DIMECRES · 23 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15158 - AVUI / Any XLI. Núm. 14028 - EL PUNT

1,20€

1860

22-1

2140

24L

8294

30-1

2043

26Q

TORRENT · El presidentassumeix totes les conseqüènciesper defensar que al Parlament“es pugui parlar de tot”

MOCIÓ · Els grups sobiranistesplanten cara al TC amb unamoció contra la sentència i queal·ludeix a l’autodeterminació

P9-22

Alguns dels joves que El Punt Avui ha entrevistat ■ NÚRIA SALA

Denuncien larepressió i lafalta de drets

Set joves diuenper què esmanifesten

Què enpensenelsjoves?

Torna a trucar al president espanyol, que no respon i en fa broma

Torra pressiona Sánchez

EUROPA-MÓN P26,27

Avala l’acord del primerministre però descarta unatramitació a la desesperada

El Parlamentalenteix el ‘Brexit’de Johnson

NACIONAL P10

Interiorrecullimatges del’actuaciódels MossosVol investigar sis’han produït abusos

Catalunya lidera l’excésd’ozó en l’aire a l’EstatAdverteixen que se superen els llindarsd’alerta per primer cop des de l’any 2003

Nacional P24

Aboquen desgreixador a la font de laplaça Espanya per “netejar” la sentència

Nacional P26,27

La mobilització d’ahir a Barcelona ■ ACN

La protesta del sabóreclama justícia

La UE renya Espanya pelrisc important de dèficit

Europa-Món P27

La comissió insta el govern espanyola elaborar un nou pla pressupostari

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 20192 |

cabo de llegirdues novel·les

que culminen amb dosatemptats frustrats aFranco. Míster Folch,d’Adrià Pujol Cruells,

publicat per Empúries, i Els impostors,de Pilar Romera, de Columna Edicions.Els les recomano perquè, tot i que sónmolt diferents, valen molt la pena. Tor-nant a Franco i els atemptats, ja sabenque es van quedar en això, en intents, entemptatives que o bé es van frustrar ono van reeixir perquè el Caudillo va tenirtanta sort que la mort se’l va endur al llit.Que hi havia ganes de pelar-lo és evi-dent, i que els del ram de la literaturaens hi hem abonat és prou conegut. So-bretot per la capacitat catàrtica que téaquesta disciplina per fer viure als lec-tors allò que haurien volgut experimen-tar i que la realitat no els/ens ho va per-metre. Ara, també és veritat que mal-grat que el dictador es va morir aquell20 de novembre del 1975, la seva filoso-fia, el seu tarannà, els seus ideals ja hemvist que s’han mantingut ben vius. Elsseus hereus repartits i col·locats en di-

verses empreses, institucions i governss’han encarregat de perpetuar-los ambla necessària i precisa connivènciaconstitucional. Perquè que la fundacióque porta el seu nom i que té per objec-tiu enaltir i lloar el llegat d’un dictadorrebi fons públics és inaudit. Enlloc ons’hagi restituït la democràcia, i no pensonomés en Alemanya. Però és compren-sible per tal com hem vist que funcionaaquest país després de la desaparició fí-sica de Franco. I ho recordo perquèaquests dies la figura del dictador reviuamb més ímpetu que mai i centra l’ac-tualitat a propòsit de l’espectacle esper-pèntic en què s’ha convertit el procésd’exhumació de les seves restes del Va-lle de los Caídos. És una promesa elec-toral que compleix Pedro Sánchez, untrumfo que pretenia brandar al seu fa-vor i que ara se li girarà en contra comun bumerang. I més encara en un con-text on malgrat aquest gest, el presidentespanyol en funcions està més a propd’actituds autoritàries i despòtiquesmés pròpies d’aquell règim que pensà-vem mort i enterrat que no pas d’un ques’ha demostrat ben poc democràtic.

A

Keep calmMartí Gironell

Pocdemocràtic

Perquè que la fundació queporta el seu nom i que té perobjectiu enaltir i lloar elllegat d’un dictador rebi fonspúblics és inaudit

l president –en funcions– del go-vern espanyol Pedro Sánchez noes vol posar al telèfon quan

Quim Torra, president en plenitud dela Generalitat, li truca, pel motiu queaquest no ha condemnat la violènciadels carrers aquests últims dies. Jo lihe sentit condemnar-la reiterada-ment, “vingui d’on vingui”. Que ho hafet tard? Sánchez no li exigeix pas larapidesa, i en tot cas la condemna haarribat. El que passa és que la genera-lització del “vingui d’on vingui” no valper a Pedro Sánchez. Sembla que Tor-ra vulgui dir que condemna la violèn-cia en general, la de la policia inclosa, iSánchez la vol restrictiva: ha de con-demnar només la dels manifestants.Com que portem al darrere la violèn-cia d’aquell primer d’octubre, atribu-ïble només a la policia, i com que hi hahagut tanta violació de drets des dellavors sense que ni Pedro Sánchez nila seva lleial oposició ho hagin con-demnat, s’entén que Torra s’aculli al“vingui d’on vingui”. Ganes de no po-sar-se al telèfon. Tampoc no ho feia, ello Rajoy, quan no hi havia violència on’hi havia d’una sola galta, governant

E

Puigdemont. S’ha explicat mil vegadesque el referèndum del primer d’octu-bre del 2017 i les successives manio-bres d’aquell mes infaust tenien perobjectiu pressionar el govern espanyolperquè s’assegués a una taula de nego-ciació. Ni taula ni negociació: violènciai feina per als jutges. El lehendakariUrkullu va voler intercedir entre lesdues parts. La tendència va ser no po-sar-se al telèfon, “vingués d’on vin-gués” la trucada. Deuen ser els únicsinsensibles a la telefonia perquè jo, alcarrer i a les cases, només veig gentfent i atenent trucades. Els anteces-sors d’Urkullu s’havien fet un tip de

condemnar la violència “vingui d’onvingui”. De fet, em sembla que la fraseés una creació seva. Em sembla tambéque Madrid era més comprensiu i esposava al telèfon, sense que hi haguésmòbils que ho facilitessin.

S’han vist les imatges del momenten què un membre del gabinet presi-dencial comunica a Torra que Sánchezno es vol posar al telèfon. Torra excla-ma “quins collons!”. La frase ha estatmolt criticada pels que de Torra hocritiquen tot, propis i estranys. Es veuque desprestigia la institució. Què vo-lien que digués? “Quina contrarie-tat!”? “Vatua l’olla!”? Un cotxe distretanava contra Pompeu Fabra. Un tran-seünt que ho veia li va dir: “Ull viu,Mestre, que us atropellaran.” L’atrope-llament va ser un fet. El transeünt liva dir: “Mireu que us ho havia adver-tit.” Fabra li va respondre: “Si m’ha-guéssiu dit oju...” El fet es va divulgar.L’obra del Mestre no se’n va ressentirpas, per aquest motiu.

Quants “¡cojones!” no es deuen sen-tir al govern de Madrid. Fins i tot “co-llons”. El d’Estanislau Figueras: “N’es-tic fins als collons de tots nosaltres.”

“El presidentSánchez no atén lestrucades delpresident Torra

Vuits i nous

“Vingui d’on vingui”Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019

o vols caldo? Dues tasses! Comque el Tribunal Constitucionalno permet al Parlament de Ca-

talunya parlar de segons quins temesa l’hemicicle, els grups independentis-tes (que encara són JxCat, ERC i laCUP) han pactat que en tornaran aparlar. Els portaveus parlamentaris deles tres formacions van fer públic ahirel document que sembla que es deba-trà en el primer ple que es farà al Par-lament després de les eleccions espa-nyoles del 10-N, que són aquestes elec-cions tan importants i tan espanyolesque fins i tot s’hi presenta la CUP. Eldocument es va fer públic a mig matí ideu minuts després ja tothom parlavadel gran desafiament que suposa. Noen dubto, que sigui un desafiament.Perquè així ho entendrà el TribunalConstitucional, els Casados, els Rive-ras i els Sánchez de torn (de Vox ja niels en parlo, perquè per ells el desafia-ment és simplement que existim). Pe-

N “Que la resoluciódel Parlament siguiinterpretada com unrepte és el reflex dela democràcia quetenim (o que patim)

rò vostès s’han llegit el document? Fa-cin-ho, sisplau. És ben trist, que unconjunt d’obvietats, sense cap trans-cendència legal (no veig que el texttingui cap efecte real) s’hagi convertiten aquest desafiament que, insisteixo,és. La resolució de consens (ja era ho-ra, que consensuessin alguna cosa lesformacions independentistes, no?)diu coses tan òbvies com que es rebut-ja la sentència de l’1-O, que la condem-

na és un escàndol, que cal diàleg perresoldre un conflicte que és polític i, ésclar, es reivindica “el dret dels dipu-tats a poder debatre sobre els assump-tes que interessen a la ciutadania, in-closos el dret a l’autodeterminació, lamonarquia o la sobirania”. I s’hi afe-geix que el Parlament defensarà elscops que calgui, “la reprovació de lamonarquia, la defensa de l’autodeter-minació i la reivindicació de la sobira-nia del poble de Catalunya per decidirel seu futur polític”. Si això, si aquestseguit d’obvietats i intencions, s’inter-preta (pel TC, pels Riveras, els Casa-dos i els Sánchez de torn) com un des-afiament (que tal com estan les cosesho faran) és el reflex de la democràciaque tenim (o patim). Un desafiamentva ser el 9-N, l’1-O i potser altres cosesque no van acabar passant. Però la re-solució del Parlament (llegeixin-se-la,insisteixo) no hauria de passar d’unasimple declaració d’intencions.

El desafiamentXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La portaveu del partit ultradretà a la diputaciópermanent del Congrés va ser expulsada per lapresidenta, Meritxell Batet, després d’una perfor-mance al més pur estil de Ciutadans, en què ex-igia que es decretés l’estat de setge i excepció aCatalunya exhibint fotografies dels aldarulls.

COMISSÀRIA DRETS HUMANS DEL CONSELL D’EUROPA

A l’estil de Ciutadans

Responent a una pregunta de Diana Riba sobre lasentència del Suprem, i després de suportar lesimpertinències de l’exministre socialista FernandoLópez Aguilar, Dunja Mijatovic va anunciar que fa-rà una visita a Espanya, on veu “problemes” ambla llibertat de reunió.

-+=

-+=

Aguanta tot i el desgastJustin Trudeau

Vigilància europeaDunja Mijatovic

-+=

Macarena Olona

Malgrat el desgast que ha patit darrerament perdiversos conflictes que li han minvat la popularitati li han fet perdre la majoria absoluta, Justin Tru-deau ha tornat a guanyar les eleccions per al Par-tit Liberal. Ningú espera que tingui problemes perarribar a acords amb els conservadors.

PRIMER MINISTRE DEL CANADÀ

DIPUTADA DE VOX

Diu molt de la mala salut de-mocràtica de l’Estat Espa-

nyol que els tres grups independen-tistes del Parlament de Catalunyahagin de filar prim i buscar una fór-mula matisada per referir-se a l’au-todeterminació en la moció de con-demna a la sentència sobre l’1-O delTribunal Suprem que van presentarahir, tot per evitar –o intentar-ho–l’acció del Tribunal Constitucional,que ja ha advertit, amb amenacespenals i per indicació del govern dePedro Sánchez, que la cambra ca-talana no pot parlar ni d’aquest, nid’altres temes relacionats amb lasobirania de Catalunya. I també diumolt que, just després de fer-se pú-blic el text, alguns dels grups uni-onistes de la cambra i una majoriadels mitjans espanyols no trigues-sin ni un minut en demanar una rà-pida actuació del govern i del tribu-nal espanyols contra la Mesa delParlament i el president Roger Tor-rent. Això sense que la moció no ha-gis estat encara ni votada.

Les amenaces del govern espa-nyol i del Constitucional cap al Par-lament de Catalunya són inaccep-tables en una democràcia moder-na. Prohibir a una cambra que parli,discuteixi o aprovi les mocions quevulgui sobre el tema que vulgui,més quan aquestes sovint tenen uncaràcter simbòlic, és un pas enrereque constitueix una vulneració delsdrets més bàsics de la representa-ció política dels diputats, com sónla llibertat d’expressió i la iniciativapolítica. L’acció del Constitucionalsuposa també desvirtuar el paperdel Parlament de Catalunya, redu-int-ne encara més el seu paper ins-titucional, ja prou malmès els úl-tims anys pels reiterats recursoscontra les lleis aprovades per lacambra catalana. L’Estat no dubtaen creuar línies vermelles en la sevaactuació contra la dissidència polí-tica. La democràcia va de baixa.

El Parlaments’hi potparlar de tot

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Superats

es reaccions a la sentència del Tribunal Suprem enshan superat a tots, i molt especialment la resposta

del col·lectiu més jove, els que ara han estat rebatejatscom la generació primer d’octubre. Vaig poder observarcom fins al dia abans de la sentència, l’equip de governes preparava per fer front a una resposta cívica que,calculaven, estaria protagonitzada per multitudinàriesmarxes per la llibertat, alguna manifestació, talls decarretera i les accions que proposés el TsunamiDemocràtic. A excepció d’algun acte sorpresa, la resta

es podia controlar. Tanmateix, lareacció de molts manifestants vaser del tot inesperada. Amb els seusactes semblaven llançar un crit almón de ràbia, indignació i frustracióen considerar-se atacats per unsfets, els que narrava la sentència,que no van existir. Allà on laresolució veia violència, els joves hi

defensaven el dret de protesta i manifestació, i en cap deles pàgines de la sentència s’apreciava el més mínimreflex de justícia. I el pitjor de tot és que a l’únic lloc onpodien cridar era al carrer, després que el Parlament iels partits quedessin tenallats pel 155, el TribunalConstitucional i la fiscalia. La resposta a tota aquestaindignació, però, s’ha traduït amb més tenalles, la màdura de la policia, amenaces de presó per a l’actualgovern, i l’equivocada provocació de Sánchezhomenatjant la policia espanyola però no els Mossos.Tots s’han vist tan superats que no troben la sortida.

L

Superats pelsfets, semblaque noméssabenimposar laviolència

http://epa.cat/c/eg7hkm

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El ple del Suprem no decidiràfins al 5 de novembre qui ha depagar l’impost, si el client o elbanc. Jutges i magistrats,sorpresos per la decisió.

10anys

20anys

La companyia Iberia anuncia laconstitució d’una nova línia lowcost amb el clar objectiud’omplir l’aeroport de Madridde més vols internacionals.

José María Aznar accepta queJordi Pujol pacti amb ERC imantingui l’acord a Madrid.Maragall augura una legislaturainestable de menys de 4 anys

Sense seguretat ‘Low cost’ d’Iberia Pacte amb ERCTal diacomavui fa...

i ha tres mane-res d’enganyar

sense que ho sembligaire: ocultar o silen-ciar tant com es puguielements importants

de la informació que no ens interessen,afegir elements inventats o que no es-tan prou contrastats i que reforcen elsnostre relat dels fets, i modificar subtil-ment els elements reals perquè acabintenint una significació determinada algust de l’emissor de la informació. Unanotícia pot contenir informació verita-ble i alhora ser una gran mentida. Perexemple, si en una notícia sobre els in-cidents de l’aeroport no es diu res del’extravagant contundència de la poli-cia, origen en part de l’espiral d’acció-reacció posterior. O si n’afegim ele-ments inventats: que si l’home que fu-gia del fum de les flames amb un nadóals braços s’enfrontava als manifes-tants (el fet era prou impactant per simateix, no entenc perquè alguns mit-jans havien d’afegir-hi l’invent percrear encara més impacte). També sialterem subtilment (o no tan subtil-ment) els elements reals: nazis de ca-cera són “constitucionalistes” o “mani-festants amb banderes espanyoles”.

La manipulació del llenguatge tam-bé serveix per modificar subtilment elselements reals: jugar amb el llenguat-ge bèl·líc o afegir constantment el motviolent, sense aturar-se en cap mo-ment a valorar exactament què és vio-lència, porta a deformar dramàtica-ment els fets fins a fer-los insuporta-bles emocionalment per a molta gent,especialment entre els que no són in-dependentistes. En canvi, situacionssemblants en altres països es descri-uen en els mateixos mitjans com a“protestes”.

Fa anys, quan només hi havia mani-festacions tranquil·les, molts mitjansespanyols ja hi jugaven: les pintadeseren “atacs”, els manifestants eren“comandos separatistes”, tallar unacarretera era cometre “actes violents”,pervertien el llenguatge no només percrear un clima d’alarma gravíssima en-tre la població no independentista, si-nó per aplanar el camí de la repressiójudicial. En moments com aquest, mésque mai, cal periodisme rigorós, i no detrinxera. Però arriba en el pitjor mo-ment del periodisme a l’Estat, desprésd’una dècada de deriva propagandísti-ca i combativa contra el “procés”. Aquíara es cremen contenidors. Però a l’Es-tat fa anys que el periodisme s’ha so-carrimat, quan en lloc d’explicar les co-ses, les combat.

H

Full de rutaDavid Marín

Combatre larealitat

“La sentènciaha precipitat la mortde la democràcia

quest tipus de terrorisme es pro-dueix per primera vegada en de-mocràcia el 23-F del 1981, tres

anys després d’haver-se aprovat laConstitució que oficialitzava el règimdel 78. Un terrorisme disfressat de gol-pe de estado, com el van definir poste-riorment, promogut per alts càrrecs ci-vils i militars de l’establishment que noacceptaven la Constitució. El generalArmada, afí a la casa reial, fou dels quemés es significaren; fou condemnatjunt amb altres dos militars, a 30 anysde presó, però només en compliren unaquarta part tractats a cos de rei. Enaquella dècada, el govern González pro-movia oficialment el primer terrorismed’estat amb la creació de l’antiterroris-me dels GAL, que comandaren els seusministres d’Interior Barrionuevo, pri-mer, i Corcuera, després, amb el secre-tari d’estat Vera i el general de la Guàr-dia Civil Galindo. Objectiu: aniquilar il-legalment, amb crims inclosos, el terro-risme d’ETA; no ho aconseguiren. Alcap de poc temps, els dos ministres fo-ren absolts i Vera fou condemnat a setanys de presó; curiós, oi? L’Aznar

A (1996-2004), en la segona legislatura,aconseguia allò que no obtingué el 23-F:reinterpretar restrictivament la Cons-titució, controlar el poder judicial i ini-ciar una involució a la turca, encara vi-gent. Zapatero (2004-2011) no modifi-cà res de l’Aznar, ni impedí que Rajoyrecollís signatures per revocar l’Esta-tut, ja aprovat i referendat. Amb els ma-gistrats sota control, és el TC qui, ambla sentència del 2010, provoca el terro-risme d’estat a Catalunya. Rajoy(2011-2018) introdueix la “llei mordas-sa” i gradualment persegueix la lliber-tat d’expressió i manifestació; els fetsde l’1-O del 2017 i el 155 són un nou ter-rorisme d’estat. La democràcia entra

en coma irreversible. El govern Sánchezfa grans titulars, que no materialitza(exemple: la retòrica crida al diàleg), carno vol ni intenta resoldre el conflicteamb Catalunya i prefereix que el resol-gui el Codi Penal. La seva és una gestiófracassada, que ara fa campanya pel 10-N, emprant la fòbia i l’amenaça del 155.La sentència del TS al procés, a 24 horesdel 79è aniversari de l’afusellament delpresident Companys, amb 100 anys depresó per als nou dissidents (d’ideologiaque no admet el poder central), demos-tra que se segueixen els mateixos parà-metres de la dictadura: aleshores afuse-llaven els dissidents; ara se’ls imposa,arbitràriament, una condemna injusta,venjativa i ignominiosa. La sentència, fi-nalment, ha precipitat la mort de la de-mocràcia. Conclusió: segueixen erratsels poders polítics espanyols, si creuenque la sistemàtica repressió ens afe-bleix. Tot el contrari: des d’aquell ja llu-nyà 10 de juliol del 2010 vam deixar en-rere la passivitat, la por i el tarannà me-sell pel reivindicatiu, cívic, pacífic i de-mocràtic, fins a la consecució del dret al’autodeterminació!

Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau

Terrorisme d’estat (1)Tribuna

La reacció a lacondemna delspolítics catalansb Ja s’ha dictat la sentènciadel judici als líders catalansque van realitzar un referèn-dum d’autodeterminació deCatalunya el 2017 desobeint lajustícia espanyola. Aquestasentència, lluny de ser unpunt final, ha donat una novaembranzida al moviment in-dependentista amb el Tsuna-mi Democràtic. Què és el Tsu-nami? Una campanya popularmassiva i anònima que, tenintben present la repressió pati-da fins avui dia per part d’Es-panya, innova les maneres: nose sap qui ho dirigeix. Ara es-tic fora de Catalunya, als EUA,i he pogut seguir amb orgull ladesbordant resposta –i a vol-tes desbordada– del meu po-ble. Una nova amiga iranianaem preguntava sorpresa compuc confiar en el Tsunami sino sé qui hi ha al darrere. Pen-sant-ho bé, té tota la lògica del

món, però no necessito saberels noms de les persones con-cretes que l’estan dirigint pertenir clar que darrere hi ha totel meu poble amb l’anhel dellibertat i la determinació perbandera. Un poble que se lespensa totes, com per exempleaquest nou moviment queaprofitarà la tecnologia perpoder organitzar grans mobi-litzacions de desobediènciamassiva i no-violenta. Que l’ai-gua s’escoli per tots els ra-cons fins que tombem l’im-mobilisme espanyol.JOANA CORTILSBarcelona

El dictador

b Què és un dictador? Se-gons el diccionari, la defini-ció de dictador és: “Personaque ha rebut o s’autoprocla-ma propietari de la veritatque ell imposa.”

Desgraciadament la histò-ria n’és plena d’exemples. Iels catalans, des del 1714 en

tenim una colla: personesque fent ús del seu “autorita-risme”, imposaven les “se-ves” lleis i normes i que alllarg dels temps ens han cas-tigat amb duresa, repres-sions, sentències, persecu-ció de la nostra llengua i delsnostre drets...

Ens pensàvem que des-prés de la mort de Franco,això s’havia acabat, oi?Doncs no.

Seguim sent perseguitspel fet de defensar la nostraterra, la nostra llengua, elsnostres costums, la nostraconvivència.

L’exemple més clar el te-nim en el judici i les condem-nes amb què han estat casti-gats els representants delpoble de Catalunya.

Judici just? No. Exemplede dictadura? Sí. Els advo-cats eren lliures de presentarles proves que volien? No.Exemple de dictadura? Sí.Els testimonis podien apor-tar les opinions que eren

contràries a allò que pensavael senyor Marchena? No. Elsenyor Marchena els deiaque “al final de la causa po-dran exponer su defensa”?Sí. No acceptar les proves enel moment que tenen relle-vància serveix per fer un ju-dici just? No. Tergiversar lainterpretació dels fets per“justificar” la immoralitat dela sentència i imposar els cri-teris preestablerts pel se-nyor Marchena, és el que licorrespon fer a un jutgejust? No. Això és una actua-ció dictatorial? Sí.

I a partir d’aquests supò-sits i d’aquestes falsedats, esdicta “la sentència més justade totes les sentències quees fan i es desfan en el mónmundial...!”

Per Nadal recordem el nai-xement del fill de Déu; es de-ia Jesús.

Ara ens ha nascut un noudictador; es diu Marchena.NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019

Joan Tardà, EXDIPUTAT AL CONGRÉS PER ERC

“Estic convençut que el procés no avançaràfins que no el lideri ERC”

La frase del dia

“O potser és queal que realmentaspira PedroSánchez és a la grancoalició socioliberal

illuns el president del govern es-panyol en funcions, Pedro Sán-chez, feia una breu estada de

poc més de dues hores a Barcelona i vi-sitava –amb escortes amb subfusellsmetralladors dins del cotxe– la Prefec-tura Superior de Policia de Catalunya, ala Via Laietana, i els hospitals del Sa-grat Cor i de Sant Pau per saludar elspolicies ingressats per les lesions quevan patir durant els aldarulls. Va que-dar fora de l’estada visitar els mossosd’esquadra i trobar-se amb el presidentde la Generalitat, Quim Torra, a pesarde les diverses sol·licituds que aquest lihavia fet per reunir-se i parlar de l’ac-tual situació a Catalunya.

EN UN INTERCANVI DE EPISTOLAR PREVI aldesplaçament a Barcelona, Sánchez re-treia a Torra que no complia les obliga-cions de tot responsable públic: “Con-demnar la violència de manera rotun-da; emparar les forces de seguretat quela combaten, i evitar la discòrdia civil”,nova versió del “no governar per a totsels catalans”. Tot i que el president de laGeneralitat va reaccionar amb un certretard a l’esclat de violència de dillunspassat –en bona mesura atiat per lacontundent acció policial–, a horesd’ara no es pot dir que no ha condemnatla violència. A més, el president i el con-seller d’Interior, Miquel Buch, han em-parat l’actuació de les forces de segure-tat, però no de manera acrítica, comhan fet Sánchez i el ministre d’InteriorFernando Grande-Marlaska, perquè enun estat de dret i democràtic l’actuaciód’aquestes forces està sotmesa a unsprotocols que, per tot el que s’ha pogutveure en els mitjans de comunicació, enla relació d’assistits pels Serveisd’Emergències Mèdiques (SEM) i elscentres hospitalaris i per les cròniquesde molts mitjans de comunicació,aquests dies s’han conculcat en reitera-des ocasions, especialment, però no no-més, per part de la Policía Nacional: a

D Catalunya, per exemple, el Parlamentprohibeix l’ús de pilotes de goma, que síque han usat els policies nacionals. I,per acabar, com es pot apel·lar que Tor-ra sigui el president de tots els catalansquan Sánchez està demostrant que ésincapaç de ser-ho de tots els ciutadansespanyols, atès que, tal com ja va fer Fe-lip VI el 3 d’octubre del 2017, no mostrani una engruna d’empatia pels ciuta-dans que voten opcions independentis-tes: un 36,5% en les eleccions al Con-grés dels Diputats del 28 d’abril d’en-guany; un 49,5% i un 44,4% en les delParlament Europeu i les municipals del26 de maig, respectivament; i un 47,3%en les del Parlament de Catalunya del21 de desembre del 2017. En el mo-ment de la investidura, va rebutjar re-unir-se amb ERC i JxCat per tal de mos-trar-se tan dur o més que PP i Cs. Ungreu error, perquè allò que fa uns mesospodia obtenir gairebé de franc, ara, des-prés de la sentència, serà molt més difí-cil, com ja li va advertir Gabriel Rufián.O potser és que al que realment aspiraés a la gran coalició socioliberal. En al-gun moment, va semblar que amb Pe-dro Sánchez el conflicte podia entrar

en vies de solució o, si més no, de diàlegpolític. Però no, engolit per la síndromede La Moncloa, s’allunya cada vegadamés de la realitat. Es tanca en posicionsa voltes autoritàries –que no d’autori-tat, que és quelcom que no es té, es gua-nya–, arrogants i inflexibles a l’emparad’una Constitució de la qual, en lloc defer una lectura “flexible” que servís persolucionar els conflictes polítics, comdefensava Ernest Lluch, es fa una inter-pretació rígida i dogmàtica com si estractés d’un text sagrat, cosa que no-més serveix per agreujar-los.

CREC QUE EL SOCIALISME CATALÀ té unaresponsabilitat, i alhora una oportuni-tat, de fer veure al candidat socialistaque la situació a Catalunya ha esdevin-gut crítica i que no pot ignorar per méstemps la realitat d’una ciutadania quede manera majoritària exigeix poderexercir el seu dret a decidir en llibertatel seu futur polític. Que de manera en-cara més majoritària exigeix que s’obriun diàleg polític entre el govern de Ma-drid i el de Catalunya (aquests dies hohan demanat des de l’alcaldessa de Bar-celona als sindicats, les patronals i lescambres de comerç). I que de maneraencara més pronunciada protesta con-tra una sentència que considera pro-fundament injusta. Queda prou lucide-sa per avaluar el grau d’indignació queha causat la sentència en gran part delsciutadans de Catalunya i la magnitudde la resposta que s’està produint desde dilluns passat?

EL CANDIDAT SOCIALISTA a president delgovern espanyol hauria de saber que al-guna cosa no va bé quan li cal fer un ví-deo promocional i difondre’l als quatrevents en quatre idiomes –anglès, fran-cès, castellà i rus– per convèncer l’opi-nió pública internacional que Espanyaés el súmmum de la democràcia i de l’es-tat de dret. I si no ho sap, algú li ho hau-ria de dir.

Antoni Segura i Mas. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona

Algú li ho hauria de dirTribuna

SísifJordiSoler

independentis-me català no

perd cap oportunitatde tornar-se anarquis-ta, tot dilapidant el ca-pital democràtic quehagi pogut acumular.

Les tardanes crides a “aïllar els vio-lents”, les denúncies d’hipotètics infil-trats i provocadors, són tan poc cre-ïbles com el propietari d’un casino quelamenta que li vinguin ludòpates: si not’agraden no els convoquis. Amb sabo-tatges dins el propi territori i el propòsitdecidit d’arruïnar el país no es va a lanegociació de cap acord sinó que se’l faimpossible i és la via més ràpida perconvertir els indiferents en hostils. To-tes les premisses del procés han anatcaient l’una darrere l’altra, només en

resta la del col·lapse: crear un conflictepermanent d’ordre públic –aplicant tot-hora l’adjectiu “pacífic” per entabanarles ànimes de càntir– que obligaria la“comunitat internacional” a intervenir.Amb aquest còctel de fantasia geopolí-tica i megalomania, a Catalunya hompot arribar a presidir institucions, peròla realpolitik posa tothom al seu lloc.Malauradament, massa tard. Benedet-to Croce, en temps de Mussolini, va en-cunyar el terme onagrocràcia –governdels onagres: ases salvatges– per resu-mir la situació quan el poder està con-centrat en mans de gent barroera, ambtant de fums com ignorància. Comen-cen pensant que el vent de la històriaels va a favor i acaben embriagant-sede la mateixa propaganda que han ge-nerat. Incapaços de dir públicamentque han errat el diagnòstic, el medica-ment i la posologia, prefereixen gua-nyar temps enviant la tropa a mirar defer caure el mur a cops de cap.

L’

De set en setManuel Castaño

Onagrocràcia

Totes les premisses delprocés han anat caient l’unadarrere l’altra

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 20196 |

El president català litorna a trucar perencetar un diàlegsense partir decondicions prèvies

Set joves expliquenels motius pelsquals han deciditpassar a una acciómés reivindicativa

Pedro SánchezcontinuaignorantQuim Torra

Què ha fetque eljovent esmobilitzi?Nacional

Dels quinze punts queconté la proposta de reso-lució acordada per Juntsper Catalunya, ERC i laCUP, només n’hi ha un enqüestió, l’11, que, en casd’aprovar-se, suposa totun repte jurídic i políticper als membres de la me-sa del Parlament, peròtambé per al TribunalConstitucional i el governespanyol, sobretot el quesurti de les eleccions del10-N.

El punt en qüestió for-ma part d’un text que fi-nalment va ser consen-suat ahir pels tres partitsindependentistes com aresposta a la sentència delTribunal Suprem, tot i queels tres grups han evitattramitar-lo per via d’ur-gència, malgrat l’actual si-tuació política, i han optatperquè el debat i l’aprova-ció arribi a l’hemicicle uncop celebrades les elec-cions al Congrés dels Dipu-tats. Això serà en una ses-sió fixada a priori per alsdies 12 i 13 de novembre.

La importància delpunt radica en el seu con-tingut, ja que en casd’aprovar-se implicariauna declaració política iinstitucional amb la qualel Parlament reitera la re-

provació del rei, la defensadel dret d’autodetermina-ció i la reivindicació de lasobirania del poble català.Es tracta dels acords apro-vats el juliol pel ple i quevan ser suspesos pel Tri-bunal Constitucional i co-municats als membres dela mesa amb la incorpora-ció d’advertiments perso-nals a tots ells i al secretarigeneral de la cambra sobreel risc de querelles si noimpedeixen o paralitzen

tota iniciativa que ignoriaquesta suspensió. Així, elTC limitava el debat ol’aprovació de textos rela-tius a la reprovació del rei,l’autodeterminació i la in-dependència de Catalu-nya. Els lletrats del Parla-ment van advertir ahird’aquest risc els membresde la mesa del Parlament,que es van trobar sobre lataula un text acordat po-ques hores abans de la reu-nió malgrat el temps quehan disposat per travar laresposta a la sentència,que encara no és efectiva.

Torrent assumeix el riscNo obstant això, el pasd’ahir obeïa a la decisió delpresident de la cambra ca-talana, Roger Torrent,d’evitar que la mesa actuïd’òrgan censor i coarti lallibertat d’expressió delsdiputats. “Si aquest és elcost, l’assumiré”, assegu-rava Torrent, conscient del’advertiment del Consti-tucional, però determinata defensar els drets dels di-putats. “Admetre la cen-sura significaria limitar elparlamentarisme” i “em-mordassar” la cambra, hiafegia. Torrent i la resta degrups independentistes, itambé el grup de Catalu-nya en Comú, es mostrenconvençuts que la sentèn-cia del Suprem suposa una

retallada dels drets polí-tics, que encotilla única-ment la cambra catalana,els debats parlamentaris,per la qual cosa ambaquesta actuació Torrenttambé intenta posar enevidència la decisió delmateix Tribunal Constitu-cional i el govern de Sán-chez. Per això les paraulesde Torrent també anavenadreçades al president es-panyol en funcions: “Quetingui en compte que és

impropi d’un país demo-cràtic perseguir judicial-ment un president de Par-lament just per haver per-mès el debat en el templede la paraula”, va indicarTorrent, tot recordant-lique, si emprèn accions pe-nals contra ell per no ha-ver volgut censurar els di-putats, “no farà que els te-mes que no li agraden des-apareguin de l’agenda polí-tica, ja que els ciutadansvolen que els seus repre-

sentants parlin i acordinsobre aquests temes”. “Ésincomprensible que enuna democràcia un presi-dent de Parlament rebiconseqüències penals perhaver permès un debatparlamentari”, assegura-va tot recordant la situa-ció de l’expresidenta Car-me Forcadell.

La CUP, tot i haver sig-nat el text, va voler marcarun paper diferent dins d’a-quest tripartit que expira-

Emma AnsolaBARCELONA

FET La mesa del Parlament accepta a tràmit una propostaque, si s’aprova, reitera la reprovació del rei, la defensa del’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania PLE Eldebat i l’aprovació del text, passat el 10-N MÉS El PSC el frena

Torrentrepta el TCi Sánchez

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És un acord demínims que arribatard, el signemper solidaritatantirepressiva”Natàlia SànchezDIPUTADA DE LA CUP

Els portaveus de JxCat vanfer ahir dimarts una reunióamb el president del Parla-ment, Roger Torrent, peraclarir per què no va ser con-vocada la seva formació a lareunió celebrada dissabtepassat amb l’alcaldessa AdaColau i els representants de

“Si això comportahaver d’assumirconseqüències,les assumiré. Nopermetré la censura”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les provocacionsprovoquen dolor a quiles fa i a la societatcatalana”Pedro SánchezPRESIDENT D’ESPANYA EN FUNCIONS

diverses entitats.A la reunió, que va durar

una hora i mitja i es va fer aldespatx del president delParlament, hi van participarper JxCat els seus principalsportaveus: Albert Batet,Eduard Pujol i Gemma Geis.La trobada va tenir lloc des-

prés que JxCat expressés elseu malestar per no haver es-tat convidada a una reuniócelebrada dissabte passat iconvocada pel president delParlament, Roger Torrent, i ala qual tampoc va assistir capmembre del govern de QuimTorra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat es reuneix amb Torrent

El president delParlament, Roger Torrent,afirma que està disposat aassumir“conseqüències”. ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Així estemL’APUNT Parlament també revela on es troba ara mateix l’inde-

pendentisme institucional. Instal·lat en el gest, bloque-jat, sense estratègia a la vista i distret en lluites inter-nes per assolir l’hegemonia. I, davant d’això, ha estat elcarrer qui ha hagut de carregar-se a l’esquena una res-posta a la sentència guiada, essencialment, pel cor. I elque cal, encara que sigui de tant en tant, és cap.Francesc Espiga

Així hem acabat. El que no és més que una declaracióparlamentària que convida a encetar una discussió re-tòrica sobre l’autodeterminació ja és un element sotasospita. En nom del santificat ordre constitucional, nidebatre es pot. Això ja ho diu tot sobre el context en elqual ens haurem de moure un cop consumada la barra-bassada del Suprem. Però la maniobra dels partits al

A LA MESA DEL PARLAMENTAnna Caula i Paratas, portaveu del Grup Parlamentari Republicà, Eduard Pujol i Bonell, portaveu del GrupParlamentari de Junts per Catalunya, Carles Riera Albert, representant del Subgrup Parlamentari de laCandidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, d’acord amb el que estableixen els articles 167 i 168 delReglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució en resposta a la sentència de l’1-O, pertal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament, amb el text següent:

Exposició de motiusLa sentència del Tribunal Suprem contra els líders socials i polítics de l’independentisme suposa una pro-funda regressió en matèria de drets i llibertats, no només per a Catalunya, sinó per a tot l’Estat espanyol.

La sentència no només condemna a penes elevadíssimes de presó a 12 homes i dones de pau per haverorganitzat i promogut la celebració d’un referèndum, sinó que tindrà com a conseqüència una severa limita-ció de l’exercici dels drets fonamentals i la criminalització de la dissidència política.

Al mateix temps, la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya consti-tueix una vulneració inacceptable del dret a la representació política dels diputats i les diputades, els qualstenen dret a exercir la llibertat d’expressió i la iniciativa política sense coaccions de cap tipus.

I atesa la situació d’excepcionalitat democràtica provocada per la citada sentència i els intents de censuraal Parlament de Catalunya promoguts pel Tribunal Constitucional, constatant que aquests fets constitueixenuna violació flagrant dels drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes en el nostre ordenamentjurídic i en els instruments i pactes internacionals en matèria de drets humans i de drets civils i polítics, pertots aquests motius, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya, el Grup Parlamentari Republicà i ei Sub-grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular presenten la següent:

Proposta de resolucióEl Parlament de Catalunya:

1. Rebutja la sentència dictada pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017.

2. Exigeix la llibertat dels presos i les preses polítiques, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió.

3. Expressa la seva indignació davant una sentència injusta que limita l’exercici dels drets fonamentals is’emmarca en una deriva autoritària de l’Estat que afecta al conjunt dels demòcrates, no només als in-dependentistes.

4. Considera un escàndol democràtic la condemna a onze anys i mig de presó a la presidenta Carme For-cadell per haver permès que al Parlament de Catalunya s’hi pogués parlar de tot.

5. Afirma el caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista, tal com ha demostrat enles múltiples mobilitzacions dutes a terme durant la darrera dècada.

6. Adverteix que la sentència estableix un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de pro-testa, com per exemple l’aturada d’un desnonament, l’ocupació d’un CAP o el tall d’un carrer per unamanifestació, podrien convertir-se en delicte de sedició.

7. Denuncia que l’Estat està imposant la criminalització generalitzada de la dissidència política, perseguintamb penes de presó l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, d’opinió i de manifestació, tal com es de-mostra amb múltiples casos de cantants, titellaires, sindicalistes o activistes pel dret a l’habitatge de di-ferents llocs de l’Estat.

8. Reitera que el conflicte entre Catalunya i l’Estat és de naturalesa política i que, per tant, no es resoldràmitjançant els tribunals. Ni la ciutadania d’aquest país ni les majories parlamentàries renunciaran a lesseves conviccions per més repressió que hi hagi.

9. Denuncia la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya, clara-ment incompatible amb l’autonomia i la inviolabilitat de la cambra.

10. Reivindica el dret dels diputats i les diputades a poder debatre sobre tots els assumptes que interessena la ciutadania, inclosos el dret a l’autodeterminació, la monarquia o la sobirania.

11. Considera que davant les coaccions dels poders de l’Estat per intentar limitar els temes de debat al Par-lament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la lliber-tat d’expressió de tots els diputats i diputades. Sense fissures. Perquè si la censura entra al Parlamentde Catalunya, es desvirtua el sentit de la institució. Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguinels diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i lareivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític.

12. Entén que les competències autonòmiques no poden definir els límits del que es pot parlar al Parlamentde Catalunya, perquè els legítims representants del poble de Catalunya s’han de poder posicionar políti-cament sobre qüestions com la invasió de Turquia al Kurdistan, la crisi dels refugiats o l’emergència cli-màtica, per posar només alguns exemples.

13. Recorda que el Parlament de Catalunya ha aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret al’autodeterminació des de l’any 1989 sense que això hagi estat objecte de persecució i censura per partde les institucions de l’Estat. I es compromet a seguir-ho fent si aquesta és la voluntat dels diputats i di-putades de la cambra.

14. Constata que altres parlaments de l’Estat es posicionen constantment sobre qüestions que desbordenel seu àmbit competencial, fins i tot demanant la intervenció de les institucions catalanes, sense que ai-xò sigui objecte de cap impugnació per part del Govern espanyol. I defensa el dret d’aquests parlamentsa seguir-ho fent, perquè la defensa del dret a la representació política i a la llibertat d’expressió té valorsobretot quan es fa pels que no pensen com nosaltres.

15. Insta el Govern a promoure les iniciatives polítiques, socials i institucionals que siguin necessàries enl’àmbit nacional, estatal i internacional, per aconseguir una solució democràtica al conflicte polític entreCatalunya i l’Estat.

va en un dia. “Arriba tard iés de mínims”, encara queper “solidaritat antire-pressiva” els seus diputatsla votaran favorablement,explicava la diputada Na-tàlia Sánchez, que consi-derava que al text “li faltaconcreció” i, en qualsevol

cas, la resolució “hauriad’haver-se votat la setma-na passada”, de maneraque “ara ja no és urgent”.També vol evitar que la re-solució acabi servint “perrentar la cara a un governque és corresponsable dela repressió” perquè “col-labora en el disseny delsdispositius policials” i a so-bre “no ha fet cap investi-

gació ni depuració de res-ponsabilitats per les ac-tuacions dels Mossos d’Es-quadra”.

I tot i que la proposta deresolució, en cas de seraprovada, reiterem, no-més fa que defensar el dretd’autodeterminació, unacord que ja ha estat apro-vat diverses vegades alParlament, l’oposició s’himostra molt contrària.

Reconsideració del PSCEl PSC i el PP van anun-ciar ahir que presentarienuna petició de reconside-ració a la mesa perquè reti-ri la tramitació d’aquesttext. En cas que la mesa horebutgi, podrien fer un pasmés i presentar recursd’inconstitucionalitat alTC. Cal recordar que, ambl’advertiment personal alsmembres de la mesa, la fis-calia també podria actuarsi considera vulnerades

les sentències del TC. Méscomplicada es presenta lareprovació del rei, que jaha estat suspesa pel TC. Ahores d’ara els lletrats dela cambra també enllestei-xen les al·legacions a lessuspensions ordenadespel Constitucional.

La Moncloa espera al pleLa Moncloa, però, ja vaavançar ahir que actuarà“quan hi hagi decisionsadoptades en el ple”, peròno sobre “anuncis, propos-tes o declaracions d’inten-cions”, explicava en res-posta als grups de Cs i elPP, que li reclamaven ac-tuacions contra Torrent.Amb tot, fonts del governespanyol també apunta-ven a la petició de reconsi-deració que presentariaaquest matí el PSC. “Cal-drà veure quina decisiópren llavors la mesa”, hi vaafegir, tot i que també fia-va la seva actuació a des-prés del 10-N.

La proposta de resolu-ció pactada per les tres for-macions no ha rebut demoment el suport dels co-muns, que ahir deien quela situació política que esviu a Catalunya “no s’arre-glarà pas a través d’aquesttext”, segons la diputadaSusanna Segovia. Per ladiputada, aquesta resolu-ció “no és res més que l’úl-tim intent de l’indepen-dentisme de fer veure queestà unit davant les elec-cions, quan és evident queno ho està”, remarcava.En la mateixa línia, el di-putat del PSC Ferran Pe-dret retreia als indepen-dentistes que amb aques-ta proposta “volen fer veu-re el que no és, una recons-trucció de la unitat estra-tègica de discurs i d’apro-ximació que no s’ha pro-duït”. A més, consideraque tampoc és una respos-ta institucional a la sen-tència. Finalment, des deles files del PP, el diputatSanti Rodríguez denun-ciava que la proposta pre-tén ser un recurs a la sen-tència del Suprem”, igno-rant la “divisió de poders”.El lider de Ciutadans, Al-bert Rivera, també asse-gurava ahir que impedi-rien la votació i demana-rien la suspensió de la tra-mitació. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Moncloa actuaràsi el text s’aprovaen el ple; el PSC elfrena a la mesa

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va com-parèixer ahir després de lareunió setmanal de l’exe-cutiu per incrementar lapressió sobre el presidentespanyol en funcions, Pe-dro Sánchez, al qual va de-manar que mantingui “larelació institucional” almàxim nivell i accepti elsreiterats requeriments de“diàleg sense condicions”per intentar trobar una so-lució “política i democràti-ca” al conflicte amb Cata-lunya. Ho va fer l’endemàde la visita llampec de Sán-chez a Barcelona i d’unanova trucada –la quarta–que tampoc va trobar-locom a interlocutor a l’altrabanda. Mentrestant, enun acte a Huelva, Sánchezcontinuava reclamant-lique “si vol parlar, que hofaci primer amb els cata-lans, sobretot amb els queno pensen com ell”.

El president de la Gene-ralitat va aprofitar que di-lluns l’etiqueta promogu-da pel Tsunami Democrà-

tic #SpainSitAndTalk vaser tendència mundial aTwitter i que algunes cap-çaleres de mitjans inter-nacionals es feien ressòdel cop de porta de Sán-chez, per posar de mani-fest que el seu “silenci cla-morós ningú el pot enten-dre al món”. Abans va lle-gir un acord que ell haviaproposat i que va subscriu-re tot el govern, basat ensis punts, en els quals esreiterava el rebuig a la sen-tència del Tribunal Su-prem; que continuarienimpulsant actuacions pergarantir els drets humans,civils i polítics dels ciuta-dans i, en especial, els demanifestació, llibertatd’expressió, informació icomunicació; es congratu-laven de les manifesta-cions “pacífiques” arrande la sentència; a més dereiterar “la condemna atots els actes de violènciaque hi ha hagut”.

Però segurament elpunt de l’acord en què de-mana un diàleg en el qual“defensarà l’exercici deldret a l’autodeterminació”és el que va destacar més

per demostrar que es va“pel bon camí” i que no ca-mina sol després de la sevaintervenció al Parlament,tot assegurant que enaquest mandat tornariena exercir-lo. Va dir que es-tà en la mateixa línia de laproposta de resolució quevan pactar ahir els grupsindependentistes al Parla-ment, malgrat que estanadvertits pel TribunalConstitucional. Això sí,aquesta proposta queaportarà al gran acord na-cional de resposta a la sen-tència va admetre que ar-riba més tard del desitja-ble perquè: “Estem en unaaltra dinàmica electoral iles tensions entre els par-tits augmenten.” Però vareblar que l’important ésque “la ciutadania vegi queanirem tan lluny com vul-gui”.

Torra també va expli-car que mai ha pensat adeixar el càrrec i que haviademanat al conseller d’In-terior, Miquel Buch, unainvestigació interna perdepurar responsabilitatssi hi ha hagut actuacionsaquests darrers dies queno s’ajustaven al protocol,a més d’anunciar que el go-vern demanarà la creaciód’una comissió d’investi-gació al Parlament peranalitzar tots el que hasucceït l’última setmana.Pocs minuts després era laportaveu del govern, Me-ritxell Budó, qui rebutjavaque es vinculés els alda-rulls als carrers amb l’in-dependentisme ni que “escriminalitzés els milers dejoves” que s’havien mani-festat “pacíficament, cívi-cament i democràtica-ment pels carrers”.

Budó també va mani-festar que el conflicte polí-tic català era el segons mésimportant que ha d’afron-tar la Unió Europea des-prés del Brexit. I precisa-ment el president de la co-missió d’Afers Europeusdel Parlament eslovac, Lu-bos Blaha, va qualificar lessentències contra els lí-ders del procés de “cruels”i “increïbles” al segle XXIdesprés de reunir-se ambel conseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, mentreque l’exvicecancellerd’Àustria Erhard Busekconsiderava que es tracta-va d’una sentència on s’ha-vien jutjat “conviccionspersonals i no delictes”. Elconseller, que està fentuna gira europea per de-nunciar la sentència, vaassegurar a l’ACN que s’es-tà trobant posicions a fa-vor del “diàleg”. ■

Torra pressiona Sánchezpel diàleg sense condicions

J. AlemanyBARCELONA

a Diu que el seu “silenci clamorós” no l’entén ningú al món a Assegura que es va “pel bon camí”després que el govern, malgrat l’advertiment del TC, es faci seva la defensa de l’autodeterminació

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El líder del PSC, Miquel Iceta,va aprofitar ahir per furgar enla divisió que hi ha entre ERC iJunts per Catalunya (JxCat)per continuar desgastant elgovern. I ho va fer admetentque hi ha hagut “alguns con-tactes” entre i el vicepresi-dent de la Generalitat, PereAragonès, i el govern espa-nyol des que van començarles protestes per la sentència,per continuar destacant enuna entrevista a TV3 que hi ha“relacions més fluides” ambalguns dirigents d’ERC” queamb el president Quim Torra.Sobre la negativa de Sáncheza conversar amb el seu homò-nim a la Generalitat, Iceta res-

“Espanya ha dereconèixer Catalunyacom un subjectepolític, aquesta és laqüestió essencial”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Era important enviara la ciutadaniael missatge quedefensem el dret al’autodeterminació,que vegi que hi som”

“Si Torra vol parlar,que ho faci primeramb els catalans,sobretot amb els queno pensen com ell”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu al Palau ■ SÍLVIA JARDÍ / ACN

ponia que el president catalàté “unes obligacions prèviesque no ha complert”, com araconvocar la resta de líders deles formacions catalanes.

El mateix Aragonès va re-plicar al socialista en una piu-lada a Twitter que “són elsciutadans i els parlaments elsque escullen els interlocutorsvàlids. És Pedro Sánchez quiha de seure a parlar ambQuim Torra”, fent-li posterior-ment el retret: “Ja n’hi haprou d’excuses, ja n’hi haprou d’irresponsabilitat.” Pe-rò també el president de laGeneralitat, Quim Torra, vanegar “cap crisi” al govern, jaque “Aragonès m’informa de

tot i estic al corrent de totesles seves comunicacions.” Ien aquest punt va defensarque l’important “és la relacióinstitucional entre presi-dents” pel que signifiquen demàxima representació de laciutadania.

Iceta no va ser l’única so-cialista que va voler furgar enla ferida de les relacions entreels socis de govern, ja que lacap de llista al Congrés, i queen va ser presidenta, Merit-xell Batet, va demanar als re-publicans que es preguntin“què fan mantenint QuimTorra” i si consideren que “ésun govern que respon al queells diuen defensar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Iceta admet contactes a través d’ERC

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

El conseller d’Interior, Mi-quel Buch, va explicar ahirque, des de dilluns, la divi-sió d’Afers Interns delsMossos d’Esquadra estàrecopilant totes les imat-ges de les actuacions de lapolicia catalana per deci-dir, “més endavant”, sis’han d’investigar algunesde les operacions que dife-rents entitats socials i par-tits polítics han qualificatde “desproporcionades iabusives”. En cas que esdecidís investigar algunade les actuacions, es po-dria, sempre seguint lanormativa administrativadel cos, arribar a sancio-nar internament algunagent, “tal com s’ha fet an-teriorment durant el meumandat al capdavant d’In-terior”, hi va afegir Buch.En tot cas, el director ge-neral dels Mossos, PereFerrer, va assegurar queencara no s’ha obert capinformació reservada, si-nó que s’està en la fase derecopilació d’informació, ique “en el moment opor-tú” es prendran les “mesu-res oportunes”, sense“precipitació”.

Buch i Ferrer van feraquestes manifestacionsen la roda de premsa dià-ria per valorar la situació,ahir dimarts després que,per primera vegada desque dilluns de la setmanapassada es va conèixer lasentència del Suprem, elSistema d’EmergènciesMèdiques no fes cap assis-tència arreu del país du-rant la nit. El conseller vacomparèixer una horaabans que el mateix presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, fes públic quel’havia instat a obrir unainvestigació interna alsMossos per “depurar res-ponsabilitats” si hi ha ha-gut càrregues que no s’hanajustat als protocols.

En la seva comparei-xença, Buch va tornar ademanar als mitjans de

comunicació i a la ciutada-nia “confiança” en el cosdels Mossos i la seva pro-fessionalitat, “sobretot ladels antiavalots”. Buch vavoler mostrar un cop mésel seu suport i confiançaen el cos policial, i va asse-gurar que aquest suport ésde tot el govern. Tot i així,el conseller va admetreque en una plantilla de17.000 treballadors hi pothaver “errors” i que

aquests s’investiguen se-gons els protocols interns.Buch hi va afegir que arano és el moment de replan-tejar les armes que utilit-zen els antiavalots, des-prés que un dels principalssindicats policials dema-nés poder utilitzar les pilo-tes de goma, prohibidespel Parlament.

Per la seva banda, el de-partament de Salut ha de-manat explicacions a la

subdelegació de l’Estat aTarragona, pel fet queagents antiavalots van en-trar a l’hospital de SantaTecla a buscar manifes-tants. Hi van detenir unanoia. Salut els recorda queels centres sanitaris ate-nen tothom sense distin-ció. L’entrada va provocarque alguns col·lectius re-comanessin als ferits noacostar-se als centres desalut. ■

Interior recopila imatgesper saber si hi ha hagut“actuacions abusives”a Buch explica que Afers Interns dels Mossos d’Esquadra les recull per si calobrir alguna investigació a El conseller torna a demanar confiança en el cos

RedaccióBARCELONA

L’alcalde de Cassà de la Selva(Gironès), Robert Mundet(Junts), demana al consellerd’Interior, Miquel Buch, a tra-vés d’una carta, depurar res-ponsabilitats per l’actuacióde la brigada mòbil dels Mos-sos al municipi per la càrregapolicial del 15 d’octubre.

Mundet es queixa, en lacarta, “de l’actuació despro-porcionada i fora de lloc” delsMossos durant la marxa con-vocada per l’ANC, que es varealitzar al polígon industrial

Càrrega dels Mossos d’Esquadra a Tarragona, divendres passat ■ ACN

del municipi. L’alcalde cassa-nenc recorda al consellerd’Interior que la càrrega poli-cial es va produir just quanels manifestants ja haviendesconvocat la concentracióa la rotonda dels Taps de laC-65 i no tallaven cap accés.“Les imatges que hem visttots constaten els repetitsabusos de violència gratuïtaper part d’alguns membresdels cossos de seguretat”, es-criu Mundet i hi afegeix que“prengui les mesures neces-

sàries per aclarir els fets”. Lacarta demanant explicacionsde l’alcalde té lloc cinc diesdesprés que en el ple extraor-dinari de Cassà de rebuig a lasentència del procés s’apro-vés, amb els vuit regidors deJunts i els vuit d’ERC a l’opo-sició, la moció de condemna.Els republicans van criticarl’absència de l’únic regidorsocialista del ple, MariàMontsunyer, i que és soci delgovern municipal deJunts.■ G. BUSQUETS ROS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’alcalde de Cassà reclama responsabilitats

Uns 200 periodistes i fotò-grafs van concentrar-se ahir ala tarda a la plaça de Catalu-nya en protesta per les agres-sions que han rebut de mansde la policia aquests últimsdies durant les protestes perla sentència als presos polí-tics i en el decurs de la seva

feina. Els concentrats van ferlectura del comunicat Prouagressions a la premsa, alqual es van adherir una qua-rantena de sindicats i col·lec-tius professionals. 65 profes-sionals que anaven acredi-tats han estat agreditsaquest dies. ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La premsa no es toca

Òmnium Cultural i l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) han convocatuna manifestació per dis-sabte vinent. Sota el lemaMobilitzem-nos per la lli-bertat, la marxa preténdenunciar la repressió del’Estat espanyol als car-rers. El punt de trobada

serà el carrer Marina deBarcelona a les cinc de latarda. “Contra la repres-sió, en defensa dels dretsfonamentals, continuemmobilitzats. Vine a la ma-nifestació”, va piular ahirl’ANC.

Per la seva banda, l’enti-tat unionista Societat Ci-vil Catalana n’ha convocatuna altra per diumenge ales 12 del migdia, entrepasseig de Gràcia i Pro-vença. El seu president,Fernando Sánchez Costa,s’ha compromès a evitar lapresència d’ultres en laconvocatòria. ■

Òmnium i ANC:manifestaciódissabte

RedaccióBARCELONA

a Sortirà des delcarrer Marinade Barcelona a lescinc de la tarda

Participants en la manifestació de les entitats sobiranistes,la Diada passada a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

L’Oficina de Drets Civils iPolítics (ODCiP) del go-vern català constata que“la gestió de l’ordre públicen les protestes de la set-mana passada va tenirdeficiències importants igreus”, segons va infor-mar ahir el seu director,Adam Majó, durant la re-unió d’urgència del consellassessor ampliat de l’or-ganisme. L’oficina ha re-but al voltant d’un cen-tenar de denúncies sobreles actuacions policialsen els aldarulls recents,entre les quals avança quehi ha “queixes ben argu-mentades i demostradesamb proves” sobre actua-cions desproporcionadesdels Mossos d’Esquadra ila Policía Nacional que nos’ajusten “al codi ètic de lapolicia catalana”, basat enels criteris de proporció,congruència i oportunitat,si bé Majó no amaga que“hi ha més queixes, i més

negatives”, sobre l’actua-ció de la Policía Nacional.

El consell assessor con-sidera evident que hi vahaver usos “punitius abu-sius” de la força pública ique, en determinats ca-sos, no es va optar per laregla de sentit comú “d’úsmínim de la força indis-pensable”. Així, Majó re-corda que una cosa és uti-litzar-la per dissoldre unaconcentració que causadesordres i una altra demolt diferent, continuarusant-la contra una perso-na sola que marxa de la zo-na o, fins i tot, contra undetingut: “Hem vist esce-nes d’acarnissament queno són pròpies d’una poli-cia democràtica.”

L’oficina, que n’elabora-rà un informe, demanaràal Departament d’Interior,i ho considerarà un “pasimportant”, que faci públi-ques les conclusions de larevisió de les seves actua-cions d’aquesta setmana.El director de l’ens deixaclar que no demanen iden-

tificar públicament niagents ni llocs, però sí elnombre i les tipologies demales pràctiques constata-des i les modificacions deprotocols fetes, així com elsexpedients oberts i les san-cions imposades. “Bàsica-ment, demanem trans-parència en vista de l’alar-ma i la preocupació ciuta-danes”, conclou Majó, queho considera “la millor ma-nera d’evitar una crisi deconfiança en la policia”. Enespera de l’anàlisi i l’infor-me intern de la policia cata-lana, l’oficina sí que dema-na a Interior urgència en lainvestigació i la resoluciódel cas de la noia ferida degravetat amb un trauma-tisme cranioencefàlic pelpresumpte impacte d’unabala de foam als Jardinetsde Gràcia de Barcelona.

Tot i que l’ODCiP no técompetències sobre la Poli-cía Nacional, també li de-manarà que avaluï actua-cions i que l’informi d’aque-lles que no s’han ajustat alsparàmetres exigibles. ■

Xavier MiróBARCELONA

L’Oficina de DretsCivils veu greusdeficiències enaccions policialsa Detecta “escenes d’acarnissament” impròpies d’una policiademocràtica a Demanarà als Mossos que informin de les malespraxis i resolguin ràpid el cas de la manifestant ferida de gravetat

Majó deixa clar que, com aòrgan assessor del govern,s’ha de centrar en l’anàlisi del’actuació dels Mossos d’Es-quadra, però admet que elsmembres assessors de l’OD-CiP també han constatat que“determinades actituds, acti-vitats i fets” causats per ma-nifestants durant els aldarullsno tenen empara en el dretde manifestació, ja que “el su-peren de molt”. Majó recordaque aquest dret no és sinó“la síntesi entre el dret de re-

El consell assessor de l’oficina es reunia d’urgència, presidit per Pere Aragonès ■ O. DURAN

unió pacífica i el dret a la lli-bertat d’expressió de maneracol·lectiva i pública”.

L’oficina entén que unaactuació policial per respon-dre a aldarulls era “previsible,comprensible i acceptada perla majoria de la ciutadania”.Però hi afegeix que això nojustifica accions dels cossosque no s’ajusten al que s’es-pera. Majó recorda que la po-licia ha de ser un cos “espe-cialment professional”, pri-mer, perquè ha de “protegir”

els drets fonamentals de ma-nifestació, reunió i expressió.En segon lloc, perquè tenir elmonopoli de l’ús de la forçasuposa una “responsabilitatmajúscula”, tenint en compteque està en joc la integritat fí-sica i, fins i tot, la vida de per-sones. I, en tercer lloc, Majóassenyala que alguns mem-bres del consell assessor vanposar sobre la taula que “lesmales praxis policials, en llocde calmar els disturbis, els in-centiven i els multipliquen”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aldarulls no emparats en el dret de manifestació

La presidenta del Congrés,Meritxell Batet, va expul-sar ahir de la DiputacióPermanent la portaveu deVox, Macarena Olona, des-prés de cridar-la a l’ordretres vegades. La primera,per haver ocupat els se-ients on habitualment seu

Ciutadans –la secretàriageneral de Vox va refusarde moure-se’n–. Les altresdues, per les interrupcionsde la ultradretana, que mi-rava d’introduir un debatsobre la situació de Catalu-nya en l’ordre del dia. Enconcret, per haver dema-nat una resposta a l’escritregistrat pel líder de la for-mació, Santiago Abascal,

la setmana passada per re-clamar l’estat d’excepció aCatalunya. Olona no va fercas de les tres crides a l’or-dre i Batet la va expulsar:“Això no és un circ, és elCongrés.” Dempeus, la di-putada, al més pur estil deCiutadans, va mostrar fo-tografies sobre els alda-rulls d’aquests dies a Cata-lunya després de la sentèn-

cia contra els presos polí-tics, fet que va obligar elsuixers a acostar-s’hi perdemanar-li que abandonésla sala. Finalment els dipu-tats taronges van seure alsllocs que ocupava Vox. Ja afora, Vox va acusar Batetd’impedir el debat sobre la“crisi” amb Catalunya id’una “retallada del dret ala paraula”. ■

Batet expulsa la portaveu de Voxde la Diputació PermanentRedaccióMADRID

La secretària general del grup ultradretà Vox, MacarenaOlona, expulsada de la Diputació Permanent ■ EFE / P. CAMPOS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

iu la dita ai senyor, tan-ta roba i tan poc sabóquan hi ha molta feinaper fer i pocs mitjans.

No era el cas d’ahir a la plaçad’Espanya, que davant de tantafeina per fer la independència iper combatre la repressió des-plegada per l’Estat amb tots elsseus mitjans, tant sabó van por-tar els manifestants, convocatspels Comitès de Defensa de laRepública. Eren les set de la tar-da quan es van començar a veu-re les primeres baietes carrega-des a l’espatlla. Els concentratsvan tallar el trànsit sota l’atentamirada de vuit furgonetes delsMossos, apostades al Paral·lel,en un dels flancs de la comissa-ria que fa cantonada amb laGran Via.

D’entrada una parella d’espa-nyolistes esvalotadors van mirar

Dd’acaparar l’atenció mediàticaamb proclames i insults al migde la gentada, que els va acomia-dar amb aplaudiments.

Si diumenge els manifestantsvan llançar bosses d’escombra-ries per convertir la delegaciódel govern espanyol a Catalunyaen un abocador, ahir van conti-nuar jugant amb el símil de labrutícia i es van posar a omplirla font del centre de la plaça ambraigs de detergent, majoritària-ment Fairy, és clar, de reminis-cències referendàries, popula-ritzat per Enric Millo durant eljudici al Tribunal Suprem. Laconvocatòria demanava que esportessin també paraigües. Totfeia pensar que serien per prote-gir-se de la pluja, però els tenienreservada una altra funció: re-menar l’aigua de la font i conver-tir la plaça en una gran festa del’escuma reivindicativa. Les rat-xes de vent ajudaven a crearl’efecte i quan s’arremolinava la

bromera i s’enlairava es procla-maven uns “oh!” generalitzats.

Bombolles de sabó voleiavenentre la multitud, unes dues milpersones, segons la Guàrdia Ur-bana, que es concentraven pací-ficament –cal dir-ho?– mentreesperaven una pluja que no aca-bava d’arribar per ajudar-los a

esbandir la plaça d’Espanya.“Metafòricament netegem labrutícia de l’Estat espanyol jaque estem a la plaça d’Espanya”,explicava una noia d’una collad’entre 22 i 25 anys. “Netejar labrutícia de l’Estat del costat”,puntualitzava un jove de la ma-teixa rotllana mentre acabavad’omplir una ampolla amb aigua

i sabó. A la pregunta de si ha vistviolència aquests dies, responia:“He vist autodefensa i violènciaper part de la policia. Personal-ment no tiraria coses a la poli-cia, però que es cremin barrica-des al mig del carrer em semblaautodefensa”, argumentava.“Potser ara, almenys, els políticsmouran fitxa”, hi afegia una al-tra, esperançada.

“És per netejar la injustícia”,afinava un jove de 22 anys através d’un buf que li cobriamitja cara. L’acompanyava unanoia de 19. Ella llançava el sabói ell feia ballar el paraigua, enuna sincronia perfecta, repar-tint-se els papers com aquellanunci “Tu el Pronto, yo elpaño” de quan no havien ni nas-cut. “Fa no gaire ho cantàvem:no hi ha sabó per a tanta merda;per molt Fairy que gastem noacabarem de netejar”, lamenta-va ell.

Els llums de la plaça il·lumi-

naven les volves d’escuma com sifossin cuques de llum. “He vingutper netejar, de tanta merda quehi ha a Espanya, feixistes, poquesllibertats, n’estem farts, d’injustí-cies”, argumentava l’Anna, ambun parell de baietes sota el braç.“Estan agafant joves sense ordreni concert, directament a la pre-só amb arguments falsos, és devergonya, són els nostres fills”, esqueixava.

“Ja veuràs la Colau”, avisavaun noi entremaliat a un altre noiigual d’entremaliat. De fons, sesentien crits de “llibertat, presospolítics” i “els carrers seran sem-pre nostres”.

Les brigades de neteja inde-pendentistes es van escamparper tot el país; hi havia concen-tracions en ciutats com Mataró,a la plaça del parc Central, en quèes demanava que els manifes-tants portessin rotllos de paperde vàter per “netejar els nostrescarrers”. A Vic, el requisit era el

Tanta roba i tant sabó‘FAIRY’ · Milers de manifestants convocats pels Comitès de Defensa de la República llancen sabó a la font de la plaçad’Espanya de Barcelona per “netejar” simbòlicament “la injustícia” PERSECUCIÓ · Els concentrats es queixen de labrutícia feixista i denuncien la manca de llibertats i la detenció i presó indiscriminada de joves utilitzant “arguments falsos”

Emili BellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gent remenaval’aigua amb paraigües i labromera convertia la plaçaen una festa de l’escuma

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019

Els estudiants de les uni-versitats continuen mobi-litzant-se en contra de lasentència i de la repressió ino en tenen prou amb elmanifest de rebuig que di-versos claustres han apro-vat –i que d’altres preve-uen debatre els pròximsdies–. Les assembleesd’estudiants de les univer-sitats reclamen que elsrectorats assumeixin queno es viu “una situació denormalitat” i que actuïnen conseqüència. Per ex-emple, permetent les mo-bilitzacions de l’alumnattot eliminant les avalua-cions parcials i fent única-ment proves finals.

Ahir es van bloquejarels accessos a diversoscampus i va haver-hi di-verses accions de protes-ta. A la Universitat Autò-noma de Barcelona el diava començar amb acces-sos barrats a les facultatsde Filosofia i Lletres, Cièn-cies Polítiques i Sociologiai Economia i Empresa. Lesclasses, però, es van poderdesenvolupar amb norma-litat, al contrari del que vapassar a la Facultat de

Geografia, Història i Filo-sofia de la Universitat deBarcelona (UB). Un grupd’uns 60 estudiants hi vapassar la nit i ahir al matíel deganat va informar que“la presència de piquets ensolidaritat amb els com-panys ferits i detinguts”impedia l’activitat acadè-mica, un avís que fa exten-siu a la jornada d’avui. Elsestudiants assenyalen:“Estem en un període demobilitzacions massives irevoltes en les quals tro-bem innegociable partici-par”, i exigeixen la suspen-sió de l’activitat acadèmi-

ca mentre durin les mobi-litzacions “per respondreal moment excepcional ien solidaritat amb totesaquelles persones afecta-des per la violència policiali la repressió de l’Estat”.L’equip de govern de la UBes va comprometre ahir areunir-se amb els estu-diants.

Accés obert a GironaEls estudiants de la Uni-versitat de Girona van po-der finalment accedir a to-tes les facultats i a l’EscolaPolitècnica Superior, uncop el rector, Quim Salvi,

es va comprometre a con-vocar un claustre extraor-dinari per debatre com esduran a terme les avalua-cions aquest trimestre.Els estudiants van retirarles fustes i els objectes queimpedien per segon dia elpas als edificis. Segons uncomunicat fet públic ahir,el claustre, que tindrà llocdivendres, debatrà –a mésd’un manifest de rebuig ales condemnes als presospolítics– la proposta delsestudiants sobre com dura terme les avaluacionsdurant les mobilitzacions.

Al llarg del divendres esmantindrà la petició alprofessorat que no hi hagiactivitat d’avaluació nid’assistència obligatòria.La portaveu del Sindicatd’Estudiants dels PaïsosCatalans (SEPC) a la UdG,Alba Artés, va destacar lanecessitat que el rectoratdugui a terme mesures ex-cepcionals per precisa-ment permetre la mobilit-zació de l’alumnat contrala sentència de l’1-O. Unade les propostes és unaavaluació única; és a dir,una prova final del semes-tre, en comptes dels con-trols parcials que tenenactualment i treballs. ■

Els universitaris exigeixenals rectors que suspenguinles avaluacions parcials

R.M. Bravo / J. TrillasBARCELONA / GIRONA

a Diverses assemblees reclamen als rectors mesures que permetin a l’alumnatmobilitzar-se a Acaba el bloqueig a Girona i es talla la Gran Via a Barcelona

Tant l’equip de govern de laUB com l’assemblea de la Fa-cultat de Matemàtiques i In-formàtica han mostrat el seusuport a l’estudiant d’aques-ta facultat que ha perdut lavisió d’un ull a conseqüènciade l’impacte d’un projectilllançat per la policia.

Un grup d’uns 200 estu-diants es va concentrar ahir ala porta de l’edifici històricdesprés d’haver llegit un ma-nifest en què s’afirmava quela universitat, tot i reclamar la

Prop de 200 alumnes van tallar ahir la Gran Via de Barcelona a la cruïlla amb el carrer Balmes ■ JOSEP LOSADA

llibertat dels presos, “no ac-tua coherentment amb capacció concreta”. Van reclamarla suspensió indefinida de lesclasses per defensar el dret ala protesta i posar fi “a unafalsa normalitat imposada” iajornar els exàmens parcials,a tocar.

Després de la concentra-ció van tallar la Gran Via a lacruïlla amb el carrer Balmesdurant dues hores. Van tenirel suport d’estudiants del’Institut del Teatre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport de la UB a un alumne ferit

Fairy davant dels Mossos, i aLleida, davant de la delegació delgovern de la Generalitat, vanrebutjar l’internament i la peticiód’expulsió de dos immigrantsdetinguts.

A Barcelona, n’hi havia ques’ho miraven des de dalt de l’anti-ga plaça de toros de les Arenes. Abaix, a l’arena de veritat, les lí-nies dels raigs de sabó brillaven al’asfalt com si haguessin passatcargols, cargols traient la banya.Cada vegada es congregava mésgent a tocar de la font. Algú suca-va una estelada a l’aigua amb unpal llarg i la’n treia xopa. Tornavaa repetir l’operació, com fent labugada amb la bandera. I tan ne-ta que la volen! ■

Manifestantsllançant sabó a lafont de la plaçad’Espanya i remenantamb paraigües en unacte simbòlic per“netejar lainjustícia” ■ ORIOL

DURAN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201916 | Nacional |

Com altres joves, l’Albert tam-poc forma part de cap organitza-ció i es va manifestar davant delDepartament d’Interior amb elsseus amics. Afirma que ara ma-teix manifestar-se és un acte de“dignitat col·lectiva” i explicaque hi va participar per un senti-ment de “rebuig cap a la políticainstitucional”.

L’Albert, que és independen-tista, ha estat molt actiu en lesúltimes protestes, i afirma queha participat en totes sense ex-cepció. En aquestes manifesta-cions, assegura, ha estat testi-moni de la repressió policial que,tot i que “era d’esperar”, declara,“és molt condemnable, especial-ment la protagonitzada pelsMossos d’Esquadra”.

En referència a les protestes iels aldarulls dels últims dies, esqueixa que estiguin sent “malin-terpretats des dels mitjans de comunicació”. Per l’Albert, aquest ti-pus d’actuacions no només son legítimes, sinó que també son “ne-cessàries per al moviment independentista i els seus objectius”.

Albert, 19 anys

“Ens manifestem perdignitat col·lectiva”

Albert, en una manifestaciópacífica aquesta setmana ■ N.S.

En Pau i la Júlia no formen part de capsindicat d’estudiants ni de cap organit-zació política, però no han faltat a capde les convocatòries dels darrers dies.Van començar a mobilitzar-se dillunsarran de la sentència condemnatòriaals líders del procés, i des d’aleshoresno han deixat els carrers. Afirmen queho fan per protestar contra la repressiópolicial i contra la sentència perquè cre-uen que les mobilitzacions són necessà-ries perquè hi hagi una resolució delconflicte. També admeten que inicial-ment es manifestaven per la indepen-dència, però que ara ho fan “per demo-cràcia i per denunciar la situació de re-pressió arreu de l’Estat espanyol”.

I és que per la Júlia i en Pau, “el fran-quisme és una ferida oberta en aquestestat” i encara se’n conserven maneresde fer a les institucions. Un exemplesón les actuacions dels cossos de segu-retat d’aquesta setmana, que conside-ren que són “una vergonya”. Afegeixenque “fan por, són un pas enrere per aun estat democràtic, si és que ho hemestat mai”. “Hem perdut el nord”, es la-menten.

Daltra banda, admeten que “tota re-volució necessita uns sacrificis” i justifi-quen així algunes accions de caire vio-lent que s’han produït per part dels ma-nifestants. “Això no és l’ideal, però a ve-gades accions com aquestes són neces-sàries per reclamar un dret.” Coincidei-xen amb altres joves opinant queaquestes accions dels manifestants

“són en defensa pròpia de la policia” iafegeixen: “Per cremar quatre conteni-dors no passa res. Les coses del poblesón del poble”, afirmen.

Per la Júlia i en Pau, cal que la mobi-lització sigui continuada per tenir èxit:“No volem que decaigui la revolta.”

A en Pau li agradaria integrar Sani-

taris per la República, les brigades devoluntaris que atenen els ferits per l’im-pacte de pilotes de goma i altres tipusde càrregues policials en les manifesta-cions, però de moment està en llistad’espera, ja que, segons afirma, hi hatanta gent que s’ofereix voluntària que“estan saturats”.

Pau i Júlia, 22 anys

“No volem que decaigui la revolta”

Júlia i Pau manifestant-se davant del Departament d’Interior, dilluns ■ NÚRIA SALA

L’Aina no és independentista, però va participar di-lluns a la convocatòria dels CDR davant el departa-ment d’Interior de la Generalitat. Segons explica, hiva anar per un sentiment d’impotència envers elsgovernants. Creu que “tot i haver fet el que els polí-tics deien, no ha servit de res.”

També ha participat en altres protestes al llargdels darrers dies, sempre que li anava “bé per hora-ris”, perquè assegura que ells, i bona part dels seusamics, tot i anar a concentracions, no han deixat debanda els seus estudis. La protesta forma part delseu espai d’oci, gairebé.

L’Aina no comparteix que calgui fer barricades oposar en risc la integritat física d’alguns agents permostrar la indignació, però es mostra comprensivaamb els manifestants que sí que ho pensen: “En-tenc que el sentiment d’impotència es pugui con-vertir en expressió de la violència. Jo no ho faria, pe-rò ho comprenc.”

D’altra banda, afirma que l’ha sorprès molt la vio-lència de la policia: “No m’esperava que fos tan bès-tia”, afirma compungida. De fet, l’Aina va preferirque no publiquéssim cap fotografia seva per tal deno ser reconeguda i evitar tenir cap tipus de proble-ma.

“Tot i haver fet el queels polítics deien, noha servit de res”

Aina, 19 anys

La independència ha deixat de ser l’únicreclam de les manifestacions que hi estàhavent aquests darrers dies als carrersd’arreu de Catalunya. Arran de la sentèn-cia, el jovent sembla haver pres la iniciati-va i encapçala ara les mobilitzacions, però,segons asseguren, ho fan per condemnarels abusos dels cossos policials i denunciar“la deriva repressiva de l’Estat espanyol”.

La majoria dels joves, que en grans tretsno superen els 25 anys, afirma que no for-men part de cap organització ni estudian-til ni política, però que, a partir de les xar-xes socials, s’assabenten de les convocatò-ries i s’organitzen per desplaçar-s’hi ambgrups d’amics. No són els primers indicis

que pateixen de la vulneració dels drets, as-seguren, però la sentència i la resposta poli-cial a les mobilitzacions a l’aeroport van re-presentar un punt d’inflexió per a la granmajoria. Coincideixen a destacar un senti-ment d’impotència. Afirmen haver fet “elque deien els polítics” i haver-ne constatatla futilitat. Per això, asseguren, han perdutla confiança en la política institucional isurten als carrers per organitzar-se “a la se-va manera”. Els joves denuncien que sónvíctimes de la repressió policial i que se sen-ten desprotegits. Asseguren que tenen porde les represàlies que es puguin emprendrepels seus actes i veuen perillar els seusdrets, com ara el de manifestació.

En relació amb els aldarulls dels darrersdies, els joves es mostren comprensiusamb els manifestants que, afirmen, actuenen “defensa pròpia” i assenyalen les actua-cions policials “desmesurades” com a ori-gen de les protestes. A més, es mostren crí-tics amb la cobertura que en fan els mitjansde comunicació, que“malinterpreten unesprotestes legítimes”. ■

Què en pensa lajoventut quepren els carrersi es mobilitza?

a Els joves coincideixen en elrebuig de l’actuació policial idenuncien que pateixen unavulneració dels drets fonamentals

Núria SalaBARCELONA

Unes joves en una manifestació ■ EFE

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019

l sotmetiment de les resolucions judicials a una seve-ra crítica jurídica és una pràctica absolutament sana ihabitual que a ningú hauria de sorprendre, ni molt

menys escandalitzar. Aquesta anàlisi exhaustiva de les de-cisions judicials serveix –o hauria de servir–, no només perperfeccionar l’aplicació de la llei, sinó també per a la depu-ració i millora d’aquesta i, per extensió, del conjunt del sis-tema democràtic. Un exercici intel·lectual d’aquesta natu-ralesa resulta particularment higiènic i necessari en el casde la sentència del Tribunal Suprem que ara ens ocupa,atesa la seva innegable transcendència social.

En les pròximes setmanes i mesos hi haurà ocasió devalorar a fons els raonaments esgrimits pel Tribunal per fo-namentar llurs conclusions. Ara bé, en un primer examende la sentència s’adverteixen una sèrie d’aspectes cridatsa esdevenir especialment polèmics o controvertits. Inten-taré sintetitzar un dels que per mi resulta més rellevant.

Per fer-ho, hem de partir del fet que en dret penal la gra-vetat de la pena ha de ser proporcional o adequada a la

gravetat del fet. Així doncs, com més elevat és el marc pe-nal previst per un delicte, més elevada ha de ser la gravetatde l’atac contra l’interès que aquest protegeix (o més ele-vada la importància de l’interès protegit). En el cas del de-licte de sedició (art. 544 CP), el marc penal establert potarribar a ser el mateix que el del delicte d’homicidi (art. 138CP): de 10 a 15 anys de presó. És a dir, el mateix que el deldelicte que protegeix el dret més essencial o bàsic imagi-nable per ser la seva existència un pressupòsit per a l’exer-cici dels altres: la vida humana. L’anterior circumstànciasuggereix, per una banda, que el marc penal del delicte desedició és exageradament alt. I, per l’altra, que només po-den ser constitutives d’un delicte de sedició de l’art. 544CP les pertorbacions de l’ordre públic especialment greus.Les restants afectacions d’aquest bé juridicopenal (és a dir,les menys greus) han de ser enquadrades en la modalitatatenuada de l’art. 547 CP (amb penes que podrien no su-perar els dos anys i sis mesos de presó) o en el delicte dedesordres públics de l’art. 557 CP (en general, amb penesde sis mesos a tres anys de presó).

En el supòsit ara jutjat pel Suprem, aquesta gravetatqualificada de la infracció pot resultar discutible a la vistaque en la declaració de fets provats continguda en la sen-tència es descriu, fonamentalment, una activitat parla-mentària manifestament inconstitucional (en el seu cas,constitutiva d’un delicte de prevaricació i/o desobediència)i diverses manifestacions ciutadanes més o menys hostilso violentes (eventualment constitutives d’un delicte dedesordres públics). Que la suma o acumulació d’aquestesdues circumstàncies pugui ser suficient per acreditar lagravetat qualificada que exigeix, pels motius exposats, eldelicte de sedició és una tesi que a mi de moment nom’acaba de seduir.

E

Els contorns deldelicte de sedició

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Joaquim BagesAdvocat i professor de dret penal

La secció segona del Suprem durant el judici ■

La Haizea va anar a la concentra-ció de dilluns davant del Departa-ment d’Interior a Barcelona ambel seu grup d’amics, que de seguidala van fer parlar a ella perquè “téles coses molt clares”.

Tot i ser independentista, laHaizea avui no es manifesta per-què Catalunya esdevingui un nouestat, sinó que ho fa principal-ment “contra la repressió i per la

defensa dels drets i les llibertats”,que, segons diu, “l’Estat espanyolens nega”.

La Haizea és dura quan criticales actuacions policials: “Hi esticen contra, em semblen molt des-proporcionades i totalment injus-tificades”, i li semblen especial-ment exagerades, indica, quan estracta “de manifestants pacífics”.

De fet, la Haizea creu que

aquest tipus d’actuacions són al’origen de l’escalada de violènciadels darrers dies i de la maneracom s’expressen els manifestantsmés joves als carrers: “Si no hi ha-gués repressió policial no hi hauriaaldarulls.” I, d’acord amb altres jo-ves, afegeix que es tracta d’accions“d’autodefensa”.

La Haizea no forma part de caporganització política ni estudian-til, però això no li ha impedit mobi-litzar-se. De fet, no ha faltat a gai-res protestes: “Miro qui les convo-ca i vaig a totes les que puc, si mésno a les més majoritàries.”

Com tots els grups de joves, lesxarxes socials són la seva manerade comunicar-se i d’informar-se deles mobilitzacions. Gairebé ningúpresent a les concentracions ho fasense un aparell de mòbil.

Haizea, 23 anys

“Si no hi haguésrepressió policialno hi hauria aldarulls”

La Haizea, a la concentració de dilluns davant de la seu del Departament d’Interior ■ NÚRIA SALA

L’Elena i la Marta no són de Bar-celona, però s’hi han traslladatper cursar-hi els estudis. Ara, laciutat que les ha acollit s’ha con-vertit en l’escenari de grans ma-nifestacions a les quals no hanvolgut faltar. Van anar a l’aero-

port, a la Gran Via, i també a la jaanomenada “manifestació del pa-per de vàter”.

La Marta és independentista,però l’Elena no ho sap: “Tinc un di-lema personal bastant gran”, diutot rient. Diuen que es manifesten

perquè estan en desacord amb lasentència i per “les conseqüènciesque tindrà en l’aplicació de la justí-cia”, però també per reivindicar“els nostres drets de manifestaciói a l’autodeterminació” i per pro-testar per “la repressió que hemviscut tota la setmana”.

La “repressió policial” les haafectat molt. “No ens podem mani-festar lliurement”, denuncien, iafirmen que els cossos de segure-tat no tenen miraments a l’hora decarregar: “Fins i tot han rebut per-sones que no tenien res a veureamb les manifestacions.” L’Elenaexplica el cas d’una amiga sevaque va ser víctima d’una càrregapolicial quan passejava pel carrer.“Disparen des dels furgons indis-criminadament.”

En referència a les barricadesque construeixen alguns ma-nifestants, opinen que “sónnecessàries en autodefensa iens semblen bé”, però no justifi-quen que es cremi mobiliari urbàquan es fa “per diversió”. Pelque fa al llançament d’objectesals cossos policials, creuen queels manifestants “es passenuna mica”. ■

Elena i Marta, 19 i 20 anys

“No ens podem manifestarlliurement”

L’Elena i la Marta, en una concentració contra la brutalitat policial ■ N.S.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201918 | Nacional |

Amb la sentència a lesmans, que dicta, entred’altres, les penes de nouanys de presó per als lídersd’Òmnium i l’ANC, JordiCuixart i Jordi Sànchez,qualsevol acte de desobe-diència civil pot ser consi-derat a partir d’ara delictede sedició. Això plantejaa les entitats veïnals i alsmoviments socials un pre-cedent davant les múlti-ples protestes i reivindica-cions de lluita al carrer.Són activistes com els quesurten per aturar els des-nonaments els que veuen

coartat el dret a la llibertatd’expressió. La portaveude la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca, LucíaDelgado, no amaga la pre-ocupació i el malestar da-vant d’aquesta interpre-tació repressiva de la llei.Assegura, però, que des dela PAH seguiran “empode-rant la gent per defensarels drets i fent accions ci-vils i pacífiques mentre hihagi lleis injustes”.

La plataforma, que fadeu anys que lluita a Cata-lunya contra els desnona-ments, es podria enfron-tar a penes de presó pel fetde desobeir les ordres judi-cials. “Demanem a les co-

mitives judicials i als Mos-sos d’Esquadra que deixinde posar-se al costat delspropietaris i que no siguincòmplices d’uns desnona-ments que no paren demultiplicar-se”, reclama laseva portaveu.

Des que es va fer públicala sentència, els activistesde la PAH han detectat unincrement de la vigilànciapolicial, com fa uns dies alrecinte firal del MeetingPoint, on es van identifi-car 29 persones. “Segui-rem al carrer mentre no hihagi voluntat política perdeixar de liderar el ràn-quing de la vergonya pelque fa al nombre de desno-

naments, i si per a la justí-cia això és sedició, seremsedicioses”, diu Delgado.

La sentència equiparaels actes de desobediènciaamb els d’un alçamentquan es dificulta o s’impe-deix el compliment de re-solucions judicials o lleis ies tipifica de delicte de se-dició, amb penes d’entre4 i 15 anys de presó. “Enspreocupa que es pugui cri-minalitzar el dret a la pro-testa quan s’exerceix demanera pacífica i com adesobediència civil”, de-fensa la portaveu del’Aliança per la PobresaEnergètica, Maria Campu-zano, que assenyala que

continuaran al costat delsmés vulnerables com finsara per evitar que les gransempreses subministrado-res els tallin els serveis bà-sics. Per Campuzano, lesaccions al carrer sónl’“única eina que tenen elsciutadans perquè algunsescoltin”, i troba molt peri-llós retrocedir en l’exercicid’aquest dret.

També la resolució judi-cial ha posat en alerta lesfamílies, i des de l’entitatde la Fapac, la seva presi-denta, Belén Tascón, re-butja qualsevol retalladaen drets polítics i civilscom la que suposa crimi-nalitzar la protesta. Ho

considera “molt perillós”,perquè podria crear juris-prudència de cara a futu-res mobilitzacions.

Les entitats veïnals,que han guanyat moltesbatalles sortint al carrer,ara temen per la repressiói viuen amb preocupacióels enfrontaments delsúltims dies. “L’encert mésgran és que els pacifisteses posin al davant per mi-rar de frenar la tensió”,assenyalava el vicepresi-dent de la Federació de Ve-ïns de Barcelona, AlbertRecio, que no amaga el ne-guit de molts veïns de l’Ei-xample per l’encesa debarricades als portals decasa seva. Recio es mostraconvençut que ara la prio-ritat és “desinflamar” elconflicte amb l’Estat i evi-tar que la tensió “arrosse-gui més joves que vagin aparar a la presó”.

Una solució en mans dela classe política, que, se-gons el portaveu de la Pla-taforma Prou Peatges, An-toni Esteban, haurà de de-mostrar d’una vegada siestà a l’altura. “Amb lesmanifestacions massivespoc farem si després nos’escolta els que pensendiferent”, diu Esteban,convençut que la sentèn-cia del Suprem ha supri-mit d’arrel les mínimesgaranties de llibertat d’ex-pressió. “La gent té por;abans, per tallar una car-retera, t’obrien un expe-dient, però ara per no reset posen a la presó”, diu elportaveu de la plataforma,que no atura les mobilitza-cions al Maresme per mi-llorar la mobilitat i rei-vindicar la gratuïtat delspeatges. “Estem en unademocràcia dictatorial enquè, més que ciutadans,els catalans som súbdits”,conclou l’activista.

La Taula del Tercer Sec-tor, per la seva banda, ad-vertia de les greus conse-qüències sobre els dretspolítics i democràtics. “Vi-vim amb temor que s’hagivulnerat un dret fonamen-tal a la manifestació, i ésun precedent que afectatots els espanyols”, alerta-va la presidenta de l’enti-tat, Francina Alsina. ■

a Critiquen que la sentència de l’1-O consideri qualsevol acte de desobediència un delicte de sedició quecomporti dures penes a Es mantenen ferms a l’hora de sortir al carrer tot i que no amaguen el temor

Elena FerranBARCELONA

Les entitats denuncien quees coarta el dret a protesta

“Tothom té por perquèno hi ha llibertatd’expressió i veuscom ara per no res etposen a la presó”Antoni EstebanPLATAFORMA PRESERVEM ELMARESME I PROU PEATGES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Continuar protestantal carrer és l’únicaeina que tenim elsciutadans perquèalguns escoltin”María CampuzanoPORTAVEU DE L’ALIANÇA PER LAPOBRESA ENERGÈTICA

Membres de la PAH de tot Catalunya, en la darrera manifestació de fa uns dies, a la fira del Meeting Point, on una trentena van ser identificats per la policia ■ ACN

“Vivim amb temorque s’hagi vulnerat undret fonamental. És unprecedent que afectatots els espanyols”Francina AlsinaPRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCERSECTOR

“Es criminalitza laprotesta, un fet quecrea jurisprudènciade cara a futuresmobilitzacions”Belén TascónPRESIDENTA DE LES ASSOCIACIONS DEMARES I PARES DE CATALUNYA

“Seguim empoderantla gent per defensarels drets i fer accionspacífiques mentre hihagi lleis injustes”Lucía DelgadoPORTAVEU DE LA PLATAFORMAAFECTATS PER LA HIPOTECA

“L’encert més granés que els pacifisteses posin al davant permirar de frenar latensió al carrer”Albert RecioVICEPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DEVEÏNS DE BARCELONA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 19

1607

03-1

2181

06Q

1303

01-1

2182

16Q

Ajuntament de Vallbona de les Monges

ANUNCIL’Ajuntament de Vallbona de les Monges informa que convoca la licitació de l’alienació per sub-hasta (mitjançant subhasta tramitació ordinària per procediment obert) dels béns immobles se-güents:

Número d’expedient: 18 / 2019Descripció de l’objecte: Alienació de finca 1 PAU 1 V – Avinguda de Joan Montseny (Vallbo-na)Superfície: 400,00 m2Destinació del bé: Residencial – Habitatge – CASES AÏLLADESReferència cadastral: 0390901CF4909S0000FECàrregues o gravàmens: Lliure.Finca registral núm. 2232 inscrita en el Registre de la Propietat de Tàrrega en el Tom 2853, Llibre52, Foli 181, Inscripció 3a Valor del contracte: 36.060,00 euros (més IVA vigent), que ha de ser millorat a l’alça.Garantia provisional: 1.081,80€

Número d’expedient: 24 / 2019Descripció de l’objecte: Alienació de finca 2 PAU 1 V – Avinguda de Joan Montseny (Vallbo-na)Superfície: 360,02 m2Destinació del bé: Residencial – Habitatge – CASES AÏLLADESReferència cadastral: 0390902CF4909S0000MECàrregues o gravàmens: Lliure.Finca registral núm. 2233 inscrita en el Registre de la Propietat de Tàrrega en el Tom 2853, Llibre52, Foli 184, Inscripció 3a Valor del contracte: 32.455,80 euros (més IVA vigent), que ha de ser millorat a l’alça.Garantia provisional: 973,67€

Número d’expedient: 25 / 2019Descripció de l’objecte: Alienació de finca 3 PAU 1 V – Avinguda de Joan Montseny (Vallbo-na)Superfície: 360,02 m2Destinació del bé: Residencial – Habitatge – CASES AÏLLADESReferència cadastral: 0390903CF4909S0000OECàrregues o gravàmens: Lliure.Finca registral núm. 2234 inscrita en el Registre de la Propietat de Tàrrega en el Tom 2853, Llibre52, Foli 187, Inscripció 3a Valor del contracte: 32.455,80 euros (més IVA vigent), que ha de ser millorat a l’alça.Garantia provisional: 973,67€

Número d’expedient: 26 / 2019Descripció de l’objecte: Alienació de finca situada al vial sector 1 (pujada cementiri) del nu-cli de MontblanquetSuperfície: 72,24 m2Destinació del bé: Residencial – Habitatge Referència cadastral: 25300A006002540000HSCàrregues o gravàmens: Lliure.Finca registral núm. 2244 inscrita en el Registre de la Propietat de Tàrrega en el Tom 2853, Llibre52, Foli 208, Inscripció 1a Valor del contracte: 6.512,57 euros sense IVA, que ha de ser millorat a l’alça.Garantia provisional: 325,63€

El procés de tramitació de licitació de cadascuna de les finques és electrònic, és a dir, queels licitadors hauran de preparar i presentar les seves ofertes obligatòriament de formaelectrònica a través de l’eina de preparació i presentació d’ofertes de la Plataforma de Contrac-tació del Sector Públic a través de la pàgina web municipal www.vallbonadelesmonges.cat (Perfildel Contractant) o directament a l’enllaç https://contractaciopublica.gencat.cat/perfil/vallbonade-lesmonges on a més les persones interessades poden complementar tota la informació que ne-cessitin.

Data límit de presentació: 28/11/2019 a les 23.59

L’obertura de proposicions serà el dia 02/12/2019 a l’Ajuntament de Vallbona de les Monges.

Vallbona de les Monges, 16 d’octubre de 2019Elisabet Riera i BraconsAlcaldessa

1550

40-1

2181

40Q

Ajuntament deTorredembarra

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament, en la sessió del dia17 d’octubre de 2019, ha acordat provisio-nalment la modificació de les següents orde-nances fiscals: núm. 4 (impost sobre bénsimmobles), núm. 6 (impost sobre l’incrementde valor dels terrenys de naturalesa urbana),núm. 9 (taxes del servei de gestió de resi-dus), núm. 11 (taxa expedició de docu-ments), núm. 16 (taxes serveis cementiri),núm. 23, annex apartat vuitè, (taxa per apro-fitament especial del domini públic local a fa-vor d’empreses explotadores de serveis desubministraments d’interès general) i núm.25 (taxes activitats).

D’acord amb el que estableix l’article 17.3del RDL 2/2004 de 5 de març, que aprova eltext refós de la llei reguladora de les hisen-des locals, i de l’article 49.c) de la Llei 7/85,reguladora de les bases de règim local, s’ex-posa al públic la modificació per un terminide 30 dies hàbils durant els quals els inte-ressats podran examinar l’expedient i pre-sentar les reclamacions que considerinoportunes.

En cas de no presentar-se’n cap s’entendranaprovades definitivament les modificacionsd’acord amb l’establert en l’article 17.3 delRDL 2/2004 de 5 de març, que aprova el textrefós de la llei reguladora de les hisendes lo-cals, i entraran en vigor el dia 1 de gener de2020 prèvia publicació al Butlletí Oficial de laProvíncia de Tarragona del text íntegre deles modificacions aprovades.

Torredembarra, 17 d’octubre de 2019

L’alcalde

Eduard Rovira Gual

109004-1127790w

El Consell d’Europa tren-ca el silenci que imperaal Vell Continent sobre lasituació a Catalunya. Lacomissària de Drets Hu-mans del Consell d’Europa(CoE, segons la sigla en an-glès), Dunja Mijatovic, vafer dilluns al vespre un tocd’atenció a l’Estat espa-nyol per la seva mà de fer-ro contra les protestes perla condemna als líders in-dependentistes. En espe-cial, es va mostrar críticaamb l’actitud de les forcesde seguretat espanyoles icatalanes.

En un comunicat, Mija-

tovic va exigir que s’inves-tigui “l’ús excessiu de laforça” per part de la PolicíaNacional i els Mossos i vamostrar preocupació pels“nombrosos informes”d’atacs contra periodistes.Conscient dels “reptes”que afronta la policia da-vant d’“atacs violents” i“nombrosos actes de van-

dalisme” als carrers, Mija-tovic va avisar que l’actua-ció s’ha de regir pels prin-

cipis de “necessitat i pro-porcionalitat” i va instarles autoritats espanyoles

a “reconsiderar” l’ús d’ar-mes antiavalots i a “inves-tigar i sancionar adequa-

dament” els usos de la for-ça abusius.

Poc després de fer el co-municat, Mijatovic va sertestimoni d’una picaba-ralla a l’eurocambra perla sentència de l’1-O. Di-versos eurodiputats vanacusar el president del co-mitè de Llibertats, Justí-cia i Afers Interiors (LIBE)de l’eurocambra, JuanFernando López Aguilar,membre del PSOE, d’“abu-sar” del seu càrrec perhaver contradit l’eurodi-putada d’ERC, Diana Ri-ba, davant la comissària.En el seu torn de pregun-ta, Riba havia denunciatque la sentència de l’1-O“atempta contra els dretsfonamentals”, però LópezAguilar va replicar que “encap cas s’ha produït unacondemna penal a l’exer-cici de la llibertat d’expres-sió”. Una intervenció queva generar fortes queixes.

Malgrat la intervenciódel socialista, Mijatovic varespondre a Riba que esta-va al cas dels problemes del’Estat amb la llibertat dereunió i va anunciar que hifarà una visita preocupa-da per aquesta situació. ■

Toc d’atenció a l’Estatdes del Consell d’Europaa La comissària de Drets Humans exigeix que s’investigui “l’ús excessiu de la força” per part de lapolicia a Dunja Mijatovic està particularment preocupada pels atacs produïts contra periodistes

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fraseBrussel·les

NatàliaSegura Raventós

“Em preocupen elsatacs a periodistes iles denúncies d’úsdesmesurat de laforça de la policia”Dunja MijatovicCOMISSÀRIA DE DRETS HUMANS

Dunja Mijatovic és la comissionada de Drets Humans a la Comissió Europea ■ ARXUI

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201920 | Nacional |

n miler de contenidors d’es-combraries van cremar alcentre de Barcelona al llargde la setmana passada du-

rant els enfrontaments entremanifestants i antiavalots de la poli-cia, Mossos i policia espanyola. Comque les protestes continuaran, demoment l’Ajuntament no els ha re-posat i, segons el gerent de MediAmbient i Serveis Urbans, FredericXimeno, no està previst que se’ncol·loquin de nous de forma imme-diata. Darrere d’aquesta decisió hihauria, més que una qüestió econò-mica, que també, una qüestió de se-guretat. L’administració tem que sies tornen a posar es tornin a cremara la primera oportunitat.

El cas és que, sense contenidors,els barcelonins treuen la brossa comfa segles que es feia i la deixen a ter-ra, si poden, en el requadre on hau-ria anat el contenidor. Si es passejapel centre, per Trafalgar, per exem-ple, la plaça Urquinaona, la Via La-ietana..., en moltes cantonades s’hiveuen bosses, caixes i cartrons.L’Ajuntament ha demanat als veïns

Uque intentin no treure les deixallesfins a partir de les vuit del vespre ique, sobretot, no dipositin les bossesde la brossa a les papereres. Tambédemana que, en la mesura que espugui, s’eviti baixar uns dies el car-tró i el vidre. És difícil de complirperquè la gent quan tenia els conte-nidors normalment els baixava al’hora que li anava bé, no a partir deles vuit del vespre. Però déu-n’hi-dola responsabilitat, perquè la brossa

està força ben col·locada. En tot cas,no hi ha bosses pertot, sinó ben deli-mitades. L’Eixample; la part sud deGràcia, entorn dels Jardinets, i lapart nord de Ciutat Vella, al voltantde la plaça d’Urquinaona, són les zo-nes més afectades.

L’Ajuntament ha xifrat en 2,7 mi-lions d’euros el cost dels danys cau-sats a Barcelona els últims dies, unaquantitat en què s’inclouen no no-més els contenidors cremats, sinó

també parts del paviment (es vanarrencar moltes llambordes), se-nyals de trànsit, semàfors i paradesd’autobús.

Barcelona Oberta va xifrar ahir lacaiguda de l’activitat comercial enun 30% i un 40% per les protestesdels darrers dies i els atacs policials(en molts edificis hi ha vidres tren-cats que fa tota la pinta que haginestat tocats per pilotes de goma, itambé alguna pedra). L’associaciódel passeig de Gràcia, que agrupa es-tabliments comercials, empreses iveïns, ahir va presentar l’enllume-nat de Nadal, que està per caure i,aprofitant que feien una roda depremsa, va demanar a les entitatsque convoquen actes reivindicatiusque els donin un respir i es concen-trin en altres zones. “Que no semprela càrrega de les manifestacions cai-gui sobre nosaltres”, va implorar elpresident de l’associació, Lluís Sans,que va assegurar que pels fets de lasetmana passada “els establimentsdel passeig no han tingut danys con-siderables, més enllà d’alguna ter-rassa i pintades”. Segons Sans, no-més al passeig de Gràcia van cremar“més de 250 contenidors” i la nit dedimarts van coexistir 100 focs en

aquesta via.Els focs i la cremada de conteni-

dors no van passar només a Barcelo-na. En moltes altres ciutats els ma-nifestants també van haver de ferbarricades per fugir de la violènciade la policia. A Girona, per exemple,es van cremar quasi una cinquante-na de contenidors. L’Ajuntamenttambé ha dit que té la intenció demantenir el perímetre entre el BarriVell, Mercadal i Bonastruc sense re-posar els contenidors cremats permotius –diuen també– de seguretat.S’hi ha reforçat la recollida manuald’escombraries i la recollida delscontenidors soterrats.

També a Sabadell es van cremarcontenidors i l’Ajuntament va xifrarahir en 40.000 euros els diners quehaurà de pagar per substituir-los.Els contenidors cremats, segons elconsistori, van ser, sobretot, els queestaven situats davant la comissariade la Policía Nacional. Hi ha haver“dues tandes” de cremes, que van te-nir lloc la nit de divendres i la de dis-sabte. Aquestes van ser als barris delCentre, Gràcia, Covadonga, Creu deBarberà, Creu Alta i Ca n’Oriac, totspunts allunyats els uns dels al-tres. ■

On és el contenidor?Mireia RoureraBARCELONA 2,7

milions d’euroscalcula l’Ajuntamentde Barcelona que ésel cost dels danyscausats en el mobi-liari urbà durant lesprotestes de la set-mana passada i elcap de setmana.Aquí s’hi comptencontenidors cre-mats, semàfors, pa-pereres, llambordesi parades d’autobús.

CONTENIDORS · A falta de contenidors, que es van cremar durant els enfrontaments amb la policia la setmana passada, elsbarcelonins del centre han de deixar la brossa en bosses a terra UN TEMPS · L’Ajuntament ja ha dit que en espera que escalmin les protestes de moment els contenidors no es reposaran SEGURETAT · S’al·leguen mesures de seguretat

Els carrers de l’Eixample de Barcelona, escenari de les dures càrregues de la policia i dels enfrontaments amb els manifestants, han quedat sense mobiliari urbà ■ JORDI PANYELLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ajuntaments com els deBarcelona, Sabadell oGirona de moment noposaran contenidors

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 21

PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places de centre de dia lliures

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

Des de 1990 cuidant les persones grans ambexcel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

Des de 1990 cuidant les persones grans ambexcel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2181

01L

1215

03-1

2123

15Q

Aquesta matinada fa justun mes que la Guàrdia Ci-vil va detenir nou perso-nes vinculades als CDR(set continuen a la presó, aSoto del Real, i dues mésestan en llibertat amb càr-recs) rebentant portes iencanonant detinguts i fa-miliars. El magistrat deljutjat central d’instrucciónúmero 6 de l’AudienciaNacional, Manuel GarcíaCastellón, va decretar pre-só provisional. Amb un se-cret de sumari que s’ha ai-xecat parcialment (els ad-vocats encara no havienrebut ahir a la tarda la cò-pia de la investigació poli-cial que els permeti iniciarels seus escrits de defen-sa), les informacions, finsara, s’han anat filtrant(des de fonts policials o fis-calia) a determinats mit-jans de comunicació. XaviPellicer, coordinador delsadvocats del 23-S, no elsdona cap credibilitat. Elsfamiliars han pogut tenirles primeres entrevistesamb els detinguts a Sotodel Real. Ferran Jolis, paredel detingut Ferran Jolis,denunciava dilluns a TV3que el fill li havia dit que,baixant cap a Madrid,“quan estava encaputxat,em van posar alguna cosaa l’aigua”. La seva compa-nya, Mireia Bosa Sala, es

va estranyar quan va re-bre una trucada a dosquarts de set del matí del24 de setembre. Li infor-mava que just havia aca-bat de declarar (van co-mençar a les onze de lanit) i que no ho digués aningú, que l’havia trucadai que havia optat per l’ad-vocada d’ofici que li havienrecomanat (“ells ja sabenel que es fan”) (va renun-ciar al d’Alerta Solidària,com li havia recomanat elpare, perquè el van coac-cionar) i “que estava col·la-

borant, fent el que ells vo-len”.

Diumenge passat es vafer una festa a Sabadell ensuport als acusats per re-captar fons per als fami-liars dels detinguts. Els or-ganitzadors celebravenl’èxit d’una acció que es vaallargar tot el dia, sense in-cidents, amb molt entu-siasme de les colles de Sa-badell i dels artistes que hivan intervenir (“tot vanser facilitats”, comenten).Ahir al vespre encara nos’havia fet recompte, ja

que hi havia moltes fontsd’ingressos diferents (di-nar, la barra, merchandi-sing, discos i llibres a dis-posició de venda en para-des). Tots els ingressos,per ara, s’envien a uncompte vinculat a una as-sociació de la Catalunyadel Nord, fins que es creïuna entitat que tingui uncompte corrent i que no hihagi problemes fiscals.

Tres delictesEl jutge sosté que hi ha su-ficients indicis criminalscontra els set detinguts.Assegura que formen partd’un grup fins ara desco-negut i anomenat Equipde Resposta Tàctica(ERT) i comparteix amb elfiscal que els investigaràper tres delictes: pertinen-ça a organització terroris-ta, tinença d’explosiusamb fins terroristes i cons-piració per a la comissiód’estralls. Xavi Duch i Jor-di Ros continuen en aïlla-ment, mentre que TxeviBuïgas, Eduard Garzón,Ferran Jolis, Alexis Codi-na i Germinal Tomàs con-tinuen tancats a la presó.Per acabar, David Budria iClara Borrero van quedarlliures amb càrrecs, tot ique tenen les mateixesacusacions. La parella ad-metia la seva sorpresa enuna entrevista al FAQS,de TV3, fa unes setmanes.

David Aranda, l’advo-cat de Duch (“està amb laperspectiva d’assumir unadetenció política, que noté res a veure amb fets ma-terials”) estimava dillunsa la nit, al Més 3/24, que hipodrien haver detencionsen fred “durant els pro-pers sis mesos”. Qualifica-va de “vorejar la prevarica-ció judicial” algunes de lesinterpretacions en les de-tencions pels disturbis lasetmana passada. ■

Un mes després del 23-Ses denuncia l’arbitrarietat

J.B.BARCELONA

a Els advocats presentaran recursos, en breu, després que s’hagi aixecat parcialment el secret desumari a Els familiars denuncien que la policia podria haver drogat el fill abans que declarés

No estan sols. Avui a les dot-ze del migdia està previstauna roda de premsa al davantde l’ajuntament de Sabadell acàrrec dels familiars i entorndels detinguts d’ara fa just unmes. També s’ha organitzatuna concentració al vespre.Al Racó del Campanar (a to-car de l’ajuntament) sota ellema “Un mes sense vosal-tres, us volem a casa”. Serà apartir de dos quarts de vuit

Concentració a Sabadell el 28 de setembre passat, en suport als set detinguts dels CDR ■ ORIOL DURAN

del vespre i acompanyaranels familiars altres represa-liats com ara Tamara Carras-co (també obligada a no sor-tir del seu poble durant propd’un any) i el raper Alex Nico-laev Elgio. També es preveurebre missatges del raperValtonyc i d’Adri Carrasco(l’altre CDR que es va escaparen l’operació en que va serdetinguda Tamara), que com-parteixen exili a Brussel·les.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Concentració, avui, a Sabadell

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 D’OCTUBRE DEL 201922 | Nacional |

859744-1218130Q

EDICTELa Corporació Municipal en Ple, en sessió ordinària de data 18 de setembre de 2019, adoptà, per unanimitat dels membres assistents, entre altres, el següentacord:“Primer.- Declarar l’oportunitat i la conveniència per a l’interès públic local de modificar puntualment el planejament general vigent, dins l’àmbit del SUP 3 – Sectorde Desenvolupament residencial esportiu “Masia Bach”, amb l’objectiu de permetre la flexibilització de la distribució de les diferents tipologies edificatòries previstesper aquest sector, i a la vegada realitzar una refosa d’allò definit pel PGOU’91, i la MPPGOU realitzada al 2011 respecte a l’augment de densitat de part de les par-cel·les incloses dins aquest àmbit.Segon.- Aprovar inicialment la “Refosa de l’ordenament urbanístic i Modificació Puntual del PGOU’91 a l’àmbit SUP 3 – Sector de Desenvolupament residencial es-portiu Masia Bach”, en els termes exposats a l’informe de l’arquitecte municipal, transcrit a la part expositiva del present acord.Tercer.- Sotmetre, el document aprovat inicialment, així com tota la documentació que s’hi integra, a informació pública pel termini d’1 mes, mitjançant publicació delcorresponent edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), al diari “El Punt Avui” i a la seuelectrònica de l’ajuntament http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/board// a la secció Tauler d’Anuncis, als efectes de presentació d’al·legacions, reclama-cions i/o suggeriments, per part de qualsevol persona interessada i pels ciutadans/es en general.La presentació d’al·legacions, reclamacions i/o suggeriments es pot formular a través de la comunicació ordinària amb l’administració municipal mitjançant la seuelectrònica d’aquest ajuntament http://santestevesesrovires.eadministracio.cat (Catàleg de Tràmits/ Tràmits destacats/Instància General). Es pot fer en format papero format electrònic (per a aquest últim és necessària identificació electrònica). El navegador a utilitzar és el Chrome.També es poden presentar presencialment al Servei d’Informació i Atenció al Ciutadà (SIAC), ubicat a les dependències de l’Ajuntament, carrer Major 8-10 de SantEsteve Sesrovires, i en l’horari que es detalla més avall en aquest acord.Amb el benentès que l’acord íntegre, el contingut complet de l’expedient d’aquesta modificació puntual del Pla General, l’informe de l’Arquitecte Municipal i l’informejurídic es trobaran publicats a la seu electrònica http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta EXPEDIENTS EN EXPOSICIÓ PÚBLICA.Quart.- Simultàniament, sol·licitar l’informe dels municipis veïns i dels organismes sectorials competents. Els organismes considerats com a afectats als quals ésnecessari demanar informe són els següents:Departament de Medi Ambient (Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona).Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Agència Catalana de l’AiguaTot això sens perjudici de la necessitat de sol·licitar informes a d’altres organismes segons sigui necessari com a conseqüència de les consultes i reunions que espuguin establir a partir d’ara.Cinquè.- En compliment de la disposició addicional desena del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, ambles modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, els terminis establerts per aquesta Llei –per exposició pública–, s’amplien en un mes, en cas quecoincideixin totalment o parcialment amb el mes d’agost.Sisè.- Aprovar simultàniament el Programa de participació ciutadana, que s’incorpora a aquest acord com a ANNEX 1.Setè.- Donar publicitat del present acord al Butlletí Municipal “El Sesrovirenc”.

ANNEX 1Als efectes d’allò que es determina en els articles 8 i 59.3 a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (modifi-cat per Llei 3/2012, de 22 de febrer); i article 21, 22 i 105 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, s’estructura elsegüent:

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANAA) Documentació sotmesa a informació pública:1.- Document, proposta tècnica de modificació puntual del planejament general, que s’aprova inicialment.2.- La definició d’objectius de la modificació reflectits al document tècnic esmentat i acord d’aprovació del mateix pel Ple Municipal; així com el present Programa departicipació ciutadana.B) Abast de la comunicació i participació ciutadana:1. Informació pública formal.Regulada per la Llei d’urbanisme, pel seu reglament i per les disposicions sectorials vigents. Es concreta en la forma següent:a) Termini: 1 mes.b) Medis: mitjançant publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), al diari “El Punt Avui” ia la seu electrònica de l’ajuntament http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/board// a la secció Tauler d’Anuncis, als efectes de presentació d’al·legacions, re-clamacions i/o suggeriments; i simultàniament, mitjançant la sol·licitud d’informe dels municipis veïns i dels organismes sectorials competents.Els organismes considerats com a afectats als quals és necessari demanar informe són els següents:Departament de Medi Ambient (Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona).Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Agència Catalana de l’AiguaTot això sens perjudici de la necessitat de sol·licitar informes a d’altres organismes segons sigui necessari com a conseqüència de les consultes i reunions que espuguin establir a partir d’ara.c) Finalitat: formulació d’al·legacions, reclamacions i/o suggeriments, pels interessats i per la generalitat dels ciutadans/es.Durant el termini d’informació pública, l’acord íntegre, el contingut complet de l’expedient de l’aprovació inicial de la “Refosa de l’ordenament urbanístic i ModificacióPuntual del PGOU’91 a l’àmbit SUP 3 – Sector de Desenvolupament residencial-esportiu Masia Bach”, l’informe de l’Arquitecte Municipal i l’informe jurídic podranser consultats a la seu electrònica http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ en la carpeta EXPEDIENTS EN EXPOSICIÓ PÚBLICA.2. Comunicació als ciutadans.Accions de comunicació a banda de la informació pública formal:a) Termini: 1 MES.b) Medis: mitjançant accions de difusió i comunicació en els mitjans d’informació d’abast local, emissora de ràdio municipal i butlletí municipal.3. Participació dels ciutadans i de les institucions.a) Canals oberts a la formulació per part dels ciutadans/es i de les institucions en general, d’al·legacions, reclamacions i/o suggeriments: Es concreten a través de lacomunicació ordinària amb l’administració municipal mitjançant la seu electrònica d’aquest ajuntament http://santestevesesrovires.eadministracio.cat (Catàleg deTràmits/ Tràmits destacats/Instància General). Es pot fer en format paper o format electrònic (per a aquest últim és necessària identificació electrònica). El navegadora utilitzar és el Chrome.També es poden presentar presencialment al Servei d’informació i Atenció al Ciutadà (SIAC), ubicat a les dependències de l’Ajuntament, carrer Major 8-10 de SantEsteve Sesrovires, i en l’horari següent:Horari d’atenció presencial del SIAC:Matins: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.Tardes: dilluns, dimecres i dijous, de 16.30 a 18.45 h. (*)(*) Excepte el 5 de gener, Setmana Santa, horari d’estiu, 23 de juny, mes d’agost, setmana de Nadal i setmana de Cap d’Any en què l’horari serà només de matins.Horari d’atenció presencial del SIAC durant l’estiu:Matins: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.Tardes: dilluns i dijous, de 16.30 a 18.45 h (**)(**) Durant la setmana de Festa Major i mes d’agost l’horari serà de matins.b) En compliment de l’article 8.5 b) i c) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (modificat per Llei 3/2012, de22 de febrer), es comunica que tenen accés telemàtic al document de la “Refosa de l’ordenament urbanístic i Modificació Puntual del PGOU’91 a l’àmbit SUP 3 –Sector de Desenvolupament residencial-esportiu Masia Bach”, així com de l’informe de l’Arquitecte Municipal i de l’informe jurídic, a la seu electrònica http://santes-tevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta EXPEDIENTS EN EXPOSICIÓ PÚBLICA.4. Intervenció de consell assessor. (Consell Consultiu Municipal de participació ciutadana). Sectors de la població significatius.Al municipi de Sant Esteve està constituït i en funcionament el Consell Consultiu Municipal, que representa els diferents segments de la població significatius ambcapacitats per informar amb caràcter previ les modificacions puntuals del planejament urbanístic vigent.A més, aquest Consell Assessor (Consell Consultiu Municipal de participació ciutadana) emetrà informe amb caràcter previ a l’aprovació provisional del documenten tràmit.C) Tractament dels resultats de la comunicació i participació ciutadana. Sistema de recollida i anàlisis de les al·legacions, reclamacions i/o suggerimentsi presentació de l’informe de resultats del procés:Totes les al·legacions, reclamacions i/o suggeriments seran objecte d’anàlisi amb caràcter previ a l’aprovació provisional que, en el seu cas, correspongui, ambemissió d’informe i resposta suficientment individualitzada.El conjunt de documentació esmentada i l’informe ressenyat formarà part de l’expedient administratiu i serà comunicat al Consell Assessor Municipal (Consell Con-sultiu Municipal de participació ciutadana), als efectes oportuns.”“Contra l’acord d’aprovació inicial podeu interposar les al·legacions que cregueu oportunes dins del termini d’1 MES, a comptar des de l’endemà de ladarrera publicació d’aquest Edicte als mitjans d’informació esmentats.”“S’informa que, en compliment de l’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques,totes les persones jurídiques resten obligades a relacionar-se amb les administracions públiques, a través de mitjans electrònics.”Sant Esteve Sesrovires, 15 d’octubre de 2019El secretari, Vist i plauRicard Rosich i Palet L’alcalde,

Enric Carbonell i Jorba

Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires

vui ningú pot negar que el problemamés greu que té Espanya és el pro-blema català i, malgrat això, per a

ells ara el més important és el seu futurelectoral. Einstein deia que si hagués de re-soldre un problema del món en 60 minuts,n’utilitzaria 55 per analitzar-lo i arribar aun diagnòstic real i 5 per resoldre’l. Ambaquesta exposició, pretenia fer veure la im-portància que té, a l’hora de resoldre unproblema, tenir-lo ben definit i diagnosti-cat. Quan el ministre Fernando Grande-Marlaska i el també ministre José LuisÁbalos s’entesten a dir que és un problemanomés d’ordre públic, hi veig l’error dediagnòstic, tot i que sospito que tenen bendetectat el problema real, però la seva in-competència, així com la diabòlica situacióque provoca estar en mode electoral, elsimpedeix fer qualsevol moviment per ne-cessari que sigui. La seva ineptitud ha con-vertit el que per a ells era una qüestió judi-cial en un problema d’ordre públic, mentrepersisteix el que és realment important: elpolític. El suflé que alguns somiaven creix.

La negativa del president espanyol,Pedro Sánchez, a reunir-se amb el nostrepresident, fins i tot quan ve a Barcelonaper visitar els “seus” ferits, a banda de seruna gran irresponsabilitat, demostra queels polítics d’avui dia només es mouenpels interessos partidistes, i el propòsitd’humiliar l’adversari.

El president de l’Estat, a cada petició detrobada del president de Catalunya, posauna nova condició per al diàleg, i no m’es-tranyaria que, en aquest món dels estira-bots, la propera petició fos jurar solemne-ment la bandera rojigualda. Tot és un des-propòsit tan gran que sembla impossible.

La sentència ha estat un cop molt durper a molta gent a Catalunya, fins i tot entreels no independentistes. Pesarà molts anyscom una llosa i complicarà molt més qual-sevol aproximació per mínima que sigui.

Lamentablement, també hem de dirque els nostres partits, en diferents grausde culpa, no estan a l’altura del momenthistòric que vivim. Els moviments electo-ralistes i aquestes deslleialtats de certspolítics i líders del món independentistaenvers el mateix món independentista, apart de ser d’una baixesa moral i una infi-delitat extraordinàries, són un error histò-

A ric. Hi ha un pla dissenyat per La Moncloaper dividir els consellers del govern de Tor-ra, per aïllar-lo i provocar noves eleccions,i en aquest sentit hem d’interpretar les pa-raules de la vicepresidenta Carmen Calvorespecte als contactes amb el vicepresi-dent Aragonès. També les reunions unila-terals del president del Parlament per par-lar de la crisi catalana amb moltes insti-tucions, però sense la presència del go-vern de Catalunya, ni l’ANC ni la Cambrade Comerç de Barcelona, podrien formarpart d’aquest desig d’aïllament del presi-dent Torra. I no s’adonen que qualsevolsolució demana un gran consens en elmón independentista?

En l’àmbit econòmic, la sentència tam-bé ha estat rebuda amb un desconcert to-tal. No s’ho esperaven. I l’èxit de la vagageneral i les marxes massives han generatencara més pessimisme i neguit entre elsque pensaven que podien contemporitzar itrobar una solució. La UGT i CCOO no van

donar suport a l’aturada malgrat que unade les seves dirigents ha estat condemna-da. Però una evidència, que també s’ha ob-servat en altres països, és la pèrdua d’au-toritat dels sindicats i els partits políticsdavant les convocatòries massives. La tec-nologia i altres actors avui tenen molt méspoder, per no dir que tenen el poder.

Hi ha dos elements nous i importantsque podrien tenir un efecte decisiu en elmón empresarial d’avui: Eines de País,amb la presidència de la Cambra de Co-merç de Barcelona, i aquest Tsunami De-mocràtic, del qual se sap poca cosa, peròque té un poder de convocatòria altíssim.Si fos el màxim responsable d’algunesd’aquestes empreses que al seu dia vantraslladar la seu social fora de Catalunyatot i haver nascut i crescut aquí, i que so-vint ratifiquen que no tornaran, sincera-ment no estaria gaire tranquil, perquè elpoder dels clients i dels usuaris organit-zats és impressionant.

Mode eleccions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, en una de les reunions que han mantingut ■ ARXIU

EsteveVilanova

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els polítics d’avui noméses mouen pels interessospartidistes i el propòsitd’humiliar l’adversari

L’Ajuntament de Gironaha decidit suspendre totsels concerts que s’haviende fer a la Copa durant els

dies de Fires de Sant Nar-cís (del 25 d’octubre al 3 denovembre). La decisió s’hapres arran d’un informepolicial que constata la im-possibilitat de garantir laseguretat si es repeteixen

els aldarulls que hi ha ha-gut al sector la darrera set-mana arran de les protes-tes per la sentència del Su-prem. També s’han suspèsles barraques que se situa-ven al mateix espai. ■

Girona suspèn els concertsi les barraques de les FiresJ.N.GIRONA