en aquesta mena d’estudis: les imat-ges pancromàtiques enviades pel satèl·lit indi IRS,amb una resolució espacial de 5 metres ja permeten

detectar alteracions significatives, encara que tinguenuna magnitud no massa destacada; la pròxima comer-cialització de les imatges preses des del satèl·lit Iko-nos, amb una resolució en la banda pancromàtica d’1metre, permetran que aquest material tinga un ús cla-rament competitiu davant de les fotografies aèries.

Totes aquestes fonts o mètodes són vàlids permesurar i cartografiar canvis de “guanys” o “pèrdues”de superfície de terreny. La quantificació correcta delscanvis, però, requereix determinar els volums dematerials que poden ser desplaçats per l’acció marina.La seua determinació només és possible mitjançantdades topogràfiques i batimètriques detallades, és adir, de forma semblant al que s’ha comentat pel que faa l’estudi a curt termini. Amb fotografies aèries s’hanfet estudis en què s’han avaluat canvis volumètricsdesprés de generar fotogramètricament models digi-

tals del terreny d’un mateix sector en dates distintes.La diferència entre ambdós models permet obteniruna cartografia de canvis volumètrics.

El desenvolupament de les tècniques de tractamentdigital d’imatges, l’adveniment d’imatges d’alta reso-lució espacial i l’expansió dels sistemes d’informaciógeogràfica (SIG) en els últims anys poden permetreque la tasca de vigilància de les alteracions dels siste-mes costaners guanye en rapidesa i precisió i, pertant, així es podria aconseguir una major seguretat icoherència en la presa de decisions polítiques queafecten l’ordenació del litoral.

Núm. 26 MÈTODE 33

«EL DESENVOLUPAMENT DE LES

TÈCNIQUES DE TRACTAMENT DIGITAL

D’IMATGES, […] EN ELS ÚLTIMS ANYS

PODEN PERMETRE QUE LA TASCA DE

VIGILÀNCIA DE LES ALTERACIONS DEL

SISTEMES COSTANERS GUANYE EN

RAPIDESA I PRECISIÓ I, PER TANT, AIXÍ

S’ACONSEGUIRIA UNA MAJOR SEGURETAT

I COHERÈNCIA EN LA PRESA DE

DECISIONS POLÍTIQUES QUE AFECTEN

L’ORDENACIÓ DEL LITORAL.»

*Departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i FotogrametriaUniversitat Politècnica de València.