estudi comparatiu del futbol base: manchester city, athletic club de bilbao i futbol club barcelona

ESTUDI COMPARATIU

DEL FUTBOL BASE: Manchester City, Athletic Club de Bilbao i Futbol Club Barcelona

Treball de recerca

Curs 2014-2015

INSTITUT MONTSERRAT

Oriol Santos Martí

Tutor: Jose Luis Herrera

ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:

MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE

BILBAO I FCBARCELONA

P à g i n a 2 | 77

MARC

TEÒRIC




P à g i n a 3 | 77

1.1- INTRODUCCIÓ: Per què he escollit tractar aquest tema?

El futbol ha estat sempre present a la meva vida. M’expliquen que vaig començar a

caminar als nou mesos i, sembla ser que amb la intenció de perseguir una pilota que,

habitualment, duia enganxada al peu. A més a més, a casa meva són socis del Barça des

de fa molt temps i des dels tres anys vaig al Camp Nou a gaudir de l’espectacle dels partits

del Barça. Gràcies a aquests dos fets, podria dir que porto el futbol a la sang i, a sobre,

tinc la sort de jugar i competir a futbol sala des dels set anys.

Era evident que la base fonamental del treball de recerca havia de tenir relació amb la

matèria que més domino i de la que sempre vull aprendre i gaudir més. Era i és important

per a mi que aquesta tasca no suposés un esforç extra, sinó tot al contrari, és a dir, que fos

un treball amb el qual jo em divertís. El món del futbol és molt ampli i, per aquest motiu,

em vaig plantejar quina qüestió concreta volia intentar respondre al llarg del meu treball.

El fet que em va fer decidir que el tema central fos el futbol base va ser el fitxatge de certs

directius, els quals havien triomfat al Futbol Club Barcelona, pel Manchester City. Això

volia dir que el Manchester City volia copiar la filosofia de futbol base culer? Aquesta és

una de les moltes preguntes que em vaig fer i, després de que em passessin moltes idees

pel cap, he decidit fer un estudi comparatiu per respondre les dues qüestions següents:

- Quines similituds i quines diferències hi ha en l’organització del futbol base

d’alguns clubs?

- De quina manera afecta el tractament del futbol base a l’equip professional d’un

club?

Aquesta tasca em pot permetre endinsar-me en el món del futbol base i, d’aquesta manera,

poder aprendre moltes coses noves, no només del futbol base, sinó de com són els clubs

de futbol en general. Quan em vaig plantejar la part pràctica, vaig tenir clar que havia de

contactar amb els tres clubs i va ser molt fàcil trobar el primer contacte de cadascun d’ells.

Tot i això, després vaig haver de lluitar per a obtenir la màxima informació. Espero que

a través d’aquesta investigació pugui obtenir resposta per a les dues preguntes plantejades

anteriorment.




P à g i n a 4 | 77

1.2- EL FUTBOL:

1.2.1- Concepte:

El futbol és un esport col·lectiu entre dos equips formats per onze jugadors. El principal

objectiu és aconseguir, mitjançant diferents sistemes tàctics, marcar un gol a la porteria

contrària. L’equip que marca més gols és el guanyador del partit. És conegut com l’esport

més popular del món i, sobretot, destaca a Europa, on hi trobem els clubs amb més

potencial. Es juga en un camp rectangular, aproximadament, de mesures 105×75 metres,

de gespa, amb una porteria de set metres d’amplitud a cada extrem del camp. Els equips

estan formats per deu jugadors de camp i un porter, el qual és l’encarregat d’aturar els

possibles gols de l’equip rival. Els partits tenen una durada de 90 minuts, repartits en dues

parts de quaranta-cinc.

1.2.2- Història:

El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són del tot clars. Apareixen

antecedents molt remots d’aquest esport que situen l’origen del futbol al voltant de l’any

200 a.C, durant la dinastia Han a la Xina. En aquest cas, el futbol rebia el nom de tsu chu,

que significa tsu, donar puntades de peu i chu, denota una bola feta de cuir farcit. En els

segles posteriors, també se sap que tan romans com grecs, duien a terme jocs amb pilota,

però mai s’ha assegurat que n’hi hagués cap de similar al futbol. Entre els segles VII i

XIV, van aparèixer tan a Japó com a Itàlia noves formes del futbol. En el primer cas, va

rebre el nom de kemari, mentre que en el segon cas, era un esport que es disputava a

Florència i que estava format per dos equips de 27 jugadors i per sis àrbitres, i permetia

utilitzar les mans i els peus.

Tot i així, no és fins al segle XII que neix el futbol modern. Aquest origen se situa a

l’època de l’edat mitjana a Anglaterra. Bàsicament, se’l pot definir com un esport que

tenia lloc entre grups rivals de viles i ciutats, en el qual hi prenien part una gran quantitat

de jugadors i les porteries podien estar separades per més d’un quilòmetre. Habitualment,

eren jocs violents i perillosos i, per això, estaven associats amb el Carnaval i rebien el

nom de futbol de carnaval. Una successió de noves normes dels reis anglesos van




P à g i n a 5 | 77

provocar la supressió temporal del futbol, però gràcies a l’aportació d’Oliver Cromwell

durant la Restauració, l’esport va tornar a la pràctica oficial.

Al segle XVIII, era un esport molt popular a les escoles públiques angleses, però no va

ser fins el segle següent, exactament, l’any 1846 quan es va disputar el primer intent seriós

d’establir un reglament. Va ser una idea promoguda per H. De Winton i J. C. Thring a la

Universitat de Cambridge, els qual van preparar un partit entre representants de les

escoles públiques més importants del país per tal de crear un joc amb regles clares i

adients al terreny. Ambdós personatges van arribar a un acord i van formular les

conegudes “regles de Cambridge”, les quals eren deu normes bàsiques per dur a terme

aquest esport i que, més tard, Thring va descriure com el joc senzill.

El 1855 es va fundar el primer club de futbol de la història, el Sheffield Football Club, i

el 1862 va néixer el Notts County. A l’octubre de l’any següent, es va fundar la Football

Association (FA), creada a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. Al

mateix mes de l’any 1871 es van reunir dotze clubs en una reunió de llarga durada, en la

qual va ser presentada, per part del secretari de la FA, Charles Alcock, la idea d’una Copa

de l’Associació de Futbol. L’any 1872 es va dur a terme la primera competició oficial a

nivell estatal i hi van participar 15 equips. Wanderers va ser l’equip campió, ja que va

batre a la final als Royal Engineers. Des de l’aleshores, el futbol ha patit molts canvis a

nivell reglamentari i s’ha convertit en l’esport més practicat del món. Actualment, és

governat internacionalment per la Fédération Internationale de Football Association, més

coneguda amb

l’acrònim de FIFA.

L’estadi de Maracanà a

la final de la Copa del

Món de l’any 1950




P à g i n a 6 | 77

1.2.3- Grans clubs:

Actualment, el futbol és l’esport rei a Europa, per aquest motiu els principals clubs de

futbol arreu del món es troben en el vell continent. Caldria destacar els següents clubs:

I. Manchester City Football Club (més conegut com Manchester City): és

un club històric, que no ha arribat a l’èxit fins als últims anys, gràcies a la

compra del club per part d’un xeic àrab que ha aportat molts diners a l’entitat.

La seva ideologia de futbol s’està basant en la compra de jugadors i

entrenadors a preus desorbitats, sense confiar, a hores d’ara, amb el seu propi

futbol base. Últimament, però, el club anglès està intentant invertir aquest

filosofia i està copiant els models de formació de jugadors d’altres països per

tal de treure grans estrelles de la casa.

II. Chelsea Football Club (més conegut com Chelsea): club format l’any 1896,

ha intentat millorar el seu futbol any rere any. Durant el segle XX, va un club

modest, però amb l’arribada del rus Abramóvich, la franquícia es va convertir

en un equip molt poderós, capaç de guanyar dues competicions europees en

les darreres temporades. El seu futbol és un futbol de casta, agressiu, intens i

ràpid. Els jugadors es mouen i s’exalten gràcies a l’indiscutible suport dels

aficionats, els quals fan, d’Stamford Bridge, un autèntic teatre del futbol.

III. Manchester United Football Club (més conegut com Manchester United):

fundat l’any 1902, és un club històric que sempre ha tingut grans jugadors i

entrenadors de renom mundial. És conegut pel seu gran estadi, Old Trafford,

el qual rep el nom del teatre dels somnis. En els darrers anys, ha basat el seu

futbol amb la figura de Sir. Alex

Ferguson, un autèntic mestre del

futbol que ha construït al llarg de 23

temporades un equip campió, capaç de

plantar-se en tres finals de la

Champions en quatre anys.

L’estadi mític d’Old Trafford




P à g i n a 7 | 77

IV. Arsenal Football Club (més conegut com Arsenal): fundat l’any 1886, a

Londres pels treballadors d’una fàbrica d’armament de Woolwich. En els

primers anys d’història va ser un club modest, sense grans èxits, fins que

l’arribada, l’any 1925, de l’entrenador anglès Herbert Chapman i els dos

jugadors estrella Alex James i Cliff Bastin va canviar de manera radical la

història d’aquest petit club de futbol del nord de Londres. A partir d’aquests

èxits inicials, l’Arsenal s’ha convertit en un referent a Anglaterra, no només

pel seu gran joc a nivell professional, sinó també pel gran treball de la cantera.

Actualment, i des de l’any 1996, Arsène Wenger és el cap de files d’aquest

club històric, en el qual hi ha jugat jugadors mítics com Thierry Henry o

Dennis Bergkamp. El joc de l’Arsenal es desvia una mica del prototip de joc

anglès, degut a que practiquen un joc més atractiu, amb més toc i amb més

intenció de buscar la porteria contrària que la majoria d’equips de la Premier

League.

V. Associazione Calcio Milan (més conegut com A.C. Milan): és,

possiblement, un dels tres clubs amb més història del futbol internacional. Va

ser fundat el 16 de desembre de 1899 per sir Alfred Edwards, un apassionat

pel futbol amb el nom de Milan Cricket and Football Club. Els èxits varen

començar a arribar a la dècada dels 50, amb diverses lligues i alguna Copa

Llatina, però no va ser fins els anys 80 que aquest equip va passar a ser un

equip referent a Europa i que, sense adonar-se’n, es va convertir en llegendari,

amb un futbol atrevit, ofensiu, vistós, bonic i, sobretot, revolucionari,

encapçalat per un mestre anomenat Arrigo Sacchi. Després de la dissolució

d’aquest meravellós equip, el club milanès va seguir obtenint èxits en menor

mesura fins a plantar-se, a principis d’aquest segle, a dues finals de la

Champions consecutives, guanyant-ne una. En els darrers anys, s’ha convertit

en un equip modest, format, bàsicament, per jugadors de gran edat, decidits ja

a retirar-se del món del futbol.

VI. Juventus Football Club (més conegut com Juve o Juventus): club fundat

l’1 de novembre de 1897 per uns estudiants del Liceu Massimo D’Azeglio. És

un club històric, farcit de títols i de reconeixements no solament a nivell italià,




P à g i n a 8 | 77

sinó també a nivell europeu. L’any 2006 es va veure involucrat en l’escàndol

d’apostes i va descendir a la Serie B (segona divisió) i va perdre els jugadors

més importants. A partir d’allà i del seu retorn a la màxima categoria del futbol

italià ha seguit una metodologia de treball, que mescla grans fitxatges i un

gran treball de la base, d’on estan sortint grans perles del futbol. Per aquest

motiu, és reconegut com el millor futbol base de tot el país de la bota.

VII. Paris Saint-Germain Football Club (més conegut com PSG): club de la

ciutat de París que va ser fundat l’any 1970 arrel de la fusió del Paris FC i

l’Stade Saint-Germanois. Per tant, podem dir que no és un club amb gran

història, que s’ha fet conèixer en els darrers anys per la seva venta a un xeic

àrab, el qual ha revolucionat tota l’estructura del club i la lliga en francesa

mitjançant fitxatges i contractes milionaris. Ha estat un fet que ha deixat

totalment en fora de joc el treball del futbol formatiu d’aquest club francès,

que dóna poca importància a la millora i la progressió dels seus jugadors joves.

VIII. Ajax d’Amsterdam Football Club (més conegut com Ajax): club fundat

l’any 1900 que disputa la lliga holandesa i el qual té gran rivalitat amb el PSV

i el Feyenoord. És un club replet de fets històrics i títols internacionals, que

actualment no passa per l’etapa més gloriosa de la seva història ni molt menys.

Campió de la Champions en quatre ocasions, va viure la seva època més

gloriosa als anys 70, on en va guanyar tres seguides desplegant un futbol de

somni. També és molt reconegut a nivell internacional per la seva gran feina

de la cantera, d’on han sortit grans estrelles i enormes entrenadors. Per això és

reconegut com un dels clubs amb més influència internacional en tota la

història del futbol.

IX. Sport Lisboa e Benfica (més conegut com Benfica): club portuguès fundat

el 28 de febrer de 1904. És un club amb més de 110 anys d’història, campió

en 33 ocasions de la lliga portuguesa i en 2 de la Lliga de Campions de la

UEFA. El persegueix una maledicció des de fa més de 50 anys sense poder

guanyar cap títol europeu, havent arribat a 8 finals. En els darrers anys, s’ha

convertit en un club de segona fila a nivell europeu, capaç de realitzar grans




P à g i n a 9 | 77

traspassos amb un gran benefici. Mai s’ha caracteritzat per ser un club de gran

treball a nivell formatiu i acadèmic.

X. Club Atlético de Madrid (més conegut com Atlético de Madrid): club de

la ciutat de Madrid, amb orígens bascos, fundat el 26 d’abril de 1903 per un

grup d’estudiants madrilenys i biscaïns amb la intenció de que fos el filial de

l’Athletic Club de Bilbao. En els darrers tres anys ha aconseguit arribar a un

nivell superlatiu, basat en l’esforç, la persistència i les ganes d’uns jugadors

motivadíssims per Diego Simeone. A nivell espanyol, és un club amb gran

renom en el treball de base, capaç de guanyar títols en categories inferiors i

d’assolir grans èxits, com la Copa de España juvenil.

XI. Athletic Club (més conegut com Athletic): club basc fundat l’any 1898 per

un grapat de socis, els quals van començar a jugar a futbol a un equip que el

van anomenar Athletic Club. És, juntament amb el Reial Madrid i el

F.C.Barcelona, un dels tres equips que mai ha baixat a la segona divisió

espanyola i es caracteritza pel seu peculiar mètode de conformar la seva

plantilla, el qual consisteix en que la primera plantilla i tot el futbol base

estigui format per jugadors amb orígens bascos. D’aquesta manera, és tot un

referent pel seu treball, metodologia i filosofia en el futbol formatiu; i, per

tant, les fites aconseguides pel club basc tenen molt mèrit.

XII. Reial Madrid Club de Futbol (més conegut com Madrid): club de la capital

espanyola, fundat el 6 de març de 1902 per una sèrie de professors i estudiants

de la Institución Libre de Enseñanza. És i ha estat reconegut un dels millors

clubs de la història, sobretot, en la secció de futbol, ja que entre d’altres, va

ser reconegut com a millor club del segle XX i és el club amb més Copes

d’Europa. A nivell de cantera, el Reial Madrid només fitxa a jugadors

espanyols i és dels clubs que presenta més competitivitat en categories

inferiors, però que quan arriben al primer equip compten amb molt poques

oportunitats i acaben jugant en altres equips.

XIII. Futbol Club Barcelona (més conegut com Barça): club català fundat el 29

de novembre de l’any 1899 per un grup de joves suïssos, catalans i britànics

encapçalats pel famós Joan Gamper. És el tercer club amb més socis del món




P à g i n a 10 | 77

i, segons la IFFHS, és el millor club del món des de 1991, sobretot, reconegut

en els darrers anys amb el fabulós futbol practicat per l’equip de Josep

Guardiola i liderats pel millor jugador de la història, Lionel Messi. També, en

els últims deu anys, ha estat un exemple a seguir per a tothom pel que fa al

futbol formatiu, degut a que molts jugadors de la casa han triomfat i s’han

convertit en referents del Barça campió i de la selecció espanyola campiona

de tot.

Després d’haver estudiat amb atenció els clubs amb més importància i amb més influència

al llarg de la història del futbol, he decidit estudiar de manera exhaustiva tres d’ells. En

primer lloc, l’Athletic Club, per treballar d’una manera única i extraordinària la formació

de jugadors; en segon lloc, el Manchester City, per ser el club que està intentant

modernitzar el futbol base anglès agafant com a exemple els clubs espanyols; i, finalment,

el Futbol Club Barcelona, per haver estat, en els darrers anys, un exemple a seguir pel

treball en aquest aspecte, sobretot pel que és i significa La Masia i els valors que s’hi

inculquen.

1.2.4- Models:

Al llarg de tota la història del futbol s’han desenvolupat molts models de futbol que han

servit a molts equips per obtenir grans resultats i, fins i tot, en alguns casos, marcar una

època. Un model futbolístic és la manera de fer i l’essència que representa un equip, la

qual es veu reflectida en la manera de jugar d’aquest i que, en la majoria de clubs

importants, també afecta al treball del futbol base. D’entre tots els models futbolístics,

destaquen aquells que han marcat una època. Els més importants són els següents:

I. La Màquina. El River Plate del 1941 al 1946: La Màquina és el sobrenom

de l’equip argentí que va dominar el futbol d’aquell país durant la dècada dels

quaranta, justament quan Europa estava immersa en la Segona Guerra

Mundial, el que també ha fet que la seva referència hagi traspassat fronteres.

Aquest equip ha aconseguit arribar als llibres de llegenda del futbol

internacional com un dels equips més rellevants de la història gràcies a la seva

davantera mítica, formada per Muñoz, Pedernera, Labruna, Loustau i Moreno.




P à g i n a 11 | 77

El segon d’ells va ser la figura clau per a l’èxit col·lectiu del club.

L’endarreriment de la seva posició, passar de ser davanter a ser mitja punta

per tal de poder associar-se amb els migcampistes, poder explotar la seva

última passada i crear superioritats i espais a l’esquena dels centrals van ser

algunes de les claus que van portar aquest col·lectiu a l’èxit més desitjable.

Aquest equip llegendari basat en la figura d’Adolfo Pedernera va guanyar els

campionats argentins dels anys 1941, 1942 i 1945.

II. Els Magiars Màgics. La selecció d’Hongria entre els anys 1950 i 1956:

l’equip nacional dirigit per Guzstav Sebes (deixeble de Jimmy Hogan,

entrenador anglès) va ser medalla d’or en els Jocs Olímpics de 1952, finalista

del Mundial al 1954 i invicte entre els anys 1950 i 1954. Va ser l’equip que

va revolucionar el futbol de l’època i que va marcar l’inici d’una nova era que

fins a dia d’avui encara dura. Va ser la selecció que va implantar el futbol total

i la figura del fals nou, la qual es basava en la incrustació del davanter centre

entre línies per tal de crear superioritats al mig camp. També va ser capaç

d’esborrar del mapa l’antic sistema clàssic de joc (el 3-2-2-3), a través d’una

disposició al terreny de joc molt més flexible, on tots els jugadors hi

intervenien i tots es completaven i on les combinacions a una velocitat

endiablada i la gran producció rematadora varen ser unes altres

característiques bàsiques de l’èxit. Aquest equip, el qual estava format per

jugadors mítics com Puskas (més tard fitxaria pel Madrid), Czibor, Kocsis

(aquests dos últims pel Barça), Hidegkuti, Lantos o Toth, va desaparèixer a

causa dels aldarulls provocats per l’entrada dels tancs soviètics a Budapest.

III. El Madrid de Di Stéfano (1953-1964): el jugador argentí va canviar la història

del Reial Madrid, ja que, probablement, el millor equip de la història del club

més guanyador no pot evitar ser referenciat a través del futbolista argentí.

Aquest equip va ser capaç de guanyar 8 de les 10 lligues disputades entre els

anys 1953 i 1964 i d’aconseguir una fita històrica i, fins ara, insuperable:

guanyar cinc Copes d’Europa consecutives. La figura de Di Stéfano (també

anomenat la Saeta Rubia) va ser fonamental en l’èxit del club blanc. Va ser un

futbolista total, capaç de desenvolupar funcions de migcampista tocador, de




P à g i n a 12 | 77

jugador desequilibrant amb molta potència física i de golejador nat. Per tant, i

com és lògic, al joc del club blanc girava al seu voltant. Tot i això, el conjunt

de la capital d’Espanya va aconseguir la combinació perfecta d’orgull

competitiu, intensitat, delicadesa tècnica, velocitat i el clàssic esperit ofensiu

que necessita un equip escollit entre els més grans.

IV. El Brasil dels 70: campiona del món a Mèxic l’any 1970. La canarinha va

desplegar el futbol més harmònic i atractiu estèticament que s’ha vist mai, fet

que el va convertir per l’imaginari col·lectiu en el millor equip de la història.

Va ser un equip que s’envoltava entorn a quatre mags de la pilota que

ocupaven tot el centre de camp i que van provocar que l’equip es traslladés

darrere la pilota. L’entrenador d’aquell meravellós equip, Mario Zagalo, va

definir el sistema del seu equip com un 4-5-1 el qual formava un bloc molt

compacte, on Tostao era el seu davanter referència. Evidentment, no es pot

parlar del Brasil dels 70 sense parlar de Pelè, un jugador capaç d’associar-se,

d’anar a l’espai i de rebre en curt per desbordar: un jugador total. Pelè

acompanyat pels altres quatre mestres brasilers Gerson, Rivelino, Tostao

Jairzinho va configurar una química especial en un migcamp de somni.

V. La Taronja Mecánica. La selecció holandesa del 1974: la selecció holandesa

que va disputar la Copa del Món l’any 1974 ha passat a la història per diferents

motius: per haver significat un punt d’inflexió en l’evolució del joc, per haver

quedat en la memòria col·lectiva sense guanyar el títol, per haver significat

l’explosió d’un dels genis més grans d’aquest esport, Johan Cruyff, i per haver

estat potser l’equip més complet de la història. L’equip nacional dirigit per

Rinus Michels a la banqueta i liderat al camp per jugadors com Neeskens, Van

Hanegem, Rep, Jansen o Cruyff, no va descuidar cap assignatura, és a dir,

cuidava detall a detall, era savi tàcticament, molt ben dotat tècnicament i

imponent físicament. La principal consigna de l’entrenador holandès era que

els jugadors entenguessin un funcionament basat en el concepte d’ocupar tot

el camp, recuperar la pilota el més a prop de la porteria contrària i produir

l’atac amb els jugadors necessaris. Aquest futbol va rebre el nom de futbol

pressing o futbol total.




P à g i n a 13 | 77

VI. El Milan de Sacchi (1987-1991): Arrigo Sacchi va revolucionar el futbol

italià al final de la dècada dels vuitanta i va trencar amb la tradició cultural del

futbol italià, on sobretot destacava el contracop, l’especulació i el catenaccio.

Ell va exigir als seus jugadors un seguit de conceptes bàsics: marcatges zonals,

la defensa lluny de la seva porteria, el fora de joc com a argument que

dissuadeix el rival, molt dinamisme i l’ambició de ser el protagonista dels

partits des de la iniciativa. Aquell Milan vivia de l’organització tàctica, la

qualitat tècnica, el desplegament físic i la capacitat atlètica que transmetien

els jugadors, en especial els tres holandesos incorporats recentment, Van

Basten, Gullit i Rijkaard. Aquests tres van ser la peça desequilibrant d’un

projecte històric, on destaquen grans noms com els de Baresi, Tasotti,

Costacurta, Maldini o Ancelotti. El conjunt italià va ser capaç de guanyar una

lliga, dues Copes d’Europa, dues Intercontinentals, dues Supercopes d’Europa

i una d’Itàlia.

VII. El Barça de Guardiola (2008-2012): El Barça de Guardiola encaixa

perfectament en el grup d’equips escollits que entren a la història. En quatre

temporades, el club català confirma l’etapa més gloriosa de la seva història,

conquerint 14 títols de 19 possibles, guanyant tres Lligues, dues Copes del

Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Supercopes d’Europa, dues Champions

League i dos Mundials de Clubs. La filosofia de futbol del senyor Guardiola

consistia en tenir cura de la pilota de la millor manera possible i a partir d’ella

gaudir jugant a futbol. Era una manera d’atacar i defensar a la vegada. Seguint

els conceptes aplicats per Rinus Michels o Johan Cruyff anys enrere, el Barça

de Guardiola va concentrar molta gent al mig del camp per tal de crear

superioritats en aquesta zona i poder pressionar amb molta intensitat i rapidesa

la pilota després de pèrdua.

Tot i aquesta consigna bàsica, la història d’aquest equip canvia el 2 de maig

de 2009 en la seva visita al Santiago Bernabeu, on l’entrenador culé col·loca

a Leo Messi com a fals davanter centre i desmunta la defensa de l’etern rival.

La seva posició més endarrerida fa dubtar als centrals, ja que si aquests surten,

es creen espais a l’esquena per a les desmarcades dels extrems o les arribades




P à g i n a 14 | 77

dels interiors, mentre que si esperen, el crack argentí pot rebre i encarar amb

molta facilitat. Aquesta va ser la clau de l’èxit: la figura de Leo Messi, el qual

estava envoltat pels millors companys possibles, on destaquen el talent tècnic

d’Iniesta, Xavi o Busquets. Possiblement el millor jugador de la història era

peça bàsica per al sistema de joc proposat per Guardiola, on ell s’incrustava a

la mitja punta per rebre entre els centrals i els migcentres defensius i crear

superioritats. A més a més, el tècnic de Santpedor obre el camp amb dos

extrems a la línia de banda per tal d’obtenir amplitud i profunditat en el seu

joc, fet que agrupa l’equip i en facilita la pressió.

L’alumne avançat, Guardiola, aprenent del mestre Cruyff




P à g i n a 15 | 77

1.3- EL FUTBOL BASE:

1.3.1- Concepte:

Es coneix com a futbol base, el futbol practicat entre joves abans d’arribar a la categoria

absoluta i és una etapa d’aprenentatge tan futbolística com educativa. Arreu del món rep

diferents noms, com ara categories inferiors d’un club, cantera o futbol formatiu. Aquesta

etapa acostuma anar des dels 8 anys fins als 19, en els quals s’hi poden distingir varies

categories, que a la majoria de clubs són per ordre creixent: benjamí, aleví, infantil, cadet

i juvenil. Aquestes etapes són bàsiques per l’èxit d’un futbolista, són períodes que tot

jugador ha de seguir per millorar, aprendre i créixer com a futbolista i com a persona. Per

arribar a l’èxit és primordial seguir tots aquests passos sense saltar-se’n cap, ja que és

indispensable anar pas a pas, aprenent de tots aquells entrenadors, ajudants i persones

diverses. Lògicament, hi ha una diferència òbvia entre el futbol professional i el futbol

base, ja que aquest segon, en principi, està format per jugadors que tenen moltes ganes de

jugar i divertir-se fent-ho i, a la vegada, somniant en convertir-se algun cop en jugadors

professionals.

Habitualment, els grans clubs d’arreu del món han de tenir per normativa de la UEFA

categories inferiors, per tal d’educar i de competir des d’edats inferiors per aconseguir

que més jugadors de gran nivell arribin a triomfar. El futbol formatiu també té la funció

de posseir una estructura sòlida per ensenyar conceptes tàctics i tècnics des de ben petits,

és a dir, això ajuda a que els jugadors es creïn com a futbolista dins d’una mateixa filosofia

de treball i de joc. Tot i així, hi ha equips encarregats única i exclusivament a formar

jugadors, és a dir, clubs que només treballen la cantera sense tenir equips de categories

absolutes.

1.3.2- Origen:

L’origen del futbol base no està massa clar, però se sol situar als voltants de mitjans del

segle XX. Aquest nou concepte basat en tractar i alliçonar jugadors joves va néixer a

Anglaterra, el qual és el país d’origen d’aquest esport, cap a l’any 1940. El motiu principal




P à g i n a 16 | 77

d’aquesta aparició va ser el fet de que un equip anglès a partir d’una certa edat agafava

els bons jugadors joves d’altres clubs anglesos. D’aquí va néixer el terme de futbol

formatiu que, més tard, ha esdevingut futbol base i ha rebut diverses denominacions. Al

futbol espanyol, aquesta nova manera de tractar el futbol dels jugadors joves va arribar la

temporada 1949-1950, la qual es va veure representada per la “Agrupación Deportiva

Plus Ultra”, un equip de segona divisió espanyola que era conegut com el filial del Reial

Madrid Club de Futbol. De la mà de Miguel Malbo, el club madridista va crear tres anys

més tard, l’equip juvenil, fet que, més endavant va ser copiat i imitat per altres clubs de

primera divisió. Després de la creació d’aquest equip juvenil del Reial Madrid, molts

clubs, sobretot espanyols, van decidir copiar l’estil i van crear equips inferiors al seu

primer equip amb la finalitat de treballar amb jugadors joves. A mesura que avançava el

temps i que el futbol evolucionava en tots els sentits, també ho va fer el futbol base, on

certs clubs van començar a fundar clubs externs a ells amb equips de joves jugadors, on

hi participaven nens i nenes ben petits. Finalment, i cap als anys 70, molts clubs ja tenien

una estructura ben compilada que donava els seus fruits, com és el cas de l’Ajax el qual,

en aquella època, va treure una fornada de jugadors holandesos de gran qualitat

internacional. Aquest fet va fer reflexionar a molts clubs que no tenien clara la idea del

futbol formatiu, els quals van intentar imitar el funcionament de De Toekomst per obtenir

jugadors amb una filosofia treballada durant molts anys.

1.3.3- Objectius:

Podem definir com a objectiu del futbol formatiu, tal i com diu el nom, la formació i

l’evolució dels jugadors en tots els aspectes que envolten el món del futbol, com ara els

valors de relació amb els companys, humilitat, respecte o el fet d’esforçar-se al màxim.

Tot i així, i tal i com està enfocat el meu treball, té una branca amb més relació a la

formació futbolística del jugador, és a dir, que el jugador que forma part de la cantera

d’aquest club, en primer lloc, ha d’evolucionar i millorar seguint un model base i, en

segon lloc, s’ha de preparar de la millor manera possible per arribar al primer equip en

les millors condicions. Per tant, exceptuant la metodologia d’alguns clubs, l’objectiu, en

cap cas, ha de ser guanyar, sinó preparar als seus jugadors per a què puguin ser

competitius i, a partir d’aquí, obtenir els èxits.




P à g i n a 17 | 77

Hi ha certes diferències en com s’estructuren les categories i les competicions depenent

de la zona on es practiqui al futbol. Per tant, segons el lloc, les categories s’emmarquen

en unes edats concretes o en unes altres. Per exemple a Espanya, l’etapa de formació

futbolística acaba als 19 anys, l’organització de la qual es basa en els següents aspectes.

Hi ha cinc categories que aborden entre 10-11 anys de formació futbolística. Aquestes

categories es definirien de la següent manera: dels 8 als 9 anys formen part de la categoria

benjamí, dels 10 als 11 ja entren dins de la categoria aleví, dels 12 als 13 són infantils,

dels 14 als 15 ja són cadets i, finalment, els últims tres anys, dels 16 als 19, els jugadors

reben el nom de juvenils.

En l’estructura del futbol

base d’altres països

trobem que aquesta, per

exemple, a Estats Units,

Sud-Amèrica i Anglaterra

és diferent. En el primer

cas, aquest període de

formació s’allarga fins els

23 anys, la divisió per

categories és totalment diversa i la

importància que li donen al futbol

formatiu o, més ben dit, “soccer formation” és minoritari, ja que el futbol no és l’esport

rei en el país nord-americà. En el cas de Sud-Amèrica la formació i educació de jugadors

està molt valorada, arribant a ser considerada una de les zones que tracten millor el futbol

base i d’on surten un gran nombre de jugadors que debuten molt joves amb el seus primers

equips. El futbol formatiu anglès no destaca pels seus èxits, ja que, tot i que, les categories

per edats s’organitzen de la mateixa manera que aquí (benjamí, aleví, infantil, cadet i

juvenil) la competitivitat és quasi bé inexistent, només participen en tornejos amistosos.

Roger Riera, capità del juvenil A de la temporada 2013-

2014, alçant la Youth League aconseguida a Nyon




P à g i n a 18 | 77

1.3.4- La UEFA i la FIFA:

La UEFA i la FIFA són dues organitzacions, una a nivell europeu i l’altre a nivell

internacional, encarregades de gestionar tot el que seria el tema administratiu i competitiu

de tots els clubs, incloent-hi una sèrie de normes. Per tant, les podríem classificar i definir

de la següent manera:

a) UEFA (Unió d’Associacions Europees de Futbol): és l’organisme encarregat de

governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del

continent. Organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així

com els premis i drets de televisió d’aquestes competició. És una de les sis

confederacions continentals que componen la FIFA i és una estructura esportiva

fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea, a partir de les converses mantingudes

entre la federació francesa, la italiana i la belga.

Tenint en compte la importància i la influència de la UEFA en el futbol modern,

l’associació té com a un dels seus principals objectius realitzar projectes i

esdeveniments per tal de millorar el funcionament del futbol formatiu arreu de tot

el continent. Per aquest motiu, l’any 2005 va crear al que s’anomenen Estatuts

del Futbol Base, un projecte definit com una eina utilitzada per a les millores dels

programes de futbol formatiu, i per valorar i recompensar a les 53 federacions

nacionals membres de la UEFA pel seu treball en les seves canteres. Les

federacions de tots els països ingressen en un nivell bàsic, al que poden accedir

amb els criteris mínims, i a continuació s’atorga un reconeixement addicional en

relació a les àrees específiques del futbol base. Un altre dels programes de la

UEFA relacionat amb el futbol base és el que rep el nom de HatTrick, el qual

fomenta la inversió en projectes socials i de futbol juvenil amb la finalitat de donar

més importància i major treball a aquest tipus de futbol. La Unió d’Associacions

Esportives de Futbol, des de l’any 2004, també participa en el projecte anomenat

l’Estiu del Futbol Base, en el qual, i durant tres mesos, es duen a terme activitats

diverses arreu d’Europa, ja sigui a través de tornejos per joves, escoles de futbol

o campaments d’estiu. Finalment, la UEFA ha introduït en els darrers anys la

competició de clubs més important d’Europa a nivell juvenil, l’anomenada Youth




P à g i n a 19 | 77

League, on tots els clubs participants en categoria professional tenen el seu equip

juvenil en competició i dins del mateix grup.

b) La FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació): és el cos de govern

institucional de futbol. És una organització creada el 21 de maig de 1904 i té la

seva seu a Zurich. S’encarrega de les reglamentacions per als jocs de l’esport per

mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació.

La FIFA és l’organització esportiva més important del món i, per aquest motiu, té

entre les seves obligacions treballar tots els aspectes del futbol, entre les quals no

hi pot faltar el futbol base, el que també es pot dir educació futbolística dels nens.

Entre moltes de les seves reglamentacions, la FIFA té un apartat on apareixen els

principis bàsics del futbol formatiu arreu del món, entre els quals destaquen:

o “No es pot jugar a futbol sense ensenyar als nens a pensar, és a dir, no

sempre se’ls hi ha de dir com han de resoldre els problemes que tenen

davant”.

o “Els treballadors del futbol base han de rebre el nom d’educadors en tot

el sentit de la paraula”.

o “Hem de tenir clar, la planificació, l’organització i la progressió de

l’entrenament del futbol base”.

o “En el futbol base, es forma per tal de progressar”.

o “Els entrenaments han de ser integrals, s’ha d’entrenar totes les diferents

tècniques orientades cap al joc en si”.

o “En el futbol base és necessari un sistema organitzat de formació

d’educadors”.

o “El futbol base és el període fonamental de les adquisicions del nen/a”.

o “En el futbol base, la formació dels formadors és bàsica”.

Per altra banda, la FIFA, tal i com fa la UEFA també desenvolupar nous projectes arreu

de tot el territori mundial, entre els quals sobresurt el projecte anomenat Grassroots.

Aquest programa és relativament diferent a les iniciatives habituals del desenvolupament

del futbol, perquè permet una gran flexibilitat a l’hora de posar-lo en pràctica. És un

projecte de col·laboració entre la FIFA, les associacions membre i les estructures




P à g i n a 20 | 77

educatives de cada país. Segons la pròpia FIFA, Grassroots és el futbol base, el futbol

dels nens, de l’aprenentatge, dels valors humans i, per sobre de tot, una font inesgotable

de diversió. Segons el president de l’associació, Joseph Blatter, l’objectiu és el següent:

“El principal objectiu de la FIFA amb el seu programa Grassroots és portar el futbol al

major nombre de nens, perquè el futbol es una escola de la vida”.

Aquest programa, i seguint la normativa FIFA, defineix el futbol base de la següent

manera: “ha de ser accessible per a tots, un esport que es pugui participar en qualsevol

lloc, sense cap tipus de

discriminació; simple,

apassionant i gratificant; una

disciplina on es doni

importància al fair-play (joc

net). El projecte atorga un

paper central al plaer de

jugar, es tracta d’una filosofia

molt marcada i clara: el joc és

la millor eina educativa”.

1.3.5- A nivell català:

Catalunya és una de les comunitats autònomes que tracte millor el futbol formatiu de tots

els clubs i és, per aquest motiu, que gran part dels jugadors de les seleccions estatals

inferiors són entrenats i formats a Catalunya. És un tipus de futbol base regit per la

Federació Catalana de Futbol (FCF), la qual està constituïda per una sèrie de clubs,

associacions i organitzacions. S’engloba dins de la Real Federación Española de Fútbol i

té com a llengua vehicular i pròpia el català.

Al llarg de la història, el nostre petit país s’ha caracteritzat per treballar específicament,

en la majoria de casos, la cura de pilota i el gran treball defensiu. Tot això ho ha fet a

través del gran esforç i de la humilitat. A partir d’aquí i dels diferents models que sempre

poden sorgir, podem distingir diferents canteres importants a Catalunya (el Barça no hi

apareix perquè serà treballat específicament més endavant):

Nens participant en un dels múltiples esdeveniments que

organitza la FIFA pel futbol base




P à g i n a 21 | 77

- UE Cornellà: és un dels clubs amb més ressò a nivell de treball de base i que, en

molts casos, serveix com a cantera dels dos grans clubs catalans, l’Espanyol i el

Barça. El club cornellanenc compta amb més de 900 jugadors a les seves files i té

dos objectius bàsics: la formació esportiva i personal dels jugadors. És un dels

clubs que en totes les categories de futbol formatiu, està lluitant per lligues i

s’acostuma a situar en els llocs capdavanters de la taula classificatòria, en part,

gràcies a la seva multitud d’equips per categoria. Trobem entre set i deu equips

des de pre-benjamins fins a cadets, ja que a partir de l’edat de juvenil només n’hi

ha quatre, on el Juvenil A està format per molts jugadors que acaben debuten en

categories de gran importància sènior. És un unió esportiva reconeguda

bàsicament pels seus èxits i pel seu gran treball en el futbol formatiu, però cal

recordar que té un equip professional a segona divisió B que està lluitant any rere

any i donant guerra a molts clubs amb molt més potencial econòmic. És un club

que té una estructura i organització esportiva molt definida i caldria destacar que

està sota la direcció general d’Andrés Manzano.

- R.C.D. Espanyol: l’Espanyol és el segon club amb més importància dins del

futbol català i, el club amb més rellevància considerant les seves capacitats

econòmiques. El seu futbol base es divideix en equips de competició federada i

els equips que no competeixen a nivell federat (ho fan internament en

l’anomenada escola de futbol blanc-i-blava). Aquesta escola de futbol va ser

creada l’any 2002 amb la intenció de donar la possibilitat a molts nens i nenes per

a iniciar-se i poder evolucionar i millorar les seves característiques futbolístiques.

Actualment, està formada per 750 nens i nenes i els valors que s’intenten

transmetre són els de ser generosos en l’esforç i el sacrifici i els de la puntualitat,

l’esportivitat i el respecte. Pel que fa al futbol base, el club blanc-i-blau, està

constituït per 12 equips, incloent-hi el pre-benjamí i el segon equip. L’única

manera d’arribar a jugar al futbol base d’aquest club català és mitjançant l’entrada

a l’escola a l’equip pre-benjamí, única edat en els que es fan proves, i després anar

pujant per les diferents categories. De tota manera els tècnics de l’espanyol fitxen

altres jugadors d’altres canteres en edats més avançades.




P à g i n a 22 | 77

- Girona FC: el club gironí és un dels clubs amb més renom dins del futbol base

en la geografia catalana. Segons els propis directius, el futbol base és una de les

màximes prioritats en l’organigrama del club i, per aquest motiu, recentment s’ha

creat l’anomenada Fundació, la qual és l’estructura que s’encarrega del futbol base

(a partir de 9 anys) i de l’Escola (de 5 a 8 anys). El Girona FC aposta per un futbol

base de qualitat, no només en l’aspecte merament esportiu, sinó que pretén

fomentar l’educació i la formació personal a través de l’esport. Els tècnics aporten

coneixements i afavoreixen el creixement integral dels esportistes, incidint en

l'aspecte pedagògic i el desenvolupament psicosocial dels futbolistes del planter.

El futbol base del club gironí està compost per 11 equips, en els quals cal destacar

la presència de 5 equips de categoria aleví i l’absència d’equips benjamins.

Deixant de banda el futbol base, l’escola té com a objectiu principal que qualsevol

nen que de ben petit desitgi jugar a futbol, pugui gaudir, aprendre i formar part

del club més representatiu de la comarca.

- C.E. Mercantil: és el club del Vallés més important pel que fa al treball de la

cantera, ja que sempre situa als seus equips a les categories més altes. El Club

Esportiu Mercantil fou format el 1913 per professors i alumnes del Col·legi

Mercantil situat al carrer Pare Joaquim de Sabadell. Actualment i, sota la direcció

esportiva d’Àlex Guixà, el Mercantil de Sabadell s’ha convertit en un club amb

una filosofia molt marcada, on destaca l’esportivitat, el respecte i les relacions

entre companys per davant de tot. Avui dia, el club compta amb uns 400 jugadors

repartits en 28 equips, des de pre-benjamins fins a juvenils.

- C.F. Damm: El club de Nou Barris (Barcelona) neix al 1953 de la iniciativa d’un

grup de treballadors afeccionats al futbol que, amb l’ajut de l’empresa o Fundació

Social Damm, decideixen formar un equip. Un any més tard modifiquen la idea

inicial i acorden crear un club de futbol, amb l'única finalitat de formar i educar

el jovent mitjançant la pràctica del seu esport preferit. A partir de la seva creació,

s’ha anat desenvolupant mica en mica, fins a ser un referent per a tothom del futbol

formatiu català, ja que és un club que només treballa la cantera basant-se en uns

principis molt marcats i diferenciats. El C.F. Damm té com a principal objectiu la

formació humana i esportiva de joves entre 6 i 18 anys mitjançant la pràctica del




P à g i n a 23 | 77

futbol. És un club amb una filosofia general farcida d’uns valors concrets, entre

els quals destaquen l’esforç, l’afany de superació, la fortalesa davant l’adversitat

o l’esportivitat. Per tant, i fent cas a paraules textuals dels directius del club,

l’essència del club està basada en el recolzament al jugador tant en la seva vessant

personal com en l’esportiva. Aquest treball diari i dur s’ha vist recompensat, al

llarg de la història, en grans premis col·lectius no només a nivell català, sinó també

a nivell estatal, com ara el sub-campionat de la Copa d’Espanya (1967) o el

Campionat de la Lliga Juvenil Catalana (en quatre ocasions). Actualment, la seva

cantera està formada per 220 jugadors repartits en 13 equips, en cas del futbol

base competitiu, i 120 jugadors a l’Escola.

- CE Europa: és un club de futbol de Barcelona, vinculat a la Vila de Gràcia,

reconegut a nivell català. És un club format l’any 1907, pel que fa al seu primer

equip, tot i que l’escola de futbol base va ser creada, com a estructura externa del

primer equip, l’any 1991. Degut als bons resultats esportius i econòmics, l’escola

va ser incorporada al club tres anys més tard. L'estrena del Nou Sardenya el 1995,

la utilització del Camp de l’Àliga a partir del 2001 i la instal·lació de gespa

artificial en aquest últim el 2004 afavoriren el progressiu creixement del futbol

base del Club en número d’equips i jugadors i ascensos a totes les categories. El

club català és el club que treballa la base amb un major nombre d’equips per

categoria, en total en trobem 32 (incloent-hi els primers equips masculins i

femenins). És un club que intenta inculcar uns valors molt marcats, entre els quals,

els propis tècnics destaquen, l’esforç, el sacrifici, el respecte cap a rivals i àrbitres

i el no baixar mai el cap. És, probablement, i exceptuant el Futbol Club Barcelona

i Reial Club Esportiu Espanyol, el club català amb més història, no només a futbol

base, sinó, sobretot, en el primer equip.

- CE L’Hospitalet: és el club més representatiu de la ciutat de L’Hospitalet de

Llobregat i un dels clubs amb més influència en el futbol base català. Es va fundar

l’any 1957 i any rere any ha anat millorant i evolucionant fins a convertir-se en

un gran treballador de la cantera. El seu primer equip es troba a Segona Divisió B

des de ja fa unes temporades, arribant a disputar, en alguns casos, els playoff

d’ascens a la Segona Divisió A. Pel que fa al seu futbol base, és evident que el




P à g i n a 24 | 77

club del Baix Llobregat tracta d’una manera molt curosa el seu futbol formatiu i

bon exemple d’això són els resultats obtinguts en els darrers anys, on els equips

base han estat disputant lligues contra els grans equips del nostre territori, sobretot

en categories aleví i benjamí. Actualment, compta amb tres juvenils, tres cadets,

sis infantils, set alevins (sis federats i un del consell), quatre benjamins (un dels

quals no és federat) i tres pre-benjamins.

1.3.6- A nivell espanyol:

És evident que Espanya és una gran potència futbolística, sobretot en els darrers anys, i

està clar que en gran mesura és una conseqüència de la feina ben feta a nivell de futbol

formatiu. Tinc la sensació que la resta de països s’emmirallen en el futbol formatiu

espanyol. Després d’haver fet una gran recerca, he pensat que els equips amb més

rellevància a l’estat espanyol són els següents (no hi apareixen ni el Barça ni l’Athletic

Club ja que els treballaré més endavant):

1. Villarreal C.F.: aquest club té molt clar que la seva estabilitat passa per

l’aposta de la gent jove del seu planter. Les principals finalitats del club

respecte el seu futbol base són: crear un model de club sostenible (tan

econòmicament com esportivament), formar jugadors d’elit per jugar en els

millors equips a nivell mundial i aconseguir que el planter del primer equip

tingui el màxim nombre de jugadors procedents de les categories inferiors.

Per aconseguir això a mig termini el Villarreal C.F. compte amb els següents

equips en les categories inferiors: Villarreal B i C, 3 equips juvenils, 3 equips

cadets, 3 equips infantis, 3 equips alevins, 2 equips benjamins, 2 equips pre-

benjamins i 2 equips femenins.

A més a més, les instal·lacions de la residència de la Ciudad Deportiva del

Villarreal CF són, sense cap mena de dubte, una referència per una bona part

dels clubs de Primera Divisió.

Al voltant de cent joves, que procedeixen de tota Espanya i de l’estranger,

conviuen a la residencia de la Ciutat Esportiva. Aquestes instal·lacions




P à g i n a 25 | 77

consten de 2 camps de gespa natural, 2 camps de gespa artificial, 3 camps de

futbol 7 i 1 camp de futbol 5.

2. Reial Societat de Futbol: el club donostiarra no destaca per la seva feina del

futbol base, però intenta tenir una filosofia de treball bastant similar a la de

l’Athletic, és a dir, fitxant jugadors de la zona nord de la península. Segons els

seus treballadors, la clau de l’èxit en la formació de futbolistes del seu club és

que els millors jugadors guipuscoans juguin a Zubieta. Les Instal·lacions de

Zubieta, ciutat d'entrenament i "Fàbrica de talents" de la pedrera de la Reial

estan formades per 7 camps de futbol 11 (4 d’herba natural i 3 d'herba

artificial).

Els equips que formen la cantera de la Reial Societat són: Real Sociedad B

(Sanse), 2 equips juvenils, 2 equips cadets, 2 equips infantils, 2 equips alevins

i 2 equips benjamins.

El seu mètode de formació és molt clàssic, ja que gira al voltant de no deixar

escapar cap jove talent de la zona, i un cop ja estigui fitxat, controlar-lo i

ajudar-lo a millorar.

3. Sevilla F.C: el club andalús s’ha anat reinventant en els darrers anys amb

l’objectiu d’arribar a ser un dels clubs espanyols i europeus amb més

influència en el futbol base. Aquesta millora en la forma de tractar el futbol

formatiu del club ha tingut com a base dos aspectes importantíssims: la

instauració del gabinet de psicologia esportiva per ajudar als joves talents en

altres àrees del treball específic i l’aparició, recentment, de l’àrea de

metodologia, la qual té com a funció base generar un procés que repercuteixi

favorablement en els jugadors i en els tècnics. El Sevilla també s’encarrega

d’alliçonar als seus propis entrenadors per a que a l’entrenar als joves, ho facin

amb uns valors i uns conceptes ja marcats.

Aquest club compta amb unes instal·lacions a la ciutat esportiva Ramón

Cisnero Palacios, construïdes als anys 70, formades per un estadi de gespa

natural amb capacitat per 7500 espectadors, 4 camps d’entrenaments de gespa




P à g i n a 26 | 77

natural, 3 camps de gespa artificial i un camp de gespa artificial que pertany a

l’escola Antonio Puerta.

La pedrera del Sevilla F.C està formada pel Sevilla C, 3 equips juvenils, 2

equips cadets, 3 equips infantils, 4 equips alevins, 4 equips benjamins, 2

equips pre-benjamins, l’equip femení B, 1 equip juvenil femení i 1 equip

infantil femení.

4. Real Madrid de Futbol: el club de la capital no destaca pels èxits del seu

futbol formatiu ni per l’arribada de jugadors a la primera plantilla i,

actualment, se’l reconeix més per seguir un mètode comprador que per seguir

un mètode formador. Tot i així, té una filosofia bastant marcada, basada en

fitxatges de jugadors, excepte alguna excepció, espanyols. Degut al seu gran

potencial econòmic, però, ofereix grans serveis i treballa per a una bona

formació futbolística i acadèmica dels jugadors, tenint una gran xarxa

d’scouters arreu del món, sobretot a la península, amb la intenció de captar

jugadors de futur.

La pedrera del Real Madrid treballa a les instal·lacions de 1200 hectàrees de

Valdebebas on hi podem trobar 12 camps de futbol. Aquest complex esportiu

es coneix com La Fábrica, on hi entrenen 280 jugadors aproximadament.

Aquest club no té residència de futbolistes. Actualment té els següents equips:

Castilla, Real Madrid C, 3 juvenils, 2 cadets, 2 infantils, 2 alevins, 2 benjamins

i 1 pre-benjamí. Tots aquests equips disputen la lliga regular i competicions a

nivell internacional. En aquests moments el club segueix treballant en la

reestructuració del planter. Amb el descens del Castella a Segona B i una

vegada que s'ha fet oficial l'arribada de Zidane a la banqueta, ara s'estudia

retallar la pedrera per tal de fer-la més competitiva.

Una de les opcions que s'estudia és fusionar el Castella i el Madrid C per

formar una plantilla amb més garanties amb la vista posada a la lluita per

l'ascens. També podria desaparèixer un dels tres equips juvenils. L'estructura

que planeja el Madrid s'assemblaria més a la que té ara el Barça, amb un segon

equip, el B, i dos juvenils, el segon d'ells dins de la secció de futbol formatiu.




P à g i n a 27 | 77

5. Atlético de Madrid: Tot i que aquest club ha destacat diverses temporades

entre els millors del futbol professional de primera divisió mai s’ha

caracteritzat per treballar el futbol base. Actualment sembla que la junta

directiva vol fer un gir i dedicar recursos al futbol formatiu. Volen buscar

entrenadors de prestigi i contractar jugadors estrangers. En aquests moments

la institució ofereix als joves entre 6 i 18 anys les anomenades Escuelas

Federativas, que dirigeix Quique Estebaranz. Aquestes escoles es troben

repartides per tot Madrid. Cotorruelos, Orcasitas, Casarrubuelos y

Alcobendas son les quatre seus oficials on es realitza el futbol formatiu de

1200 nens.

Compten amb els

següents equips:

Atlético B,

Atlético C, 3

equips juvenils,

dos cadets, 2

infantils, 2

alevins i 2

benjamins.

1.3.7- A nivell internacional:

Després d’haver realitzar una recerca molt concreta del futbol formatiu a diferents

clubs d’arreu del món, he decidit que els que treballen millor el futbol base actual

són els següents (no hi apareix el Manchester City ja que el treballaré més

endavant):

I. Manchester United: el club anglès, després del desastre de joves talents en els

darrers anys, i gràcies a la restauració de les Academies (centres formatius i

educatius), està començant a agafar un nou full de ruta basat en la recerca de

joves talents per al futbol base del club de Manchester. Hi treballen al voltant

Semifinals de la Copa del Rei Juvenil de la temporada 2011-2012




P à g i n a 28 | 77

de 400 persones, entre les quals, destaca la figura del psicòleg esportiu,

implantat recentment, i la dels scouts, els quals es fixen sobretot en països

com Bèlgica, Itàlia, Espanya, França i Anglaterra. L’Acadèmia té unes

instal·lacions modernes que ocupen 70 hectàrees. Els jugadors estan agrupats

per edats des de Under-9 fins a Under-18 (juvenils). Els juvenils juguen al

grup C de la lliga premier de l’Acadèmia. Els jugadors entre 16 i 18 anys ja

estan integrats a la plantilla del primer equip.

Els equips del futbol base anglès tenen una cantera amplia però formen equips

que realitzen partits amistosos i no competeixen regularment.

II. Arsenal F.C: la cantera del club londinenc és, per excel·lència, la millor

cantera del futbol anglès i el referent per a la resta, fins i tot, per a clubs de

fora com el Barça, el qual últimament s’ha reforçat intensament de jugadors

creats a l’Arsenal Soccer School. Es defineix com la cantera sense fronteres

ja que d’una banda els pares poden inscriure als seus fills a l’escola del club i

per altra disposa de xarxes d’escoles i tornejos del Arsenal Soccer School,

com la de Astúries i la d’Andalusia.

Actualment l’Arsenal comença a donar-li importància al futbol femení.

La nova ciutat esportiva té sis camps de futbol i hi ha un equip de 40

treballadors que entrena i educa a més de 150 nens ( el doble que a la masia).

La seva filosofia és molt semblant a la de clubs espanyols, bastant-se en fitxar

jugadors de ben joves i, educar-los futbolísticament de ben petits perquè

s’adaptin de la millor manera possible al futbol del futur.

Ells defineixen la seva metodologia amb els següents conceptes: actitud,

respecte, habilitats, energia, personalitat, capacitat d’aprenentatge i de treball

en equip.

III. River Plate: a Argentina el treball del futbol base té una importància extrema

i és per això que els jugadors debuten sent molt joves a l’elit. En el cas de

River, no hi ha cap excepció, jugadors com el Kun Agüero o Alexis Sanchez

han passat per allà i de ben joves ja triomfaven. La filosofia de treball és clara,

en primer lloc, busca i captar jugadors, en la gran majoria, argentins, i després




P à g i n a 29 | 77

entrenar-los seguint uns valors i un mètode molt diferenciat, on sobre tot es

valora el tracte amb la pilota.

El club té una residència, que es troba dins del recinte del River Plate, per 250

jugadors i beca als nens que venen de l’interior del país perquè puguin

estudiar.

Al River Plate treballen amb diferents categories, ja que, per exemple, el

juvenil participa en un torneig que organitza l’AFA ( associació del futbol

argentí). Al mateix temps tenen un torneig paral·lel que s’anomena lliga i en

el que participen les restants categories. Cada categoria té uns 50 nens que es

distribueixen en 3 equips.

IV. Soccer USA: evidentment, el futbol a Amèrica, conegut com a “soccer” no té

el mateix renom com a Europa o altres parts del món, però, igualment, podem

extreure-hi varies conclusions. Els jugadors abans d’arribar a equips

professionals, acostumen a jugar a la lliga universitària, anomenada preview

(o prèvia), la qual és un bon aparador per ser fitxat per clubs de major

importància. A més a més, els estudis són bàsics i innegociables, és a dir, si

no aproves, no jugues i si treus bones notes, però no el suficient, t’obliguen a

assistir a classes addicionals. És un altre món, i no tenen una filosofia marcada,

ja que fan el que poden amb el que poden, però segueix sent futbol.

V. A.C. Milà: parlar del Milan i de la seva història probablement té un nom propi,

i aquest nom és Paolo Maldini. L'ex capità del Milan s'ha convertit en un dels

símbols del conjunt rossonero amb 25 temporades a l'esquena i 5 Lligues de

Campions. A Milà, la joventut sempre ha estat el centre de moltes activitats a

la creença que la pràctica de l'esport i el futbol pot oferir importants

oportunitats en termes d'educació i el benestar mental. Per aconseguir aquest

objectiu de manera més efectiva el club va iniciar el projecte Milan Junior el

1999. En aquest projecte el club ha posat en marxa una important inversió

actuant sobre la base d'un pla estratègic detallat que involucra més de 35.000

nens cada any, distribuïts en 46 països de tot el món.

El centre esportiu Millanello, la seva ciutat esportiva, es troba a 50 kilòmetres

de Milà i va ser construït el 1963. Les seves instal·lacions ocupen uns 160.000




P à g i n a 30 | 77

metres quadrats on hi ha sis camps reglamentaris, un de gespa artificial, un

camp cobert, amb gespa artificial i un camp amb mides reduïdes i amb gespa

natural anomenat "la caixa" perquè el terreny de joc està envoltat per un mur

de 2,30 metres d'alçada i cobert per una reixa de 2,5 metres. Un sender entre

els arbres de més de 1.200 metres de longitud i que travessa diverses altituds

és utilitzat durant la temporada per a la preparació física dels jugadors (córrer

i bicicleta) i per la recuperació dels jugadors lesionats. Al costat de l'edifici

principal es troben les “habitacions de convidats", on també viuen alguns

jugadors de l'equip juvenil. Aquests joves, que vénen de totes parts d'Itàlia i

també de l'estranger, van a l'escola com qualsevol adolescent i per les tardes

participen en les seves sessions d'entrenament.

Les categories que té el club italià són: Berreti-Juniores, Allievi Nazionali,

Allievi Lega Pro Divisione Unica, Giovanissimi Nazionali, Giovanissimi

Regoonali A i B, Esordienti 2003 i 2004, Pulcini 2005 i 2006.

A diferència del futbol anglès, els equips italians de les categories inferiors

juguen competicions al llarg de la temporada semblant a l’organització del

futbol espanyol.

VI. Ajax d’Amsterdam: Johan Cruyff, Marco Van Basten, Wesley Sneijder i

Dennis Bergkamp són quatres grans jugadors del futbol europeu dels últims

40 anys i tots ells han sortit d’una de les institucions més famoses del món del

futbol europeu, la cantera de l’Ajax. Aquesta cantera és de vital importància

pel club ja que d’una banda està relacionada amb l’estructura financera de

l’entitat (no es poden permetre gastar elevades quantitats de diners per portar

grans jugadors) i de l’altra, és un club que vol educar els jugadors en una

cultura específica. Des de petits se’ls ensenya l’estil de futbol que vol seguir

l’Ajax i això amb el temps és una gran avantatge. A més a més s’ha creat una

xarxa d’escoles dels clubs professionals més petits que formen una acadèmia

de molta qualitat.

De Toekmost significa “El futur” i es tracta d’unes impressionants

instal·lacions de 14 hectàrees on es poden trobar 7 camps, 13 vestidors i un




P à g i n a 31 | 77

recinte poliesportiu. A De Toekmost s’entrenen 200 joves entre 6 i 19 anys i

juguen en uns del 13 equips que existeixen.

Aquesta cantera es nodreix gràcies a la feina de 70 scouters que veuen molts

partits i sessions d’entrenament per tota Holanda i de vegades també a

l’estranger. Durant un dia, a la primavera, s’organitza el dia del talent i els

nens s’apunten per ser seleccionats.

Al final de cada temporada es valora el rendiment escolar, l’actitud i les

actuacions dins i fora del terreny de joc i es decideix si continua el jugador a

l’escola.

VII. Bayern de Munic: Franz Beckenbauer, Paul Breitner, Sepp Maier, Gerd

Müller i Uli Höeness. Tots ells emblemes del millor Bayern de Munic de tots

els temps, el que va guanyar tres copes d'Europa de manera consecutiva en la

dècada dels setanta, jugadors formats al club –Maier i Breitner– o, com a

mínim, que van aterrar a l'entitat bavaresa sent molt i molt joves, a temps per

impregnar-se plenament dels valors de l'entitat. El Bayern actual no seria el

mateix sense l'existència de les instal·lacions situades al número 51 del carrer

Säbener, inaugurades l'any 1990 i remodelades el 2008, una residència per a

jugadors d'entre 15 i 18 anys, on el club bavarès cuida tots els detalls perquè

la formació esportiva i educativa dels futbolistes sigui perfecta. Es tracta d'un

complex esportiu de 80.000 m², amb dos camps de gespa artificial, un de volei

platja, un pavelló i un centre d'alt rendiment amb tot tipus d'aparells d'última

generació. La federació alemanya té un gran compromís amb el futbol base

del país ja que, després de la decepció de l’eliminació en la fase de grups de

UEFA euro 2000, es va arribar a la conclusió que havien fallat en l’estructura

a nivell juvenil i van desenvolupar un nou camí. Al 2002 es va posar en marxa

el programa de promoció de talents amb 366 campus on hi participen cents de

jugadors.

1.3.8- Seleccions inferiors:

El futbol català i espanyol, com en la majoria de països, té seleccions inferiors en cada

categoria, les quals s’encarreguen de convocar els millors jugadors (en alguns casos tenen




P à g i n a 32 | 77

un límit de jugadors per equip) per tal de formar un bon grup i un bon equip i preparar-

los per als futurs campionats d’Espanya. A Catalunya, podem distingir-hi les següents

seleccions: sub-12, sub-15 i sub-18. Per altra banda, Espanya sí que té més seleccions

inferiors, les quals són: benjamí, sub-15, sub-17, sub-19, sub-20, sub-21 i sub-23.

1.3.9- Campionats:

Tant a nivell de clubs com a nivell de seleccions, existeixen un gran nombre de

competicions. En el cas de clubs, existeixen totes les lligues regulars separades per

comunitats autònomes i, a l’edat de juvenil també apareix la Copa d’Espanya. Tot i així,

també hi ha famosos tornejos amistosos amb gran renom, com seria el cas del MIC

(Mediterranean International Cup), el “Torneo de Arona” (edat infantil) o la Copa Coca-

Cola. En el cas de les seleccions, apareixen els campionats europeus, sud-americans,

africans, etc. (dividits per continents) i les Copes del Món, els quals són tornejos oficials

i reconeguts per la FIFA i les pròpies confederacions. Entre els campionats de clubs més

importants, cal destacar:

- Mediterranean International Cup (MIC): El MIC és un mundial de futbol per

a joves promeses que compta amb la participació d'equips de tot el món en 4

diferents categories, les quals són aleví, infantil, cadet i juvenil. Rep aquest nom

perquè tots els partits es disputen en diferents terrenys de joc en tot el territori de

la Costa Brava, tenint com a punt cèntric l’estadi del Palamós. Habitualment, és

un torneig que es disputa a l’inici de la primavera i hi participen clubs com

l’Espanyol, el FCBarcelona, les seleccions de Brasil, el Villareal, l’Aspire

Academy, etc. És un campionat amistós de gran renom internacional i bon

exemple d’això és que jugadors com Leo Messi, Neymar JR, Marcelo, Juan Mata,

Lucas Leiva, Cesc Fàbregas o Gerard Piqué l’han disputat.

- Torneo Internacional Alevín / Infantil de Arona: és un torneig amistós de gran

reconeixement internacional. Se celebra en el mes de desembre de cada any sense

interrupcions des de l’any 1996, a la ciutat d’Arona, situada al sud de Tenerife.

En un principi el torneig era sub-12, és a dir, per jugadors menors de 12 anys, però

des de l’any 2011, el campionat és de categoria infantil, per tant, hi ha jugadors




P à g i n a 33 | 77

de fins a 14 anys. Impulsat per José Ramón de la Morena, el campionat s’organitza

per la “Fundación El Larguero” i el patrocini de la televisió de Canal+ en un

principi i, posteriorment, el canal Cuatro. Els clubs convidats, en categoria

d’infantil de segon any, són, la majoria de la lliga espanyola, com ara el Barça, el

Madrid, l‘Athletic Club, l’Atlético de Madrid o el València; però també n’hi ha

de fora, com l’Inter de Milà, el Borussia de Dortmund i la selecció de Camerun.

Entre els campions, destaquen el Madrid (amb 6 campionats), el Barça (amb 4) o

l’Atlético de Madrid i l’Espanyol (amb 3).

A nivell de seleccions, apareixen tots els tornejos oficials, ja siguin europeus o mundials.

En el quadre anterior, podem observar que en l’edat sub-15 només hi ha campionat sud-

americà, per tant, no hi ha Copa del Món. En categoria sub-16, hi trobem el Campionat

AFC (Àsia) i el Campionat OFC (Oceania); en categoria sub-17 ja trobem els primers

campionats internacionals, com ara la Copa del Món sub-17 i el Campionat d’Europa,

sub-17, el Campionat Sud-Amèrica, el Campionat de la Concacaf i el Campionat Africà.

Tot seguit, trobem els campionats sub-19, on destaca l’europeu de seleccions i els

campionats AFC i OFC. La Copa del Món es troba a l’edat de jugadors no superiors a 20

anys, edat en la qual també hi ha els Campionats Sud-americà, Concacaf i Africà.

Finalment, hi ha l’europeu sub-21 i a partir de la categoria sub-23, apareixen els Jocs

Olímpics (on poden participar tres jugadors majors d’aquest límit), el torneig Concacaf,

el torneig Asiàtic, el torneig Africà i el torneig OFC.

Quadre de les competicions disputades a nivell de seleccions inferiors




P à g i n a 34 | 77

1.4- L’ENTORN:

1.4.1- El paper de les famílies:

El paper que una família pot tenir sobre el seu fill és directament proporcional a que el

seu fill tingui ganes de jugar i, en un futur, pugui arribar a ser un gran jugador. Això que

pot sonar una mica estrany és fonamental en la vida d’un jugador de futbol base, és a dir,

la família l’ha de recolzar, ha d’estar a sobre del nano i l’ha d’esbroncar quan fa alguna

cosa errònia. A partir d’aquí neix el famós triangle de l’esportista, jugador-entrenador-

família on en cada vèrtex hi ha situada una paraula: a dalt l’entrenador i a baix, els pares

i el jugador.

Per a què aquest triangle funcioni a la perfecció i doni els seus fruits, és vital que els tres

protagonistes vagin en la mateixa direcció. Per tant, els pares han de fer de pares quan els

hi toqui fer de pares, com per exemple, ajudant als desplaçaments dels partits, a casa

parlant amb el jugador, alliçonant uns certs valors al seu fill, etc. Aleshores, quan

comença el partit, el seu fill ha fer cas al seu entrenador, no al que li digui al seu pare des

de la banda, ja que durant la setmana l’instructor els hi ensenyat una sèrie de coses que el

dia de partit s’han de posar en pràctica. Per altra banda, l’entrenador, en aquestes edats,

no només s’encarrega de la vessant esportiva, sinó també ha de fer d’educador, figura que

en aquestes edats és clau, per tal de portar als nens cap al bon camí. Els pares són un

mirall on els fills es reflecteixen per tal d’intentar imitar-los i arribar a ser, un dia, com

ells.

Després d’haver realitzat una primera classificació, on es parla dels tres factors bàsics per

a la correcta formació tant futbolística, com educadora dels nens i nenes que s’inicien en

la pràctica esportiva, és el moment de parlar més exhaustivament de la influència dels

pares i de com aquests poden ser. És evident que a tot pare li agrada que el seu fill sigui

el millor i que sempre rebi elogis, però això no arriba sol i menys en aquestes edats tan

poc avançades, on amb prou feines es pot apreciar a quins jugadors els hi agrada realment

el futbol. Però el problema relacionat amb aquest tema són els pares que es pensen que el

seu fill és el millor en tot i que ells en saben més que el propi entrenador. Aquest podria

ser el primer tipus de pare. Els altres dos serien d’un caire radicalment diferent, amb

menys interès per a que el seu fill sigui el millor, però amb il·lusió de que ell gaudeixi




P à g i n a 35 | 77

jugant a l’esport que li agrada. Per tant, després d’haver fet una petita introducció,

podríem classificar els pares segons el seu comportament envers l’entrenador:

a) Pares-entrenador: Són aquell tipus de pares que sense tenir cap títol ni cap

llicència per entrenar i sense ni tan sols haver estat mai en una banqueta, alliçonen

a l’entrenador, des de la banda, dient-li tot allò que ha de fer en cada moment. Si

la situació encara no és prou tensa i extraordinària, aquests pares són els que

creuen que els seus fills són els millors i que han de jugar sempre, quan en realitat

l’única cosa que estan fent és posant-li un pressió excessiva i sobre protegir-lo

exageradament. El problema d’aquests pares és que no saben que el futbol, en

aquest cas, és un esport d’equip i que sense l’entrenador ni la resta de jugadors el

seu fill no faria res útil, perquè tal i com diu la FIFA, un jugador ha d’estar envoltat

d’altres jugadors per a poder formar un grup.

b) Pares: són aquell tipus de pares que els hi sembla bé que el seu fill practiqui un

esport des de ben petit perquè així s’ho passi bé i gaudeixi amb els companys,

però que a la vegada els hi és igual si competeixen, si el seu fill juga, com és

l’entrenador, etc. Podríem dir que pels entrenadors no és una classe de pare que

interfereixi en la seva feina, però tampoc és ideal ja que no li encomana ni li

ensenya al seu fill les ganes i la il·lusió per practicar aquest esport.

c) Pares-educador: sense cap mena de dubte, aquests són els pares que vol tot

entrenador. Són aquells que pensen en l’equip. No discuteixen quasi bé mai les

decisions de l’entrenador i el més important de tot, inculquen uns valors i uns

principis als seus fills des de ben petit que, més endavant, donaran resultat.

1.4.2- El paper de l’entrenador-educador:

Com ja he anat parlant al llarg de tot el treball, la figura de l’entrenador d’un equip en

etapa d’iniciació i creixement no es limita a ensenyar als nens i nens quins sistemes s’han

d’utilitzar per atacar, com s’ha de defensar o per on s’ha de xutar per marcar un gol, sinó

que en aquesta figura també es desenvolupa un paper d’educador. Què representa aquesta

funció? Doncs un entrenador-educador ha de ser tot aquell entrenador que entreni a nens

i nenes que es troben en la seva etapa de formació i la seva missió ha de ser garantir a




P à g i n a 36 | 77

aquests jugadors i jugadores un desenvolupament en els diferents àmbits de la vida. Per

tant, s’ha d’encarregar de transmetre les ganes de comunicar, de compartir o de donar.

És una feina clarament vocacional.

1.4.2.1- La formació:

La formació és l’etapa més important d’un noi o noia jove que juga a futbol. El futbol és

un mitjà de diversió a través del qual els jugadors han de rebre una sèrie de valors que els

formin com a persones. Tot entrenador que tingui la possibilitat d’entrenar a jugadors en

període de creixement és perquè

té un títol que li ho permet, per

tant ha de ser capaç d’exigir-se a

si mateix una sèrie de funcions.

Els nens/es han de rebre una

educació esportiva basada en el

respecte i el joc net. Els

entrenadors han de desenvolupar

una mentalitat basada en el plaer

de jugar i la voluntat

d’evolucionar.

1.4.2.2- El tracte:

Un entrenador-educador ha de saber comportar-se enfront un nen de la manera més

exemplar possible, mostrant que és una persona seriosa, treballadora i sensata que

transmet una sèrie de valors als alumnes. Què representa això? Doncs que tot entrenador-

educador ha de tenir el mateix tracte cap a tothom. És a dir, no pot menysprear a un

jugador/a per les seves qualitats tècniques, ja que, realment, el què ha de fer és preparar-

lo per millorar. I per altra banda, no pot sobrevalorar a un jugador per les seves grans

capacitats amb la pilota als peus, degut a que, fent això, tampoc demostres uns valors ètics

o morals. Per tant, el tracte que en un entrenador ha de tenir cap als seus jugadors ha de

ser equivalent en tots els casos. Això té el mateix significat per als nens, els quals han de

saber comportar-se davant un professor que els hi està marcant un camí a seguir (encara

que ells no se n’adonin).

Un grup de nens reben una classe futbolística i educativa de

l’entrenador




P à g i n a 37 | 77

1.4.3- Tractament psicològic:

La figura d’un psicòleg és fonamental en la formació d’un jugador i en el conjunt de

l’equip. En un col·lectiu sempre existeixen moments bons i moments dolents i per tal de

no perdre una dinàmica alegre i correcta, el psicòleg és clau. Ell ha de ser la mà dreta de

l’entrenador en l’educació del jugador, ja que si veu que alguna no funciona en algun

jugador, ha de parlar amb ell i aclarir-li les coses per tal de que se senti important dins del

conjunt que és l’equip. Tot i aquesta importància, molts equips no es poden permetre el

luxe de tenir un psicòleg en les seves files i és, aleshores, quan l’entrenador té una doble

funció.

1.4.4- Valors, visió humanista i rendiment:

En la vida quotidiana, existeixen diferents valors, hi ha persones que prioritzen uns valors

i gent que dóna importància a d’altres, amb això es creix o no es creix, no es neix. Segons

l’Institut d’Estudis Catalans, un valor o uns valors són una qualitat o conjunt de qualitats

que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. De valors n’hi ha

moltíssims, podríem destacar el respecte, l’amor, la llibertat, la humilitat, l’honestedat, la

solidaritat, la igualtat, la tolerància i/o la justícia, entre molts d’altres; però, en el món del

futbol, i encara més en el petit món del futbol formatiu aquests valors radiquen totalment.

En molts casos, el tema dels valors és un tema de discussió, no discussions populars, sinó

fins i tot laborals, entre periodistes i entre els propis clubs. Pel que fa al futbol base, els

valors que s’han d’inculcar són, a gairebé tot arreu, els mateixos. En primer lloc i com a

principal subjecte en tots els equips de base de tots els clubs d’arreu del món, apareix el

respecte. Què representa el respecte? Doncs, el respecte és un dels pilars fonamentals de

la vida democràtica i de la capacitat de viure en societat i, en el cas de l’esport, és bàsic,

ja que en molts casos es creen situacions de tensió que s’han de resoldre instantàniament

i el respecte, en aquests casos, garanteix interrelacions personals, cordials i correctes. En

segona posició, els entesos col·loquen al no rendir-se mai, és a dir, a l’esforç i al sacrifici.

Aquest és un valor que ens permet arribar a llocs impensables o aconseguir metes i

objectius que en moments determinats ens han semblat molt llunyans o inabastables. Dins

d’aquest fet, cal destacar “sub-valors” com ara la dedicació, el rigor, la constància i la

perseverança. L’ambició és el valor que, habitualment, es col·loca en tercera posició i fa




P à g i n a 38 | 77

referència a la voluntat d’aconseguir el màxim rendiment i de fer les coses no només bé,

sinó el millor possible, és el fet d’intentar superar-se dia rere dia. És un valor aplicable

no només al jugador, sinó també a tot el col·lectiu. En el futbol formatiu, el treball en

equip s’acostuma a situar en el quart lloc, ja que és un aspecte bàsic de l’esport i de la

formació, s’ha de fer entendre als nens que això a què juguen és un esport d’equip i que

sense els altres, un sol no faria res, i aquesta experiència és útil per al futur. Finalment i

en cinquena posició, se situa la humilitat, tot i que, des del meu punt de vista va relacionat

amb tots els anteriors, ja que si tens aquest, els altres tenen sentit, sinó és molt més

complicat. És a dir, si creus que ets el millor i ja no pots millorar, no t’esforçaràs, no

respectaràs ni als companys ni als rivals, ni tindràs ambició per millorar i no treballaràs

per l’equip, per tant, crec que és el valor fonamental. Tot i que jo he parlat de cinc valors

en concret, en el món del futbol base n’hi ha moltíssims i, depenent del club i/o de

l’entrenador, potser prefereixen inculcar-ne d’altres, com ara: la sinceritat, hem de

reconèixer les nostres errades i acceptar-les; la tolerància, acceptant les diferències

personals i les reaccions adverses d’alguns companys; l’amistat, sempre és bo que hi hagi

un grup unit i d’amics en un equip; la solidaritat, és bàsic ajudar als companys sempre;

l’atenció, identificant i relacionant la nostra vida diària amb el futbol i el què això

representa; el creixement emocional, és el cim de tots els valors.

Un grup de nens gaudint del què és i representa el futbol




P à g i n a 39 | 77

MARC

PRÀCTIC




P à g i n a 40 | 77

2.1- INTRODUCCIÓ:

La part pràctica del meu treball consisteix en un estudi comparatiu del futbol base en tres

grans clubs de futbol. He triat el Futbol Club Barcelona, l’Athletic Club de Bilbao i el

Manchester City perquè representen tres estils radicalment diferents de com treballar el

futbol formatiu. El Barça indiscutiblement inverteix molts recursos en tractar de la millor

manera possible als jugadors de la seva pedrera per tal d’aconseguir jugadors de primer

nivell. L’Athletic de Bilbao té una metodologia de treball de base única en el món que es

basa en fitxar jugadors només d’ascendència basca. El Manchester City seria un exemple

d’un equip que mai ha treballat específicament la cantera i que en aquests moments ha

decidit, basant-se en les millors canteres europees, començar a potenciar el futbol base de

cara a un futur pròxim. Per aquest motiu, el club de Manchester ha fitxat directius i

secretaris de clubs com el FCBarcelona o l’Athletic Club.

Està clar que podria haver triat molts més equips, però crec que un estudi comparatiu no

pot tenir moltes variables ni ser molt extens. La meva comparació consistirà en una o més

entrevistes als responsables fonamentals del futbol base dels tres clubs esmentats que

juntament amb la informació que he recollit de diferents fonts, em permetrà realitzar la

meva recerca i arribar a conclusions bastant fiables.

En primer lloc, vaig enviar un mail als tres clubs dirigint-me al contacte que vaig trobar

a les webs, el qual era, en quasi totes les ocasions, l’oficina d’atenció al client. He de dir

que el Futbol Club Barcelona em va respondre amb molta rapidesa i eficiència, adreçant-

me a la persona adequada des del primer moment. I en segon lloc, vaig preparar un

qüestionari que, en el cas del club català em van respondre personalment a les oficines de

Sant Joan Despí i amb molta amabilitat. Evidentment, els altres dos clubs em van

contestar via mail i ha estat més difícil obtenir la informació necessària per poder duu a

terme l’estudi comparatiu. Ha estat imprescindible l’ajuda del meu amic Joan Patsy (en

aquests moments, scout, representant, coordinador i encarregat de metodologia de clubs

com l’Athletic i el Manchester City), ja que sense les seves idees i els seus contactes, no

hagués pogut obtenir molta de la informació que finalment he aconseguit.




P à g i n a 41 | 77

2.2- ESTUDI DEL FUTBOL CLUB BARCELONA:

A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de les entrevistes amb

Josep Llorca i Sergi Samper realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants

del Futbol Club Barcelona i el seu futbol base:

2.2.1- Història:

La història del naixement del FCBarcelona no és ben bé com diuen els llibres d’història,

ja que sí que va ser fundat l’any 1899 per Hans Gamper, però va ser creat com a revenja

per part del jugador suís, degut a que anys abans havia estat rebutjat per l’altre club de la

ciutat, el ja desaparegut Català FC. Aquest rebuig va ser crucial per a la posterior formació

per part de Gamper i onze amics mes, el dia 29 de novembre de 1899, d’un dels clubs

més importants de la història.

Els primers 20 anys del segle XX van ser de pura adaptació al que era al futbol català i

espanyol i va ser quan es van obtenir els primers trofeus, com la Copa Catalunya. La

primera època daurada del club va arribar als anys 20, on va passar dels 3.000 als 11.000

socis. Aquests èxits van ser deguts en gran part a tres fitxatges de gran renom, on destaca

el filipí Paulino Alcántara. L’any 1922 es va inaugurar l’estadi de Les Corts, amb

capacitat per a 30.000 persones, el qual va ser tancat temporalment uns anys més tard, sis

mesos de durada. Aquest fet va obligar a Hans Gamper a abandonar la presidència del

club culer.

Aquesta sortida del club i una depressió personal impulsada pel declivi dels seus negocis

fan que Gamper decideixi suïcidar-se. Un cop dur que afecta de manera rellevant al

rendiment del club, que entra en un període de davallada, el qual coincideix amb la guerra

civil. Aquesta etapa depressiva del club i dels socis comporta un descens del nombre.

La dècada de sortida de la guerra va anar de menys a més. Els inicis van ser molt difícils,

ja que s’intentava recuperar al nivell social i esportiu anterior del club, però a la vegada

la política de club havia canviat ja que estava pres per les autoritats del règim franquistes,

les quals designaven el president tal i com els hi venia de gust. Van decidir col·locar la

bandera espanyola en lloc de la catalana a l’escut del club culer, però l’any 1949, en motiu




P à g i n a 42 | 77

de les noces d’or, aquesta va tornar al seu lloc d’origen. La dècada dels 40 va acabar amb

la recuperació en el rendiment esportiu, on destaca la victòria en tres lligues espanyoles.

La dècada dels anys 50 va ser de grans èxits pel conjunt català, el qual va tenir com a peça

clau Ladislau Kubala, amb el qual es van guanyar molts campionats de gran prestigi.

Els anys següents van destacar per relacionar el Barça amb la nova ideologia creixent a

Catalunya en contra del règim franquista, fet que el va convertir en un dels principals

símbols de Catalunya a l’exterior. En aquesta època va néixer el famós emblema que

assegura que el Futbol Club Barcelona és més que un club. Aquest fet social reivindicatiu

va fer augmentar el número de socis fins a arribar als 38.000, causa de més per a què els

directius decidissin que el Camp de Les Corts s’havia fet petit i calia construir-ne un de

nou. L’any 1957 es va inaugurar el Camp Nou.

Els dos següents anys van ser de molts triomfs i en els quals es va aconseguir un equip

molt competitiu, però la marxa de l’estrella Luis Suárez i de l’entrenador, Helenio

Herrera, van provocar una nova crisi social i esportiva del club. Els anys 60 són molt durs

per al club tant a nivell de resultats com a nivell social. Tot i això, el nombre de socis

arriba fins els 55.000.

L’arribada de Johan Cruyff va donar un gir espectacular en la dinàmica dels darrers anys.

Ell va convertir el futbol en un espectacle, on tot era joc ofensiu i brillant. Després d’una

dècada amb ànim recuperador, l’arribada de Josep Lluís Nuñez, l’any 1978, va donar un

tom a la imatge del club, gràcies, en gran part, al fitxatge de jugadors estrella.

Johan Cruyff retorna al Barça, anys més tard, però amb el càrrec d’entrenador. El míster

neerlandès aporta una nova concepció de com veure el futbol i, el més important de tot,

com practicar-lo. Trasllada les seves virtuts com a jugador en els seus jugadors, imposant

sistemes tàctics totalment nous, on cal ressaltar el famós 3-4-3. Tot va rodat i els resultats

arriben, s’aconsegueix la primera Copa d’Europa l’any 1992, es guanyen diversos títols

a nivell nacional i s’obtenen resultats històrics, com el 5-0 al Madrid al Camp Nou. És un

equip, anomenat el Dream Team, que canvia la història del club i marca la línia a seguir

en el futur.




P à g i n a 43 | 77

Els darrers anys del segle XX van ser uns anys difícils amb molts canvis a la banqueta i

a la gespa. Bobby Robson, en primera instància, i Van Gaal, posteriorment, van ocupar

la banqueta amb la intenció de redirigir el vaixell, tot i que amb molt poca efectivitat.

Molts fitxatges i pocs resultats. La temporada 1999-2000, la del centenari, havia de ser

un punt i a part, l’inici d’una nova era, però no ho va ser pas. Finalment, Nuñez i Van

Gaal van presentar les seves respectives dimissions, bàsicament, pel descontentament de

l’afició.

Aleshores, va aparèixer la figura de Joan Laporta que juntament, amb Joan Gaspar

(president entre els anys 1999-2003) van intentar canviar el rumb de la mala dinàmica,

però no ho van aconseguir. Aquests anys de mandat van ser plens de canvis. Gaspart

dimiteix l’any 2003 i les eleccions que es convoquen mesos més tard donen com a

vencedor a Joan Laporta.

L’arribada de Laporta al club va significar un canvi radical amb tot el que havia

representat en el passat: la catalanització del club, reordenació de les finances i

construcció d’un nova plantilla. Per tant, totes aquestes reformes van acabar donant

resultat en els següents 3 anys. L’equip, encapçalat per la màgia de Ronaldinho, va ser

capaç de guanyar dues lligues, una Champions League i de ser aplaudit al Santiago

Bernabeu, després del recital del crack brasiler. Tot i aquests tres anys d’èxits,les dues

següents temporades són decebedores i el club decideix prescindir de jugadors clau en

aquell, com Deco o Ronaldinho i de l’entrenador Frank Rijkaard.

En el seu lloc se situa Pep Guardiola. L’entrenador de Santpedor canvia radicalment el

pensament col·lectiu i la moral de tots els aficionats culers i inicia l’etapa més gloriosa

de la història del club. La primera temporada s’exhibeix un joc espectacular i

s’aconsegueix un triplet històric, que, mesos més tard i a Abu Dhabi, es converteix en el

primer equip de la història en guanyar els sis títols possibles.

La segona temporada va estar influenciada per la figura d’Zlatan Ibrahimovic, el qual

havia costat 66 milions d’euros, i mai va acabar de rendibilitzar el seu preu de traspàs. La

tercera temporada de Guardiola va ser la temporada, en la qual l’equip demostra el millor

joc. Un joc ja madurat i més treballat que fa aplaudir a tot el món i que es posa de la millor

manera de manifest a la final de la Champions League a Wembley, on el Barça supera




P à g i n a 44 | 77

per 3-1 al Manchester United i guanya la seva tercera Copa d’Europa. El darrer any de la

millor etapa futbolística del club es tanca amb una gran temporada a nivell de joc, però

amb una sola Copa del Rei, ja que l’equip cau eliminat a les semifinals de la Champions

contra el Chelsea (futur campió).

El tècnic del Bages decideix abandonar el vaixell culer perquè “s’ha buidat i necessita

omplir-se”, i el seu substitut és el seu gran amic i company Tito Vilanova. L’equip, dirigit

pel tècnic de Bellcaire a la banqueta i encapçalat pel millor jugador de la història del

futbol, Leo Messi, obté boníssims resultats a la Lliga, on bat molts rècords, però el joc no

enlluerna com en èpoques anteriors. El Barça cau a les semifinals de la Champions contra

el Bayern per un duríssim 7-0, fet que fa dubtar de la continuïtat del tècnic català, el qual

ha de deixar la direcció per problemes amb una malaltia que, més tard, li provocaria la

mort.

Això succeeix ja ben avançada la pretemporada, fet que fa reaccionar ràpidament la

directiva de Rossell, que contracta Gerardo “Tata” Martino, com a nou entrenador del

primer equip de futbol. Aquesta temporada és una temporada plena d’entrebancs, sense

bon joc i, en la qual Tata Martino no s’acaba d’adaptar ni com es viu el futbol a Barcelona

ni com ha de fer rutllar el seu equip. Per tant, per primera vegada en 6 anys, el club acaba

l’any sense guanyar cap títol. Finalment, l’entrenador presenta la seva dimissió. Dies més

tard, el club anuncia que el seu substitut serà Luis Enrique, ex-jugador i capità del club i

entrenador que aporta il·lusió, motivació i ganes a tot el barcelonisme.

Camp de Les Corts (1922 – 1957)

Camp Nou (1957 – actualitat)




P à g i n a 45 | 77

2.2.2- Organigrama:

El Futbol Club Barcelona és, probablement, el club que té més tasques a fer pel fet de ser

més que un club, és a dir, tenir quatre seccions professionals i, lògicament, un gran treball

a la cantera. El seu organigrama és molt extens i engloba molts llocs de treball, on caldria

destacar la figura del president i del director esportiu, però on, sobretot, és bàsic el gran

nivell d’organització del club. La direcció general del club com ja hem dit es troba en

mans dels directius d’alt càrrec, com vindrien a ser el president, els vicepresidents i els

empresaris annexes. A partir d’aquí, neixen dues branques que fan referència, una a la

direcció de futbol tècnic, i l’altra a la direcció de la gestió del futbol.

La direcció de futbol tècnic va dirigida més cap a la vesant esportiva. Es divideix en

quatre parts. La primera està relacionada amb el futbol formatiu, on hi trobem el director

tècnic, el secretari tècnic i els entrenadors i ajudants de tots els equips de la base del club.

La segona consisteix en un àmbit més professional, el qual engloba els tres equips

professionals del club, com són el primer equip, el Barça B i el Juvenil A, que estan

dirigits pel coordinador tècnic. En tercer lloc hi trobem la secretària tècnica, àmbit

encarregat de l’observació i selecció de possibles jugadors. El secretari tècnic mana i un

seguit de centenars d’observadors estan repartits per tot el territori europeu, sobretot

nacional, amb la finalitat d’enviar informes de futures promeses. Finalment i en quart

lloc, apareix l’àrea de metodologia, on es tracten diversos temes de com s’han de fer les

coses, de la imatge que s’ha de donar, de com els entrenadors han de treballar els

entrenaments de la base, dels conceptes a seguir, etc.

La direcció de la gestió de futbol és la direcció de la part més extraesportiva del club, on

sobretot destaquen els femenins, la gestió esportiva i la residència de La Masia. En el

primer cas, hi ha un coordinador que s’encarrega d’organitzar i estructurar les bases dels

equips femenins (Femení A, Femení B, Femení Juv-Cad i Femení Inf-Ale). En segona

opció, apareix la figura del cap de gestió esportiva el qual s’encarrega d’organitzar

viatges, de tenir lligams amb les federacions o de fixar els horaris i els calendaris dels

partits de la base. Finalment, dins de la residència de La Masia hi tenim al coordinador,

com a persona clau, i com a súbdits hi trobem el coordinador pedagògic, el

d’administració, el de reforç escolar i els dels cap de setmana.




P à g i n a 46 | 77

Després d’haver explicat pas a pas la funció de les principals autoritats que fan possible

aquest alt rendiment del club català en tots els seus equips, sigui de la secció que sigui i

sigui de l’edat que sigui, és el moment per parlar més específicament del futbol formatiu.

És evident que el Barça s’ha convertit en un referent a nivell mundial pel seu gran treball

de formació i principalment és degut, tal i com diuen els treballadors del propi club, a una

manera de fer especial, és a dir, al fet de tenir una essència única en el món. A nivell de

futbol base, el FCBarcelona destaca per inculcar aquests famosos valors des de ben petits

i per ensenyar als jugadors una manera de jugar, la qual és considerada única i

imprescindible pels entrenadors. Actualment, aquest futbol formatiu està format per 16

equips masculins (on s’inclou el Barça B i el Juvenil A), 4 equips femenins (incloent-hi

el primer equip i el filial) més els equips base de les seccions. Cada equip del futbol base

culé consta de sis persones en l’staff tècnic, les quals són: primer entrenador, segon

entrenador, delegat, encarregat de material, directiu i fisioterapeuta. A més a més i en

molts casos, també apareix la figura del psicòleg, però la mateixa persona és utilitzada

per diverses categories. En total, i només en la secció de futbol, hi juguen 270 nois i 70

noies. Pel que fa al nombre d’entrenadors i ajudants, en total hi trobem uns 65 en tots els

equips de la cantera del club.

Jordi Roura, director del futbol formatiu del FCB, realitzant una xerrada

en el da de la presentació dels equips inferiors de la temporada 2014-2015




P à g i n a 47 | 77




P à g i n a 48 | 77

2.2.3- Instal·lacions utilitzades pel futbol base:

Si la cantera del Futbol Club Barcelona és coneguda per algun motiu en concret és per el

que representa la seva casa d’acollida i d’ensenyament per a jugador estrangers, La Masia.

La Masia és una residència única per als jugadors estrangers que fitxa el Barça. La seva

principal funció és la de formar intel·lectualment i esportivament als jugadors. És un

símbol del barcelonisme, ja que per allà hi ha passat mites, com ara Puyol, Guardiola,

Messi, Andrés Iniesta, Pedro o Valdés. Va ser creada l’any 1979 i fins l’any 2011 estava

situada al gol Nord del Camp Nou, però des d’aleshores va ser traslladada a la Ciutat

Esportiva Joan Gamper (creada anys abans), on rep el nom de Centre de Formació Oriol

Tort. Al llarg de la història, hi ha passat uns 600 jugadors de les categories inferiors de

futbol i d’altres seccions. Tot i que, actualment la nova Masia té una capacitat màxima de

83 persones, però en unes condicions de vida, d’educació i d’estudi gairebé

immillorables. Està construïda sobre una superfície de 6000 m2 i consta de cuina,

menjadors, gimnàs, sala de massatges, d’audiovisuals, de reforç o formació, zones

lúdiques, despatxos de direcció i sala de treball en grup i tutoria.

Exceptuant la importància de La Masia en tots els èxits i en l’adaptació de molts jugadors

que venen de fora, una altra instal·lació clau per l’alt rendiment del club és la Ciutat

Esportiva Joan Gamper. És un complex esportiu propietat del FCBarcelona situat a Sant

Joan Despí, el qual va ser inaugurat l’1 de juny de 2006. Disposa d’una superfície total

d’unes 14 hectàrees, on hi ha repartits més de nou camps de futbol (cinc de gespa natural

i quatre de natural), zones especials d’entrenament, despatxos i oficines, un poliesportiu,

vestidors, sales de premsa, sales de fisioteràpia i altres instal·lacions pels aficionats.

2.2.4- Criteris:

La filosofia del primer equip del Barça és jugar amb jugadors de la casa i els millors del

món. D’aquesta manera l’afecció s’identifica molt amb l’equip i és una de les coses que

fa que el barça sigui més que un club.

La clau de l’èxit del Futbol Club Barcelona segurament es deu a una essència, una manera

de fer, amb una manera d’entendre el joc del futbol que és el fa diferent. De fet,

actualment, el departament de metodologia del club cada cop té més clar que la manera




P à g i n a 49 | 77

que tenen de jugar al futbol condiciona els criteris per triar jugadors ja que han de tenir

un perfil concret. Quan s’aplica aquesta manera d’entendre aquest joc, des de molt petits,

arriben a dalt amb una sèrie de mecanismes adaptats, amb una tècnica necessària o

suficient per desenvolupar aquesta manera de jugar i això és una feina dels 110 anys del

barça i de tota la gent que ha passat per aquí i ha deixat la seva petjada.

2.2.5- Contacte amb les famílies:

El Barça, degut al seu gran nombre de fitxatges de nens menors d’edat, ha de tenir molt

contacte amb les famílies. A vegades més de la que convindria ja que el fitxatge els hi fa

més gràcia als pares que al propi nen i per aquest motiu estan disposats a fer grans

esforços. En el cas del futbol disposen de molts mitjans que faciliten la feina dels pares,

com el servei de taxi o el rentat de la roba. Quan detecten un cas on els pares sotmeten a

més pressió al seu fill que el propi club , algú li diu alguna cosa per a què aquesta situació

no s’excedeixi.

2.2.6- Tipus de contractes:

El que és estrictament un contracte ho determina la llei espanyola que és a partir dels 16

anys, que és quan es pot començar a treballar. Això seria un contracte laboral, però el que

fa el FCB fa són contractes amateurs o compromisos de permanència que aquests els

poden signar pràcticament a partir de qualsevol edat. En el club es comencen a signar

contractes amb 14 o 15 anys. Aquest jugadors cobren des d’alevins tots però si és menor

de 16 rep una beca, ja que no poden cobrar, que consisteix en un ajut de 400 euros anuals

pels estudis. Això seria la retribució universal però si parlem d’una retribució en espècies

hi ha en un ajut de desplaçament , anomenat la ruta de taxi que representen uns 900.000

euros l’any pel club que surt a uns 4000 per nano i es determina segons del domicili dels

pares. Si tenim en compte el fet de rentar la roba, l’equipació esportiva o l’assistència

mèdica aquestes retribucions augmenten. Realment es tracta de què el futbol no els hi

costi absolutament res als pares.

A partir de 16 anys es pacta una beca que mai pot ser superior al salari mínim

interprofessional. A més a més firmen un contracte laboral que no sobrepassa els 20.000

euros i la durada és de tres anys, que és el que mana la norma FIFA.




P à g i n a 50 | 77

En referència a la durada dels contractes no hi ha una norma escrita i depèn de la

negociació entre les parts. Hi ha dues coses bàsiques: aquests contractes mai són indefinits

i no són per anys naturals sinó per temporada esportiva. Aquesta junta directiva, del cadet

cap avall, aplica un criteri per donar confiança a tot l’equip de treball i es fan contractes

per tres temporades però ara les renovacions són per una temporada.

2.2.7- Actuació del club amb jugadors descartats:

L’etapa formativa acaba amb el juvenil i és llavors quan les dues parts negocien si es

queda al Barça B o marxa fora. Normalment respecten tots els contractes i si el jugador

vol marxar abans dels 19, se li pot recomanar canviar d’equip per tenir més minuts.

2.2.8- Categories base i equips:

El club català és dels clubs amb més equips per categoria del futbol base català, ja que al

futbol base masculí, se li afegeix el futbol base femení. En total, el club reconeix 15 equips

de cantera, on no hi apareixen ni el primer equip ni el filial del futbol formatiu masculí i

femení, i on tampoc hi entra el Juvenil A masculí. Dels quinze equips totals, 13 formen

part de l’àmbit de cantera masculí, els quals es classifiquen de la següent manera: juvenil

B, cadet A, cadet B, infantil A, infantil B, aleví A, aleví B, aleví C, aleví D, benjamí A,

benjamí B, benjamí C i benjamí D; i dos formen part del futbol formatiu femení, els quals

són el femení juvenil-cadet i el femení infantil-aleví.

2.2.9- Competicions anuals:

En el cas de les categories infantil, aleví o benjamí cadascun dels equips pot acabar la

temporada amb 80-85 partits, on també, lògicament, hi entren els partits de lliga regular

(cada cap de setmana) i els de copa Catalunya. No sempre són compromisos socials sinó

que també depèn dels entrenadors. Hi ha tornejos que són referents com el MIC, Brunete,

el Larguero i molts d’altres no només a nivell espanyol, sinó també a nivell internacional.

Està clar que el cost del club per assistir a aquests tornejos ha de ser zero, sempre paga el

club que convida al barça.




P à g i n a 51 | 77

2.3- ESTUDI DE L’ATHLETIC CLUB DE BILBAO:

A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de l’entrevista amb el

Sr. Edorta Murua realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants de

l’Athletic club de Bilbao i el seu futbol base.

2.3.1- Història:

El futbol és un esport que va néixer a Anglaterra i va començar a popularitzar-se a Biscaia

a finals del segle XIX, principalment per la influència dels comerciants anglesos que

acudien a Bilbao i la seva zona minera i practicaven aquest esport, és a dir, feien partidets

entre amics britànics. A aquest grup reduït de persones, se’ls van anar afegint gent

biscaïna que tenia curiositat per conèixer millor aquest esport, fins que l’any 1898, un

grup de joves del gimnàs Zamacois de Bilbao van tenir la idea de fundar un equip de

futbol. Aquest equip va rebre el nom d’Athletic Club, tot i que no es va constituir

legalment fins el 5 d’abril de 1901.

Deu anys després de la seva fundació, l’afició pel futbol i, en especial, pel club basc havia

crescut una barbaritat. L’any 1910 i després de diversos anys de sequera, el club bilbaí va

tornar a endur-se la Copa del Rei (per segona ocasió), fet que es repetiria en els anys 1911,

1914, 1915, i 1916. En aquells temps començava a destacar un jove jugador anomenat

pichichi, el qual era conegut per la seva gran potència i dribbling. L’any 1913 es va

inaugurar l’estadi de San Mamés. Va ser, doncs, durant aquests anys, quan el club tingué

el primer entrenador de la seva història, l’anglès Shepherd, el qual va abandonar el club i

va ser substituït per William Barnes. Aquest últim va ser l’encarregat de dur a l’Athletic

a un dels períodes més gloriosos de la seva història, on va ser considerat el millor equip

d’Espanya per la premsa nacional. Tot i així, aquest període d’èxit va finalitzar l’any 1916

i va desencadenar en una crisi institucional.

La dècada dels anys 20 va finalitzar amb la creació del campionat de Lliga, fet que va

coincidir amb un dels moments més dolços de la història del club basc. Els següents deu

anys sí que van ésser beneficiosos i exitosos pel club, on, sobretot, va destacar la figura

de l’entrenador anglès Frederick Pentland i de la primera davantera històrica. Durant




P à g i n a 52 | 77

aquests anys, el club va ser capaç de guanyar vuit títols. Tot i això, l’inici de la Guerra

Civil Espanyol va obligar a suspendre la lliga durant quatre temporades i va provocar una

època de molta inactivitat futbolística. Després de tot el que va significar la Guerra Civil

arreu d’Espanya, l’Athletic Club va passa a dir-se oficialment Athletic Club de Bilbao.

El club bilbaí va haver de refer la seva plantilla quasi bé al complet, ja que només quatre

jugadors seguien de l’equip anterior a l’esclat de la guerra. Tot i així, va ser capaç, a través

de fitxar els millors jugadors de la base de tot el país basc, de formar un grup unit i molt

competitiu, on sobretot destaca la segona davantera històrica. Aquesta època gloriosa de

l’Athletic Club va ser tant exitosa, en gran part, gràcies a la figura del golejador Telmo

Zarra.

Entre els anys 1954 i 1960, el primer equip del club basc tenia l’obligació de remodelar

una plantilla ja envellida i, per aquest motiu, va fitxar l’entrenador del Barça, Ferdinand

Daucik. Per dur a terme aquesta remodelació, el club va optar per donar pas a les joves

promeses del filial i d’altres equips bascos. L’any 1958 és conegut, per a l’Athletic, com

“el equipo de los once aldeanos”, el qual va ser capaç de vèncer en una final de Copa al

Reial Madrid de Di Stéfano. En el termini que engloba vint anys, des del 1960 al 1980,

destaca el porter José Ángel Iribar, el qual va ser un referent i un ídol per a l’afició

guipuscoana. Després d’una dècada de pocs èxits, la dècada dels 70 va tornar a ser exitosa

pel club basc. L’Athletic Club va ser capaç de ser subcampió de Lliga l’any 1970, campió

de Copa l’any 73 i subcampió de la Copa d’Europa la temporada 1976-1977.

Després de vint anys amb pocs èxits a nivell esportiu, l’any 1980 es va iniciar l’era

Clemente. En primer lloc, es va realitzar un canvi profund a l’interior del vestidor, és a

dir, van sortir grans mites ja envellits per donar pas a noves promeses. La temporada

1984-1985 va ser l’inici d’un petita crisi esportiva que va tenir com a grans protagonistes

l’entrenador, Javier Aguirre, i l’estrella de l’equip, Manu Sarabia, els quals, mitjançant

les seves disputes, van separar totalment el vestidor. L’entrenador basc va ser cessat a

finals d’any i va ser substituït per Iñaki Sáez. A més a més, aquesta crisi esportiva va anar

acompanyada d’una crisi econòmica que va obligar al club a desprendre’s de dos dels

seus millors jugadors, Andoni Zubizarreta i Julio Salinas. Després de la desaparició de

l’últim equip campió, l’Athletic es va veure immers en període de declivi que va




P à g i n a 53 | 77

començar la temporada 1986-1987. Després de molts esforços, els resultats no s’obtenien

i això preocupava a la directiva. Els anys següents va ser un carrusel d’entrenadors cessats

i directius dimitint, fins que el president de l’any 1992, Lertxundi, va voler donar un cop

a la taula i va fitxar a l’alemany Jupp Heynckes. L’entrenador germànic va portar l’equip

a la cinquena posició de la Lliga i a la classificació per a la UEFA. A més a més, va ser

una època de descobriments de joves promeses, com ara Julen Guerrero o Alejandro

Valverde.

L’any 1996, l’Athletic va decidir prendre mesures per reconduir la situació del club

contractant a l’entrenador francès, Luis Fernández i incorporant a la plantilla grans

jugadors com Etxeberria o Urzaiz. Aquest any el club va aconseguir la sisena posició a la

Lliga, la qual li donava accés a la Copa de la UEFA. Però el president volia millorar més

l’equip i convertir-lo en un equip campió i per això va desemborsar tants diners en

fitxatges. Aquesta despesa va donar els seus fruits, ja que l’Athletic es va proclamar

subcampió. La temporada del centenari va suposar l’inici del final d’un equip que no

havia donat moltes alegries.

El club va entrar en la primera dècada del nou segle, la qual no va deparar res rellevant,

ja que va ser una època poc gloriosa pel club bilbaí. Els primers dos anys del segle, amb

Jupp Heynckes complint el seu segon cicle al club, no van ser de cap manera exitosos, tot

i que, cal destacar l’arribada al primer equip de grans jugadors joves amb projecció. L’any

2004, Ernesto Valverde, va arribar al primer equip procedent del filial per fer-se càrrec

de l’equip, tot i que dimiteix dues temporades després.

A partir d’aquí, va començar el que s’anomenaria el bienni negre, el qual va representar

una forta crisi institucional i esportiva, que quasi bé va provocar el descens del club. La

temporada 2006-07 va ser la més dramàtica de la història del club, on aquest es va salvar

a l’última jornada en un partit de cara o creu contra el Llevant. La temporada 2007-2008

va significar un canvi en la dinàmica del club, on cal destacar el fitxatge de Joaquín

Caparrós com a entrenador, el qual va ser peça clau en la renaixença del club. L’any 2008-

09 va suposar la confirmació de que l’Athletic havia recuperat sensacions i que podia

tornar a ser allò que havia estat.). L’estiu de 2011 va significar una gran evolució en el




P à g i n a 54 | 77

futbol de l’Athletic Club, ja que el club va arribar a un acord per a la contractació de

Marcelo Bielsa com a nou entrenador. Un míster amb idees totalment radicals a les que

duia a terme Caparrós, que exigia al màxim als seus futbolistes. Aquell any va ser màgic

pel fet de que l’Athletic va poder disputar la segona final europea de la seva història, la

qual va perdre per 3-0 contra l’Atlético de Madrid del Cholo Simeone; i la final de Copa

del Rei, també la va perdre per 3-0, en aquest cas, contra el Barça. La temporada 2012-

2013 no va a ser molt bona a nivell esportiu, ja que els resultats no van acompanyar i

grans figures del club com Javi Martínez o Fernando Llorente van decidir abandonar

l’entitat. Va ser una temporada marcada per l’adéu de l’antic San Mamés, el qual va ser

enderrocat després de 100 anys i 1741 partits oficials disputats. La temporada 2013-2014

va significar l’obertura del nou San Mamés i el retorn a la banqueta de l’ex jugador i

entrenador, Alejandro Valverde. Va ser una temporada molt fructífera, ja que el club va

aconseguir acabar en quarta posició, lloc que li permetia jugar la prèvia de la Champions.

Va superar l’eliminatòria, el passat mes d’agost, contra el Nàpols, i podrà participar

aquest any a la màxima competició europea setze anys després.

El vell San Mamés




P à g i n a 55 | 77

2.3.2- Organigrama:




P à g i n a 56 | 77

2.3.3- Instal·lacions utilitzades pel futbol base:

L’Athletic Club de Bilbao és conegut sobretot per les seves instal·lacions a Lezama.

Aquestes instal·lacions són utilitzades pels entrenaments de l’escola de futbol de les

categories inferiors de l’Athletic Club i estan situades en el municipi de Lezama, a uns

15 quilòmetres de Bilbao. Es pot definir com el pilar sobre el que se sostenen els sostres

i les parets de la cantera del club basc, degut a les limitacions que té l’entitat en contractar

només jugadors del País Basc. Les instal·lacions es va inaugurar la temporada 1971-72,

sota la presidència de Fèlix Oráa. L’any 1995 va patir una remodelació, on es van

construir nous seus, un aparcament, noves entrades i sortides capaces d’absorbir l’elevat

nombre de vehicles que hi actuen cada dia i d’una tribuna coberta per als aficionats que

van a veure jugar els equips inferiors del club vermell i blanc.

Actualment, compta amb 8 camps de futbol 11, quatre dels quals són de gespa natural i

quatre d’artificial; un pavelló de gespa artificial; un gimnàs; una residència per a jugadors;

una sala de premsa i un centre mèdic.

2.3.4- Criteris:

El club basc és un dels exemples a seguir en com treballar una cantera d’una manera tan

específica i concreta. Com tothom ja sap, l’Athletic Club de Bilbao només es forneix amb

jugadors del propi basc en totes les categories de la secció de futbol, fet que li afegeix

valor no només en el primer equip, sinó també en els resultats del futbol base. Per

aconseguir aquest èxit treballant d’aquesta manera, l’Athletic treballa certs aspectes de

manera molt exhaustiva i destacada. Els tècnics i, sobre tot, la direcció esportiva dóna

molt valor a la captació, l’observació i l’atenció als jugadors que es volen fitxar i els que

ja juguen al club, és a dir, miren i miren molts partits per decidir si un jugador té les

qualitats idònies per jugar al seu club i, més tard, el vigilen i el controlen per tal de que

progressi.




P à g i n a 57 | 77


Els pares tenen tota la responsabilitat però al país basc tots els nanos i els seus pares volen

participar l’Athletic i és una decisió fàcil. Això es deu al fet de que el basc s’identifica i

estima l’Athletic per la seva filosofia.

En el cas d’aquest club les distancies des de la residència del jugador i Lezama acostumen

a ser curtes i per tant el desplaçament no és un problema.


Només es fan contractes a partir del moment que deixen l’edat de juvenil i formen part

dels filials. En general els contractes s’associen als períodes electorals i per això quan

acaba una legislatura tots resten a disposició de la nova directiva.

2.3.7- Actuació amb els jugadors descartats:

El pas de jugadors per Lezama requereix d’un procés i el club vol que aquest sigui llarg.

Però la realitat és que molts jugadors es troben amb dificultats. Els formadors del futbol

base de l’Athletic quan comencen el projecte d’un jugador es proposen ser capaços de

mantenir-lo entre 8-10 anys de treball dins del club. De tota manera cada any hi ha

jugadors que deixen el club. Ells intenten preparar-los perquè no pateixin.


Dos equips per categoria: 2 filials, 2 juvenil, 2 cadets, 2 infantils i 2 alevins


A més dels tornejos regulars, lliga i copa, acostumen a fer tornejo de pretemporada,

Nadal, Setmana Santa i final de temporada que són les dates on hi ha més tornejos. El

club intenta triar el que aportin als jugadors

experiències de convivència , educacionals

i per comparar-se amb altres pedreres.

Foto oficial de tots els equips

inferiors de l’Athletic Club de

la temporada 2009-2010




P à g i n a 58 | 77

2.4- ESTUDI DEL MANCHESTER CITY:

A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de les entrevista amb

el Sr. Gareth Taylor realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants del

Manchester City i el seu futbol base

2.4.1- Història:

L’origen del club de Manchester es remunta a l’any 1880, quan Anna Connell i dos

membres més de l’església de St. Marks que treballaven en una fàbrica de ferro situada a

l’est de Manchester van decidir fundar el St. Mark’s (West Gordon). Es funda com un

club de barri i d’amics que en els seus primers anys d’història no té cap tipus de

reconeixent ni de ciutat ni de país. El 1887 el club es trasllada a un nou camp i passa a

anomenar-se Ardwick A.F.C., per tal de reflectir la seva nova localització. El club s’uneix

a la Lliga de futbol anglesa com a membres fundadors de la Second Division, l’any 1892.

Per problemes econòmics, la temporada 1893-1894, el club es veu obligat a realitzar una

forta restauració interna que afecta a tots els aspectes i àmbits de la institució, fet que

canvia el nom del club, que es passa a dir Manchester City Football Club.

En els primers anys post-restauració, el club obté molts bons resultats i aconsegueix pujar

a la First Division. El 23 d’abril de 1904, el club anglès guanya el seu primer títol, la FA

Cup. Tot i aquests èxits, moltes crisis internes del club i continus problemes financers

frustren la gran evolució que preveia el club.

La dècada posterior, és a dir, la dels anys 30, va ser de les més prolíferes de la història del

club, ja que el Manchester va arribar a dues finals consecutives de la FA Cup. La

temporada 1936-37 va ser històrica, ja que el club anglès es va alçar per primera vegada

amb el títol de Lliga, tot i que, curiosament, l’any següent va descendir i va retornar a la

segona divisió. Aquest fet va comportar que durant uns anys fos un equip modest que

oscil·lava entre la primera i la segona divisió.

El club va regressar a l’elit l’any 1950 quan un sistema tàctic innovador el va portar a ser

subcampió de Lliga i jugant, de nou, dues finals de la FA Cup consecutives, perdent

davant el Newcastle United i guanyant, l’any 1956, contra el Birmingham City. Després




P à g i n a 59 | 77

del descens a segona divisió la temporada 1962-63, el Manchester City va contractar a

Joe Mercer com a nou entrenador. En aquesta primera temporada del nou cicle, el club va

acabar la Second Division com a campió i va realitzar una gran inversió pel seu retorn a

la millor divisió anglesa, fitxant a jugadors com ara Mike Summerbee o Colin Bell.

Quatre anys més tard, a la temporada 1967-68, l’entitat va aconseguir el seu segon títol

de Lliga i, dos anys després, la seva quarta FA Cup, superant al Leicester City a la final.

El fet de guanyar la FA Cup va proporcionar la possibilitat de jugar, l’any següent, la

Recopa d’Europa, la qual va ser aconseguida després de superar a la final al Gornik

Sabrze de Polònia. El club de la ciutat de Manchester continuaria la seva sèrie d’èxits

amb un subcampionat de Lliga i dues Football League Cup, guanyant a West Bromwich

Albion i a Newcastle United. En aquests anys, hi ha un moment gloriós en la història del

City, tot i que no té res a veure amb cap èxit esportiu del club blanc-i-blau, sinó del seu

veí de la ciutat. Aquest fet fa referència a que l’any 1974, el Manchester United va

descendir després d’un duel directe entre ambdós, on un ex-jugador del United (en aquells

moments al City) va marcar el gol de la victòria, 0-1, a Old Trafford i va provocar el

descens del seu ex-equip i de l’etern rival del City.

Però després d’aquesta època d’exits arribaria un llarg declivi. L’any 1979, el club va

començar a encadenar mals resultats amb una sèrie d’errors a l’hora de fitxar jugadors i

una mala gestió econòmica. Va baixar dues temporades en pocs anys, per retornar a

primera divisió l’any 1989. A l’any 1992, va ser un dels fundadors de la Premier League.

Tot i així, l’any 1997 va caure al punt més baix de la seva història i de tota la història del

futbol anglès, ja que va convertit en l’únic equip amb un títol europeu al seu palmarès que

baixa a la tercera divisió del país britànic.

Després d’aquest gran fracàs i d’aquesta vergonya, un nou president, David Bernstein,

arriba al poder amb la intenció de canviar radicalment la situació d’aleshores del club.

Implanta una nova política econòmica al club. Just després de la seva arribada, el club

ascendeix de categoria en el primer intent, després de vèncer als playoff al Gillingham.

L’any següent va aconseguir l’ascens a la màxima categoria del futbol anglès, tot i que,

un any després va tornar a baixar. Per no perdre la dinàmica de pujar i baixar, el MC va

pujar a la Premier League la temporada 2001-2002, després de guanyar la Lliga de la




P à g i n a 60 | 77

segona divisió obtenint 99 punts. La temporada 2002-2003 va ser la última en que el club

va jugar a l’estadi de Maine Road i va ser la que li va permetre classificar-se, de nou, per

competicions europees, però gràcies al fair-play, no a la seva classificació en lliga.

A la temporada 2003-04, el club es trasllada a l’estadi Ciutat de Manchester, el qual

s’inaugura en un amistós contra el Futbol Club Barcelona. En els següents anys, l’equip

es manté a la màxima categoria, però es produeixen masses moviments de directius, de

propietaris i d’entrenadors, on destaca la compra del club per part de l’ex primer ministre

de Tailàndia (abona 120 milions d’euros a l’entitat) o l’arribada a la banqueta de Mark

Hughes, l’any 2008.

El gran canvi en els darrers anys de la història del Manchester City es produeix l’1 de

setembre de 2008, quan Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un

grup inversor dels Emirats Àrabs, amb Sulaiman Al-Fahim com a part visible del grup,

entra al club i es fa càrrec del control de l’entitat a canvi d’uns 250 milions d’euros. Aquell

va ser l’inici d’una època marcada per les grans inversions estratosfèriques per fitxar

jugadors de renom mundial i conjuntar un equip d’estrelles. Aquell any, l’equip acaba

dècim a la Premier i per donar un salt de qualitat a l’equip, el club incorpora a jugadors

com Kolo Touré, Lescott, Gareth Barry, Adebayor o Carlos Tévez a raó d’uns 150 milions

d’euros. A mitjans de la temporada 2009-10, Mark Hughes és destituït i Roberto Mancini

ocupa el seu lloc. L’equip acaba cinquè. L’estiu següent, el club torna a desemborsar

molts diners en fitxatges de jugadors estrella, com ara David Silva, Yaya Touré, Boateng,

Balotelli, Kolarov o Dzeko. Aquella temporada s’aconsegueix el primer títol de l’era xeic,

el qual és la FA Cup guanyada a l’Stoke City; i l’equip es classifica per a la Lliga de

Campions 2011-2012, 43 anys després. L’estiu del 2011 torna a ser de gran moviment al

despatx del xeic, incorporant jugadors com Agüero, Nasri o Clichy; però que a la vegada

no donen el resultat esperat, ja que el primer equip és eliminat de la Champions a la fase

de grups, quedant tercer i amb passaport directe a la UEFA, on és eliminat a setzens de

final. Tot i aquesta desgràcia, aquell any, el City és capaç d’humiliar el seu màxim rival

a casa seva, guanyant 1-6 a Old Trafford, i de guanyar la lliga amb un final d’infart,

remuntant un 1-2 en els últims dos minuts de l’últim partit de lliga contra el Queens Park

Rangers. La següent temporada va ser bastant frustrant, ja que només es va poder guanyar




P à g i n a 61 | 77

la Community Shield al Chelsea, fracassant a la Lliga de Campions, perdent la final de la

FA Cup i no podent revalidar el títol de lliga. La directiva, a final de temporada, va decidir

destituir a Roberto Mancini. La última temporada, el club decideix encarregar el timó de

l’equip a Manuel Pellegrini, procedent del Màlaga i on havia fet una gran campanya. La

temporada inicia de manera molt irregular, tot i que, poc a poc, l’equip troba la regularitat

necessària obtenint victòries contundents contra grans rivals. Aconsegueix la Capital One

Cup i cau eliminat de la Lliga de Campions, a vuitens de final contra el FCB. Finalment,

aconsegueix el quart títol de la Premier League, després de retallar sis punts de distància

al que, finalment, és segon classificat, el Liverpool.

Vincent Kompany, capità actual del Manchester City, aixeca ben

amunt, a l’Etihad Stadium, la segona Premier League consecutiva




P à g i n a 62 | 77

2.4.2- Organigrama:

Per part del club no he rebut cap tipus de resposta relacionada amb aquest aspecte de

l’estructura interna del club, degut a que, segons ells, és un fet molt privat i privilegiat.

Tot i així, he fet una recerca a diverses fonts d’informació d’internet i he trobat els

següents càrrecs:

És necessari saber que des de l’any 2008 (compra del club) el propietari del club és el

xeic àrab Mansour Bin Zayed Al-Nahyan. Aquest és el càrrec més important de l’entitat

i el que fa que aquesta rutlli econòmicament. Khaldoon Al Mubarak va ser designat pel

propietari del club com a president un temps després de la seva compra i és la segona

persona amb més influència en les decisions preses dins de la institució. Després de les

dues figures ja esmentades en l’organigrama del club de Manchester, apareixen un seguit

de directors i persones amb altres funcions de menor importància. En primer lloc, apareix

Ferran Soriano, l’ex-directiu del Barça, el qual té la funció de director general. A

continuació, es poden apreciar cinc directors no executius, els quals està sota la supervisió

de Ferran Soriano i s’anomenen de la següent manera: Mohamed Al-Mazrouei, Martin

Edelman, Alberto Galassi, John Macbeath i Simon Pearce. En tercer lloc, hi podem trobar

una altra línia de treballadors associats a un àmbit concret del club, com ara el director

comercial i d’operacions, el de comunicació, el d’infraestructures i el d’administració de

futbol.

Com es pot observar, en aquest organigrama no apareixen càrrecs intermedis ni càrrecs

relacionats amb el futbol base.




P à g i n a 63 | 77

2.4.3- Instal·lacions utilitzades per al futbol base:

El Manchester City té una ciutat esportiva del nivell de les del FCBarcelona o de

l’Athletic Club, tot i que, la única diferència és que tots els seus camps d’entrenament,

sales de diversió i altres milers de serveis estan situats a pocs metres de l’Etihad Stadium,

estadi del primer equip de futbol. Tots aquests serveis formen part de la Manchester City

Football Acadamey (MCFA), la qual ells defineixen com una escola de tot, tan formativa,

com futbolística i que prepara als futbolistes per a què surtin perfectament preparats tan

dins com for el terreny de joc. Tot i això, els jugadors estrangers encara no tenen un

residència tipus, com La Masia en el cas del Barça, i els jugadors estrangers que es fitxen

resideixen en habitatges d’ex futbolistes o directius del City. Després de l’arribada de

directius del FCB, s’estaria plantejant construir una residència per als jugadors estrangers,

fet que facilitaria i ajudaria a la integració d’aquest tipus de jugadors. La MCFA es podria

descriure de la següent manera:

En primer lloc hi trobem el camp annex al gran estadi del MC, que és utilitzat per l’equip

under-21 per participar a la lliga dels reserves i per l’under-18 quan disputa la Youth

League. En segon

lloc, hi trobem el

que vindria a ser

l’edifici, que té la

funció de seu de

l’escola del club,

és a dir, on hi ha

despatxos,

oficines dels

entrenadors,

vestidors, sales

d’entreteniment,

centres mèdics,

gimnàs,

rentadora, sala

Les espectaculars instal·lacions de la Manchester City Football Academy




P à g i n a 64 | 77

de premsa, zones d’acomodació i altres serveis de gran importància no només pels

jugadors joves, sinó també pels del primer equip. Aquest edifici separa l’estadi del City i

el dels under-21 amb els camps d’entrenament dels jugadors de les categories inferiors

del club citizen. En tercer i últim lloc, tal i com ja he comentat, trobem deu camps de

futbol 11 per als jugadors joves, un camp especial de distàncies més reduïdes per als

entrenaments especials dels porters i un camp amb grades de dimensions més elevades

amb un edifici annex per a partits importants.

2.4.4- Criteris:

El club té una metodologia assignada i un estil de joc que s’intenta implantar no només a

juvenils, sinó des de ben petits. Això forma part del projecte original del club, d’on s’han

creat les bases fonamentals que poden portar als equips a l’èxit. El club no té prioritat en

fitxar un jugador anglès, o sigui de casa, o un d’estranger, sinó que els scouts i els

entrenadors busquen allò que sigui millor pel col·lectiu. Tot i això, és evident que un

jugador s’adaptarà millor a la filosofia, a la vida i a la forma de ser del club i dels

treballadors si és anglès que si no ho és. Per tant, podem dir que el Manchester City és un

club conegut, en els darrers anys, per la seva política de fitxatges multimilionaris, que

està intentant canviar aquesta ideologia a través d’una restauració de l’organigrama del

club, on es dóna més valor a la metodologia i a tenir una essència a ensenyar als jugadors

de la cantera. En general, el club no va a buscar un jugador amb unes característiques

especials, sinó que busca el millor per l’equip en tots els sentits, sempre que aquest tingui

cura de la pilota i pugui tractar-hi amb ella.


Quan el Manchester City decideix que vol fitxar un jugador jugui on jugui i vingui d’on

vingui, el primer contacte que s’estableix el club on aquest noi juga. A partir d’aquí, el

club decideix advertit a la família que li agradaria comptar amb els serveis del seu fill i

els hi explica tot allò de bo que tindria el seu fill si fitxés per aquest club i totes les

facilitats que la gent del club li proporcionaria. Finalment, la família, el club i el jugador

se senten i parlen les coses, per tal de que el club sàpiga, també, l’opinió del jugador i

que és el que ell vol fer realment amb el seu futur futbolístic.




P à g i n a 65 | 77


El contracte de cada jugador, com és evident, és diferent, ja que s’han de tenir en compte

moltes variables i moltes situacions que poden portar el contracte cap a una banda o cap

a una altra. Tot i aquestes petites diferències que existeixen en els contractes dels jugadors

del club anglès, quan un jugador arriba al MC signa un contracte per a dues temporades.

La intenció del club i del jugador és que el compleixi, però poden existir motius i factors

externs que provoquin la sortida avançada del jugador del club o, a l’inrevés que el

contracte es prolongui i millori en benefici del jugador. Per tant, un contracte depèn, en

gran mesura, del rendiment del futbolista.

2.4.7- Actuació amb els jugadors descartats:

Quan el Manchester City decideix que un jugador ja no té el nivell per seguir en la seva

entitat se segueix un procediment ja escrit. En primer lloc es parla amb el jugador i se

l’adverteix de que aquí ja no se’l valora com abans. En segon lloc, es parla amb la família

del futbolista per avisar que el jugador no satisfà allò que el seu equip en concret necessita.

I finalment, es busca una sortida bona per dues bandes, és a dir, que el jugador vagi a

jugar en un bon equip on pugui rebre un tracte millor que el que rebria aquí.


Com ja he dit en ocasions anteriors, l’organització del futbol base a Anglaterra i a

Catalunya és diferent. Allà no hi ha lligues regulars per a cada categoria i les categories

no reben un nom concret sinó que reben el nom de sub i l’edat dels jugadors que formen

l’equip. A partir d’aquí trobem els següents equips: under-21, under-18, under-16, under-

14.


Excepte els sub-21, els quals disputen l’anomenada lliga dels reserves que vindria a ser

com la segona divisió A del futbol espanyol, la resta d’equips inferiors disputen partits

amistosos entre els equips més forts del país i assisteixen a alguns tornejos internacionals,

com ara el MIC (Mediterranean International Cup) i/o Al-Kass International.




P à g i n a 66 | 77

2.5- QUADRE COMPARATIU:




P à g i n a 67 | 77

2.6- ESTUDI COMPARATIU:

Després d’haver realitzat un seguit d’entrevistes a persones amb un càrrec important en

el futbol base dels tres clubs estudiats (Futbol Club Barcelona, Athletic Club de Bilbao i

Manchester City), és el moment de fer un estudi comparatiu. Aquest estudi es basa en els

coneixements adquirits a través d’aquestes xerrades, on sobretot cal destacar la figura del

meu amic Joan Patsy, el qual és scout, representant, coordinador i encarregat de

metodologia de clubs com ara l’Athletic Club o, especialment, el Manchester City, on ell

té un càrrec de gran importància a nivell de metodologia i representació. A més a més,

també aprofitaré tot allò que he treballat al llarg de tot el marc pràctic, per tal de poder un

realitzar una comparació molt exhausta. La majoria dels resultats obtinguts es poden

veure reflectits en el quadre comparatiu anterior.

La tasca d’investigació, és a dir, la part pràctica (entrevistes i quadre comparatiu) ha estat

l’àmbit del treball més distret i a la vegada més interessant, ja que he pogut saber, de

primera mà, l'opinió, la ideologia i la metodologia, entre d’altres, de tres grans clubs

europeus. En primer lloc, és d’agrair que tres institucions d’aquesta envergadura tinguin

un tracte tan amable i tan especial amb un alumne desconegut, per tant, vull donar les

gràcies a les facilitats que m’han donat els tres clubs per obtenir la informació requerida.

Sobretot, voldria expressar la meva satisfacció cap al Futbol Club Barcelona,

possiblement, el club més gran del món, el qual em va rebre a les seves pròpies

instal·lacions i em va dedicar un temps daurat, fet que representa que cuiden, fins i tot,

els petits detalls. Finalment, i gràcies a l’ajuda fonamental dels clubs, he extret les

següents conclusions relacionades amb el treball del futbol base en tres clubs de països

diferents:

- La diferència de treball del futbol base entre Espanya i Anglaterra és abismal.

L’estructura, l’organització, els recursos, el temps i moltes d’altres coses fan que

l’estat espanyol sigui, actualment, un referent a seguir a nivell de canteres, i que

el país anglès sigui un d’aquests imitadors que intenten copiar els models

espanyols, ja que veuen que a través del sistema implantat des de fa dècades no

obtenen cap tipus de resultat en forma de jugadors de nivell mundial. El motiu

exacte és difícil d’esbrinar, però crec que consisteix en que els anglesos no




P à g i n a 68 | 77

creuen de la mateixa manera que si un club treballa el futbol base amb cert interès,

podrà obtenir molts bons jugadors, fet que a Espanya, i altres països no succeeix.

Un cas que exemplifica a la perfecció aquest fet és que el debut d’Sterling, jugador

del Liverpool, a la Premier League amb només 17 anys va causa furor a la premsa

britànica, mentre que un debut d’un jugador d’aquesta edat a Espanya és bastant

habitual. També és evident que a Anglaterra donen molt poca importància al

treball de la pedrera, excepte el Manchester City o Arsenal en els últims anys, ja

que, per exemple, les competicions en categories inferiors són inexistents. Els

equips només participen en partits i tornejos amistosos. Al país britànic, un dels

fets bàsics en el fracàs d’un futbolista en el seu club de formació és que, en

finalitzar l’etapa de juvenil, sinó tenen un nivell òptim, són cedits a divisions

inferiors, on el tipus de competitivitat i de futbol no els beneficia gens per a la

seva progressió. Mentrestant, el que sí estan preparats, segons el club, pugen al

primer equip i perden un o més d’un any asseguts a la banqueta sense cap tipus de

participació en partits oficials, és a dir, sense progressió en cap àmbit de l’esport

d’elit. En canvi, a Espanya, els jugadors del juvenil ja són coneguts per

l’entrenador de la primera plantilla, el qual sap el que li convé en el jugador en

qüestió, és a dir, si s’ha de quedar al filial i seguir adquirint coneixements de la

casa o anar cedit a un club, habitualment, de primera divisió o aprengui a competir

contra professionals. Un altre exemple que aclareix aquest concepte és l’èxit a

nivell de seleccions en categories inferiors en els darrers anys, on Espanya ha estat

capaç de guanyar dos Europeus sub-21 consecutius i Anglaterra fa més de 20 anys

que no obté un títol col·lectiu nacional.

- Les bases d’una bona acadèmia de futbol base. Una bona escola de futbol

formatiu sempre ha de tenir una filosofia i una metodologia clara a l’hora de

treballar en totes les seves categories i ha de ser capaç de generar grans jugadors

i, sobretot, de que els entrenadors vagin agafant la mecànica dels coneixements i

vagin innovant en relació a una manera de ser i de fer. Per tant, és bàsic que un

entrenador sigui partícip en l’aprenentatge dels jugadors, tot i que, sempre sobre

una mateixa línia de treball, ja que, d’aquesta manera, sempre serà més competent

i més influent a l’hora d’alliçonar i treballar amb els jugadors. Com a resum, un




P à g i n a 69 | 77

entrenador no pot ensenyar uns coneixements a un jugador que ell prèviament no

ha assolit.

- La formació d’entrenadors forma jugadors. És fonamental que els entrenadors

siguin formats per, posteriorment, formar a jugadors joves. Això vol dir que, a

part dels entrenadors dels equips base d’un club, ha d’haver-hi el mestre

d’entrenadors, el que s’anomena en anglès headcoach. Aquesta figura fa

referència a un cap d’entrenadors, és a dir, qui els ha de dirigir. És una peça clau

en un model de base, i és utilitzada en el cas de l’Athletic Club, on tots els

entrenadors reben una sèrie de classes, per tal d’entrar al club amb uns conceptes

i uns coneixements molt similars. Això permet que hi hagi una continuïtat a l’hora

de que els jugadors treballin d’una manera determinada, competeixin d’una

manera específica i puguin arribar a categories absolutes. Els entrenadors fan

funcionar una acadèmia, és el cas del FCB i de l’Athletic Club, i el Manchester

City és el model que està intentant implantar.

- Els diferents tipus de futbol base a l’estat espanyol. És evident que cada club

treballa d’una manera determinada i única en el món la seva cantera, tot i que,

realment, podem trobar moltes semblances.

o L’Athletic Club és un model únic i inigualable, bàsicament, pel fet de que

només poden entrar a Lezama jugadors nascuts al País Basc, a Navarra o

el País Basc Francès (Laporte o Griezmann, aquest últim milita a les files

de l’Atlético de Madrid). La ideologia d’aquest club havia estat sempre

aquesta, però la metodologia va canviar a partir de l’any 1995. L’entrada

al club d’Urrurtu, director esportiu, i Edorta Murua, encarregat de la

metodologia del club va significar que els jugadors del futbol base

donessin un pas endavant en la seva forma de ser i de jugar. Aquests eren

influenciats pels entrenadors, els quals ja havien adquirit aquests nous

coneixements. Per tant, els entrenadors van ser una figura clau en aquest

canvi, ja que va ser el punt que va marcar l’augment d’importància dels

místers en la progressió d’un futbolista. Van rebre el qualificatiu de guies,

és a dir, van passar a ser els encarregats d’ajudar als jugadors amb les seves

pròpies decisions, és a dir, els van inculcar que ells havien de ser capaços




P à g i n a 70 | 77

d’arribar al punt de la qüestió i resoldre-la en un instant molt petit de

temps. Un exemple que defineix de manera excel·lent l’evolució de la

filosofia de l’Athletic és el moment anterior de saltar al camp, el moment

abans de l’escalfament. Quan l’entrenador entra al vestidor, tots els

jugadors s’asseuen en cercle perquè es puguin veure les cares uns als altres

i siguin capaços d’interpretar una cara o una mirada. Un cop col·locats, el

míster els explica com han de jugar i interpretar el partit en relació el

sistema de joc del rival i, per explicar això, va fent preguntes als jugadors

per tal de guiar-los, fins a que ells mateixos siguin capaços de resoldre el

problema. Per tant, és una manera de que ells dialoguin i expliquin que

poden i que no poden fer o que han i que no han de fer. En definitiva, el

que es buscava amb aquest canvi era que els jugadors fossin jugadors

íntegres, capaços d’improvisar a l’interior del terreny de joc.

o El futbol base del Barça és un model incomparable, molt treballat, exitós

i únic. És incomparable pel fet que els recursos econòmics que té el club

català el tenen dos o tres clubs més en el món i, per tant, la despesa

econòmica en l’àmbit de formació és molt més elevada que en d’altres

clubs. És molt treballat perquè són moltes les persones que hi dediquen

temps per tal que aquest model funcioni, ja que és un sistema que no només

es controla pels entrenadors, sinó que té diverses àrees que són

fonamentals per aquest funcionament, com la de metodologia o la de

psicologia. És exitós perquè així ho demostren els resultats, en els darrers

anys els jugadors i l’entrenador de la casa han estat la base del millor equip

de la història. És únic degut a que és inigualable la seva capacitat de

captació de jugadors, és a dir, tot jugador vol anar a jugar allà i si t’ho

ofereixen, no existeix un no com a resposta. A més a més, la ideologia de

formar jugadors a través de la diversió que significa crear cuidant la pilota

no és equiparable en cap altre club del món. Això significa que el Barça

opta per un joc molt alegre, on la pilota és el centre de tot i on els jugadors

han de tenir la capacitat d’imaginar les jugadores abans que succeeixin.

Per aquest motiu, hi ha els anomenats jugadors “estil Barça”, són aquells




P à g i n a 71 | 77

jugadors que toquen la pilota i que s’ho passen bé fent-ho, per tal d’anar

avançant i acabar marcant gol a la porteria contrària. És únic per tenir la

possessió com a rei del joc. Tot i això, en els darrers anys el club està

començant a fitxar jugadors de l’estranger, com és el cas dels coreans, o

d’un grec, això representa que el club, pot ser, s’està estancant una mica

després d’un època tan gloriosa. Després de l’èxit, sempre es baixa un pèl

el nivell.

- El City copia el model. Si aquests models donen aquest resultat, per què no copiar-

lo? El Manchester City, un club en augment en els darrers anys gràcies a la

incorporació del xeic àrab a la presidència, està optant per copiar el sistema

d’Athletic Club i Futbol Club Barcelona per poder obtenir millors resultats a nivell

de formació de jugadors, tot i que, seguirà havent-hi el problema del desinterès

social pel futbol base anglès, on els jugadors no competeixen fins que arriben a la

lliga dels filials (sub-21). Aquest canvi radical que està intentant fer el City és

molt recent, ja que es va iniciar fa un parell d’anys, quan el club anglès va decidir

fitxar Txiki Begiristain i Ferran Soriano, antics directius del Barça de Laporta, per

tal de redirigir el rumb de l’entitat i assessorar-los en com tractar el futbol base.

Més tard, també van aparèixer les figures de certs dirigents d’altres clubs com

l’Athletic Club o el Liverpool amb la finalitat de construir un equip de directius

capaç de formar una acadèmia eficient. De moment, els resultats no han arribat,

és massa d’hora, però el City està intentant formar els millors equips possible a

través de la seva política de fitxatges basada en fitxar el millor d’Europa. El

problema que hi ha, en contradicció amb l’Athletic Club, és que els entrenadors

s’han quedat ancorats en el passat. Per tant, hi ha dues solucions. O bé els fas fora

i fitxes a gent amb idees renovades o els alliçones per tal que aprenguin i

s’inculquin nous coneixements que han d’utilitzar a l’hora d’entrenar. El club

anglès ha escollit la segona. En aquest sentit, està copiant l’Athletic Club, és a dir,

estan utilitzant la figura dels headcoaches per ensenyar els principals

coneixements de la nova ideologia de cantera del City als entrenadors, per tal de

que aquests millorin i aprenguin i, a la vegada, facin progressar als seus jugadors.




P à g i n a 72 | 77

- Fitxar no és sinònim d’encertar. Evidentment, tots els clubs volen tenir els millors

jugadors a les seves files. Però fitxar, i més en l’època de futbol formatiu, és molt

complicat. Els tres clubs estudiats tenen grans xarxes d’scouts i observadors

situats arreu del món, els quals tenen la finalitat de trobar jugadors que encaixin

en el sistema de joc del club corresponent i que tinguin una gran projecció per

arribar a ser jugadors top. Com ja he dit, cada club busca jugadors que tingui un

perfil adient a la seva filosofia, però, en el cas del Barça, l’Athletic Club i el

Manchester City, aquest model de jugador és molt clar. Tots tres busquen jugadors

que tinguin cura de la pilota, que se sàpiguen situar tàcticament dins del terreny

de joc, que tinguin capacitat d’improvisació i que siguin capaços d’avançar-se en

els pensaments dels rivals. Per tant, el model de jugador buscat és molt clar, però

l’evolució i l’esforç d’un jugador marca si aquest vol tenir un futur exitós o es si

pot quedar-se en el camí.

- Els clubs prioritzen l’educació. Després d’haver fet l’estudi de cada club, he pogut

observar que els tres clubs donen molta importància a l’educació dels seus

jugadors. El Barça és l’únic que presenta una residència a la seva ciutat esportiva,

però, tot i això, els altres dos clubs també ofereixen serveis útils i de formació per

als jugadors. Aquest és el primer tipus d’educació que reben els nanos d’una

acadèmia de futbol. El segon tipus d’educació és aquella que els entrenadors

donen durant els entrenaments, els partits, etc., on demostren una manera de ser.

- La feina ben feta dóna els seus fruits. Segons la web

http://comunidades.lne.es/blogs/r_bayon/las_mejores_canteras_del_mundo_mareo_y_el_requex

n_includas-146.html?oauth_comprueba=1&hash_user=3a81397b0ddb51d6cb9ab90701c5aa9f, la

qual classifica les 42 millors canteres de tot el món, el FCBarcelona ocupa la

primera posició: 38 jugadors de la pedrera jugant al primer nivell, dels quals 14

juguen al Barça i la resta en un dels clubs de les 5 millors lligues del món ( (La

Liga espanyola, Premier anglesa, Bundesliga alemanya, Serie A italiana y la Ligue

1 francesa). L’Athletic Club ocupa el catorzè lloc amb un total de 19 jugadors de

la casa jugant al primer nivell, dels quals 16 juguen al club i 3 en un dels altres

clubs. El Manchester City no apareix en aquesta llista.

http://comunidades.lne.es/blogs/r_bayon/las_mejores_canteras_del_mundo_mareo_y_el_requexn_includas-146.html?oauth_comprueba=1&hash_user=3a81397b0ddb51d6cb9ab90701c5aa9f





P à g i n a 73 | 77

3. CONCLUSIONS:

Principalment, m’agradaria destacar d’aquest treball que, tot i representar moltes hores

de feina, he gaudit fent recerca i descobrint aspectes nous sobre un tema que m’apassiona.

Les conclusions més importants de l’estudi comparatiu entre el futbol formatiu del

Manchester City, l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona es podrien resumir

en els següents titulars:

La gran diferència entre el futbol base a Espanya i Anglaterra, fins arribar al punt

on el futbol anglès copia el model dels clubs espanyols.

El futbol base del Barça ha estat en els últims anys i és actualment, sense dubte,

el millor model de cantera arreu del món.

Està demostrat que com millor és el tracte cap al futbol base, més jugadors

aconsegueixen arribar al primer nivell, ja sigui al primer equip del club o en un

altre club.

Aquests titulars donen resposta a les qüestions plantejades en la introducció inicial del

marc teòric. Durant la realització del meu treball de recerca, he hagut de tenir molta

paciència, ja que, tot i que el primer contacte amb els clubs va ser molt ràpid i eficient, la

resposta final va ser molt lenta i crec que, en part, és degut a la llargada del qüestionari

que jo els vaig fer arribar. Dins de l’apartat més teòric, ha estat difícil seleccionar la

informació precisa i necessària, ja que he trobat molta informació relacionada amb el

futbol, però no tanta en relació a la història, al concepte i als objectius del futbol base.

Potser l’apartat més complicat del treball ha estat aconseguir l’organigrama dels tres clubs

estudiats, ja que és una informació molt privada i que canvia en cada relleu de Junta

Directiva.

Durant la redacció del meu treball de recerca va succeir un fet que exemplifica

perfectament les conclusions obtingudes en aquest treball. Sergi Samper va debutar amb

el primer equip del Futbol Club Barcelona després de 13 anys al club, és a dir, des dels 6

(els primers a l’escola). Aquest fet em va fer veure que seria una bona opinió sobre com




P à g i n a 74 | 77

el club català treballa el futbol formatiu i per això li vaig enviar un entrevista. Aquesta es

pot veure a l’annex del treball.

AGRAÏMENTS:

En primer lloc, vull agrair la paciència i l’amabilitat d’en Joan Patsy, el qual ha hagut de

batallar amb els directius de l’Athletic i del Manchester per a què responguessin les meves

qüestions i que ha estat una peça clau en la redacció d’aquest treball. En segon lloc, també

m’agradaria donar les gràcies al senyor Edorta Murua, a l’entrenador del City, Gareth

Taylor, i d’una manera especial, al coordinador de la gestió esportiva del Futbol Club

Barcelona, Josep Llorca, pel temps que em va dedicar a realitzar l’entrevista i,

especialment, i la gentilesa amb que ho va fer. En tercer lloc, vull agrair a l’últim

entrevistat del treball, a en Sergi Samper, el qual m’ha permès donar una opinió molt

fiable. Finalment, agraeixo l’ajuda i el recolzament de la meva família en tot moment, ja

que han estat ells els qui m’han animat i els qui m’han assistit en els moments en que les

coses no m’acabaven de sortir del tot bé.




P à g i n a 75 | 77

4. FONTS D’INFORMACIÓ:

Documents impresos:

o Llibres:

- TORQUEMADA I CID, Ricard (2012). Fórmula Barça: viatge a l’interior d’un

equip que ha descobert l’eternitat (edició 2011, català, 187 pàgines). Valls:

Cossetània Edicions (col·lecció Fora de Joc, núm. 11)

- PASCUAL VERDÚ, Norberto (2012). Tesi doctoral: Análisis comparativo de los

sistemas de juego en el futbol siete alevín (edició 2012, espanyol, 283 pàgines).

Alacant.

- TREBALLADORS DE L’ATHLETIC CLUB (2011). Caso Lezama: Formación

de entrenadores y jugadores (edició 2011, espanyol, 15 pàgines). Bilbao.

- EUROPEAN CLUBS ASSOCIATION (2011). Report on youth academies in

Europe (edició 2011, anglès, 164 pàgines). Munich.

Documents audiovisuals:

Promeses. Dir. Jaume Marcet. Inici programa: 2003. Barça TV. Documental

Documents electrònics:

o Pàgines web:

- UEFA. L’escola de l’Ajax (en línia). Disponible a:

http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/video/videoid=1585514.htm1

- UEFA. Programas de fútbol base de la UEFA (en línia). 2011. Disponible a:

http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/news/newsid=1602287.html

- Manchester City. City Football Academy (en línia). Disponible a:

http://www.mcfc.co.uk/the-club/city-football-academy

- Athletic Club. Construyendo nuestro futuro (en línia). 2012. Bilbao. Disponible

a: http://www.athletic-club.net/pdfs/proyecto_lezama.pdf

- Periodistes. La cantera de Lezama (en línia). 2014. Disponible a:

http://lacanteradelezama.com/

- Purely Football. Best football academies in the world (en línia). Disponible a.

http://purelyfootball.com/2013/09/20/best-football-academies-world-11/

http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/video/videoid=1585514.htm1

http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/news/newsid=1602287.html

http://www.mcfc.co.uk/the-club/city-football-academy

http://www.athletic-club.net/pdfs/proyecto_lezama.pdf

http://purelyfootball.com/2013/09/20/best-football-academies-world-11/




P à g i n a 76 | 77

- HOMIGO MOCELO, José. Futbol formativo (en línia). 2012. Madrid. Disponible

a: http://manufootballsport.wix.com/manufootballsport#!ftbol-formativo/c4ek

- Gabriel Calderón. Conclusiones del I Curso FIFA para instructores de FB (en

línia). 2003. Colòmbia. Disponible a: http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/conclusi.htm

- FIFA. L’entrenador-educador de futbol (en línia). 2011. Disponible a:

http://grassroots.fifa.com/es/para-entrenadores-educadores-de-futbol/direccion-

tecnica-de-futbol-base/el-entrenador-educador-de-futbol.html

- Futbol Club Barcelona. El futbol formatiu (en línia). 2014. Disponible a:

http://www.fcbarcelona.es/futbol/formativo

- Futbol Club Barcelona. Organigrama (en línia). 2014. Disponible a:

http://www.fcbarcelona.es/futbol/detalle/ficha/organigrama

- Wikipedia. El fútbol base (en línia). 2013. Disponible a:

http://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%BAtbol_base

- Escola de futbol (en línia). 2008. Disponible a: http://www.futbolformativo.es/

- Canteras españolas (en línia). 2014. Disponible a: http://www.joinfutbol.com/

- Roberto Bayón. Las mejores canteras (en línia). 2013. Disponible a:

http://comunidades.lne.es/blogs/r_bayon/las_mejores_canteras_del_mundo_mareo_y_el_requex

n_includas-9146.html?oauth_comprueba=1&hash_user=3a81397b0ddb51d6cb9ab90701c5aa9f

o Diaris digitals:

- SPORT (en línia). 2014. Catalunya. Disponible a: http://www.sport.es/es/futbol-base/

- EL CORREO (en línia). 2014. Andalusia. Disponible a:

http://elcorreoweb.es/category/futbol-local/futbol-base

- AREA PEQUEÑA. 2014. Madrid. Disponible a:

http://ufedema.com/index.php/news/162-news/latest-news/255-area-pequena

- AS. Siempre cantera. 2014. Disponible a: http://blogs.as.com/siempre_cantera/

- MARCA. Cantera de fútbol. 2014 (en línia). Disponible a:

http://www.marca.com/futbol/cantera.html

- MUNDO DEPORTIVO. Futbol base català (en línia). Catalunya. 2014.

Disponible a: http://www.mundodeportivo.com/20131126/futbol-catala/futbol-

base-juvenils-la-damm-es-complica_54394865933.html

o Vídeos:

http://manufootballsport.wix.com/manufootballsport#!ftbol-formativo/c4ek

http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/conclusi.htm

http://grassroots.fifa.com/es/para-entrenadores-educadores-de-futbol/direccion-tecnica-de-futbol-base/el-entrenador-educador-de-futbol.html

http://grassroots.fifa.com/es/para-entrenadores-educadores-de-futbol/direccion-tecnica-de-futbol-base/el-entrenador-educador-de-futbol.html

http://www.fcbarcelona.es/futbol/formativo

http://www.fcbarcelona.es/futbol/detalle/ficha/organigrama

http://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%BAtbol_base

http://www.futbolformativo.es/

http://www.joinfutbol.com/



http://www.sport.es/es/futbol-base/

http://elcorreoweb.es/category/futbol-local/futbol-base

http://ufedema.com/index.php/news/162-news/latest-news/255-area-pequena

http://blogs.as.com/siempre_cantera/

http://www.marca.com/futbol/cantera.html

http://www.mundodeportivo.com/20131126/futbol-catala/futbol-base-juvenils-la-damm-es-complica_54394865933.html

http://www.mundodeportivo.com/20131126/futbol-catala/futbol-base-juvenils-la-damm-es-complica_54394865933.html




P à g i n a 77 | 77

- INTRIAGO, Jimmy. Ajax 8-9 anys (en línia). 2013. Barcelona. Disponible a:

https://www.youtube.com/watch?v=jGdb67Q4S7Y

- Manchester City. CFA: Fly-through video (en línia). 2013. Manchester.

Disponible a: http://www.mcfc.co.uk/citytv/features/2012/september/cfa-fly-

through-video

- ZIMMER, Hans. Fútbol Base - Motivación - Nuestro Sueño (en línia). 2013.

Amsterdam. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=vKCzIV5SQ6k

- Foro Balono. Padres hooligans, reportaje sobre la violencia en el fútbol base andaluz

(en línea). 2012. Andalusia. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=46leCxIPsDc

- Mediaros Productions. Documental "Futbol Base (en línia). 2012. Disponible a:

https://www.youtube.com/watch?v=Few7FNyli0Q

https://www.youtube.com/watch?v=jGdb67Q4S7Y

http://www.mcfc.co.uk/citytv/features/2012/september/cfa-fly-through-video

http://www.mcfc.co.uk/citytv/features/2012/september/cfa-fly-through-video

https://www.youtube.com/watch?v=vKCzIV5SQ6k

https://www.youtube.com/watch?v=46leCxIPsDc

https://www.youtube.com/watch?v=Few7FNyli0Q