28/12/20

14

ENTREVISTA / ELKARRIZKETASERGIO GARCÍA

ENTREVISTA / ELKARRIZKETAXABI PRIETO

LA REVISTA DEL PARTIT ENTRE L’EUSKAL SELEKZIOA I CATALUNYA EUSKAL SELEKZIOA ETA KATALUNIAREN ARTEKO PARTIDUKO ALDIZKARIA

- 3 -

Salutació del President Andreu SubiesAndreu Subies Presidentearen agurraEnguany, a part del tradicional partit de cada Nadal, celebrem un centenari. Estem a San Ma-més per recordar que fa 100 anys que l’Euskal Selekzioa i la Selecció Catalana van disputar el primer partit. Un segle més tard, el Nou San Mamés ens torna a acollir amb els braços oberts per poder acomiadar l’any 2014 amb aquesta festa futbolística.

Euskadi i Catalunya, amb les seves cultures mil·lenàries i els seus objectius comuns tant en aspectes socials com esportius, tenen dues seleccions històriques, de nivell mundial, que sempre intenten oferir un futbol atractiu que agradi a l’espectador. Tot i les diferències cul-turals entre els bascos i els catalans, som dues nacions amb moltes coses en comú. Sobretot en l’aspecte futbolístic: ens agrada el futbol i per això tenim un futbol base molt potent que a la llarga ens proporciona grans futbolistes, com els que avui veurem a San Mamés.

Des de la Federació Catalana volem agrair l’esforç i la feina de totes aquelles persones que fan possible que el nostre futbol creixi. També agraïm a la Federació Basca que ens hagi fet sentir com a casa durant aquest cap de setma-na ple de futbol amb les seleccions de futbol, futbol sala i futbol femení. Esperem que l’any que ve, en el partit de tornada, nosaltres també puguem ser uns grans amfitrions.

Ara és moment de gaudir d’aquest espectacle futbolístic. Visca Catalunya i visca el futbol!

Andreu Subies i Forcada President de la Federació Catalana de Futbol

28 de desembre de 2014, San Mamés (Bilbao)EUSKAL SELEKZIOA - CATALUNYA

Aurten, ohiko Gabonetako partiduaz gain, men-deurren bat ospatzen dugu. Gaur San Mamesen gaude duela 100 urte Euskal Selekzioak eta Ka-taluniako Selekzioak beren lehen partidua joka-tu zutela gogoratzeko. Mende bat beranduago, San Mames Barriak eskuak zabalik hartzen gaitu 2014. urtea futbol festa honekin agurtzeko.

Euskal Herria eta Katalunia, beren milaka urte-ko kulturarekin eta beren helburu komunekin (bai kirol arloan eta baita alderdi sozialean), bi selekzio historiko dituzte, munduan goi-mai-lakoak. Beti saiatzen dira futbol erakargarria eskaintzen, zalegoari gustatzen zaion jokoa egiten. Katalan eta euskaldunen kulturen arte-ko diferentzien arren, elkarrekin zerikusi handia duten bi nazio gara. Futbol aldetik, batez ere: futbola gustatzen zaigu eta horregatik dugu harrobi sendoa, epe luzera futbolari handiak ematen dituena, gaur San Mamesen ikusiko di-tugunak bezalakoak.

Gure futbola haztea posible egiten duten pert-sonen esfortzu eta lana eskertu nahi genuke Kataluniako Federaziotik. Euskal Federazioari ere eskerrak eman nahi dizkiogu etxean egongo bagi-na bezala sentiarazi gaituelako futbolez beteriko asteburu honetan zehar, futbol, areto futbol eta emakumezkoen futbol selekzioarekin. Datorren urtean, itzuliko norgehiagokan, gu ere beste hainbeste egiteko gai izango garela espero dut.

Orain, futbol ikuskizun honetaz gozatzeko unea iritsi da. Gora Katalunia eta gora futbola!!

Andreu Subies i ForcadaKataluniako Futbol Federazioko Presidentea

2014ko abenduaren 28a, San Mames (Bilbo)Euskal Selekzioa - Catalunya

- 4 -

- 5 -

Presidentearen agurraSalutació del PresidentEuskal Selekzioak hitzordu garrantzitsuak ditu urtea amaitzeko. Eguberritako ohiko par-tidarekin batera, areto futboleko eta emaku-mezkoen selekzioaren neurketak jokatuko ditu. Euskadiko Federazioaren apustua arlo guztietan aurrerapausuak ematea baita.

Hiru lehietan Katalunia izango dugu aurkari. Horrek, berez bereziak diren hitzorduak are eta hunkigarriagoak egingo ditu. Goi mailako taldeak dituen selekzio baten aurka aritzeaz gain, bi herrien nortasun eta egoerak gertuta-sun berezia suposatzen du asteburu honetan dugun aurkariarekiko. Ilusio eta motibazio handia sortzen duten partiduak dira.

Gainera, ezin bada ahaztu bi selekzioak elka-rren aurka lehen aldiz lehiatu zireneko men-deurrena betetzear dagoela. 1903ko urtarri-laren 3an San Mamesen jokatutako neurketa gogoratzeko sasoi aproposa da. Horretarako, protagonista nagusiek soropilean eskainiko duten ikuskizun paregabeaz gain, ziur naiz ze-laitik kanpo jai giro aparta izango dela. Bai San Mamesen, eta baita Areatzan jarriko dugun fun-zonean.

Gure partetik, ahaztezina izango den asteburu honekin gozatzeko gonbitea luzatu gura dizue-gu Kataluniatik etorri zareten bisitari zein Eus-kal Selekzioarekin bat egin gura duzuen lagun guztioi. Ez daukat zalantzarik bi taldeetako jarraitzaileek jarrera egokia izango dutela.

Ongi etorri guztioi eta eskerrik asko!

Luis Mari Elustondo(Euskadiko Futbol Federazioko presidentea)

L’Euskal Selekzioa té cites importants per acabar l’any. A part del partit habitual que es juga per Nadal, enguany també s’han celebrat els partits de futbol sala i el de la selecció femenina basca.

Catalunya ha estat el rival en les tres tro-bades, augmentant l’emotivitat d’una cita ja emotiva de per sí. A part d’enfrontar-se a una selecció d’alt nivell, la identitat i la situació d’ambdós pobles fan que aquest es-deveniment sigui especial, creant una gran motivació i il·lusió.

A més, no es pot oblidar que ha passat gaire-bé un segle des que ambdues seleccions es van enfrontar per primera vegada. És el mo-ment adequat, doncs, de rememorar aquell partit celebrat a San Mamés el 3 de gener de 1915.

Per la nostra part, ens agradaria convidar a gaudir d’aquest cap de setmana inoblidable als aficionats vinguts de Catalunya i a totes les persones que vulguin animar a l’Euskal Selekzioa. No tenim dubtes que el compor-tament d’ambdues aficions serà exemplar.

Benvinguts i moltes gràcies.

Luis Mari ElustondoPresident de la Federació

de Fútbol de Euskadi

- 6 -

COS TÈCNICMikel Etxarrik (Lasarte, 1946) eta Jose Mari Amorrortuk (Bilbo, 1953) dute egun Euskal Selekzioa entrenatzeko ardura. Hiru urte daramate elkarlanean. Tarte horretan jokatutako partiduetatik bi ira-bazi ditu Selekzioak eta bat galdu. Baina Euskadiko Federazioak Amorrorturen aldeko apustua egin aurretik ere makina bat urte egin ditu Etxarrik gure herriko jokalari onenak aukeratu eta kudeatzen. Guztira hamalau neurketa zuzendu ditu teknikari gipuzkoarrak. Uruguaiko se-lekzioaren kontrako partidan egin zuen debuta 2003an. Orduan Jose Angel Irib-arrekin osatzen zuen bikotea. Eta euskal futbolak inoiz izan duen erreferentzia na-gusiak erretiroa hartu zuenenean, Javier Iruretarekin aritu zen lanean urtebetez.

Hamarkada pasatxo honetan futbola zainetan daramala erakutsi du entrenat-zaile gipuzkoarrak. Asko daki. Bere kirol ibilbidean futbola osatzen duten arlo

guztiak ezagutu ditu. Realean, bere talde kuttunean, bigarren taldeko teknikari eta lehen taldeko bigarren entrenatzaile izan zen. Eibar ere zuzendu zuen 1990 hamarkadan. Horretaz gain, bulegoe-tako ardurak ere izan ditu. Talde txuri-urdinean kirol zuzendari eta idazkari tekniko lanetan aritutakoa da. Bestalde, Alaveseko harrobiko arduradun ere izan zen. Maisua izan da euskal futbolari eta teknikari askorentzat.

Amorrorturen kirol ibilibdea ere ez da nolanahikoa. Futbolari gisa Athleticen eta Zaragozaren elastikoak jantzi zituen, besteak beste. Behin jokatzeari utzi zio-nean, aulkietara eman zuen urratsa. Ath-letic, Eibar eta Reala zuzentzeko zortea izan du. Eta azken urteotan harrobiko lanean jardun da burubelarri. Atletico Madrilen eta Athleticeko haztegien ar-dura izan du. Egun talde zuri-gorrian ari da beharrean.

ESKA

RMEN

TUA

ETA

JAKI

TURI

A EU

SKAL

SELE

KZIO

AREN

ZERB

ITZU

RA

- 7 -

Mikel Etxarri (Lasarte, 1946) i Jose Mari Amorrortu (Bilbao, 1953) són actualment els responsables d’entrenar l’Euskal Se-lekzioa. Porten tres anys treballant ple-gats. En aquest període, la selecció basca ha guanyat dos partits i n’ha perdut un. No obstant, abans que la Federació d’Euskadi apostés per Amorrortu, Etxarri ja portava anys seleccionant i gestionant els millors jugadors bascos. El tècnic guipuscoà ha dirigit un total de catorze partits. Va deb-utar contra la selecció d’Uruguai el 2003. Llavors formava parella amb Jose Ángel Iribar i quan la principal referència que ha tingut el futbol basc va decidir deixar les banquetes, va treballar amb Javier Irureta durant un any.

En el transcurs d’aquesta dècada, el gui-puscoà ha demostrat que porta el futbol a les venes. En sap molt. En la seva car-

rera esportiva ha conegut totes les cares del futbol. A la Real, el seu estimat club, va ser tècnic del segon equip i segon entrenador del primer. Va dirigir l’Eibar en la dècada dels 90. També ha tingut responsabilitats d’oficina, exercint de director esportiu i secretari tècnic del club txuri-urdin. Ha estat un mestre per a molts futbolistes i entrenadors bascos.

La trajectòria esportiva d’Amorrortu és igualment remarcable. Com a futbolis-ta va vestir les samarretes de l’Athletic i del Saragossa, entre d’altres. Després de penjar les botes va donar el pas a les banquetes. Ha tingut la sort de dirigir l’Athletic, l’Eibar i la Real. I en els dar-rers anys ha estat treballant amb escreix en la formació de futbolistes, sent res-ponsable de les pedreres de l’Atlètic de Madrid i del Athletic.

EXPERIÈNCIA I SAVIESA AL SERVEI DE L’EUSKAL SELEKZIOA

COS TÈCNIC

- 8 -

COS TÈCNIC

Gerard López afronta el seu segon partit com a Seleccionador Català Absolut. En-guany, però, ho fa acompanyat de Roger García en comptes de Sergio González, que ha deixat de ser el segon entrenador de Catalunya per entrenar el RCD Espan-yol. El trident de la banqueta catalana es complementa amb els coneixements i el suport de Xavi Aguado.

La vinculació del cos tècnic de Catalu-nya amb la Federació Catalana de Fut-bol i amb el Futbol Català es remunta a la seva època de jugadors. Tots ells han defensat la samarreta de la Catalana als terrenys de joc i avui ho faran a San Mamés dirigint un equip format pels mil-lors jugadors del moment.

COS TÈCNICCATALUNYA

- 9 -

COS TÈCNIC

Gerard López bigarren aldiz arituko da Kata-luniako entrenatzaile nagusi bezala. Roger García izango du alboan bigarren entrenat-zaile lanetan, aurretik zegoen bigarren en-trenatzaileak, Sergio Garcíak, RCD Espanyol taldeko entrenatzaile izateko kargua utzi ondoren. Kataluniako aulkiko hirukotea, Xavi Aguadoren ezagutza eta laguntzarekin os-atzen da.

Teknikarien jokalari garaitik dator Katalunia-ko Futbol Federaziorekiko duten harremana. Hirukote hau osatzen duten jokalari guztiek defendatu dute berdegunean Kataluniako selekzioaren elastikoa eta gaurkoan teknikari bezala arituko dira San Mames futbol zelaian, gaur egun herrialdean aurkitu daitezkeen jokalari hoberenez osaturiko taldearekin.

KATALUNIAREN TEKNIKARI TALDEA

- 10 -

100 ANYS DES DEL PRIMEREUSKAL SELEKZIOA – CATALUNYA

El partit d’aquest 28 de desembre és especial, ja que commemora el cen-tenari del primer partit entre la Se-

lecció d’Euskadi i la Selecció Catalana. Aquell primer partit es va disputar el 3 de gener de 1915, on el mític Pichichi va ser la figura clau anotant quatre dels sis gols bascos. Finalment, Vascònia (tal com deien els diaris de l’època) va guanyar a Catalunya per 6 a 1.

Abenduaren 28ko partidua berezia da, Euskal Selekzioa eta Kataluniako Selekzioaren arteko ehungarren urteurrena ospatzen baita. Lehenengo partidu hura, 1915eko urtarri-laren 3an ospatu zen, Pichichi mitikoa partiduko izarra izan zelarik, partiduan izan ziren

6 goletatik 4 eginaz. Azkenik, Vasconia (antzinako egunkariek Euskal Selekzioari buruz hitz egi-teko erabiltzen zuten izena) Kataluniari 6-1 irabazi zion.

100 ANYS

- 11 -

100 URTE LEHENENGOEUSKAL SELEKZIOA – KATALUNIA PARTIDUTIK

100 ANYS

Des de llavors, en total s’han disputat 10 en-frontaments històrics entre l’Euskal Selekzioa i Catalunya amb un balanç de cinc victòries pels bascos, quatre empats i una sola victòria de Catalunya, la de 1971 a San Mamés en un partit d’homenatge a l’àrbitre Juan Gardeazá-bal. D’aquell partit se’n recorda Rafa Marañón, jugador de la selecció basca, que explica com en aquella època encara no es deia el nom d’Euskadi. “La samarreta portava les inicials de S.V. (Selección Vasca) i era de color ver-

mell, mentre que els pantalons eren blaus; colors que ara no tenen res a veure amb els de l’Euskal Selekzioa”, explica Marañón. El mític davanter dels anys 70 i 80 també recorda com De Diego va marcar els dos gols catalans de l’enfrontament i com ell va poder marcar el gol d’Euskadi, tot i que Sadurní els ho va posar molt difícil. Per Marañón, el partit d’enguany serà “molt interessant, ja que es disputarà en un entorn immillorable i amb dues seleccions amb unes característiques molt similars”.

Geroztik 10 partidu historiko jokatu dira Eus-kal Selekzioa eta Kataluniako Selekzioaren artean. Horietatik euskaldunek 5 irabazi eta 4 berdindu dituzte, eta Kataluniako Sele-kzioak, aldiz, behin bakarrik lortu du garaipe-na, 1971an San Mamesen Juan Gardeazábal epailearen omenezko partiduan. Partidu hori ondo gogoratzen du Rafa Marañonek, Euskal Selekzioko jokalari ohiak. Garai hartan ora-indik Euskadi izenarekin ezagutzen ez zela azaltzen du: “Kamisetak S.V. (Selección Vasca) inizialak zituen eta kolore gorria zuen; galt-zak, aldiz, urdinak ziren. Kolore hauek ez dute egungo Euskal Selezkioak erabiltzen dituen koloreekin zerikusirik”. 70 eta 80. hamarka-

detako aurrelari mitikoak gogorarazten digu De Diegok sartu zituela talde katalanaren bi golak eta berak sartu zuela euskaldunen gol bakarra, Sadurník gauzak zail jarri zizkion

arren. Marañonen iritziz, aurtengo partidua “oso interesgarria izango da, ingurune ezin-hobean ospatuko baita, bi selekzioek antzeko ezaugarriak dituztelarik”.

- 12 -

100 ANYS

D’aquests 10 partits entre Euskadi i Catalunya hi destaquen figures mí-tiques com Pichichi, Armet, Samitier, Zamora, Sadurní, Marañón, Pa-tricio, Isasola, Gorostiza, Rojo, Vantolrà i, més recentment, Xavi, Puyol, Gerard López, Aduritz, Llorente, Yeste i Xabi Prieto. Aquests jugadors contemporanis van disputar els partits del 2006 i 2007, uns partits que van trencar el buit de partits des de l’any 1971. Aquests partits estan a l’imaginari de molts aficionats bascos i catalans que es van desplaçar al Camp Nou i a San Mamés per animar la seva selecció.

Euskal Selekzioak eta Kataluniak elkarren artean jotaturiko 10 par-tiduetatik ondorengo izarrak nabarmentzen dira: Pichichi, Armet, Samitier, Zamora, Sadurní, Marañón, Patricio, Isasola, Gorostiza, Rojo, Vantolrà. Oraintsuago, Xavi, Puyol, Gerard López, Aduritz, Llo-rente, Yeste eta Xabi Prieto. Azken hauek, 2006 eta 2007ko partiduak jokatu zituzten, 1971az geroztik sortutako partiduen arteko hutsunea betez. Euskal Herria zein Kataluniatik animatzera etorritako zaleen baitan dago San Mamesen jokaturiko partidu hura.

- 13 -

100 ANYS

Durant aquests 100 anys d’història, so-bretot des del 1915 fins els anys 60, la Selecció Catalana solia enfrontar-se en campionats estatals a les seleccions de Guipúscoa, Biscaia i la selecció del Nord d’Espanya. Aquest 28 de desembre, però, el millor del futbol basc i català es retrobarà a San Mamés per fer història. Per commemorar aquest centenari, durant aquest cap de setmana també s’han disputat partits entre les seleccions basques i catala-nes de futbol sala i de futbol femení. Tal com va dir el president de la FCF, Andreu Subies, “és feina de tots aconseguir que aquests partits entre l’Euskal Selekzioa i Catalunya no es deixin de celebrar, per tal que puguem seguir fent història”.

Azken ehun urte hauetan, bereziki 1915 eta 1960 bitartean, Kataluniako Selekzioak Gi-puzkoa, Bizkaia eta Espainia iparraldeko se-lekzioen aurka jokatzen zuen nazio mailako txapelketetan.Historian gogoratuak izateko, berriro elkar ikusiko dute Euskal Selekzioak eta Katalu-niako Selekzioak San Mames futbol zelaian Abenduaren 28an. Urteurrena ospatzeko, areto futbol eta emakumezkoen arteko futbol partiduak ospatuko dira Euskal eta Kataluniar selekzioen artean. FCFko pre-sidenteak, Andreu Subiesek, esan zuen bezela: “elkarrekin historia idazten jarrai dezagun, denon ardura da Euskal Selekzioa eta Kataluniaren arteko partiduak jokatzen jarraitzea.”

- 14 -

HISTÒRIC DE PARTITSEUSKAL SELEKZIOA 6 – 1 SELECCIÓ CATALANASan Mamés, Bilbao3 de gener de 19156.000 espectadors Euskadi: Ibarreche, Solaun, Arra-te, Peña, J. M. Belauste, Artola, Angoso, Pagaza, Arabolaza, Pichichi, AcostaCatalunya: L. Bru, Reguera, S. Massana, Bau, Pomés, Ponsa, Monistrol, Armet, Castells, López, E. PerisÀrbitre: De ArzuagaGols: 1 – 0 Pichichi, 2 – 0 Pichichi, 3 – 0 Pichichi, 4 – 0 Pagaza, 5 – 0 Patricio, 6 – 0 Pichichi, 6 – 1 Armet

SELECCIÓ CATALANA 2 – 2 EUSKAL SELEKZIOACamp del carrer Indústria, Barcelona7 de febrer de 1915 5.000 espectadorsCatalunya: Gibert, Reguera, S. Massana, Prat, Case-llas, Salvo, Alcántara, Monistrol, Armet, Mallorquí, E. PerisEuskadi: Eizaguirre (Ibarretxe), Carrasco, Arrate, Ugarte, J.M. Belauste, Artola, Angoso, Pagaza, Ara, Legarreta, R. BelausteÀrbitre: SampereGols: 0 – 1 Reguera (p.p.), 1 – 1 Monistrol (penal), 2 – 1 Armet, 2 – 2 J.M. Belauste

SELECCIÓ CATALANA 1 – 3 EUSKAL SELEKZIOACamp del carrer Indústria, Barcelona21 de maig de 1916Catalunya: Gibert, Armet – Pacán, Sampere, Salvo, Monistrol, Prats, Baró, Armet, Cavedo, López, RaichEuskadi: Jauregui, Hurtado, Carrasco, Peña, Belauste, Artola, Acosta, Legarreta, Patricio, Pichichi, ChachoÀrbitre: AmechazurraGols: 0 – 1 Patricio, 1 – 1 Armet (penal), 1 – 2 Chacho, 1 – 3 Pichichi

SELECCIÓ CATALANA 0 – 0 EUSKAL SELEKZIOACamp del carrer Indústria, Barcelona22 de maig de 1916 100 espectadorsCatalunya: Jauregui, Albarado, Armet-Pacán, Alco-ver, Sampere, Monistrol, Cella, Armet, López, Passa-ni, A. MoralesEuskadi: FIguls, Ortiz, Hurtado, Peña, Belauste, Arto-la, Acosta, Legarreta, Patricio, Pichichi, Chacho

EUSKAL SELEKZIOA 5 – 0 SELECCIÓ CATALANASan Mamés, Bilbao4 de juny de 1916 Euskadi: Jauregui, Vallana, Hurtado, J. M. Peña, Ibarre-che, Acosta, Pichichi, Patricio, Legarreta, Germán, AcedoCatalunya: L. Bru, Armet-Pacán, Sampere, Torralba, Pomés, Salvo, Monistrol, Armet, Cavedo, López, PeñaÀrbitre: HurtadoGols: 1 – 0 Legarreta, 2 – 0 Patricio, 3 – 0 Patricio, 4 – 0 Patricio, 5 – 0 Patricio

SELECCIÓ CATALANA 0 – 1 EUSKAL SELEKZIOAMontjuïc, Barcelona8 de juny de 1930Catalunya: Zamora, De Mur, Alcoriza, Tena I, Guzmán, Castillo, Vantolrà, Gallart, Samitier, Arnau, PareraEuskadi: Blasco, Ciriaco, Quincoces, Amadeo, Ayestarán, Roberto, Bienzobas, Bata, Olivares, Albéniz, GorostizaÀrbitre: EscartínGols: 0 – 1 Gorostiza

EUSKAL SELEKZIOA 3 – 2 SELECCIÓ CATALANASan Mamés, Bilbao1 de gener de 1931Euskadi: Blasco, Ciriaco, Quincoces, Cilaurren, Mar-culeta, Roberto, Lafuente, L. Regueiro, Olivares, Ge-rardo, GorostizaCatalunya: Cabo, Zabalo, Mas, Martí, Solé, Tena I, Die-go, Tena II, Samitier, (Bestit I), Arocha, BoschÀrbitre: MelcónGols: 0 – 1 Samitier, 1 – 1 Olivares, 2 – 1 Lafuente, 3 -1 Olivares, 3 – 2 Arocha

EUSKAL SELEKZIOA 1 – 2 CATALUNYAHomenatge a l’àrbitre Juan Gardeazábal San Mamés, Bilbao21 de febrer de 197125.000 espectadorsEuskadi: Zamora (Deusto, 45’), Irusquieta (Zugaza-ga, 45’), Echeberria, Santamaría, Guisasola, Aramba-rri (Ibáñez, 45’), Estéfano, Marañón, Ansola, Araquis-taín, 45’), Rojo II (Urtiaga, 24’), OrtuondoCatalunya: Sadurní, Rifé, Pini (Montesinos, 45’), Pa-redes, Lico, Torres, Garcia Soriano, Carbonell, Zaldúa (Amiano, 45’), De Diego, José MaríaÀrbitre: Ortiz de MendíbilGols: 0 – 1 De Diego (15’), 1 -1 Marañón (50’), 1 – 2 De Diego (55’)

SELECCIÓ CATALANA 2 – 2 EUSKAL SELEKZIOACamp Nou, Barcelona8 d’octubre de 200656.354 espectadorsCatalunya: Víctor Valdés (Jorquera, 46’), Curro To-rres, Oleguer, Lopo (David Berenguer, 46’), Fernan-do Navarro (Dani Fernández, 46’), Roger, Gerard Ló-pez (Jordi López, 55’), Sergio (Verdú, 66’), Jonathan Soriano (Óscar Serrano, 66’), Corominas (Pinilla, 77), LuqueEuskadi: Riesgo (Lafuente, 46’), López Rekarte (Mu-rillo, 85’), Aitor Ocio (Cruchaga, 46’), Labaka, Casas, Orbaiz (Garitano, 85’), Mendieta, Muñoz (arambaru, 46’), Aduriz (Llorente, 46’), Uranga (Mikel Alonso, 46’), Gabilondo (Tiko, 55; Doñabeitia, 72’)Àrbitre: Lizondo CortésGols: 0 – 1 Aduriz (20’), 0 – 2 Llorente (64’), 1 – 2 Verdú (67’), 2 – 2 Luque (84’)

EUSKAL SELEKZIOA 1 – 1 CATALUNYASan Mamés, Bilbao29 de desembre de 200739.000 espectadorsEuskadi: Lafuente (Riesgo, 46’), Iraola (López Re-karte, 46’), Labaka, Amorebiete (Mikel González, 46’), Del Horno (Urzelai, 76’), Xabi Pietro (Mendie-ta, 60’), Orbaiz (Puñal, 46’), Aranburu, Yeste (Ga-bilondo, 46’), Etxeberria (Aduriz, 42’), Fernando Llorente (46’)Catalunya: Jorquera (Morales, 14’), Bruno, Belen-guer (Tortolero, 46’), Puyol (Carlos García, 46’), David García (Chica, 36’), Sergio González, Xavi (Àngel, 65’), Verdú, Corominas (Soler, 81’), Sergio García (Crosas, 74’), Bojan (Pinilla, 60’)Àrbitre: Pérez LasaGols: 0 – 1 Bojan (29’), 1 – 1 Aduriz (69’)

- 15 -

SELEKZIOA 6 – 1 SELECCIÓ CATALANASan Mames, Bilbo1915eko urtarrilaren 3an6.000 ikusleEuskal Selekzioa: Ibarreche, Solaun, Arrate, Peña, J. M. Belauste, Artola, Angoso, Pagaza, Arabolaza, Pichichi, AcostaCatalunya: L. Bru, Reguera, S. Massana, Bau, Pomés, Ponsa, Monistrol, Armet, Castells,Epailea: De ArzuagaGoleatzaileak: 1 – 0 Pichichi, 2 – 0 Pichichi, 3 – 0 Pichichi, 4 – 0 Pagaza, 5 – 0 Patricio, 6 – 0 Pichichi, 6 – 1 Armet

SELECCIÓ CATALANA 2 – 2 EUSKAL SELEKZIOACampo de la calle Industria, Bartzelona1915eko otsailaren 7an5.000 ikusleCatalunya: Gibert, Reguera, S. Massana, Prat, Case-llas, Salvo, Alcántara, Monistrol, Armet, Mallorquí, E. PerisEuskal Selekzioa: Eizaguirre (Ibarretxe), Carrasco, Arrate, Ugarte, J.M. Belauste, Artola, Angoso, Paga-za, Ara, Legarreta, R. BelausteEpailea: SampereGoleatzaileak: 0 – 1 Reguera (p.p.), 1 – 1 Monistrol (pe-nalti), 2 – 1 Armet, 2 – 2 J.M. Belauste

SELECCIÓ CATALANA 1 – 3 EUSKAL SELEKZIOACampo de la calle Industria, Bartzelona1916ko martxoaren 21 eanCatalunya: Gibert, Armet – Pacán, Sampere, Salvo, Monistrol, Prats, Baró, Armet, Cavedo, López, RaichEuskal Selekzioa: Jauregui, Hurtado, Carrasco, Peña, Belauste, Artola, Acosta, Legarreta, Patricio, Pichi-chi, ChachoEpailea: AmechazurraGoleatzaileak: 0 – 1 Patricio, 1 – 1 Armet (penalti), 1 – 2 Chacho, 1 – 3 Pichichi

SELECCIÓ CATALANA 0 – 0 EUSKAL SELEKZIOACampo de la calle Industria, Bartzelona 1916ko maiatzaren 22 an100 ikusleCatalunya: Jauregui, Albarado, Armet-Pacán, Alco-ver, Sampere, Monistrol, Cella, Armet, López, Passa-ni, A. MoralesEuskal Selekzioa: FIguls, Ortiz, Hurtado, Peña, Be-lauste, Artola, Acosta, Legarreta, Patricio, Pichichi, Chacho

EUSKAL SELEKZIOA 5 – 0 SELECCIÓ CATALANASan Mames, Bilbo 1916 ko ekainaren 4anEuskal Selekzioa: Jauregui, Vallana, Hurtado, J. M. Peña, Ibarreche, Acosta, Pichichi, Patricio, Legarre-ta, Germán, AcedoCatalunya: L. Bru, Armet-Pacán, Sampere, Torralba, Pomés, Salvo, Monistrol, Armet, Cavedo, López, PeñaEpailea: HurtadoGoleatzaileak: 1 – 0 Legarreta, 2 – 0 Patricio, 3 – 0 Patricio, 4 – 0 Patricio, 5 – 0 Patricio

SELECCIÓ CATALANA 0 – 1 EUSKAL SELEKZIOAMontjuïc, Bartzelona1930eko ekainaren 8anCatalunya: Zamora, De Mur, Alcoriza, Tena I, Guzmán, Castillo, Vantolrà, Gallart, Samitier, Arnau, PareraEuskal Selekzioa: Blasco, Ciriaco, Quincoces, Ama-deo, Ayestarán, Roberto, Bienzobas, Bata, Olivares, Albéniz, GorostizaEpailea: EscartínGoleatzaileak: 0 – 1 Gorostiza

EUSKAL SELEKZIOA 3 – 2 SELECCIÓ CATALANASan Mames, Bilbo1931ko urtarrilaren 1 eanEuskal Selekzioa: Blasco, Ciriaco, Quincoces, Cilau-rren, Marculeta, Roberto, Lafuente, L. Regueiro, Oli-vares, Gerardo, GorostizaCatalunya: Cabo, Zabalo, Mas, Martí, Solé, Tena I, Die-go, Tena II, Samitier, (Bestit I), Arocha, BoschEpailea: MelcónGoleatzaileak: 0 – 1 Samitier, 1 – 1 Olivares, 2 – 1 La-fuente, 3 -1 Olivares, 3 – 2 Arocha

EUSKAL SELEKZIOA 1 – 2 CATALUNYAJuan Gardeazába epaileari omenaldia.San Mames, Bilbo21 de febrero de 1971ko otsailaren 21 ean 25.000 ikusleEuskal Selekzioa: Zamora (Deusto, 45’), Irusquieta (Zugazaga, 45’), Echeberria, Santamaría, Guisasola, Arambarri (Ibáñez, 45’), Estéfano, Marañón, Ansola, Araquistaín, 45’), Rojo II (Urtiaga, 24’), OrtuondoCatalunya: Sadurní, Rifé, Pini (Montesinos, 45’), Pa-redes, Lico, Torres, Garcia Soriano, Carbonell, Zaldúa (Amiano, 45’), De Diego, José MaríaEpailea: Ortiz de MendíbilGoleatzaileak: 0 – 1 De Diego (15’), 1 -1 Marañón (50’), 1 – 2 De Diego (55’)

ARTEAN JOKATUTAKO PARTIDUAK

SELECCIÓ CATALANA 2 – 2 EUSKAL SELEKZIOACamp Nou, Barcelona2006 ko urriaren 8an56.354 ikusleCatalunya: Víctor Valdés (Jorquera, 46’), Curro To-rres, Oleguer, Lopo (David Berenguer, 46’), Fernando Navarro (Dani Fernández, 46’), Roger, Gerard López (Jordi López, 55’), Sergio (Verdú, 66’), Jonathan So-riano (Óscar Serrano, 66’), Corominas (Pinilla, 77), LuqueEuskal Selekzioa: Riesgo (Lafuente, 46’), López Re-karte (Murillo, 85’), Aitor Ocio (Cruchaga, 46’), La-baka, Casas, Orbaiz (Garitano, 85’), Mendieta, Muñoz (arambaru, 46’), Aduriz (Llorente, 46’), Uranga (Mikel Alonso, 46’), Gabilondo (Tiko, 55; Doñabeitia, 72’)Epailea: Lizondo CortésGoleatzaileak: 0 – 1 Aduriz (20’), 0 – 2 Llorente (64’), 1 – 2 Verdú (67’), 2 – 2 Luque (84’)

EUSKAL SELEKZIOA 1 – 1 CATALUNYASan Mames, Bilbo2007ko abenduaren 29an39.000 ikusleEuskal Selekzioa: Lafuente (Riesgo, 46’), Iraola (López Rekarte, 46’), Labaka, Amorebiete (Mikel González, 46’), Del Horno (Urzelai, 76’), Xabi Pietro (Mendieta, 60’), Orbaiz (Puñal, 46’), Aranburu, Yeste (Gabilondo, 46’), Etxeberria (Aduriz, 42’), Fernando Llorente (46’)Catalunya: Jorquera (Morales, 14’), Bruno, Belenguer (Tortolero, 46’), Puyol (Carlos García, 46’), David Gar-cía (Chica, 36’), Sergio González, Xavi (Àngel, 65’), Verdú, Corominas (Soler, 81’), Sergio García (Crosas, 74’), Bojan (Pinilla, 60’)Epailea: Pérez LasaGoleatzaileak: 0 – 1 Bojan (29’), 1 – 1 Aduriz (69’)

L’antic San Mamés es va inaugurar el 21 d’agost de 1913 i va viure el seu darrer partit el 5 de juny de 2013.

La primera pedra de l’actual San Mamés es va col·locar el 26 de maig de 2010, en un acte ple de simbolisme ja que es va traslladar el centre del camp de la vella Catedral al nou estadi.

Degut que l’actual camp s’assenta sobre part del sòl antic, la construcció es va haver de realitzar en dues fases. En la primera, i amb el vell camp com a testimoni, es van aixecar dos terços de l’actual San Mamés.

Durant la temporada 2013-2014 es va construir el terç restant. El primer partit de San Mamés amb l’aforament complet va ser el 27 d’agost de 2014, en un partit de Champions League contra el SCC Napoli italià.

San Mamés compta amb una capacitat de 50.000 espectadors i una categoria de 4 estrelles, la màxima que pot atorgar la UEFA pel seu aforament.

SAN MAMÉS

- 16 -

1931ko abuztuaren 21ean zabaldu zituen ateak San Mames zaharrak, bere azken partidua 2013ko ekainean bizi izan zuelarik.

San Mames Barriko lehen harria sinbolismoz beteriko ekitaldi batean jarri zen 2010eko maiatzaren 26ean, San Mames zaharraren berdeguneko erdialdea zelai berrian landatu baizuten.

Futbol zelai berriaren zati bat zaharraren kokaleku berdinean dagoenez, eraikuntza bi fase desberdinetan egin behar izan dute. Lehen fasean, futbol zelai zaharra lekuko zutelarik, egungo San Mameseko bi herenak eraiki ziren.

2013-2014 denboraldia aurrera zihoan heinean eraiki zuten zelaiak falta zuen herena. 2014ko abuztuaren 27an, SCC Napoli taldearen aurkako Champions League-ko partiduan, bete zuen bere edukiera lehen aldiz San Mames futbol zelaiak.

Futbol zelai berriaren edukiera 50.000 ikuslekoa da eta 4 izarreko kategoria, UEFA-k edukiera horretako futbol zelaientzat ematen duen maila gorena, eman diote.

SAN MAMÉS

- 17 -

- 18 -

BIDEAEGITEN

Euskal Selekzioak duela mende bat hasi zuen bere ibilbidea. Hain zuzen ere, gaur aurkari izango duen selekzioaren kontra jokatu zuen lehen neurketa. Baina Eus-kadiren lehen agerraldi indartsua Gerra Zibilaren hasierarekin batera etorri zen. Eusko Jaurlaritzak bi xederekin sustatu zuen Selekzioa: faxismoaren kontra bo-rrokatzea eta euskal nortasuna indart-zeko helburuarekin jokatu zuen mundo guztian zehar. Frantzian hasi zuen ibilbi-dea eta, hurrenez hurren, Txekoslovakia, Polonia, Errusia, Norbegia, Danimarka, Kuba eta Mexikon aritu zen.

Jokatu zuen zelai bakoitzean goi mailako selekzioa zela erakutsi zuen. Errusian 1-5 hartu zuen mendean Lokomotiv 90.000 ikusleren aurrean; Mexikon, berriz, zen-bait lagunarteko jokatu ostean, 1938-39 denboraldiko ligan parte hartzeko auke-ra izan zuen. Bada txapelketa irabazteko gai izan zen. Finean, une latzak bizi zi-tuen herri baten enbaxadore perfektua izan zen.

Gerra Zibila amaitzearekin bat amaitut-zat eman zuten euren lana eta selekzioa desegin egin zen. Berrogei urte luze itxaron behar izan zuten jarraitzaileek berriz ere Euskal Selekzioaren berri izateko. 1979ko abuztuan Irlandaren aurka lehiatu zen euskararen alde an-tolatutako neurketan. Ordutik eta 1990 hamarkada hasierara arte ez zuten ja-rraikortasunik izan selekzioaren neurke-tek. Baina Euskadiko Futbol Federazioa

(1993) sortzearekin bat ia urtero egon da Euskal Selekzioa ikusteko aukera. Azken hamarkada bietan Uruguai, Jugoslavia, Kamerun edota Errusiaren mailako sele-kzioen kontra lehiatu da. Horretaz gain, Venezuelan eta Estonian ere jokatu du. Bietan garaipena lortuz, gainera. Mende bat pasa ondoren goi mailako selekzioa izaten jarraitzen duela erakusten duen beste adibide bat baino ez da.

- 19 -

FENT CAMÍ

L’Euskal Selekzioa va començar a caminar fa un segle. Va jugar el seu primer partit precisament contra la selecció a la qual s’enfronta avui. Tot i així, la seva primera aparició important va coincidir amb el començament de la Guerra Civil. El Go-vern Basc va impulsar la Selecció amb dos objectiur: lluitar contra el feixisme i reforçar la identitat basca. La Selecció va jugar per tot el món. Va iniciar la tra-jectòria a França, passant després per Txecoslovàquia, Polònia, Rússia, Noruega, Dinamarca, Cuba i Mèxic.

Va demostrar ser una selecció de gran nivell en cadascun dels camps on va competir. A Rússia va superar al Lokomotiv per 1 a 5 davant 90.000 espectadors. A Mèxic, des-prés de jugar diversos partits amistosos, va tenir l’oportunitat de participar a la lliga de la temporada 1938-1939 i va ser capaç de guanyar el campionat. L’Euskal Selekzioa va

ser l’ambaixadora perfecte d’un poble que vivia uns temps difícils.

Després del final de la Guerra Civil van donar la seva tasca per finalitzada i la Selecció es va dis-soldre. Els seguidors van haver d’esperar qua-ranta llargs anys per tornar a tenir notícies de l’Euskal Selekzioa. L’agost de 1979 va competir contra Irlanda en un partit organitzat a favor de l’euskera. Des de llavors i fins l’inici de la dècada dels 90, els partits de la Selecció no van tenir continuïtat. No obstant, des de la creació de la Federació de Futbol d’Euskadi (1993), s’ha pogut assistir a un partit de la Selecció pràc-ticament tots els anys. En les darreres dèca-des, ha competit contra seleccions de la talla d’Uruguai, Iugoslàvia, Camerun o Rússia, a part d’haver jugar a països com Estònia i Veneçuela, aconseguint la victòria en ambdós casos. No és més que un altre exemple que demostra que, després d’un segle, segueix sent una selecció d’alt nivell.

- 20 -

Euskal Selekzioko kapitaina talentu handiko futbolaria da. Realean kirol ibilbide bikaina egiten ari da. Eskuin hegaleko gutxi izan dira bere parekoak azken hamarkadan. Orain, urteek ematen duten eskarmentuarekin, erdialdean jokatzen ere ikasi du. Euskal Selekzioaren erreferentzia nagusietako bat da.

Xabi Prieto“Bai Euskal Selekzioa eta baita Katalunia ere lehiakorrak izango lirateke partidu ofizialetan”

- 21 -

Zer suposatzen du zuretzat Euskal Selekzioaren elastikoa jazteak?Gauza oso polita eta berezia da. Momen-tuz urtean behin edo bitan baino ez dugu jokatzen. Baina aukera ematen didate-nean ilusio handia egiten dit elastiko berdea janzteak. Sarriago jokatzeko go-goa izaten dut.

Gaur Katalunia izango duzue aurka-ri. Euskal Herriaren oso antzeko egoeran dagoen selekzioa da. Ora-ingoz lagunartekoak jokatzearekin konformatu behar duzue.Bai. Zoritxarrez hau da daukaguna eta dagoenarekin konformatu beharko dugu. Guk askotan esan dugu ofizialtasuna lort-zea gustatuko litzaigukeela. Eta, bide ba-tez, partidu ofizial asko jokatzea gurako genuke. Baina hori ez dago gure esku.

Ondo ezagutzen duzue elkar gaur San Mamesen lehiatuko zareten bi selekzioek.Oso ondo. Futbolari gehienok txapelketa berean jokatzen dugu. Gainera, aurrez ere Kataluniaren kontra lehiatutakoak gara. Selekzio bakoitzaren dohain eta gabezien berri dugu. Ia gaurkoan ikus-kizun eder bat ikusten dugun eta, batez ere, gure selekzioak irabazten duen.

Duela zazpi urte bi lehia jokatu zeni-tuzten. Camp Nouko lehia bina amaitu zen eta bana hilabete batzuk beran-duago San Mamesen jokatutakoa. Ber-dinketa hausteko gogoa daukazue?Berdinketa apurtzeko une aproposa da. Etxean jokatuko dugu zaleen aurrean. Ziur naiz giro bikaina egongo dela har-mailetan. Emaitza, akaso, ez da garran-tzitsuena izango baina gu beti zelairat-zen gara irabaztera.

Kataluniak oso talde indartsua izan du azken hamarkadan. Zuk zer na-barmenduko zenuke gaur aurkari izango duzuen selekziotik?Kataluiniak talentu handiko futbolariak ditu. Zein taldetan aritzen diren begirat-

zea nahikoa da horretaz konturatzeko. Kalitate handiko selekzioa da. Baloiaren jabetza oinarri hartuta jokoaren ekimena izaten ahalegintzen den taldea da. Gure antzeko selekzioa da: jokalari onak ditu eta talde indartsua osatzen dute. Ofizial-tasuna lortuko balu lehiakorra izango litzateke oso.

San Mames plaza egokia da horre-lako partida bat jokatzeko. Zelaia eraikitzen amaitu dutenetik ez dut jokatzeko aukerarik izan. Ilusioa egiten dit Katedralean jokatzeak. Zelai polita eta handia. Jarraitzaile asko egongo da gu animatzen. Zelai egokia da.

Urte asko daramatzazu elastiko berdea defendatzen. Zu zara egun-go kapitaina. Zein da daukazun oroitzapen onena?Debuteko partidua nabarmenduko nuke. Hondurasen aurka neurtu ginen Anoe-tan. Gordeta daukat egun horretan jantzi nuen elastikoa. Bestalde, Euskal Herritik

kanpo jokatutako neurketen inguruan ere oroitzapen oso onak ditut. Estoniako norgehiagoka ederra izan zen oso.

Realeko eta Athleticeko jokalariek osatzen duzue Euskal Selekzioaren bizkarrezurra. Zuen arteko harre-manaz asko hitzegiten da. Urtean behin edo bitan baino ez zarete elkartzen, baina ondo konpontzen zarete.Gutxitan jokatzen dugu elkarrekin, baina gure artean oso ondo moldatzen gara. Giro ederra egoten da aldagelan. Guztiok defentdatzen dugu gauza bera.

Bukatze aldera, Eusko Jaurlaritzako kirol zuzendari Jon Redondok adie-razi du Eguberritako partidua agor-tuta dagoela. Zein iritzi daukazu?Guk askotan esan dugu urtean behin jokatzea gutxi dela. Pausu gehiago ema-teko premia defendatu dugu jokalariok beti. Denon artean borrokatu behar dugu urratsak emateko.

- 22 -

Xabi Prieto:

Què suposa per tu vestir la samarreta de la Selecció?És molt bonic i especial. De moment no ju-guem més que una o dues vegades a l’any, però quan m’ofereixen l’oportunitat de fer-ho em fa molta il·lusió vestir la samarreta verda. Acostumo a tenir ganes de jugar més sovint.

Avui us enfrontareu a Catalunya, una selecció que viu una situació molt si-milar a la d’Euskal Herria. De moment us heu de conformar amb jugar partits amistosos. Sí. Per desgràcia això és el que tenim i hau-rem de conformar-nos. Nosaltres hem dit moltes vegades que ens agradaria acon-seguir l’oficialitat i jugar molts partits en competicions oficials però això no està a les nostres mans.

Les dues seleccions que jugareu avui a San Mamés us coneixeu bé. Molt bé. La majoria dels futbolistes juguem en el mateix campionat. Coneixem les vir-tuts i les carències de cada selecció. Espe-ro que avui es vegi un espectacle bonic i, sobretot, que guanyi la nostra selecció.

Fa set anys vau jugar dos partits. En el Camp Nou vau empatar a dos i uns mesos mes tard, a San Mamés, a un. Teniu ganes de trencar l’empat?És el moment apropiat per trencar l’empat. Juguem a casa, davant la nos-tra afició. Estic segur que hi haurà un ambient excepcional a les grades. Es possible que el resultat no sigui el més important, però nosaltres sempre sortim al terreny de joc a guanyar.

Catalunya ha tingut un equip molt po-derós en la darrera dècada. Què desta-caries del vostre rival?Catalunya té jugadors amb molt talent. Només s’ha de veure en quin equip juga ca-dascú. És una selecció amb molta qualitat. Un equip que intenta portar la iniciativa del joc, basant-se en la possessió de la pilota. És una selecció semblant a la nostra: té bons jugadors i formen un grup poderós. Si fos una selecció oficial, seria molt competitiva, sens dubte.

San Mamés és l’escenari ideal per ju-gar un partit així?Des que van acabar les obres no he tingut l’oportunitat de jugar a San Mamés. Em fa il·lusió jugar a La Catedral. Hi haurà molts aficionats animant-nos. És el camp adequat.

Portes uns quants anys defensant la samarreta verda. N’ets l’actual capità. Quin és el millor record que guardes d’aquesta etapa?Destacaria el meu debut. Vam jugar con-tra Hondures a Anoeta. Tinc guardada la

samarreta que vaig fer servir aquell dia. D’altra banda, també tinc molt bons re-cords dels partits jugats fora de l’Euskal Herria. El partit contra Estònia va ser molt bonic.

La columna vertebral de la Selecció està formada per jugadors de la Real i l’Athletic. Es parla molt sobre la rela-ció entre vosaltres. No us junteu més de dues o tres vegades a l’any, però us porteu bé. Poques vegades juguem plegats, però ens portem molt bé entre nosaltres. Acostuma a haver-hi bon ambient en el vestidor. Tots defensem la mateixa causa.

Per acabar, el Director d’Esports del Govern Basc, Jon Redondo, ha afirmat que el partit de Nadal està esgotat. Que n’opines?Nosaltres hem dit moltes vegades que jugar un sol cop l’any no és suficient. Sempre hem defensat la necessitat de donar més passos. Hem de lluitar entre tots per donar passos cap a l’oficialitat.

“Tant l’Euskal Selekzioa com la Selecció de Catalunya serien competitives en partits oficials”

- 23 -

- 24 -

FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

La Federació Catalana de Futbol (FCF), con-stituïda el 30 de novembre de 1990, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i d’interès cívic i social. La FCF està constituïda per associacions, clubs, agrupacions espor-tives, àrbitres i entrenadors. Es tracta d’una de les federacions amb més llicències de tot l’Estat espanyol, amb gairebé 150.000.

La temporada 2014-2015 ha comptat amb unes quantes novetats, com ara el Portal del Federat. Una eina que permet que siguin els propis federats qui es donin d’alta a la Mutu-alitat de Futbolistes, alhora que els ofereix avantatges com els de conèixer les seves pròpies estadístiques, el seu historial mèdic i gaudir de sortejos i promocions exclusives.

Una altra de les novetats és la implementa-ció de la campanya de Joc Net en el futbol i futbol sala de base de tot Catalunya. Amb aquesta campanya es busca sensibilitzar el públic en la pràctica del respecte i del Joc Net. Per això, els capitans de cada equip mostren una bandera demanant respecte per la il·lusió de jugar a futbol. Aquesta campanya va rebre el suport d’onze pa-drins de luxe, com ara Pep Guardiola, Messi, Puyol, Xavi, Iniesta, Kiko Casilla, Sergio Gar-cía, Vicky Losada i Marc Carmona, entre d’al-tres. Per el proper mes de març la FCF està preparant una campanya d’Antiviolència, també sota el paraigües del Joc Net.

- 25 -

Kataluniako Futbol Federazioa (FCF), 1990ko azaroaren 30ean sortua, kirol erakunde pribatua da. Erabilera publikoa eta interes soziala du. FCF elkarte, klub, kirol talde, epaile eta entrenatzaile ezber-dinez osatuta dago. Estatu mailan lizent-zia gehien dituen federazioetako bat da ia 150.000rekin.

2014-2015 denboraldiak berrikuntza ugari ekarri ditu, Federatuen Ataria esaterako. Tresna honek federatu bakoitzak bere kasa Futbolarien Mutualitatean izena ematea ahalbidetzen du. Beste abantaila batzuk ere eskaintzen ditu. Besteak beste, bakoitzaren estatistikak eta mediku histo-riala ezagutzea edo zozketa eta sustapen esklusiboez gozatzea

Kataluinia osoko oinarriko areto futbol eta futbolean Joku Garbiaren aldeko ekintzak izan dira beste berrietako bat. Ikusleengan Joku Garbia eta errespetua sustatu nahi dira ekintza hauekin. Talde bakoitzeko ka-pitainek futbolean aritzeko ilusioarekiko errespetua eskatzen duten banderak era-mango dituzte horregatik. Pep Guardiola, Messi, Puyol, Iniesta, Xavi, Kiko Casilla, Sergio García, Vicky Losada eta Marc Car-mona, besteak beste, izan dira ekintza hauen luxuzko babesleak. FCF indarke-riaren aurkako kanpaina bat prestatzen ari da datorren martxorako, hau ere Joko Garbiaren testuinguruan.

KATALUNIAKO FUTBOL FEDERAZIOA

El capità de la Selecció Catalana Absoluta ens explica com afronta el partit contra l’Euskal Selekzioa. Sergio es va estrenar com a capità en el partit de l’any passat contra Cap Verd, on va ser escollit com al Millor Jugador del Partit.

Sergio García

- 26 -

Què recordes dels enfrontaments entre Euskadi i Catalunya?Tinc molt bons records però recordo especialment el partit a San Mamés de l’any 2007. Va ser un partit apassionant amb un gran ambient a les graderies. Vam començar guanyant amb un gol de Bojan, però Aduritz va empatar a vint minuts del final. M’hauria agradat guan-yar però tot i així va ser un gran partit de futbol.

Com es planteja la Selecció Cata-lana el partit contra Euskadi a San Mamés?Com una gran festa. Som dues selec-cions històriques amb una gran afició al darrera. Volem oferir un bon espectacle a tots els presents a San Mamés i a tots els que el vegin en directe per televisió.

Ets el jugador en actiu que més par-tits ha disputat amb la Selecció Ca-talana. Què et diu això?D’entrada que ja tinc una edat i, d’altra banda, que demostra el meu compromís amb la Selecció. Sempre que m’han cri-dat he anat molt orgullós per defensar la samarreta de Catalunya.

Ara n’ets el Capità...Sí. És un repte i una responsabilitat però alhora em sento molt orgullós de portar el braçal de capità tant en la Selecció com al meu club, al RCD Espanyol.

Com afronteu el partit del dia 28?Amb moltes ganes. Del partit del 2007 només repetirem Xavi i jo. Els altres companys n’han sentit molt a parlar d’aquell partit i de l’ambient que s’hi crea. Tots els membres de la Selecció sabem què és jugar a l’antic i al nou San Mamés, però jugant contra l’Athletic. Ara la majoria de seleccionats també experi-mentaran la sensació de jugar a Bilbao contra l’Euskal Selekzioa defensant la samarreta de la Selecció Catalana.

- 27 -

Sergio GarcíaKataluniako selekzioko kapitainak azaltzen digu nola ekingo dioten Euskal Selekzioaren aurkako partiduari. Aurreko urtean jokatu zen Cabo Verderen aurkako partiduan izan zen kapitain lehen aldiz Sergio, eta partidu horretako jolalaririk onena izendatu zuten gainera.

- 28 -

Euskal Selekzioa eta Katuluniaren arteko partiduek zein orintzapen dakarzkizu?Oso oroitzapen onak ditut, baina2007an San Mamesen jokatutako partidua bereziki oroitzen dut. Partidua zoragarria izan zen eta armailetako giroa itzela. Bojanen gol batekin jarri ginen aurretik, baina partidua amaitzeko 20 minutu falta zirela Adurizek berdinketa lortu zuen. Partidu hura irabazi izana gustatuko litzaidake, baina partidu itzela izan zen dena den.

Nola planteatzen du Kataluniako Selekzioak Euskal Selekzioaren aurkako partidua?Festa handi bat izango balitz bezala. Ja-rraitzaile asko dituzten bi selekzio histo-riko gara. Bai San Mamesen egongo direnei eta baita partidua telebistan zuzenean ikusiko duten guztiei ere ikuskizun ona eskaini nahi diegu.

Egun aktiboan egonda, Kataluniako Selekzioarekin partidu gehien jokatu dituen jokalaria zara. Zer deritzozu?Alde batetik, dagoeneko adin bat dudala eta bestetik datu horrek selekzioarekiko dudan konpromezua adierazten duela. Deitu izan didaten guztietan Kataluniako elastikoa defendatzera oso harro joan naiz.

Orain kapitaina zara…Bai. Erronka eta erantzunkizun handia da, baina bai selekzioan eta baita nire klubean ere, RCD Español taldean, besokoa erama-teak harrotasuna sentiarazten dit.

Nola planteatzen duzue 28ko partidua?Gogo haundiarekin. 2007ko partiduan joka-tu zuten jokalarietatik Xavik eta nik erre-pikatuko dugu aurten. Gure taldekideek gauza asko entzun dituzte partidu haren

inguruan. Selekzioko partaide guztiek bada-kigu zer den San Mamesen jokatzea, baina Athletic-en aurka. Orain selekzioko jokalari guztiek Bilbon Euskal Selekzioaren aurka jokatzean zer sentitzen den jakingo dute.

- 30 -

FUNDACIÓ PUNTCAT: 10 ANYS PROMOVENT LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A INTERNETPUNTCAT FUNDAZIOA: 10 URTE KATALANAK INTERNETEN DUEN PRESENTZIA SUSTATZEN

La Fundació puntCAT és una entitat privada sense ànim de lucre nascuda el 28 de desembre de 2004, just fa 10 anys. La seva finalitat fundacional és promoure tota mena d’activitats relacionades amb la creació, gestió i control del registre del nom de domini .cat i, en general, amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit d’Internet i de les noves tecnologies de la informació. El domini .cat va néixer l’any 2006 i va ser el primer domini associat a una comunitat lingüística i cultural. Impulsat per la societat civil, el .cat pertany a la categoria de do-minis patrocinats i, per poder registrar-s’hi, el web ha de tenir continguts significatius en català o tractar temes vinculats amb la cultura catalana.Actualment, el .cat és el tercer domini més utilitzat de Ca-talunya i té registrats més de 83.000 dominis pertanyents a empreses, entitats, organismes públics i particulars. L’objectiu de la Fundació puntCAT és arribar en els pro-pers mesos als 100.000 dominis, ja que, en paraules del director de l’entitat, Santi Ribera, el .cat és l’extensió que “millor identifica la comunitat de parla catalana a Inter-net” i que “millor posiciona als cercadors els continguts en català”.La Fundació puntCAT, que vol felicitar la Fundación Pun-tuEus per haver aconseguit l’extensió de domini .eus per a la comunitat lingüística i cultural basca, també treba-lla per augmentar la presència del català a Internet. En aquest sentit, ha posat en marxa recentment la campanya #LinkedInCatalan, que vol sensibilitzar els responsables d’aquesta xarxa social per tal que incorporin menús de navegació en llengua catalana i permetin introduir currí-culums escrits en català. Per sumar-se a la iniciativa, que ja té més de 3.500 adherits, només cal visitar el lloc web linkedincatalan.cat o bé fer-se membre del grup de Linke-dIn In Catalan, please.

puntCAT Fundazioa 2004ko abenduaren 28an (duela 10 urte) sortutako irabazi-asmorik gabeko erakunde priba-tu bat da. Bere helburua .cat domeinu izenaren erregis-troaren sorrera, kudeaketa eta kontrolarekin erlazionatu-riko ekintzak sustatzea da, eta, orokorrean, Interneten eta informazio teknologia berrietan Kataluniako hizkuntza eta kulturaren sustapenarekin erlazionatutako ekintzak bultzatzea. .cat domeinua 2006an sortu zen, komunitate linguistiko eta kultural bati loturiko lehen domeinua izan zelarik. Gizarteak bultzaturiko ekimena da. .cat babesturiko domeinuen mailan sartzen da eta erregistroa egin ahal izateko, web orriak katalanez eduki esanguratsuak izan edo kultura katalanarekin zerikusia duten gaiak jorratu behar ditu..cat egun Katalunian gehien erabiltzen den hirugarren domeinua da eta enpresa, erakunde publiko eta erakunde pribatu ezberdinen 83.000 domeinu baina gehiago ditu erregistratuta. Hurrengo hilabeteetan, puntCAT Fun-dazioaren helburua 100.000ra iristea da. Santi Ribera, erakundearen zuzendariak dioen bezala, “herri katalana hoberen identifikatzen duena” eta “eduki katalanen bila-tzaileak hoberen posizionatzen dituena” .cat luzapena da. PuntCAT Fundazioak PuntuEus Fundazioa zoriondu nahi du euskal komunitate linguistiko eta kulturalarentzat .eus luzapena lortzeagatik. puntCAT Fundazioa katalanak In-terneten duen presentzia handitzen saiatzen da baita ere. Ildo beretik, #LinkedInCatalan kanpaina martxan jarri be-rri dute, sare sozial honen arduradunak sentsibilizatzeko asmoz: katalanez egindako nabigazio menuak gehitu eta katalanez idatzitako curriculumak onar ditzaten. Ekimen hau babesteko (dagoeneko 3.500 kide dira) nahikoa da linkedincatalan.cat web orrian sartzea edo LinkedIn In Catalan, please taldearen kide izatea.

- 31 -