estudi dels nous mitjans
TRANSCRIPT
Estudi dels nous mitjans
Aquesta presentació té per objectiu recollir les principals idees que Lev Manovich expressa a la introducció i el primer capítol del llibre “El llenguatge dels nous mitjans de comunicació”.
Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Barcelona. Paidós, Gener 2012. Pàgines 45 fins 103.
Vol ser pintor
Està inscrit a l’escola de matemàtiques
Fa classes de dibuix clàssic
Moscú, 1975
Nova York, 1985
Lev Manovich treballa a Digital Effects una de les primeres empreses dedica-des a la producció 3D.
Per què vaig passar-me anys aprenent a dibuixar imatges en perspectiva quan l’ordinador ho pot fer en qüestió de segons?!!
Necessito saber què està passant ...
Què està passant?
La terminologia canvia i els conceptes s’associen: mitjans digitals + gràfics per ordinador.
El software passa a ser més usable i d’ús més comú. Facilitat en la feina.
Triomfa el capitalisme i amb ell el consumisme. El comunisme perd pes. Apareixen els clixés i els estereotips.
Al 1995 Internet és pràcticament consolidat i ja es viu en un entorn marcat per la globalització.
Als 90’ ja es parla de cultura electrònica, dels ordinadors en suports de cultura universal i dels mitjans en nous mitjans.
Ostres ... Tot això s’ha de documentar.
No podem caure en l’error de no documentar-ho tal i com vam fer amb el cinema. Ara som conscient de la importància d’aquesta revolució.
Jo, en Lev Manovich, em proposo descriure i comprendre la lògica que guia el llenguatge dels nous mitjans. Vull documentar “el paradigma d’investigació”dels nous mitjans durant la seva primera dècada, abans que resulti ser invisible.
Aquest estudi abraçarà totes les disciplines dels nous mitjans:
- Llocs web- Mons virtuals- Realitat virtual- Multimèdia. - Els videojocs.- Les instal·lacions interactives. - L’animació per ordinador.- El vídeo digital.- El cinema.- Les interfícies entre l’home i l’ordinador.
Construiré, per tant, una teoria dels nous mitjans partint de zero.
Molt bé, però on es situen els nous mitjans?
L’estudi centra els nous mitjans en relació a:
Altres tradicions artístiques i mediàtiques: llenguatges visuals, estratègies per organitzar la informació, i estructurar l’experiència de l’espectador.
La tecnologia informàtica: Aplicacions tangibles dels ordinadors (software i hardware).
La cultura visual contemporània: organització interna, iconogra-fia, iconologia, experiència de l’espectador en diversos escenaris visuals (publicitat, moda, supermercats, objectes de belles arts, ...).
La cultura de la informació: Paral·lel a la cultura visual, i que inclou una jerarquia formada per els patrons d’interacció de l’usuari i els objectes d’informació.
Alerta! Un parell de conceptes importants!
Objecte:
Descriu els principis generals dels nous mitjans que són vàlids per a tots els tipus de suports, totes les formes organitzatives i totes les escales. En són un exemple una fotografia digital, una pel·lícula composta digitalment, un entorn virtual en tres dimensions, un videojoc, un DVD, ... Els objectes dels nous mitjans són objectes culturals.
L’objecte apunta a una producció en massa , industrial i fabril, en comptes del tradicional estudi d’artista. Pertany als ideals de l’organització racional del treball i de l’eficiència de l’enginyeria.
Representació:
S’utilitza per fer invocar la comprensió complexa i matisada del funcionament dels objectes culturals, tal com s’ha desenvolupat a les humanitats en les últimes dècades. La representació dels objectes culturals pot aportar coneixement sobre els referents externs, un objecte amb existència física, la informació històrica, o l’explicació de determinats grups socials. Hi ha diferents tipus de representació:
- Representació davant simulació. - Representació davant el control.- Representació davant l’acció. - Il·lusionisme visual davant a simulació. - Representació davant la informació.
Què són els nous mitjans?
Popularment s’identifiquen amb l’ús de l’ordinador per a la distribució i exhibició, més que amb la producció.
Els nous mitjans suposen una revolució més profunda que les anteriors. Aquesta revolució afecta a totes les fases de comunicació i agrupa la captació, la manipulació, l’emmagatzematge, i la distribució. Afecta, a més, a mitjans de tot tipus, ja siguin texts, imatges fixes i en moviment, so o construccions espacials.
Els principis bàsics dels nous mitjans són els següents:
- Representació numèrica.
- Modularitat.
- Automatització.
- Variabilitat.
- Transcodificació cultural.
Per què nous mitjans?
Els mitjans moderns i els ordinadors arranquen pràcticament al mateix moment. Aparells mediàtics i informàtics eren necessaris per a les modernes societats de masses.
Apareix la capacitat de difondre els mateixos missatges a gran quantitat de persones, inculcant determinades ideologies.
Les bases de dades permeten tenir sota control registres mèdics, de treball, policials, ... Els mitjans de masses i el processament de les dades són tecnologies complementaries.
Coexisteixen nous formats i suports de gravació. Els avenços tecnològics van a l’alça.
El cinema es comença a consolidar i poc a poc es torna esclau de l’ordinador.
Konrad Zuse crea el primer ordinador digital i la seva aportació porta un nou gir a la història: els mitjans i l’ordinador es fonen en un. Tots els mitjans actuals es tradueixen a dades numèriques a les quals s’accedeix per ordinador.
L’ordinador es converteix en un processador de mitjans.
Moderna societat de masses
Mitjans de masses (cinema, ...)
processos de dades (ordinador, ...)
Canvi de concepte per convertir l’ordinador en un processador de mitjans.
AD / DA: Procés de digitalització.
Tots els objectes dels nous mitjans es formen a partir de codi digital. Això fa que els mitjans es tornin programables.
La digitalització és un procés que parteix de la base que les dades són, en el seu origen, continues, és a dir que l’eix o dimensió que es messura no representa una manifesta unitat indivisible a partir de la qual es composa.
La digitalització és formada per dos part:
- La freqüència de mostreig / resolució. La pressa de mostres con-verteix les dades continues en dades discretes.
- La quantificació: se li assigna un valor numèric a partir d’una escala predefinida.
La raó més probable per la que els mitjans moderns posseeixen nivells discrets és perquè van sorgir durant la revolució industrial. És a dir, la cadena de muntatge es basa en dos principis:
- La estandardització dels components.
- La separació dels procés de producció en un conjunt d’activitats simples, repetitives i en seqüència.
1. Representació numèrica.
2. Modularitat
Estructura fractal dels nous mitjans:
L’objecte dels nous mitjans presenta sempre la mateixa estructura modular. En altres paraules, uns elements que s’agrupen en objectes de major escala, però que segueixen mantenint les seves identitats per separat.
Un objecte dels nous mitjans consta de parts independents, cada una de les quals es composa d’altres més petites, i així successivament fins arribar a l’estadi dels àtoms més petits, que els píxels, els punts 3D o els caràcters de text.
Molts dels objectes dels nous mitjans són programes informàtics que obeeixen a un estil de programació estructural. Per tant, de la mateixa manera que passa amb els mitjans tradicionals, esborrar parts d’un objecte dels nous mitjans no li priva de significat.
3. Automatització
Representació numèrica + modularitat = Automatització.
Dos tipus d’automatització:
- De baix nivell: L’usuari de l’ordinador modifica o crea des de zero un objecte mediàtic per mitjà de plantilles o algoritmes simples.
- D’alt nivell: L’ordinador ha d’entendre, fins a cert punt, els significats que inclouen els objectes que es generen, és a dir, la seva semàntica. Tenen a veure amb aquest nivell d’automatització la intel·ligència artificial i els agents informàtics que automatitzen les cerques a determinats motors.
Aquests nivells d’automatització han portat a que a finals del segle XX el problema ja no fos crear un objecte dels nous mitjans, sinó trobar aquest objecte que ja existeix en alguna part.
Actualment la societat mediàtica es preocupa tant per accedir i reutilitzar els objectes mediàtics que ja existeixen com de crear-ne de nous.
5. Variabilitat
Variabilitat:
La variabilitat és una característica important dels nous mitjans. En són sinònims mutable i líquid.
La variabilitat no seria possible sense la modularitat i la variabilitat es caracteritza per la immediatesa.
La lògica dels nous mitjans correspon a la lògica de la distribució post-industrial. La indústria cultural va realment per davant de la majoria de la resta de les indústries.
Principis bàsics de variabilitat són: - Bases de dades dinàmiques en resolució, forma i contingut.
- És possible separar el nivell del contingut del de la interfície.
- La tecnologia és adaptable a l’usuari.
- Les webs estan ben jerarquitzades.
- L’Hipermèdia permet que els elements multimèdia que componen un document estiguin connectats mitjançant hipervincles.
- L’hipertext, un cas particular d’hipermèdia, utilitza un sol tipus de suport que és el text.
- La variabilitat també es basa en actualitzacions periòdiques de programari.
5. Variabilitat
- L’escalabilitat és un dels conceptes més bàsics de la variabilitat i permet generar versions diferents del mateix objecte mediàtic a diverses mides o nivells de detall. L’escalabilitat pot ser de dos tipus:
- Quantitativa: Per ex, a Google Maps, a major escala major és el detall.
- Qualitativa: Per ex, depenent de la connexió que tenim se’ns mostrarà una pàgina més o menys rica en continguts.
Per tant, el principi de variabilitat és útil perquè permet connectar moltes característiques importants dels nous mitjans que a primera vista poden semblar no tenir relació. Aquesta connexió és possible gràcies a la interacció entre l’usuari li la màquina que pot ser oberta o tancada.
Bàsicament, la interactivitat oberta es produeix sempre que existeixi algun tipus de nucli, d’estructura o prototip que sigui inalterat en el transcurs de la interacció i aleshores es pot considerar com un subgrup del principi de variabilitat.
A banda, la societat post-industrial s’està definint per la possibilitat de que qualsevol ciutadà es pugui construir un estil de vida a mida i seleccionar la seva ideologia entre un gran nombre d’opcions. Actualment el marketing tracta de dirigir-se a cada individu per separat i tot pot ser definit com variables, a fi que l’usuari pugui modificar-les lliurement. És per això que cada vegada és més freqüent que la feina es transfereixi de l’empleat al client.
La variabilitat és la condició bàsica de tots els nous mitjans, no només de l’art
5. Transcodificació.
Traduir en altres formats:
La transcodificació té a veure amb les característiques pròpies de l’ordinador i no a la de la cultura humana. És a dir, la mida i el tipus d’arxiu, la classe de compressió utilitzada, el tipus de format ...
Els nous mitjans els podem entendre amb dos capes diferenciades:
- La capa cultural: En són exemples la enciclopèdia i el conte, la història i la trama, ...
- La capa informàtica: El procés i el paquet, la classificació i la semblança, la funció i la variable, el llenguatge informàtic i l’estructura de dades. La capa informàtica canvia amb el temps gràcies als progressos en hardware i software i això provoca que se li donin nous usos als ordinadors.
Ambdues capes, cultural i informàtica, s’influeixen mútuament i juntes estan caminant cap a una nova cultura de l’ordinador.
La transcodificació és la conseqüència més gran de la informatització dels mitjans
Per tant, amb tot això que us he comentat ... els nous mitjans són ...
En resum ... els nous mitjans són:
Els nous mitjans són vells mitjans que han estat digitalitzats.
La característica més fonamental dels nous mitjans és la programabilitat.
Els nous mitjans són un determinat tipus de dades informàtiques , alguna cosa que es guarda a arxius i bases de dades, es recupera i es classifica, que funciona per algoritmes i que s’escriu en un dispositiu de sortida de dades.
Si ... però segur que encara n’hi ha més ...
Altres característiques dels nous mitjans
- Els nous mitjans són mitjans analògics convertits a una representació digital.
- Diferents tipus de suports es presenten per mitjà d’una mateixa màquina, l’ordinador, que actua com un dispositiu de representació multimèdia.
- Els mecanismes d’emmagatzematge informàtic permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.
- A diferència de la representació analògica , una representació digitalment codificada conté una quantitat fixa d’informació.
- Els mitjans codificats digitalment es poden copiar de manera il·limitada sense degradació.
- Els nous mitjans són interactius. Ara l’usuari pot interactuar amb l’objecte mediàtic i, per tant, es torna coautor de l’obra.
* El cinema, molt abans del sorgiment dels nous mitjans, ja havia encapçalat una ruptura conceptual molt més difícil, que és passar d’allò que és continu a allò que és discret. Per tant, el cinema va ser el modern multimèdia original.
Val. Quasi ho tinc clar. Però hi ha alguns aspectes que encara he de resoldre ...
Alguns aspectes a tenir en compte:
Respecte a la digitalització, la conversió d’analògic a digital inevitablement comporta una pèrdua d’informació. Malgrat tot, una vegada digitalitzats una imatge, per exemple, pot copiar-se de manera il·limitada.
En un procés de compressió quan més petit és la mida d’un arxiu més visibles són les pèrdues d’informació.
Actualment la compressió amb pèrdues s’està tornant la norma per a la presentació de la imatge visual. Aquesta tendència podria evitar-se amb uns suports d’emmagatzematge i amb un ample de banda majors. Així s’evitaria la necessitat de comprimir.
Per tant, la compressió amb pèrdues és l’autèntica base de la cultura de l’ordinador.
Interactivitat aplicada als nous mitjans:
Denominar “interactius” als mitjans informàtics comporta una manca de sentit comú. Tots coneixem la naturalesa dels ordinadors.
Tot en l’art clàssic, i més en el modern, és interactiu de varies maneres ja que es procura que l’usuari completi la informació que hi falta.
La interacció entre l’usuari i l’ordinador és física, però també psicològica. Per exemple, als anys vint , Eisenstein especulava que es podia utilitzar el cinema per exterioritzar, i controlar, la ment. Es proposava donar a l’espectador els equivalents visuals de la tesis i l’antítesi perquè acabés arribant a la síntesis, és a dir a la conclusió correcta.
Existeix una necessitat del desig modern per exterioritzar la ment. És a dir, els subjectes han de ser estandarditzats, i els mitjans per al qual ho són han d’estandarditzar-se també. El que era privat ara es torna públic. El que era únic es torna massivament produït. El que estava ocult a la ment individual és compartit.
Aleshores ...
Si a l’espectador cinematogràfic, home o dona, envejava i intentava emular el cos de l’estrella de cinema, a l’usuari de l’ordinador se li demana que segueixi la trajectòria mental del dissenyador dels nous mitjans.
Castellano Martínez, Josep
Fonaments i evolució de la multimèdia
10.10.12
Pac1